La Força unificadora (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Preguntes casuals a alguns dels que havien acudit a presenciar el «ritu de neteja», o matança, com molts ho anomenaven entre murmuris, li van deixar a Nom Anor la impressió que ell era l'únic que s'havia adonat del riure d'en Shimrra. Ara, dos dies després que els heretges haguessin estat assassinats, el desconcertant somriure del Summe Senyor era visible per a tots a la Sala de Confluència. Nas Choka es va agenollar davant seu, amb el ceptre de la Súplica enrotllat al voltant del braç que normalment hauria portat el del Domini Tsaisi del Mestre Bèl·lic.

-Excel·lentíssim Senyor -estava dient Nas Choka-, vinc davant teu, en nom dels sacerdots, Vidents i altres del meu Domini, per implorar-te que una addicional reflexió sigui afegida al sagrat deure que tu has establert per als teus guerrers, de dirigir-se sense demora cap a Mon Calamari, i allà aniquilar les naus de la flota dels nostres enemics, perquè així posem fi al nostre deambular d'una vegada, i encarregar-nos del més alt deure de portar la veritat en aquells als qui hem conquerit les seves llars, perquè no siguem forçats a aixafar-los sota els nostres peus com a molts gricha. Et demano això en el nom de Yun-Yammka, a qui jo venero, i amb tot respecte, ja que ets tu el que sent a Yun-Yammka, és sobre tu que descansa el pes de l'existència.

En Shimrra es va inclinar cap endavant, amb la seva barbeta descansant sobre el palmell de la seva enorme mà, i l'Onimi va baixar els esglaons sota el tron ​​per seure amb les cames creuades al costat del Mestre Bèl·lic, estudiant-lo amb el seu cap de costat, però sense pronunciar ni rimes ni insults.

-T'ho prego, què és el que els teus sacerdots i Vidents t'han dit, Mestre Bèl·lic, ja que les teves paraules són les primeres que he sentit sobre aquests assumptes? -va preguntar Shimrra-. Segurament no albergaràs dubtes que la teva poderosa armada pot prevaler.

-No, Gran Senyor, d'això no en tinc dubtes. És l'instint el que m'insta a preguntar: a quin cost?

En Shimrra li va fer un senyal amb la mà.

-Prossegueix, Mestre Bèl·lic, perquè tots aquí reunits puguin tenir una visió del treball interior d'un pensador de l'estratègia.

En Nas Choka va aixecar la mirada.

-Gran Senyor, no desaconsello atacar Mon Calamari. Només qüestiono com d'inoportú n'és l'assalt.

Shimrra va adoptar una actitud de perplexitat.

-De quina inoportunitat parles? Les estrelles d'aquest cel en particular no estan alineades? Els dies del calendari sagrat urgeixen precaució? No estàs d'humor per dispensar un càstig? Parla sense embuts, Mestre Bèl·lic. Pensaré només el millor de tu.

En Nas Choka va fer un soroll sord en colpejar les seves espatlles amb els punys en senyal de salutació.

-Gran Senyor, prefereixo concentrar els seus esforços en assegurar els mons que posseïm, en les regions que el nostre enemic diu el Nucli, Colònies, Vora Interior i la Regió d'Expansió. S'ha aconseguit molt, crearem un mur impenetrable contra les incursions, i des de l'interior d'aquest mur podem seguir fent incursions en la Vora Mitjana i en altres sectors, fins que expulsem les forces del nostre enemic a una regió on siguin dominats per desgast o amb un cop final.

-No és el que hem fet? -va preguntar en Shimrra-. Mentre parlem, ells s'estan consolidant a Mon Calamari. Els hem empès a les vores de la seva pròpia galàxia.

-A alguns dels enemics, Clement Senyor, però no a tots. Queden grups forts de resistència. Per dominar als hutt es necessitaran anys, i també per subjugar al Consorci de Hapes, a l'Imperi Txiss, i al Sector Corporatiu. En tots aquests llocs, per nomenar uns pocs, l'enemic és fort. No discutiré que moltes de les seves flotes ara s'han unit a Mon Calamari. Però les nostres campanyes en el Romanent, a Esfàndia i a Bilbringi de nou, ens han costat molt. Necessitem que creixin naus de guerra i armes alimentades, així com coralites. La nostra armada és més feble per les moltes naus que hem de moure. És més, necessitem estar més ben equipats per a la resistència en superfície, llevat que el nostre propòsit sigui enverinar més mons dels que ja hem enverinat, i arriscar-nos a què els Déus l'interpretin malament les nostres intencions, i ens declarin insensibles cap a la vida.

En Nom Anor estava impressionat, i va desitjar tenir la valentia per donar suport a Nas Choka obertament, però no va tenir oportunitat de sumar la seva veu a la del Mestre Bèl·lic, no sense posar en perill la seva especial relació amb Shimrra. Però si es pogués dir la veritat, en Nom Anor hauria confessat que el que ell volia era només protegir el món que li havia estat confiat. Després d'haver lluitat durant tant de temps per arribar a un rang d'autoritat, no desitjava veure desaparèixer els privilegis del seu càrrec a causa d'alguna bestiesa d'en Shimrra.

El mateix Summe Senyor va ser prou bon estrateg com per oposar-se a tot el que en Nas Choka estava dient. Però el Mestre Bèl·lic no sabia que una cosa desconeguda estava empenyent a Shimrra a moure's ràpidament i semblava no adonar-se que estava sent imprudent. Això desconegut era Zonama Sekot.

-Aprecio les teves preocupacions, Mestre Bèl·lic -va dir en Shimrra-, i certament si algú mereix aquest títol honorífic ets tu, perquè la teva intel·ligència és aguda com un coufee esmolat -es va aturar el temps suficient perquè en Nas Choka recobrés la seva confiança abans d'afegir-. Però t'equivoques. T'asseguro que Yun-Yuuzhan estava molt complagut per les morts de tants heretges a la Plaça dels Ossos. Confia en ell, en Yun-Yuuzhan, per dissipar les preocupacions de l'assassí i els altres Déus. Seràs recompensat amb la victòria, Mestre Bèl·lic, i es cantaran lloances sobre tu i els teus comandants, ara i durant les generacions futures.

En Nom Anor va somriure per dins. Shimrra era brillant jugant el joc. Tota aquesta xerrameca sobre apaivagar als Déus no era res més que un subterfugi, una cosa més enllà del debat dels sacerdots, ja que el gran Senyor era el seu únic i real conducte cap als Déus. I se li va ocórrer de cop i volta a Nom Anor que Shimrra tenia raó sobre el que va dir en el seu encontre més recent: els yuuzhan vong havien sobrepassat als Déus. No era que els Déus no existissin, sinó que els yuuzhan vong ja no els necessitaven.

Tot d'una va sentir que algú el mirava. Va mirar a Shimrra, però aquest encara tenia la mirada posada en Nas Choka. Era l'Onimi qui l'observava.

En la seva gropa de comandament, en el més profund de les entranyes de la Ciutadella, la muntanya sagrada que va ser una mónnau, Nas Choka, el seu cap tàctic i una vident guerrera estudiaven un panell d'insectes brill, movent-se pel seu nínxol de corall Yorik. Els insectes, que eren capaços de romandre suspesos en l'aire, brillar o apagar-se per ordre d'un yammosk, proporcionaven una representació visual de les forces yuuzhan vong i enemigues formades a Mon Calamari i els mons relativament propers a Toong'l i Caluula. El moviment frenètic dels insectes imitaven els pensaments que s'arremolinaven d'en Nas Choka.

-Shimrra està trasbalsat -va dir la Vident-. Somriu com si posseís més del coneixement normal dels successos.

En Nas Choka mirà al seu subordinat untat de sang.

-Estàs fora de perill aquí, vident, però si jo fos tu, aniria amb més cura amb les paraules que volen de la teva boca. Shimrra té orelles per tota la Ciutadella, i en més llocs dels que pots imaginar. I a qui, vident, enviaries amb bastons de comandament a desafiar els guerrers recentment millorats del Summe Senyor?

La Vident va fer una reverència.

-Et demano perdó, Mestre Bèl·lic.

-Shimrra no està enfonsant. El que importa ara és que no li fallem.

En Nas Choka es va tornar cap als seus principals subalterns.

-Cap de vosaltres ha de témer expressar les seves opinions aquí. Però aneu amb compte en qualsevol altre lloc, ja sigui lluny o prop de Yuuzhan'tar -va tornar la seva atenció al desplegament d'insectes brill-. La flota enemiga roman, ara augmentada per naus de sistemes estel·lars que romanien apartades de la guerra.

El tàctic, tocat amb un alt turbant i un llarg mantell, va assentir.

-Com temia, s'estan aliant en contra nostra. Va ser un error que deixéssim tan ràpid el Romanent i la Constel·lació Koomacht. Podríem haver utilitzat els anomenats Imperials i als bàrbars Yevetha. Almenys fer-los pensar que seria més profitós aliar-se amb nosaltres.

En Nas Choka va assentir en acord.

-Si hagués de repetir-ho tot de nou, almenys hagués mantingut els hutt del nostre costat.

-Ells són els únics culpables -va dir el tàctic-. La seva oferta de suport era només un mitjà per situar-se fora de perill entre nosaltres i l'enemic. La raó de perquè no els vam concedir cap honor va ser que ens van subestimar.

En Nas Choka va assentir.

-La seva espècie és arrogant. Abans o després ens haguessin traït, i hauríem hagut d'atacar-los. Res seria diferent.

-Excepte potser que Nas Choka no hauria estat elevat a Mestre Bèl·lic -Va dir la Vident.

-Un altre exemple de promoció per absència de l'adversari -va dir en Nas Choka amb aspror-. En Tsavong Lah es va obsessionar amb els Jeedai. Va fer la seva guerra personal. Va demostrar orgull en tenir un vua'sa crescut, només per poder-lo desmembrar i reclamar una de les seves cames com a seva. La seva insolència va ser la seva perdició. Li va deixar cec a la veritat. Els Jeedai són una molèstia, però difícilment són l'arma secreta que es pensava al principi. A mesura que el seu nombre disminueix, aparentment també ho fa la seva habilitat de cridar la Força -es va riure breument-. Tsavong Lah va dirigir la flota contra una colla de principiants amb espases màgiques. Seria divertit si no fos tan tràgic -de nou el Mestre Bèl·lic observà els insectes brill-. M'intriga que romanguin a Mon Calamari. En instal·lar als yammosk a Toong'l i Caluula, deixem clar com l'aigua de pluja la nostra intenció d'atacar Mon Calamari. Sovv, Kre'fey i la resta dels comandants de l'Aliança han d'estar cecs per no veure el que succeirà a continuació. Però òbviament els hem interpretat malament. La meva intenció era persuadir-los que desmantellessin els seus exèrcits, i així dificultar la possibilitat d'una batalla final d'aquesta naturalesa, perquè vaig sospitar que Shimrra estava pensant en això.

»I malgrat tot l'enemic no fa res que suggereixi que han rebut el nostre missatge. O bé m'han interpretat malament o bé han trobat una forma de contrarestar-nos.

-Fins i tot així, Mestre Bèl·lic -va dir el tàctic-, no té sentit fer-nos front a Mon Calamari. Són superats en nombre i és improbable que desitgin presenciar la destrucció del món que han escollit com la seva nova capital.

En Nas Choka ho va considerar.

-Sí, això em temo, que al final es dispersaran.

El tàctic es va sorprendre.

-No era aquest el teu desig, Mestre Bèl·lic?

-Mantenir-los separats sense que nosaltres haguéssim de viatjar per tota la galàxia per provocar-los. Ara estem compromesos. Arribarem, es dispersaran i no ens quedarà més remei que donar-los caça per tots els braços galàctics perquè en Shimrra no ho voldria de cap altra manera.

»Tal cosa requeriria molts anys i consumiria molts recursos.

-És la pauta que els nostres avantpassats van afrontar una vegada i una altra en la nostra galàxia natal -va intervenir la Vident-. Guerres que perduraven durant generacions.

El tàctic va mirar els insectes brill.

-I si l'enemic ens sorprèn triant quedar-se a lluitar?

En Nas Choka va somriure.

-Llavors sabré, amb tota certesa, que en Kre'fey i la resta han planejat unes contramesures.

La Vident no va semblar contenta per l'afirmació.

-Els infidels s'atrevirien a atacar Yuuzhan'tar en la teva absència?

-He pensat seriosament en això -va dir en Nas Choka-. He calculat quin mal poden fer, basant-me en què portin tres vegades més el nombre de naus que sabem que existeixen en tots els sectors excepte el de Mon Calamari. Confio que no puguin fer un mal inacceptable. Tinc plans per a aquesta eventualitat, però. Si fan saltar la seva flota sencera aquí, millor per a nosaltres.

-Ells podran interpretar la feina de preparació que hem disposat com un intent d'obligar-los a atacar Yuuzhan'tar.

En Nas Choka no va mostrar cap signe de preocupació.

-En qualsevol cas ens beneficia. Però ens queda molt fins a poder observar totes les possibilitats. Queda poc temps abans que Shimrra declari els auspicis favorables per llançar l'atac.

La Vident es va situar davant el Mestre Bèl·lic.

-He parlat amb els altres vidents sobre els auspicis. Estem d'acord en estirar la veritat, per aconseguir-te temps addicional per preparar les teves forces.

-Shimrra veurà a través teu -va avisar-la en Nas Choka-. Sobretot després de l'apel·lació que vaig fer avui. Malgrat tot, veurà les teves mentides com un acord amb mi, igual que et veu a tu i als teus cohorts com un acord amb l'elit. Refrena el teu impuls d'aconseguir-nos més temps -es va aturar un moment i després va continuar-. Mentrestant, hauríem de despertar als nostres espies infiltrats en tots els mons ocupats i els que resisteixen, i instruir-los perquè informin de qualsevol activitat inusual referent a moviments de naus, material i correus.

-Kre'fey esperarà això -va puntualitzar el tàctic-. Recorda, Mestre Bèl·lic, que la desinformació de l'enemic va ser en part responsable de la mort d'en Tsavong Lah.

En Nas Choka va posar una mà a la seva espatlla en gest d'agraïment.

-No confieu en la nostra xarxa d'agents de Mon Calamari. Estan vius només perquè l'Aliança creu que pot utilitzar-los. També digueu als nostres espies disfressats que mentre mantenen el nas aixecat cap al vent, han d'evitar actuar de cap manera. No vull res més que informació. Jo separaré la veritat de l'engany. I sobretot, vull donar a l'Aliança la suficient corda perquè es pengi amb ella.

Següent