CAPÍTOL 5
Les alarmes de proximitat van udolar insistentment al
pont del Falcó Mil·lenari. Irritat
per la distracció, Han li va llevar el so als altaveus mentre la Leia es concentrava
en assegurar-se que la nau evitava el que havia causat les alarmes.
-Activitat sísmica? -va preguntar en Han. La Leia va
sacsejar el cap.
-Mines de pols interceptores hapanes. L'últim.
Vistos des del finestral corbat, aquests aparells
explosius semblaven asteroides banyats en llum estel·lar. Els escàners del Falcó deien alguna cosa diferent, el que
només reforçava la impressió inicial d'en Han i la Leia. Més enllà del camp
rocós es veia el costat il·luminat d'un planeta marró i blau envoltat de satèl·lits
i dotat de dues llunes de bona mida.
-Suposo que en aquests temps mai es té massa cura -va dir
en Han.
-Sobretot tan a prop de la Ruta Comercial Perlemiana
-va afegir la Leia.
En Han va assenyalar una instal·lació orbital de mòduls
esfèrics i múltiples hangars.
-La drassana. Sembla deserta.
-Deliberadament, diria jo.
Descrivint una ruta sinuosa a través del camp de mines,
van maniobrar per acostar-se al planeta. El vaixell de càrrega estava a mig
camí entre les dues llunes quan una veu va sortir del comunicador.
-Falcó Mil·lenari,
aquí el control de Contruum. En nom del general Airen Cracken i de la resta del
cos de comandament puc dir-li que ens alegrem de ser els primers a donar-los la
benvinguda.
Contruum era el món d'origen de l'Airen Cracken i del
seu igualment il·lustre fill, Pash. Un planeta amb molta indústria, amb plantes
de foneria de mineral i modestes factories de construcció de naus, que es deia
que era el món més semblant als del Nucli fora del mateix. S'assemblava a Eriadú,
encara que no estava ni de bon tros tan devastat ecològicament. El que era
segur és que no hi havia un altre planeta en aquesta part de la Vora Mitjana
que li fes ombra. El fet que fins en aquest moment hagués escapat a l'atenció
de l'enemic era un veritable misteri. Però com Contruum havia continuat pel seu
compte i risc contribuint generosament als esforços de la guerra, el planeta
s'havia convertit en un model de valor i sacrifici.
-Senyors, el general Cracken està ansiós per saber si
han tingut èxit en la recollida de la nostra mercaderia perduda.
La Leia va ser qui va contestar.
-Digui al general que tornem amb només un dels quatre
que havíem de recollir originalment. Vàrem perdre a dos i tenim raons per
creure que l'altre segurament ha acabat de nou al punt d'origen.
-Lamentem molt sentir això, princesa.
-Tots ho lamentem -va intervenir en Han.
-El Falcó
Mil·lenari té permís per entrar. Vol que nosaltres li remolquem, capità?
-Prefereixo dirigir jo la meva nau, si a vostès no els importa.
-No hi ha cap problema, senyor. Les coordenades de ruta
i aterratge se li estan transmetent ara mateix al seu ordinador de navegació.
En Han i la Leia van veure com les dades de vol sortien
a la pantalla i després la Leia va engrandir el mapa de ruta. En Han va riure.
-Números. Mai s'és massa acurat.
En Han va ajustar el rumb del Falcó. A fora, a part d'unes quantes naus que semblaven inofensives
i mandroses en una òrbita estacionària, l'espai local estava pràcticament
lliure de trànsit. En comptes de dirigir-se directament cap a la densament
poblada banda equatorial del planeta, van portar el vaixell de càrrega a la
lluna més interior de Contruum, una esfera platejada plena de cràters d'impacte
i amb la superfície esquitxada de serralades muntanyoses.
-El cràter gran queda just a estribord -va dir la Leia.
En Han li va donar un copet al comandament de control.
-El tinc.
No hi havia res que marqués el cràter com un espai
d'aterratge, ni res que indiqués que la lluna era una base militar. En Han baixà
el Falcó cap al cràter, prop de
l'elevada vora oriental. La Leia va sacsejar el cap sorpresa.
-Es podria creure que és buida.
-Una holoprojecció emmascarant un camp magnètic de
contenció -va explicar en Han-. Aquesta tècnica no s'ha utilitzat durant molt
de temps.
Ella va assentir tristament.
-No hi ha hagut necessitat per a això.
El Falcó va
passar a través del que semblava ser el sòl rocós del cràter per entrar en una
fondalada enorme que hi havia sota i finalment posar-se en una plataforma
d'aterratge hexagonal que tenia gravada unes marques i uns números ja molt
gastats. L'interior de la base oculta bullia d'activitat. Un transport que hi
havia a prop es deia Dotze Tones per
una bèstia de càrrega originària de Contruum. En Han recordà que els
destructors elegantment dissenyats que abans es fabricaven en l'ara abandonada
drassana solien rebre normalment noms que sonaven virtuosos: Temprança, Prudència, Igualtat... Els hi
va portar diversos minuts desconnectar tots els sistemes del Falcó. La Leia va demanar a Cakhmaim i la
Meewalh que romanguessin a bord amb C-3PO, que es va prendre el suggeriment com
una ofensa personal. Després ella, Han i Thorsh, el jenet que havien rescatat,
es van encaminar a la rampa d'aterratge. Abans de baixar, Han es va aturar un
moment per avaluar els danys menors que havia causat la barredora, que havien
tirat per la borda sobre Selvaris poc abans que el Falcó donés el salt a la velocitat de la llum. Una escorta estava
esperant-los en la plataforma d'aterratge: personal de seguretat, doctors amb
androides metges i una dona jove, robusta i de pell fosca que es va presentar
com l'ajudant del general Cracken. Els tècnics metges van envoltar ràpidament a
Thorsh, li van inspeccionar les extremitats, li van palpar el tors amb cura i
li van examinar el cap de lleó.
-Sembla com si li haguessin arrossegat per un camp
d'espines -va dir un.
En Thorsh va riure per a ell sardònicament.
-Més ben dit vaig ser propulsat a través d'un, però
gràcies per notar-ho.
-Hem fet per ell el que hem pogut -va dir la Leia.
El mateix doctor la va mirar.
-Qualsevol metge de campanya estaria orgullós d'haver
pogut fer el que han fet.
L'androide va acabar el seu escàner amb una melodia
final de tons i xiulets.
-Malnodrit, però d'altra banda sa -va anunciar amb veu
profunda. La major Ummar, l'ajudant d'en Cracken, va assentir amb aprovació.
-No veig cap raó per la qual no puguem passar
directament a donar el seu informe.
En Han es va tornar cap a Thorsh i va somriure burleta.
-Bon treball, Thorsh. Et convidarem a dinar un altre
dia.
Thorsh va arronsar les espatlles.
-Tots exercim el nostre paper. Jo vaig on em manen i
faig el que em diuen.
-I la resta de nosaltres estem millor gràcies a això
-va respondre la Leia. Va posar la mà a l'espatlla peluda d'en Thorsh-. No tinc
ni idea de la informació que portes, però deu ser de vital importància.
En Thorsh va arronsar les espatlles.
-Tant de bo ho sabés.
En Han va suposar que el jenet no estava retenint
informació pel bé de la seguretat, sinó que realment Thorsh no sabia quina
informació d'intel·ligència havia tancat en el parany de la memòria del seu
cervell. En Han i la Leia no havien avançat molt quan un lliscant es va parar
al seu costat. Al seient que havia darrere el conductor rodià del vehicle
flotant estaven asseguts el general Wedge Antilles i el Mestre Jedi Kenth
Hamner.
-Wedge! -va exclamar la Leia encantada per la sorpresa
mentre l'atractiu humà de pèl fosc baixava del lliscant. Ella el va abraçar per
saludar-lo mentre en Han encaixava la mà estesa d'en Wedge, que va saludar al Han
amb el cap.
-Cap.
Els dos homes es coneixien des de feia gairebé trenta
anys, des de la batalla de Yavin, on Wedge havia volat amb Luke Skywalker per
enfrontar-se a l'Estrella de la Mort.
A Endor, Wedge havia estat decisiu per destruir la segona Estrella de la Mort i durant els anys en què la Nova República va
estar creant-se, ell s'havia distingit en innombrables operacions amb
l'Esquadró Murri i altres unitats. Com molts altres veterans de la guerra civil
galàctica, la seva esposa i ell, Iella, havien sortit del seu retir per lluitar
contra els yuuzhan vong. A Borleias, Wedge havia format una força secreta de
resistència denominada Els Interns, els membres (que incloïen la Leia, Han,
Luke i molts altres) havien acordat adoptar algunes de les tàctiques que
l'Aliança Rebel havia emprat contra l'Imperi. Al Han sempre li havia agradat
Wedge, i tenint en compte la cada vegada major proximitat que hi havia entre la
Jaina i el nebot d'en Wedge, Jagged Fel, hi havia una llunyana possibilitat que
les famílies Solo i Antilles acabessin aliades d'una forma encara més profunda.
-M'alegro de veure't de nou, Wedge -va dir en Han-.
Algun missatge de dalt?
-Només que l'almirall Sovv vol transmetre la seva
gratitud pel que heu fet la Leia i tu.
-M'alegra saber que encara estem tots en el mateix
equip.
Han li va fer l'ullet a Wedge i es va girar cap a Kenth
Hamner, que portava la túnica marró teixida a mà dels Jedi.
-Un vestit nou, no?
En Kenth va mostrar un somriure.
-Atuell formal. Una mostra de solidaritat entre els
Jedi i els militars de l'Aliança Galàctica.
-Els temps canvien.
-Així és.
-Kenth, alguna comunicació d'en Luke? -va preguntar la Leia
amb certa urgència.
-Res.
La Leia va arrufar les celles.
-Ja fa més de dos mesos.
Kenth va assentir.
-I tampoc res d'en Corran ni de la Tahiri.
La Leia s'ho va estudiar un moment.
-Què pot haver passat?
En Kenth va prémer els llavis i va sacsejar el cap
lentament.
-Hem assumit que deuen seguir en les Regions
Desconegudes. Si alguna cosa anés malament, ho hauríem sabut.
En Han va entendre que aquest «hauríem» d'en Kenth
incloïa la Leia. Des d'abans de la caiguda de Coruscant, el Jedi (i la Leia per
extensió) havien afinat les seves capacitats per arribar més lluny amb els pensaments
i sentiments, per a unir ments i intuir coses a grans distàncies.
-Hem considerat enviar una partida de recerca -va
afegir en Kenth.
Com Han i Wedge, l'alt Jedi d'aparença agradable era
corellià, encara que a diferència dels altres dos, ell era l'hereu de certa
riquesa. Han sempre l'havia considerat el Jedi amb la ment més militar (sense
comptar a Keyan Farlander i a Kyle Katarn) i un any abans Kenth havia estat
nomenat Cap d'Estat del Consell de Cal Omàs, juntament amb els Mestres Jedi
Luke, Kyp Durron, Cilghal , Tresina Lobi i la Cavaller Jedi Saba Sebatyne. En Luke
havia posat a Kenth a càrrec dels Jedi quan ell, la Mara i altres es van
embarcar en una recerca del món vivent de Zonama Sekot. Des de llavors Kenth
havia fet tot el que podia per coordinar les missions per als Jedi en absència
d'en Luke, però, com passava amb el comandament de l'Aliança, tots els seus
esforços s'havien vist soscavats per l'èxit inesperat que havien tingut els
yuuzhan vong a desmantellar l'HoloRed, que portava molt de temps sent la base
de les comunicacions galàctiques.
-Serà millor que la partida sigui gran si teniu
intenció de buscar a les Regions Desconegudes -va dir en Han.
En Kenth es va adonar que el comentari no anava de
broma.
-Hem pogut obtenir les coordenades d'origen de la
transmissió que Luke i la Mara van fer a través del radiofar d'Esfàndia.
-I? -va preguntar la Leia.
-Hem estat transmetent en aquestes coordenades durant
les últimes dues setmanes. Però no hem obtingut resposta.
Amb la xarxa de comunicació de Generis destruïda pels
yuuzhan vong, el d'Esfàndia era l'únic radiofar capaç d'arribar a l'espai Txiss
i a les Regions Desconegudes. Dos mesos abans una batalla desesperada s'havia
lliurat a Esfàndia, però el far s'havia salvat gràcies en gran part al gran
almirall de les Forces Imperials Gilad Pellaeon (amb l'ajuda de l'hàbil
tripulació del Falcó Mil·lenari).
-Potser Zonama Sekot s'ha mogut -aventurà en Han-. És a
dir, per això precisament se'l coneix...
Kenth va girar el cap en una evasiva intencionada.
-Entre altres coses...
La Leia el va mirar fixament.
-Pot ser que Zonama Sekot torni a l'espai conegut?
-Això podem esperar.
Els quatre es van quedar en silenci durant un llarg
moment. Wedge va mirar al Han furtivament i després va arronsar les espatlles.
Quan tots van haver pujat al lliscant, Wedge, que anava al seient davanter, es
va tornar cap a la Leia i en Han.
-Parleu-me d'allò de Selvaris.
-No hi ha molt a dir -va començar en Han-. Els fugitius
ens van indicar la seva posició, vam baixar i vam aconseguir rescatar un
d'ells.
Wedge va mirar la Leia perquè concretés una mica més.
Ella va parpellejar i va somriure.
-Va ser així com ho ha explicat en Han. Així de simple.
En Han es va inclinar cap endavant en un gest de confiança.
-De què va tot això, Wedge? No és que nosaltres
necessitem una excusa per anar a rescatar algú, però per què Selvaris d'entre
tots els mons? La majoria de la gent que conec no podria ni situar-lo en una
carta estel·lar.
L'expressió d'en Wedge es va tornar seriosa.
-Tinc un interès especial en això, Han.
En Han va arrugar el front per l'interès.
-I això?
-Podeu veure-ho per vosaltres mateixos. El general
Cracken ha demanat que assistiu a la reunió.
Al turboascensor, la Leia i els tres corellians es van
trobar amb l'equip mèdic que acompanyava a Thorsh. El jenet i els androides
metges van sortir tres nivells més avall. La Leia i els altres van baixar fins
al final i van sortir en un nivell de seguretat on dos oficials
d'Intel·ligència humans els van obrir la porta amb codi d'una sala que tenia
l'ambient viciat. Han havia esperat la barreja habitual d'espies i oficials,
potser una cadira aïllada per al subjecte, però la cabina semblava més aviat
una sala de reconeixement. L'únic membre de la Intel·ligència que assistia era
Bhindi Drayson, a qui Han, Leia i Wedge coneixien de la campanya de Borleias
entre d'altres. La filla de l'antic Cap d'Intel·ligència, prima i de faccions esmolades,
era considerada una tàctica experta i gairebé dos anys abans havia participat
en una missió d'infiltració amb l'Esquadró Espectre al Coruscant ocupat pels
yuuzhan vong. Ara estava acompanyada només per una unitat R2 vermella i un
givin. Els givin eren una espècie molt curiosa: humanoides amb exosquelet i
extremitats tubulars, grans òrbites oculars triangulars i boques obertes
formant el que semblava ser una perpètua ganyota de disgust. No només eren
capaços de sobreviure en el buit de l'espai, sinó que també podien realitzar
complexes navegacions per l'hiperespai sense haver de confiar en els ordinadors
de navegació. Constructors de naus a l'altura dels de Verpine o Duro, estaven
obsessionats amb els càlculs, les probabilitats i les matemàtiques. Molts
creien que si el significat de la vida pogués ser reduït a una equació, un
givin seria el primer a fer-ho. Abans que cap tingués temps de rebre les
instruccions adequades, Thorsh va entrar a la sala. Examinant a la multitud amb
un sol cop d'ull va dir:
-Quan vostès vulguin.
Amb un androide astromecànic al seu costat, el givin es
va asseure davant Thorsh. Aquest va tancar els ulls i va començar a parlar,
repetint les dades de l'holodisc que havia memoritzat en aquell instant a
Selvaris. Una complexa i terriblement desconcertant seqüència de nombres i
fórmules sortí per la boca del jenet sense cap pausa o inflexió. Ningú a la
sala es va moure; ningú el va interrompre. Quan Thorsh va acabar, va deixar
escapar una llarga exhalació.
-M'alegro d'haver-me lliurat de tot això.
El givin assentia amb el seu estrany cap.
-Cap cos tou podria haver fet un treball tan elegant.
Reconec la ment i la mà d'un givin en la codificació del missatge contingut en
aquesta equació.
-Necessites que repeteixi algun tros? -va preguntar la Bhindi
Drayson.
El givin va sacsejar el cap.
-No serà necessari.
Ella va assentir satisfeta.
-Llavors suposo que hem acabat.
En Han mirà al seu voltant perplex.
-Ja està? Això és donar un informe?
Wedge va assenyalar amb la barbeta al givin i
l'androide.
-La resta és cosa seva.
En Han i la Leia s'acabaven d'asseure en aquella sala
plena de confusió quan la major Ummar va avisar que el general Cracken estava
llest per a la reunió.
-Això vol dir que no anem a poder menjar algun mos -va dir
en Han.
La Leia va sospirar.
-Faré que 3PO ens prepari alguna cosa després.
-El perfecte supressor de la gana.
* * *
Per quan el matrimoni Solo va arribar, el centre
d'informació tàctica de la base estava ple a vessar d'analistes
d'Intel·ligència, oficials de naus i comandants de vol. L'ajudant d'en Cracken
va acompanyar al Han i la Leia mentre baixaven les amples escales encatifades
de l'amfiteatre fins a uns seients de la primera fila. A l'estrada estaven
asseguts Wedge i tres coronels (dos bothans i un sullustà). Airen Cracken, de
setanta-cinc anys, de qui els seus informes d'Intel·ligència havien donat forma
literalment a l'Aliança Rebel durant la guerra civil galàctica, estava dret al
faristol.
-Primerament vull agrair a tots que hagin assistit
després de ser avisats amb tan poca antelació. Si hi hagués temps hauria inclòs
aquesta informació a la reunió programada per demà, però amb les transmissions
de l'HoloRed deshabilitades, cal que despatxem correus immediatament si volem
posar en marxa aquesta operació.
Cracken va activar un botó que hi havia a la part
inclinada del faristol i va aparèixer una holoprojecció a la seva esquerra que
detallava un sector no identificat de la galàxia. Cracken va utilitzar un
punter làser per indicar un sistema estel·lar en el quadrant superior dret, que
es va expandir quan el raig vermell del punter tocà el node de maximització de
l'holoprojecció.
-El Sistema Tantara -va continuar en Cracken-, camí al
Nucli des de Bilbringi. Les estrelles principals són Centis Major i Renaant. El
món habitable més proper és Selvaris, actualment ocupat pels yuuzhan vong
-Cracken va assenyalar al Han i la Leia-. El capità Solo i la princesa Leia
acaben de tornar de Selvaris. Allà van aconseguir rescatar un presoner que
acabava d'escapar d'un camp d'internament construït en la seva superfície.
Entre els presoners retinguts en aquest camp hem pogut identificar el capità Judder
Page de Corulag i al meu propi fill, el major Pash Cracken.
Murmuris de genuïna sorpresa van recórrer l'habitació.
-I com és que ningú ens ha parlat d'això? -va preguntar
en Han a la Leia en un murmuri. Ella li va fer callar amb delicadesa.
-Escoltem a Airen abans de muntar un escàndol.
-Està bé -va acceptar en Han-, però només per aquesta
vegada.
-Un grup de la resistència que opera a Selvaris va aconseguir
obtenir important informació d'Intel·ligència i passar-la al capità Page i al
major Cracken, que ara mateix són els oficials de l'Aliança de major rang que
hi ha tancats en aquest camp. La informació estava codificada en una complexa
fórmula matemàtica que va ser memoritzada per un jenet que va fugir i que ha
estat desxifrada fa només dues hores. Ens proporciona informació sobre una
missió de la Brigada de la Pau que transportarà a Coruscant a diversos
centenars d'oficials d'alt i baix rang de l'Aliança que estan presos a Selvaris
i en més d'una dotzena d'altres camps en diversos llocs de la ruta d'invasió
dels yuuzhan vong. Ara sabem quan se'ls recollirà i la ruta que el comboi de la
Brigada de la Pau planeja utilitzar per arribar a Coruscant. No coneixem encara
la raó d'aquesta recol·locació massiva, però tenim una suposició.
-No m'estranya que Wedge hagi dit que tenia un especial
interès en això -va xiuxiuejar en Han-. Alguns dels oficials de què parla
Cracken van ser capturats probablement durant l'intent per recuperar Bilbringi.
En Wedge es va acostar al faristol i va substituir a
Cracken.
-Els espies de l'Aliança que estan dins de la Brigada
de la Pau han alertat al comandament de Mon Calamari que una cerimònia
religiosa yuuzhan vong de gran importància tindrà lloc a Coruscant en algun moment
del mes estàndard pròxim. El propòsit d'aquesta cerimònia no està clar. Potser
commemori l'aniversari d'algun fet històric o que pretengui sufocar la creixent
onada de descontentament que segueix regnant a Coruscant. De totes maneres el
propòsit no ens interessa. L'important és que creiem que van a transportar els
presoners a Coruscant per sacrificar-los en aquesta cerimònia.
Van sorgir converses paral·leles a l'amfiteatre. La Leia
es va abstreure d'elles per assumir aquelles tràgiques notícies en silenci.
Gairebé des del principi de la guerra, la sediciosa Brigada de la Pau s'havia
dedicat a transportar de tot, des d'amfibastons en hibernació a presoners per
al sacrifici. Renegats mestissos de diverses espècies, no hi havia res que no
fessin per diners i per tenir llibertat per moure's al seu gust per la galàxia.
Però ja no produïa tant benefici formar part de la Brigada. Els que no havien
estat perseguits i eliminats per l'Aliança o els legitimistes, havien acabat
morint a les mans dels propis yuuzhan vong. I no importava per quin costat es
decantés la guerra, ells anaven a acabar en el bàndol perdedor de totes
maneres: resultarien inútils per als yuuzhan vong i serien uns traïdors per
l'Aliança. Però això no semblava importar-los-hi. Vivien el moment pels diners,
l'emoció i el risc.
-Tots els que som aquí sabem que innombrables vides han
acabat en les pires de sacrifici dels yuuzhan vong -estava dient Wedge-, però
és importantíssim que evitem que aquest comboi arribi a Coruscant. En el
passat, sempre que ha estat possible, hem intentat salvar vides. Aquesta ha
estat sempre la nostra prioritat. En ocasions no hem pogut tenir èxit per
informació d'Intel·ligència errònia o perquè ens superaven en força. Segur que
alguns de vostès s'estaran preguntant: i per què aquest comboi? La resposta és
simple: perquè molts d'aquests presoners, el capità Page i el major Cracken
entre d'altres, són desesperadament necessaris per a servir de suport a sectors
planetaris que estan a punt de sucumbir a l'enemic. A més haurem de treure els
agents que operen dins de la Brigada de la Pau, perquè la seva clandestinitat
s'ha vist compromesa. I ens veurem obligats a organitzar aquest rescat sense
l'avantatge de poder coordinar operacions a través de l'HoloRed -Wedge va
esperar que els ocupants de l'amfiteatre guardessin silenci-. Selvaris és
l'última parada abans que el comboi doni el salt a Coruscant, així que la
nostra emboscada haurà d'esperar fins que els presoners hagin estat
transferits. Donades les pèrdues devastadors que va haver de suportar la
Brigada de la Pau fa un any a Ylèsia i Duro, és raonable assumir que el comboi anirà
reforçat i escortat per les naus de guerra dels yuuzhan vong. Els almiralls
Sovv i Kre'fey ja han confirmat que podran assignar els esquadrons de caces
Lluna Negra, Simitarra i Sols Bessons en aquesta missió. Els caces hi donaran
suport als nostres artillers, a més de protegir els transports que necessitem
per portar els presoners rescatats. El capità Solo i la princesa Leia han
prestat voluntàriament el seu Falcó
Mil·lenari per a aquesta missió.
La Leia va mirar al Han amb els ulls com a plats.
-Quan ha passat això?
-Eh... Potser li digués alguna cosa així a Wedge abans.
-Ni tan sols sabies què anava a comportar la missió!
En Han mostrà un somriure tort.
-Crec que més o menys li vaig dir que podia comptar amb
nosaltres pel que fos que tingués en ment.
La Leia va sospirar profund i va mirar cap endavant.
Per la seva creixent intranquil·litat, Han havia adquirit el costum d'acceptar
qualsevol encàrrec perillós que se li acudís al comandament de l'Aliança
Galàctica. Era com si els èxits a la Constel·lació Koomacht, a Bakura i a Esfàndia
haguessin animat al Han, o que li haurien semblat res més que exercicis per
escalfar davant la gran missió en la qual derrotaria als yuuzhan vong ell sol
(o amb la sola ajuda de la Leia). Però la guerra els havia fet pagar un gran
preu a tots dos, començant per la mort de Chewbacca i culminant amb els tràgics
successos de Myrkr, on havia mort el seu fill petit Ànakin, Jacen, el seu fill
gran, havia estat capturat i la seva filla Jaina havia forjat la seva pena en
una espasa de venjança que la va empènyer a la vora del Costat Fosc i gairebé
li costa la vida. La Leia sabia en el fons del seu cor que en Han i ella
estaven ara més units que mai. Però les missions constants eren esgotadores i
últimament n'hi havia hagut massa. De vegades només desitjava reunir a la seva
família escampada i emportar-se'ls a tots a algun llunyà racó de la galàxia que
no tingués res a veure amb la guerra. Però fins i tot assumint que aquest racó
remot existís, al Han no se li ocorreria ni per un moment allunyar-se d'allà,
sobretot ara, sense les comunicacions de l'HoloRed i amb la necessitat de pilots
hàbils amb naus ràpides. Abans que poguessin trobar aquest racó segur i
reclamar-lo per a ells (abans que la galàxia conegués una pau duradora), la Leia
i en Han haurien de veure el costat més amarg de la guerra. Ella va tornar al
que s'estava dient a l'amfiteatre just quan Wedge concloïa la seva intervenció.
-Ens hem involucrat en aquesta operació per una altra
raó d'igual importància: que esperem que un rescat de tal magnitud faci malbé
el sacrifici que s'apropa -l'expressió d'en Wedge es va tornar dura mentre
mirava a l'assemblea-. Qualsevol espina que puguem clavar més profundament en
el costat de Shimrra pot desestabilitzar encara més Coruscant i donar-nos
l'oportunitat que necessitem per reconstruir les nostres forces i salvaguardar
altres mons de l'enemic que fins ara hem estat incapaços de derrotar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada