dissabte, 20 d’agost del 2016

La Força unificadora (V)

Anterior



CAPÍTOL 5

Les alarmes de proximitat van udolar insistentment al pont del Falcó Mil·lenari. Irritat per la distracció, Han li va llevar el so als altaveus mentre la Leia es concentrava en assegurar-se que la nau evitava el que havia causat les alarmes.
-Activitat sísmica? -va preguntar en Han. La Leia va sacsejar el cap.
-Mines de pols interceptores hapanes. L'últim.
Vistos des del finestral corbat, aquests aparells explosius semblaven asteroides banyats en llum estel·lar. Els escàners del Falcó deien alguna cosa diferent, el que només reforçava la impressió inicial d'en Han i la Leia. Més enllà del camp rocós es veia el costat il·luminat d'un planeta marró i blau envoltat de satèl·lits i dotat de dues llunes de bona mida.
-Suposo que en aquests temps mai es té massa cura -va dir en Han.
-Sobretot tan a prop de la Ruta Comercial Perlemiana -va afegir la Leia.
En Han va assenyalar una instal·lació orbital de mòduls esfèrics i múltiples hangars.
-La drassana. Sembla deserta.
-Deliberadament, diria jo.
Descrivint una ruta sinuosa a través del camp de mines, van maniobrar per acostar-se al planeta. El vaixell de càrrega estava a mig camí entre les dues llunes quan una veu va sortir del comunicador.
-Falcó Mil·lenari, aquí el control de Contruum. En nom del general Airen Cracken i de la resta del cos de comandament puc dir-li que ens alegrem de ser els primers a donar-los la benvinguda.
Contruum era el món d'origen de l'Airen Cracken i del seu igualment il·lustre fill, Pash. Un planeta amb molta indústria, amb plantes de foneria de mineral i modestes factories de construcció de naus, que es deia que era el món més semblant als del Nucli fora del mateix. S'assemblava a Eriadú, encara que no estava ni de bon tros tan devastat ecològicament. El que era segur és que no hi havia un altre planeta en aquesta part de la Vora Mitjana que li fes ombra. El fet que fins en aquest moment hagués escapat a l'atenció de l'enemic era un veritable misteri. Però com Contruum havia continuat pel seu compte i risc contribuint generosament als esforços de la guerra, el planeta s'havia convertit en un model de valor i sacrifici.
-Senyors, el general Cracken està ansiós per saber si han tingut èxit en la recollida de la nostra mercaderia perduda.
La Leia va ser qui va contestar.
-Digui al general que tornem amb només un dels quatre que havíem de recollir originalment. Vàrem perdre a dos i tenim raons per creure que l'altre segurament ha acabat de nou al punt d'origen.
-Lamentem molt sentir això, princesa.
-Tots ho lamentem -va intervenir en Han.
-El Falcó Mil·lenari té permís per entrar. Vol que nosaltres li remolquem, capità?
-Prefereixo dirigir jo la meva nau, si a vostès no els importa.
-No hi ha cap problema, senyor. Les coordenades de ruta i aterratge se li estan transmetent ara mateix al seu ordinador de navegació.
En Han i la Leia van veure com les dades de vol sortien a la pantalla i després la Leia va engrandir el mapa de ruta. En Han va riure.
-Números. Mai s'és massa acurat.
En Han va ajustar el rumb del Falcó. A fora, a part d'unes quantes naus que semblaven inofensives i mandroses en una òrbita estacionària, l'espai local estava pràcticament lliure de trànsit. En comptes de dirigir-se directament cap a la densament poblada banda equatorial del planeta, van portar el vaixell de càrrega a la lluna més interior de Contruum, una esfera platejada plena de cràters d'impacte i amb la superfície esquitxada de serralades muntanyoses.
-El cràter gran queda just a estribord -va dir la Leia.
En Han li va donar un copet al comandament de control.
-El tinc.
No hi havia res que marqués el cràter com un espai d'aterratge, ni res que indiqués que la lluna era una base militar. En Han baixà el Falcó cap al cràter, prop de l'elevada vora oriental. La Leia va sacsejar el cap sorpresa.
-Es podria creure que és buida.
-Una holoprojecció emmascarant un camp magnètic de contenció -va explicar en Han-. Aquesta tècnica no s'ha utilitzat durant molt de temps.
Ella va assentir tristament.
-No hi ha hagut necessitat per a això.
El Falcó va passar a través del que semblava ser el sòl rocós del cràter per entrar en una fondalada enorme que hi havia sota i finalment posar-se en una plataforma d'aterratge hexagonal que tenia gravada unes marques i uns números ja molt gastats. L'interior de la base oculta bullia d'activitat. Un transport que hi havia a prop es deia Dotze Tones per una bèstia de càrrega originària de Contruum. En Han recordà que els destructors elegantment dissenyats que abans es fabricaven en l'ara abandonada drassana solien rebre normalment noms que sonaven virtuosos: Temprança, Prudència, Igualtat... Els hi va portar diversos minuts desconnectar tots els sistemes del Falcó. La Leia va demanar a Cakhmaim i la Meewalh que romanguessin a bord amb C-3PO, que es va prendre el suggeriment com una ofensa personal. Després ella, Han i Thorsh, el jenet que havien rescatat, es van encaminar a la rampa d'aterratge. Abans de baixar, Han es va aturar un moment per avaluar els danys menors que havia causat la barredora, que havien tirat per la borda sobre Selvaris poc abans que el Falcó donés el salt a la velocitat de la llum. Una escorta estava esperant-los en la plataforma d'aterratge: personal de seguretat, doctors amb androides metges i una dona jove, robusta i de pell fosca que es va presentar com l'ajudant del general Cracken. Els tècnics metges van envoltar ràpidament a Thorsh, li van inspeccionar les extremitats, li van palpar el tors amb cura i li van examinar el cap de lleó.
-Sembla com si li haguessin arrossegat per un camp d'espines -va dir un.
En Thorsh va riure per a ell sardònicament.
-Més ben dit vaig ser propulsat a través d'un, però gràcies per notar-ho.
-Hem fet per ell el que hem pogut -va dir la Leia.
El mateix doctor la va mirar.
-Qualsevol metge de campanya estaria orgullós d'haver pogut fer el que han fet.
L'androide va acabar el seu escàner amb una melodia final de tons i xiulets.
-Malnodrit, però d'altra banda sa -va anunciar amb veu profunda. La major Ummar, l'ajudant d'en Cracken, va assentir amb aprovació.
-No veig cap raó per la qual no puguem passar directament a donar el seu informe.
En Han es va tornar cap a Thorsh i va somriure burleta.
-Bon treball, Thorsh. Et convidarem a dinar un altre dia.
Thorsh va arronsar les espatlles.
-Tots exercim el nostre paper. Jo vaig on em manen i faig el que em diuen.
-I la resta de nosaltres estem millor gràcies a això -va respondre la Leia. Va posar la mà a l'espatlla peluda d'en Thorsh-. No tinc ni idea de la informació que portes, però deu ser de vital importància.
En Thorsh va arronsar les espatlles.
-Tant de bo ho sabés.
En Han va suposar que el jenet no estava retenint informació pel bé de la seguretat, sinó que realment Thorsh no sabia quina informació d'intel·ligència havia tancat en el parany de la memòria del seu cervell. En Han i la Leia no havien avançat molt quan un lliscant es va parar al seu costat. Al seient que havia darrere el conductor rodià del vehicle flotant estaven asseguts el general Wedge Antilles i el Mestre Jedi Kenth Hamner.
-Wedge! -va exclamar la Leia encantada per la sorpresa mentre l'atractiu humà de pèl fosc baixava del lliscant. Ella el va abraçar per saludar-lo mentre en Han encaixava la mà estesa d'en Wedge, que va saludar al Han amb el cap.
-Cap.
Els dos homes es coneixien des de feia gairebé trenta anys, des de la batalla de Yavin, on Wedge havia volat amb Luke Skywalker per enfrontar-se a l'Estrella de la Mort. A Endor, Wedge havia estat decisiu per destruir la segona Estrella de la Mort i durant els anys en què la Nova República va estar creant-se, ell s'havia distingit en innombrables operacions amb l'Esquadró Murri i altres unitats. Com molts altres veterans de la guerra civil galàctica, la seva esposa i ell, Iella, havien sortit del seu retir per lluitar contra els yuuzhan vong. A Borleias, Wedge havia format una força secreta de resistència denominada Els Interns, els membres (que incloïen la Leia, Han, Luke i molts altres) havien acordat adoptar algunes de les tàctiques que l'Aliança Rebel havia emprat contra l'Imperi. Al Han sempre li havia agradat Wedge, i tenint en compte la cada vegada major proximitat que hi havia entre la Jaina i el nebot d'en Wedge, Jagged Fel, hi havia una llunyana possibilitat que les famílies Solo i Antilles acabessin aliades d'una forma encara més profunda.
-M'alegro de veure't de nou, Wedge -va dir en Han-. Algun missatge de dalt?
-Només que l'almirall Sovv vol transmetre la seva gratitud pel que heu fet la Leia i tu.
-M'alegra saber que encara estem tots en el mateix equip.
Han li va fer l'ullet a Wedge i es va girar cap a Kenth Hamner, que portava la túnica marró teixida a mà dels Jedi.
-Un vestit nou, no?
En Kenth va mostrar un somriure.
-Atuell formal. Una mostra de solidaritat entre els Jedi i els militars de l'Aliança Galàctica.
-Els temps canvien.
-Així és.
-Kenth, alguna comunicació d'en Luke? -va preguntar la Leia amb certa urgència.
-Res.
La Leia va arrufar les celles.
-Ja fa més de dos mesos.
Kenth va assentir.
-I tampoc res d'en Corran ni de la Tahiri.
La Leia s'ho va estudiar un moment.
-Què pot haver passat?
En Kenth va prémer els llavis i va sacsejar el cap lentament.
-Hem assumit que deuen seguir en les Regions Desconegudes. Si alguna cosa anés malament, ho hauríem sabut.
En Han va entendre que aquest «hauríem» d'en Kenth incloïa la Leia. Des d'abans de la caiguda de Coruscant, el Jedi (i la Leia per extensió) havien afinat les seves capacitats per arribar més lluny amb els pensaments i sentiments, per a unir ments i intuir coses a grans distàncies.
-Hem considerat enviar una partida de recerca -va afegir en Kenth.
Com Han i Wedge, l'alt Jedi d'aparença agradable era corellià, encara que a diferència dels altres dos, ell era l'hereu de certa riquesa. Han sempre l'havia considerat el Jedi amb la ment més militar (sense comptar a Keyan Farlander i a Kyle Katarn) i un any abans Kenth havia estat nomenat Cap d'Estat del Consell de Cal Omàs, juntament amb els Mestres Jedi Luke, Kyp Durron, Cilghal , Tresina Lobi i la Cavaller Jedi Saba Sebatyne. En Luke havia posat a Kenth a càrrec dels Jedi quan ell, la Mara i altres es van embarcar en una recerca del món vivent de Zonama Sekot. Des de llavors Kenth havia fet tot el que podia per coordinar les missions per als Jedi en absència d'en Luke, però, com passava amb el comandament de l'Aliança, tots els seus esforços s'havien vist soscavats per l'èxit inesperat que havien tingut els yuuzhan vong a desmantellar l'HoloRed, que portava molt de temps sent la base de les comunicacions galàctiques.
-Serà millor que la partida sigui gran si teniu intenció de buscar a les Regions Desconegudes -va dir en Han.
En Kenth es va adonar que el comentari no anava de broma.
-Hem pogut obtenir les coordenades d'origen de la transmissió que Luke i la Mara van fer a través del radiofar d'Esfàndia.
-I? -va preguntar la Leia.
-Hem estat transmetent en aquestes coordenades durant les últimes dues setmanes. Però no hem obtingut resposta.
Amb la xarxa de comunicació de Generis destruïda pels yuuzhan vong, el d'Esfàndia era l'únic radiofar capaç d'arribar a l'espai Txiss i a les Regions Desconegudes. Dos mesos abans una batalla desesperada s'havia lliurat a Esfàndia, però el far s'havia salvat gràcies en gran part al gran almirall de les Forces Imperials Gilad Pellaeon (amb l'ajuda de l'hàbil tripulació del Falcó Mil·lenari).
-Potser Zonama Sekot s'ha mogut -aventurà en Han-. És a dir, per això precisament se'l coneix...
Kenth va girar el cap en una evasiva intencionada.
-Entre altres coses...
La Leia el va mirar fixament.
-Pot ser que Zonama Sekot torni a l'espai conegut?
-Això podem esperar.
Els quatre es van quedar en silenci durant un llarg moment. Wedge va mirar al Han furtivament i després va arronsar les espatlles. Quan tots van haver pujat al lliscant, Wedge, que anava al seient davanter, es va tornar cap a la Leia i en Han.
-Parleu-me d'allò de Selvaris.
-No hi ha molt a dir -va començar en Han-. Els fugitius ens van indicar la seva posició, vam baixar i vam aconseguir rescatar un d'ells.
Wedge va mirar la Leia perquè concretés una mica més. Ella va parpellejar i va somriure.
-Va ser així com ho ha explicat en Han. Així de simple.
En Han es va inclinar cap endavant en un gest de confiança.
-De què va tot això, Wedge? No és que nosaltres necessitem una excusa per anar a rescatar algú, però per què Selvaris d'entre tots els mons? La majoria de la gent que conec no podria ni situar-lo en una carta estel·lar.
L'expressió d'en Wedge es va tornar seriosa.
-Tinc un interès especial en això, Han.
En Han va arrugar el front per l'interès.
-I això?
-Podeu veure-ho per vosaltres mateixos. El general Cracken ha demanat que assistiu a la reunió.
Al turboascensor, la Leia i els tres corellians es van trobar amb l'equip mèdic que acompanyava a Thorsh. El jenet i els androides metges van sortir tres nivells més avall. La Leia i els altres van baixar fins al final i van sortir en un nivell de seguretat on dos oficials d'Intel·ligència humans els van obrir la porta amb codi d'una sala que tenia l'ambient viciat. Han havia esperat la barreja habitual d'espies i oficials, potser una cadira aïllada per al subjecte, però la cabina semblava més aviat una sala de reconeixement. L'únic membre de la Intel·ligència que assistia era Bhindi Drayson, a qui Han, Leia i Wedge coneixien de la campanya de Borleias entre d'altres. La filla de l'antic Cap d'Intel·ligència, prima i de faccions esmolades, era considerada una tàctica experta i gairebé dos anys abans havia participat en una missió d'infiltració amb l'Esquadró Espectre al Coruscant ocupat pels yuuzhan vong. Ara estava acompanyada només per una unitat R2 vermella i un givin. Els givin eren una espècie molt curiosa: humanoides amb exosquelet i extremitats tubulars, grans òrbites oculars triangulars i boques obertes formant el que semblava ser una perpètua ganyota de disgust. No només eren capaços de sobreviure en el buit de l'espai, sinó que també podien realitzar complexes navegacions per l'hiperespai sense haver de confiar en els ordinadors de navegació. Constructors de naus a l'altura dels de Verpine o Duro, estaven obsessionats amb els càlculs, les probabilitats i les matemàtiques. Molts creien que si el significat de la vida pogués ser reduït a una equació, un givin seria el primer a fer-ho. Abans que cap tingués temps de rebre les instruccions adequades, Thorsh va entrar a la sala. Examinant a la multitud amb un sol cop d'ull va dir:
-Quan vostès vulguin.
Amb un androide astromecànic al seu costat, el givin es va asseure davant Thorsh. Aquest va tancar els ulls i va començar a parlar, repetint les dades de l'holodisc que havia memoritzat en aquell instant a Selvaris. Una complexa i terriblement desconcertant seqüència de nombres i fórmules sortí per la boca del jenet sense cap pausa o inflexió. Ningú a la sala es va moure; ningú el va interrompre. Quan Thorsh va acabar, va deixar escapar una llarga exhalació.
-M'alegro d'haver-me lliurat de tot això.
El givin assentia amb el seu estrany cap.
-Cap cos tou podria haver fet un treball tan elegant. Reconec la ment i la mà d'un givin en la codificació del missatge contingut en aquesta equació.
-Necessites que repeteixi algun tros? -va preguntar la Bhindi Drayson.
El givin va sacsejar el cap.
-No serà necessari.
Ella va assentir satisfeta.
-Llavors suposo que hem acabat.
En Han mirà al seu voltant perplex.
-Ja està? Això és donar un informe?
Wedge va assenyalar amb la barbeta al givin i l'androide.
-La resta és cosa seva.
En Han i la Leia s'acabaven d'asseure en aquella sala plena de confusió quan la major Ummar va avisar que el general Cracken estava llest per a la reunió.
-Això vol dir que no anem a poder menjar algun mos -va dir en Han.
La Leia va sospirar.
-Faré que 3PO ens prepari alguna cosa després.
-El perfecte supressor de la gana.
* * *

Per quan el matrimoni Solo va arribar, el centre d'informació tàctica de la base estava ple a vessar d'analistes d'Intel·ligència, oficials de naus i comandants de vol. L'ajudant d'en Cracken va acompanyar al Han i la Leia mentre baixaven les amples escales encatifades de l'amfiteatre fins a uns seients de la primera fila. A l'estrada estaven asseguts Wedge i tres coronels (dos bothans i un sullustà). Airen Cracken, de setanta-cinc anys, de qui els seus informes d'Intel·ligència havien donat forma literalment a l'Aliança Rebel durant la guerra civil galàctica, estava dret al faristol.
-Primerament vull agrair a tots que hagin assistit després de ser avisats amb tan poca antelació. Si hi hagués temps hauria inclòs aquesta informació a la reunió programada per demà, però amb les transmissions de l'HoloRed deshabilitades, cal que despatxem correus immediatament si volem posar en marxa aquesta operació.
Cracken va activar un botó que hi havia a la part inclinada del faristol i va aparèixer una holoprojecció a la seva esquerra que detallava un sector no identificat de la galàxia. Cracken va utilitzar un punter làser per indicar un sistema estel·lar en el quadrant superior dret, que es va expandir quan el raig vermell del punter tocà el node de maximització de l'holoprojecció.
-El Sistema Tantara -va continuar en Cracken-, camí al Nucli des de Bilbringi. Les estrelles principals són Centis Major i Renaant. El món habitable més proper és Selvaris, actualment ocupat pels yuuzhan vong -Cracken va assenyalar al Han i la Leia-. El capità Solo i la princesa Leia acaben de tornar de Selvaris. Allà van aconseguir rescatar un presoner que acabava d'escapar d'un camp d'internament construït en la seva superfície. Entre els presoners retinguts en aquest camp hem pogut identificar el capità Judder Page de Corulag i al meu propi fill, el major Pash Cracken.
Murmuris de genuïna sorpresa van recórrer l'habitació.
-I com és que ningú ens ha parlat d'això? -va preguntar en Han a la Leia en un murmuri. Ella li va fer callar amb delicadesa.
-Escoltem a Airen abans de muntar un escàndol.
-Està bé -va acceptar en Han-, però només per aquesta vegada.
-Un grup de la resistència que opera a Selvaris va aconseguir obtenir important informació d'Intel·ligència i passar-la al capità Page i al major Cracken, que ara mateix són els oficials de l'Aliança de major rang que hi ha tancats en aquest camp. La informació estava codificada en una complexa fórmula matemàtica que va ser memoritzada per un jenet que va fugir i que ha estat desxifrada fa només dues hores. Ens proporciona informació sobre una missió de la Brigada de la Pau que transportarà a Coruscant a diversos centenars d'oficials d'alt i baix rang de l'Aliança que estan presos a Selvaris i en més d'una dotzena d'altres camps en diversos llocs de la ruta d'invasió dels yuuzhan vong. Ara sabem quan se'ls recollirà i la ruta que el comboi de la Brigada de la Pau planeja utilitzar per arribar a Coruscant. No coneixem encara la raó d'aquesta recol·locació massiva, però tenim una suposició.
-No m'estranya que Wedge hagi dit que tenia un especial interès en això -va xiuxiuejar en Han-. Alguns dels oficials de què parla Cracken van ser capturats probablement durant l'intent per recuperar Bilbringi.
En Wedge es va acostar al faristol i va substituir a Cracken.
-Els espies de l'Aliança que estan dins de la Brigada de la Pau han alertat al comandament de Mon Calamari que una cerimònia religiosa yuuzhan vong de gran importància tindrà lloc a Coruscant en algun moment del mes estàndard pròxim. El propòsit d'aquesta cerimònia no està clar. Potser commemori l'aniversari d'algun fet històric o que pretengui sufocar la creixent onada de descontentament que segueix regnant a Coruscant. De totes maneres el propòsit no ens interessa. L'important és que creiem que van a transportar els presoners a Coruscant per sacrificar-los en aquesta cerimònia.
Van sorgir converses paral·leles a l'amfiteatre. La Leia es va abstreure d'elles per assumir aquelles tràgiques notícies en silenci. Gairebé des del principi de la guerra, la sediciosa Brigada de la Pau s'havia dedicat a transportar de tot, des d'amfibastons en hibernació a presoners per al sacrifici. Renegats mestissos de diverses espècies, no hi havia res que no fessin per diners i per tenir llibertat per moure's al seu gust per la galàxia. Però ja no produïa tant benefici formar part de la Brigada. Els que no havien estat perseguits i eliminats per l'Aliança o els legitimistes, havien acabat morint a les mans dels propis yuuzhan vong. I no importava per quin costat es decantés la guerra, ells anaven a acabar en el bàndol perdedor de totes maneres: resultarien inútils per als yuuzhan vong i serien uns traïdors per l'Aliança. Però això no semblava importar-los-hi. Vivien el moment pels diners, l'emoció i el risc.
-Tots els que som aquí sabem que innombrables vides han acabat en les pires de sacrifici dels yuuzhan vong -estava dient Wedge-, però és importantíssim que evitem que aquest comboi arribi a Coruscant. En el passat, sempre que ha estat possible, hem intentat salvar vides. Aquesta ha estat sempre la nostra prioritat. En ocasions no hem pogut tenir èxit per informació d'Intel·ligència errònia o perquè ens superaven en força. Segur que alguns de vostès s'estaran preguntant: i per què aquest comboi? La resposta és simple: perquè molts d'aquests presoners, el capità Page i el major Cracken entre d'altres, són desesperadament necessaris per a servir de suport a sectors planetaris que estan a punt de sucumbir a l'enemic. A més haurem de treure els agents que operen dins de la Brigada de la Pau, perquè la seva clandestinitat s'ha vist compromesa. I ens veurem obligats a organitzar aquest rescat sense l'avantatge de poder coordinar operacions a través de l'HoloRed -Wedge va esperar que els ocupants de l'amfiteatre guardessin silenci-. Selvaris és l'última parada abans que el comboi doni el salt a Coruscant, així que la nostra emboscada haurà d'esperar fins que els presoners hagin estat transferits. Donades les pèrdues devastadors que va haver de suportar la Brigada de la Pau fa un any a Ylèsia i Duro, és raonable assumir que el comboi anirà reforçat i escortat per les naus de guerra dels yuuzhan vong. Els almiralls Sovv i Kre'fey ja han confirmat que podran assignar els esquadrons de caces Lluna Negra, Simitarra i Sols Bessons en aquesta missió. Els caces hi donaran suport als nostres artillers, a més de protegir els transports que necessitem per portar els presoners rescatats. El capità Solo i la princesa Leia han prestat voluntàriament el seu Falcó Mil·lenari per a aquesta missió.
La Leia va mirar al Han amb els ulls com a plats.
-Quan ha passat això?
-Eh... Potser li digués alguna cosa així a Wedge abans.
-Ni tan sols sabies què anava a comportar la missió!
En Han mostrà un somriure tort.
-Crec que més o menys li vaig dir que podia comptar amb nosaltres pel que fos que tingués en ment.
La Leia va sospirar profund i va mirar cap endavant. Per la seva creixent intranquil·litat, Han havia adquirit el costum d'acceptar qualsevol encàrrec perillós que se li acudís al comandament de l'Aliança Galàctica. Era com si els èxits a la Constel·lació Koomacht, a Bakura i a Esfàndia haguessin animat al Han, o que li haurien semblat res més que exercicis per escalfar davant la gran missió en la qual derrotaria als yuuzhan vong ell sol (o amb la sola ajuda de la Leia). Però la guerra els havia fet pagar un gran preu a tots dos, començant per la mort de Chewbacca i culminant amb els tràgics successos de Myrkr, on havia mort el seu fill petit Ànakin, Jacen, el seu fill gran, havia estat capturat i la seva filla Jaina havia forjat la seva pena en una espasa de venjança que la va empènyer a la vora del Costat Fosc i gairebé li costa la vida. La Leia sabia en el fons del seu cor que en Han i ella estaven ara més units que mai. Però les missions constants eren esgotadores i últimament n'hi havia hagut massa. De vegades només desitjava reunir a la seva família escampada i emportar-se'ls a tots a algun llunyà racó de la galàxia que no tingués res a veure amb la guerra. Però fins i tot assumint que aquest racó remot existís, al Han no se li ocorreria ni per un moment allunyar-se d'allà, sobretot ara, sense les comunicacions de l'HoloRed i amb la necessitat de pilots hàbils amb naus ràpides. Abans que poguessin trobar aquest racó segur i reclamar-lo per a ells (abans que la galàxia conegués una pau duradora), la Leia i en Han haurien de veure el costat més amarg de la guerra. Ella va tornar al que s'estava dient a l'amfiteatre just quan Wedge concloïa la seva intervenció.
-Ens hem involucrat en aquesta operació per una altra raó d'igual importància: que esperem que un rescat de tal magnitud faci malbé el sacrifici que s'apropa -l'expressió d'en Wedge es va tornar dura mentre mirava a l'assemblea-. Qualsevol espina que puguem clavar més profundament en el costat de Shimrra pot desestabilitzar encara més Coruscant i donar-nos l'oportunitat que necessitem per reconstruir les nostres forces i salvaguardar altres mons de l'enemic que fins ara hem estat incapaços de derrotar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada