CAPÍTOL 9
UN BON TRET
Stel, amb la cara vermella, camejava violentament mentre
Davin l’arrossegava pel terra, sense deixar-li anar el coll. El lasat grunyí,
amb el seu rostre ple de cicatrius gesticulant sota la llum procedent de la
porta oberta. Stel tenia els ulls inflats i intentava agafar aire obrint la
boca.
Milo va agafar la mà que Davin tenia lliure.
—No —va dir—. Si us plau, deixa’l viure.
Davin va mirar al nen i la seva cara es va suavitzar. Fent
apilament de totes les forces que li quedaven, Stel va aixecar el bastó
elèctric cap a la cara de Davin i, sorprès, l'alienígena el va deixar anar.
Stel va caure i va aterrar elegantment dempeus.
Davin va treure llavors la clau hidràulica de la seva
butxaca, bloquejant la següent envestida de l’Stel. Van saltar diverses
espurnes del bastó, que van llançar una llum blava sobre la cara de tots dos.
—Estàs bé? —li va preguntar Milo a la seva germana.
Lina va assentir i va dir:
—Ja veig que has estat fent amics.
Van retrocedir quan Stel va tornar a atacar amb el bastó
elèctric, alhora que llançava una forta puntada al genoll de Davin. L'alienígena
va trontollar pel dolor. Stel es va avançar i Davin va intentar contraatacar,
però abans que pogués adonar-se, havia estat llançat cap a les ombres del moll
de càrrega, on es va estavellar contra una pila de caixes, que es va esfondrar
estrepitosament al voltant seu.
Milo i Lina observaven l'escena aguantant la respiració,
quan Stel va carregar cap a les caixes, obrint-se pas amb els colzes. Va
llançar un cop amb el seu bastó elèctric i Davin el va detenir amb la seva
clau. El jove era més petit i no tan fort, però la seva rapidesa li estava
posant les coses difícils a l'alienígena.
Aquest grunyí mentre frenava un altre cop. El bastó elèctric
va impactar amb força i la clau hidràulica li va caure de les mans. Davin va
mirar sorprès cap avall i Stel va aprofitar per atacar de nou. L'alienígena es
va tornar per protegir-se amb els punys, però es va adonar massa tard del que
això significava.
—Oh, una altra vegada no! —va cridar, just quan la punta
brillant del bastó s'estavellava contra el seu puny.
El bastó va sortir disparat de les mans de l’Stel i va
relliscar pel terra de l'hangar. Davin va tornar a caure contra el mur de
caixes. Després es va deixar relliscar amb una expressió de disgust en la cara.
Milo es va llançar al terra per agafar el bastó elèctric,
però Stel estava ja al costat d'ell i el nen va notar un peu en la seva esquena
quan va agafar l'arma. No podia respirar.
—Aparta't d'ell! —va cridar Lina, empenyent a Stel.
El mercenari va trontollar cap enrere i Milo es va aixecar,
brandant el bastó. Stel es va allunyar d'ells aixecant les mans.
—Penseu el que esteu fent, nois —va dir—. No voldreu que us
empresonin.
Milo es va llançar cap a ell amb la llum blava del bastó
il·luminant la fosca sala.
—Enrere! —li va cridar.
Stel va retrocedir cap al laberint de caixes amb els ulls
fixos en el noi.
—Baixa això i parlem —va dir—. No vull fer-vos mal.
—No l’escoltis, Milo —va intervenir Lina—. Tot el que diu és
mentida.
El seu germà va passar sobre el cos esfondrat de Davin,
mantenint el bastó alçat.
—Ets un traïdor —li va dir a Stel—. I un assassí. Per què
hauríem de creure el que dius?
—Et vaig donar una barreta de menjar! —va ploriquejar el
jove gemegós—. No sóc tan dolent!
Milo es rigué.
—Què vols? Una medalla?
Podien sentir els cruixits al seu voltant, el tritlleig de
petites potes a mesura que les aranyes s'acostaven. De cua d'ull, Milo va veure
les seves petites siluetes rebuscant entre les caixes derrocades.
Stel es va perdre per una cantonada, mentre la seva mirada
de pena es convertia en un grunyit de fúria.
—Pagareu per això —va dir—. Mocosos, us asseguro que ho
pagareu. L'Imperi és més gran que vosaltres, més gran que jo, més gran que
qualsevol cosa. Dominaran la galàxia durant milers d'anys.
—T'equivoques —va contestar Milo amenaçador—. Cauran, igual
que tu.
Stel va ensopegar i va caure d'esquena. Les aranyes havien
estat treballant dur i el forat del terra havia duplicat la seva grandària,
convertint-se en una gran boca que s'obria en la foscor.
El mercenari va cridar mentre queia, tractant en va
d'agafar-se a les vores del forat. Un instant després havia desaparegut.
Lina va córrer darrere d’en Milo i van veure com les aranyes
s'arremolinaven en la bretxa. Es va sentir un xiscle distant i després silenci.
—Només protegeixen el seu niu —va comentar Milo—. Quan deixi
de donar puntades, el deixaran en pau.
Van tornar cap a la cabina, usant el bastó elèctric per
il·luminar el camí. Milo va estar a punt d'ensopegar amb el cos de Davin. Es va
agenollar al costat d'ell.
—No el podem deixar aquí amb les aranyes —va dir—. No
després de tot el que ha fet per ajudar-nos. Agafa’l dels turmells, jo el
subjectaré per aquest costat.
Van arrossegar a Davin per la porta de la cabina, tirant i
empenyent. Ja l'havien tancat quan van sentir una explosió ensordidora i el Festí Mòbil es va sacsejar violentament.
La cara de la Lina es va aombrar.
—Gairebé se m'oblida —va dir—. Milo, els Bridger estan aquí.
L'Imperi els té acorralats. Però crec que sé com podem ajudar-los.
En la distància podien veure el pàl·lid planeta blau i
l'anell d'asteroides envoltant-lo. L’atrotinat transport estava molt proper,
expulsant fum mentre tractava de fugir.
La nau imperial anava darrere d'ell, disparant amb les seves
armes, al mateix temps que se li anava acostant. Es trobava en molt millor
estat. Va disparar una altra ràfega i va guanyar velocitat.
Lina es va asseure en el seient del copilot i va activar el
panell d'armes. Les llums van parpellejar a través de la pantalla i Milo va
sentir com els engranatges es movien en algun lloc per sobre d'ells.
Llavors va veure a CR-8R desplomat i inconscient en el
terra.
—Oh, no, què ha passat? —va preguntar amb nerviosisme,
agenollat al costat del droide.
—Es posarà bé quan aconseguim una presa de corrent —va dir
Lina, concentrada en el panell que tenia davant. Tenia els ulls molt oberts a
causa de la preocupació—. Ara mateix necessito entendre com funciona tot això.
Milo es va posar al seu costat i va observar de més a prop.
Lina va estendre les mans al llarg del panell, lliscant-les de dalt a baix. Al
centre de la pantalla, un cercle indicava el punt de mira. Lina el va intentar
alinear amb la nau enemiga.
—Un bon tret —va murmurar per a si mateixa—. Només un per
inutilitzar les seves armes.
—Has fet això abans? —va preguntar Milo.
Ella va negar amb el cap.
—Però vaig veure com ho feia el papa, recordes? Quan aquells
pirates ens van atacar a Chankin.
—Allò va ser fa anys! —va objectar Milo—. I pot ser que els
sistemes de l'Au siguin totalment
diferents. Si el tret impacta contra la nau equivocada, estem perduts.
Lina va moure les mans, intentant col·locar el cercle de
l'objectiu sobre els motors posteriors de la nau imperial. Milo va aguantar les
respiració, prement amb força el respatller de la cadira. L'objectiu entrava i
sortia del punt de mira. Lina va maleir serrant les dents.
El transport va començar a girar i Milo va veure un
centelleig de llum quan un dels motors va sofrir un curtcircuit i va escampar
metall cremant per l'espai. La nau imperial va disparar de nou, intentant
aconseguir la part davantera del transport.
Lina va deixar anar un crit quan l'objectiu va quedar
centrat i el cercle de la pantalla es va tornar vermell. Va colpejar un botó
del panell amb el puny i Milo va sentir com el Festí Mòbil sotraguejava al seu voltant. Els canons làser van
parpellejar, omplint-ho tot d'un blanc resplendent i el nen va aferrar la mà de
la seva germana.
Tots dos projectils van impactar al centre mateix de la nau
imperial, de la qual van començar a brollar flames. El motor d'estribord va
esclatar, emportant-se l'arma principal amb ell. La nau va començar a rodar,
escopint foc a mesura que s'allunyava del transport.
Lina va saltar del seient i va abraçar a Milo tan fort com
va poder. Per sobre de les espatlles d'ella, Milo va veure la nau imperial, amb
els propulsors cremant mentre intentava redreçar-se.
Llavors, a la llum del llunyà sol, va poder veure que el
vell transport girava i s'acostava a ells deixant un rastre de fum. Va sospirar
alleujat i es va deixar abraçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada