Els Lords dels Sith (I)

Els Lords dels Sith

Paul S. Kemp

«SEMBLA SER QUE LES SEVES SOSPITES ES CONFIRMEN, LORD VADER. ENS ESTAN DONANT CAÇA».

El Cavaller Jedi Anakin Skywalker és ja un record llunyà. Darth Vader, recentment nomenat lord Sith, està guanyant cada vegada més poder. És l'aprenent triat per l'emperador, i no ha trigat a demostrar la seva lleialtat cap al Costat Fosc. Però la història de l'orde dels Sith està plena de duplicitats, traïcions i acòlits que suplanten violentament als seus mestres. Vader encara no ha fet la seva major demostració de lleialtat, però és a punt de fer-ho.

Ryloth és un planeta crucial per a un Imperi en embrió, que obté aquí esclaus i un narcòtic conegut com «l'espècia». A Ryloth ha sorgit un moviment de resistència molt agressiu, liderat per un revolucionari idealista, Cham Syndulla i per Isval, una antiga esclava amb set de venjança. Però l'Emperador Palpatine té la intenció de controlar aquest planeta en guerra i els seus recursos tan preuats, ja sigui mitjançant el poder polític o per les armes. Palpatine no es deixarà intimidar. Acompanyat pel seu despietat deixeble, Darth Vader, s'embardissarà en una singular missió personal per assegurar-se que es compleixi la seva voluntat.

Per a Isval i Syndulla, serà l'oportunitat d'assestar-li un cop en el cor a la dictadura implacable que s'està estenent per la galàxia. Per a Vader i l'emperador, serà molt més que una mera incursió per aplacar una insurrecció: després d'una emboscada, s'estavellen en la superfície de Ryloth, on hauran d'enfrontar-se a un terreny inhòspit i a un exèrcit de revolucionaris. A Ryloth, la seva relació es posarà a prova com mai abans ho ha fet. Amb tan sol els seus sabres de llum, el Costat Fosc de la Força i l'ajuda de l'altre, els dos Sith hauran de decidir si el vincle brutal que els uneix els convertirà en aliats poderosos o en adversaris letals.

Fa molt temps en una galàxia molt, molt llunyana....

ELS LORDS DELS SITH

Durant vuit anys, les Guerres Clon han assolat la galàxia. La República ja no existeix i l'Imperi està guanyant poder. L'Emperador que governa és secretament un Lord Sith. Amb l'ajuda del seu poderós aprenent, Darth Vader, i de tots els recursos de la seva àmplia maquinària de guerra imperial, l'Emperador té tota la galàxia en el seu poder.

Tota oposició ha estat eliminada i la llibertat és un mer record. Tot això en nom de la pau i l'ordre. Però estan començant a aparèixer focus de resistència pertot arreu. El més intens és el moviment Ryloth Lliure, liderat per Cham Syndulla.

Ara, després de diversos atacs a petita escala contra les forces imperials que han subjugat el seu planeta, Cham i els seus companys revolucionaris intentaran assestar-li a l'imperi un cop letal per sumir-ho en el caos. Un cop dirigit al cor mateix de l'Imperi: l'Emperador Palpatine i Darth Vader...

CAPÍTOL 1

Vader va finalitzar la seva meditació i va obrir els ulls. La seva cara pàl·lida marcada per les cremades li observava des del reflex del transpariacer negre de la seva càmera de meditació pressuritzada. Sense la connexió neuronal amb la seva armadura, era conscient dels monyons de les cames, dels seus braços destrossats, del dolor perpetu en la pell. I ho abraçava. El dolor alimentava el seu odi, i l'odi alimentava la seva fortalesa. En el passat, en els seus temps de Jedi, meditava per trobar la pau. Ara meditava per refinar la seva ira.

Es va quedar una estona observant el seu reflex. Les ferides li havien deformat i destrossat el cos, però al mateix temps havien perfeccionat el seu esperit i enfortit la seva connexió amb la Força. El sofriment afinava la seva percepció.

Un braç metàl·lic automatitzat va fer baixar el casc i la màscara sobre el seu cap, com una condemna planant sobre ell. Els ulls de la màscara, que intimidaven a tanta gent, no podien ni comparar-se amb els seus ulls de debò. El seu rostre, ple de cicatrius, bullia amb una fúria controlada, dominada. El respirador secundari, encara unit a ell, sempre unit a ell, cobria el que quedava de la seva boca i feia de caixa de ressonància per a la seva respiració.

Utilitzant la Força, va activar el braç automatitzat, que va descendir de manera que el cap li quedés cobert pel metall i el plastiacer del casc i la màscara. Aquesta era la closca en la qual existia. Abraçava les burxades quan les agulles neuronals del casc s'introduïen en la carn del seu crani i en la seva columna vertebral. El seu cos, la seva ment i la seva armadura quedaven units en un tot interconnectat.

Quan home i màquina eren un, ja no sentia l'absència de les seves cames ni els seus braços ni el dolor en la pell. Però romania l'odi. Seguia bullint de ràbia. Mai renunciava a aquests dos sentiments. De fet, mai se sentia més connectat a la Força que quan cremava de ràbia.

Amb un esforç de la voluntat, va donar instruccions a l'ordinador perquè connectés el respirador primari amb el secundari i que segellés el casc en el coll. Així quedava totalment tancat. Estava a casa.

En el passat, l'armadura li havia resultat odiosa, estranya, però ja no. S'havia adonat que el seu destí sempre havia estat portar aquesta armadura, igual que el destí del Jedi sempre havia estat trair els seus principis. El seu destí sempre havia estat enfrontar-se a Obi-Wan a Mustafar, i perdre. I en perdre, aprendre.

L'armadura li separava de la galàxia, de tothom, el feia singular, l’alliberava de les necessitats de la carn i de les preocupacions del cos, que abans li havien pertorbat tant. Així es podia concentrar únicament en la seva relació amb la Força.

Aterria als altres, ho sabia i li encantava que fóra així. El seu terror era una eina que utilitzava per complir els seus objectius. Yoda li va dir una vegada que la por portava a l'odi i l'odi al sofriment. Però Yoda s'equivocava. La por era una eina utilitzada pels forts per subjugar als febles. L'odi era la font de la veritable fortalesa. El sofriment no era el resultat del domini del fort sobre el feble. L'ordre sí. Solament per la seva mera existència, la Força requeria el domini del fort sobre el feble; la Força requeria l'ordre. Els Jedi mai ho van veure. Van entendre malament la Força i van ser destruïts, però el mestre de Vader ho va veure. Vader ho va veure. I per això eren forts. I per això manaven ells.

Es va aixecar. La seva respiració ressonava en les seves oïdes, ressonava en la càmera de meditació. La seva imatge imponent i fosca es reflectia en la paret.

Amb un moviment de la mà i una ordre mental, les parets de la càmera oval de meditació es van fer transparents en lloc de reflectores. La càmera estava en les seves estances privades, a bord del Perill. Mirà cap amunt, a través de la gran finestra que donava a la galàxia, amb els seus incomptables planetes i estels.

El seu deure era governar-los a tots. Ara ho veia. Era la voluntat manifesta de la Força. Sense govern, només hi havia caos, desordre i desastres. La Força, invisible però ubiqua, s'inclinava cap a l'ordre. Era l'eina a través de la qual l'ordre podia i havia d'imposar-se, però no a través de l'harmonia ni de la coexistència pacífica. Aquest havia estat l'enfocament dels Jedi. Un enfocament ingenu i imperfecte, que només fomentava més desordre. Vader i el seu mestre imposaven l'ordre de l'única forma en la qual es podia imposar, de la forma en la qual la Força requeria que s'imposés. A través de la conquesta, obligant al desordre a caure davant l'ordre. Doblegant al feble davant la voluntat del fort.

La història de la influència dels Jedi en la galàxia era una història de desordre i de les guerres esporàdiques que aquest implicava. La història de l'Imperi seria una història de pau imposada, d'ordre imposat.

Una transmissió pendent va fer sonar l'intercomunicador. Vader el va activar. Va aparèixer l'holograma d'un home de rostre aguilenc i pèl gris. El Capità Luitt, comandant del Perill.

—Lord Vader, s'ha produït un incident en les drassanes de Yaga Menor.

—Quin tipus d'incident, capità?

***

Les llums dels ordinadors del pont de comandament parpellejaven al ritme de la nau i dels moviments d'una tripulació heterogènia i dispar. Cham estava dempeus darrere de la timonera de la nau. Anava mirant alternativament la pantalla i l'escàner, mentre es repetia mentalment unes paraules que anys enrere s'havia gravat en la ment com una inscripció en la pedra, per llegir-les i recordar-les quan fos necessari: No sóc un terrorista, sóc un revolucionari. No sóc un terrorista, sóc un revolucionari.

Cham portava una dècada estàndard lluitant per la seva gent i per Ryloth. Havia lluitat per un Ryloth lliure quan la República va intentar annexionar-se el planeta, i seguia lluitant per un Ryloth lliure contra l'Imperi, que l’estava intentant saquejar.

Un Ryloth lliure.

Aquesta frase, aquesta idea, era l'estrella al voltant de la qual orbitaria tota la seva existència.

Perquè Ryloth no era lliure.

Cham ja ho havia pressentit durant les Guerres Clon. Un ocupant benintencionat havia donat pas a un altre ocupant menys benintencionat. A través de l'alquímia de l'ambició, una República s'havia transformat en un Imperi.

Un protectorat imperial. Així anomenaven a Ryloth. En els mapes celestes imperials, el planeta natal de Cham apareixia com a «lliure i independent». Però aquestes paraules només es podien utilitzar irònicament, ja que no significaven el que havien de significar.

Perquè Ryloth no era lliure.

Orn Free Taa, l'obès representant de Ryloth en aquest Senat Imperial tan llagoter i cerimoniós, va donar la seva conformitat a les aspiracions de conquesta imperials. Traïdor. I a Ryloth no faltaven ni col·laboradors imperials ni gent disposada a prostrar-se davant els soldats d'assalt. Així que... Ryloth no era lliure.

Però ho seria algun dia. Cham s'asseguraria d'això. Al llarg dels anys, havia reclutat i entrenat a centenars de persones afins. La majoria, twi’leks, encara que no tots. Tenia una xarxa de contactes i informants per tot el sistema de Ryloth. Havia establert bases secretes, havia acumulat material. Al llarg dels anys, havia planificat i executat nombrosos atacs contra els imperials. Atacs previnguts i precisos, però sempre efectius. Dotzenes d'imperials morts eren un testimoniatge silenciós de l'eficàcia creixent del moviment per un Ryloth Lliure.

No sóc un terrorista, sóc un revolucionari.

Quan li va posar la mà en l'espatlla a la timonera per reconfortar-la, va sentir la tensió en els seus músculs constrets. Era una twi’lek com Cham, com bona part de la tripulació. Cham estava segur que mai havia pilotat res més gran que un petit saltagorges. Sens dubte mai havia estat als comandaments d'una nau com la nau armada que ara pilotava.

—Timonera, l'única cosa que has de fer és mantenir la nau estabilitzada —li va dir Cham—. No necessitem que facis floritures.

Des de darrere de Cham, Isval va afegir:

—Això esperem.

La timonera va exhalar i va assentir amb el cap. Els seus lekku, les dues cues que li baixaven del cap fins a les espatlles, es van relaxar lleugerament en senyal d'alleujament.

—Sí, senyor. Res de floritures.

Isval va fer un pas cap a Cham, sense apartar els ulls de la finestra principal.

—On estan? —va rondinar Isval, agitant els seus lekku de color blau fosc en senyal d'irritació—. Ja han passat diversos dies i no tenim cap senyal.

Isval sempre rondinava. Estava constantment inquieta, com un viatger errant atrapat en una gàbia. Una gàbia que només ella podia veure. Recorria els confins de la gàbia una vegada i una altra, comprovant incessantment la resistència dels barrots. A Cham li recordava a la seva filla, Hera. Quan tenia temps per als seus propis sentiments, la trobava molt a faltar.

Cham apreciava aquesta necessitat que tenia Isval de moviment constant, d'acció constant. Eren pols oposats, que es complementaven: ella impulsiva i pràctica, ell reflexiu i prudent.

—Tranquil·la, Isval —li va dir suaument. Una cosa que li deia sovint.

Es va agafar les mans darrere de l'esquena. Tenia les mans suades per la tensió. Encara que el seu to fos calmat, estava tibant. Va observar la pantalla de dades del pont de comandament. Gairebé era l'hora.

—No arriben tard. Encara no. A més, si haguessin fracassat, a hores d'ara ja ho sabríem.

La seva resposta va arribar immediatament:

—Si haguessin tingut èxit, a hores d'ara també ho sabríem, no?

Cham va negar amb el cap, fent balancejar els seus lekku.

—No, no necessàriament. Es mantindrien en silenci. Pok no s'arriscaria a xerrar pel comunicador. A més, havien de recórrer un gegant gasós sencer per proveir-se, i potser hagin hagut d'evitar perseguidors. Havien de cobrir molta distància.

—Però haurien dit alguna cosa —va insistir ella—. Potser els han destruït durant l'intent de segrest. Podrien estar tots morts. O pitjor.

Va pronunciar aquestes paraules massa fort i diversos membres de la tripulació van aixecar el cap, amb cara de preocupació.

—Podrien estar-ho, però no ho estan —va dir Cham, posant-li la mà en l'espatlla.

—Tranquil·la, Isval. Pau.

Isval va fer una ganyota i va empassar saliva, com si intentés desfer-se d'un mal sabor de boca. Es va apartar d'ell i va començar a caminar d'un costat a un altre.

—Pau. Només hi ha pau per als morts.

Cham va somriure.

—Llavors haurem de seguir en guerra, no?

Es va detenir en sentir les paraules de Cham, que li van causar un dels seus mig somriures. Un mig somriure era el màxim que aconseguia Isval. Cham només tenia una vaga idea del que li havien fet a Isval durant la seva esclavitud. Però d'una cosa estava segur: degué de ser terrible. Havia millorat molt.

—Tornem al treball —va ordenar Cham—. Pareu esment.

Aviat, tot el pont de comandament es va quedar en silenci. En l'ambient hi havia una sensació generalitzada d'esperança, però molt fràgil. Com si pogués trencar-se en mil trossos amb la paraula incorrecta. La gravetat implacable de l'espera atreia constantment totes les mirades a la pantalla on es mostrava l'hora. Però de moment, res.

Cham havia estacionat la nau en els anells d'un dels gegants gasosos del sistema. El mineral metàl·lic present de les masses de roca que componien els anells ocultaria la nau dels escàners.

—Timonera, puja'ns. Sortim dels anells —va ordenar Cham.

També en un sistema fora dels límits, era arriscat treure la nau de l'ocultació que oferien els anells del planeta. Les seves credencials no passarien un control imperial complet. A més, hi havia droides sonda i exploradors imperials pertot arreu, ja que l'Emperador estava reafirmant el seu domini sobre la galàxia, sufocant tota resistència. Si els descobrien, haurien de fugir.

—Amplia la pantalla quan tinguem visibilitat.

Fins i tot magnificant-la, la pantalla mostrava molt menys que els sensors de llarg abast. Però Cham ho havia de veure amb els seus propis ulls, no només analitzar lectures.

Isval es va posar al seu costat.

La nau es va elevar una mica, per sobre dels anells de gel i roca. La imatge magnificada de la pantalla mostrava el sistema exterior. Hi havia un únic planetoide llunyà, deshabitat, orbitant al voltant de l'estel pàl·lid del sistema. Al fons, incomptables estels brillaven en la foscor. A estribord, una nebulosa a anys llum pintava de color sang una franja d'espai.

Cham contemplava la finestra principal com si pogués treure als seus camarades de l’hiperespai amb només la seva força de voluntat. Això, assumint que haguessin pogut fer el salt. Tota aquesta operació havia estat molt arriscada, però Cham hi havia decidit que valia la pena dur-la a terme per aconseguir més armes pesades i obligar a l'Imperi a emportar-se tropes de Ryloth. A més, volia que aquesta acció fos com una declaració d'intencions. Volia enviar un missatge inconfusible: que alguns twi’leks de Ryloth no acceptarien el domini imperial així com així. Volia ser l'espurna que encengués un foc per tota la galàxia.

—Vinga, Pok —va murmurar amb una sacsejada involuntària dels seus lekku, que delatava la seva crispació. Coneixia a Pok des de feia anys i el considerava el seu amic.

Isval mormolava improperis twi’leks sense parar.

Cham observava la pantalla horària: l'hora prevista va arribar i va passar de llarg. Això es va emportar l'esperança de tota la tripulació. Sospirs profunds i lekku febles per tot el pont de comandament.

—Paciència, gent —va dir Cham amb serenitat—. Esperarem. Seguirem esperant fins que estiguem segurs.

—Esperarem —va repetir Isval, assentint amb el cap. Caminava d'un costat per a un altre, contemplant la finestra principal com si tingués por de trobar alguna cosa que no volia veure.

El temps s'allargava. Els membres de la tripulació es movien nerviosos en els seus seients, intercanviant mirades de decepció. Cham s'esforçava per relaxar la mandíbula.

L'enginyera encarregada dels escanejos va trencar el silenci.

—Tinc alguna cosa!

Cham i Isval es van llançar sobre l'escàner. Totes les mirades es van centrar en ells.

—És una nau —va informar l'enginyera.

Un rumor d'alleujament va recórrer el pont de comandament. Cham gairebé podia sentir els somriures. Va analitzar la lectura de l'escàner.

—És un transport imperial —va precisar l'enginyera.

—És el nostre transport imperial —va dir Isval.

Diversos membres del pont de comandament van llançar un crit contingut.

—Continueu concentrats, equip —va dir Cham, però amb un somriure inesborrable en els llavis.

—Està sortint ara —va dir l'enginyera—. Són ells, senyor. Són ells! Ens estan trucant.

—Passa-ho a l'altaveu —va ordenar Cham—. Mentrestant, avisa a l'equip de descàrrega. Haurem de carregar totes aquestes armes i destruir aquesta nau tan aviat com...

Amb un cruixit d'estàtica, van sentir la veu cansada de Pok.

—Sortiu d'aquí ara mateix! Aneu-vos!

—Pok? —va dir Cham, mentre l'eufòria de la tripulació es transformava en preocupació—. Pok, què passa?

—És Vader, Cham. Sortiu d'aquí ara mateix! Ens seguien. Pensàvem que els havíem despistat. Hem anat saltant d'un sistema a un altre per deixar-los enrere. Creia que els havíem deixat enrere, però... encara ens segueixen! Marxeu-vos, Cham!

L'enginyera va aixecar la mirada cap a Cham. La seva pell color espígol s'enfosquia en les galtes.

—Hi ha més naus a punt de sortir de l’hiperespai, senyor. Més d'una dotzena, totes elles petites —llavors la seva veu es va endurir—. Caces Ala-V, probablement. Potser interceptors.

Cham i Isval van maleir a l’uníson.

—Tothom als seus llocs! —va ordenar Cham.

***

L’interceptor Eta personalitzat de Vader liderava l'esquadró de caces quan el túnel estriat de l’hiperespai va donar pas al negre de l'espai ordinari. Una exploració ràpida li va permetre localitzar el transport d'armes segrestat, al que havien perseguit per diversos sistemes en el seu intent de fugida cap a la Vora. L'esquadró es va separar dels seus anells transportadors hiperespacials.

El transport anava equipat amb armament potent i mostrava signes evidents de danys en el casc de popa, prop dels tres motors, darrere del centre de la secció de càrrega.

—Formació d'atac —va ordenar Vader. Els pilots de la resta de l'esquadró van acatar l'ordre i es van col·locar en formació.

Vader es va plantejar si els segrestadors haurien sortit de l’hiperespai per atreure a l'esquadró a una emboscada. Va fer un reconeixement ràpid del sistema sencer, encara que els sensors de l’interceptor no fossin dels més sensibles. La lectura mostrava tan sols un parell de gegants gasosos enormes i envoltats d'anells, cadascun d'ells amb diverses llunes; un cinturó d'asteroides entre els planetes. En un extrem del sistema es trobava l'estrella i uns quants planetoides. Era un sistema remot i deshabitat.

—Els escàners no detecten més naus en el sistema —va comunicar Vader.

—Confirmat —va respondre el comandant de l'esquadró.

La veu d'un dels pilots va sonar pel comunicador:

—S'estan preparant per a un altre salt, Lord Vader.

—Segueixin-me —va ordenar Vader, i va accelerar fins a velocitat d'atac—. No permetin que tornin a saltar.

Els caces Ala-V i l’interceptor de Vader eren molt més ràpids i maniobrables que el transport. Es van llançar sobre ell ràpidament, devorant l'espai entre ells. Vader no es va molestar a consultar el seu instrumental. Es va guiar per la Força, volant per instint com feia sempre.

Abans que l’interceptor i els caces Ala-V arribessin a estar a abast dels canons blàster, un dels motors del transport va exhalar una flama blava i es va detenir. Els segrestadors havien forçat massa el transport en el seu intent de fugida.

—Vull que caiguin els escuts i que els dos motors restants quedin desactivats —va ordenar Vader. Inhabilitant els motors, no podrien tornar a saltar a l’hiperespai—. Sobretot, no destrueixin aquesta nau.

L'armament pesat del transport era superior als blàsters de l’interceptor i els caces Ala-V, i van disparar molt abans que els caces estiguessin a abast de blàster.

—Ens disparen. Maniobra evasiva —va dir el cap de l'esquadró quan les torretes automatitzades del transport van començar a omplir de línies verdes l'espai entre les naus. L'esquadró de caces es va dispersar, girant i fent picats.

Vader no només veia els blàsters del transport. També els sentia. Virà a l'esquerra, va girar pronunciadament a la dreta i es va inclinar uns quants graus cap endavant, acostant-se al transport. A la seva esquerra, un raig verd va aconseguir encertar a un dels caces Ala-V. La seva ala es va fragmentar i va sortir disparat, descrivint espirals flamejants.

Les cúpules giratòries d'artilleria dels laterals del transport, més grans i tripulades, van girar i van obrir foc: gruixuts rajos de plasma vermell.

—Cal espaiar-se més —va ordenar el comandant de l'esquadró pel comunicador—. Espaieu-vos!

Un raig de plasma vermell va impactar de ple en un dels caces Ala-V i el va vaporitzar.

—Concentrin el foc en els escuts de popa —va dir Vader, fent girar sense parar el seu interceptor, lliscant entre rajos vermells i verds, fins que va quedar a abast de blàster. Va disparar i els seus blàsters van llançar rajos bessons de plasma cap als escuts de popa. Va inclinar el tret per maximitzar la refracció. No volia travessar-los i danyar la nau, sinó drenar-los, per acabar desactivant-los.

La resta de l'esquadró va fer el mateix, colpejant el transport des de múltiples angles. El transport donava sacsejades sota semblant arremesa. Els escuts anaven drenant energia, i s'anaven afeblint visiblement amb cada tret que rebien. L'esquadró sencer va passar de llarg, perseguit pels trets verds i vermells del transport.

—Mantinguin la distància, segueixin esquivant i girin per fer una altra passada —va ordenar el comandant de l'esquadró—. Divisió de l'esquadró i maniobra per sota.

Les naus de l'esquadró es van dividir a dreta i esquerra, girant en cercle, i van traçar una ruta d’intercepció en un altre vector. Vader va disminuir la velocitat per quedar l'últim.

—Cal acabar amb els escuts en aquesta passada, comandant —va ordenar Vader—. Tinc un pla.

***

Pok havia deixat el canal obert perquè Cham i la seva tripulació poguessin escoltar l'activitat del pont de comandament del vaixell de càrrega segrestat. Pok donava ordres, algú enumerava a crits els vectors d'atac dels caces Ala-V, se sentia l'esclat dels trets en els escuts...

—Pok! —va cridar Cham—. Podem ajudar-vos!

—No! —va replicar Pok—. Ja hem perdut un motor. No podem recuperar la potència i hi ha un destructor estel·lar en algun lloc, darrere d'aquests caces Ala-V. No podeu fer res per nosaltres, Cham —llavors li va cridar a algú de la seva tripulació—. Torna a activar l’hiperimpulsor!

Una explosió va produir un cruixit d'estàtica i una gran reverberació al canal.

—Escuts al deu per cent —va cridar algú en el pont de comandament de Pok.

—L’hiperimpulsor encara està inoperant —va dir una altra veu.

Isval va aferrar a Cham pel braç, tan fort que li feia mal. Li va parlar en veu baixa però amb duresa:

—Els hem d'ajudar.

Però Cham no veia com podien fer-ho. Si sortien de la protecció dels anells, els caces Ala-V, interceptors o el que fossin, els trobarien en els escàners. I si els descobrien, Cham no es feia il·lusions sobre l'habilitat del seu timoner o la seva nau.

—No —va dir Cham a la timonera—. Ens quedem com estem.

***

Vader va veure que el transport s'inclinava cap a babord, en un angle que permetria a les dues esferes d'artilleria disparar contra els caces. Quan van entrar en l'abast del transport, les torretes automatitzades i les esferes d'artilleria van obrir foc, omplint l'espai amb rajos de plasma sobreescalfat. Els caces Ala-V baixaven en picat, giraven i esquivaven, dibuixant espirals entre les línies d'energia verda i vermella.

Vader, des d'enrere, anava esquivant els rajos per damunt i per sota. Un tercer Ala-V va rebre un tret d'una torreta i va explotar. La nau de Vader va travessar les flames i va fregar les restes del caça.

Quan els caces Ala-V van estar a abast de blàster, van obrir foc i els escuts del vaixell de càrrega van caure immediatament.

—Els escuts han caigut, Lord Vader —va informar el cap de l'esquadró.

—Jo m'encarrego dels motors —va dir Vader—. Destrueixin les torretes i el canó central d'estribord.

Els pilots del seu esquadró, seleccionats per la seva excel·lència als comandaments d'un caça i pel seu registre de baixes causades, van fer exactament el que va ordenar. El casc es va omplir de petites explosions, i l'armament de la nau va anar desapareixent entre glopades de flames. El transport es va estremir amb els impactes dels caces Ala-V, que van passar de llarg, van alçar el vol i van començar a maniobrar per donar la volta.

Mentrestant, Vader virà a l'esquerra i cap avall, va apuntar als motors i va disparar. Una vegada. Dues vegades. Les explosions van sacsejar la popa del transport, i van sortir acomiadats petits fragments dels dos motors. Una sèrie d'explosions secundàries va sacsejar el transport que, no obstant això, romania sencer. Vader va reduir la velocitat encara més, a la cua del transport.

—La nau avança per inèrcia, senyor —va dir el comandant de l'esquadró.

—Quan arribi el Perill, podrà atrapar al transport amb el raig tractor i fer-ho entrar en un dels molls.

—No penso deixar als segrestadors a bord d'aquesta nau durant tant temps —va dir Vader. Sabia que els segrestadors intentarien detonar-la. Hi havia suficient armament en la secció de càrrega per fer-ho—. Vaig a abordar-la.

—Senyor, l'entrada de càrrega d'aquesta nau està massa danyada, i no hi ha moll d'aterratge —va dir el comandant de l'esquadró.

—Sóc conscient d'això, comandant —va dir Vader.

L'única cúpula d'artilleria que quedava, operada per un dels segrestadors, va girar i va obrir foc sobre la nau de Vader. Guiant-se per la Força, Vader va passar la nau d'un costat a un altre, de dalt a baix, evitant els trets blàster mentre es dirigia directament a la cúpula. Podia veure l’artiller a l'altre costat del cristall transparent, sentia la seva presència petita i insignificant a través del teixit de la Força.

—Senyor... —va dir el comandant quan l'esquadró d'Ala-V va donar la volta, però Vader no va respondre.

Vader va polsar un botó i despressuritzà la carlinga de l’interceptor. La seva armadura el protegia del buit. Llavors es va acostar a la part central del transport, fent girar la nau a esquerra i dreta per esquivar els trets. Va seleccionar un punt del transport, al costat de la cúpula d'artilleria, i va fixar aquí l'energia de la Força.

El seu interceptor es va llançar directament contra la cúpula d'artilleria. Satisfet amb la trajectòria, Vader es va descordar, va anul·lar el mecanisme de seguretat de l’interceptor, va obrir la tapa de la carlinga, i va sortir acomiadat cap a l'espai.

Va començar a donar voltes immediatament en gravetat zero. La nau i les estrelles canviaven de lloc ràpidament. Però va aconseguir mantenir la concentració en aquest punt de la nau: la comporta de descompressió. La seva armadura, segellada i pressuritzada, el sostenia en el buit.

El respirador ressonava amb força en les seves oïdes.

El seu interceptor es va estavellar contra la cúpula d'artilleria del transport. El so no es transmet en el buit, i la col·lisió es va produir en un silenci inquietant. Va haver-hi una explosió de flames momentània, que es va extingir ràpidament en el buit. Un núvol de trossos de metall va sortir acomiadat cap a l'espai. El transport va fer una sacsejada.

***

A través del comunicador, es va escoltar una gran explosió. Van saltar les alarmes i el pont de comandament de Pok va explotar en una cacofonia de converses simultànies.

—Pok, què ha passat? —va preguntar Cham—. Esteu bé?

—Hem tingut una col·lisió. Estem bé. Informe de danys —li va demanar Pok a algú del seu pont de comandament—. Envia algú allà immediatament.

***

—Senyor! Senyor! —cridava frenèticament la veu del comandant de l'esquadró, que Vader sentia en el comunicador del casc—. Lord Vader! Què està ocorrent, senyor?

La veu de Vader estava tranquil·la.

—Vaig a entrar en el transport, comandant.

Utilitzant la Força, Vader va detenir la seva rotació i es va introduir pel gran forat fumejant que el seu interceptor havia deixat en el casc del transport. Els tubs solts i cables elèctrics que penjaven de l'obertura acomiadaven gasos i espurnes a l'espai. Una porció de l'ala del seu interceptor havia sobreviscut a l'impacte i estava clavada en el casc de la nau.

La resta havia quedat vaporitzat per l'impacte.

Vader va surar a través de la secció destruïda fins a quedar dempeus en les restes del passadís despressuritzat, que estava cobert per trossos de metall i connexions. L'aire estava ple de fum, causat per la calor de l'impacte.

Els caces Ala-V van sobrevolar el transport, visibles a través de l'orifici en el casc.

—Senyor? —va dir el comandant de l'esquadró.

—Tot està sota control, comandant —va dir Vader.

Diversos membres de l'esquadró de caces van murmurar pels comunicadors, sorpresos i alleujats.

—Mantingui les comunicacions —va dir el cap de l'esquadró, encara que Vader podia sentir la incredulitat en la seva veu—. Senyor... hi ha dotzenes de segrestadors a bord d'aquest transport.

—No per molt temps, comandant —va dir Vader—. A partir d'ara, estan en missió d'escorta. Els faré saber si necessito alguna cosa més.

Una pausa.

—Per descomptat, senyor.

Els mecanismes automàtics de seguretat del transport havien segellat el passadís amb una porta d'emergència, però coneixia els codis per desactivar-la. Va creuar el passadís en ruïnes i va introduir el codi en el panell. L'enorme porta d'emergència es va obrir. Va començar a sortir aire pressuritzat del passadís següent, amb una forta xiulada. Va entrar en el passadís i va tornar a segellar la porta d'emergència. Va introduir un codi en l'ordinador d'una paret i el passadís va tornar a quedar pressuritzat. Pels altaveus de la paret ressonava el so estrident de l'alarma de bretxa en el casc.

A l'altre extrem del passadís, es va obrir una comporta. Va aparèixer un twi’lek de pell purpúria amb una armadura improvisada. En veure a Vader, les cues del cap del twi’lek es van retorçar i, amb una expressió d'horror, va desenfundar el blàster a tot córrer. Quan el twi’lek va haver desenfundat el blàster i accionar el gallet, Vader ja tenia l'espasa de llum a la mà, encesa. Va desviar el tret de blàster cap a la paret, va aixecar la mà lliure i va recórrer a la Força. Va fer un moviment de pinça amb dos dits, utilitzant la Força per comprimir la tràquea del twi’lek.

El twi’lek es va agafar la gola frenèticament, mentre el poder de Vader l’aixecava del terra. Amb les seves últimes forces, va mantenir l'arma a la mà. Asfixiat i a punt de morir, va aconseguir apuntar a Vader i disparar el seu blàster una vegada i una altra. Vader va mantenir la pressió en la gola de l'alienígena i va desviar amb indiferència els trets amb la seva espasa de llum. Sense perdre temps, va moure la mà aixecada a esquerra i dreta per colpejar el cos del twi’lek contra les parets. Semblants impactes li van fer cruixir els ossos. Vader va deixar caure el cos al terra. Es va escoltar una veu en el comunicador del cinturó del twi’lek.

—Tymo! Tymo! Què està passant aquí? Em reps? Em sents?

Vader va apagar l'espasa de llum, va agafar el comunicador, va obrir el canal i va deixar que el comunicador capturés el so del seu respirador.

—Què és això?

Vader va respondre només amb la seva respiració.

—Tymo, ets tu? Estàs bé?

—Ara vinc a per tu —va dir Vader.

Va prémer el comunicador dins del puny fins a fer-ho xixines. Llavors va tornar a encendre l'espasa de llum, va passar per sobre del cos del twi’lek i va seguir pel passadís.

 Següent