La Força unificadora (XXIX)

Anterior

TERCERA PART

Cada cosa té el seu temps

CAPÍTOL 29

El Falcó Mil·lenari serpentejava amb habilitat entre un camp d'asteroides grans i que rotaven a poc a poc. A poca distància de la vora exterior del camp d'asteroides, el vaixell de càrrega va lliscar darrere de l'ombra d'un bloc enorme de roca coberta de cràters, igualant la seva velocitat amb aquesta per mantenir-se ocult. Així que el Falcó va tornar de Caluula a Mon Calamari, en Han i la Leia havien tingut notícies d'en Luke i la Mara. Com l'HoloRed no funcionava, i en Luke i la Mara transmetien des de l'Ombra de Jade, la conversa havia estat breu i confusa. Han havia resumit els fets que havien conduït a la batalla de Mon Calamari, desconcertant en últim extrem, i en Luke havia vingut a dir, pràcticament, que l'equip de recerca Jedi havia dirigit a Zonama Sekot fins a l'espai conegut.

Tot i que l'armada yuuzhan vong havia tornat a Coruscant, en Luke els hi havia assegurat que podien reunir-se sense perill amb els Jedi al planeta vivent, i que la Vergere havia tingut raó en el fet que Zonama Sekot era la clau per posar fi a la guerra. Hi havia promès explicacions més detallades quan hi arribessin. En Han i la Leia, consternats pel que havia passat a Caluula, havien partit gairebé immediatament rumb al Nucli, però no sense abans sotmetre's a una exploració a fons per equips mèdics; i la Leia s'havia reunit amb Cal Omàs, Cap d'Estat de l'Aliança, per comunicar-li la tràgica veritat sobre Alfa Vermell i del que podia desencadenar en la galàxia la seva ocupació. Omàs, que també era alderaanià, havia quedat impressionat per l'informe de la Leia, i li havia assegurat que la decisió d'emprar aquell agent biològic havia estat dura i presa en moments difícils, i que podia haver salvat incomptables vides.

El navili yuuzhan vong que havia escapat de les armes del Ventura Errant a Caluula seguia en parador desconegut, i molts, fins i tot alguns membres dels grups més militants de l'Aliança, esperaven que la nau hagués mort a l'hiperespai. Omàs havia donat a la Leia la seva paraula que es posaria fi immediatament al Projecte Alfa Vermell; però la Leia temia que mentre en Dif Scaur seguís al comandament de la divisió d'Intel·ligència, i els bothans seguissin exigint l'ar'krai, Omàs seria incapaç de fer bona la seva promesa.

En el millor dels casos, el projecte quedaria en suspens mentre els científics de l'Aliança determinaven si Alfa Vermell havia estat el culpable de les morts de tantes estrelles-alades i brunzidors de Caluula. Si l'arma biològica no era la causant, l'Alfa Vermell seguiria com una espasa suspesa d'un fil fi sobre el cap de tots. Des d'aquella conversa havien transcorregut set dies estàndard. Com la Perlemiana seguia dominada pels yuuzhan vong, en Han i la Leia s'havien dirigit al sistema de Coruscant fent una llarga marrada. Havien fet saltar al Falcó, reparat a fons, fins a Kashyyyk, Colla IV i Commenor, i després havien vorejat la Dorsal Corelliana cap al Nucli.

Alhora, en Sovv i en Kre'fey havien reunit les flotes disperses en la Vora Mitjana, a Contruum. El comandament de l'Aliança no havia sabut quina conclusió treure dels informes que havien arribat a Mon Calamari per naus correu, i que deien que havia aparegut al nucli un planeta procedent de l'hiperespai. Com què no existien enregistraments del succés, Sovv, Kre'fey i els altres només disposaven de descripcions realitzades per lluitadors de la resistència i contrabandistes, i alguns holos amb poca definició en què es veia un món verd, en òrbita en el Sistema Coruscant, i que abans no hi era.

L'important era que el que havia estat a punt de topar amb Coruscant, fos el que fos, havia fet que l'armada yuuzhan vong tornés a dirigir-se cap al Nucli, juntament amb el grup secundari de naus, que havien aparegut breument a Contruum per tornar a marxar bruscament, es podia suposar que en rebre la notícia de l'arribada del planeta. Cap dels funcionaris d'alt nivell de l'Aliança estava disposat a declarar públicament que un planeta s'havia transportat a si mateix des del més remot de la galàxia fins el Nucli.

Però en privat molts reconeixien creure que els Jedi, en una tasca comuna, havien mogut col·lectivament el planeta, de la mateixa manera que es remorejava que havien mogut naus de guerra imperials durant un atac contra Yavin IV, feia uns vint anys estàndard. Kre'fey passà diversos dies esperant que l'armada que havia tornat enrere assaltés el planeta misteriós; però no s'havia llançat cap atac. Els grups de la resistència informaven que el planeta havia inspirat en Yuuzhan'tar por i confusió generalitzats, no només entre els Avergonyits sinó entre els sacerdots i altres grups d'elit. Fora així o no, el cas era que el Mestre Bèl·lic Nas Choka havia disposat les naus de la seva potent flotilla protegint àmpliament a Yuuzhan'tar, pel que semblava mentre el gran Senyor Shimrra decidia què fer. A la cabina de comandament del Falcó va sonar una alarma de proximitat.

-Arribant a abast visual -va dir la Leia.

En Han va començar a sortir amb el Falcó de darrere de l'asteroide.

-Anem a fer una altra ullada en aquestes cartes de navegació.

La Leia va fer aparèixer a la pantalla un mapa que mostrava el sistema planetari de Coruscant, des de Revisse, a prop del sol, fins al cúmul d'estels d'OboRin. Les coordenades que havia enviat en Luke situaven a Zonama Sekot a l'eclíptica, en òrbita entre els planetes germans, més cap a la vora, de Coruscant, Muscave i Stentat, a uns 90 graus de Coruscant.

-A menys que l'ordinador de navegació coincideixi amb mi que aquesta és una missió de bojos, hauríem de veure'ls aviat -va dir en Han.

La Leia va assenyalar un punt a través del vidre envoltant.

-Allà.

En Han va seguir la direcció que assenyalava ella amb el dit, molt a estribord, cap a un planeta verd que tenia il·luminada mica més de la meitat de la seva cara visible.

-Vaja, no és una lluna, per descomptat.

-Ni una Estrella de la Mort -va dir la Leia.

C-3PO entrà a la cabina de comandament. Li grinyolaven les articulacions.

-Princesa Leia i capità Solo, disculpin, però voldria veure el nostre destí amb els meus propis fotoreceptors. La senyora Cilghal també voldria veure el planeta vivent -va afegir, assenyalant cap a la seva esquena.

La sanadora de Mon Calamari no era l'únic Jedi que anava a bord. En el compartiment de proa anaven Kenth Hamner, Waxarn Kel, Markre Medjev i altres. S'esperava també l'arribada de més Jedi a Zonama Sekot a bord del Ventura Errant. Jaina, Kyp, Lowbacca, Alema Rar i els Cavallers Salvatges havien arribat a bord de caces estel·lars.

-Segurament hauríem d'avisar al Luke que som aquí -va dir en Han.

La Leia es va tornar cap al tauler de comunicacions.

-Ombra de Jade, aquí el Falcó Mil·lenari -va dir-. Només volia avisar-vos que estem per aquí.

La veu d'en Luke va sonar en els altaveus de la cabina.

-Leia! Benvinguts a Zonama Sekot.

-Luke, et parla Han. No m'ho estic imaginant, oi? O sigui, estic veient un planeta de veritat, i no és que tinc visions perquè m'ha picat un amfibastó?

-Zonama Sekot és tan real com el Falcó, Han.

-És bonic -va dir la Leia.

En Luke va riure alegrement.

-Tant de bo ho haguéssiu vist abans de tots els salts que hem hagut de donar per l'hiperespai.

-Has d'explicar-nos moltes coses -va dir en Han-. Què et sembla si ens dones instruccions d'aterratge?

En Luke va quedar en silenci breument.

-Han, em temo que haureu de deixar el Falcó en òrbita sincrònica.

En Han va posar a la Leia una mirada d'estranyesa i va tancar el micròfon.

-Ha d'haver-li afectat el pol·len -Va dir.

Va tornar a obrir el micròfon.

-Estàs de broma, oi?

-Ho dic totalment de debò -va dir en Luke-. Booster va a haver de fer el mateix.

-Luke... Ho entendria si això fos un destructor estel·lar -va dir en Han-. Però, si és per plataformes d'aterratge adequades, jo he aparcat el Falcó en asteroides.

-No té res a veure amb això. Sekot es nega a acollir naus de guerra a la superfície.

-Però si això és un vaixell de càrrega!

-Ho sento, Han.

En Han va estrènyer la mandíbula en gest de molèstia.

-No m'agrada, però ho faré si no hi ha un altre remei. En tot cas, qui és aquest tal Sekot? El governador, o algú així?

-Sekot és la consciència planetària.

En Han va pestanyejar.

-Ombra de Jade, repeteix, si us plau. M'ha semblat sentir-te dir «consciència planetària».

-Han, ja t'he dit que t'ho explicaré tot quan estigueu al planeta.

-Luke, per si Sekot no s'ha adonat, l'armada yuuzhan vong està tan a prop que pràcticament la tenim a l'abast de la mà -va exclamar la Leia-. I també tenen grups de combat en òrbita al voltant de Muscave, Stentat, Improcco i l'asteroide Covey.

-Sekot ja s'ha tret de sobre abans als yuuzhan vong -va dir en Luke-. Suposo que Shimrra ho sap. Per això no avança l'armada... de moment.

-Fa bastant de temps que van tenir la seva trobada -va dir en Han-. Potser als vong se'ls hagi oblidat.

-No tant de temps com creus, Han. A més, Zonama Sekot pot arribar a la velocitat de la llum si cal.

-Bé, bé; doncs serà millor que diguis en aquest tal Sekot que tingui calents els motors d'hipervelocitat, perquè, després del que va estar a punt de passar a Mon Calamari, no sé si hi haurà alguna cosa capaç de detenir els yuuzhan vong a hores d'ara.

En Han va guardar silenci un moment, i va murmurar:

-Bé, sí que hi ha una cosa...

-Potser coneguem un mitjà -va intervenir en Luke.

En Han va deixar anar un sospir.

-Espero que tinguis raó, Luke. Però com anem a baixar al planeta des d'una òrbita estacional? No podem ficar a tothom en les càpsules de salvament.

-No us caldrà. De fet, els escàners del Falcó hauran de començar a captar el vostre transport de seguida.

La Leia i en Han van observar la pantalla. Als pocs moments, es va fer visible un navili que gairebé podia haver estat criat pels yuuzhan vong. El casc de la nau, lobulat i una mica luminescent, estava compost de sis mòduls ovalats, llisos com còdols i units sense juntures visibles. A les vores frontals dels mòduls, esmolats com ganivets, brillava el que semblaven ser circuits organiformes. En Han va deixar anar un xiulet de sorpresa.

-La llista d'espera per comprar-ne un d'aquests ha de mesurar un quilòmetre!

-El pilot es diu Aken -va dir en Luke-. La nau acceptarà el vostre atall quant estigueu preparats per estendre'l.

* * *

Quan la Leia va sortir de la cabina multicolor i palpitant de la nau sekotana i va poder veure el seu fill, el seu germà, la seva cunyada, i a tants amics seus, a alguns dels quals no havia vist des de feia gairebé un any, i tots ells emmarcats per un paisatge d'arbres meravellosos i d'altura increïble, el cor li va fer un salt. Tornava a sentir-se nena. Zonama Sekot ja havia semblat més fantàstic que real vist des de l'aire; un món d'arbres de fulles vermelles i verdes, llacs d'aigua llambrejant i serralades misterioses. Les ferides que havia patit el planeta en els seus diversos salts per l'espai (en les seves «Travessies») eren múltiples i evidents; però eren lesions superficials que no entelaven la bellesa imponent del planeta.

Zonama Sekot estava molt lluny de l'estrella primària de Coruscant, per la qual cosa hauria d'estar-se congelant; però en Luke els havia explicat que Sekot estava escalfant el planeta des de dins. La Leia no sabia a qui abraçar primer. Però, com Han havia capturat a Jacen en una abraçada de wampa, la Leia va anar directament cap al Luke i la Mara i va envoltar a cada un amb un braç, atraient-los cap a si.

-Hi ha hagut vegades en què vaig creure que no tornaria a veure-us -va dir, tancant els ulls amb alleujament joiós.

Quant la Leia els va haver deixat anar, Jacen es va plantar davant seu amb un somriure enigmàtic.

-Mare -va dir.

Durant un moment, la Leia es va quedar tan encisada que no va ser capaç de moure's. Mirava a Jacen com si aquest hagués sortit d'un somni. Aquest es va acostar als braços oberts de la Leia i va deixar que aquesta li donés l'abraçada més llarga que s'havia deixat donar a la seva vida. La Leia el va deixar anar per fi, però sense deixar que s'apartés del seu costat. Li va acariciar la galta amb la mà dreta.

-Sembles canviat, Jacen... més que quan vas tornar de Coruscant.

-Sóc diferent -va dir en Jacen-. Zonama Sekot m'ha fet madurar.

La Leia va fer una llarga mirada al seu voltant; veure successivament a Saba Sebatyne, Danni Quee, Tekli, Corran Horn, Tahiri Veila... semblava que tots ells tornaven a viure la impressió inicial que els havia produït el planeta, a través dels ulls dels nouvinguts.

-Tots sembleu molt diferents -va dir la Leia al seu fill-. És pels mesos que fa de no veure'ns, o es tracta d'una cosa que té aquest lloc extraordinari?

-Sekot causa una impressió perdurable -va respondre ell amb vaguetat. La Leia va repetir el nom, com provant-lo en la seva boca-. Sento parlar molt de Sekot. Arribaré a veure'l en persona?

-Això espero.

-Jacen!

La Leia va reconèixer la veu de la Jaina, i es va retirar just a temps perquè no l’arrosseguessin. Va tornar a recórrer el grup amb la mirada, procurant deixar-se gravades en el record totes les escenes de retrobament. Allà hi havia Corran, amb barba, donant la benvinguda a la Mírax, juntament amb el seu sogre, Booster Tèrrik. A un costat, la Cilghal i la Tekli conversaven en chadra-fan, la llengua materna d'aquesta. La Danni, que s'havia fet unes trenes complicades amb els seus cabells rossos, estava envoltada d'en Talon Karrde, Lando, Tendra Risant Calrissian, i alguns altres membres de l'Aliança dels Contrabandistes, que celebraven l'ocasió prenent glops de conyac corellià d'una petaca brillant. La Saba i alguns membres dels Cavallers Salvatges de Barabel (entre ells Tesar, fill de la Saba) mantenien una conversa animada, així com C-3PO i R2-D2.

-Quines aventures has tingut? -deia C-3PO al seu amic-. Permet-me que et digui, R2, que no saps el que és una experiència si no has estat dins de...

El droide astromecànic va proferir una sèrie de grinyols, clàxons i xiulets. C-3PO es va posar rígid.

-Que has fet què? Estàs exagerant. Tot el planeta? Això és impossible. Et fa falta un bon manteniment de circuits.

R2-D2 va emetre un soroll estrident.

-No em cal desfragmentar-me. Estic perfectament...

El minúscul droide va seguir emetent xiulets i cruixits. C-3PO va decantar el cap.

-T'he entès bé? M'has dit que t'alegres de veure'm? Vaja, R2, aquest planeta et deu haver afectat a tu també!

Però l'espectacle més commovedor era el de la reunió que mantenien Kenth, Kyp, Lowbacca, Alema, Octa Ramis i una altra dotzena més de Jedi o més, que s'havien apinyat al voltant d'en Luke. Aquest estava dret al centre del cercle que havien format els seus camarades, que l'escoltaven atentament, alguns asseguts, altres fins i tot amb un genoll a terra, prestant gran atenció a tot el que els hi explicava, a totes i cadascuna de les seves paraules sobre Zonama (el planeta) i de Sekot, la consciència que animava el planeta.

«S'ha convertit en un veritable Mestre», va pensar la Leia. Deixant-la aclaparada per un instant per les emocions que l'envaïen, la Leia va començar a apartar-se de la plataforma d'aterratge de la nau de transport, com atordida. En Han es va plantar de sobte al seu costat, la va sostenir passant-li un braç per les espatlles i la va conduir fins a una mena de camí rural.

-Estàs bé? -li va preguntar, inquiet. Ella va respirar fondo per asserenar-se.

-Són moltes coses alhora...

-Ja ho sé -va dir en Han, i va mirar al seu voltant-. Quin lloc...

-Has vist alguna vegada alguna cosa comparable amb això?

En Han es va mossegar el llavi inferior, pensatiu.

-Bé, a Luuq II hi ha canons igual de profunds. I a Kismaano hi ha habitatges troglodítics... i, és clar, arbres com els de Kashyyyk...

No va concloure la frase, ja que la Leia s'havia posat a plorar.

-Ei, ei, què passa? Hauries d'estar contenta de ser aquí.

La Leia es va eixugar les llàgrimes amb el dors de la mà.

-Estic contenta, Han. Aquest lloc... és el refugi segur amb el qual portava somiant tants mesos. Però estic trista... per moltes coses. Per l'Ànakin i Chewbacca, per l'Élegos. Pels meus pares, pel meu món d'origen, per tants, tants amics...

Va plorar suaument sobre l'espatlla d'en Han, i quan va alçar la vista cap a la cara d'aquest, va veure també llàgrimes en els seus ulls.

-Tinc la sensació que ens aproximem al final d'un llarg viatge, Han, i no m'agrada gens pensar que només arribarem a base de més violència. És com si ens faltés un últim pagament per donar per saldat aquest assumpte i per assegurar-nos que els nostres fills, i els fills dels nostres fills, no es criaran sota les amenaces que hem hagut d'afrontar nosaltres a cada pas.

»No deixo de pensar que el meu pare devia arribar per fi en aquest punt quan va fer l'apilament de força necessària per salvar al Luke de l'Emperador. Sé pel diari de la meva àvia que ella també sentia el mateix. I tinc la forta sensació que la meva mare va haver d'arribar també en aquest punt... envoltada de guerra per tot arreu, el seu món d'origen amenaçat... Es tracta del que en Jacen porta molt de temps intentant dir-nos... que la violència mai és la solució, encara que sembli el camí més curt i més directe?

En Han negà amb el cap.

-No ho sé, Leia. Però sí que sé que estic disposat a morir per tal de donar-los a la Jaina i a ell una vida millor que la que hem tingut nosaltres. Encara que... -va afegir amb un somriure humorístic- jo no renunciaria a un sol dia de la meva vida, gràcies a tu.

La Leia va assentir amb el cap.

-Ja ho sé. Ho sé, perquè jo sento el mateix, Han. No suporto pensar que et pugui passar alguna cosa. Sobretot, després del que t'he vist passar a Caluula...

-Apa... -va dir ell, prenent-la de la barbeta-. Mira amb qui estàs parlant.

La Leia va somriure lleument i va deixar anar un sanglot.

-Si la fanfarroneria serveixen per a alguna cosa, tu ens sobreviuràs a tots -va dir.

-Leia! Han! -els va cridar en Luke-. Vull presentar-vos a algú.

Quan van tornar a la plataforma d'aterratge, Luke els va presentar a diversos habitants natius de Sekot, els ferroans, alts i de complexió blava clara; entre ells, una dona madura a la qual va anomenar magistrada Jabitha.

-Sekot ha accedit a formar naus vivents per a alguns Jedi -va dir la Jabitha a tots els reunits-. El procés portarà diversos dies, però us prometo que serà diferent de qualsevol cosa que hagueu conegut.

-Només tres Jedi han patit aquest procés -va dir en Luke a la Leia-. I només un d'ells ha arribat a pilotar una nau sekotana: Ànakin Skywalker.

«El nostre pare!» Va comprendre la Leia. El sentiment de sorpresa i d'orgull només li va durar un moment, fins que li va tornar la tristesa. «Naus», es va dir a si mateixa. Llavors, haurà d'haver guerra, després de tot. S'havia convençut a si mateixa que en Luke havia trobat alguna altra manera de posar fi al conflicte. Però s'hauria d'haver figurat que no. El Costat Fosc era fort, i no n'hi havia prou amb el pensament recte per abolir-lo. Es va esforçar per resignar-se al que tenien per davant. Va esbossar un somriure valent, pel Luke. L'expressió del seu germà presagiava sorpreses encara més grans.

-Vull presentar-vos a una altra persona -va dir, dirigint-se a tots en general.

Es va tornar cap als ferroans i va demanar a un d'ells que s'avancés. Era un home alt que, mentre s'acostava, es va treure la caputxa de la capa, per deixar al descobert una cara coberta de tatuatges i de cicatrius, un nas tot just esbossat, un front inclinat... la Leia va notar que en Han es posava tens al costat d'ella.

-Us presento a Harrar -va dir en Luke-. Gran sacerdot dels yuuzhan vong. També ell ens ajudarà a posar fi en aquesta guerra.

Següent