Els Lords dels Sith (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Els soldats d'assalt van empunyar els blàsters al mateix temps que els companys d’Isval. Isval no va desenfundar l'arma, sinó que va empènyer el palet antigravitatori a tota velocitat contra els soldats. Els va estavellar contra la paret i els seus trets van donar en el sostre. Eshgo li va disparar en el cap a un dels soldats, Drim li va impactar a un altre en el pit i Faylin i Crost van disparar als altres dos en la cara.

—Tenim uns minuts —els va dir Isval, i a continuació va trencar el silenci del comunicador per trucar als dos equips cimbell. Cham havia insistit a utilitzar cimbells per si les coses anaven malament i necessitaven crear una distracció. Com sempre, Cham tenia raó.

Isval va recordar les paraules de Cham. Cal planejar bé la fugida. Però ara mateix, la fugida no li importava tant com derrocar el Perill.

—Endavant —li va ordenar als equips cimbell—. Tothom. Endavant. Malgrat que encara no ens trobem en estat d'emergència. Repeteixo, encara no ens trobem en estat d'emergència.

Isval va rebre respostes afirmatives. Els altres dos equips que s'havien colat en el destructor estel·lar en les altres naus de reparació anaven a causar dues o tres explosions, fins i tot començar un tiroteig si era necessari.

Isval va desenfundar els dos blàsters, Drim va treure un rifle blàster pesat d'un compartiment del palet antigravitatori i Eshgo i la resta de l'equip també van preparar les seves armes. Drim va desactivar el protocol de seguretat per obrir la comporta de l’hiperimpulsor i l'equip va entrar corrent, seguint el palet antigravitatori i deixant als soldats d'assalt morts en el passadís.

***

—Capità —va dir l'oficial de comunicacions del pont de comandament. Hi havia alguna cosa en el seu to que va atreure l'atenció de Vader—. Senyor, s'ha notificat d’un tiroteig en el moll disset i unes explosions en el moll dotze.

—Un tiroteig? —va preguntar Luitt—. Com és possible que hi hagi un tiroteig?

L'oficial de comunicacions es va posar la mà en l'auricular, va assentir amb el cap i va informar a Luitt:

—Senyor, és un dels equips de reparació. Twi’leks. Sembla ser que les explosions han estat intencionades. He rebut informes de múltiples baixes addicionals. Els equips de seguretat estan de camí.

Llavors Vader ho va entendre. L'atac dels caces droide havia causat estralls, però havia estat tan sols una treta, tan sols la meitat del pla. El moviment Ryloth Lliure era més enginyós del que ell o l'Emperador s'havien imaginat.

—Ordeni als equips de seguretat que eliminin a tots els equips de reparació de Ryloth que trobin a bord —va ordenar Vader. Les seves paraules van silenciar a tots els tripulants del pont de comandament. Es va donar la volta i es va dirigir cap a l'ascensor.

—Lord Vader —li va dir Luitt des d'enrere—, hi ha gairebé cent equips a bord. Emperador?

—Cent equips sembla una quantitat manejable —va respondre l'Emperador, que no estava mirant al capità sinó a Vader.

—Doni l'ordre, capità —va exigir Vader—. Mati'ls a tots.

—Sí, Lord Vader.

Les portes de l'ascensor es van tancar davant de Vader. Es va dirigir al moll 17.

***

L’hiperimpulsor del destructor estel·lar era un enorme mòdul vertical situat en el fons d'un fossat circular al centre d'una sala cavernosa. Una passarel·la metàl·lica li donava la volta a l’hiperimpulsor. Les parets estaven cobertes per ordinadors i altres dispositius que Isval no sabria reconèixer o comprendre. Per un moment, el disseny li va recordar a l'Octàgon de Lessu. Aquesta associació li va aixecar un somriure trist. Aquí havia deixat un rastre d'imperials morts com havia fet allà.

Al voltant de la passarel·la hi havia diversos enginyers i oficials supervisant els ordinadors i examinant els conductes. Pel que semblava, el grossor de la comporta havia silenciat els trets del passadís. El que estava més a prop, un oficial tècnic, es va donar la volta cap a ells i va baixar la tauleta de dades que portava a la mà.

—No poden estar aquí sense la companyia de... —va començar a dir l'oficial. Es va detenir, atònit, quan va advertir que portaven els blàsters a la mà.

Isval li va disparar en el pit a través de la tauleta de dades, i l'oficial es va desplomar. Drim va obrir foc amb el rifle blàster, mentre Eshgo, Faylin i Crost també disparaven contra la tripulació, que sortia en desbandada, cridant.

—Assegura la comporta! —li va ordenar Isval a Eshgo. Tot seguit, va apuntar a un objectiu, després a un altre, va disparar i els dos van caure al terra amb forats fumejants en l'uniforme.

Els imperials corrien, s'ajupien i tractaven de fugir cap a la comporta de l'altre costat. Un home baix i fornit amb uniforme d'enginyer va sortir corrent cap a una alarma, però Drim li va disparar per l'esquena. L'home es va enfonsar contra la paret i va caure de cara al terra, deixant un rastre de sang en la paret. Cap d'ells anava armat, com era el cas de la majoria d'enginyers i oficials tècnics imperials. L'equip d’Isval va acabar amb ells ràpidament.

—Busca un uniforme —li va ordenar Isval a Drim mentre ella i la resta de l'equip portaven el palet antigravitatori a la base de les escales—. No, dos uniformes. Agafa peces de diversos, si fa falta, però que no tinguin forats de blàster.

—Què? Per què?

—Fes-ho.

Eshgo, que s'estava barallant contra el mecanisme de bloqueig de la comporta per la qual havien entrat, va disparar amb el blàster sobre el panell de control, que va explotar i va començar a deixar anar espurnes i fum.

—La comporta està assegurada —va cridar Eshgo—. He fet el que he pogut.

Hauria de funcionar.

—Vigila l'altra porta, Drim —va ordenar Isval, assenyalant la comporta amb la barbeta—. Però no facis saltar els controls. Necessitem una sortida.

—Entesos —va respondre Drim, i va sortir corrent per la passarel·la, saltant per sobre dels cossos, cap a l'única comporta que permetia entrar o sortir de la sala. Isval sabia que portava a una zona de manteniment que, a través d'un petit laberint, conduïa a un dels passadissos principals de la nau.

Faylin i Crost li havien llevat la jaqueta i la camisa a un dels oficials i tenien els pantalons i la gorra d'un altre.

Amb l'ajuda d’Eshgo, Isval va baixar amb cura el palet antigravitatori per les escales que descendien de la passarel·la cap a l'enorme hiperimpulsor. Era dues vegades més gran que ella. En estar tan a prop, va sentir un formigueig i se li van estarrufar els pèls dels braços. La superfície grisa metàl·lica del mòdul estava coberta de rodes i espirals. Sabia que tots aquests conductes canalitzaven d'alguna manera l'energia de la unitat, però a part d'això no tenien major significat per a ella que una espècie d'escriptura mística indesxifrable. Uns cables gruixuts com braços, grans transmissors i altres dispositius electrònics que li resultaven desconeguts sortien pels costats de l’hiperimpulsor i es perdien per sota del terra.

Va obrir el compartiment inferior del palet antigravitatori, on portaven una dotzena de càrregues explosives. Semblaven petits míssils, cadascun d'ells equipat amb potents plaques magnètiques i temporitzadors.

—Ajuda'm —li va demanar a Eshgo, i entre els dos van començar a treure els explosius. Ara li semblaven més pesats que quan els havien carregat a Ryloth. Segurament la descàrrega d'adrenalina de l'última mitja hora l'havia afeblit.

A través del sistema de comunicació de la nau va començar a sonar una altra alarma, diferent en to i cadència a la qual havien escoltat en arribar al destructor. Isval va mirar a Eshgo, que l'observava amb arrugues de preocupació en el front.

—Saben que estem aquí —va dir Isval—. Ràpid, ràpid! —va cridar a Faylin i Crost.

—Sí, sí —va replicar Faylin.

Isval va obrir la part superior del palet antigravitatori, va treure el cos rígid de Grolt i el va deixar en el terra. Li va agafar el comunicador i el va aixafar amb la bota.

—Tinc un treball més per a vostè, Tinent Grolt —li va dir Isval al cos inert.

—Què fas? —va preguntar Eshgo.

—Necessitarem aquest espai —va respondre Isval—. Anem a col·locar les càrregues.

***

Vader va sortir de l'ascensor i va utilitzar la Força per augmentar la seva velocitat i recórrer a tota velocitat els passadissos fumejants i plens de gent. Va veure un grup de twi’leks d'un equip de reparació: quatre homes i una dona. Recorrien el passadís amb un palet antigravitatori d'eines i recanvis. Res en ells semblava sospitós.

Li era igual. Quan va encendre l'espasa làser, els imperials del passadís es van apartar i li van deixar pas, desconcertats.

Els twi’leks amb prou feines van tenir temps de veure què se'ls acostava. Els va liquidar un darrere de l'altre i va seguir avançant a tot córrer, deixant cinc cadàvers i un passadís ple de soldats atònits.

A través del comunicador li van arribar detalls sobre la ubicació del tiroteig, i es va dirigir cap allà. Va escoltar els trets molt abans de veure'ls. Al fons del passadís va veure un escamot de soldats d'assalt, ajupits, intercanviant trets amb un enemic que estava molt a la vora. El caporal que liderava l'escamot el va veure acostar-se i es va donar la volta per dirigir-se a ell.

—Lord Vader, hi ha cinc sabot...

Vader va passar fregant al caporal i va girar la cantonada, connectat amb la Força, amb l'espasa de llum a la mà.

Un twi’lek de pell verda, d'esquena a la paret, va obrir foc contra Vader amb el seu rifle blàster. La llum vermella de l'espasa de llum de Vader no només va bloquejar els trets, sinó que els va retornar al twi’lek, que va caure al terra amb un forat en el pit i un altre en la cara.

Mentre Vader avançava pel passadís, va sortir un segon twi’lek d'una cantonada, disparant una ràfega de rajos vermells amb la seva pistola blàster. Vader els va desviar, va estendre la mà lliure i va utilitzar la Força per arrabassar-li la pistola, que es va precipitar fins a la seva pròpia mà. El twi’lek va reaccionar desenfundant una segona pistola blàster que portava en una cartutxera de la cama. Sense deixar de caminar, Vader li va llançar l'espasa làser, que va tallar al twi’lek en dos. Vader va tancar la mà i va aixafar el blàster que li havia arrabassat, el va tirar al terra i, amb l'altra mà, va utilitzar la Força per recuperar la seva espasa de llum.

Vader va escoltar el so de les botes dels soldats d'assalt a les seves esquenes. Els soldats de l'escamot li van passar pel costat, disparant els seus rifles blàster. Quan Vader va tombar la següent cantonada, hi havia tres twi’leks més morts.

—Lord Vader —va dir la veu de l'oficial de comunicacions del pont de comandament a través del comunicador—. Ens informen que hi ha soldats d'assalt morts davant de la càmera de l’hiperimpulsor. La comporta està segellada des de dins.

Vader ho va comprendre immediatament. Els twi’leks que acabava de matar no eren més que un esquer.

—Vaig cap enllà —va respondre Vader. Va passar per sobre d'un dels twi’leks morts i es va dirigir a la popa del Perill.

***

Eshgo i Isval van col·locar les càrregues en el seu lloc: la majoria en l’hiperimpulsor, però també unes quantes a la base de diversos components propers, en el lloc precís que havia especificat Kallon. Ho havien assajat dotzenes de vegades. Quan esclatessin les càrregues, l’hiperimpulsor quedaria destruït. L'explosió desencadenaria una sèrie de detonacions secundàries que acabarien amb els motors del Perill i amb el destructor estel·lar sencer.

Isval va veure que a Eshgo li tremolaven les mans en manipular els temporitzadors.

—Jo m'encarrego —li va proposar Isval, que tenia el pols ferm, com sempre que es tractava d'eliminar imperials.

Eshgo es va fer a un costat perquè Isval col·loqués els temporitzadors en les càrregues, un a un. Anaven a explotar en seqüència, separats per mil·lisegons. Kallon els havia dit que la sincronització havia de ser precisa o no hi hauria reacció en cadena.

—Ha arribat el moment —va murmurar Isval, assecant-se la suor del front.

Va intercanviar mirades amb tot l'equip i tots van assentir amb el cap. No tenien molt clar si sortirien d'aquesta, però almenys la destrucció era inevitable. Una vegada armats els explosius i iniciat el recompte dels temporitzadors, ja no hi havia res que pogués salvar al Perill. Seria una tomba volant.

Anaven a intentar sortir d'aquí, per descomptat, però tenint en compte que la nau sencera estava sota alerta, les probabilitats no eren molt favorables.

Faylin, l'única humana de l'equip d’Isval, ja s'havia desvestit i s'estava posant l'uniforme imperial. No li encaixava bé, però almenys no tenia forats de blàster. Passaria per bo a primera vista.

—Té bona pinta, caporal —va bromejar Isval. Llavors va veure que Faylin estava més pàl·lida de l'habitual—. Estàs bé?

Faylin es va recollir la llarga cabellera fosca sota la gorra d'oficial.

—Estic bé. Estic bé.

Isval va estrènyer les espatlles de la Faylin. Llavors va començar a desvestir-se ella també i es va posar el segon uniforme imperial, botes i guants inclosos. No podia fer res per ocultar els seus lekku o la seva pell blava, però anava a utilitzar el cos de Grolt.

—Tothom a la porta —va ordenar Isval. Van portar el palet antigravitatori fins a la segona comporta i es van quedar esperant a Isval.

Isval va respirar profundament i va armar les càrregues. Els temporitzadors van començar el compte enrere immediatament. Tenien quaranta-dos minuts estàndard per sortir de la zona d'impacte.

Bum. Un baluern en la comporta per la qual havien entrat indicava l'ús d'algun tipus d'ariet, però la porta no cedia. Van escoltar un segon impacte, però la comporta aguantava.

—Drim? —va preguntar Isval.

—Per aquí no sento res —va respondre, indicant l'altra comporta—. Però això no significa res. La porta és molt gruixuda, Isval.

—Molt bé, llavors —va concloure Isval—. Anem-hi.

—I ràpid —va afegir Eshgo.

Isval es va carregar el cos de Grolt a l'espatlla, grunyint pel pes, i va pujar per les escales per unir-se al seu equip.

***

Vader corria per l'interior de la nau. Era com si la seva ira li precedís i fos apartant a la tripulació dels passadissos. Va arribar a la comporta de la sala de l’hiperimpulsor. Davant hi havia quatre soldats d'assalt morts. Un grup de soldats i personal de seguretat intentava forçar la comporta utilitzant un ariet gravitatori portàtil. El panell de control i els interruptors de la porta estaven inutilitzats, probablement sabotejats des de dins.

El caporal encarregat de l'equip de seguretat va veure que s'acostava Vader i va fer un pas cap endavant per rebre’l. Mentrestant, l'ariet es va acabar de carregar amb un brunzit i va colpejar la comporta. No li va fer res.

—Lord Vader —va dir el caporal—. Han segellat la comporta des de dins i han desactivat els interruptors. Hi ha una altra via d'accés a la sala. Ja he enviat un equip a...

Vader va encendre l'espasa de llum.

—Apartin-se —va ordenar Vader, sense deixar de caminar. El personal de seguretat i els soldats d'assalt van haver de fer-se a un costat, tots alhora.

Va agafar l'espasa làser amb les dues mans, es va concentrar en la Força per canalitzar la seva ira i va clavar l'espasa en la comporta. El feix de llum vermella es va enfonsar mig metre en el metall. La calor de l'arma anava fonent la comporta. Al voltant de l'espasa, el metall ardent estava roent. Vader va prémer amb força l'empunyadura de l'arma i va mantenir la concentració. El metall va començar a cedir davant la calor de l'arma. La calor de la seva pròpia ira.

No trigaria molt a obrir una entrada en la comporta. I llavors els traïdors serien seus.

***

L'equip sencer va tornar el cap en sentir un guspireig, procedent de la comporta per la qual havien entrat. El metall s'estava enrogint per la calor. Primer era només un petit punt, però a poc a poc es va anar expandint. Estaven tallant la porta per entrar.

Isval va blasfemar.

El cercle s'expandia. De la comporta va començar a sortir fum a causa del tall de l'eina que estaven utilitzant, fos el que fos.

—Se suposava que no hi havia res que pogués travessar aquesta porta! —va exclamar Eshgo.

Isval va recórrer al mapa mental que s'havia format del destructor i va traçar una ruta per arribar a la seva nau. Els esperaven tants obstacles, que semblava que la nau estigués a un parsec de distància. No sabia si tindrien temps suficient.

A les seves esquenes, una punta vermella d'energia va travessar la comporta. Isval ho va reconèixer a l'instant: era una espasa de llum. Vader estava aquí fora. El mateix Vader que havia acabat amb Pok i tota la seva tripulació.

Li va sobrevenir una sensació de terror, barrejada amb emoció. Es va recordar de Pok i va pensar en la venjança. La veu d’Eshgo la va treure de la seva abstracció.

—Isval, ens hem d'anar!

Isval va parpellejar i va assentir amb el cap.

—Obre —li va ordenar Isval. Tot l'equip es va posar en posició, amb les armes a punt, mentre Drim obria la porta.

***

Una massa de metall fos, bombollejant i fumejant, s'acumulava al costat de les botes de Vader mentre la seva espasa de llum foradava la comporta. Podia sentir la por dels traïdors a la sala de l’hiperimpulsor. Sens dubte havien vist la seva espasa de llum i sabien el que se'ls acostava. Feien bé a tenir por. La por dels traïdors alimentava la seva ira. El ritme regular del seu respirador marcava el pas del temps: els moments de llibertat que encara tenien els traïdors abans que caiguessin a les seves mans.

—Digui-li als seus homes que capturin als traïdors amb vida —li va ordenar Vader al caporal—. I que me'ls portin a mi.

—Sí, Lord Vader.

***

Quan la comporta es va obrir, no van trobar a ningú a l'altre costat.

Isval es va adonar que havia estat contenint la respiració. Segurament els altres també, ja que van exhalar tots alhora.

—Eshgo, Drim, Crost, tots al palet! —va cridar—. Armes a punt.

—Intenteu no disparar-vos entre vosaltres —va afegir Eshgo, mentre Drim i Crost es pujaven a dos dels compartiments d'eines del palet antigravitatori—. Tindrem poc espai.

Isval ho sabia. Es va dirigir a Faylin:

—Tu condueixes, Fay.

—I tu? —li va preguntar Faylin, mentre Eshgo feia contorsions per cabre en l'últim compartiment.

—Jo estic ferida o morta —li va respondre Isval—. Estaré a dalt de tot. Seré el teu suport si és necessari. Cobreix-me amb el cos de Grolt.

Faylin va arrufar el nas, però va assentir amb el cap.

Isval va activar el comunicador i es va posar en contacte amb els equips cimbell.

—Ha començat el compte enrere. Mitja hora. Si podeu, sortiu ara mateix.

Ningú va respondre.

—Algú em sent?

Res. No li va donar moltes voltes al que això podia significar. No tenia temps per donar-li voltes a res. L'altra porta s'estava fonent. Vader s'acostava.

Es va tombar sobre el palet antigravitatori i Faylin la va cobrir amb el cos de Grolt, de manera que gairebé no se li veiés el cap. Faylin li va posar la gorra de Grolt en el cap per tapar una mica els seus lekku.

—Si algú ens observa amb atenció, et veuran —va advertir-li Faylin—. Millor dit, no hauran d'observar amb atenció. N'hi ha prou amb què ens mirin.

Isval ho sabia, però no hi havia espai per a ella dins del palet antigravitatori. Cobrir-se amb el cadàver era l'única cosa que creia que podia fer.

—Tu limita't a anar ràpid —li va ordenar Isval.

—Compta amb això —va dir Faylin.

Darrere d'ells, Isval podia escoltar el degoteig espetegant del metall de la porta que Vader estava travessant amb l'espasa làser. Sentia també veus a través del petit forat que Vader havia fet. Sentia la temptació de córrer cap aquí, creuar la sala, posar el canó del blàster en el forat i disparar a cegues. Però havia de resistir aquesta temptació. La necessitat de treure al seu equip d'allà era més gran que la de matar a Vader. Els imperials anaven a entrar en qüestió de segons i llavors anaven a veure les càrregues explosives.

De sobte, va tenir una idea.

Estava pensant en la fugida. Cham hagués somrigut.

—Faylin, treu-nos d'aquí. Porta'ns a un passadís secundari i espera allà.

—Esperar? Isval, només tenim mitja hora.

—Ja ho sé. Però fes el que et dic.

—Isval...

—Fes-ho!

—Estàs segura? —va replicar Eshgo des de l'interior del palet antigravitatori.

—Si torna a preguntar-ho, fotre-li un tret, Drim —va bromejar Isval.

Drim va deixar anar una rialleta i Faylin va empènyer el palet antigravitatori, endinsant-se en el petit laberint que connectava la sala de l’hiperimpulsor amb un dels passadissos principals del destructor estel·lar. Isval respirava sobre el clatell del cadàver de Grolt. Va haver de contenir les arcades.

No havien avançat ni deu metres quan Isval es va adonar que s'havia oblidat d'una cosa. Va blasfemar.

—Què passa? —va preguntar Faylin, alarmada—. Què ocorre?

—Res. Res.

Però si que passava alguna cosa. Amb les presses, se li havia oblidat de destruir el mecanisme de la segona comporta per segellar-la. Quan Vader s'obrís pas per la primera, ja no hi hauria res que frenés la seva persecució.

—Per quin passadís anem? —va preguntar Faylin.

—Tria un! —va cridar Isval.

Però Faylin semblava paralitzada per la indecisió. Des d'un extrem del passadís en el qual estaven, van escoltar el soroll pesat de botes. Botes de soldats d'assalt.

—Per aquest —va murmurar Isval—. Aquí mateix. Treu-nos ara mateix d'aquest passadís.

Les botes s'acostaven, juntament amb el murmuri de veus. Isval va percebre el soroll subtil d’Eshgo, Drim i Crost movent-se nerviosos a l'interior del palet antigravitatori. Probablement s'estaven col·locant per disparar si les coses es posaven lletges.

Faylin es va endinsar per un passadís de manteniment molt estret. Les llums del sostre parpellejaven constantment.

Es van quedar allà en silenci, esperant, mentre les veus i les botes s'acostaven cada vegada més. Uns segons més tard, un grup de soldats d'assalt i de personal de seguretat va passar de llarg en direcció a la sala de l’hiperimpulsor.

Quan es van allunyar, Isval va murmurar:

—Acosta't una mica més al passadís principal, llavors torna a parar.

—A què estàs esperant? —va deixar anar Eshgo, amb la veu esmorteïda pels laterals del palet antigravitatori—. Aquesta és la nostra oportunitat.

—No, no ho és —va replicar Isval—. Encara no.

Amb cura per no fer caure el cos de Grolt, va inclinar el cap i va moure lleugerament el braç per mirar-se el rellotge del canell. Trenta-dos minuts.

***

L'espasa de Vader ja havia tallat una obertura suficientment gran. Una porció circular de la comporta va caure al terra amb un baluern. Vader es va ajupir per travessar la bretxa, seguit pels soldats d'assalt.

Els traïdors ja no estaven: havien fugit per l'altra porta. La sala de l’hiperimpulsor estava plena d'imperials morts. A diversos d'ells els faltaven parts de l'uniforme, però l’hiperimpulsor en si semblava estar intacte.

L'altra comporta es va obrir i va entrar l'esquadró que el caporal havia enviat per interceptar als traïdors. L'esquadró es va quedar mirant els cossos. Als qui no portaven casc se'ls veia una expressió interrogativa.

—Senyor —va dir el caporal—, no hem vist a ningú. Hem...

Vader els va ignorar. Podia sentir el perill. Va saltar a l'interior del fossat circular on es trobava l’hiperimpulsor. Va veure immediatament les càrregues explosives que estaven enganxades al mòdul central i als amplificadors de camp adjacents. El comptador dels temporitzadors estava a vint-i-set minuts.

Es va agenollar per examinar atentament les càrregues i va veure els mecanismes de seguretat que portaven. Si els enginyers intentaven moure o desactivar les càrregues, anaven a explotar. I si no feien res, també anaven a explotar.

Es va posar dempeus. El so del seu respirador ressonava entre les parets del fossat de l’hiperimpulsor. Va activar el comunicador.

—Capità Luitt, l’hiperimpulsor està carregat d'explosius. No es poden desactivar. Ordeni l'evacuació immediata.

Va haver-hi una llarga pausa, llavors va rebre una resposta:

—Què? No. Puc enviar un equip d'enginyers per...

—Ja m'ha sentit, capità. És massa tard per això.

—Està... segur?

—Doni l'ordre, capità. El Perill explotarà en mitja hora. Una altra cosa, capità: l'Emperador és la seva prioritat. Si no l’evacua amb seguretat, li faré directament responsable.

—Ho... comprenc, Lord Vader —va respondre Luitt—. Però... l'Emperador ja ha sortit del pont de comandament.

Vader es va quedar pensant.

—Gràcies, capità —va concloure. Llavors va activar el seu canal de comunicació privat amb l'Emperador—. Mestre, el destructor explotarà en menys de trenta minuts.

—Sí —va respondre l'Emperador—. T'estic esperant en la meva llançadora.

—La seva llançadora? Però...

—Tenia una segona llançadora preparada en el moll d'aterratge davanter. Has d'apressar-te, amic meu. El temps constreny.

—Sí, mestre.

Vader no sabia res de la segona llançadora, però tampoc li va sorprendre. El seu mestre es preparava per a tot tipus de contingències.

Va començar a sonar l'alarma d'evacuació, estrident i perllongada. Innombrables simulacres havien preparat a la tripulació. Vader se’ls va imaginar a tots corrent en desbandada cap a les seves càpsules de salvament. El caos imperant en el destructor estel·lar era a punt d'agreujar-se encara més.

Vader sabia que els traïdors anaven a aprofitar el xivarri per escapar. Vader no tenia cap intenció de permetre-les-hi.

***

El so estrident de l'alarma d'evacuació ressonava per tots els passadissos com el crit agònic d'una nau moribunda. Una veu automatitzada recitava monòtonament les ordres d'evacuació.

—Ara, fotem el camp! —va ordenar Isval des de sota el cadàver de Grolt.

Els passadissos anaven a estar abarrotats. Ningú es fixaria en el seu palet. Potser tinguessin una oportunitat de fugir. Potser.

—Ben fet! —va exclamar Eshgo des de dins del palet antigravitatori.

Isval ho va ignorar i li va dir a Faylin:

—Cap al passadís principal. Ràpid. No tenim temps de tornar a la nostra nau. Si veus qualsevol cosa que ens serveixi, que puguem utilitzar... una altra nau de reparació, una nau antiincendi, la qual cosa sigui... corres cap a ella. Ho entens? I si hem de prendre-la per la força, ho farem.

—Entès —va respondre Faylin, maniobrant el palet antigravitatori pels passadissos.

—La velocitat és la nostra aliada —va insistir Isval, recordant les paraules que li havia dit Cham—. Anem, Faylin!

Faylin empenyia el palet antigravitatori tan ràpid com podia, gairebé corrent, en direcció al passadís principal.

Pertot arreu hi havia membres de la tripulació corrent d'un costat a un altre, dirigint-se a les naus i càpsules de salvament que tenien assignades. Els droides caminaven o rodaven entre els tripulants, dirigint-se també als seus punts d'evacuació. Ningú es detenia per mirar el palet antigravitatori ni fer-los preguntes.

Isval va començar a pensar que potser ho aconseguirien.

Però si fugien de la nau, també ho faria la majoria dels imperials. Vader i l'Emperador escaparien, això ho tenia clar. Havia de parlar amb Cham. Havien d'improvisar alguna cosa. Derrocar el Perill era alguna cosa gran, però no era suficient. Potser podien recórrer als droides tri-caça, encara que encara estiguessin en fase experimental.

Va prémer la mandíbula per activar el comunicador directe amb Cham.

—Cham? —va murmurar.

Entre l'estàtica, va escoltar una única síl·laba:

—... val?

—Em sents?

Més estàtica, llavors una paraula embullada. Encara estaven massa lluny per tenir senyal.

—Si em pots sentir, et tornaré a trucar en un moment.

El soroll blanc va ser l'única resposta.

***

Vader va utilitzar la Força per sortir del fossat de l’hiperimpulsor d'un salt.

Els soldats d'assalt i el personal de seguretat van intercanviar mirades de perplexitat. Encara estaven digerint l'ordre d'evacuació.

—Anem! —els va ordenar Vader—. La nau està perduda.

Gairebé tots van assentir amb el cap, es van donar la volta i es van anar immediatament. Excepte tres soldats d'assalt, que es van quedar allà.

—Senyor, hauríem d'acompanyar-li a una càpsula de salvament.

—No és necessari —va replicar Vader—. Ja trobaré el camí. Fora d'aquí. És una ordre.

Els soldats van fer una salutació i es van anar a contracor. Vader es va donar la volta i va observar la comporta per la qual devien haver fugit els traïdors. Almenys un d'ells portava un uniforme imperial, potser dos. No tenia molt temps però sí el suficient per atrapar-los i matar-los abans de sortir del Perill.

Va utilitzar la Força per córrer darrere d'ells. No podien estar molt lluny. Segurament es dirigien al passadís principal, a la recerca d'una càpsula o una nau per escapar.

Quan va arribar al passadís principal, el va trobar replet de personal tècnic, oficials, tropes i droides, seguint a tot córrer les rutes d'evacuació designades. El soroll monòton del llançament de les càpsules de salvament ressonava en les seves oïdes.

Va saltar fins a una passarel·la dos pisos més amunt, deixant atònits als tripulants que passaven per allà. Durant un moment murmuraven el seu nom, després tots seguien corrent.

Es va quedar allà a dalt, com una au de presa fosca atalaiant el panorama a la recerca de twi’leks o qualsevol cosa que resultés sospitosa.

***

Isval es va inclinar una mica per poder veure millor i així orientar-se. Els tripulants passaven de llarg en totes direccions, una amalgama d'uniformes borrosos i veus tibants. Sense moure's massa, Isval buscava per les parets alguna placa d'identificació d'ubicació. Al final, va trobar una placa: 183B.

No estaven lluny del moll en el qual havia aterrat un dels equips cimbell. Era possible que la nau de reparació d'aquest equip encara estigués aquí. Potser el grup encara no havia evacuat o... si s'ha de jutjar pel silenci en el comunicador, no ho anava a fer.

—Dirigeix-te cap al 137-B —li va ordenar a Faylin, aixecant la veu perquè la sentís per sobre del xivarri—. L'equip cimbell A ha aterrat aquí.

Va veure més cames que passaven de llarg: els uniformes foscos i les armadures blanques d'un grup de soldats d'assalt.

—Vaig! —va respondre Faylin, girant enmig de tot aquest gran caos.

Isval veia passar les plaques d'identificació a tota velocitat. 157. 153. 147. Ja gairebé hi estaven.

De fons se sentia el so greu i repetitiu de les càpsules de salvament llançades cap a l'espai, un so semblat a un redoblament de tambors. Com a contrapunt, se sentia la veu monòtona de l'ordinador anunciant el temps que quedava. Deu minuts.

141.

De sobte, Isval va escoltar una veu masculina al costat del palet antigravitatori. Tenia la cara en l'altra direcció i no s'atrevia a moure's. Li preocupava que el cos de Grolt no cobrís els seus lekku completament.

—Estan bé? —va preguntar l'home—. Estan ferits? Necessiten ajuda?

Faylin no va detenir el palet antigravitatori.

—No, ja els porto jo, senyor. Gràcies.

Isval va portar la mà al blàster. Si l'oficial es fixava en l'uniforme desapariat de la Faylin o advertia la pell blava de l’Isval...

La veu automatitzada va anunciar nou minuts.

L'oficial va seguir caminant al costat del palet antigravitatori.

—Està segura... caporal?

Isval se’l podia imaginar, perplex i desconcertat per l'uniforme de la Faylin.

—Esperi. Quina és la seva unitat? Està...? Què està...?

Fos el que fos la pregunta que volia fer, mai va arribar a sortir dels seus llavis. Isval va sentir el blàster de la Faylin: una descàrrega esmorteïda, com si hagués disparat amb l'arma enganxada a la panxa de l'oficial. Isval va notar el pes del cos de l'oficial damunt del cadàver de Grolt.

—No et moguis! —li va demanar Faylin, posant-se en marxa una altra vegada—. No sé si ens ha sentit algú amb tot aquest soroll.

Per sobre del xivarri del passadís, es va escoltar una veu:

—Eh! Tu! Atura’t!

Isval va blasfemar.

—Què està passant? —va preguntar Eshgo des de dins del palet antigravitatori.

—No feu res —els va demanar Faylin—. Quiets. Tots.

La veu es va perdre al lluny, fagocitada pel soroll imperant.

—No m'ho deia a mi —va aclarir Faylin.

El cor de l’Isval bategava tan fort que semblava que li anava a travessar les costelles. Entre l'agitació de la situació i el pes de dos imperials morts damunt, amb prou feines podia respirar. Va inclinar el cap per mirar lateralment i va trobar el que volia veure: 137. La seva esperança es va avivar, encara que solament va ser durant un moment.

—No està —va anunciar Faylin, amb to de derrota.

—Què? —va preguntar Isval—. La nau?

—Sí —va respondre Faylin—. Aquí no hi ha res.

Isval va deixar anar una paraulota. Podia ser que no recordés bé el nombre del moll, que els imperials s'haguessin emportat la nau, que l'equip cimbell ja s'hagués anat o que l'assignació de moll d'aterratge hagués canviat des de l'última vegada que Isval ho va comprovar.

—Què més hi ha? —va preguntar Isval.

—Què vols dir?

—Una altra nau, Faylin! Hi ha alguna cosa a prop? Concentra't!

—No. Espera... sí. No us mogueu.

Faylin va empènyer el palet antigravitatori a través d'onades de tripulació. L'ordinador seguia anunciant l'inexorable compte enrere. Vuit minuts. Faylin va aparcar el palet en un lateral del corredor.

—Espereu. Espereu un moment. El palet no cap per aquesta comporta.

—Quina nau és? —va preguntar Isval.

—Una nau de servei, una llançadora o alguna cosa així. No hi ha ningú dins.

Potser la tripulació que tenia assignada havia mort en l'atac dels droides voltor sobre el Perill.

—Haureu de sortir —els va dir Faylin—. Espereu al fet que jo us avisi.

Faylin va envoltar el palet antigravitatori. Isval la hi va imaginar observant a tots els imperials que passaven corrent, esperant el moment oportú. L'ordinador va anunciar set minuts.

—Ara! —va dir Faylin, apartant el cos de l'últim oficial imperial.

Isval es va treure de damunt el cos de Grolt, que va caure al terra, mentre Eshgo, Drim i Crost obrien els seus compartiments i començaven a sortir de dins del palet. Faylin va ajudar a Drim a posar-se dret, mentre Isval agafava a Crost per sota de les aixelles i l’ajudava a sortir.

***

Vader els va veure: uns twi’leks sortint de dins d'un palet d'eines, i una humana amb un uniforme imperial robat.

Ja eren seus.

Va activar la seva espasa làser, es va deixar envair per la fúria i es va connectar amb l'energia de la Força.

 Següent