Els Lords dels Sith (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Cham i Isval van intercanviar mirades d'alarma. Havien sentit la comunicació a través del canal obert. Coneixien el so del respirador.

—Això era...? —va preguntar Isval.

—Vader —va dir Cham—. Havia de ser-ho. Pok?

—Estic d'acord —va convenir Pok—. És Vader.

Coneixien a Vader pel que havien sentit sobre ell. En el pont de comandament, el silenci es podia tallar amb un ganivet.

—Què sabem sobre ell? —li va preguntar Cham a Isval, gairebé murmurant.

Ella va fer un gest de negació amb el cap, agitant els seus lekku.

—No gaire. Històries de segona i tercera mà. Tinc entès que els oficials l’odien, però que els soldats d'assalt pràcticament el veneren.

—Com ha pujat a la nau de Pok?

Isval es va encongir d'espatlles. Ja no caminava d'un costat a un altre. Mal senyal.

—Diuen que pot fer coses que ningú hauria de poder fer. Tothom li té por. Això és dolent, Cham.

—Ho sé —els ulls de Cham van seguir als de l’Isval cap a la finestra principal. No podien veure el transport, però Cham se’l podia imaginar. I ara s'imaginava a Vader en el seu interior.

—Situació, Pok.

Durant un moment, Pok no va respondre. Potser estigués ocupat amb altres coses.

—Els motors no funcionen, Cham. Les armes estan destruïdes. Ens ha abordat... d'alguna forma. Ja ho has sentit.

—Com us ha abordat? —va preguntar Cham—. Va sol?

—No ho sé —va dir Pok. Llavors es va dirigir a algú en el pont de comandament—. Necessito aquesta informació ara —llavors una altra vegada a ell—. Cham, aquí som vint-i-sis. Podem lluitar. Almenys, fer-los pagar.

—Pok... —va començar Cham, però Pok li va estalviar haver de dir alguna cosa.

—No et preocupis. No ens capturaran. Els meus homes coneixien els riscos quan es van presentar voluntaris per a això. Per desgràcia, no puc autodestruir la nau amb els motors apagats, però he enviat un equip amb els meus millors homes al celler de càrrega. Podem utilitzar les armes com a últim recurs... Què? Espera, Cham —es van sentir unes veus de fons que Cham no entenia, i llavors va tornar la veu de Pok—. Llavors, que pugin. Que pugin immediatament.

Va haver-hi una pausa, i després es va escoltar una veu de fons:

—No responen, Pok.

Cham va silenciar el micròfon del comunicador i li va dir a la seva enginyera:

—Romandrem ocults. Però avisa'm immediatament si algun d'aquests caces Ala-V es mou cap a nosaltres.

Cham sabia que els caces Ala-V no disposaven de sensors de llarga distància, però el vaixell de càrrega es trobava en un extrem dels anells. Fins i tot els caces Ala-V els podien detectar si s'acostaven prou.

—Sí, senyor —va respondre l'enginyera—. Sembla que estan en formació al voltant del transport d'armes.

—No podem permetre que es mati —li va dir Isval a Cham, amb la veu tibant—. Anem a sortir a ajudar-los. Podem lluitar.

—La seva nau està morta —va replicar Cham. Immediatament es va penedir d'haver triat aquesta paraula.

—Cham...

Cham la va ignorar i va tornar a donar-li veu a la connexió.

—Pok?

Pok es va aclarir la gola. El pont de comandament estava en complet silenci.

—He perdut a l'equip que he enviat al celler, Cham. No sé què... els seus comunicadors no responen. Vader deu haver-los interceptat.

Cham va tancar fort el puny, però va mantenir la calma.

—Entès.

Isval li va parlar amb les dents premudes, de forma lenta però emfàtica.

—Hem d'ajudar-los.

Cham va silenciar la connexió i es va girar cap a ella, perdent ja la paciència.

—Ajudar-los com, Isval? No tenen motors i estan envoltats! Encara que aconseguíssim destruir tots i cadascun dels Ala-V, i saps molt bé que no podem, ells trigarien molt temps a venir des de la seva nau a la nostra. Hi ha un destructor estel·lar en camí i hi ha un... un home a bord que ha acabat amb els millors homes d’en Pok.

Isval va romandre immutable davant aquesta descàrrega. La resta de la tripulació va baixar el cap sobre els seus llocs de treball.

—Vader no és un home —va dir Isval, severament—. No pel que he sentit.

—Sí que ho és —va dir Cham, prou fort com perquè ho sentís tot el pont de comandament—. Ha de ser-ho. Però no hi ha res que puguem fer per ajudar-los sense acabar tots morts. Pok ho sap. Tots ho saben. I nosaltres ho sabem —abatut, va tornar a mirar per la finestra principal—. No ens agrada, però tots ho sabem.

Pel comunicador va tornar a escoltar-se la veu d’en Pok.

—Cham té raó. Coneixíem els riscos. Els acceptem voluntàriament.

Cham va deixar anar una paraulota. Pensava que havia silenciat la connexió.

—Pok, ho sento —la veu de Cham es va omplir d'emoció—. Pensava...

—Ho sé —va dir Pok i va deixar anar una rialleta. Va riure de debò—. És Isval la que està amb tu?

—Sí, Pok —va dir ella.

—Sempre tan incisiva com una tempesta de sorra —va dir Pok—. Això està bé. Estic content que almenys ens hàgim pogut acomiadar. Cuida de Cham, d’acord? Té massa principis i això no sempre és bo.

—No ha de ser un adéu —va dir Isval, mirant fixament a Cham.

—Sí, ho és. Però primer intentarem matar a aquest tal Vader. He preparat una emboscada...

Algú es dirigeix a Pok des del pont de comandament.

—Trets de blàster en el passadís d'accés a l'ascensor del pont de comandament, senyor.

Durant un moment, ningú va dir una paraula en cap dels dos ponts. Van passar uns moments molt llargs.

Llavors algú es va posar parlar en el pont de comandament de Pok. Cham no va aconseguir entendre el que deia.

—Situació? —va preguntar Pok a un dels seus tripulants.

—Ningú respon al comunicador.

—Com ha pogut...? Hi havia vuit homes esperant-li! Què està passant aquí fora?

—L'ascensor del pont està pujant! —va dir un altre membre de la tripulació de Pok.

Pok va parlar pel comunicador. Se li escoltava respirar, com si estigués molt a prop.

—Cham, anem a matar a Vader i farem esclatar la nau. No agafaran a ningú amb vida.

—Pok... —va començar a dir Cham.

—Ha estat un honor —va dir Pok—. Seguiu lluitant. Tots vosaltres.

En el pont de comandament de Pok, algú va cridar:

—Per un Ryloth lliure! —i la resta de la tripulació va repetir el crit.

Isval havia agafat el braç de Cham amb tanta força que l'hi estava deixant insensible. Cham observava el comunicador obert com si contingués algun significat ocult. Algun secret que pogués salvar a Pok i a la resta. Però no hi havia res.

La resta de la seva tripulació estava en silenci, cadascun en el seu lloc, amb el capcot. Escoltant.

—S'està obrint! —va dir algú en el pont de comandament de Pok.

Es va escoltar una descàrrega de trets làser, però només durant un moment. Llavors es van quedar en silenci.

—No hi ha ningú —va cridar—. L'ascensor està buit.

—Comprova-ho —va ordenar Pok—. Segueix a bord...

Llavors es va escoltar un espetec i un brunzit, crits, un cop sec, diversos trets, un brunzit perllongat, creixent i decreixent... i molts crits.

—Pok! —va cridar Isval—. Pok!

Cham va deixar anar una paraulota.

—Què està passant aquí? —va preguntar Isval—. Què és aquest so?

A Cham, aquest brunzit creixent li portava records llunyans.

—És una espasa de llum —va dir. El so d'aquestes espases se li va quedar en el cap durant les Guerres Clon, quan els Jedi les empunyaven. Els Jedi feien coses, com Vader, que les persones normals no podien fer. Però els Jedi ja no existien, ni tampoc la República. Només estava Vader i l'Imperi.

Un cop sec, després un altre. Més crits espantats. Només estaven disparant dos o tres blàsters. En el silenci relatiu, es va escoltar un altre so pel comunicador: una respiració. Se sentia molt fort, com si estigués amplificada per un altaveu o un respirador. La respiració de Vader.

—Què és això? És Vader? —va preguntar Isval, esbufegant. Cham va córrer a silenciar el micròfon de la connexió.

Va haver-hi més crits, la caiguda d'alguna cosa pesada i el zumzeig ascendent i descendent d'una espasa de llum.

—Per Ryloth! —va cridar Pok, i el comunicador es va omplir amb el so d'uns trets ràpids.

En sentir el zumzeig oscil·lant de l'espasa de llum, Cham es va imaginar a Vader desviant els trets de blàster amb l'espasa. Ho havia vist abans. De sobte, els trets es van detenir. Pel comunicador van escoltar un bleix. Era Pok, ofegant-se.

—L’està escanyant! —va cridar Isval.

El so va durar uns segons que els hi van semblar hores. La respiració amplificada de Vader contrastava amb els bleixos moribunds d’en Pok. Cham sabia que havia de tallar la connexió, però no podia. Seria com tornar a abandonar a Pok.

—Digues-me el que vull saber —va dir una veu profunda, la veu de Vader—, i la teva mort serà més fàcil.

Van escoltar una respiració entretallada i una inhalació profunda, seguida de Pok insultant a Vader en twi’leki.

—Molt bé —va dir Vader.

Van tornar a sentir la respiració de Pok, ofegant-se. Llavors la seva respiració es va detenir. Van sentir un soroll sord d'alguna cosa pesada però tova caient al terra.

Isval va deixar anar una paraulota. El cor de Cham era com un martell colpejant-li les costelles, però no va dir res. No hi havia res a dir. L'únic so era la respiració de Vader a través del comunicador.

—Talla-ho, Cham! —va dir Isval.

Cham va mirar el comunicador, encès però amb el micròfon silenciat. La respiració de Vader era cada vegada més forta, com si hagués agafat el comunicador per observar-ho o el tingués davant de la cara. Aquesta respiració. Aquesta respiració.

—Talla-ho, Cham! —va cridar Isval.

Cham es va adonar que estava contenint l'aire. Semblava incapaç de respirar.

Només s'escoltava aquest so macabre, regular com un pèndol, fort i ominós.

Cham va recuperar el control sobre la seva respiració i va exhalar, pensant en Pok i en aquests terribles bleixos. L'últim so que havia fet el seu amic.

—Els vostres aliats estan morts —va dir Vader. Davant aquestes paraules, Cham va fer una ganyota.

Isval va colpejar el comunicador amb la mà, tallant la connexió.

Silenci.

—Cham, ens hem d'anar —va dir ella—. Ara mateix.

Però Cham sabia que ja era massa tard. Si intentaven fugir del sistema ara, acabarien exactament igual que Pok i la seva tripulació: perseguits, capturats i executats.

Com Cham no responia, Isval li va dir a la timonera:

—Treu-nos d'aquí.

En sentir això, Cham va reaccionar.

—Ordre anul·lada! —va dir Cham. Llavors es va dirigir a Isval, suaument—. És massa tard per a això. Ens veuran.

—Els caces Ala-V s'estan desplegant, senyor —va dir l'enginyera—. Sembla que estiguin començant un escombratge. S'està acostant una altra nau al sistema. Un destructor estel·lar.

Tots es van quedar sense aire a l’uníson. Les mirades es van centrar en Cham. Estaven esperant les seves ordres, esperant la salvació. Pok ja no estava. Enrere quedava el moment d'abstracció. Cham no va vacil·lar ni un segon.

—Porta'ns pel cap alt profund dels anells. Hem de convertir-nos en una roca més, timonera. Suport vital mínim. Apaga la resta. Anem a surar.

—Si ho apaguem tot, no podrem fugir si ens detecten —va dir Isval—. Quan tornem a tenir els motors operatius...

—No hi ha escapatòria, Isval —va etzibar Cham amb un to pragmàtic—. O ens amaguem o morim. Fes el que t'he dit, timonera.

La timonera va assentir amb el cap i va complir les ordres. La nau va descendir cap als anells. A través de la finestra principal es veien molts blocs foradats de gel i pedra, girant i arremolinant-se.

—Baixa la potència —va ordenar Cham.

—Fet! —va confirmar l'enginyera. Les llums del pont de comandament i de la finestra principal es van apagar.

Les tènues llums auxiliars van recobrir el pont de comandament amb una lleu lluentor ataronjada. La tripulació intercanviava mirades entre les ombres, miraven al sostre, a les parets.

Alguns trossos de gel i roca xocaven contra el casc. Amb el suport vital al mínim, la temperatura va començar a caure en picat. No arribava a ser perillós, només una mica incòmode.

Cham estava més preocupat per la possibilitat que la nau xoqués contra un dels blocs de roca i gel, que giraven a gran velocitat. El casc podia aguantar uns quants cops, però no era impenetrable. Si la nau començava a rebotar contra les roques dels anells, no tindria cap més opció que encendre els motors.

—Tothom tranquil —va dir.

Alguns membres de la tripulació acotaven el cap; uns altres miraven per la finestra principal. La tensió era pitjor que el fred. Passats uns minuts, Cham podia veure el seu alè en l'aire. Intentava no tremolar. Anava d'un tripulant a un altre, posant-los la mà en l'espatlla, en l'esquena, murmurant-los paraules d'ànim. Quan va tornar a estar al costat d’Isval, es va dirigir a ella amb veu calmada.

—Hauria d'haver tallat el comunicador abans. Ens he posat en perill.

Isval no va negar l'error.

—Espero que tinguis l'oportunitat de tornar a fer-ho —li va respondre ella, sarcàstica.

—Ha estat una mica... dur d'escoltar.

—Sí.

—Aquesta és l'última vegada que ens amaguem de Vader —li va prometre Cham.

Ella se’l va quedar mirant i va assentir amb el cap.

Un impacte va fer tremolar la nau. La tripulació sencera va deixar anar una exclamació. La timonera gairebé va caure del seient, però es va aferrar al tauler d'instruments.

No es va produir cap impacte més.

—Només ha estat una roca —va informar Isval—. Tranquils tots. Si aquest destructor estel·lar ens detecta, tot acabarà abans que puguem sentir res.

—Això alegra a qualsevol —va bromejar Cham. Isval li va dedicar un dels seus mig somriures. Més aviat un quart de somriure.

Es van quedar asseguts en silenci durant una bona estona. L'esperança augmentava amb cada minut que passava. Aviat la tripulació tornava a respirar amb tranquil·litat.

—Crec que ja hem esperat bastant —va dir Cham—. Torna a encendre-ho tot, timonera.

Malgrat el temps que havia passat, la tripulació estava visiblement tibada quan van tornar a activar-se tots els sistemes. Si una nau imperial propera realitzava un escaneig, la nau apareixeria immediatament en els seus sensors. Es van tornar a encendre totes les llums, la pantalla integrada en la finestra principal i els motors. Van començar a guanyar altura, allunyant-se dels anells. Al cap de poc, els anells van deixar pas a la foscor del sistema.

—Els sensors no detecten res —va dir l'enginyera.

A través de la finestra principal, veien un sistema buit. Els caces Ala-V ja no estaven. Tampoc el destructor estel·lar. Tampoc Pok i la seva tripulació. Tot havia desaparegut, com si no hagués passat res.

—Porta'ns a Ryloth —va ordenar Cham.

Es va acostar a Isval mentre la nau s'allunyava del camp gravitacional del gegant gasós i s'engegava l’hiperimpulsor.

—S’han acabat les mitges tintes —va dir Cham—. No deixarem de ser previnguts, però hem de pensar més en gran.

Isval es va quedar amb la primera part de la frase, i va repetir les paraules de Cham:

—S’han acabat les mitges tintes. Sí, senyor.

Els estels es van convertir en línies i el fons negre de l'espai va donar pas al blau de l’hiperespai.

***

Vader estava darrere del tron del seu mestre a la sala de recepció de Coruscant, poc il·luminada. El ritme regular del respirador marcava el pas dels minuts. En la porta hi havia dos membres de la Guàrdia Reial, coberts de cap a peus per l'armadura color vermell sang característica del seu orde. Estaven en posició de ferms, cadascun amb la seva pica atordidora. Vader sabia que sota les seves capes carmesines s'amagava una pistola blàster pesada, una vibrofulla i diverses armes més. Uns finestrals enormes permetien veure el perfil de Coruscant, amb incomptables naus sobrevolant els edificis de cristall, metall i ciment de la megaciutat. El sol projectava la seva última llum sobre l'horitzó, banyant-ho tot en tons vermells i ataronjats.

L'Emperador estava assegut en el tron, en silenci. Semblava estar abstret.

Però Vader, des de darrere del tron, sabia que no era així. El seu mestre mai estava abstret. Els pensaments de l'Emperador abastaven el temps i l'espai de formes que ni tan sols Vader podia arribar a comprendre. Era capaç d'anticipar i planificar contingències que uns altres no podien ni contemplar. Vader esperava poder aprendre aquesta tècnica algun dia, sempre que no matés abans al seu mestre.

Poc després de destruir als Jedi, l'Emperador li havia dit a Vader que un dia sentiria la temptació de matar-lo. Li va dir que la relació entre l'aprenent i el mestre Sith era simbiòtica, però que l'equilibri era molt delicat. Un aprenent li devia lleialtat al seu mestre. Un mestre tenia l'obligació de transmetre-li coneixements al seu aprenent i mostrar-li fortalesa. Però les obligacions eren recíproques, interdependents. Si un dels dos deixava de complir les seves obligacions, el deure de l'altre era destruir-lo. La Força ho requeria.

Des d'abans de les Guerres Clon, el mestre de Vader havia demostrat sempre una gran fortalesa, i per tant, Vader tenia la intenció de demostrar tota la lleialtat possible. D'aquesta forma, el seu domini mutu estava assegurat.

Potser Vader intentaria matar al seu mestre algun dia. És el que feien normalment els aprenents de Sith. Havien de fer-ho, si estaven ben entrenats. Un aprenent era incondicionalment lleial... fins que deixava de ser-ho. Tant el mestre com l'aprenent ho sabien.

—Però la nostra relació és diferent, mestre —li havia dit Vader llavors.

—Potser —li havia respost el seu mestre—. Potser.

O potser l’autoengany formava part de l'entrenament que un mestre li inculcava a l'aprenent.

—Estàs afligit, amic meu —li va dir l'Emperador, omplint el silenci amb la seva veu forta. Sovint, l'Emperador es referia a ell com a amic. Potser fossin amics, encara que Vader intuïa que l'ús d'aquesta paraula ocultava una intenció secreta. Creia que el seu mestre utilitzava un terme usat entre iguals per emfatitzar el fet que mestre i aprenent no ho eren.

—No, mestre. No estic afligit.

L'Emperador va deixar anar una rialleta, que es va convertir en riallada.

—«Afligit» potser no és el terme més precís. Tens pensaments violents. —Palpatine va fer girar el tron per mirar a Vader. Els ulls li cremaven dins de la foscor de la caputxa—. Estàs reflexionant sobre la fortalesa, sobre la seva naturalesa. No és així?

Vader mai li mentia al seu mestre. I comprenia que el seu mestre només li feia preguntes després d'haver reflexionat molt, perquè la resposta revelés més que paraules.

—Sí.

L'Emperador es va tornar a donar la volta i es va quedar d'esquena a Vader. Un gest calculat.

—Comparteix els teus pensaments amb mi, el meu aprenent.

Vader no va vacil·lar.

—Estava pensant en les lliçons que una vegada em va donar sobre la relació entre un mestre Sith i el seu aprenent.

—I? —va preguntar el mestre.

Vader es va agenollar i va inclinar el cap.

—Percebo una gran fortalesa al meu voltant, mestre.

—Bé —va dir l'Emperador—. Molt bé.

Passat aquest moment, Vader es va posar dempeus i es va quedar en posició de ferms darrere del seu mestre.

Van esperar junts l'arribada d’Orn Free Taa, el delegat de Ryloth. Un titella. Vader no coneixia l'objectiu de la trobada. El seu mestre només li explicava el que necessitava saber.

Al cap de poc, els dos membres de la Guàrdia Reial es van apartar per obrir la porta doble, segurament alertats de l'arribada imminent del senador a través dels comunicadors del casc. Però abans que poguessin fer-ho, l'Emperador va fer un gest amb el dit i va obrir les portes utilitzant la Força. La llum de la càmera adjacent il·luminava des d'enrere la silueta grassa del senador twi’lek. El senador es va detenir aquí un moment, com si s'hagués quedat clavat pels ulls de l'Emperador, o com si hagués de reunir valor per entrar.

—Passi, senador —va dir l'Emperador, amb aquesta veu que sempre utilitzava per intimidar a gent petita, feble i fàcil d'espantar.

—Per descomptat, per descomptat —va dir Taa, endinsant-se a la sala. Mirà als guàrdies de cua d'ull mentre caminava, i va reduir el pas un moment quan les portes es van tancar audiblement a les seves esquenes.

Detenint-se davant del tron, va fer una reverència amb les seves vestidures brodades. Tot el que li permetia la seva cintura.

—Emperador Palpatine —va balbotejar, amb gotes de suor relliscant-li per aquesta pell blava arrugada i amb la mirada alternant nerviosament entre Vader i l'Emperador.

Els seus esbufecs eren tan forts, que gairebé estaven a l'altura del respirador de Vader.

—Com està, amic meu? —va preguntar l'Emperador.

—Molt bé —va respondre Taa entre esbufecs, i va afegir ràpidament—. Molt bé, però no totalment bé, el meu Emperador. Perquè sé que la producció d'espècia de Ryloth s'ha alentit considerablement a causa de... uns successos desafortunats. Però...

—Uns «successos desafortunats» —va respondre l'Emperador, inclinant-se cap endavant en el seu tron—. Vol dir els atemptats terroristes del moviment Ryloth Lliure?

Taa va esbufegar i es rellepà les dents punxegudes. Un tic nerviós. Els seus lekku es van retorçar.

—Sí, el meu Emperador. Són uns fanàtics esgarriats que han posat en perill a la meva gent amb la seva imprudència. Però... —va fer una pausa per recuperar l'alè abans de continuar—... entre les forces de seguretat twi’leks i les tropes imperials de la Moff Mors, crec que les coses ja estan sota control i que la producció es restablirà aviat.

—Vaja —va dir l'Emperador—. Resulta que no comparteixo el seu optimisme, senador. Ni la gran estima que sent per la Moff Mors.

Era com si Taa hagués rebut un cop de puny. Se li va enfosquir la pell. Va parpellejar, va empassar saliva, va donar mig pas cap enrere...

—Però segurament... —va començar a dir Taa.

—Com jo no crec que les coses estiguin «sota control», he pres una decisió.

Un arravatament de pànic es va apoderar dels ulls de Taa, que anaven sense parar de Vader a l'Emperador.

—El meu senyor...

—I aquesta és la meva decisió: Lord Vader i jo li acompanyarem en una visita oficial a Ryloth. Allà investigarem el problema nosaltres mateixos. Notificaré a la Moff Mors que hi anirem.

Taa estava entre abatut i alleujat.

—Jo... no sé què dir.

—No ha de dir res —li va replicar l'Emperador—. La decisió està presa. El viatge ja està planificat i tot està «sota control».

—Per descomptat —va dir Taa, baixant la mirada mentre s'ajustava els plecs de roba de la panxa—. Però... jo haig de tornar a Ryloth? No li seria més útil aquí, el meu Emperador?

—No ho crec —va respondre l'Emperador—. La seva presència allà serà inestimable. Crec que és hora que la gent de Ryloth se senti part de l'Imperi. No està d'acord?

—Ah, per descomptat, per descomptat —va concedir Taa, assentint amb el cap.

—No sembla convençut, el meu vell amic.

Taa va negar amb el cap, amb tanta força que les orelles se li van estendre com ales.

—No, no. Solament és que... —la seva veu es va convertir en un murmuri— l'ambient d'aquest planeta em resulta... desagradable.

—Estic segur que estarà bé, senador —va dir l'Emperador, amb la veu carregada de desdeny—. Viatjarem junts, a bord del Perill.

Taa va aixecar la mirada, amb una expressió que semblava plena de preocupacions i excuses, però li va semblar que el més adequat era ometre-les.

—Pot retirar-se, senador —va concloure l'Emperador.

—Emperador —va dir Taa, fent una reverència—. Lord Vader.

Quan el senador va sortir i les portes es van tancar, l'Emperador li va dir a Vader:

—Digues-me què et sembla el senador, amic meu.

—Té por de vostè, i fa bé. Però no és tan tímid com sembla. Farà el que se li demani per preservar el poder i els privilegis que té. Però no farà més del que se li demani. I ho farà tot pensant en els seus propis interessos, després en els de la seva gent i, finalment, en els de l'Imperi.

—Mmh. Diries que és... lleial?

—Tenint en compte aquestes limitacions, sí, jo el consideraria lleial.

—Tenint en compte aquestes limitacions, sí. Estic d'acord amb la teva avaluació. I també crec que Orn Free Taa no és un traïdor.

—Sospitava que ho fos?

—O ell o un membre del seu personal. Semblava un candidat poc probable, però mai se sap. Algú està informant als terroristes del moviment Ryloth Lliure sobre el que ocorre aquí. El segrest que vas impedir ho demostra. La traïció ha de provenir del personal de Taa.

Vader hauria d'haver comprès la motivació de l'Emperador. Com sempre, els raonaments de l'Emperador estaven un pas per davant dels seus.

—I per això anirem a Ryloth? —va preguntar Vader—. Per fer d'esquer? Per què arriscar-nos d'aquesta forma? Jo podria eliminar a Taa i a tot el seu personal. Així acabaríem amb el traïdor.

L'Emperador va negar amb el cap i es va posar a peu dret. Els guàrdies van deixar la seva posició al costat de la porta i van córrer a flanquejar-li.

Vader els va seguir cap a les portes de la sala. El sol projectava els seus últims rajos sobre el perfil de Coruscant, sumint la sala en una foscor encara més profunda.

—Si ho féssim així, no eliminaríem l'arrel de la traïció —li va aclarir el seu mestre—. Ni descobriríem la magnitud de la mateixa, que sospito que va més enllà del personal del senador.

—Ja veig —va dir Vader—. Llavors hauria d'anar jo sol. No hi ha cap motiu per posar-li en perill a vostè.

—Al contrari, sí que n’hi ha —va respondre l'Emperador—. Hem d'arrencar d'arrel tota deslleialtat. Deixar-la assecar i morir a la vista de tots.

—Que serveixi d'exemple. Que enviï un missatge.

—Sí. Que serveixi d'exemple per a la resta de l'Imperi.

—Un exemple necessari —va dir Vader.

Des de la transformació de la República en el nou Imperi Galàctic, havien sorgit focus de caos pertot arreu. Bona part dels planetes de l'antiga República havia acceptat l'Imperi sense queixar-se, però hi havia molts grups de resistència i restes de separatistes per tota la galàxia. El moviment Ryloth Lliure era un dels grups més destacables i poderosos.

—En efecte —va dir l'Emperador—. I és una lliçó que haig de donar jo mateix. A més, vell amic, fa massa temps que no viatgem junts. Informa a la Moff Mors que Orn Free Taa torna a Ryloth per fer una visita oficial, i que viatjarà a bord del Perill. No li direm que nosaltres acompanyarem al senador. Encara no.

—Sí, mestre.

—Tu has estat a Ryloth abans, no, Lord Vader?

La pregunta va desenterrar records de guerra de les profunditats de la ment de Vader.

—Fa molt temps, mestre. Va ser abans d'adquirir saviesa.

—Per descomptat.

 Següent