Els Lords dels Sith (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Narmn els va conduir fins al poble. Van rebre a Vader, l'Emperador i Deez amb somriures i mirades d'admiració. En veure aquestes cases tan humils, Vader va pensar amb la casa en la qual havia viscut a Tatooine, feia molt temps.

L'Emperador somreia i assentia amb el cap, retornant les salutacions i donant gràcies als twi’leks. Vader no deia res, encara que era conscient que el seu vestit i l'armadura de Deez generaven molts murmuris i mirades interrogatives. Molta gent xiuxiuejava i els assenyalava amb el dit. Els twi’leks es van reunir al seu voltant, molt interessats per aquests desconeguts. Deez es va interposar entre l'Emperador i els vilatans.

—Mantingueu la distància —els va dir als twi’leks, amb un to massa dur.

—No es preocupi, sergent —va dir l'Emperador—. No passa res. Veritat, Irluuk?

Vader va respondre a això amb una altra pregunta, parlant en un idioma antic dels Sith perquè només li pogués entendre l'Emperador:

—Té la intenció de matar-los, mestre?

—No pretenc això, aprenent —va respondre l'Emperador en el mateix idioma, sense perdre el somriure—. Però de totes maneres, moriran. Els has matat al moment en el qual has decidit salvar-li la vida a aquesta noia.

—No ho entenc —va dir Vader.

—Ho entendràs. Paciència, amic meu.

Drua va sortir d'entre la gent i es va parar davant d'ells. La llum de les torxes il·luminava el seu somriure. L'acompanyava un twi’lek de pell fosca, fràgil i arrugat, que es recolzava en l'espatlla de la noia. Tenia els ulls lletosos d'un cec.

—El meu avi —va anunciar Drua.

El seu avi va fer una reverència amb el cap, com havia fet Narmn. Probablement els seus lekku donaven la benvinguda, encara que Vader no ho podia veure.

—El nostre costum és donar la benvinguda a tots els desconeguts —va dir l'ancià, amb una veu feble i trencada—. Ara la meva néta ha compartit els vostres noms i ja no sou desconeguts. Benvinguts, Sergent, Irluuk i Krataa. Tot el poble està aquí. Tots us han vist.

Molta gent va assentir, agitant els lekku i somrient. L'ancià va aixecar les mans per demanar silenci i va continuar:

—La pluja s'ha detingut i tenim nous amics. És tard, però no és massa tard. Hauríem de celebrar-ho amb música.

Tothom va reaccionar amb hurres i crits d'alegria. Va començar a sonar la música, que provenia dels instruments de vent que havien vist abans, acompanyats per un tambor. Molts dels vilatans van començar a cantar o a taral·lejar en ryl, la seva llengua nativa. Era una melodia que pujava i baixava d'intensitat, que semblava imitar la pluja i el baluern dels trons.

Drua va agafar a l'Emperador de la mà i el va conduir fins al centre del poble. Els vilatans seguien a Vader i a Deez, donant-los copets càlids en l'espatlla i la benvinguda. Vader es deixava conduir per aquesta gent, observant les seves cares somrients, sabent que estava envoltat d'espectres.

Al centre del poble cremava una gran foguera. A prop hi havia dos twi’lek tocant instruments de vent, balancejant-se al ritme de la música. Entre ells estava assegut un percussionista, que marcava el ritme.

Al voltant de la foguera hi havia diverses soques tallades. Vader, Deez i l'Emperador es van asseure. Els vilatans es van concentrar al voltant seu, parlant somrients. Una parella es va posar a ballar. Uns altres es van asseure també en les soques i xerraven entre ells. L'avi de Drua es va asseure prop de Vader i l'Emperador. Abans que Drua s'assegués, l'Emperador li va dir:

—Drua, potser podries portar-li a Irluuk la unitat de comunicacions que has dit que teníeu. Potser ell pugui reparar-la.

Vader se’l va quedar mirant, interrogativament.

—Fes-me aquest favor —li va dir l'Emperador a Vader—. Drua, la pots portar?

—Per descomptat —va respondre Drua, i va anar-hi corrent. Va tornar al cap d'un moment. Li va portar a Vader un petit comunicador de diverses dècades d'antiguitat i una capseta d'eines. El tipus d'eines que Vader utilitzava de nen, quan construïa coses de metall en lloc d'estar tancat en ell. Vader va obrir la caixa i va agafar una eina. Se sentia igual de còmode amb una eina a la mà que amb la seva espasa de llum. No va trigar a desmuntar el comunicador. Va veure el problema immediatament. No trigaria a reparar-ho. Drua el contemplava, fascinada.

L'Emperador es va inclinar cap a ell i li va dir:

—Veig que conserves les habilitats de la teva joventut.

—Però res més d'aquella època —va respondre Vader.

—Això ja ho veurem —va contestar l'Emperador.

***

El vent portava un so lleu però irritant.

—Què és això? —li va preguntar Isval a Cham.

Cham es va encongir d'espatlles, amb el front arrugat.

—Anem a veure què diu Goll.

Va fer un senyal perquè es detinguessin els homes de Goll, que anaven darrere d’Isval i Cham. Goll no va trigar a tornar des de la seva posició d'exploració.

—Què és aquest so? —li va preguntar Cham.

—Crec que és algun tipus de senyal, o simplement és música —va respondre Goll—. O potser sigui només per espantar als animals. No estic segur, però sembla inofensiu. I és igual, perquè els hem trobat. A Vader i a l'Emperador. Els hem trobat.

El cor d’Isval es va accelerar. Va sentir una calor interna, acompanyada per la calma que li sobrevenia quan era el moment d'entrar en acció.

Cham va agafar a Goll per les espatlles.

—On estan?

—Hi ha un penya-segat a mig quilòmetre, per allà —va dir, assenyalant amb la barbeta—. Sembla una vella pedrera. Els he vist aquí.

—Els has vist! —va cridar Isval, incapaç de contenir-se—. Per què estem esperant? Anem. Cham, truca als caces Ala-V de Belkor, podem...

—No, no —li va interrompre Goll, negant amb el seu enorme cap amb una serietat que va desinflar a Isval—. Encara no truqueu a ningú, i menys a Belkor.

—Què passa? —va preguntar Cham, preocupat.

—Hi ha un poble, Cham. Un llogaret aïllat. Tots twi’leks. Molt rústics. No he vist res que sembli un dispositiu de comunicacions. Estan...

—Què els ha fet Vader? —va saltar Isval.

—Res —va respondre Goll—. Estan...

—Res? —va repetir Isval—. Què vols dir, res?

—Deixa'm acabar la frase, Isval! —va cridar Goll, fent callar a Isval—. Estan tots reunits al centre del poble. És com... com una celebració o alguna cosa així.

Isval ho va comprendre. Goll havia dit que eren rústics.

—Els vilatans no els coneixen. Per a ells, només són hostes.

A causa de la duresa de la vida a Ryloth, aquest tipus de llogarets tenien certes normes. Entre elles, l'hospitalitat cap als desconeguts. Aquesta norma no s'aplicava a les forces imperials, evidentment, però alguns llogarets portaven tant temps aïllades que no sabien res de l'Imperi. Semblava ser que Vader i l'Emperador havien trobat un d'aquests llogarets, i els twi’leks els havien acollit.

—Ensenya'ns-ho —va dir Cham.

***

Syndulla li havia dit que aterrés i esperés perquè havia trobat alguna cosa, però Belkor no seguia ordres de Syndulla. Havia de seguir buscant, no només a Vader i a l'Emperador, sinó a Mors. No anava a allunyar-se massa de Cham, però anava a seguir buscant.

—A dalt, a baix, a dalt, a baix —li va dir al cadàver d’Ophim, que ja començava a fer mala olor—. Es creu que sóc un esquer de pesca. Però no ho sóc, Ophim. No ho sóc!

Es va adonar que estava suant, potser tenia febre i li estava parlant a un cadàver. El so de la pluja caient sobre el sostre de la cabina durant l'última mitja hora li havia donat migranya i els seus pensaments estaven embarrats.

—Només haig d'aguantar unes hores més, d’acord? D’acord, Ophim?

Belkor volava baix per sobre dels arbres, lentament. Els elaborats escàners de la nau recorrien el paisatge circumdant i el cel dels voltants.

Res. Res de res.

Mirà el rellotge per veure quant temps tenia fins que la base de comunicacions reparés una antena i anul·lés el senyal de bloqueig. Li quedava poc temps. Seguia fent-li mal el cap. I no havien trobat res! Bé, alguna cosa sí. Cham havia trobat alguna cosa, però no li havia dit què era.

—No confia en mi —li va dir a Ophim.

Va intentar trucar a Cham pel comunicador encriptat, però Cham no responia.

Belkor va colpejar el comunicador contra el palmell de la mà i va cridar:

—Respon! Respon! Respon!

En un arravatament de frustració, va llançar el comunicador contra el sostre de la carlinga. Va rebotar i va caure al terra. Es va penedir immediatament de la seva acció, pensant que potser havia destruït la seva única connexió amb Cham.

Va blasfemar, es va posar a riure i va blasfemar una altra vegada.

Es va adonar que estava tenint algun tipus d'atac. Un atac d'ansietat, d'estrès o alguna cosa així. El cor li bategava a tota velocitat i sentia com si algú li estigués clavant agulles en el crani. Va prendre diverses respiracions profundes per intentar calmar-se, i va aconseguir recuperar una mica el control.

I en fer-ho, va decidir que ja havia rebut suficients ordres de Cham. El twi’lek era massa lent i metòdic. A més, no li ho estava explicant tot. Havia dit que tenia una pista sobre Vader i l'Emperador? Amb això n’hi havia prou. Belkor anava a descobrir què era aquesta pista.

Es va enlairar, amb la nau de reconeixement totalment a les fosques. Des de fora, sent de nit i plovent, seria invisible a simple vista.

Va seguir volant baix, fregant els arbres. Va enviar la seva ubicació i el rumb que prenia als seus caces Ala-V perquè poguessin seguir-lo i estar en contacte.

Llavors va posar rumb cap a on creia que estava Cham.

—Anem a veure el que ha trobat, Ophim.

***

Mors estava als comandaments de l'escàner del transport. L'oficial que pilotava mantenia la nau prop dels arbres, però no massa. Aquest transport no tenia una gran maniobrabilitat. Si trobaven una branca gruixuda...

En el perímetre exterior de l'escàner va aparèixer una nau. Mors va sentir una gran curiositat. De seguida va activar el comunicador i va cridar a Steen.

—Està veient això, Steen? —va dir Mors, mirant en direcció al transport de l’Steen, encara que amb prou feines el podia veure. Només podia seguir-lo en l'escàner.

—És un Ala-V, senyora —va dir la veu de l’Steen pel comunicador—. Sens dubte és un dels caces de Belkor. I s'acosta.

—S'acosta molt ràpid —va afegir l'oficial que pilotava el transport. Mors no podia recordar el seu nom.

—Truqui-li —va ordenar Mors, intentant mantenir la calma. Ni la llançadora de Mors ni el transport de l’Steen eren capaços de guanyar un combat contra un Ala-V, encara que només fos un. Havien de sortir d'aquesta parlant. En cas contrari, el seu intent de rescatar a Lord Vader i a l'Emperador anava a acabar molt malament.

—Parli vostè, Steen. Segurament els homes de Belkor no em facin cas —llavors es va dirigir al seu pilot—. No faci maniobres evasives.

—Està segura?

—Sí —va afirmar Mors, encara que va prémer els punys mentre s'acostava l'Ala-V.

L'armament del caça va fixar com a objectiu la llançadora de la Mors. Van saltar les alarmes.

—Ens està apuntant —va dir el pilot, innecessàriament.

—Aquí el Major Steen Borkas de la Base de Comunicacions de l'Equador —va dir Steen pel comunicador, amb veu tranquil·la i autoritària—. Desactivi les armes i identifiqui's immediatament, Ala-V.

Aviat van veure les llums atmosfèriques de l'Ala-V, que s'acostava a tota velocitat. El caça va alentir una mica i es va dirigir cap a la llançadora i el transport.

—Repeteixo, desactivi les armes i identifiqui's, Ala-V.

El caça no ho va fer, així que Mors va haver de jugar les seves cartes. Suposava que Belkor no els hauria explicat tota la veritat als pilots dels caces.

—Ala-V —va dir Mors—. Ha vingut a ajudar en l'operació de cerca i rescat de Lord Vader i l'Emperador? Aquest és el nostre objectiu a la zona. Confirmi.

L'Ala-V va passar al costat de la llançadora i el transport amb el seu característic brogit, que Mors va poder sentir des de la seva nau. Mors va deixar anar l'aire que tenia contingut.

—Repeteixi, transport? —va dir el pilot de l'Ala-V. Mors va decidir llançar-se de cap.

—Fill, aquí la Moff Delian Mors. Li he preguntat si ha vingut a ajudar en la cerca de Lord Vader i l'Emperador. Els dos estan prop d'aquí, en terra. I estan en terra perquè el seu destructor estel·lar i després la seva llançadora han estat derrocats com a conseqüència directa de l'atac d'un grup de traïdors, concretament el Coronel Belkor Dray. Em sent?

Silenci en el comunicador.

—Fill, espero que m'entengui. I espero que vegi que al final tot això es descobrirà. Belkor no li ha dit res sobre Vader i l'Emperador, no?

Un altre llarg silenci.

—No, senyora.

—Fill, hi haurà una recerca com mai hem vist. L'Oficina Imperial de Seguretat, guarnicions de soldats d'assalt, tot això. Escolti'm, no sé exactament què li haurà explicat Belkor, però no ha de creure's res de res. I tret que vostè també sigui un traïdor, li demano que desactivi les armes i que no es comuniqui amb ningú més que amb nosaltres. Confirmi.

En els segons següents, a Mors li van sortir unes quantes cabells blancs més. Finalment, el caça Ala-V va desactivar l'armament.

—Confirmo. Senyora, aquí el cap d'esquadra Arim Meensa. Belkor ens ha dit que vostè era la traïdora. I crec que estava disposat a creure-m'ho. Potser massa disposat, ja que li dec més d'una a Belkor. Però conec la reputació del Major Borkas. Ell mai podria estar implicat en una traïció contra l'Emperador. Què està passant aquí, senyora?

—Un intent d'assassinat a càmera lenta —va explicar Mors—. Però anem a impedir-ho. Digui'm tot el que sàpiga: qui està aquí, on es troba Belkor... tot.

L'Ala-V es va posar en formació al costat del transport i de la llançadora.

—Sí, senyora —va respondre el pilot.

Mors i Steen no van trigar a saber que Belkor anava en una nau de reconeixement i tenia un total de sis caces Ala-V en distància de comunicació. Buscaven a Mors, però també la llançadora estavellada de Vader i Palpatine. També van descobrir que Belkor els havia dit als pilots que al final probablement haurien d'atacar a un objectiu en terra basant-se únicament en coordenades, i que quan donés l'ordre d'atac, havien d'actuar ràpidament i sense fer preguntes. Finalment, van descobrir que, feia molt poc, Belkor havia canviat sobtadament la zona de cerca. Mors va treure les conclusions òbvies.

—Belkor té un equip en el terreny —li va dir a Steen pel comunicador.

—Més traïdors, o potser un grup de rebels. Sigui com sigui, tenen una pista sobre l'Emperador i Lord Vader.

—Podria ser —va respondre Steen, una mica escèptic.

—Hem d'anar a per Belkor —va dir Mors, encara que sabia que els escàners de la nau de reconeixement de Belkor els detectarien a ells molt abans que a l’inrevés. Belkor els esquivaria fàcilment. A més, no sabien exactament on estava. L'única cosa que tenien eren les seves últimes coordenades conegudes i que encara estava a distància de comunicació del caça de Meensa.

—Podem enviar l'Ala-V —va proposar Steen d'una forma brusca—. Derrocar-lo.

—Potser —va dir Mors, pensant—. Però no és una bona idea. Hem de trobar a l'Emperador. Si Belkor té un equip en el terreny seguint a Vader i a l'Emperador i nosaltres anem a per Belkor, el grup de terra encara podrà atrapar-los. L'Emperador és un ancià, Steen. No crec que puguin avançar molt ràpid.

—És cert —va reconèixer Steen—. Ja ho tinc.

Mors va trucar al cap d'esquadra, barrejant una altra idea.

—Meensa, els seus homes seguiran les seves ordres per sobre de les de Belkor?

—Senyora, tots li devem alguna cosa al coronel, però... sí, obeiran el que jo els hi digui.

—Molt bé. Llavors, escolti'm. Seguirà fent el que ell li ha ordenat. Nosaltres li seguirem. Ens informarà a l'instant de tot el que ocorri. I quan Belkor ordeni l'atac, em donarà les coordenades i retardarà l'arribada dels caces.

—Retardar... l'arribada?

—Sí. Necessito arribar allà abans i desplegar els soldats d'assalt. Llavors arribaran els seus caces. Digui'ls als seus homes el que hagi de dir-los, demani'ls que facin primer un reconeixement. Veuran els soldats d'assalt i a Lord Vader. Llavors els comunicarà que Belkor és el traïdor. Pot fer-ho?

—Fàcilment, senyora.

***

Es va aixecar una boirina, causada per la calor sobre el terra humit. Cham estava ajupit mirant cap avall, observant el llogaret de la pedrera. L'escena li semblava surrealista. Vader, l'Emperador i un Guàrdia Reial sense casc estaven asseguts al voltant d'una foguera entre un cercle de twi’leks que els oferien fruita i carabasses per beure. Vader estava manipulant alguna cosa amb les mans. Per tota la pedrera ressonava una música, una melodia interpretada per instruments de vent i percussió.

—No t'ho vas a creure —va dir Cham, passant-li els macrobinoculars a Isval, que va mostrar la mateixa expressió de sorpresa que havia tingut Cham. Goll li va agafar els macrobinoculars a Isval, va examinar el panorama i els hi va retornar a Cham.

—Fins i tot amb rifles de franctirador, seria molt difícil —va dir Goll—. Tampoc és que tinguem rifles de franctirador.

—Què fem? —li va preguntar Isval a Cham.

Cham va mirar a Goll i va assenyalar amb un moviment del cap al camí il·luminat per torxes que baixava per un lateral de la pedrera.

—Els teus soldats podrien baixar sense alertar a ningú?

—Aquest camí està mig excavat en la paret de la pedrera —va respondre Goll, observant atentament—. Entre això i la boirina, sí, crec que podem baixar sense que ens vegin. Sempre que no ens trobem a ningú fent una passejada nocturna. Però si la boirina no s'espesseix, quan arribem a baix i comencem a acostar-nos al llogaret, estarem a la vista de tothom.

—Ja —va convenir Cham—. Però anem pas a pas. Pas a pas.

—En què estàs pensant? —va preguntar Isval.

Cham notava impaciència en la seva veu. Detectava la seva necessitat de fer alguna cosa ara mateix, ara que tenien a Vader i a l'Emperador a la vista.

—Estic pensant que els homes de Goll es col·loquin en posició i llavors esperem —va explicar Cham.

Isval va serrar la mandíbula, com si intentés contenir unes paraules que sabia que era millor callar. Al final, ho va deixar anar:

—Esperar què? Estan aquí mateix!

—Juntament amb més de trenta persones innocents! —li va replicar Cham—. Rústics o no, són la nostra gent. Si envio l'equip de Goll, saps el que passarà? Si ordeno als caces de Belkor que disparin sobre aquestes coordenades, saps el que passarà?

Isval se’l va quedar mirant en silenci, prement i afluixant els punys.

—És tard —va dir Cham suaument—. Aviat els vilatans tornaran a les seves cases. Anem a observar on van Vader i l'Emperador. Tothom necessita dormir, fins i tot ells. Llavors avancem. Ràpids. Precisos. Ningú més surt ferit, només ells. I acabem amb tot això.

Goll va mirar a Cham, després a Isval, després una altra vegada a Cham.

Finalment, Isval va assentir.

—Si aquesta boirina s'espesseix massa, no podrem veure el fons de la pedrera des d'aquí.

—Pas a pas —va repetir Cham.

—Ordenaré als meus homes que comencin a baixar —va dir Goll, a mig camí entre una pregunta i una afirmació. Cham va assentir amb el cap.

Quan l'equip es va posar en moviment, Isval va allargar la mà per demanar-li a Cham els macrobinoculars.

—Faré guàrdia.

—M'ho imaginava —va dir Cham—. Perfecte. Jo necessito parlar amb Kallon.

—Sobre què? —va preguntar Isval.

—Sobre la nostra sortida.

Cham es va quedar un moment observant als homes de Goll, que s'ajupien i començaven a baixar d'un en un pel camí que baixava fins al fons de la pedrera. Llavors es va allunyar cap als arbres i va trucar a Kallon pel comunicador.

—Cham —va dir Kallon.

—No em discuteixis el que et vaig a dir, d'acord?

—Eh... val, d'acord.

Cham va exhalar i li va dir:

—Necessito que te’n vagis ara. Torna a casa. Comença a organitzar la retirada de les nostres forces cap a les muntanyes. Assegura't de dispersar a tota la gent i el material que ens queda.

—Però no puc...

—M'estàs interrompent.

—Ja. Endavant.

—L'Imperi ja haurà enviat reforços a Ryloth. Establiran un bloqueig sobretot aquest sistema i pentinaran cada mil·límetre de superfície del planeta. Serà una cosa sense precedents, Kallon. I saps que trobaran totes les nostres bases ocultes. Enviaran a centenars de twi’leks a l'Oficina Imperial de Seguretat. La nostra gent ha de començar a dispersar-se ara. Dividir-se en cèl·lules. Tots coneixen el procés. Tu també. Posa-ho tot en marxa.

Es va produir una llarga pausa.

—Molt bé, ho faré. Et veig quan tot això acabi, Cham. Què està ocorrent aquí?

—Els hem trobat. Ara només hem de matar-los.

Cham va tallar la connexió i va trucar a Faylin.

—Endavant, Cham.

—Queda't on estàs i mantingues aquesta freqüència. Ets la nostra salvació si alguna cosa surt malament. Haurem d'anar atapeïts. He enviat a Kallon en una altra missió.

—Entesos.

Cham va tornar al costat d’Isval. Estava dempeus al costat de Goll, mirant pels macrobinoculars. Examinava el llogaret, sobretot la seva presa. L'equip de Goll ja estava a baix.

—No hi ha cap vilatà prop del final del camí —va dir Isval—. Estan tots al centre del poble.

—Perfecte —va dir Cham.

—Has vist en el que treballava Vader?

—No —va dir Cham—. Saps què era?

—Era un comunicador —va explicar Isval—. Era vell però inconfusible.

—Un comunicador vell no va a saltar-se el senyal de bloqueig de Kallon.

—Cert —va respondre Isval.

—Em resulta estrany imaginar-me’l treballant en un comunicador —va dir Cham—. Em fa pensar en qui era abans de posar-se aquest vestit.

Isval va deixar els macrobinoculars.

—Ho sabrem quan li arrenquem el vestit del cadàver.

***

Belkor es va adonar que anava taral·lejant mentre pilotava. Era una melodia de l'època en la qual havia estat tinent.

Al llarg d'aquest dia, en algun moment havia arribat a la conclusió que anava a morir. No podia fer res per evitar-ho. Ho havia acceptat. Però també havia decidit que abans volia emportar-se per davant a Vader, a l'Emperador, a Syndulla i al seu grup d'estúpids seguidors. Tothom anava a recordar el seu nom durant generacions.

—I per què no, Ophim? —li va preguntar al mort que seguia atrapat en el seient, al seu costat.

Es va preguntar si ja s'havia tornat totalment boig, però llavors va pensar que algú que es tornava boig mai es preguntava si s'havia tornat boig.

Examinava els escanejos sense deixar de taral·lejar. Sabia aproximadament per on havia de trobar-se Syndulla. Havia detectat un grup gran de formes de vida al voltant d'una espècie de canó.

—Aquí esteu —va dir, accelerant en aquesta direcció.

***

Vader amb prou feines escoltava la música dels twi’leks i ni va tocar el menjar. Estava entre ells, però separat d'ells. La seva armadura, el seu poder i la seva ment l’allunyaven de tota aquesta gent. Estava més lluny d'ells que un estel del firmament. Eren éssers efímers, passatgers, que no podien ni tocar-lo. Vader es va concentrar en el comunicador, a les seves mans manejant les eines, netejant els circuits, connectant les fibres. Era una espècie de meditació.

—És increïble —li va dir Drua en observar-li treballar.

Vader va tornar a muntar el dispositiu i l'hi va donar a la jove twi’lek.

—Ja està.

—Ho has arreglat? —va preguntar Drua—. Així de fàcil?

—No és això el que volia dir —va respondre Vader, encara que Drua no ho va entendre. Vader no ho havia reparat per fer que el dispositiu funcionés. Ho havia arreglat per assegurar-se de no sentir res mentre ho feia. Ho havia arreglat per exorcitzar els seus propis fantasmes. Sens dubte el seu mestre li havia demanat a la twi’lek que li portés el comunicador per aquesta mateixa raó.

La jove twi’lek va encendre el comunicador. A diferència de Vader, ella no sabia que un senyal de bloqueig impediria rebre qualsevol comunicació. Va provar diverses freqüències.

De sobte, va trobar una freqüència activa.

—Ei, escolteu això! —va dir, somrient. Havia sintonitzat una freqüència imperial no segura, utilitzada per supervisar enviaments comercials. Vader va escoltar una veu repetitiva donant instruccions a un vaixell de càrrega. Es va incorporar de sobte, sorprès, comprenent immediatament el que significava.

—Sembla que han tornat les comunicacions —va dir l'Emperador. Llavors es va dirigir a Deez—. Sergent, si no li importa, si us plau intenti contactar amb la moff per la freqüència segura.

—I si la moff és la traïdora? —va preguntar Vader. L'Emperador va riure a sota veu.

—Delian Mors és moltes coses, Lord Vader. És una gandula hedonista i nihilista. Però mai ha estat i mai serà una traïdora a l'Imperi. I després dels esdeveniments d'avui, sospito que començarà a corregir les seves febleses. Endavant, Sergent.

L'Emperador li va donar a Deez el codi de la freqüència. Deez va agafar el vell comunicador i va sintonitzar el canal segur disponible només per a moffs i va emetre una sol·licitud de trucada.

—Això acabarà aviat —li va dir l'Emperador a Vader.

Vader va mirar a tots aquests twi’leks, que somreien, menjaven i cantaven.

Espectres. No eren més que espectres.

***

El cruixit sobtat d'estàtica del comunicador gairebé va fer saltar a Mors del seu seient.

—Han tornat les comunicacions, senyora! —va cridar el pilot.

—Sí, ho he sentit! —va exclamar Mors, i va trucar a Steen immediatament—. Steen, enviï el meu agraïment al seu personal de la base. Han acabat unes hores abans.

—Ho faré, senyora.

—Hi ha un missatge entrant, senyora —va anunciar el pilot—. El canal està... bloquejat, senyora. No puc respondre.

Mors ho va comprovar i va veure que es tractava d'una transmissió a través del canal segur reservat per a moffs.

—Hi respondré jo —va respondre Mors, i tot seguit va introduir el codi d'accés—. Aquí la Moff Delian Mors. Amb qui parlo?

—Aquí el Sergent Erstin Deez de la Guàrdia Reial. Truco en nom de l'Emperador Palpatine —va dir Deez. Mors no reconeixia la veu—. L'Emperador i Lord Vader es troben en les coordenades següents i requereixen l'evacuació immediata.

Mors no podia creure el que estava escoltant.

—Ha rebut les coordenades? —li va preguntar Mors al seu pilot.

—Les tinc, senyora —va confirmar el pilot.

—Sergent Deez —va dir Mors—, creiem que l'Emperador i Lord Vader estan en perill. Si és possible, allunyi'ls de la seva ubicació actual i torni's a posar en contacte amb mi per aquest canal per donar-me les noves coordenades.

—Entesos, Moff Mors.

—Anem cap allà —va dir la Mors.

***

Belkor estava volant alt. Es trobava sobre una vella pedrera minera.

Veia diversos focs petits i una gran foguera en el terra de la pedrera. Moltes formes de vida humanoides es congregaven al voltant del foc. Va ampliar amb el zoom, va ampliar, va ampliar, va ampliar, fins que va poder veure...

A Vader i a l'Emperador, asseguts al costat d'uns twi’leks.

Va intentar aguantar-se el riure, però se li va escapar. L'escena li semblava ridícula. Tot aquest dia li semblava ridícul.

Un grup de twi’leks baixava per una paret de la pedrera, i hi havia un altre grup en un marge, observant el llogaret.

—Hola, Syndulla —va dir Belkor.

Els tenia a tots, tots ells en un mateix lloc. Anava a matar-los a tots.

—S’ho mereixen —li va dir a Ophim, o potser s’ho va dir a si mateix. Ja no estava segur. Segurament ja no era important.

Va pensar a trucar a Syndulla pel comunicador. Seria divertit burlar-se d'ell. Però just quan anava a agafar-lo, el comunicador va deixar anar un esclat d'estàtica. A Belkor li va donar un sobresalt. Al principi, es va preguntar si s’ho estava imaginant. El personal de la base de comunicacions no podia haver reparat l'antena tan ràpid, no?

Es va quedar mirant el comunicador, respirant profundament. La suor li cobria el front. Si ja havien tornat les comunicacions, llavors què passava?

—Què significa això, Ophim? —va preguntar.

Va acostar la mà lentament cap al comunicador i se’l va quedar mirant un moment. Llavors el va activar i va connectar amb la base.

—Em... em reben?

Es va escoltar una mica d'estàtica, i llavors:

—Aquí la Base de Comunicacions de l'Equador. Li rebem. Identifiqui's.

Belkor va deixar anar el comunicador com si estigués cremant, i el va tornar a agafar ràpidament. Va tallar la connexió. Llavors li va transmetre al cap de l'esquadra de caces les coordenades del llogaret twi’lek.

—He localitzat als traïdors. Estan en un llogaret twi’lek dins d'una vella pedrera. Hi ha molts twi’leks a la base i per les parets de la pedrera. Mati'ls a tots. No pot escapar ningú. Confirmi.

Va haver-hi una pausa llarga abans que respongués el cap d'esquadra.

—Confirmat... Senyor.

Belkor volia veure-ho tot amb els seus propis ulls, així que va descendir i va esperar al fet que els caces Ala-V comencessin la carnisseria. S'hauria unit a ells si la nau de reconeixement hagués portat armes. Però no les portava, així que l'única cosa que podia fer era gaudir de l'espectacle. I encara podia burlar-se de Syndulla.

***

Van connectar amb Cham pel comunicador encriptat.

—Endavant —li va dir a Belkor.

—Saps una cosa, Syndulla? —va dir Belkor, amb una veu lleugerament agitada—. Han tornat les comunicacions!

Cham va sentir un acalorament sobtat.

—Què? Com ho saps?

—Prova-ho! —va respondre Belkor—. Au vinga. Tot s'enfonsa, Syndulla. Però no només per a mi. Prepara't.

Cham va trucar a Kallon, que aleshores ja estaria massa lluny per rebre-li si el senyal de bloqueig encara funcionava.

—Kallon, em reps? Kallon?

—Et rebo —va respondre Kallon, sorprès—. Cham...

Cham va blasfemar i va tallar la connexió. Llavors va mirar a Isval, que estava al seu costat, amb cara afligida. Al costat d'ella estava Goll, de braços plegats sobre el pit.

—Han tornat les comunicacions —els va informar Cham.

—Llavors hem d'anar ja —va respondre Isval, assenyalant el llogaret amb el cap.

—El meu equip està en posició —va dir Goll.

Cham va assentir amb un gest. Els homes de Goll estaven allà baix, en la pedrera, llestos per avançar cap al llogaret. Goll s'havia quedat amb Cham i Isval per proporcionar cobertura i coordinar des de dalt.

—Té un comunicador, Cham —va dir Isval—. Vader. Ho hem vist. Algú vindrà a rescatar-los. S'acaba el temps.

Cham va moure el cap dient que no, intentant analitzar les coses acuradament, encara que estava una mica confós.

—No. Encara tenim una mica de temps. No hi ha ningú a prop.

—Això no ho sabem —va dir Isval—. I si hi ha algú? És la nostra única oportunitat. Ens ho juguem tot.

Cham va mirar cap al llogaret, els twi’leks, les dones i els nens. Va negar amb el cap.

—Encara no.

 Següent