Els Lords dels Sith (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Cham estava assegut tot sol sota una llum tènue en les seves estances, en un dels molts camps d'entrenament subterranis des d'on dirigia la seva guerra de guerrilles contra l'Imperi. Tenia diverses d'aquestes bases amagades per Ryloth. S'havia passat anys construint un exèrcit, conreant una xarxa de col·laboradors, aconseguint naus i armament, preparant els fonaments per a un gran cop. I ara, aparentment, havia arribat una oportunitat. Una oportunitat més gran del que mai hagués pogut esperar. Estava suant.

Observava el missatge descodificat que tenia a la mà. Fins i tot després de desencriptar-lo, el missatge li semblava estrany.

OFT en ruta c/1 i 2. Transport 1DE. 10 ds.

Ho va tornar a desxifrar, assegurant-se d'haver-ho entès.

Orn Free Taa tornava a Ryloth. Aniria acompanyat per l'Emperador Palpatine i Lord Vader. Vindrien en un destructor estel·lar d’aquí a deu dies.

L'estava llegint correctament; però no tenia cap sentit. Allò feia olor de parany.

Va cridar a Isval pel comunicador. Necessitava la seva opinió.

Isval va venir immediatament, amb mirada inquisitiva. Cham li va ensenyar el missatge desencriptat. Es rellepà els llavis mentre llegia. Llavors es va quedar mirant a la paret, pensant.

—No és possible, no? —li va preguntar Cham.

—Quan ha arribat això?

—Fa una hora, a través dels canals habituals.

—És fiable? —va preguntar Isval.

—La font? Sí, encara que potser estigui mal informada.

—Exacte —va dir ella. Sentia que li palpitava una vena del front. La tenia inflada des que van sentir a Vader matant a Pok en el segrest que va acabar malament. Isval li va retornar el paper del missatge. Els seus lekku es balancejaven expressant irritació—. Potser sigui incorrecte... o un parany. Ha de ser-ho.

Cham va arrugar el paper i el va cremar en la flama de la vela de l'escriptori.

—Això pensava jo. Però... I si no ho és? És una oportunitat.

Isval va esbufegar, caminant d'un costat a un altre de l'habitació, negant amb el cap, amb les mans en els dos blàsters que portava en el cinturó.

—El destructor estel·lar té sentit si vénen —va dir Isval—. El Perill és la nau insígnia de Vader. Però... per què anaven a venir? Això és el que no quadra. Vader i l'Emperador vénen junts a la Vora Exterior? L'única vegada que estan junts en un mateix lloc és a Coruscant. Aquí el problema és el perquè. Necessitem un perquè.

Cham es va quedar mirant a la flama de la vela, pensant en Pok.

—No ho sé. Potser per donar-li una lliçó a Mors? Una demostració de força? Els nostres atacs han reduït enormement la producció d'espècia.

Es referia al ryll refinat, extret de les incomptables mines de Ryloth. L'Imperi utilitzava aquesta espècia i tots els seus derivats per a incomptables propòsits, especialment en les divisions mèdica i científica de l'exèrcit imperial.

—Potser vinguin a substituir a Mors —va especular Isval—. La voldran substituir per Dray?

—Això seria útil, però... —va dir Cham, negant amb el cap—. No. Si Mors cau, Belkor Dray caurà amb ella. Ell no ho veu, però no podrà mantenir-se en el seu càrrec si Mors cau.

Isval estava començant a formar-hi una teoria.

—Portaran més soldats d'assalt?

—Han reclutat a molts col·laboradors i combatents, però no són soldats de debò. Són novençans a la recerca d'aventures. Potser vinguin amb més tropes, tropes d'elit, per afermar el seu domini i controlar la producció d'espècia...

—Potser, però... un sol destructor estel·lar? Per l'Emperador i Vader?

—És un destructor estel·lar, Cham! Pensa en el que estàs dient.

—Sí, però...

—M'aposto el que vulguis al fet que la flota està escampada per tota la galàxia —va dir Isval. Havia deixat de caminar i ara estava mirant a la paret, amb els punys tan premuts que tenia els artells blancs, com si esperés el moment d'assestar un cop decisiu—. O potser l'Emperador no vol venir amb una gran flota per por de què la gent rebi el missatge incorrecte. No vol que sembli que els té por a aquests ridículs revolucionaris de Ryloth.

—Necessito que siguis la veu de la raó, Isval. Jo ja m'estic inclinant massa en una direcció.

—Sí, però potser fas bé —va dir Isval—. I si li estàs donant massa voltes al tema? Cham, quan s'han equivocat les nostres fonts? Imagina que hi ha una dotzena de motius que no podem veure i ens passem el temps intentant descobrir-los... A força de donar-li voltes, se'ns podria escapar l'oportunitat.

—Si jo li estic donant massa voltes, tu li estàs donant massa poques. Estem parlant de gent molt astuta. I si ens estan obligant a sortir del nostre amagatall?

—Fins i tot els homes més astuts cometen errors —va afirmar Isval, tornant a caminar d'un costat a un altre—. A més, no tenen ni idea de les forces que tenim a la nostra disposició, Cham. Fa anys que actuem com una petita banda de terroristes...

—Revolucionaris —li va corregir Cham.

—Revolucionaris. Però tenim naus, centenars de soldats, armes pesades. Es tracta de l'Emperador, de Vader i Taa. Vader, Cham. Pensa en el que li va fer a Pok.

Cham tenia malsons recurrents sobre Pok. Sempre s'aixecava respirant amb dificultat, convençut que s'estava ofegant.

—No necessito que m'ho recordis, Isval. Però estem lluitant per un Ryloth lliure, no per enderrocar a l'Imperi.

Isval es va detenir i se’l va quedar mirant.

—I no és el mateix?

—Què?

—És el mateix, Cham. Si volem un Ryloth lliure, llavors necessitem enderrocar a l'Imperi. O almenys afeblir-lo. Necessitem que cremin focs per tota la galàxia. Llavors potser ens deixin en pau. Potser.

Cham no estava d'acord, però era igual. Eliminar a Vader i a l'Emperador serviria per enviar el missatge que Cham sempre havia volgut enviar: ocupar Ryloth té un preu massa alt. Per molta espècia que hi hagi.

—D'acord —va dir Cham—. Anem a començar a fer plans i a avisar a les cèl·lules. Però encara no farem res, Isval. Ho dic de debò. No direm una paraula de més. Anem a veure si Belkor ens informa d'alguna cosa. Si em comunica que Vader i Palpatine vénen, llavors sabré que ens estan tendint un parany.

—I això per què?

—Belkor mai ens donaria l'oportunitat d'atacar a Vader i a l'Emperador tret que l'hi ordenessin. És ambiciós, però no suïcida.

Isval va assentir amb el cap.

—Té sentit.

—D’acord, llavors ja pots començar. Si Belkor es posa en contacte amb mi, t'ho faré saber.

Isval li va dedicar un mig somriure i va sortir de la sala com si tingués por que Cham canviés d'opinió.

Quan Isval es va anar, Cham es va quedar assegut en el seu escriptori, planificant com ho diria a Belkor. L'oficial imperial era a punt de rebre una sorpresa desagradable.

***

Com tenia per costum, Belkor Dray utilitzava el trajecte en transbordador de Ryloth a la lluna més gran del planeta per ordenar els seus pensaments. A més, assajava l'expressió facial que posava cada vegada que parlava amb la Moff Mors. Estava assegut tot sol en l'espaiós compartiment de passatgers, i assajava diverses expressions possibles per ocultar el desdeny que sentia per ella.

—Ens estem acostant a la lluna, coronel —va anunciar el pilot pel comunicador.

—Informe a la moff que ens acostem, Fruun —va respondre Belkor.

—Sí, senyor.

Fruun era un dels homes d’en Belkor. Un dels centenars de soldats, la lleialtat dels quals havia aconseguit a força de favors o de xantatge. La Moff Delion Mors, mandrosa i descurada com era, havia deixat l'ocupació de Ryloth en mans de Belkor. I Belkor no havia perdut el temps. Havia col·locat oficials de confiança en moltes unitats imperials. Oficials que no li eren lleials a Mors, ni tan sols a l'Imperi, sinó a ell. I els soldats farien el que ordenessin els seus comandants. Els soldats d'assalt eren un problema, evidentment, però a Ryloth no hi havia molts soldats imperials procedents de l'Acadèmia. En essència, Belkor disposava d'un exèrcit en l'ombra, al qual podria recórrer quan arribés el moment adequat.

—Moff Belkor Dray —va dir, provant com sonava el títol de la mateixa forma que assajava expressions facials. Res de coronel o general. Moff.

Algun dia.

Resultaria fàcil desacreditar a Mors, però Belkor havia de fer-ho de manera que ell quedés bé. I ja tenia plans en moviment per fer-ho.

—Aterrant, senyor —va informar Fruun.

Belkor es va aixecar i va comprovar l'estat del seu uniforme: net i planxat, amb els plecs tan esmolats que podrien tallar un tros de carn. Les sabates brillants. La insígnia de rang a la distància reglamentària exacta respecte al coll. Es va llevar la gorra, es va allisar el pèl i va tornar a posar-se-la.

Belkor li prestava una gran atenció als petits detalls. Detalls que uns altres deixaven de banda. Així evitava tornar-se descurat. I tenia massa secrets com per permetre's badades.

El transbordador va descendir sobre la plataforma d'aterratge exterior, i Belkor va polsar un botó per obrir la porta. Va arrufar el nas davant aquell aire tan humit. Feia olor de vegetació. Uns arbres de quaranta metres d'alt envoltaven la plataforma d'aterratge. De les seves grans branques penjaven innombrables branques més petites, gruixudes com braços humans. Aquests milers de llaços vegetals eren el paisatge predominant en la lluna. L'aire estava ple dels xiscles i udols de la fauna local. Les copes dels arbres eren tan altes que bloquejaven la visió de l'elegant centre de comandament de la Mors, construït amb els treballs forçats dels twi’leks.

En la plataforma d'aterratge li esperava un jove oficial subaltern, el nom del qual Belkor havia oblidat, acompanyat per tres soldats d'assalt, que li saludaven mentre Belkor baixava per la rampa. La salutació del jove oficial era bastant descurat. Belkor li va retornar el gest amb fermesa i eficiència.

—La moff no ha pogut rebre-li en persona —va dir l'oficial subaltern.

Perquè estarà embriagada d'espècia, va pensar Belkor, sense dir-ho. O massa ocupada amb les seves esclaves twi’leks.

—Li conduiré cap a ella.

Perquè és massa mandrosa per caminar fins a aquí, va pensar Belkor. Però es va limitar a dir:

—Molt bé, tinent.

Tres caces Ala-V els van passar per damunt volant baix. El característic brogit dels seus motors en l'atmosfera va trencar temporalment la cacofonia de la fauna local.

Belkor ja havia començat a suar a causa de la humitat de la lluna quan va arribar a la zona climatitzada del luxós centre de comandament de la Mors, més semblat a la vila d'un noble de Naboo que a unes instal·lacions imperials. Belkor estava de mal humor per culpa de l'uniforme suat, i amb prou feines va respondre a la salutació dels soldat d'assalt que feien guàrdia davant de les portes principals de la vila.

Uns finestrals enormes permetien contemplar les àmplies extensions de jungla de color viridiana. Pertot arreu hi havia mobles de vores arrodonides, taules de fusta polida, butaques, sofàs i divans molsosos. El conjunt donava una impressió de blanor que resultava molt adequada per a la personalitat de la Mors. Totes les taules estaven decorades amb les «escultures» de pedra típiques dels twi’leks que, segons Belkor tenia entès, no eren més que trossos de roca tallada de forma natural pels vents de Ryloth. Les servents twi’leks es movien pels salons com espectres de color verd clar. Mors triava solament a twi’leks de pell verda clara per al seu servei domèstic. La moff es negava a dir-les esclaves, però cap d'elles podia anar-se’n.

—La seva pell fa joc amb els arbres de l'entorn —li havia dit una vegada Mors a Belkor.

Els soldats d'assalt es van separar i es van col·locar en els seus posts de guàrdia a l'interior, mentre el jove oficial portava a Belkor cap al pati central a l'aire lliure de la vila, on Mors passava pràcticament tot el temps, mentre Belkor feia tot el treball al planeta.

El pati estava cobert per una cúpula transparent retràctil que deixava entrar la llum ambient. En aquest moment, la cúpula estava completament oberta, i centenars d'insectes de colors brillants i de la grandària d'un puny voleiaven per l'aire del pati, procedents dels arbres de la jungla.

Un petit camí transcorria entre flors de colors, matolls i versions en miniatura dels arbres del planeta. Quan Belkor va trobar-la, li va semblar tan tova i recarregada com la decoració de la vila. Estava asseguda en un banc prop d'una font, al centre del pati, embardissada en una conversa amb un hutt. El hutt semblava un llimac de tres metres de llarg amb una pell arrugada i torrada. Tot el seu cos patí convulsions en alguna cosa semblada a una riallada. Belkor va necessitar un gran esforç per contenir una expressió de repulsió. Va fer una fotografia mental del hutt i la va arxivar en l'armari que era la seva ment, amb la intenció d'investigar més tard tots els registres dels seus desplaçaments. Si implicava a Mors en una conspiració amb els hutt, que participaven en nombroses activitats criminals, tindria una eina més per desacreditar a la moff.

Mors va alçar un dit per indicar-li a Belkor que no s'acostés fins que hagués acabat la seva conversa amb el hutt. Observant-los, Belkor va quedar sorprès amb les similituds entre els dos. La dona i l'alienígena semblaven salsitxes massa farcides, solament que Mors estava embolicada en un uniforme arrugat en lloc de pell torrada. Els seus ulls aquosos i la seva expressió vagament distesa indicaven que estava embriagada d'espècia. Els ulls aquosos i l'expressió distesa del hutt indicaven que era un espècimen típic de la seva raça.

—Qui és aquest? —li va preguntar Belkor a l'oficial, en veu baixa.

—Nashi el Hutt, un enviat de Jabba.

Cap dels noms significava alguna cosa per a Belkor, però els va arxivar igualment.

—Què té a veure l'Imperi amb els hutt? —va preguntar.

L'oficial no va respondre. Belkor no va insistir. Mentrestant, el hutt i la dona reien a l’uníson. El riure del hutt era inesperadament agud. Llavors, Mors li va fer un gest a Belkor i a l'oficial perquè s'acostessin.

—Acosti's, Belkor! —va dir Mors. Després es va dirigir a l'oficial subaltern—. Tinent, acompanyi si us plau a Nashi a la seva nau. Ah, i asseguri's que rebi tres caixes de vi de Theen.

—Sí, senyora —va dir l'oficial.

Nashi va donar la volta amb tot el seu cos serpentejant i va quedar de cara a Belkor. Abans que Belkor pogués parlar, la criatura va rotar un núvol pudent que feia olor de carn podrida.

Belkor va fer un pas enrere per sortir d'ell, però no va dir res.

Nashi va murmurar alguna cosa en huttès i va deixar anar una rialleta.

Mors també va riure i li va respondre, també en huttès.

—Senyora, em temo que no entenc l'idioma d'aquest alienígena —va dir Belkor, dirigint-se a Mors amb expressió rígida.

Mors va fer un gest amb la mà com per dir que no importava. Com per dir que res importava.

—Ah, ha dit una cosa de vostè. Que semblava estirat i rígid com un arbre. Jo li he dit que era un oficial jove i ambiciós, i que actualment tots els oficials sortien així de l'Acadèmia. Li he dit que hauria de sentir-li parlar.

—Disculpi?

Mors va somriure.

—Alguna vegada s'ha sentit parlar a si mateix, Belkor? Parla com si totes les seves paraules estiguessin escrites en l'aire amb un traç precís.

El hutt va dir alguna cosa en huttès i els dos van riure alhora.

Belkor no va relaxar la seva postura.

—Per descomptat, senyora.

—Ai, no s'ofengui, Belkor. —Mors es va posar dempeus amb cames tremoloses i li va fer una reverència al hutt—. Bon viatge, Nashi. Estem en contacte.

El hutt va fer el més semblat a una reverència que pot aconseguir un llimac, li va dedicar un gest amb el cap a Belkor i es va allunyar reptant, acompanyat pel tinent.

Mors va tornar a allotjar tot el seu pes al banc.

—Tot això no li agrada gens, no és així, Belkor?

Belkor es va mantenir impassible.

—Disculpi?

—Tot això —va dir Mors, amb un gest expansiu—. Aquest luxe. Li ofèn, no és cert? Ho porta escrit en la cara.

A Belkor no li costava mentir.

—Era solament el... aspecte del hutt, senyora. El luxe no m'ofèn. Tenir un rang implica privilegis.

Mors va somriure i es va inclinar cap enrere, assentint.

—Ho veu? Totes aquestes paraules estan escrites en l'aire amb un traç precís. Ha! Sigui com sigui... és cert. Un rang implica certs privilegis. Ens han destinat al més remot dels dominis de l'Imperi, així que, almenys, haurem de treure-li algun partit.

—Per descomptat, senyora.

—I vostè, Belkor? No gaudeix massa d'aquests privilegis. Vol prendre's una copa de vi amb mi?

Va donar una palmada. Una twi’lek de pell verd clar, amb una túnica i pantalons ajustats i un mocador en el cap va sortir d'entre els arbres. Portava una gerra de vi i dues copes.

Belkor no s'havia adonat que estava aquí.

—Senyora... necessito estar desencaparrat per al viatge de tornada.

—Vostè s’ho perd —va respondre Mors, mentre l'esclava li servia el vi—. I, digui'm, què li porta a la meva petita lluna, Belkor? Tot bé al planeta?

Per a Belkor estava clar que la moff no era més que una estúpida gandula.

—Senyora, haig de presentar el meu informe trimestral sobre Ryloth.

—Ja? —va exclamar Mors, genuïnament sorpresa. Es toquerejà el monyo ben premut que portava durant un moment—. Vaja, que ràpid passa el temps.

—Especialment quan s'està tan ocupat com vostè —va dir Belkor, contenint un somriure.

—Exactament —va dir Mors. Li va donar un xarrup a la copa de vi—. El deure és el deure. Procedeixi, coronel. Què està ocorrent en aquesta roca àrida d'allà a baix?

Belkor es va quedar dempeus mentre recorria una llista de temes acuradament preparada. Coses que volia que Mors sabés: canvis de personal, moviments de tropes, enviaments d'espècia, etc. Durant el recital de Belkor, Mors no va dir res. Es va limitar a assentir distretament de tant en tant.

—Té alguna pregunta? —li va dir Belkor, amb una fórmula calculada. Mors gairebé mai preguntava res, però Belkor havia de mantenir una imatge de deferència.

Mors es va acabar el vi i es va quedar mirant el fons de la copa amb aire malenconiós.

—Solament una. Com estan les coses amb els terroristes?

La pregunta li va agafar desprevingut i Belkor gairebé va perdre aquesta expressió que portava com una màscara.

—El moviment Ryloth Lliure?

—Els terroristes —va insistir Mors.

—Jo... El meu millor personal està en això, senyora —va informar Belkor—. Tot està tranquil al planeta. Fa més d'un mes de l'últim atac.

Segons els plans d’en Belkor, la tranquil·litat no duraria un mes més. Hauria de donar-li una mica d'informació a Cham Syndulla per incentivar un atac. Belkor necessitava violència per part del moviment. Aquests atacs li donaven la munició necessària que utilitzaria per enderrocar a Mors. Però no volia que la violència escalés massa mentre ell fos l'encarregat d'aplacar-la. El que necessitava era violència controlada. Violència canalitzada. Feia mesos que utilitzava a Cham amb aquesta finalitat.

Els ulls de la Mors es van enfocar. Massa, per al gust de Belkor. La dona aguantava bé l'espècia.

—Fa més d'un mes de l'últim atac aquí, Belkor. Però no fa molt, el moviment va intentar segrestar un enviament d'armes. Van fracassar, per descomptat, però...

Belkor no sabia res sobre aquest tema. No l'hi havia dit ni Cham ni ningú. Aquesta ignorància li resultava alarmant.

—On? Quan?

Mors va fer un gest delicat amb la mà.

—No importa. Com he dit, l'intent va fracassar. Tots els terroristes van morir —i en dir-ho, va deixar anar una rialleta com si li semblés divertit.

Belkor va pensar amb cura en la seva propera pregunta. Esperava no haver perdut a Cham. En cas contrari, hauria de començar de zero amb un altre líder de la resistència.

—Hi ha... hi ha algun nom conegut entre els terroristes morts?

—No que jo sàpiga. La gentussa habitual, suposo.

—Vaja, tant de bo ho hagués sabut abans. Hauria reforçat els nostres esforços al planeta, ara que seguim al moviment de prop.

—El seguim de prop? —va preguntar Mors, travessant a Belkor amb la mirada.

Belkor va canviar el pes d'una cama a una altra.

—Com bé sap, senyora, resulta difícil lluitar contra una insurrecció. Els membres de la resistència es fonen amb la població civil. I si matem innocents indiscriminadament, els twi’leks neutrals s'inclinaran per la resistència. Hem fet progressos, però el procés serà llarg.

—Per descomptat —va convenir Mors—. Per descomptat. Sé que està fent tot el que es pot fer. I quant al segrest fallit, jo m'acabo d'assabentar. Ah, per cert... el senador Orn Free Taa ve a Ryloth d’aquí a deu dies. D'això també m'acabo d'assabentar.

Belkor es va posar a pensar immediatament en Cham i en possibilitats.

—Em pregunto per què vindrà el senador. Fa diversos mesos des de la seva última visita.

—Qui sap el que passa pel cap dels polítics? Suposo que l'Emperador li haurà ordenat que torni per fer públic el fracàs dels terroristes en el segrest. Afermar l'ocupació i aquest tipus de coses.

—Apaivagar als quals no són militants —va afegir Belkor—. Demostrar-los que els terroristes estan destinats a fracassar.

—Sens dubte —va dir Mors—. En qualsevol cas, ara ja sap tant com jo.

I Belkor sabia molt bé com utilitzar aquesta informació.

—Senyora, s'ocuparà vostè personalment de donar-li la benvinguda? O ho faig jo?

—Ah, confio que vostè s'encarregarà d'això, coronel. En el meu nom, per descomptat. Ara... on s'ha ficat la noia del vi?

—Començaré amb els preparatius immediatament —va informar Belkor—. Això és tot?

—Això és tot.

Mentre Belkor s'allunyava, Mors li va cridar:

—Belkor!

—Sí?

—Animi's una mica, coronel! Vostè ha d’aprendre a gaudir una mica de les coses! Per cert, si veu a la noia del vi, enviï-me-la.

—Per descomptat —va respondre Belkor. Mentre se n'anava, la seva ment analitzava totes les possibilitats. Quan va arribar al transbordador, havia seleccionat les més interessants i ja tenia un pla en ment. Havia arribat el seu moment. Tenia una oportunitat. L'assassinat d’Orn Free Taa sota la guàrdia de la Mors. Això suposaria un cop letal per a la moff. Taa era un titella sense cap tipus de poder, cert, però era el titella que utilitzava l'Emperador com a eina per calmar a la població de Ryloth. L'única cosa que havia de fer Belkor era assegurar-se que la caiguda de Mors no li esquitxés a ell.

Moff Belkor Dray. Per primera vegada, aquest títol no li semblava una mera aspiració, sinó una cosa plausible i propera.

Tan aviat com va arribar a les seves estances al planeta, va utilitzar un comunicador personal portàtil per enviar-li un missatge encriptat a Cham.

Hem de veure'ns immediatament.

Cham li va respondre en uns minuts, concretant una hora i un lloc per trobar-se. La rapidesa de la resposta de Cham li va sorprendre. Era gairebé com si el twi’lek estigués esperant el seu missatge.

Cinc hores després de la posta de sol, Belkor es va llevar l'uniforme i es va vestir de civil, amb una jaqueta amb caputxa. Va canviar el seu estat en el registre de l'ordinador a: Fora de la base. Oci. Era un eufemisme que utilitzaven els oficials en visitar a les seves amants twi’leks o en freqüentar cantines. Quan l'oficial de guàrdia veia aquesta entrada en el registre, per deferència no feia més preguntes.

—Vagi amb compte, senyor —li va dir l'oficial de guàrdia pel comunicador—. Fa molt vent aquí fora.

Belkor es va muntar en un aerocotxe del moll de vehicles, va introduir el codi que feia baixar el camp de força del moll i va sortir del complex imperial.

Lessu, la capital de Ryloth, s'estenia en forma d'espiral sobre un penyal erosionat, gran com una muntanya. Les muralles, les viles, les borigues i les llars de la ciutat s’arrapaven com el liquen a la pedra. A l'interior de la roca hi havia milers de túnels reforçats i coves naturals. De dia, a Belkor la ciutat li feia pensar en el rastre que deixa una descàrrega d'artilleria. La ciutat havia presenciat moltes lluites, com el planeta sencer, i es notava.

Al voltant de la muntanya volaven dotzenes d’aerocotxes, uns quants valents inclinats sobre les seves motos lliscadores i diversos planadors cinètics, un vehicle d'ales amples dissenyat per dominar els vents de Ryloth. Les llums nocturnes de totes aquestes naus parpellejaven en la foscor. També va veure un parell de patrulles imperials volant baix per sobre de la ciutat. Belkor utilitzava els vehicles imperials amb cautela per imposar la llei. Per a molts nadius del planeta, la visió de naus imperials resultava irritant. Per això delegava les funcions diàries de vigilància policial a una força de seguretat formada per twi’leks, que col·laboraven imposant el domini imperial sobre la seva pròpia gent a canvi d'una paga i unes condicions de vida millors.

Va introduir un codi d'alta seguretat en l'ordinador de bord. Així cap patrulla li molestaria en sortir de l'espai aeri de la ciutat.

Mentre sobrevolava el paisatge, veia petits focs de gent que cuinava en carrers, patis i coves. I malgrat l'hora tardana, els carrers estaven plens d'animals i vehicles que sortien per combatre la calor o l'avorriment.

L'estiu de Ryloth es caracteritzava per la pujada de les temperatures i pels altercats nocturns. A causa de la calor, la gent sortia al carrer i les cantines s'omplien. Les munions provocaven empipaments, i els empipaments provocaven disturbis. La política de Belkor, administrada en nom de la Mors, era contenir aquests altercats tan bé com fos possible i evitar que es produïssin víctimes mortals i grans desperfectes, però sense arribar a sufocar-los completament. Els considerava un mecanisme molt pràctic per esplaiar-se.

La majoria dels twi’leks es trobava en un terme mitjà entre els col·laboracionistes i els fanàtics de la resistència. Però gairebé tots estaven ressentits per l'ocupació imperial. Necessitaven una via de sortida per alliberar aquesta ràbia que bullia a foc lent.

—Si no deixem que protestin de tant en tant, tots acabaran en el moviment Ryloth Lliure —li havia dit Belkor a Mors en una ocasió—. Amb el pas del temps els anirem domesticant, i al final se sentiran a gust amb el nostre domini. Molts ja ho fan.

A Mors allò li va semblar molt savi. Belkor opinava que Cham Syndulla ja tenia suficients guerrers i espies en el seu moviment.

Belkor va tirar dels controls de l’aerocotxe per fer-lo pujar fins a l'altura de creuer. Va començar a veure el paisatge que envoltava la ciutat, pàl·lid sota la llum de la major de les llunes de Ryloth, la lluna en la qual vivia Mors.

Els voltants de Lessu consistien en quilòmetres i quilòmetres de roques i pobles escampats. Alguns estaven envoltats per muralles, uns altres estaven construïts sota terra per protegir-se dels vents implacables i els perillosos depredadors del planeta. El terreny era escarpat i estava cobert per arbustos forts i resistents al vent i per arbres fuet de tronc prim i flexible.

A baix, un moviment li va cridar l'atenció. Va dirigir la càmera de bord cap allà i va ampliar la imatge: tres lyleks enormes estaven desmembrant a un altre de la seva espècie, més petit. Aquests grans depredadors insectoides agitaven les seves pinces amb pues i les poderoses mandíbules cap amunt i cap avall, amb moviments espasmòdics. Tallaven i mataven amb una eficiència que a Belkor li semblava admirable. No malgastaven cap esforç en la massacre. Tot era molt eficient. Molt imperial.

Virà cap a l'oest, de cara als vents de Ryloth, que semblaven voler arrabassar-li el control del vehicle. La pols i els enderrocs colpejaven el parabrisa com si fossin metralla. No era un bon pilot, així que es limitava a agafar els controls amb totes les seves forces, suant, confiant en els compensadors mentre es dirigia cap al punt de trobada.

Quan ja havia deixat enrere l'espai aeri de Lessu, va desactivar el codi de seguretat que havia estat emetent. Per no deixar un rastre que algú pogués seguir més tard, no va introduir les coordenades del punt de trobada en el navegador. En lloc d'això, va activar la lectura en directe de la posició. Anava veient passar les coordenades mentre l’aerocotxe devorava un quilòmetre darrere l'altre.

 Següent