Els Lords dels Sith (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Isval es va plantejar saltar-se la trobada prevista amb Cham i dirigir-se directament a les coordenades que havia rebut de Nordon, però llavors Cham ja no podria trobar-la, perquè ell encara no tenia aquestes coordenades. Faylin va detectar la seva tensió.

—Estàs bé? —li va preguntar.

—Estic bé —va respondre Isval, removent-se en el seient—. Només estic nerviosa per anar a l’encalç de Vader.

—En breu arribarem al punt de trobada —li va informar Faylin, comprovant les coordenades.

Davant d'elles, el paisatge estava dominat per la frondosa jungla equatorial de Ryloth. Bona part del planeta era sec i amb prou feines tenia vegetació, però els vents i altres fenòmens meteorològics que Isval no comprenia arrossegaven una mica d'humitat fins a la regió equatorial, que constituïa el cinturó verd de Ryloth. Rarament ho veia de prop, i ara li resultava impossible apartar la mirada del mantell verd de les copes dels arbres. Les últimes llums del vesprejar ho tenyien tot amb un color vermellós.

—Mantingues actiu l'escanejat —li va demanar a Faylin—. Cham mai arriba tard.

Just a l'hora prevista, l'escàner va detectar una nau. Isval va examinar els detalls i va comprovar que es tractava del transport de Cham. Hauria d'acostar-se més perquè Isval pogués comunicar-se amb ell. El bloqueig de comunicacions de Kallon estava funcionant a la perfecció. Es va adonar que estava completament inclinada cap endavant, intentant veure per la finestra la nau de Cham.

Al lluny, va percebre moviment: la nau. En tenir ja contacte visual, els seus transmissors no es veurien afectats pel bloqueig de Kallon.

—Cham, em reps?

—Isval —va respondre ell, amb alleujament en la veu—. Aterreu en aquest clar d'aquí. Ho veieu?

—No hi ha temps a perdre, Cham. Nordon es va posar en contacte amb mi quan estàvem atacant la base de comunicacions. Havia albirat una llançadora imperial caiguda. Tinc les coordenades.

Les hi va enviar a la nau de Cham.

—Perfecte —va respondre Cham—. Però igualment vull que aterreu. En la meva nau van trenta persones. Goll i el seu escamot. Vull que la meitat vagi en la teva nau.

L'escamot de Goll era un dels equips d'assalt que el moviment utilitzava quan era necessari dur a terme un atac potent. L'equip de Pok era semblat... fins que Pok es va topar amb Vader.

—Ben pensat —li va dir Isval. Era millor no portar totes les tropes en una sola nau. Es va girar cap a Faylin—. Vols aterrar tu?

Faylin va somriure i va negar amb el cap.

—Crec que ja he pilotat bastant per avui.

Isval va descendir fins a una clariana ampla de la jungla. El transport convertit de Cham va aterrar al costat. Isval va obrir la porta del compartiment de passatgers i va baixar. Es va obrir la comporta de passatgers de la nau de Cham i Goll i la meitat del seu equip van córrer cap a la nau d’Isval. Anaven tots carregats amb blàsters i granades. Els homes i dones de l'equip anaven saludant a Isval amb el cap a mesura que passaven per davant d'ella. Goll va ser l'únic que es va detenir al seu costat.

Era més alt que cap altre twi’lek que hagués conegut. El color verd fosc de la seva pell recobria uns músculs protuberants.

—Estic content de veure't, Isval. Avui ho has fet molt bé.

—El mateix dic, Goll. I el dia encara no ha acabat. Puja a tota la teva gent. Sortim en cinc minuts.

—Entès —va respondre ell, i es va endinsar en la nau—. Tothom a asseure's i a cordar-se el cinturó, dames i cavallers —li va ordenar al seu equip—. En breu ens enlairarem.

—Goll —li va dir Isval al twi’lek corpulent, que va girar el cap cap a ella—. Crost, Drim i Eshgo estan a bord. S’ha... cal baixar-los.

A Goll li va canviar la cara, però va assentir amb el cap. Li va fer un cop d'ull a la clariana.

—Aquesta terra és bona. Ens ocuparem d'això, Isval.

Mentre Goll seleccionava a alguns dels seus homes per a la tasca d'enterrar als seus companys, Cham va baixar de la seva nau. Encara portava posats els auriculars del comunicador. En veure-li, Isval es va detenir. Cham també es va detenir un moment en veure-la, i llavors se li va acostar ràpidament. Isval va tenir la impressió de què Cham anava a abraçar-la, i això li va produir una espècie d'onada de calor. Isval, una mica desconcertada, no sabia com havia de sentir-se sobre aquest tema.

Però Cham es va limitar a agafar-la de les espatlles i mirar-li als ulls. Cap dels dos deia res encara, encara que el seu silenci ja deia molt. Com sempre, els dos s'acostaven a la línia però cap dels dos la creuava. Si la seva relació es convertís en una mica més del que era, no podrien complir les seves obligacions en el moviment.

Una altra baixa d'aquest conflicte. Així ho veia Isval.

—M'alegro de veure't —va dir Cham, i se li va enfosquir la pell.

A Isval també se li va enfosquir la pell.

—Jo també, Cham.

—He arribat a pensar que no ens tornaríem a veure. I aquesta idea no m'ha agradat gens.

—És difícil lliurar-se de mi —va respondre Isval, nerviosa.

Cham va somriure, però la franquesa de la seva expressió va desaparèixer de seguida, i va contenir les seves emocions. Ella va fer el mateix, i tot va quedar per dir.

—Un destructor estel·lar i una base imperial en solament unes hores? —va comentar Cham—. Has batut un rècord. Has fet un treball excel·lent.

Les seves lloances sempre li agradaven.

—Però encara no hem acabat. Ara anem a per Vader i l'Emperador.

—Sí, ara anem a per ells —va convenir Cham—. Els motors estan en marxa. Anem-hi —va mirar a Goll i els seus homes, cavant tombes a tota velocitat, i se li va poder veure el dolor en els ulls—. Descanseu en pau, amics meus.

Una vegada enterrats els caiguts, tots van pujar a les seves respectives naus i es van enlairar. Volaven baix, just per sobre dels arbres. El transport de Cham anava el primer, i la nau escorta d’Isval anava just darrere, lleugerament a estribord. Volaven a les fosques, sense llums.

—Activa tots els escàners que tingui aquesta nau —li va dir Isval a Faylin—. I presta molta atenció.

—Està massa fosc per veure res.

—Presta molta atenció igualment —li va replicar Isval.

—El fullatge és espès —va dir Cham pel comunicador—. Està interferint amb els escanejos.

—Hi ha molta vida aquí sota —va informar Faylin, consultant l'escàner d'infrarojos.

A mesura que s'anaven acostant a les coordenades de destinació, cada vegada trobaven més clars en la densa vegetació.

—He trobat alguna cosa. Gran, de metall —va informar Faylin, mirant a Isval.

—Una nau estavellada.

—Ho veus, Cham? —va preguntar Isval.

—Ho veig. No són les coordenades que ens han donat, però no estan massa lluny. I no hi ha rastre de Nordon.

—No —va confirmar Isval. Tots dos sabien el que volia dir Cham. Nordon s'havia topat amb Vader.

—Hauríem de baixar a fer una comprovació —va suggerir Cham.

—Em sembla bé —va respondre Isval—. La jungla és massa espessa per veure alguna cosa des de l'aire. Haurem de baixar i seguir a peu. Buscaré un lloc per aterrar.

Faylin va localitzar una clariana en l'escàner. Isval va aterrar aquí. Va deixar els motors en marxa. Llavors va trucar a Cham, que va aterrar el seu transport prop de la nau escorta.

—Hauríem d'enviar les naus a les coordenades de Nordon —va observar Isval—. Per si de cas.

—Estava pensant el mateix —va contestar Cham—. Les naus poden anar separades, escalonades. Així podem mantenir un marge de comunicació entre tots.

—D'acord —va respondre Isval.

Faylin es quedaria a mig camí i donaria voltes sense moure's d'allà. Kallon aniria amb el transport de Cham fins a les coordenades que els havia donat Nordon. Ell es quedaria prou a prop com per comunicar-se amb Faylin, i ella estaria prop de Cham i Isval.

—Si trobes algun senyal de Nordon, ens informes immediatament —li va ordenar Isval a Faylin—. I no et preocupis, no hauràs de fer maniobres. Hem introduït la teva posició en el pilot automàtic. Tot anirà bé.

—Tot bé —va respondre Faylin, encara que de manera poc convincent.

Isval va desembarcar amb Goll i els membres del seu equip que havien pujat amb ell, es va unir a Cham enmig de la clariana i van sortir en direcció a les restes, que estaven a quilòmetres per la jungla. S'havia aixecat vent, que udolava sense parar entre els arbres. L'aire humit feia olor de llim i coníferes. Per sobre del murmuri del vent s'escoltaven udols, cruixits i grunyits en la nit.

Cham i Isval anaven al capdavant. Goll va desplegar el seu equip en formació d'exploració a esquerra, dreta i per enrere. Les naus es van enlairar i es van perdre en la nit.

—He sentit tot tipus d'històries sobre la jungla equatorial —li va dir Cham a Isval.

—Jo també.

—Hordes de lyleks, grans primats carnívors, plantes assassines... el que vulguis. Però Vader és el pitjor que trobarem per aquí.

Isval va assentir amb el cap.

No van trigar a sentir la veu de Faylin pel comunicador:

—Estic en posició.

—Jo segueixo cap a les coordenades de Nordon —va dir Kallon—. D’aquí a un moment, estaré fora del vostre abast. Només podré parlar amb Faylin.

—Fes-nos saber el que veus —va ordenar Cham.

Cham, Isval i Goll i el seu equip travessaven la jungla, entre troncs altíssims i arrels que semblaven gàbies de fusta. En les copes dels arbres hi havia molt moviment, i els hi queien constantment branques, fulles i altres restes vegetals.

Isval se sentia exposada, observada. Els sorolls de la jungla es van detenir quan es van acostar a les restes de la nau. Goll va ordenar als seus homes que s'acostessin. El grup es va quedar en silenci en acostar-se a les restes.

—Tu i dos més amb Isval i amb mi —li va ordenar Cham a Goll, que va seleccionar a dos dels seus homes, i llavors va ordenar a la resta que es quedessin enrere com a suport.

Cham i Isval van avançar els últims dos-cents metres que els separaven de les restes totalment en silenci, amb les armes desenfundades. Els arribava l'olor de plàstic cremat i podien veure una dotzena de naus partides per la meitat, segurament per la caiguda d'una nau sobre la jungla.

Cham i Isval es van detenir davant la primera línia d'arbres.

Les restes d'una nau ocupaven un clar i els arbres propers, barrejats amb molta terra remoguda i arbres desplaçats per l'impacte. Encara sortia fum de les restes, i el fuselatge central estava pràcticament intacte.

Isval va deixar anar un insult. No era una nau imperial. Era el que ella i Cham havien temut: un dels vaixells de càrrega modificats del moviment. Tenint en compte la dispersió de les restes de la nau, semblava poc probable que hi hagués supervivents. Buscant per l'interior, Isval va trobar les restes d'un nombre escrit en el fuselatge. Amb això n’hi havia prou.

—És la nau de Nordon —va dir Isval—. Cham?

Cham observava les restes, visiblement afectat. Isval li va agafar del braç.

—Cham, què et passa?

Es va tornar cap a ella, retorçant els seus lekku, però contenint tota expressió.

—Res. Estic bé. Aquesta és la nau de Nordon.

—Com s'haurà estavellat? —va preguntar ella, però ja coneixia la resposta.

—Vader —va respondre Cham.

Isval va assentir. D'alguna manera, Vader ho havia fet. Havia capturat ell sol la nau de Pok i havia matat a tota la tripulació, després havia corregut cap a ella evitant tots els seus trets, més tard l'havia ofegat fins a deixar-la inconscient en la carlinga de la seva nau i ara havia derrocat una nau armada.

—Podem fer-ho? —va preguntar Isval suaument, pronunciant les paraules pràcticament sense pensar.

Si Cham l'havia sentit, no va donar senyals d'això.

—Ens encarregarem dels seus cossos —va dir Cham—. Goll.

—D'acord —va respondre el twi’lek enorme, i els va fer un gest als seus dos homes perquè busquessin entre les restes.

Es va escoltar la veu de la Faylin pel comunicador.

—Kallon ja ha arribat a les coordenades. Una primera exploració indica que hi ha una nau caiguda, danyada però sencera. És una llançadora imperial.

—Que no baixi a investigar —va ordenar Cham—. Torneu aquí, els dos.

—Entesos —va respondre Faylin.

Els homes de Goll no havien donat ni deu passos cap als arbres quan van trobar una forma sortint a ròssec de darrere del fuselatge fumejant, amb el braç d'un twi’lek en la boca. La criatura estava encorbada, però semblava més alta que un humà o un twi’lek. Les seves potes posteriors, d'aspecte insectoide, es movien ràpidament i bruscament. Les seves primes potes davanteres acabaven en unes urpes corbades, grans com els ganxos per a la carn. Tenia l'esquena coberta per una closca geperuda amb punxes, i el seu cap no era més que una massa deforme amb uns ulls massa grans i una boca plena de punxes.

El grup es va quedar congelat. Isval i Cham van deixar anar una imprecació gairebé al mateix temps, aixecant les armes per apuntar.

—Un gutkurr —va murmurar Cham. Isval va assentir amb el cap.

—Enrere —li va dir Isval als homes de Goll, que van començar a fer marxa enrere lentament.

De tots els depredadors de Ryloth, només els lyleks eren més perillosos que els gutkurrs. Isval havia vist més d'una vegada trets de blàster rebotant de la pell d'un gutkurr.

—Lentament —els va dir Cham als homes—. Lentament i en silenci.

Un altre gutkurr va sortir de sota les restes, va agafar amb la boca l'altre extrem del braç i va tractar d'arrabassar-li el botí al seu company. Els dos van començar a grunyir i xiuxiuar. Una tercera criatura, una quarta i una cinquena van sortir d'entre les restes. Van sentir encara més grunyits i xiuxiuejos des de dins, que suggerien la presència de més gutkurrs, molts més.

—Ens anem —va dir Cham suaument—. Ja, en silenci.

Isval no suportava la idea de deixar el cos de Nordon als gutkurrs, però no podien fer absolutament res. Li va desitjar que descansés en pau.

Es va aixecar un vent a les seves esquenes que els va cobrir de fulles, branquetes i acícules. Isval va deixar anar una altra paraulota: sabia el que significava el vent.

Tots a l'una, els gutkurrs van tornar el cap en la seva direcció, alçant-se sobre les seves potes i obrint la boca com per assaborir l'aire.

—Si detecten la nostra olor —va dir Cham—, obrirem foc de contenció i ens retirarem a la clariana. Ens retirarem ordenadament, no cadascun pel seu costat.

Els gutkurrs van tornar a encorbar-se. Diversos van emetre un so, una espècie de lladruc estrident. Un d'ells va començar a donar voltes en cercle, agitat. Van sortir quatre més de dins de les restes, entre ells l'exemplar més gran de la rajada, una femella. Va colpejar a diversos dels gutkurrs més petits que tenia a prop, com a demostració de poder, i va llançar un grunyit molt fort. La resta de la rajada la va envoltar, udolant excitats. Es va alçar sobre les seves potes posteriors fins a aconseguir la seva altura màxima, amb les gargamelles obertes.

—Ens ha detectat —va murmurar Isval.

—Potser no —va dir Cham, però a les seves paraules els faltava convicció.

L'equip de Goll va arribar fins als arbres.

La líder de la rajada es va ajupir, encorbada, va rugir i va sortir disparada cap a ells. La va seguir tota la rajada, aixecant grapats de terra amb les urpes en córrer.

Cham i Isval van disparar els seus blàsters, i l'equip de Goll va fer el mateix. Els rajos vermells van impactar en els gutkurrs que anaven al capdavant i els van abatre. Els seus companys saltaven per sobre d'ells o els trepitjaven, però després els caiguts tornaven a posar-se dempeus i arrencaven a córrer de nou.

—Anem cap a la clariana! —va ordenar Cham—. Correu, però no us separeu!

Van donar mitja volta i es van posar a córrer per la jungla, girant-se de tant en tant per disparar contra la rajada. Els gutkurrs rugien, corrent entre la mala herba i els arbres, anticipant el festí. Isval, Cham i la resta no van trigar a arribar fins a l'equip de suport que havien deixat enrere. Goll els va cridar.

—Gutkurrs! Foc de contenció i retirada ordenada fins a la clariana!

A la dreta, l'explosió d'una granada va partir un arbre i diversos gutkurr van sortir volant per l'aire.

Isval va cridar a Faylin pel comunicador.

—Faylin, et necessitem en la clariana ara mateix, amb les portes obertes!

—Què? Què està ocorrent aquí a baix? Us ataquen?

—Sí —va respondre Isval—. Ràpid!

—Estic de camí!

Isval saltava per sobre de les arrels i s'ajupia per sota de les branques. Ella, Cham i tres dels homes de Goll es van donar la volta, es van col·locar a la base d'un gran arbre i van obrir foc sobre la rajada que se'ls tirava a sobre. Els trets rebotaven en la pell de les criatures, però almenys l'impacte les llançava cap enrere.

—S'estan dispersant! —va cridar Goll, disparant cap a l'esquerra—. Intenten envoltar-nos. Granades!

Es van produir més explosions a esquerra i dreta. Els gutkurrs udolaven, furiosos.

—Seguiu endavant! —va cridar Isval, posant-se dreta i corrent en direcció a la clariana—. No us quedeu enrere!

Des de la dreta, un gutkurr va saltar per sobre d'un arbre caigut i va caure sobre l'esquena d'un dels homes de Goll, que va rodar pel terra, cridant i intentant agarrar el rifle blàster. Però va ser massa lent. Les urpes corbes i punxegudes del gutkurr li van travessar la roba i li van esquinçar l'abdomen, fent saltar sang i vísceres. Isval va blasfemar i li va disparar al cap una vegada i una altra, fins que la criatura es va desplomar sobre la seva víctima, morta.

—Hem de deixar-lo —va dir Cham, tirant del braç d’Isval.

Isval va seguir fent marxa enrere, disparant a tot el que es mogués entre els arbres, i llavors es va donar la volta i va córrer.

—Quan arribes, Faylin? —va cridar Isval pel comunicador.

—En trenta segons!

—Hi ha massa! —va cridar un dels homes de Goll.

Per la dreta, Isval va escoltar crits de dolor. Els trets ressonaven entre les blasfèmies, els grunyits i els xiuxiuejos.

—Seguiu disparant i avançant! —va cridar Cham, omplint l'aire de línies d'energia amb el seu rifle blàster.

A dalt, Isval va escoltar el brogit de la nau escorta, volant baix per sobre dels arbres.

—Ens localitzes en l'escàner? —li va preguntar Isval a Faylin. Llavors va detectar un gutkurr en la mala herba i li va disparar diverses vegades, encara que no estava segura d'haver-li donat.

—Sí! Què són aquestes coses? Els hi ha a dotzenes!

—Gutkurrs, una rajada sencera —li va explicar Isval, disparant en direcció als arbres. Li va donar a un gutkurr en el costat, i aquest va sortir disparat, donant voltes. La rajada s'havia dispersat, reduint la velocitat, i havia format un arc. Isval estava segura que uns quants estaven donant la volta per tallar-los la retirada—. Pots disparar?

—Disparar? Però no puc...

—Pots fer-ho, Faylin! Ho necessitem! Els nostres blàsters no els fan res!

—Val, d'acord.

—No us separeu d'aquí! —Cham li va cridar a l'equip—. Suport aeri. Tanqueu files! Tanqueu files!

Cham, Isval, Goll i els supervivents del seu equip es van reunir sobre un petit monticle, darrere d'un arbre, respirant agudament. Disparaven de forma compulsiva contra tot el que es mogués, omplint la jungla de rajos làser. Els gutkurrs xiuxiuaven, rugien i udolaven en la foscor, entre els arbres.

Des del cel van començar a ploure trets de la nau escorta. Els gruixuts rajos de plasma esbiaixaven o esfondraven els arbres i feien saltar la terra. Al seu voltant veien petites explosions de terra i mala herba.

Els gutkurrs udolaven. L'aire es va omplir amb un fum acre.

—Alto-el-foc, Faylin! —va ordenar Cham—. Anem a moure'ns... ara.

El grup es va posar dempeus. Van sortir corrent cap a la clariana, saltant per sobre d'arrels i branques caigudes. Els gutkurrs van deure veure'ls, ja que van començar a rugir, xisclar i córrer entre els arbres. Un dels homes de Goll va ensopegar i va caure davant d’Isval. Ella el va aixecar per les aixelles, va disparar a cegues per sobre de l'esquena i van córrer junts.

—Els trets del canó de la nau han dispersat la rajada, però encara us persegueixen —va dir Faylin pel comunicador—. Estan formant un cercle pels dos costats. Correu!

—Baixa a la clariana, Faylin! —li va ordenar Isval. Llavors li va cridar a la resta del grup—. Correu!

Ja no es van preocupar per disparar més. Corrien tan ràpid com podien, seguits de prop pels depredadors. Podien sentir la nau per sobre dels seus caps, a través de les copes dels arbres, aterrant no gaire lluny d'ells. Isval veia moviment de tant en tant de cua d'ull, i tenia la sensació de què els arbres no acabarien mai.

Però al final, van arribar a la clariana. Faylin havia aterrat i les portes del compartiment de passatgers estaven obertes.

—Ràpid! Ràpid! —cridava Cham, fent passar a tot l'equip. Isval s'havia detingut al costat d'ell i d’en Goll. Entre els tres cobrien la retirada, disparant indiscriminadament contra la línia dels arbres. Era difícil saber si li donaven a alguna d'aquelles criatures.

—Fotem el camp! —va dir Cham, i llavors es van donar la volta i van córrer.

Quan ho van fer, van veure diversos gutkurrs sortint dels arbres a la seva esquerra, creuant la clariana a tota velocitat cap a la resta del grup, que encara no havia arribat a la nau. Mentre corria, Isval es va posar a apuntar amb els dos blàsters. Va disparar una vegada, dues vegades, cap a les dues primeres criatures de la rajada. Li va encertar a les dues en un costat del cap i es van esfondrar a l'instant, mortes. Cham i Goll van disparar contra les últimes dues criatures. La descàrrega de trets va ser tan forta que les seves closques van quedar ennegrides i van sortir disparades a cinc metres d'on estaven.

Des de l'interior de la jungla, per la seva dreta, van sortir més gutkurrs. La resta de l'equip de Goll es va col·locar al costat de la porta oberta de la nau i van disparar en equips contra les criatures, però no van aconseguir detenir-les. Una dotzena de gutkurrs o més creuava la clariana a tot córrer, cap a la nau. Isval, Goll i Cham corrien, mentre Cham cridava:

—Pugeu! Pugeu!

L'equip de Goll va deixar de disparar. Van pujar per la rampa per endinsar-se en el compartiment. Isval, Cham i Goll van entrar darrere d'ells. Tan aviat com van estar dins, Isval va colpejar amb el puny el botó de tancament. La porta va començar a pujar... però just llavors dos gutkurrs es van aferrar a la porta, intentant ficar-se dins. Cham i Goll es van mirar, van aixecar les seves armes i van disparar a l’uníson. El devessall de trets va aconseguir que les dues criatures es deixessin anar de la rampa i la porta es va tancar completament. Goll va fer un recompte ràpid de supervivents i va avaluar les ferides.

—Hem perdut a quatre —li va dir suaument a Cham—. Els altres estan bé.

L'expressió de Cham va decaure durant un moment, però només Isval ho hagués pogut advertir. Cham va assentir amb el cap i va posar la mà en l'espatlla de Goll. Quan Goll va tornar amb el seu equip, Cham li va dir a Faylin pel comunicador:

—Porta'ns a les coordenades de Nordon.

—Ara mateix —va respondre Faylin—. Tot bé aquí enrere?

Cham va negar amb el cap, però va dir:

—Tan bé com podem estar.

Isval es va acostar a Cham. Va estar a punt de tocar-lo, però es va contenir.

—Què passa? I no t'atreveixis a dir-me que tot està bé.

Cham no la va mirar, només va respondre en un to monòton.

—Ha estat un dia molt llarg, això és tot.

—Menteixes —li va replicar ella—. Explica-m'ho.

—De debò ho vols saber?

No estava segura d'això, però va assentir amb el cap.

—Ho hem donat absolutament tot —va explicar Cham—. En un dia, he gastat gairebé tots els recursos que portava anys acumulant.

La veu d’Isval es va convertir en un murmuri enfadat.

—Hem perdut menys de trenta persones. I hem derrocat un destructor estel·lar. El recompte no està malament.

Cham se la va quedar mirant, amb una expressió de dolor en els ulls.

—Trenta són molts, Isval.

Isval es va replantejar la implicació de les seves paraules.

—Ho sé. Per descomptat. Ho sé.

—Ja sé que ho saps. Però no és només això. Hem perdut gairebé totes les naus que teníem. I quan l'Imperi analitzi el que ha ocorregut avui, posaran tots els seus recursos en marxa. Hauran de fer-ho. Localitzaran totes les nostres bases i ens donaran caça a tots. Després d'avui haurem de dispersar-nos, almenys la majoria de nosaltres. Això és en el millor dels casos.

Isval negava amb el cap.

—Per què no has dit res de tot això abans? Podríem haver-hi...

—Què? Podríem no haver fet res? Deixar passar aquesta oportunitat?

A Isval se li va regirar l'estómac.

—No, però... Jo no era conscient...

—No eres conscient que després no hi hauria res més? Ho sé. Jo mateix no estic segur de si era conscient. Però vaig començar a pensar en això en derrocar el Perill, i cada vegada ho tinc més clar. És una veritat incòmoda, però cal acceptar-la. A partir d'avui, el moviment com a tal ha acabat.

Isval es negava a creure-se’l.

—No, espera. Escolta, l'Imperi no podrà trobar les nostres bases, ni localitzar-nos a nosaltres. Portem molts anys esquivant-los.

—Els hem pogut esquivar durant un temps perquè Belkor era la nostra marioneta. Però havent passat tot això, Belkor està acabat. Els dos ho sabem.

Isval no ho va negar. Belkor potser s'havia convençut a si mateix que podria sobreviure als successos d'aquest dia, però Isval sabia que no. Belkor no podria inventar cap història que li permetés salvar-se dels investigadors de seguretat imperial.

—Podem reconstruir el moviment —va replicar Isval—. De la mateixa forma que el vam construir.

Cham va somriure, però va ser un somriure forçat.

—Ja no tinc forces, Isval.

A Isval se li van remoure els budells més que abans. Va murmurar:

—Sense tu no hi ha moviment.

Cham va negar amb el cap.

—És una cosa més gran que jo. I si comencem una rebel·lió per tota la galàxia, Ryloth tindrà l'oportunitat de ser lliure. El moviment és una idea, no una persona.

Ella sabia que no era cert. Sabia que Ryloth el necessitava. Sabia que ella el necessitava.

—T'equivoques —li va replicar ella.

—No. Tinc raó. La lluita continuarà, Isval, però després de tot això, farà falta un altre líder —va dir Cham, fent una ganyota—. Faré tot el que pugui a partir d'avui, però no ens queden eines per fer més del que hem fet. Encendrem el foc matant a Vader i a l'Emperador. Només que haurà de ser un altre el que alimenti les flames perquè cremi l'Imperi.

—Ens estem acostant —va informar Faylin pel comunicador.

***

Vader, l'Emperador i els dos guàrdies reials que havien sobreviscut caminaven incessantment, aprofitant les últimes hores del dia. La foscor s'accentuava mentre avançaven per un terreny desigual, entre arrels entortolligades i troncs d'arbres alts com les columnes d'un temple. Feia l'efecte que la foscor amplificava els sons, els aïllava i els feia ressonar, tot sobre el teló de fons de la respiració de Vader. Les llunes no havien sortit; no anaven a sortir fins al cap de diverses hores. Les copes dels arbres ocultaven la llum escassa dels estels. Caminar per la jungla era com travessar un mar de tinta. L'armadura de Vader li permetia veure en infrarojos i en diversos espectres diferents, i els cascos dels guàrdies reials també podien compensar la llum escassa, però l'Emperador...

Vader va desviar la mirada a la seva esquerra, al seu mestre, que caminava amb confiança a través de la foscor.

L'Emperador veia amb claredat, ho veia tot, com sempre.

Més enllà del que aconseguia la visió de Vader, hi havia criatures grans i petites movent-se entre el fullatge. Escapolint-se, reptant, corrent a gambades. A la part alta de les copes dels arbres, nombrosos depredadors perseguien a les seves preses. De tant en tant, el xiscle d'un animal moribund trencava el silenci.

—Aquest lloc resulta instructiu, no et sembla? —li va preguntar el seu mestre.

—És implacable amb els febles —va respondre Vader.

—Exactament. Aquí els forts troben als febles i els destrueixen.

—Com ha de ser —va declarar Vader.

—Exacte, com ha de ser —va repetir el seu mestre.

—Però de vegades, els forts s'equivoquen amb la seva força —es va atrevir a afegir Vader—. I en fer-ho, mostren la seva feblesa.

—Ah, sí? —va comentar el seu mestre. Vader no va dir res més.

Fins a ben entrada la nit, Vader va caminar al costat del seu mestre en silenci, tret pel seu respirador. Només es detindria si ell l'hi ordenava.

Al cap d'una estona, la respiració dels guàrdies s'assemblava a la de Vader. Estaven esgotats. Fins que, de sobte, l'Emperador es va detenir i va aixecar la mà.

—Poden descansar aquí durant una estona, capità. Però no gaire temps. Aviat ens tornarem a posar en marxar.

—Gràcies, Emperador —va dir el capità. Va començar a muntar un campament improvisat, ajudat per Deez. Al cap d'un moment ja tenien una petita foguera química encesa. Vader es va quedar dempeus al costat del foc, contemplant les flames. El seu mestre es va asseure amb les cames creuades, en posició de meditació. Hi havia certa tensió entre Vader i el seu mestre, encara que no sabia d'on procedia aquesta tensió.

—Mestre?

—Creus que la traïció comença en els actes, amic meu?

—No. Comença en els pensaments.

El seu mestre va mostrar les dents. Vader no tenia clar si era un somriure o una amenaça.

—Però no podem conèixer els pensaments dels altres, especialment els d’un traïdor, que amaga els seus pensaments perquè no es descobreixi la seva traïció. I per això hem de fer sortir els pensaments i que es manifestin en actes. Així descobrim la veritat. Estàs d'acord?

Vader contemplava les flames.

—No ha dit res amb el que no estigui d'acord.

De nou, aquest somriure enigmàtic del seu mestre.

—Tu vas ser un traïdor, no és així?

La respiració de Vader es va accelerar amb un atac de ràbia.

—Què ha dit?

—Vas trair als Jedi. A Padmé. A Obi-Wan. A tots els qui estimaves.

El seu mestre es va tornar cap a ell i li va mirar. Les flames es reflectien en els seus ulls.

Vader no sabia quina era la resposta que volia sentir el seu mestre, així que va dir la veritat.

—Sí.

El seu mestre va tornar a centrar la mirada en el foc.

El capità estava a l'altre costat de la foguera, assegut en el terra.

—Hauria de llevar-se el casc, capità —li va dir l'Emperador—. Ha de resultar esgotador portar-lo posat constantment.

—Gràcies, Emperador —va respondre el capità. En llevar-se el casc, van veure un rostre cobert de cicatrius, com el de Vader. Però tenia les faccions d'un clon, unes faccions que a Vader li recordaven a molta gent del seu passat. Rex. Cody. Cincs. Eco. Per la ment de Vader va desfilar una llarga llista de noms. Cadascun d'ells deslligava un record, cadascun d'ells era un fantasma del seu passat.

—Hi ha alguna base imperial a prop, Excel·lències? —va preguntar el capità. El Sergent Deez també es va treure el casc. No era un clon. Era un home ben afaitat de mandíbula pronunciada, amb cabell ros tallat a ras i tatuatges de formes abstractes en les galtes.

Si Deez hagués estat un clon, Vader es va imaginar que l’haguessin cridat Tinta.

—Què estem buscant, Excel·lències? —va preguntar Deez.

El mestre de Vader es va quedar mirant la lluentor del foc.

—Crec que ho sabrem quan ho trobem, sergent.

—Per descomptat, senyor —va respondre el capità. Va treure unes barretes de menjar preparat i les va repartir amb el seu company. Ni l'Emperador ni Vader menjaven. En lloc d'això, els dos meditaven per estar en comunió amb la Força. Vader dempeus, el seu mestre assegut.

Vader seguia pensant en les paraules del seu mestre. Es va deixar portar per la Força, permetent que els seus corrents l’arrosseguessin lliurement. Com solia ocórrer en situacions com aquesta, va veure moments del seu passat: una sèrie d'imatges inconcluses, violentes i doloroses, acompanyades de sons.

La decapitació de Darth Tyranus, la primera persona que el seu mestre li va demanar que matés. Els crits de la Padmé. L'assassinat dels nens del Temple Jedi, amb els ulls oberts de por, una por que alimentava la seva ira justificada. Els crits de la Padmé, el seu dolor. Traïció. Els crits de ràbia de Mace Windu quan va descobrir la veritat. Els crits de la Padmé. Traïdor. Els focs de Mustafar, el seu odi per Obi-Wan, que li tenia por i havia intentat apartar-lo del seu destí, que havia tractat d'arrabassar-li a Padmé, que l’havia reclòs en aquesta armadura. Els crits de la Padmé, la seva desesperació. No, Anakin! No!

Vader va obrir els ulls. Tenia els punys tancats i desbordava de ràbia. Va veure al seu mestre a l'altre costat de la foguera, observant-li. Els seus trets estaven mig ocults sota la caputxa, i la seva expressió era impossible d'interpretar.

Vader sentia ràbia en el seu mestre, i també sentia l'amenaça que hi havia en aquesta ràbia. A Vader no li feia por. En aquests moments, no.

—On estan els guàrdies? —va preguntar, en no veure'ls—. Quant temps he estat...?

—Els he enviat a fer una cosa. Tornaran aviat —va haver-hi un llarg silenci, i llavors li va preguntar—. Què has vist mentre meditaves?

—He vist... morts i rostres del meu passat, tots els esdeveniments que m'han conduït fins al present. Els veig sovint quan penso en el destí que m'ofereix la Força.

La ira del seu mestre va créixer, encara que la seva expressió no es va immutar. Parlava amb el suau murmuri d'un depredador:

—El teu destí, sí. Jo també he vist alguns indicis.

Durant un moment, atrapat en les seqüeles de totes aquestes visions, Vader es va plantejar com seria enfrontar-se al seu mestre en combat, atrapar aquest cos petit i fràgil amb les seves mans, aixecar-lo del terra i...

Va abandonar aquests pensaments, però el seu mestre els havia detectat, ja que en el seu rostre es va formar un somriure fosc.

—Et veig, aprenent.

—I jo a vostè, mestre. Creu que sento nostàlgia del meu passat quan el veig en les meves visions, però s'equivoca. No sento nostàlgia. Penso en el passat i en l'home que jo era. I ho observo tot amb menyspreu. I l'única cosa que fa tolerable tot aquest passat és que ha estat un camí que porta fins aquí, fins l'ara, amb aquesta armadura, amb vostè. No sento cap nostàlgia. No sento remordiments. Els meus records alimenten la ira, i la ira em fa més fort, i així puc servir-li millor. A vostè i a la Força. Els seus dubtes...

—Segueix —li va dir el seu mestre.

Vader ho va fer, sense importar el que anava a dir a continuació.

—Els seus dubtes són injustificats, i m'enfuria.

Els dos lords Sith van passar una estona en silenci, mirant-se, un a cada costat de les flames. Al final, Vader va envoltar la foguera i es va agenollar davant del seu mestre. Sentia la mirada fixa d’aquest, aquests ulls que el miraven en profunditat. Es va imaginar al seu mestre plantejant-se opcions.

—Els guàrdies ja tornen —va dir el seu mestre—. I no vénen sols. Aixeca't, Lord Vader.

 Següent