Els Lords dels Sith (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Belkor estava assegut en el seient del copilot d'una nau de reconeixement, petita i maniobrable. Estaven pentinant la superfície de Ryloth, prop de l'equador, a la zona de cerca establerta a partir de la trajectòria de descens de Mors que li havia proporcionat Cham.

—És difícil fer una cerca sense tenir més comunicacions que el que tens en la línia de visió —es va queixar Ophim, el pilot que li acompanyava.

—Ho és —va convenir Belkor.

Belkor havia reunit a un grup d'oficials que li devien favors, gent que portava l'uniforme imperial però sense veritable lleialtat cap a l'Imperi, gent que faria el que els hi demanés sense preguntes. Evidentment, els havia donat un pretext: els rebels que havien abatut el Perill anaven disfressats de soldats imperials i aparentment comptaven amb l'ajuda de la Moff Delian Mors. Belkor coneixia aproximadament la ubicació de la nau de la moff, que les tropes imperials lleials gairebé havien abatut. Belkor va dir als seus homes que eren part d'un grup selecte, i que desconeixia la magnitud de la conspiració.

Si algú sospitava que Belkor s'estava inventant una història, almenys no ho havia dit. A Belkor li devien els seus càrrecs i tot el seu poder; a Mors no li devien res.

—Tornin a recórrer la quadrícula de recerca —va ordenar als quatre caces Ala-V que volaven al costat de la seva nau de reconeixement—. Estableixin una formació escalonada i informin constantment. Necessito saber què és el que veuen.

Els pilots van confirmar que havien rebut l'ordre i van començar la cerca. Van escalonar la seva formació perquè cada caça sempre estigués en contacte visual amb un altre, i aquest amb el següent, i així successivament fins a la nau de Belkor. Mantenir la formació requeria una atenció constant i limitava la seva capacitat de cerca.

—Sabem res dels tres caces Ala-V del sud? —li va preguntar a Ophim.

—Res, senyor.

Belkor va mirar a través de la bombolla de cristall de la carlinga. Bona part del cristall estava cobert per la pantalla integrada, que mostrava els elaborats sensors de la nau. La bombolla en si amplificava la llum, i des de dins es podia observar el terreny com si hi hagués més llum de la qual hi havia. Sota la nau s'estenien les jungles frondoses de Ryloth, que al sud limitaven amb un desert esquitxat de monticles rocosos.

Belkor va prémer la mandíbula, frustrat.

—Retiro el que he dit, senyor —va dir Ophim, aixecant un dit i prement l'auricular—. Un dels caces Ala-V informa que ha vist fum.

—On?

Ophim va posar un dit en la pantalla per mostrar la ubicació. Prop de la Base de Comunicacions de l'Equador. El fum probablement ho havia causat l'atac a la base de comunicacions que el propi Belkor havia permès.

Però Belkor no tenia alternativa. Potser Mors s'havia estavellat prop de la base de comunicacions; potser el fum provenia de la seva nau.

—Anem —li va dir a Ophim—. Enviï els caces Ala-V a les coordenades. Han de continuar la seva cerca en la quadrícula. Ens retrobarem a la base de comunicacions.

Ophim va assentir amb el cap i va accelerar. La lleugera nau de reconeixement va sortir disparada, solcant els vents tallants.

—Sabem alguna cosa de l'Ala-V que està prop del fum? —va preguntar Belkor.

Ophim va negar amb el cap.

—No hi ha senyal, senyor. S'ha trencat la cadena de comunicació quan ha ordenat que ens trobéssim a la base.

Belkor va blasfemar. Ja no sabria res més fins que estigués tan a prop que el pogués veure per si mateix. D'aquí a uns minuts comprovaria que la llançadora de la Mors s'havia estavellat prop de la base i que la moff havia mort durant l'accident. No obstant això, tota aquesta fantasia es va trencar en un xoc frontal contra la realitat quan, al lluny, van albirar les llums de la base.

—Ens informa l'Ala-V —va dir Ophim—. El fum prové de la Base de Comunicacions de l'Equador. Però...

—Però què?

—Han atacat la base. Això explica el bloqueig de les comunicacions. Crec que ha de posar-se en contacte amb el comandant de la base.

—Què? Per què?

—Senyor, el pilot de l'Ala-V informa que la Moff Mors ha estat aquí.

Belkor no estava segur d'haver-li sentit bé.

—Com ha dit?

Ophim parlava amb expressió d'escepticisme.

—Segons un dels nostres homes, la moff ha estat aquí.

—Quan? Com? Segueix aquí?

—No ho sé, però imagino que ara mateix no hi estarà.

Belkor va començar a barrejar múltiples possibilitats. La moff havia sobreviscut a la caiguda de la llançadora i havia acabat a la base de comunicacions.

—Abans o després de l'atac? —va murmurar.

—Què diu, senyor?

Belkor tornava a sentir la suor sota la camisa.

—Res, res, Ophim, estava parlant sol. Posi'm amb el Major Borkas.

A través de la bombolla de la nau de reconeixement, Belkor es va quedar mirant les ruïnes fumejants de la base de comunicacions. L'equip de Cham havia fet un bon treball amb les antenes, que havien quedat reduïdes a diverses muntanyes d'enderrocs. Dotzenes de droides, tècnics i naus de reparació treballaven a la llum de focus portàtils al voltant d'una de les antenes caigudes, intentant reparar-la.

Belkor es va adonar que no estava pensant amb claredat. No estava preparat per a la possibilitat que Mors hagués sobreviscut a la caiguda. I, la qual cosa era encara pitjor, estava amb un oficial com Steen Borkas. A hores d'ara, segur que Mors ja havia deduït la implicació de Belkor en tots els successos d'aquest dia. Després de la seva caiguda, no havia intentat posar-se en contacte amb ell. Això ja deia molt. Segur que havia compartit les seves sospites amb Borkas, i en aquests moments estaria tornant al centre d'operacions. Era possible que Belkor arribés i trobés un equip de seguretat esperant-li.

De sobte es va sentir feble, com si fos un cos líquid que pogués escórrer-se pel terra.

Quan la comunicació era a punt, Ophim va assentir amb el cap. Belkor es va aclarir la gola i va reunir forces.

—Aquí el Coronel Belkor Dray. Parlo amb el Major Borkas?

—Coronel Dray? —la veu no era la de Borkas—. El Major Borkas no està aquí. Sóc el Capità Narrin. El major s'ha anat amb la Moff Mors fa més d'una hora.

Belkor va mirar a Ophim i va silenciar el comunicador durant un moment.

—Algú els ha dit alguna cosa sobre la... traïció de la moff?

—No, senyor —va respondre Ophim—. Va dir que no ho comentéssim fora del nostre cercle.

—Molt bé —va respondre Belkor, i va reactivar el comunicador—. On s'han anat, Narrin?

—Mors, Borkas i un escamot de soldats d'assalt s'han emportat dues naus. Missió de rescat. Tinc entès que són personalitats importants que han aconseguit escapar del Perill. Ha vingut aquí per ajudar, senyor? Deuen ser persones molt importants, quan tots els alts càrrecs vénen a l'equador a ajudar-los.

No tens ni idea, va pensar Belkor, però no ho va dir. Estava intentant processar el que havia sentit. La moff seguia tractant de trobar a Vader i a l'Emperador. Això significava que sabia (o almenys creia) que havien sobreviscut a l'explosió del Perill i als atacs successius. Tenia sentit. La moff aconseguiria conservar el càrrec, o almenys la vida, si formava part de l'equip heroic que trobava a Vader i a l'Emperador. Però no havia fet res per posar-se en contacte amb Belkor.

—La moff ha arribat abans o després de l'atac de la base?

—Després, senyor.

Això ho explicaria tot.

—Ha enviat a algú a comunicar al centre d'operacions que està viva? O que anava a la recerca de Va... de les personalitats?

—Permeti'm que ho consulti, senyor —va respondre Narrin. Després d'un llarg silenci, va tornar la veu del capità—. No, senyor, no ho ha fet. S'ha anat a tot córrer amb el major.

—Sens dubte —va dir Belkor, convençut ja que la moff havia deduït la seva traïció.

—Senyor, no tinc les coordenades que estan buscant la moff i el major. I a causa de la limitació de les comunicacions, no tenim forma de dir-los que vostè està en camí.

—No es preocupi, capità. Tinc les coordenades.

—Senyor, si em permet la pregunta... què dimonis està passant aquí fora?

—No tinc temps per informar-li sobretot, Narrin, però l'Imperi ha sofert un atemptat terrorista. És tot el que necessita saber ara mateix. Quant temps trigaran a restablir les comunicacions normals?

—Estem concentrant els esforços en la tercera antena. Unes nou hores, senyor. Potser una mica menys.

Nou hores. Belkor tenia nou hores per trobar a la moff i preparar la seva desaparició.

—Què més podem fer per vostè, senyor? —va preguntar Narrin—. Si podem fer alguna cosa contra aquests terroristes...

—Res —va respondre Belkor—. Ja ha estat de gran ajuda. Ens posarem en marxa immediatament.

—Bona sort, senyor.

Quan van tallar la comunicació, Belkor li va dir a Ophim:

—Així doncs, ja sabem que Borkas està confabulat amb la moff.

—No van a rescatar a cap personalitat del Perill —va deduir Ophim.

—Exacte —va dir Belkor, seguint-li el corrent—. Probablement vagin a trobar-se amb altres col·laboradors o amb els terroristes.

—Els capturarem, senyor —va dir Ophim.

—Sí, ho farem.

La moff tenia dues naus i alguns soldats d'assalt. Belkor tenia la nau de reconeixement i mitja dotzena de caces Ala-V. Si podia atrapar a la moff en l'aire, tot acabaria en qüestió de segons.

—Aquí estan les coordenades —va dir Belkor, mostrant-li a Ophim el lloc on creia que havien caigut Vader i l'Emperador—. Avisi als caces Ala-V i posem-nos en marxa.

—Sí, senyor.

***

Vader notava una sensació hostil procedent de la jungla, en direcció a ells. Els guàrdies reials van sortir d'entre els arbres corrent a tota velocitat, amb els seus rifles blàster a la mà. El sergent havia perdut el casc i tenia els ulls oberts com a plats, blanquinosos en contrast amb els seus tatuatges. El terra vibrava lleugerament i el fullatge tremolava al pas accelerat del seu perseguidor. El capità va ensopegar, però va aconseguir recuperar l'equilibri i seguir corrent. Els va fer un gest a Vader i a l'Emperador perquè es retiressin.

—Corrin, Excel·lències! —va cridar el capità, amb la veu esmorteïda pel casc.

—Necessitem una posició més defensiva!

—Defensiva contra què? —va preguntar Vader, encenent la seva espasa làser.

—Lyleks, senyor! Més de...

Llavors Vader va començar a sentir els sorolls que portava el vent: els espetecs insectoides i el xiuxiueig d'aquests superdepredadors de Ryloth. Si s'ha de jutjar pel so, va deduir que devia haver-hi almenys una dotzena d'aquestes criatures enormes, que travessaven la jungla i se'ls acostaven a tota velocitat.

—Lyleks —va repetir l'Emperador—. Interessant.

—Excel·lències! —va cridar el capità mentre s'aproximava a ells, esbufegant—. Arribaran d’aquí a un moment! Hem de marxar!

Deez va apuntar als arbres amb el seu rifle blàster.

—És qüestió de segons, capità —va dir amb la veu tibant.

Amb l'espasa de llum encesa, Vader es va col·locar en posició al costat de l'Emperador. En veure això, el sergent i el capità es van situar també al costat de l'Emperador, amb els rifles preparats. No van haver d'esperar massa temps.

Els lyleks van sortir de la jungla, saltant d'arbre en arbre. Eren unes criatures enormes amb dos tentacles que es retorçaven prop de les mandíbules. En veure a Vader, l'Emperador i els guàrdies, les criatures es van llançar cap a ells, xiuxiuant.

Els guàrdies van disparar, i l'aire es va omplir dels rajos vermells dels seus rifles. Els trets impactaven en els lyleks però rebotaven en les seves closques i sortien rebotats contra els arbres. Vader va alçar la mà, va aixecar un dels lyleks que anava al capdavant utilitzant la Força i el va llançar de costat cap als arbres.

Va colpejar un tronc més gruixut que un home i la seva closca arrugada i amb pues es va partir en dos. La criatura es va quedar en el terra, al costat de l'arbre, retorçant-se indefensa.

Al costat de Vader, el seu mestre va allargar les dues mans i va començar a llançar uns rajos de Força a dos dels lyleks que lideraven el grup. Va aixecar les criatures del terra i els va llançar cap enrere. Els lyleks van caure al terra, xisclant agònics, i van morir.

Quan l'Emperador va detenir els rajos, va desenfundar la seva espasa de llum. Palpatine i Vader van avançar junts com si fossin una sola persona, protegint-se entre ells mentre es defensaven dels tentacles i les mandíbules dels lyleks, tallant i mutilant potes, tentacles i caps. Al cap de poc, la jungla va tornar a quedar en silenci. Vader i el seu mestre estaven esquena contra esquena, enmig d'aquella carnisseria. Els dos van apagar les seves armes. El sergent i el capità se’ls van quedar mirant, amb els rifles blàster penjant de les seves mans enguantades com si fossin objectes inservibles.

L'Emperador va aixecar el cap, semblava que escoltava alguna cosa des de lluny.

—Hi ha més —va anunciar l'Emperador. Vader va entrar en sintonia amb la Força i també va sentir la seva presència, acostant-se. L'Emperador va afegir—: Hi ha molts més.

—Aquest terreny no és l'ideal per enfrontar-se a tants, mestre —va dir Vader, que sentia la proximitat de l'horda de lyleks. De la jungla va arribar un so precipitat, com si s'acostés una ona gegantesca—. Hi ha centenars d'ells —va afegir, escoltant les pinces esmolades i els xiuxiuejos insectoides dels lyleks—. Almenys.

—Correcte —va respondre l'Emperador, amb la veu més tranquil·la que un estany d'aigua.

—Anem a trobar un lloc més adequat per enfrontar-nos a aquestes criatures, capità.

El capità es va relaxar, alleujat.

—Sí, senyor. Segueixin-me —llavors es va dirigir a Deez—. Posi's a la rereguarda, sergent.

El capità es va endinsar en la jungla, envoltant arbres i saltant per sobre de troncs caiguts. Vader i el seu mestre seguien el ritme. Vader es va adonar que al seu voltant, la jungla s'havia quedat en silenci. Només se sentia la seva respiració i el rumor llunyà de l'horda que els perseguia, el crepitar de branques trencades i el retruny del caminar col·lectiu dels lyleks. L'horda els anava guanyant terreny.

—Encara no veig a cap d'aquestes criatures —va dir Deez.

—Però s'estan acostant —li va replicar Vader. Imaginava que els lyleks podien olorar-los, tenien una oïda molt fina o bé utilitzaven algun altre sentit per caçar.

Els quatre homes van arribar a una clariana coberta d'herba baixa i arbustos. Van creuar-la. Vader va pensar que la respiració exhausta dels guàrdies reials sonava tan fort com el seu propi respirador. Sentia la presència imminent dels lyleks. L'horda era cada vegada més gran, ja que la set de sang anava atraient a més criatures de la seva espècie. Va pensar que una horda podia acabar amb tota la fauna de diversos quilòmetres quadrats de jungla.

—Ràpid, Excel·lències! —va cridar el capità.

Gairebé havien creuat la clariana quan els lyleks van aparèixer entre els arbres, a les seves esquenes.

—Aquí estan! —va cridar Deez.

Vader va mirar cap enrere i va veure aproximadament uns quaranta lyleks sortint d'entre els arbres. Tots junts formaven una espècie de muralla d'exoesquelets amb pues, tentacles i gargamelles gegantesques. Anaven sortint cada vegada més. Estaven tan famolencs que s'apilaven els uns sobre els altres, formant un embull d'extremitats, boques i tentacles.

Les criatures els van veure immediatament i van emetre un xiuxiueig col·lectiu, tritllejant el terra amb les seves potes esmolades. En creuar la clariana, anaven removent sorra i terra amb les seves gruixudes extremitats. Els quatre homes havien arribat fins als arbres de l'extrem oposat de la clariana i es van endinsar una vegada més en l'embull de troncs i arrels entortolligades.

—Busquin un penya-segat o un túnel —va dir Vader serenament—. Un lloc on puguem limitar el seu atac.

—S'estan acostant! —va cridar Deez, mirant cap enrere. Va disparar cap a ells amb el rifle blàster—. Els trets reboten en les seves closques!

L'Emperador va fer un gest amb la mà lliure, utilitzant la Força per derrocar diversos arbres. Alguns van caure sobre l'horda i van aixafar diversos lyleks, uns altres van esfondrar més arbres, que al seu torn van abatre altres arbres. Les criatures supervivents passaven sense detenir-se per sobre de les quals havien mort, continuant la seva persecució frenètica.

El capità va treure una de les granades que portava, la va activar i la va llançar directament a l'horda. Va explotar un parell de segons més tard. L'explosió va ressonar en tota la jungla, fent caure un altre arbre i provocant udols de dolor entre els lyleks.

—Vagi cap a la dreta, capità —va ordenar l'Emperador—. A cent metres d'aquí hi ha un túnel.

El capità no va qüestionar l'ordre, encara que Vader es va preguntar com podia saber-ho el seu mestre. El capità va girar a la dreta, perseguit de prop pels lyleks. Els seus cossos enormes anaven derrocant arbres al seu pas. La distància entre els quatre homes i l'horda s'anava reduint. Els dos guàrdies anaven disparant els rifles amb una mà mentre corrien, fent saltar trossos d'arbres i encertant en algun lylek, però sense poder frenar l'avanç general de l'horda.

Van arribar a un congost pronunciat. Els guàrdies van començar a baixar, relliscant i agafant-se a les arrels per mantenir-se verticals mentre descendien.

Vader i l'Emperador van saltar des de dalt. Pel congost corria un rierol; a l'altre costat hi havia una paret vertical formada per roques, arrels i terra, que s'estenia a esquerra i dreta fins a on arribava la vista. Els lyleks estaven cada vegada més a prop.

—On anem, Emperador? —va preguntar el capità—. No veig un túnel per enlloc.

Els primers lyleks de l'horda van aparèixer d'una banda del congost. A mesura que baixaven, les seves llargues extremitats es clavaven a la terra i els seus tentacles s'agafaven a les branques.

Vader va encendre l’espasa de llum i es va posar al costat de l'Emperador, buscant el túnel per tot el congost. Mentrestant, el capità i Deez disparaven contra tot el que es movia. Els seus trets il·luminaven la foscor.

Els Lyleks xiuxiuaven i udolaven.

—Al cap! —Deez va exclamar mentre disparava—. Els podem derrocar disparant al cap!

Anaven arribant cada vegada més lyleks, ocupant tota la vora del congost com un devessall a punt de caure.

—Aquí! —va cridar Vader, veient finalment una esquerda ovalada i fosca en la paret del congost. Devia tenir dos metres d'alt i estava bloquejada parcialment per arrels gruixudes.

—Vagi primer, sergent —li va ordenar el capità a Deez mentre tots s'apressaven cap a l'entrada del túnel—. Després l'Emperador, després Lord Vader. Jo aniré l'últim. Avanci!

Els lyleks van córrer cap a ells, apujant-se els uns damunt dels altres, agitant espasmòdicament els pedipalps que tenien a cada costat de les seves boques enormes, com si ja estiguessin assaborint la carn fresca. Mitja dotzena de cadàvers de lyleks penjaven de les arrels d'una paret del congost, però la resta seguia avançant implacablement.

El rifle blàster del capità derrocava una criatura darrere d'una altra disparant-los en el cap, però seguien arribant més. Unes deu ja havien arribat al jaç del congost i avançaven a tota velocitat cap als quatre homes, agitant els tentacles i obrint i tancant les mandíbules.

Vader va aixecar la mà i va llançar un cop de Força contra els lyleks que ja havien arribat fins al jaç, propulsant-los contra la paret i contra la resta de l'horda. L'avanç de les criatures es va convertir en un embull caòtic d'extremitats agitades. En la seva frenètica frustració, diversos lyleks es van destrossar entre ells.

Deez va ajupir el cap i es va endinsar en la foscor del túnel, seguit per l'Emperador i per Vader, que va apagar la seva espasa de llum en entrar. El capità va entrar l'últim, encara disparant per cobrir la retirada. El túnel estava sumit en la foscor total, i al cap de tan sols un metre s'obria a una àmplia caverna, que tenia obertures a l'esquerra, a la dreta i al centre.

—Tot el vessant estarà ple de cavernes com aquesta! —va cridar Deez.

—Segueixin! —va cridar el capità per sobre de l'espatlla, sense parar de disparar per la boca del túnel—. Ràpid, ràpid!

—No —va replicar Vader, tornant a encendre la seva espasa de llum—. Ens enfrontarem a aquestes criatures aquí.

Ja hi havia moviment entre les arrels de l'entrada del túnel. Un lylek va entrar a tota velocitat, arrencant arrels al seu pas, xiuxiuant i ensenyant les dents, fins arribar a mig metre del capità. Vader va apartar al capità a un costat, va donar un salt cap endavant i va travessar el cap sencer de la criatura amb l'espasa de llum. L'enorme cos de la criatura es va desplomar. Darrere d'ella, dotzenes més de lyleks intentaven passar envoltant el cos del seu company. Vader va inclinar el cap, va aixecar la mà i va deixar anar un cop de Força sobre l'horda de lyleks, que van sortir disparats cap enrere entre xiscles de dolor.

—Retirin-se —va ordenar l'Emperador, i Vader i el capità es van retirar.

L'Emperador va fer un lleu gest amb la mà i el sostre del túnel es va esfondrar, amb una pluja de terra i roques. Darrere del sostre caigut, es podien sentir els xiuxiuejos de frustració i els rugits de les criatures. Els quatre homes estaven il·luminats per la llum de l'espasa làser de Vader. Quan la va apagar, es van quedar a les fosques. El capità va encendre les llums del casc.

—Escoltin —va dir Deez, inclinant el cap—. Crec que per aquí està passant alguna cosa —va apuntar amb la barbeta al túnel de l'esquerra.

A través de la Força, Vader podia sentir els lyleks acostant-se pel túnel lateral.

—Té raó, sergent —va dir.

—No hauríem de lluitar aquí, Excel·lències —va intervenir el capità—. Vindran des de les dues direccions.

Els lyleks s'estaven acostant. El tritlleig de les seves potes punxegudes i els seus xiuxiuejos es feien cada vegada més forts.

Deez va agafar una de les granades que portava. Vader el va agafar del canell per impedir-li que la llancés.

—Podria fer que s'esfondressin tots els túnels —li va advertir Vader.

Deez es ruboritzà, avergonyit.

—Cert. Per descomptat, Lord Vader.

—Si us plau, Emperador —va dir el capità, fent un gest cap al túnel central.

—Té raó, mestre —va convenir Vader—. Hauríem de continuar.

—Em sembla bé —va concloure l'Emperador.

El grup es va dirigir cap al túnel central, que descendia serpentejant i s'anava fent cada vegada més ample.

Quan havien recorregut uns dos-cents metres, endinsant-se cada vegada més en les profunditats, van escoltar els primers sons dels lyleks que els perseguien. Del terra sortien formacions rocoses i del sostre baixaven gruixuts blocs de cristall, però no hi havia res que els permetés establir una posició defensiva. Els grinyols i xiulades de les criatures rebotaven en la pedra, i el ressò feia que els semblés que les tinguessin just davant.

—Són més ràpides que nosaltres en aquest terreny —va comentar Deez—. Haurem de parar i lluitar.

A mesura que se'ls acostaven els lyleks, semblava que el túnel sencer vibrava al seu pas. Aviat Vader va començar a sentir l'estrèpit dels seus exoesquelets corrent sobre la pedra.

—Gairebé els tenim damunt —va dir Vader. El capità va esperar a Deez i va seguir caminant al seu costat. Els guàrdies estaven entre l'Emperador i l'horda. Vader va encendre la seva espasa de llum per tenir una mica més de llum addicional.

—Aquí vénen! —va cridar el capità, i va començar a disparar amb una mà, per sobre de l'espatlla.

—Ja els veig! —va cridar Deez, i també va començar a disparar. Els Lyleks udolaven i xiuxiuaven.

—Ara pot usar les seves granades —va dir Vader. La caverna era prou àmplia com per suportar una explosió sense esfondrar-se.

Els dos guàrdies van activar immediatament les granades i les van llançar; cinc segons més tard, en el túnel van ressonar les explosions, els crits dels lyleks i el terrabastall de roques caient al terra. L'ona expansiva va rugir per tots els confins del túnel. Vader i l'Emperador van utilitzar la Força per bloquejar l'ona expansiva que venia cap a ells, però venia amb tanta força que els dos guàrdies reials van caure de cara al terra, arrossegant l'armadura per la roca.

Vader es va donar la volta i va utilitzar la Força per posar en peus als dos guàrdies.

Deez sagnava pel nas i estava atònit.

—No tornarem a perdre temps per vostès —va amenaçar-los Vader—. L'horda segueix acostant-se.

Com per il·lustrar les seves paraules, per darrere van començar a escoltar els sons de l'horda de lyleks, amb els seus udols, les seves xiulades i el tritlleig de les seves potes esmolades.

Els quatre homes van seguir avançant pel túnel. Vader anava al costat del seu mestre. Anava buscant un lloc en el qual poguessin detenir-se i defensar-se, però el túnel continuava avançant, sense estrènyer-se, endinsant-se cada vegada més en les profunditats del planeta.

Sense parar-se, Vader va utilitzar la Força per agafar diversos blocs d'estalactites de cristall del sostre. Amb el seu poder, les va agitar fins a gairebé arrencar-les completament. Les va deixar allà penjant, esperant al fet que la vibració de l'horda les fes caure al seu pas.

El túnel serpentejava a dreta i esquerra, però Vader no veia túnels laterals. Tan sols una única galeria que furgava en les profunditats de Ryloth.

A les seves esquenes, van sentir el baluern de roques caient (els cristalls que Vader havia deixat anar) i els udols de lyleks aixafats. Però aquesta horda aparentment indestructible seguia avançant. I estava cada vegada més a prop.

Al final d'una llarga recta descendent, Vader va deixar passar a tot el grup i es va detenir per mirar cap enrere. El seu casc reflectia l'escassa llum projectada per la seva espasa de llum i va veure l'horda acostant-se pel túnel, com un oceà de tentacles, potes i mandíbules, envoltant o pujant a les estalagmites que sortien del terra. El tritlleig del seu exèrcit de potes esmolades anava deixant un rastre de forats en la pedra. Alguns lyleks grimpaven per les parets com aràcnids gegantescos, recobrint tot el túnel al seu pas. Els seus tentacles no paraven d'agitar-se i les mandíbules estaven en moviment, com si ja estiguessin mastegant carn. Vader no podia llevar-se de damunt la sensació de què algú l'estava dirigint cap alguna part. Potser els lyleks, potser el seu mestre.

Es va connectar profundament en la Força i va deixar anar una onada de poder a través de la seva mà estesa que va omplir el túnel sencer. L'onada va atropellar l'horda, partint exoesquelets, fragmentant estalagmites i propulsant cap enrere a més d'una vintena de lyleks, que van caure sobre la resta en una pluja de cossos partits i fragments de roca. Xisclant i voleiant, la resta de lyleks van passar per sobre dels ferits i els caiguts i es van llançar cap endavant, amb la mirada fixa en Vader.

Vader estava preparat per enfrontar-se a tots ells, massacrar-los a tots aquí mateix, en aquest moment, però la veu del seu mestre el va atreure des del túnel.

—Vine, Lord Vader!

Vader va apagar l’espasa de llum, es va donar la volta i va començar a córrer. Va utilitzar la Força per augmentar la seva velocitat i atrapar als altres tres.

—Què ha ocorregut? —va preguntar Deez, però Vader va ignorar les seves paraules. Quan va arribar al costat del seu mestre, va expressar els seus pensaments.

—Sí —va respondre l'Emperador—. Aquestes bèsties ens estan dirigint... involuntàriament, crec.

—Dirigint-nos cap a on? —va preguntar Vader.

—Aviat ho sabrem —va dir l'Emperador—. Crec que hem d'estar preparats.

Van seguir caminant a tot córrer pel túnel, que finalment va començar a estrènyer-se.

—Hi ha llum més endavant —va anunciar el capità—. Aquí!

Vader ho va veure: una lleu resplendor verda que provenia d'una obertura circular d'un metre i mig de diàmetre. L'obertura donava a una gran caverna de trenta metres d'ample, com un quist semiesfèric en les entranyes del planeta. Es van detenir aquí, a una altura de cinc metres sobre el terra de la caverna. La llum ambiental provenia de nombrosos blocs de cristall brillant, que emergien de les parets i el terra.

Pel terra de la caverna corrien centenars de lyleks, que cuidaven de la qual Vader assumia que devia ser la reina de la colònia: una criatura amb un abdomen inflat que era tres vegades més gran que la resta de lyleks. Pertot arreu hi havia grans receptacles grisos d'aspecte rugós, pegats a les parets en grups de deu o vint: sacs d'ous. Per les parets i el sostre de la caverna hi havia més d'una dotzena d'obertures, d'una grandària similar a la qual havien trobat els quatre homes, que donaven a altres túnels. Durant un moment, ningú va dir res. L'únic so que se sentia en el túnel era la respiració agitada dels guàrdies i el respirador de Vader.

Fins que la reina lylek els va veure. Va tornar el seu enorme cap cap a ells, els va dirigir una mirada fixa i va donar l'alarma amb un xiuxiueig estrident. El so va rebotar per les parets de la caverna. Tots els lyleks es van tornar cap a ells. Es va escoltar el ressò col·lectiu de totes les seves potes posant-se en moviment. Van xiuxiuar tots alhora, movent els seus tentacles, nerviosos i agitats.

Darrere dels homes, els lyleks s'acostaven pel túnel.

—I ara ja sabem on ens estaven portant —va dir l'Emperador.

Vader es va tornar cap a Deez i el capità.

—Vostès dos aguantaran aquesta posició tot el temps que puguin.

El capità es va posar rígid.

—Nosaltres ens quedarem amb l'Emperador.

—Segueixin les ordres de Lord Vader —va intervenir l'Emperador.

—Què va a fer vostè? —va preguntar Deez, mentre ell i el capità agafaven diverses granades, les activaven i esperaven al fet que apareguessin els lyleks que els perseguien.

—Anem a matar-los a tots —va respondre Vader, encenent la seva espasa de llum.

L'Emperador va començar a riure's a riallades, va treure la seva espasa de llum i la va encendre, omplint el túnel amb el seu feix d'energia vermella.

 Següent