El fred (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

ALLUNATGE

—Què ha estat això? —va cridar Milo quan va caure del seient.

CR-8R va comprovar l'informe de danys.

—Hem estat colpejats per un projectil làser. Molt a prop de les reixetes de ventilació exteriors.

Més explosions van retrunyir per tota la nau i la cabina es va trontollar mentre l'Au Murmuri se sacsejava violentament.

—Més trets? —va cridar Lina.

—Negatiu —va respondre CR-8R després d'analitzar la informació que enviava l'ordinador de l'Au Murmuri al seu processador—. El primer tret ha provocat una reacció en cadena dins de la nau. Hem perdut l’hiperpropulsor, els estabilitzadors de combustible, els compensadors d'acceleració...

Les explosions se seguien succeint.

—No pots estabilitzar-la? —va preguntar Milo, intentant mantenir a Morq a prop.

—Què creus que tracto de fer? —va respondre Lina bruscament mentre es barallava amb els controls—. Qui ens ha disparat?

—Espera —va dir Milo, que s'havia col·locat de nou en el seu seient. Tornant-se cap al panell de control posterior, va prémer un gran interruptor verd—. L'escàner extern no funciona!

—Per què no? —va preguntar Lina.

—Com vols que ho sàpiga? —va dir Milo abans de colpejar la pantalla en blanc amb el puny.

—Permeti'm —va dir CR-8R connectant-se a un port d'accés de la consola. Es va sentir un espetec quan el droide va intentar reiniciar el sistema de comunicació de l'Au.

—Dóna't pressa! —va dir Milo.

—Ja ho intento!

La visió estàtica de la pantalla va ser substituïda per la imatge de la part posterior de l'Au Murmuri. Els perseguia una elegant nau estel·lar. Era del mateix color que un caça TIE, amb una cabina punxeguda propulsada per dos motors idèntics.

—Curiós —va comentar CR-8R—. Mai havia vist una nau amb aquesta configuració.

—Ha de ser imperial —va dir Milo.

—Tan lluny a l'Espai Salvatge? —va preguntar Lina intentant mantenir l'Au Murmuri recta.

—Sabia que seria un parany! —va cridar CR-8R. Una altra explosió va retrunyir per la nau i Lina va cridar en veure com les espurnes sortien dels controls que tenia sobre el cap. La nau es va trontollar cap a la dreta i Milo es va colpejar el cap contra els controls de l'ordinador.

—Estàs bé? —li va preguntar Lina mirant-lo per sobre de l’espatlla.

—Ja t'ho diré quan la cabina deixi de moure's —es va queixar el seu germà.

Lina va tirar de la palanca de control, però aquesta no va respondre.

—No, no, no! Això és dolent!

—El què? —va dir Milo quan va aparèixer al costat d'ella.

—Els motors no responen —va respondre Lina prement frenèticament els botons del quadre de comandament—. No puc frenar.

—I això és un problema? El que hauríem de fer és fugir tan ràpid com sigui possible.

—No ho entens —va dir Lina mirant a través del cristall davanter—. Hem entrat en l'òrbita gravitacional de la lluna de gel. Anem a xocar!

***

En la cabina de la nau imperial, el pilot droide RX-48 es va colpejar la visera del casc amb frustració.

—Se suposava que només havies d'anul·lar els seus motors! —grunyí una veu profunda darrere d'ell.

—Missió complerta —es va burlar RX-48 mentre l'Au Murmuri es precipitava cap a la muntanyenca lluna—. També he destruït el seu sistema de navegació, els seus suports vitals i les seves defenses! Bé per mi!

RX-48 podia imaginar la mirada en la cara de l’humanoide. També podia imaginar les mans d'aquell idiota agafant el seu blàster.

«Doncs vinga, llavors —va pensar el droide per a si mateix—. Parteix-me en mil trossos. M'agradaria veure't pilotar el Missatger Estel·lar pel teu compte, inútil!».

—Què et fa tanta gràcia? —es va queixar el seu cap.

—Només que has robat una nau d'exploració imperial de primera qualitat per perseguir aquest sac de cargols —va respondre RX-48—. Em sembla excessiu. Quina ferralla!

—Aquesta ferralla conté una cosa molt valuosa. T'asseguro que no riuràs tant si es destrueix.

RX-48 va mirar a través de la seva llardosa visera. L'Au Murmuri estava en mal estat. La potència desapareixia dels seus motors i una dotzena d'incendis apuntaven per diverses esquerdes del casc. No hi havia garanties que la nau arribés a la lluna, i molt menys que anés a xocar.

—Vas dir que eres el millor dels millors —li va recordar al droide amb la seva aspra veu—. Fes alguna cosa!

—Vaig dir que era el més barat dels millors —va dir RX-48 agafant els controls amb tres dels seus braços—. Els estalvis es mengen les tovalles!

RX-48 va sentir el cruixit dels guants de l'home que li havia contractat. Sí, definitivament aquesta vegada havia agafat el seu blàster.

—Però no hi ha necessitat de fer-ho tot en un mateix moment —va afegir abans que el seu cap rescindís el contracte per complet—. Els agafarem, només espera i veuràs. Activant raig de tracció!

***

—Definitivament, el planeta s'està acostant! —va dir Milo mentre ho observava per sobre de l'espatlla de la Lina.

—És una lluna! —va corregir CR-8R sense aixecar la mirada de l'ordinador.

—No m'importa el que sigui —va etzibar Milo—. Només evita que ens estavellem!

—Els controls no funcionen —va dir Lina, mentre una resplendor es va estendre per la vitrina davantera—. Estem entrant en l'atmosfera.

Milo no sabia què era pitjor: si la calor en la cabina o l'horrible pudor de cremat.

Va haver-hi un nou cop en la part de dalt i una altra alarma es va unir al cor de gemecs electrònics.

—Ara què? —va preguntar Milo.

—La nau imperial ens està intentant agafar amb un raig de tracció —li va dir CR-8R.

—Tres hurres per l'Imperi —va dir Milo sense amagar la ironia en la seva veu—. Llavors, per què no frenem?

Lina va revisar els instruments.

—Hi ha alguna cosa en l'atmosfera superior de la lluna que ho està impedint. No poden fixar-nos.

—Genial. Ni tan sols podem confiar que els dolents ens agafin. Alguna idea més?

Lina es va ajustar la mandíbula, amb la mirada fixa en el front.

—No us agradarà.

—Prova —va respondre Milo.

Va assenyalar la cresta d'unes muntanyes nevades que s'estenien davant seu.

—Les usarem per frenar.

Els ulls d’en Milo es van obrir de bat a bat.

—Usar-les com? Xocant contra elles?

Lina es va encongir d'espatlles.

—O rebotant sobre elles.

—Tens raó. No m'agrada —li va dir Milo—. Gens ni mica.

—Quina altra opció tenim?

Milo es va esforçar a pensar en una alternativa.

—Càpsules salvavides?

CR-8R va fer un cop d'ull al localitzador de fallades.

—Danyades i sense reparació possible. No les llançaríem a temps.

—Motxilles propulsores?

Lina li va llançar una mirada.

—Estàs boig?

—Va dir la noia que vol usar una serralada sencera com si fos un matalasset!

—Discutir no és la solució —va cridar CR-8R—. Ningú vol estavellar-se contra un planeta gelat, però...

—Pensava que deies que era una lluna! —va apuntar Milo.

Lina va empassar saliva. Les muntanyes estaven cada vegada més a prop.

—Molt bé nois, prepareu-vos. Això va a doldre!

***

—Què passa amb el raig de tracció?

—Estic una mica ocupat ara mateix —va respondre RX-48, intentant controlar el descens amb tres braços—. Tret que vulguis prendre els controls.

—Una idea excel·lent! —va dir el seu client mentre apareixia al costat de l’RX-48. Lliscant-se en el seient del copilot, va sacsejar un dels braços del droide i va prendre els controls de la nau.

—Escolta! —va exclamar RX-48—. On estan els teus modals?

—Estava ponderant els pros i els contres de llançar-te per l’escotilla de ventilació! —L’humanoide va entretancar els ulls, mirant al finestral—. Ara què passa?

L'exterior s'havia enfosquit pels arremolinats núvols.

RX-48 va revisar la seva pantalla.

—Un torb. Bastant molest, per la qual cosa sembla.

—Un petit advertiment no hagués vingut malament!

—Ha aparegut del no-res —es va excusar RX-48, aixecant el cap per intentar veure alguna cosa—. Sóc pilot, no un penell.

Una llum va parpellejar en la consola.

—Què ha estat això? —va preguntar l’humanoide mirant la bombeta com si fos la causa de tots els seus problemes.

—Alerta de proximitat —va informar RX-48—. Recordes aquestes muntanyes cobertes de neu?

—On estan?

—Les teves suposicions són tan vàlides com les meves, però jo ascendiria si fos tu.

—Què?

—Tret que vulguis saber el que passa quan una nau d'exploració s'estavella contra una enorme massa rocosa!

Amb un bram del busca-raons que tenia per cap, RX-48 va tirar els controls cap a enrere.

***

—Estàs segura d'això? —va cridar Milo a mesura que l'Au Murmuri s'endinsava en la tempesta.

—Ho estava —va admetre Lina—, quan encara podia veure per on anàvem!

—La propera vegada, jo pilotaré la nau! —va protestar CR-8R, just abans que una canonada esclatés sobre el seu cap i emanés vapor pressuritzat.

—Qui diu que hi haurà una propera vegada? —va preguntar Lina mantenint el poc componiment que li quedava—. Allà anem!

Confiant que feia el correcte, Lina va tirar cap enrere la palanca de control. L'Au Murmuri va tremolar, la seva part davantera es va elevar a mesura que els repulsors acceleraven. Volaven a cegues i Lina havia hagut de suposar la distància a la qual es trobaven de les muntanyes. Però... havia suposat bé?

Va haver-hi una sobtada i forta convulsió quan la nau va colpejar alguna cosa. El cap de la Lina es va sacsejar bruscament cap enrere i per un segon va veure els estels, abans de llançar-se de nou cap endavant.

Pum! Va haver-hi un altre impacte, seguit pel so del metall estripant-se, i van volar recte de nou.

—Ho hem aconseguit! —va cridar Lina alleujada, subjectant la palanca de control.

—El què, exactament? —va preguntar CR-8R.

—Rebotar a la muntanya —va dir Milo, respirant amb dificultat—. Com una pedra sobre la superfície d'un llac. Ets brillant, germaneta. Una maníaca, però brillant al mateix temps.

—Només si malgrat tot aterrem fora de perill —va dir Lina mirant a través de la neu—. Ens hem estabilitzat, però no podem saber contra què xocarem quan arribem al terra.

Al costat d'ella, el cap de CR-8R brunzí.

—Accedint als arxius de la família Graf —va anunciar, abans de callar durant el que va semblar una eternitat.

—I bé? —va preguntar Milo.

—La seva mare i el seu pare mai van explorar aquesta lluna —va informar CR-8R—. Encara que una exploració de llarg abast va indicar que aproximadament el 89,94 per cent de la seva superfície està coberta d'oceans gelats.

Davant d’ells, la tempesta havia començat a clarejar i revelava una vasta amplitud de gel que s'estenia en totes les direccions.

Una vasta amplitud de gel que cada vegada es trobava més a prop.

—Subjecteu-vos a alguna cosa —va dir Lina amb les dents premudes—. Vaig a baixar!

 Següent