Els Lords dels Sith (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

El comunicador espetegà.

—Senyora —va dir Breehld, el pilot de la Mors—, acabo de rebre la notícia —va fer una pausa molt llarga, que a Mors no li va agradar res—. El Perill ha caigut.

Mors es va aixecar del seu seient.

—Què vols dir amb què ha «caigut»?

Pausa.

—Senyora, sembla ser que l’han destruït. Entre l'òrbita de la primera lluna i Ryloth. M'ho acaben de comunicar des del control de Ryloth.

Mors es va enfonsar en el seu seient i va empassar saliva. Que ella sabés, mai abans havien destruït un destructor estel·lar imperial. I havia ocorregut sobre el planeta que ella administrava, per obra d'un moviment revolucionari que se suposava que ella havia d'haver suprimit.

La seva carrera militar futura s'havia esfondrat avui amb la caiguda del Perill.

Encara que la seva llançadora estava a l'altre costat del planeta, va mirar per la finestra, com si esperés veure fragments del destructor estel·lar surant per l'espai. No podia arribar a comprendre com havien arribat fins aquesta situació.

De fet, sí que podia. Havia confiat massa en aquest Belkor. S'havia fiat d'ell, i ell l'havia defraudat.

Va trucar a Belkor amb el seu comunicador.

—Senyora, ara mateix tinc moltes coses entre mans —va dir el coronel, amb una veu aguda i tibant.

Mors es va posar a cridar:

—Vostè té moltes coses entre mans? Vostè?

—El Perill ha caigut, senyora. Però Vader i l'Emperador han escapat. De fet, hi ha molts supervivents. Li he donat instruccions al seu pilot perquè...

—Que ha fet què?

—... es desviï i ajudi a rescatar a l'Emperador i a Lord Vader.

—I per què no estan aquí ja tots els caces Ala-V i les naus de rescat? Què està fent aquí a baix, Belkor?

—Senyora, les nostres naus són limitades. A més, em semblava imprudent que s'acostessin massa al Perill abans de l'explosió. Acabo de donar l'ordre perquè surtin.

A Mors va començar a doldre-li la templa esquerra. Va sentir una burxada de dolor que no experimentava des de l'època en la qual es preocupava de debò pel seu treball. Es va acostar el comunicador a la boca, va serrar les dents i va començar a parlar.

—No faci res sense consultar-m'ho, coronel. Queda clar?

Es va produir una pausa.

—Sí, senyora.

—Quan arribi a Ryloth, respondrà per totes les seves equivocacions. Queda clar?

Es va produir una pausa molt llarga.

—Sí, senyora.

Mors va tallar la comunicació, furiosa. Feia anys que es despreocupava de tot i deixava que Belkor fes el que volgués a Ryloth. Havia de donar la imatge que tenia les coses sota control. Segurament s'anava a dur a terme una recerca. Hi hauria càstigs.

L'única oportunitat que tenia Mors per redimir-se, almenys parcialment, era trobar a l'Emperador i a Lord Vader i retornar-los sans i estalvis a la superfície de Ryloth. Si ho aconseguia, potser podria conservar el càrrec. Sobre la impossibilitat de suprimir el moviment Ryloth Lliure, segurament podria culpar a Belkor: acusar a aquest oficial prometedor però poc eficient de prendre les decisions incorrectes que havien conduït a la pèrdua d'un destructor estel·lar. A Mors podrien acusar-la d'haver triat malament, de ser massa tolerant amb els errors d'un subordinat, però potser es podia estalviar el pitjor.

Era la seva única oportunitat. Es va dirigir al pilot:

—Envolta el planeta tan ràpid com puguis, Breehld.

—Sí, senyora.

La llançadora va accelerar al màxim, sobrevolant Ryloth a la recerca de les restes del Perill.

***

—Aquí tinc una —va anunciar Eshgo, assenyalant cap a la pantalla de l'escàner.

Isval la va veure: una llançadora esquivant enderrocs en direcció a Ryloth.

—Els tri-caces ja estan a prop —va afegir Eshgo.

—Armes activades —va dir Isval, després d'activar els modests canons de la nau escorta—. Anem a per ells.

Eshgo va accelerar, apartant-se constantment de càpsules i fragments del Perill. L'escàner va emetre una xiuletada per indicar que havia detectat l'identificador de la segona nau que els havia donat Cham. Les dues naus estaven a milers de quilòmetres de distància la una de l'altra.

—Ens centrem en la primera —va ordenar Isval—. Però no perdis de vista la segona. Després anirem a per ella.

***

Mors va mirar per la finestra i es va quedar sense alè en veure la magnitud de la destrucció. Hi havia trossos de metall surant pertot arreu, alguns, més grans que la seva llançadora. Entre els enderrocs hi havia càpsules de salvament i uns quants caces Ala-V sense potència.

—On estan les naus de rescat? —es va preguntar Mors a si mateixa—. Maleït siguis, Belkor.

Alguns trossos de metall a la deriva van colpejar de sobte el casc de la nau.

Mors va rebre la veu de Breehld pel comunicador.

—S'acosten naus, senyora.

—Les naus de rescat? Quantes hi ha?

—No, senyora. El resultat de l'escaneig és estrany. Crec que són... vells droides tri-caça.

—Que són què? És igual. Ha trobat la llançadora de l'Emperador?

—La tinc en l'escàner, senyora.

—Estableixi contacte.

—Molt bé. Un moment... Senyora, se'ns acosta una nau escorta en vector d'atac.

Mors va pensar que si els terroristes tenien droides voltor i droides tri-caça, també podien tenir naus escorta imperials modificades.

—Acció evasiva! —va ordenar Mors. Es va asseure en un seient i es va apressar a intentar cordar-se el cinturó, però amb les presses no ho va aconseguir.

Breehld, assumint que ja s'hauria cordat, virà violentament a babord. Mors va sortir disparada i es va estavellar contra la paret de davant. Es va quedar sense sentit.

***

L'espai es va omplir de línies vermelles quan els blàsters de repetició dels droides tri-caça van començar a disparar contra les naus imperials supervivents. Incapaços d'esquivar correctament, les càpsules de salvament explotaven en núvols de flames. Els caces Ala-V que encara podien volar responien obrint foc contra els droides tri-caça.

—Estan fent maniobres evasives —va dir Eshgo, balancejant la nau a esquerra i dreta mentre s'acostava a la llançadora.

—Més a prop —li va dir Isval a Eshgo, esperant que la mira computeritzada se centrés en l'objectiu—. Una mica més a prop.

La mira va emetre una xiuletada per indicar que l'objectiu ja estava fixat.

Isval va disparar i els canons van acomiadar uns rajos de plasma ardent.

***

La llançadora va rebre un impacte i Mors va ser llançada de nou contra la paret. Durant un moment es va quedar sense respiració. Va començar a sonar l'alarma. Va recuperar el coneixement i es va posar de quatre grapes, respirant amb dificultat.

—Breehld, situació —va dir Mors, però no va haver-hi resposta.

Segurament Breehld estava massa ocupat maniobrant la nau com per respondre. La llançadora estava donant uns salts violents. Per les claraboies d'estribord veia passar rajos de plasma vermell. Es va produir un segon impacte en la cua de la nau. Llavors va haver-hi una altra explosió, major que l'impacte. S'havia calat foc en els motors. Es van apagar les llums de la carlinga i la llançadora va començar a donar sacsejades. Mors va tornar a sortir acomiadada i es va colpejar el cap contra un seient. Va gemegar de dolor i se li va enterbolir la visió. Havia començat a sagnar a causa del cop en el cap i li queia un doll de sang al costat de l'ull.

—Breehld! Breehld!

El compartiment de passatgers va començar a omplir-se de fum, que entrava per alguna part. Li coïen els ulls. Les alarmes s'escoltaven cada vegada més febles. O això, o era ella la que s'estava afeblint. Va tocar el seient i es va sorprendre en veure's sang a la mà. Va intentar aixecar-se. Qui els estigués disparant segurament tornaria a donar una altra passada. No sabia si els escuts deflectors encara estaven actius. Si no...

Estava tan marejada que només es va poder aixecar durant un moment, i llavors es va tornar a desplomar.

—Breehld —va repetir, amb una veu que sonava estranyament distant.

Els motors es van detenir i la nau va donar diverses sacsejades. El fum era molt espès. Les llums es van apagar completament. Tossint, amb nàusees i a punt de perdre el sentit, Mors es va adonar que eren a punt de caure. Es va preguntar què havia ocorregut amb l'alimentació d'emergència.

***

—Maleïda sigui! —va cridar Isval quan la llançadora a la qual apuntaven va girar a la dreta i va fer un picat. Eshgo va haver de girar violentament a l'esquerra per esquivar una càpsula de salvament, però va trigar un segon de més. La nau escorta va fregar la càpsula abans de poder-la esquivar. Metall contra metall.

—No hi ha danys, estem bé —va informar, sospirant—. Estem bé.

—No, no ho estem —va replicar Isval, intentant no perdre de vista la llançadora entre els enderrocs i les altres naus i càpsules. L'havia tingut fixada en el punt de mira, però se li havia escapat—. Dóna la volta! Ara mateix, Eshgo!

—Això intento —va dir ell amb la mandíbula premuda, esquivant enderrocs constantment. Malgrat els seus esforços, molts trossos de metall anaven colpejant sense parar el casc de la nau.

—No la veig! —va cridar Isval.

—Encara la tinc en l'escàner —li va respondre Eshgo—. Mira! S'ha quedat sense potència! Ni tan sols té suport vital. Està surant a la deriva en direcció al planeta.

—On està l'altra? —va preguntar Isval, comprovant ella mateixa l'escàner.

Va veure que la segona nau anava directa cap a Ryloth. Pitjor encara, en els sensors va veure que s'acostaven caces Ala-V, procedents de Ryloth.

—Anem a perdre la segona, Isval —va dir Eshgo.

—Ja ho sé! —va respondre ella. Llavors es va posar en contacte amb Cham a través del comunicador privat.

—Cham? Necessito que extrapolis la zona d'impacte més probable per...

—No puc veure res, Isval. Estem a l'altre costat del planeta, en una nau, en direcció a la base de Ryloth. Què està ocorrent aquí a dalt?

—Li hem donat a una de les naus. S'ha quedat sense energia i està caient cap a l'atmosfera. No sé si Vader i l'Emperador estan a bord. Encara que estiguin aquí, potser segueixin vius.

—L'estem perdent —va dir Eshgo, referint-se a la segona llançadora.

—Fes el que puguis i surt d'aquí —li va demanar Cham a Isval—. No ens podem fiar de Belkor. Pensa en la fugida, Isval.

Isval va assentir amb el cap.

—Et veig a Ryloth, Cham —llavors es va dirigir a Eshgo—. Vinga, anem a per la segona. Després ja tornarem a buscar la primera.

En l'escàner va veure que la primera llançadora queia cap a l'atmosfera de Ryloth, sense potència. L'havien deixat en molt mal estat i probablement no anava a sobreviure. Però per estar segurs haurien d'anar més tard a buscar la nau, o el que quedés d'ella. No obstant això, les interferències de l'atmosfera bloquejarien tot intent d'escanejat. Isval odiava la incertesa. Però no podia fer res més.

—Traça un vector d'atac sobre la segona —li va ordenar a Eshgo—. I aquesta vegada no deixarem res en mans de l'atzar.

***

A través d'una de les petites finestres, Vader observava els milions de fragments d'enderrocs. El conjunt era tan dens com un camp d'asteroides. Cada fragment de metall acreixia la seva indignació. Els revolucionaris anaven a pagar per tot això.

—La traïció mai surt impune —va afirmar l'Emperador, com si li estigués llegint la ment.

A Vader li va semblar percebre una espècie d'amenaça vetllada en el to del seu mestre. Es va donar la volta, amb la intenció de preguntar-li què volia dir, però abans que pogués fer-ho va sentir alguna cosa en la Força: un perill imminent. El seu mestre també devia haver-ho sentit, perquè li va posar paraules a aquesta preocupació:

—S'acosten —va dir l'Emperador, amb la veu tan suau i gèlida com una brisa freda.

A través del comunicador, es va escoltar la veu del pilot:

—Excel·lències, sembla que se'ns acosta una nau escorta imperial en un vector d'atac. No respon a la comunicació.

—És hostil —va respondre l'Emperador pel comunicador—. Destrueixi-la.

Vader no s'arriscava quan es tractava de la seguretat del seu mestre. Es va posar dempeus i es va dirigir a la carlinga.

***

La nau escorta avançava ràpidament cap a la llançadora.

—Ens han vist —va informar Eshgo, ajustant l'angle d'aproximació—. Ens estan apuntant.

—I jo els veig a ells —va respondre Isval, veient com la mira computeritzada parpellejava per indicar que l'objectiu estava tancat—. Però arriben tard. Esquiveu això, bastards.

Isval va disparar mentre la llançadora imperial seguia esquivant. Els trets van impactar per sota del morro de la nau i van destruir l'únic canó, que va esclatar en un núvol de foc i metall. La nau escorta va passar per sobre de la llançadora.

—Donem la volta! —va cridar Eshgo, fent girar la nau.

***

Vader va obrir la comporta de la carlinga i va escoltar l'udol de les alarmes. Pel cristall davanter no es veia la nau atacant. Al lluny, va veure la resplendor de trets de caces Ala-V.

—Els tenim darrere —va informar un dels pilots, no a Vader sinó al copilot.

—Hem perdut l'armament. Els escuts deflectors estan aguantant.

Per sobre de la nau va passar una ràfega de rajos verds, que van impactar en una càpsula de salvament que tenien a estribord. La càpsula va quedar vaporitzada a l'instant. Vader es va aferrar a un lateral de la comporta per mantenir l'equilibri. La nau escorta va llançar una altra ràfega de trets sobre la llançadora. Un impacte en l'ala els va fer trontollar. El pilot va girar bruscament a babord i la nau atacant va passar de llarg, tan a prop que Vader va poder veure als pilots de la nau escorta: twi’leks.

El pilot de l'Emperador va blasfemar mentre esquivava a tota velocitat els enderrocs del Perill, que s'estaven dispersant però encara eren densos. Va tirar de la palanca de comandament amb força, però va ser massa lent. Un tros de metall a la deriva va col·lidir contra la llançadora, amb un cop ensordidor, i es va dibuixar una esquerda en el finestral de la carlinga.

Vader ja no podia més. Va donar dos passos cap endavant. Amb una mà va descordar les subjeccions del seient del pilot, mentre amb l'altra l’aixecava del seient i el llançava amb menyspreu a un costat.

—Fora —va ordenar Vader, prenent el seient del pilot. Va agregar, dirigint-se al copilot—. Vostè també.

El copilot es va descordar i es va aixecar del seient, atònit, va ajudar al pilot a posar-se dempeus i van sortir de la carlinga.

Amb una mirada ràpida, Vader va consultar totes les dades proporcionades pel panell d'instruments.

La nau escorta s'acostava per deixar anar una altra ràfega. L'armament de la llançadora estava inutilitzat, així que de moment Vader es va centrar en l'evasió.

Aprofitant els enderrocs, Vader virà amb força a babord i després a popa. Va començar a canviar d'altura sense parar, movent-se entre els fragments flotants del Perill. L'espai s'omplia de rajos verds, però els trets de la nau escorta es dispersaven cap amunt o cap als costats, impactant en fragments de metall o en càpsules inertes.

Vader va deixar que el seu atacant s'acostés. De sobte, va activar amb força la palanca de marxa enrere. La llançadora es va detenir violentament i el cos de Vader es propulsà cap endavant en el seient. Passat un instant, va reprendre la marxa. Aquesta parada momentània havia estat suficient. La nau escorta havia passat de llarg per sobre d'ells. Immediatament es va posar a seguir-los, donant-li la volta a la nau. La llançadora havia perdut les armes, però Vader no estava precisament indefens.

***

Isval i Eshgo van començar a deixar anar imprecacions en passar de llarg la llançadora.

—Aquest pilot és bo —va dir Eshgo amb veu seca—. Molt bo.

—On estan? —va preguntar Faylin des del compartiment posterior—. Què estan fent?

Isval va tornar a situar la nau en l'escàner.

—Els tenim! Estan...

Mirà cap amunt des de la finestra superior de la nau escorta, amb els ulls totalment oberts. Va veure la llançadora a poc més de deu metres de distància, volant de cap per avall. Les finestres de les dues carlingues estaven enfrontades. Isval podia veure a Vader i Vader podia veure'ls a ells. Vader va fer un gest amb la seva mà enguantada, com si estigués pinçant una artèria. Isval va notar que alguna cosa li comprimia la gola. Instintivament, es va portar la mà al coll. Però no tenia res, només la pressió, només alguna cosa que li comprimia. No podia respirar! Es va colpejar el coll frenèticament, camejant. Al seu costat, Eshgo estava igual. Isval s'esforçava per respirar, però no podia. Es va esgarrapar el coll, retorçant-se en el seu alè, va començar a panteixar. Fos el que fos el que li pressionava... el collava cada vegada més fort.

—Què ocorre? —va cridar Drim des d'enrere—. Què està passant? Què passa?

A Isval se li va començar a enterbolir la visió. Veia petits punts de llum en els ulls. Va recordar el so que havia fet Pok a través del comunicador quan Vader el va matar, el llarg silenci acompanyat d’esbufecs agònics.

Vader l'estava ofegant d'alguna forma. Havia de ser això.

Mirà cap amunt i va veure la llançadora imperial, amb Vader als comandaments.

Algú cridava el seu nom. Era Cham? Drim? Faylin?

No podia dir res. La boca no li responia. No tenia alè, no trobava les paraules. La seva visió va tornar a Vader. Només estava Vader. Es va imaginar a si mateixa reflectida en els ulls del casc. El món d’Isval va quedar reduït a aquests ulls, i a la seva pròpia ira. I aquesta reducció li va proporcionar un moment de claredat.

Estava caient, ho sabia. Anava a morir, però no moriria sola. Va deixar d'agafar-se la gola i va baixar les mans fins a la palanca de comandament. Va tirar d'ella i la nau escorta es va precipitar cap amunt, cap a la llançadora. Tot es va fondre en negre.

***

Vader va sentir el perill una fracció de segon abans que la twi’lek moribunda llancés la nau escorta contra ells. Va tirar amb força de la palanca cap enrere i a la dreta, però la llançadora no era tan maniobrable com el seu interceptor Eta i la reacció va ser massa lenta.

La nau escorta va xocar contra el centre de la llançadora, que va sortir volant, donant voltes ràpidament, de popa a proa. Els estels i el planeta se succeïen en la finestra en una espiral embogidora. El metall xerrotejava i les alarmes udolaven, però només durant uns segons, ja que llavors la llançadora es va quedar sense potència. Vader estava assegut en el seient del pilot, a les fosques en la carlinga, amb el comandament de control inert a la mà. La seva armadura va compensar la foscor activant els amplificadors de llum de les lents del seu casc. El so del seu respirador omplia el silenci. A través de la finestra, l'espai era un panorama vertiginós d'imatges canviants: Ryloth, enderrocs del Perill, càpsules, la lluna llunyana de Ryloth, estels. Ryloth anava fent-se més i més gran amb cada rotació de la llançadora. La nau queia cap al planeta.

Per un moment, Vader va detectar moviment en el seu camp de visió: la nau escorta. Encara tenia energia però havia quedat molt danyada per la col·lisió. Queia en espiral cap a Ryloth, cremant i fumejant, en un angle massa pronunciat. L'entrada en l'atmosfera la destruiria.

Vader no es va concentrar en la perspectiva frenètica que veia a través la finestra, sinó en un punt fix: el panell d'instruments. Amb calma, immers en la Força, va intentar reactivar l'alimentació d'emergència, però no ho va aconseguir. Rarament havia de recórrer al talent mecànic que tenia des que era nen, però ara mateix li aniria molt bé. Tenia poc temps abans que la nau aconseguís arribar a l'atmosfera del planeta. I si entraven en l'atmosfera girant descontroladament, els anaven a devorar les flames.

Es va posar a redireccionar tota la potència latent de les bateries als propulsors. Només necessitava uns moments de propulsió per redreçar la nau, i llavors controlar el timó per entrar en l'atmosfera. Els seus dits es movien ràpidament per l'instrumental. Ryloth es feia més gran a cada moment.

Llavors li va assaltar un record esmolat com un ganivet. Una vegada ja havia estat surant per sobre de Ryloth, sol, en una càpsula de salvament. Donava voltes sobre la superfície del planeta, després d'estavellar un creuer contra una nau de control de droides. Va aparèixer un nom, com travessant la superfície del mar de la memòria.

Ahsoka. O Mocosa, com li deia ell.

Va apartar a un costat aquest record i es va concentrar en la seva tasca. No va trigar a redirigir suficient potència de les bateries d'emergència per poder utilitzar els propulsors durant uns segons.

No va vacil·lar. En sintonia amb la Força, va mirar per la finestra, va sentir el moviment de la nau i va activar els impulsors.

La rotació de la nau es va alentir i l'angle es va estabilitzar una mica. Una segona descàrrega dels impulsors va detenir completament la rotació. La llançadora seguia una trajectòria que li permetria travessar l'atmosfera. I encara quedava un petit reducte de bateria.

La porta de la carlinga es va obrir darrere de Vader, que va notar la presència del seu mestre.

—La nau amb prou feines té potència —va dir Vader—. Però podré portar-la fins a la superfície.

—Sens dubte —va respondre el seu mestre, asseient-se en el seient del copilot—. Tu i jo ja hem estat abans en situacions com aquesta.

Vader no va dir res, però va recordar la batalla de Coruscant, poc després de matar a Darth Tyranus. Com sempre, el seu mestre semblava omplir tot l'espai amb la seva presència i aclaparar a Vader amb el seu poder.

—A Coruscant... —va dir el seu mestre—. I en algunes altres ocasions.

Vader es va tornar cap a ell, però no va poder treure res dels ulls que li miraven des de la cara arrugada de l'Emperador.

A mesura que la nau descendia, la finestra de la carlinga va quedar coberta per la massa de Ryloth. En veure la superfície marró del planeta, clapejada de verd i negre, li van assaltar records remots, trets del llot del seu passat llunyà. Noms en els quals ja no pensava gairebé mai. Anakin. Mace. Plo Koon...

La llançadora va entrar en l'atmosfera abruptament, donant sacsejades i estremint-se. El metall de la nau semblava udolar. Vader va activar els impulsors durant una fracció de segon, va corregir l'angle d'entrada i va reduir les sacsejades a meres vibracions. La nau va quedar embolicada per les flames de la fricció atmosfèrica. El foc els envoltava.

Foc.

Mustafar. Obi-Wan.

Va utilitzar la ira que sempre li acompanyava per suprimir aquests records, però les arpes socarrades del passat es van clavar en la seva consciència.

Padmé. Gairebé mai es permetia recordar el seu nom.

Una ràbia descontrolada es va apoderar d'ell, i va prémer la palanca de control amb tanta força que la va partir. Respirava agitadament, amb dificultat.

Sentia la mirada del seu mestre, sempre sobre ell, el pes d'aquests ulls, les preguntes que implicaven. Sabia que el seu mestre podia veure en el seu interior.

—Estàs afligit, amic meu —li va dir el seu mestre amb veu tranquil·la, mentre la nau travessava udolant l'estratosfera de Ryloth.

—No, mestre —va respondre Vader. Es va submergir completament en la Força i es va concentrar per exorcitzar tot aquest passat, per esborrar-ho del seu cap.

Es va concentrar en l'ara, a aterrar de forma segura una llançadora pràcticament sense potència. La seva armadura regulava la seva respiració. En comptes de deixar-se portar per l'emoció, la va dominar i es va connectar encara més profundament amb la Força. Va dirigir tota la bateria restant al timó intra-atmosfèric d'emergència i el va utilitzar per suavitzar l'angle de descens. Llavors va pensar en totes les naus que havien travessat aquests cels i havien caigut sobre el planeta. Centenars de naus.

Les taques marrons, verdes i negres van anar aclarint-se a mesura que descendien. Vader podia distingir elements del terreny amb la llum del vesprejar: congosts, canons, llits secs, crestes muntanyenques. Tota la superfície del planeta estava esquinçada, esquerdada. Va veure una enorme zona boscosa enmig de la terra seca. Semblava fora de lloc, com una anomalia en la superfície morta de Ryloth. Però Vader sabia que al planeta hi havia grans extensions boscoses.

La nau es dirigia directament cap a la jungla, arrossegada pel puny implacable de la gravetat. Es precipitaven cap al terra com si a la nau li hagués disparat un canó blàster. Seguien caient en un angle massa pronunciat. Els controls del timó amb prou feines reaccionaven, fins i tot davant la força de Vader. Va aconseguir baixar els alerons intra-atmosfèrics d'emergència, que van suavitzar una mica la caiguda. El marró i el negre van desaparèixer. El cristall de la carlinga estava ocupat únicament per la jungla, com si estiguessin sobrevolant un oceà d'arbres.

—Prepari's per a l'impacte —va avisar Vader, però evidentment el seu mestre ja s'havia cordat el cinturó.

Quan la llançadora va començar a fregar les copes dels arbres, Vader va intentar utilitzar les primes branques superiors de la jungla com una espècie de fre d'emergència.

Branques grans i petites van començar a esgarrapar el casc. La nau trontollava a mesura que s'anava endinsant en el fullatge. A través de la finestra de la carlinga només es veien arbres i branques trencant-se. El metall udolava i xerrotejava. A mesura que es colpejava un arbre darrere l'altre, anaven saltant trossos de metall.

Van xocar contra un arbre enorme, la finestra es va partir i la llançadora va caure cap a la dreta, van colpejar un arbre durant la caiguda, després un altre, van donar mitja volta, van xocar contra un altre arbre, es van quedar de costat. La finestra de la carlinga es va trencar en mil trossos quan la va travessar una branca el doble de gruixuda que el braç de Vader. La branca va entrar just entre Vader i l'Emperador. La velocitat i la massa de la nau la seguien propulsant entre els arbres. Van colpejar un arbre darrere l'altre fins que finalment la llançadora es va estavellar contra el terra i va quedar enterrada un metre en el llim sorrenc. A través del forat de la finestra davantera va entrar una explosió de terra, que va envair la meitat de la carlinga.

El silenci sobtat que va seguir a la col·lisió va ser molt estrany, un contrast curiós amb el caos anterior. Vader va deixar anar la palanca de control. Va escoltar el xiscle d'un dels animals que vivien en aquesta jungla. La llum del vesprejar es filtrava entre les copes dels arbres, projectant ombres en les restes de la carlinga. A través dels filtres del seu casc, Vader va percebre la pudor orgànica de la terra que la nau havia desplaçat amb la col·lisió i l'olor de la vegetació de la jungla. Vader va comprovar el panell d'instruments. Tot estava apagat. Ja no quedava energia.

—La balisa d'emergència està inoperant —va dir, descordant-se el cinturó del seient i baixant cap a la paret, que ara feia de terra perquè la llançadora havia quedat de costat. El seu mestre també es va descordar i va baixar amb delicadesa.

—Aquest aterratge estava per sota de les teves capacitats —va dir l'Emperador—. T'he vist reaccionar millor en circumstàncies molt més difícils. Crec que la teva ment no estava en el que feies.

Vader va pensar durant un moment en el que anava a respondre. No valia la pena mentir.

—He estat... pensant en una altra cosa durant un moment.

El seu mestre va assentir amb el cap.

—Això imaginava. M'agrada que m'hagis dit la veritat, encara que crec que només és una veritat a mitges. En tot cas, gràcies al teu petit lapse tenim quatre cadàvers en el compartiment posterior.

Vader no li va preguntar al seu mestre com sabia que havien mort quatre homes. El seu mestre sabia coses, sabia moltes coses, sabia la majoria de les coses. No necessitava més explicacions. És clar que al seu mestre no li importaven els homes que havien mort. Només li importava el fracàs de Vader i la seva mitja veritat.

—No tornarà a passar, mestre —va assegurar Vader, inclinant el cap.

—Això espero —va respondre el seu mestre, referint-se potser a la seva mediocritat com a pilot, o potser a alguna cosa més.

Vader es va girar i va agafar la porta que donava al compartiment de passatgers, amb la intenció d'obrir-la amb la Força.

—Has dit que estaves pensant en una altra cosa —va dir el seu mestre, usant aquest to al que de vegades recorria per posar un parany verbal—. En què?

Vader va deixar la porta i es va tornar cap al seu mestre. Mirà fixament la cara arrugada de l'Emperador i aquesta vegada no va recórrer amb mitges veritats.

—El passat. La meva vella vida.

El seu mestre li va retornar la mirada, amb uns ulls foscos com els forats negres, i va exhalar suaument.

—Ja veig.

—No significa res per a mi —va dir Vader, agitant la mà enguantada—. Pensaments dispersos, res més.

—Mmh. El passat és com un fantasma que ens aguaita. Cal eliminar els fantasmes. Quedar-se en el passat és una mostra de feblesa, Lord Vader.

—Sí, mestre —va respondre Vader.

En comprendre que la lliçó del seu mestre havia acabat, Vader va tornar a girar-se cap a la porta i la va obrir forçant-la. Va haver d'agenollar-se per veure el compartiment de passatgers. Els cossos del pilot i el copilot estaven tombats, amb els ulls oberts i les seves extremitats disposades en angles impossibles. L'aterratge els havia destrossat.

Els quatre guàrdies reials estaven escampats pel compartiment. Dos d'ells encara estaven lligats als seus seients, que s'havien desprès de la paret.

—Lord Vader —va dir el capità dels guàrdies, alliberant-se de les corretges del seient—. On està l'Emperador? Està...?

—Està aquí —va respondre l'Emperador des de darrere de Vader, encara que Vader no l’havia escoltat acostar-se, ni tan sols l’havia sentit—. Sa i estalvi.

—Aixequin-se —va ordenar Vader.

El capità i l'altre guàrdia que encara estava en el seient es van posar a peu dret, trontollant-se. Els altres dos estaven tombats en el terra. Vader es va sorprendre de veure que la cama d'un d'ells va donar una sacsejada, com un acte reflex. No estava mort.

—Aquí solament hi ha tres morts —li va dir al seu mestre.

—De debò?

El líder dels guàrdies es va agenollar i va comprovar l'estat del seu company.

—Està inconscient, el meu Emperador. No s'havia cordat el cinturó i ha volat d'un costat a un altre durant l'aterratge.

El guàrdia ferit va gemegar. La seva mà enguantada es va obrir i es va tancar.

—Mati’l —va ordenar l'Emperador.

El líder de la Guàrdia Reial, obligat a obeir immediatament qualsevol ordre de l'Emperador sense fer preguntes, no va vacil·lar. Es va posar en peus, va desenfundar el seu blàster pesat i va disparar al seu camarada en el cap. Un únic tret que li va deixar un forat fosc i fumejant en el casc.

—I ara hi ha quatre —va concloure l'Emperador.

Vader va entendre el missatge i es va tornar cap al seu mestre. El seu respirador ressonava, pausat i audible.

L'Emperador va negar amb el cap, amb fals penediment.

—Ha estat estúpid. I l'estupidesa, igual que la nostàlgia, és una feblesa. No puc tolerar la feblesa en els qui m'envolten. És una veritable pena. Però de vegades hem de prendre decisions difícils. Ara treu-nos d'aquí, si us plau, Lord Vader.

Vader va encendre la seva espasa de llum. El seu mestre ho observava amb atenció, inexpressiu.

Vader va clavar l'espasa de llum en el metall de la paret i la va utilitzar per retallar la forma d'una porta en el casc. Vader va sortir el primer, seguit pels dos guàrdies reials. Finalment, va sortir l'Emperador.

El suau llim sorrenc del terra de la jungla estava cobert de fulles seques i branques caigudes. Per sobre dels seus caps, uns arbres d'escorça fina i més de setanta metres d'alt s'alçaven cap al cel. Amb prou feines els permetien veure l'última llum del dia. Les arrels dels arbres, que sortien del terra i formaven nusos de fusta retorçada, arribaven a ser tan altes com Vader. Les copes dels arbres s'agitaven amb els vents constants de Ryloth, com si la jungla sencera estigués murmurant xafarderies a cau d'orella. A la part alta dels arbres alguna cosa molt gran aletejà entre les branques, fent caure moltes fulles. Al lluny, en la foscor, algun animal udolava mentre el dia arribava a la seva fi.

—Comprovin els kits de supervivència —va ordenar Vader als guàrdies reials—. Busquin tot el que es pugui aprofitar.

No van obeir fins que l'Emperador va assentir amb el cap. Quan es van anar, Vader es va tornar cap al seu mestre.

—M'està posant a prova, mestre? —va preguntar, intentant conservar un to de respecte.

—A prova? Així és com perceps les coses?

—M'equivoco?

El seu mestre va somriure i li va posar una mà en l'espatlla. La mateixa mà que podia emetre rajos de Força. Ho va fer amb un gest que era alhora una demostració d'afecte i de poder.

—Tots estem sempre a prova, amic meu. Les proves ens fan més forts, i aquesta força és poder. I el poder és el nostre objectiu. Hem de superar totes les proves a les quals ens enfrontem —va fer una pausa llarga—. O morir en l'intent.

Vader no podia interpretar el rostre del seu mestre o el significat ocult darrere de les seves paraules. Gairebé mai podia.

 Següent