CAPÍTOL 9
EL RAIG DE TRACCIÓ
El Missatger Estel·lar
planejava sobre el gel, amb els motors rugint a tot volum. Korda es va asseure
en el seient del copilot i va comprovar les dades de la sonda de l’RX-48.
—Aquí està! —va anunciar quan l'ordinador va mostrar la
localització exacta de l'Au Murmuri.
Lina es va limitar a observar, impotent, mentre Korda
tornava cap als controls del raig de tracció. Els soldats de les neus l'havien
emmanillat a un dels seients, però només després de llevar-li el seu
indispensable cinturó d'eines. Va intentar tirar de les seves subjeccions però
no s'anaven a moure. Estava atrapada i no hi havia res que pogués fer.
Mentrestant, els soldats de les neus miraven fixament a
Korda, amb els blàsters a les mans, per si de cas.
No podia culpar-los. Com havia pogut confiar en ell? Tot allò
del tracte havia estat un paperot. Per descomptat. No hi havia ni un polsim de
decència en ell. Havia estat molt beneita de pensar que podria vèncer a Korda
en el seu propi joc.
Com si pogués llegir-li la ment, el capità es va tombar cap
a ella, mentre premia un botó. Un fort brunzit va omplir l'aire, acompanyat per
una vibració que s'estenia pel terra sota els peus.
—Raig de tracció activat —va anunciar Korda, amb un somriure
triomfal dirigit a ella.
***
A molta distància per sota, Milo i CR-8R no eren conscients
de tot el que passava sobre el gel. En el seu lloc, Milo estava aplaudint
mentre les cues de les criatures s'encenien amb llums blaves i grogues.
CR-8R va aixecar la mirada de l'ordinador.
—Crec que ens estan saludant!
—Retorna'ls la salutació! —va ordenar Milo—. Necessitem
demanar-los ajuda.
L'Au Murmuri es va
sacsejar i una llum d'emergència va començar a parpellejar en el tauler de
control. Milo es va agafar al seient del pilot per mantenir l'equilibri.
—Què ha estat això?
—Sembla ser que hem estat atrapats per un raig de tracció!
—La nau imperial?
—Ho sento, avui els meus sistemes psíquics no funcionen molt
bé!
—No és el moment de ser sarcàstic! —va etzibar Milo mentre
l'Au Murmuri es tornava a sacsejar.
—No, és el moment de córrer i cridar! Encenent la manera
pànic!
—Ni se t'ocorri —va dir Milo acostant-se a la finestra. Els
monstres havien desaparegut.
—Deuen haver-se espantat —va dir CR-8R.
Milo va cridar quan va notar que el terra desapareixia sota
els seus peus. Va caure cap endavant i es va estavellar contra la palanca de
control, el què li va provocar un fort dolor en el costat.
CR-8R va comprovar l'ordinador.
—Em temia que això passés. El penya-segat s’ha desintegrat
pel raig de tracció, caiem!
—Ha d'haver-hi alguna cosa que puguem fer —va dir Milo. Al
costat d'ell, el comunicador va començar a parpellejar.
—Sí! —va dir, prement el botó—. Lina? Ets tu? Ara mateix ens
vindria bé tenir bones notícies!
—Em temo que la teva germana està ocupada —va respondre una
suau veu pel comunicador—. Però no et preocupis, ho tinc tot sota control.
Milo va reconèixer la veu immediatament.
—Korda! —va xiuxiuar.
L'Au Murmuri va
tornar a trontollar-se. Ara només podien veure la profunda foscor de les
aigües.
—Agafa't a alguna cosa! —va cridar Milo mentre la nau es
precipitava per la vora del penya-segat.
—Ho intento! —va respondre CR-8R, penjant del seient
posterior.
I de sobte van quedar lliures, caient. Al seu voltant totes
les consoles van començar a explotar i a deixar anar espurnes. Una enorme
esquerda es va formar en la finestra principal. Totes les fuites que Milo havia
arreglat van tornar a obrir-se. Morq va creuar la cabina i es va dirigir cap a
Milo xisclant de por.
Milo va abraçar a la seva mascota amb força, sense saber què
més fer.
—Els escuts han caigut —va cridar CR-8R per damunt del
soroll—. Senyor Milo, ho sento!
Milo va enterrar el cap en el pèl de Morq. L'única cosa que
podia sentir era l'aigua corrent, les espurnes d'electricitat i el
transpariacer esquerdant-se.
Això no podia estar passant! Aquest no podia ser el final!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada