Els Lords dels Sith (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

El comunicador de l’Isval va rebre una trucada per una freqüència oberta, amb el seu codi de trucada normal. Isval i Faylin es van mirar, sorpreses. No haurien de rebre cap trucada oberta. Igualment, Isval va respondre:

—Endavant.

—Isval, aquí Nordon. Hem trobat alguna cosa a la zona de cerca. Sembla que es tracta de la nau en la qual suposadament anava Vader...

—Nordon! Espera, què fas ja a la zona de cerca? Cham ho ha autoritzat? I es pot saber què fas parlant per aquesta freqüència?

Li va sortir un to de veu més brusc del que volia, però solament perquè no volia que ningú més trobés a Vader. Volia trobar-lo ella, per Pok, per Eshgo. Trobar-lo i veure's reflectida en les lents del seu casc en prémer el gallet i travessar-li el pit amb el tret del seu blàster.

—El comunicador està encriptat, Isval. Som els primers d’arribar aquí i sí, Cham ho sap. Venim del comboi que sortia de la base lunar. Hi ha tres equips més de camí.

—Quatre, quan arribem nosaltres —va afegir Isval.

—Correcte. Al que anava. Hem trobat el que sembla ser una nau caiguda en plena jungla, en aquestes coordenades.

L'ordinador de bord de l’Isval va rebre les coordenades. Estaven en l'extrem nord de la zona de cerca.

—Envia-les-hi als altres equips que estan de camí —va dir Isval.

—És la llançadora de l'Emperador? —va preguntar Faylin amb entusiasme.

—Heu confirmat l'identificador de la nau? —li va preguntar Isval a Nordon, i es va aguantar la respiració anticipant la resposta.

—La vegetació de la jungla és molt espessa, però sembla una llançadora imperial. Podríem baixar a fer-li un cop d'ull.

Isval estava negant amb el cap.

—Negatiu, negatiu. No baixeu, Nordon. Si és Vader... no baixeu! Entesos?

—D’acord. Llavors què?

Isval es va plantejar diverses opcions.

—Has informat a Cham?

—No puc obrir comunicacions amb ell.

Significava que seguia a la base subterrània. Sabia el que Cham ordenaria: fer un reconeixement i esperar reforços.

—Observeu la nau el millor que pugueu, Nordon. Si confirmeu que és la llançadora de l'Emperador, o si albireu a Vader o a l'Emperador, esborreu-los de la faç del planeta.

—Entès. Tu què vas a fer?

—Destruir coses —va respondre Isval.

—Com sempre —va bromejar Nordon—. Fins aviat.

—Allà anem —va dir Isval a la Faylin.

***

El generador es va engegar amb un brunzit i el plat de l'antena portàtil de comunicacions va començar a girar, buscant una xarxa.

—Tindrem connexió d'aquí a un moment, Lord Vader —va informar el capità de la Guàrdia Reial.

—Utilitzi la freqüència personal de l'Emperador. Demani immediata...

Vader va poder sentir-ho abans de veure-ho. Es va tornar bruscament cap al seu mestre, i el va veure observant el cel: dues llums descendien a tota velocitat. Vader sabia que eren naus. Potser havien vist el foc.

—Vénen naus, Excel·lències —va dir un dels guàrdies reials. Es va acostar un magnificador de camp a les lents del casc—. No són imperials. Són un parell de vaixells de càrrega twi’leks, crec. Vol que dispari una bengala, Excel·lències?

—No crec que això sigui necessari —va respondre l'Emperador amb un somriure forçat.

Les naus s'acostaven ràpidament. Les seves siluetes tosques en forma de disc es retallaven clarament contra el teló de fons del cel.

Vader va encendre la seva espasa de llum i es va situar davant del seu mestre.

***

Isval va deixar de pensar en el descobriment de Nordon i es va concentrar a pilotar la nau escorta a poca velocitat, en direcció a l'equador de Ryloth. Per sota d'elles, la superfície del planeta era una massa rocosa i desigual de tons marrons i negrosos. El terreny estava marcat per nombrosos llits secs, i per petits boscos aquí i allà. Al lluny, una de les serralades muntanyenques de l'equador s'alçava majestuosament cap al cel, il·luminada pels tons vermellosos i ataronjats del vesprejar. Isval rarament tenia temps per apreciar la bellesa, però ara li va dedicar un moment.

—És fantàstic, no? —va comentar Faylin—. No tinc paraules per descriure-ho.

—Tot sembla molt bonic des de lluny —va replicar Isval—, però molt dur quan t'acostes.

—Ja —va dir Faylin, apartant la mirada de les muntanyes. Es va inclinar cap endavant i va mirar per la finestra principal—. Encara no veig la base.

—Estem a tres-cents quilòmetres —va respondre Isval, examinant la lectura de l'escàner—. No hi ha naus als voltants.

—Estan totes patrullant o en missions de rescat.

—Anem a acabar amb això i després ens anem de cacera.

—Entesos —va dir Faylin, assentint amb el cap.

Quan es van acostar a la distància de comunicació establerta pels protocols imperials, Isval va trucar a la base.

—Base Equatorial Alfa, aquí Escorta Imperial 29, em reben?

La resposta va ser immediata.

—Escorta Imperial 29, els sentim alt i clar.

—Portem alts càrrecs del Perill que necessiten assistència mèdica immediata. Preparin un equip mèdic i enviïn-me un nombre de plataforma d'aterratge.

Isval no apartava la mirada de l'escàner, esperant al fet que baixessin els escuts de l'estació.

Faylin, asseguda al seu costat, es movia nerviosament.

—Au vinga... —va murmurar Faylin—. Ensenyeu-nos la panxa perquè us la puguem gratar.

No obstant això, els escuts seguien actius. El comunicador va tornar a espetegar.

—Aquí el Major Steen Borkas. Ens han informat sobre la seva arribada. Els demano disculpes, però enviïn-me si us plau les seves credencials, Escorta 29. A més, qui són els alts càrrecs? Vaig servir en el Perill fa temps. Conec a bona part de la tripulació.

Isval va intercanviar una mirada amb Faylin i va prémer la mandíbula per activar el comunicador que la connectava amb Cham.

—Volen credencials, Cham. I noms dels ferits. Sembla ser que el comandant de la base va servir en el Perill.

Res. Cham estava sota terra, sense comunicacions.

—El capità es deia Luitt —va dir Faylin—. Podríem dir el seu nom.

—Com ho saps? —va preguntar Isval.

Faylin es va encongir d'espatlles.

—Ho he sentit en alguna part. Què vas a dir-los?

Isval va començar a pensar en mentides.

Faylin es va inclinar cap endavant i va assenyalar a través de la finestra principal.

—Aquí està.

Podien veure unes instal·lacions molt grans, amb molts edificis de ciment, el generador d'escuts i una sèrie d'antenes parabòliques que constituïen la principal base de comunicacions imperials de Ryloth.

El sol del vesprejar ho tenyia tot de tons ataronjats. A Isval li va semblar veure un parell de petits transports en les plataformes d'aterratge, però cap caça.

—Isval? —va dir Faylin.

Isval va activar el comunicador.

—Porto a personal del pont de comandament.

—Personal del pont de comandament? —va respondre Borkas—. He sentit que Luitt va sortir il·lès. A qui porteu? Al comandant?

Mentalment, Isval va celebrar no haver esmentat a Luitt. Va començar a improvisar mentides.

—Senyor, honestament... no sabria dir-ho. Només sóc una pilot d'escorta. Els oficials que portem estan en molt mal estat, igual que la meva nau. Ha estat un caos aquí a dalt i hem sortit amb vida pels pèls. Ni tan sols puc pujar les meves credencials. L'ordinador està fet xixines.

Al seu costat, Faylin va donar un crit, com si estigués greument ferida.

—Senyor —va dir Isval, fingint desesperació—. Necessitem ajuda.

—Escorta 29, tenen permís per aterrar en la plataforma 9 —va afirmar el Major Borkas—. L'equip mèdic està en camí.

Isval va tallar la connexió.

—No activarem l'armament fins que estiguem més a prop —li va dir Isval a Faylin.

Isval no va poder evitar somriure quan va veure en l'escàner que havien desactivat els escuts. En acostar-se a la base, van començar a veure més detalls. Un grup de soldats i un equip mèdic amb els seus droides es dirigien a tot córrer cap a la plataforma 9. A través dels finestrals del pont de control i observació, il·luminat per dins, van veure als oficials i soldats que els esperaven.

—Veig quatre antenes parabòliques —va dir Faylin—. Les podem eliminar totes d'una vegada.

—Les antenes són la prioritat. Jo m'encarrego d'elles. Tu intenta matar a tots els imperials que puguis.

Faylin se la va quedar mirant, potser sorpresa per la seva set de sang, i va assentir amb el cap.

Estaven cada vegada més a prop, devorant quilòmetres a cada segon, i la base s'anava fent cada vegada més gran. Isval va començar a triar l'ordre dels seus objectius, inclinant lleugerament la nau escorta per enfocar l'atac. Havien de destruir tots els plats satel·litals en la primera passada. No creia que la nau escorta tingués suficient potència per destruir un generador d'escuts reforçat, així que havien de destruir les antenes abans que Borkas entengués el que estava passant i tornés a activar els escuts.

Va sonar el comunicador.

—Aquesta era la plataforma d'aterratge 9 —va informar Borkas—. La nou, Escorta 29.

—Entès —va respondre Isval, però no va canviar de direcció. En lloc d'això, va accelerar immediatament i va activar la mira computeritzada. Sabia que els imperials detectarien aquest moviment. Va fixar els seus objectius ràpidament.

—Foc a discreció —li va dir a Faylin.

Va començar un recompte mental. Calculava que tenien trenta segons com a molt.

Faylin tenia el control manual dels canons laterals, i va començar a disparar. Els rajos de plasma van impactar a la base, dispersant a l'equip mèdic i deixant uns quants cossos sense vida en la plataforma d'aterratge. Isval va disparar sobre l'objectiu que tenia fixat. Un dels plats satel·litals va esclatar en un núvol de fum i flames.

Portaven tres segons.

No es va molestar a fixar el segon objectiu amb la mira computeritzada. No tenia temps. Va passar el control a la manera manual i va disparar, omplint l'espai entre la nau i l'antena de línies de plasma. La segona antena va explotar, la base es va omplir de flames i l'estructura sencera es va enfonsar sobre un edifici proper, causant una explosió secundària que ho va omplir tot de fum.

Portaven cinc segons.

Com Isval no podia veure, va fixar la mirada en el panell d'instruments. Va reduir velocitat i virà violentament a babord. Faltaven vint segons. Havia activat de nou la mira computeritzada, que es va centrar en la tercera antena. Va disparar. L'antena va esclatar en una columna de fum i enderrocs, que van sortir propulsats. Alguns trossos de metall van colpejar el casc de la nau escorta. Isval va girar pronunciadament per dirigir-se a l'última, mentre Faylin disparava a cegues a través del fum.

Van sortir del núvol de fum i van veure la quarta antena. Van rebre un impacte en un lateral de la nau, que va sortir disparada cap a estribord. Van saltar totes les alarmes.

—Posició defensiva —va dir Isval, quan faltaven deu segons—. Maniobres evasives. Apunta a l'antena, Faylin.

El cel es va omplir de rajos verds, procedents d'esquerra i dreta. Van rebre un altre impacte, però els modests escuts i el casc de la nau escorta van aguantar.

—No puc encertar res si ens movem d'aquesta forma! —va cridar Faylin—. Estabilitza la nau!

Isval anava tan lenta com podia per no passar-se de llarg, però la lentitud tenia el seu preu. Es movia de costat a costat, de dalt a baix, però aquesta nau escorta no era com un caça i li costava molt esquivar els trets.

La carlinga va començar a omplir-se de fum. Van sonar les alarmes, que anunciaven fallades en diversos sistemes i circuits.

—Pren el comandament de control —va ordenar Isval.

—Ens van a derrocar! —va respondre Faylin—. No sóc ni la meitat de bona que tu!

—Fes-ho el millor que puguis —li va dir Isval amb calma. Haig de destruir aquesta antena—. T'he passat el control al teu comandament. Jo m'encarrego de les armes. Som-hi.

Faylin va començar a deixar anar paraulotes, però va agafar la palanca de comandament. Va mantenir la nau en moviment, sacsejant-la més o menys a l'atzar. No com ho faria un pilot experimentat, però va ser suficientment efectiu per evitar que les derroquessin.

Va sonar el comunicador a través d'una freqüència del moviment. Segurament serien notícies de Nordon. Isval no podia dedicar-li ni un segon a respondre. Ni tampoc Faylin, que tenia la palanca de comandament agafada amb força. I quan s'encarreguessin de l'última antena, no podrien respondre fins que desapareguessin de la línia de visió.

El fum no li deixava veure la mira computeritzada, així que Isval va tornar a canviar a manual. Va apuntar a l'última antena. Faylin balancejava la nau de dreta a esquerra. Els trets procedents de la base van passar fregant la proa.

—Dispara, Isval! —va cridar Faylin.

S'acostaven molt. Mantenint la calma, Isval va polsar el botó de tret. Els rajos de plasma van impactar en el plat i el van reduir a una pluja de resquills metàl·lics, que van sortir disparats per una bola de foc.

—Treu-nos d'aquí —va dir Isval, deixant anar una exhalació.

Faylin va tirar de la palanca de comandament i va accelerar al màxim. Van sortir de l'abast dels canons blàster gairebé immediatament. El cel va omplir la finestra principal a mesura que pujaven cap a l'atmosfera exterior.

—No ens persegueixen —va dir Isval, comprovant l'escàner.

Faylin va blasfemar en veu baixa, negant amb el cap.

Isval va comprovar el comunicador, esperant que Kallon fos a punt de piratejar els satèl·lits. Va provar amb el comunicador privat per anar a cop segur.

—Cham, em reps?

Res. Llavors ho va intentar a través del canal obert en la freqüència de Nordon.

—Nordon, em sents?

De nou, res. Només silenci i ràfegues d'estàtica.

—Sembla que ha funcionat —va dir Faylin—. Les comunicacions estan bloquejades. Els comunicadors estan limitats per tot el planeta. Kallon és bo.

—Ho és. Però encara no ens podem relaxar —va replicar Isval—. Ara ve el més difícil.

Va activar l'ordinador de navegació, introduint les coordenades de la ubicació on se suposava que havien de trobar-se amb Cham. S'anaven a trobar aquí per anar plegats a les coordenades que havien rebut de Nordon. Aviat començaria la cacera de Vader.

***

Després d'una exploració a velocitat lenta, els transports van donar la volta i es van dirigir cap al petit campament. Van accelerar i van descendir en un angle pronunciat.

—Crec que ja han vist el que volien veure —va observar l'Emperador.

Baixant en picat, les naus van començar a disparar amb els canons blàster que portaven instal·lats sobre el sostre i en la part inferior. Els canons acomiadaven unes llargues línies vermelles ardents. A cent metres de Vader i l'Emperador, els arbres explotaven i quedaven reduïts a estelles. Els trets es precipitaven per la clariana cap a ells, deixant un rastre de forats fumejants a la terra. Aquest camí de foc es dirigia cap a Vader.

Vader estava tibant, totalment connectat amb la Força, en situació de defensar la seva posició. Llavors els seus braços es van posar en moviment. La seva espasa de llum espetegava mentre la feia girar a dreta i esquerra, desviant els poderosos trets dels canons blàster cap als arbres. Els trets desviats van polvoritzar diversos arbres i van destruir les tendes, però no van tocar el sistema de comunicacions. La força cinètica dels trets el propulsava cap enrere, i les seves botes anaven descrivint un solc a la terra.

Els guàrdies reials es van recuperar ràpidament de la sorpresa inicial i van empunyar els rifles blàster. Van disparar contra els transports mentre acceleraven i passaven de llarg. No obstant això, les seves armes personals no li feien cap dany a les naus, que estaven blindades i portaven escuts.

—Excel·lències, hauríem de refugiar-nos entre els arbres! —va cridar el capità.

—No ho crec —va respondre l'Emperador suaument, observant com les naus donaven mitja volta.

—Aquesta vegada volaran més baix —va comentar Vader.

—Crec que tens raó —va dir l'Emperador. Es va llevar la túnica, va agafar l'elaborada empunyadura de la seva espasa de llum i la va encendre.

Vader li va mirar, sorprès. Rares vegades veia al seu mestre demostrant el seu poder en públic. I va entendre el que significava, naturalment. No podien quedar testimonis supervivents. Només els guàrdies reials podien sobreviure. Eren els únics en els qui podia confiar. Mai explicarien res del que havien vist, ni tan sols ho parlarien entre ells.

Els transports van acabar de donar la volta i es van llançar cap a la clariana a tota velocitat. L'udol dels seus motors trencava el silenci imperant. Els guàrdies reials van canviar de posició i es van col·locar davant de l'Emperador, cobrint-lo parcialment amb els seus propis cossos, i van començar a disparar tan ràpid com els era possible contra les naus atacants. Impactaven una vegada i una altra, però aquells petits trets no causaven cap dany.

Vader es va endinsar més profundament en la Força. Al seu costat, sentia com el seu mestre reunia tot el seu poder. En aquest moment, es va delectar en la unió dels dos, en el seu poder combinat en estat pur.

Els transports van obrir foc, dibuixant gruixudes línies de plasma en l'aire. Els trets feien saltar la terra, destruïen els arbres i escalfaven l'aire de la clariana de la jungla.

Lliurat completament a la Força, Vader anticipava els trets que normalment li impactarien, percebia els angles apropiats d'impacte i desviació i donava cops ràpids i precisos amb la seva espasa de llum, un primer tret, després un segon i després un tercer. Però no els desviava cap als arbres, sinó que els hi retornava. La calor i l'energia dels trets blàster li impulsava cap enrere. A través dels seus guants, notava que l'empunyadura de la seva arma s'anava escalfant. El seu mestre feia el mateix amb la seva espasa de llum. Els moviments elegants de la seva espasa vermella descrivien un escut protector al seu voltant, desviant els trets de la segona nau i retornant-los-hi. Les dues naus van intentar evitar els trets redireccionats, una virant a l'esquerra i l'altra a la dreta, però l'única cosa que van aconseguir va ser que els seus motors i els seus ventres quedessin exposats als trets.

Els motors van explotar en un núvol de flames i fum. L'Emperador va aixecar els braços. Amb una mà va formar una urpa i va començar a acomiadar uns rajos abruptes de Força, que durant uns moments el van connectar amb la nau. Vader es va imaginar l'interior del transport, il·luminat pels rajos del seu mestre, els pilots cridant i retorçant-se de dolor mentre el poder del Costat Fosc els hi esquinçava la pell. L'Emperador va estrènyer l'altra mà, controlant la nau amb la Força. Vader també va aixecar una mà i va dirigir el poder de la Força cap a l'altra nau.

Vader es va lliurar a la Força amb la seva fúria bullint i omnipresent, i la va utilitzar per controlar el transport i enviar la nau sencera cap al terra, grunyint a causa de l'esforç. A través del respirador se sentia la seva respiració accelerada pel sobreesforç.

Els motors de la nau estaven tan danyats que no van poder compensar el moviment descendent impost pel poder de Vader. La nau va caure en picat i es va estavellar contra el terra. Vader imaginava els crits dels pilots en precipitar-se contra la jungla. La nau va desaparèixer darrere dels arbres i va explotar, fent tremolar el terra i acomiadant una bola de foc que es va elevar per sobre de les copes dels arbres. Un núvol de fum negre va pujar cap al cel fosc. Vader va escoltar una segona explosió a les seves esquenes. El seu mestre havia fet que la segona nau es precipités contra el terra de la mateixa forma. Després de les dues explosions, la jungla es va quedar un moment en silenci. Un silenci trencat únicament per la respiració de Vader. Llavors van tornar a escoltar-se els trinats, grinyols i udols de la fauna de Ryloth. Vader, el seu mestre i els dos guàrdies reials estaven intactes, envoltats dels cràters fumejants que els trets havien sembrat per la clariana de la jungla. Els guàrdies reials van mirar a Vader i al seu mestre. Vader va visualitzar les mirades de sorpresa que devien tenir sota els cascos. Sabien que l'Emperador era poderós, però Vader dubtava que haguessin vist mai una demostració tan clara i directa de poder.

—Vostè —va dir Vader, dirigint-se al que tenia més a prop.

—Sergent Deez, senyor —va respondre el guàrdia, fent una reverència amb el cap.

—Comprovi les restes d'aquestes naus, Sergent Deez. Si hi ha supervivents, porti-me'ls.

—Sí, Lord Vader —va respondre Deez. Es va penjar el rifle blàster i es va endinsar corrent en la jungla.

Vader li va dir al capità:

—Torni al dispositiu de comunicacions. Posi's en contacte amb el nostre exèrcit.

El seu mestre li va posar la mà en l'espatlla. El poder que tenia a les seves mans era palpable.

—Sembla que els traïdors ens han trobat —va dir l'Emperador—. Pel que es veu, les seves sospites es confirmen, Lord Vader. Ens estan donant caça.

—Insisteixo que crec que hauríem de sortir d'aquí ja —va respondre Vader.

—Estic d'acord, amic meu.

El capità, que estava intentant activar les comunicacions, es va dirigir a ells:

—Excel·lències, no puc aconseguir un senyal. No té sentit. Perquè no funcionin aquestes comunicacions, ha d'haver caigut la xarxa de tot el planeta.

Vader es va acostar al dispositiu de comunicacions. En sentir les descàrregues intermitents d'estàtica, va entendre immediatament el que significava.

—Estan bloquejades —va dir. Llavors es va tornar cap al seu mestre—. Vindran més.

El seu mestre va somriure.

—Llavors sembla que la cacera acaba de començar.

No va trigar a tornar el Sergent Deez, que els va comunicar que no hi havia hagut cap supervivent. Això és el que havia suposat Vader, encara que desitjava ferventment capturar un d'aquests revolucionaris amb vida. I aviat.

***

La xiuletada monòtona i repetitiva d'una alarma estava trepant la templa de la Mors. Va obrir els ulls i va parpellejar sota la llum antisèptica del compartiment de passatgers de la llançadora. El fum i la punxant pudor ionitzada dels curtcircuits envaïen l'aire de l'habitacle. Estava d'esquena al terra de metall, mirant fixament una llum encastada que s'anava enfocant i desenfocant. Els seus pensaments confusos van començar a aclarir-se, a ordenar-se, de manera que va començar a entendre el que estava passant.

Havien disparat contra la nau. L'havien derrocat. Havien perdut el suport vital, el compartiment s'havia omplert de fum i...

Què era aquesta maleïda alarma? Per què no havia mort? On estava Breehld?

—Breehld? —va dir Mors. En pronunciar aquesta paraula, va sentir una palpitació en el cap. Ho va reconèixer com un efecte secundari de la falta parcial d'oxigen. També va comprendre ràpidament que si podia pensar amb claredat és que havia sobreviscut. Es va palpar el cos i va comprovar que no tenia res trencat. Es va recolzar en el terra amb un braç. El seu cos obès i entrat en anys li feia mal, però va aconseguir incorporar-se. Va parpellejar diverses vegades per desfer-se d'un lleuger mareig.

A través d'una de les finestres va poder veure la llum del crepuscle. Es va posar dreta, fent una ganyota de dolor per l'esforç que li suposava. Es va acostar a la finestra i va observar la superfície rocosa de color beix de Ryloth. Del terra esquerdat sortien monticles rocosos grans i petits, i el vent omnipresent aixecava núvols de terra seca.

En quina part del planeta estava? No coneixia el terreny amb profunditat com per especular.

Va activar el comunicador.

—Breehld?

No va obtenir resposta.

Qui els havia derrocat? Breehld li havia dit que era una nau escorta imperial. Però... per què havia disparat contra la llançadora de la Mors? Va començar a canviar la freqüència del comunicador per trucar a Belkor, però va vacil·lar.

Belkor l'havia enviat a donar la volta al planeta per anar a rescatar a algú.

No a algú. A personalitats importants. A Darth Vader i a l'Emperador.

Va deixar anar un insult, una onada d'ansietat la va despertar completament.

Què havia ocorregut amb ells? Havien sobreviscut a la destrucció del Perill?

No tenia ni idea del que estava ocorrent. D'alguna forma s'hauria activat el pilot automàtic durant el descens de la llançadora, però no sabia ni tan sols quant temps hi havia estat inconscient.

Una altra vegada, anava a activar el comunicador per trucar a Belkor... un hàbit. Sempre que tenia un problema, trucava a Belkor. De nou, va vacil·lar.

Què era el que produïa aquesta maleïda xiuletada?

Mirà al seu voltant i per fi va descobrir d'on provenia: d'un ordinador encallat en el reinici. En apagar-ho, la xiuletada es va detenir. Es va quedar aquí una estona, observant el seu propi reflex en la pantalla fosca de l'ordinador; tenia sang d'una ferida en el front i l'ull esquerre estava inflat. Tenia la sensació d'haver-se dislocat una espatlla, però va posar a prova el moviment i va comprovar que segurament només se l’havia colpejat durant el descens. Probablement havia caigut i s'havia colpejat l'espatlla contra alguna cosa. Va tornar a intentar reconstruir els fets.

Tan aviat com la seva nau havia arribat al camp d'enderrocs del Perill, els havien atacat. De totes les naus que hi havia aquí a dalt, van atacar precisament a la seva. I va ser ni més ni menys que una nau escorta imperial. Estava clar que uns traïdors havien segrestat la nau escorta, però...

Era possible que Belkor estigués implicat?

Li semblava poc probable, però... era possible?

Durant anys, el moviment Ryloth Lliure havia aconseguit estar sempre un pas per davant de Belkor. O no?

Quan Darth Vader i l'Emperador van aparèixer en el sistema de Ryloth, una visita que no era de domini públic, van ser atacats per forces vinculades al moviment. Tenint en compte la sofisticació i l'escala de l'atac, aquestes forces estaven acuradament molt ben col·locades.

I llavors la pròpia Mors va ser enviada a una operació de rescat, potser per no arrabassar-li el comandament a Belkor al planeta, i va ser atacada immediatament.

Va començar a pensar en els últims mesos, fins i tot anys, recordant els èxits del moviment Ryloth Lliure. Belkor sempre tenia una explicació plausible. Ara Mors es preguntava quina classe d'explicació podria justificar l'atac a un destructor estel·lar imperial. La seva convicció cada vegada era més sòlida.

Només hi havia una explicació possible.

El moviment havia de comptar amb ajuda imperial. De càrrecs imperials significatius.

Belkor. Tot girava al voltant de Belkor.

Mors va deixar anar un insult que va ressonar en el compartiment de passatgers, i va córrer a la carlinga. Va obrir la porta i va trobar a Breehld desplomat en el seu seient. El cap li penjava en un angle estrany, tenia la llengua fora i el coll estava clarament trencat. Probablement havia mort quan els van atacar.

Aquest pilot portava anys al seu servei.

—Ho sento, Breehld —va dir la Mors.

Va accedir a l'ordinador principal i va comprovar els registres i l'estat de la nau. Efectivament, el pilot automàtic s'havia activat en algun moment quan la nau havia recuperat la potència. Quan això va ocórrer, Breehld ja estava inconscient o mort, probablement. La nau havia aterrat prop de l'equador de Ryloth. La llançadora havia sofert alguns danys durant l'atac, però estava en la seva major part intacta i podia volar sense problemes.

Feia temps que Mors no pilotava una nau, però va pensar que podria manejar una llançadora. Va descordar a Breehld, el va agafar per sota de les aixelles i el va arrossegar al compartiment de passatgers. Fins i tot un esforç tan petit la va fer suar i esbufegar de cansament. Va pensar en el molt que s'havia fet malbé. Ho havia malmès. I havia pagat per això.

Maleint la seva pròpia indolència, va tombar a Breehld en el terra amb una gran dignitat i va tornar a la carlinga. Es va asseure en el seient del pilot, va encendre els motors i just en aquest moment es va adonar que no sabia cap a on anar. Sens dubte no podia tornar al centre d'operacions, almenys no immediatament, tenint en compte les seves sospites sobre Belkor.

Va buscar en la computadora de navegació si hi havia bases imperials a prop. Hauria de saber quines hi havia a prop sense haver de buscar-ho en l'ordinador però, s'havia desocupat tant de les seves obligacions en els últims anys, que només coneixia molt per damunt els recursos imperials del planeta.

La base més propera era la Base de Comunicacions de l'Equador. El comandant era Steen Borkas.

—Molt bé —va murmurar Mors. Sabia que podia confiar en Steen. Havien servit junts com a tinents. Era un oficial radicalment fidel a l'Imperi. Si Belkor estava tramant alguna cosa, Steen mai formaria part d'això. Va activar el comunicador de la nau i va trucar al nucli.

No hi havia senyal, només el rumor constant de l'estàtica. Pensant que el sistema de comunicacions no funcionava correctament, Mors va realitzar una comprovació del sistema. No semblava haver-hi cap problema. Va arrufar les celles. Només se li ocorrien dues explicacions perquè no hi hagués senyal en un sistema de comunicacions operatiu. Cap de les dues era bona. Se li va fer un nus en l'estómac. Durant un moment va tenir una idea, estúpida i fugaç. I si Belkor havia preparat un cop d'estat i s'havia apoderat de tot el planeta després de matar a Vader i a l'Emperador?

Però era absurd.

O no?

Es va dir a si mateixa que era absurd. El que tenia clar era que necessitava descobrir què estava passant exactament. En desenganxar, va veure tota la superfície del planeta als seus peus. Conforme guanyava altura, va tenir una estranya sensació d’incorporeïtat. Era perquè feia anys que no experimentava el vol des de dins de la carlinga. No obstant això, no va trigar a orientar-se. La computadora de navegació marcava la direcció, i Mors va aconseguir volar raonablement bé.

A uns cinquanta quilòmetres de la base de comunicacions, va veure diverses columnes de fum negre que sortien del terra i es perdien en el cel del fosquejar. Per un moment es va plantejar la possibilitat que la base estigués destruïda, però en acostar-se va observar que les antenes de comunicacions eren les que s'havien emportat la pitjor part. L'absència de senyal en el comunicador tenia sentit.

—Però què...?

De sobte, va començar a sonar una alarma en l'ordinador, indicant que els canons de la base havien fixat el seu objectiu en la nau. Es va activar el comunicador i va escoltar una veu, encara que amb el so buit i deficient de la comunicació de curt abast.

—Identifiqui's, llançadora. I no s'acosti més.

Mors va començar a toquerejar els controls, intentant apagar els motors mentre activava el comunicador.

—No... Jo... Aquí la Moff Delian Mors.

Va haver-hi una pausa, llavors va parlar una veu que li resultava coneguda...

—Necessitaré confirmació visual. En cas contrari, procedirem a derrocar-li —va amenaçar Steen Borkas.

—M'ho pot repetir? —va respondre la Mors.

—Confirmació visual, senyora. Ara mateix. O em veuré obligat a disparar.

—Què?

—Ara, si us plau —va dir Borkas amb fermesa.

Mors va recórrer tot el panell de comunicacions buscant el botó que servia per obrir una connexió visual. No estava familiaritzada amb els controls i va necessitar un temps per buscar, mentre l'alarma d'objectiu fixat udolava sense parar.

—Esperi —va demanar Mors—. Esperi. Aquí, ja ho tinc.

Es va activar una pantalla integrada en la finestra principal. Va veure la cara de l’Steen Borkas, prima i plena de marques. A les seves esquenes, oficials subalterns i tècnics es movien incessantment d'un lloc a un altre.

Els ulls d’en Borkas, una mica massa junts, es van obrir completament en veure-la.

—Perdoni'm, moff! —Va fer una salutació sobtada i es va enrojolar—. Tenim... motius per desconfiar. On està el seu pilot, senyora?

—Solament estic jo —va respondre Mors—. Més detalls quan aterri. Assigni'm una plataforma d'aterratge.

—Sí, senyora.

Mors va aterrar, es va descordar i va baixar per la rampa a tot córrer. Fora l'esperava Borkas, acompanyat de dos tinents i un escamot de soldats d'assalt. Borkas seguia sent l'home esquàlid, calb i ben afaitat de sempre. Tothom va rebre a Mors amb una salutació mentre desembarcava. Mors va retornar la salutació tan acuradament com li permetia la seva espatlla ferida.

—Necessito un metge per la moff —li va ordenar Borkas a un tinent.

—Més tard —va intervenir Mors—. Abans d'això, hem de parlar.

Les plataformes d'aterratge estaven deu metres per sobre de la resta de la base, de manera que podia veure clarament la devastació. Hi havia diversos incendis simultanis. L'aire feia olor de fum i plàstic cremat. Petites naus de manteniment i droides de contenció d'incendis recorrien tota la base, mentre equips de tècnics i droides de manteniment corrien o rodaven d'un costat a un altre. Es cridaven ordres pertot arreu. Els plats satel·litals, que normalment eren les construccions més grans de la base, s'havien esfondrat i havien quedat reduïts a muntanyes fumejants de metall retorçat i peces d'antenes esfèriques.

—Estem intentant restablir la xarxa de comunicacions —li va explicar Borkas—. La tercera antena és la menys danyada. Estem treballant intensivament perquè almenys estigui operativa parcialment.

—Molt bé —va respondre Mors, sense apartar la mirada de la destrucció. Uns quaranta tècnics i una dotzena de droides de manteniment treballaven en el que devien ser les restes de la tercera antena. Diverses naus de manteniment volaven per sobre de l'equip, llançant cables que els treballadors començaven a subjectar a l'esfera exterior de suport de l'antena—. Quan ha estat?

—Fa unes dotze hores, senyora. Més o menys. Ens van informar de l'arribada d'una nau escorta que portava alts càrrecs imperials.

Mors es va tibar i es va donar la volta cap al seu vell amic.

—Qui els va informar?

Borkas va arrufar les celles.

—El centre d'operacions. O això pensàvem. Encara que no pot ser. Suposo que els insurgents van piratejar el sistema de comunicacions. Les credencials semblaven bones, però... evidentment no ho eren. Quan vam baixar els escuts, la nau va començar a disparar. Van fer tot el que ha vist en menys d'un minut.

—Menys d'un minut —va repetir Mors com una nècia, pensant en Belkor, en la traïció.

Borkas se li va aproximar.

—Ho sento, senyora. Quan acabi tot això, evidentment presentaré la meva renúncia.

Mors va negar amb el cap.

—De cap manera.

—Senyora...

—No ho vaig a permetre, Steen, això no és culpa seva —va afirmar Mors. Sabia molt bé de qui era la culpa, encara que no ho va dir: era culpa seva i de Belkor—. Vaig a necessitar tot el personal de confiança que pugui trobar per recuperar el control de la situació.

Borkas va inclinar el cap en senyal d'agraïment.

—Quina és la situació, senyora? Hi ha un buit informatiu.

—Hi ha algun lloc en el qual puguem parlar en privat? —va preguntar la Mors.

—Per descomptat. Segueixi'm.

—Però abans, hi ha un cadàver a bord de la meva llançadora —va dir Mors—. Un bon home. Ocupi's d'ell.

Steen va ordenar a un parell de tinents que s'encarreguessin de Breehld, i els dos oficials van acatar l'ordre immediatament.

—Estic contenta de tornar-li a veure, Steen. —Li va dir Mors a Steen mentre caminaven.

—El mateix dic, senyora —va respondre Borkas—. Tant de bo fos en circumstàncies millors.

Uns anys abans, Mors havia decidit delegar la seva autoritat sobre les operacions imperials en Belkor i no en Steen. Belkor li va semblar més manejable, menys desafiador davant la seva autoritat. S'havia penedit diverses vegades de la seva decisió, però avui més que mai.

Van prendre un transport cap a l'edifici principal, una construcció hexagonal de tres plantes, amb parets de cristall, situada al centre de la base. Durant el vol, Mors va estar practicant el que anava a dir. Quan van aterrar, Borkas la va conduir a través d'una sèrie d'ascensors i passadissos corredors replets d'activitat, fins arribar a una sala de conferències privada. Mors va perdre el compte del nombre de salutacions que va rebre. El personal de l’Steen era molt disciplinat.

—Porti'ns caf i una mica de menjar —va ordenar Borkas a algú en el corredor.

—I també un calmant per al dolor —va afegir Mors, fent una ganyota a causa del dolor que tenia en l'espatlla i en el cap.

Mors es va enfonsar en un dels seients embuatats que envoltaven la gran taula de conferències. De sobte, se sentia exhausta. Va exhalar, donant uns copets amb els dits en la taula.

—Llavors —va dir Borkas, asseient-se i mirant cap a ella—. Hi ha un traïdor entre les nostres files.

Mors li va clavar la mirada, amb les celles aixecades, ruboritzada.

—Què? Com ha...?

Van trucar a la porta per anunciar l'arribada dels medicaments, el caf i el menjar. Borkas va servir un caf per a cadascun, però Mors tenia l'estómac inestable i no creia poder ingerir una altra cosa a part dels medicaments, que es va empassar de cop.

Quan l'oficial subaltern es va retirar, Borkas va continuar.

—Que com ho sé? No és difícil deduir-ho, senyora. Li tendeixen una emboscada al Perill, una nau imperial ataca la base de comunicacions després d'una ordre qüestionable arribada des del centre d'operacions... Ha estat des del centre d'operacions, no? No significa que han piratejat el senyal?

—No. No han piratejat el senyal —li va confirmar Mors.

—Ha estat necessària moltíssima coordinació —va concloure Borkas—. Les autoritats imperials han fet els ulls grossos, si no és que han col·laborat directament. Ha estat un cop d'estat?

Mors va negar amb el cap, sense apartar la mirada del fons de la tassa.

—No ho podria assegurar —va respondre ella, sense atrevir-se a mirar-li als ulls—. He estat... absent, Steen.

—Sí —va respondre Borkas—. Les coses van canviar quan va perdre a Murra. Quant fa, quatre anys?

Mors va assentir amb el cap. Feia molt temps que no sentia el nom de la seva dona en boca de ningú. Havia mort en un accident de transport a Coruscant. Una fallada mecànica va fer que el transport col·lidís contra un edifici; va morir Murra i deu civils més. Durant mesos, Mors no va fer res més que pensar com es deuria haver sentit Murra quan el transport es precipitava contra l'edifici. Terror? Resignació? La pèrdua la va deteriorar, la va destrossar.

—Les coses no van canviar —va aclarir ella—. Vaig canviar jo.

Després de la mort de Murra, es va quedar sense propòsits en la vida. D'alguna manera, es va acomodar en aquesta falta d'objectius. Es va tornar hedonista i mandrosa. Pitjor encara, va perdre l'habilitat o les ganes de distingir a un bon comandant d'un adulador. Per això havia promocionat a Belkor i a gent com ell, ignorant a oficials com Steen Borkas. I ara havia perdut un destructor estel·lar, a l'Emperador, a Lord Vader i un planeta sencer.

—Em vaig oblidar de vostè, Steen. Ho sento.

Els llavis fins de l’Steen van formar un somriure encara més fi.

—Mai m'he sentit oblidat.

Mors sabia que era mentida, però va acceptar les seves paraules perquè va entendre la intenció que hi havia darrere.

—Puc confiar en vostè ara, Steen? Malgrat tot?

—Com sempre, senyora.

Mors va assentir i va començar a parlar amb franquesa.

—Belkor Dray és el traïdor. Estic gairebé segura.

Borkas l'escoltava amb els músculs tibants, bevent-se el caf. El desdeny en la seva mirada era més eloqüent i mordaç que qualsevol insult que li pogués dirigir a Belkor.

—A més... —va seguir dient Mors. Va vacil·lar durant un moment, amb la boca seca, abans de poder pronunciar les paraules següents—. Darth Vader i l'Emperador estaven a bord del Perill.

Borkas la va mirar fixament, totalment perplex. Li va començar a tremolar la mà, fent saltar caf de la tassa, així que la va deixar sobre la taula.

—Estaven... a bord quan va explotar?

Mors va negar amb el cap.

—No ho sé. La meva llançadora es va desviar per ajudar en el rescat d'uns alts comandaments. Potser es referien a ells. Però aquesta desviació en principi la va proposar Belkor. Podria tractar-se d'una simple estratagema perquè em matessin els rebels durant l'operació de rescat. Ens van atacar quan ens van tenir a l'abast.

—Tenien l'identificador de la seva nau —va dir Borkas.

—Sí —va afirmar Mors—. Això significa que si Vader i l'Emperador van sortir del Perill, segurament també tenien el seu identificador.

Borkas li va clavar la mirada.

—Esperi... Això és.

—El què?

—El missatge interceptat.

—No li segueixo —va dir Mors.

Borkas va començar a parlar molt ràpid:

—Durant l'atac a aquesta base, interceptàrem una comunicació amb la llançadora per un canal obert. Hem trigat bastant en desencriptar-lo i només hem aconseguit comprendre una part. Però esmentava a Vader. En rebre’l, he suposat que parlaven en codi o que no tenia sentit...

Mors estava mig aixecada de la cadira.

—L’esmentava? Què deia?

Borkas es va aixecar i va començar a caminar d'un costat a un altre de la sala, mirant al terra.

—Coordenades, senyora. Si Vader i l'Emperador han escapat en una nau i han arribat al planeta, els revolucionaris saben on han aterrat... o s'han estavellat.

Mors també es va posar dempeus.

—Però llavors nosaltres també! Què té aquí, Borkas? En termes de personal militar? Quins vehicles? He vist els soldats d'assalt. Què més té? Necessito arribar a aquestes coordenades.

Borkas assentia amb el cap, preparant-se per a la proposta implícita de la Mors.

—Tenim transports i vehicles de manteniment, res armat. Quant a personal, tinc principalment tècnics i un grapat d'oficials novençans. En total tinc uns vint soldats d'assalt i potser unes deu persones més prou familiaritzades amb un blàster per ser d'utilitat. Onze, comptant-me a mi.

—Això haurà de servir —va dir Mors, posant les mans sobre la taula—. Però vostè no ve, Steen.

—Senyora...

—Major, vostè s’encarregarà de restablir la xarxa de comunicacions. Quan ho faci, es dirigirà als oficials en els quals puguem confiar. Només els oficials que sabem que són incapaços de cometre traïció. I els hi demanarà que reuneixin a tots els soldats d'assalt de Ryloth i que me'ls portin tots a mi. No podem fiar-nos de ningú més. Sigui el que sigui que estigui ocorrent aquí, ja sigui un cop d'estat o un intent d'assassinat, comença per matar-me a mi, a l'Emperador i a Vader. Vaig a assegurar-me que no ocorri res d'això. I llavors vaig a acabar amb Belkor i amb el moviment Ryloth Lliure. Deuen pensar que avui és el seu gran dia. Jo vaig a fer que aquest sigui el seu últim dia.

Steen va negar amb el cap, amb la cara enrogida.

—Senyora, puc deixar aquí a algú de confiança. Prefereixo acompanyar-li. No haig d'informar-li de res. El meu substitut supervisarà les reparacions tan bé com jo.

Mors va mirar fixament a Steen i va veure el desig de fer alguna cosa, el que fos, i ho va comprendre molt bé.

—D'acord, Steen. Vindrà amb mi. Repartirem els soldats entre un dels seus transports i la meva llançadora. Que tothom agafi les armes sense perdre un minut i es prepari per sortir.

—Sí, senyora —va respondre Borkas, fent una salutació.

 Següent