CAPÍTOL 10
TRANSMISSIÓ
Mira Bridger es va agenollar al costat de Davin i va dirigir
una llanterna primer a un ull i després a l'altre.
—Dues vegades seria mala sort —va dir—. Però perdre la
consciència tres vegades? Això és ser descurat.
El lasat grunyí irritat, balancejant-se en el seient i
intentant enfocar la vista.
—Ens ha salvat la vida —va intervenir Milo, recolzant una mà
en l'espatlla de Davin—. Així que, per sort, ha valgut la pena.
—Això és —va dir Ephraim Bridger creuant el baix
compartiment de càrrega del Raig
Estel·lar. Va somriure als nens amb ulls brillants—. Ara sortim d'aquí
abans que hagi de tornar a fer-ho.
Lina va alçar la vista quan la porta de la cabina es va
obrir. Per sobre d’Ephraim va poder veure al Festí Mòbil a la deriva per l'espai, una massa grisa sense vida que
s'allunyava d'ells. El danyat transport imperial seguia de prop la nau de la
Shade.
Lina es va donar una palmada en el front.
—M'havia oblidat per complet —va dir—. La Capitana Mondatha
segueix tancada en el rebost de la seva nau!
—Que es podreixi —va remugar Davin.
—Estic segura que els soldats d'assalt la trauran d'aquí —va
dir Mira—. Encara que no sé com reaccionarà el Capità Korda quan descobreixi
que heu fugit. I també el seu preuat Cràter.
El droide estava recolzat en la paret, endollat a una presa
de corrent propera. Seguia atordit, però la llum començava a intuir-se a poc a
poc en els seus ulls daurats.
—Qui creus que tindrà més problemes —va bromejar Milo—, Stel
o Shade?
—Tots dos els tindran si aquestes aranyes acaben el seu
treball —va opinar Lina—. La veritat és que s’ho mereixen.
—En realitat no són tan dolents —va intervenir Milo—. Només
feien el mateix que les aranyes. Buscar menjar i un lloc confortable on viure.
Davin es va estremir.
—Jo només espero no tornar a veure a cap d'aquestes
criatures en tota la meva vida —va dir, portant-se les urpes a l'enorme cap
calb—. De debò, quan les tenia per tot el meu cos, vaig pensar que era el
final. Vaig pensar que mai més... ah!
Va deixar anar un crit mentre saltava del seu seient, amb el
pànic pintat en la cara. De la butxaca de la seva camisa sobresortien un parell
de petites potes platejades. Però abans que pogués reaccionar, l'aranya havia
escapat i baixava per la seva cama.
—La tinc! —va cridar Milo, plantant-se davant de la
criatura.
Lina va saltar a per ella amb els dos peus, però l'aranya es
va escapar entre tots dos, corrent desesperadament.
—Que no se us escapi —va dir Mira—. Vigila, per aquí!
L'aranya es va donar la volta, derrapant. Havien tret un
panell per fer reparacions i les entranyes de la nau estaven exposades. Si
l'aranya arribava prou lluny, Lina sabia que no podrien capturar-la i el Raig Estel·lar acabaria fet miques.
Milo es va llançar a per la criatura, que es va escapar
d'entre les seves mans. Lina va mirar amb horror com s'acostava cada vegada més
al panell, preparada per al banquet.
Però de sobte una figura va aparèixer del no-res, va saltar
sobre l'aranya i, agafant-la amb les seves llargues urpes, se la va ficar en la
boca i se la va empassar. Lina va veure un parell de potes platejades al costat
del morro de Morq, el mico-llangardaix kowakià, i un instant després havien
desaparegut.
—Morq! —va cridar Milo ple d'alegria i obrint els braços.
El petit mico-llangardaix va córrer cap a ell, fregant el
bec contra el coll del seu amo.
—Per què no m'havíeu dit que estava a bord? —va preguntar
Milo a Mira.
—No ho sabíem —va admetre aquesta—. S'ha degut colar. Petit
dimoniet.
Milo va atreure a Morq cap a si. Lina no podia recordar
l'última vegada que havia vist al seu germà tan feliç. Tal vegada la seva sort
estigués començant a canviar.
Es va tornar cap a Mira, que observava al noi amb ulls
amables.
—Gràcies per venir a buscar-nos —va dir la nena—. Vull dir,
ja sé que també heu vingut per Cràter i el que hi ha en el seu cap, però ens
heu salvat la vida. Mai podrem tornar-vos el favor.
Mira va negar amb el cap.
—No ho heu de fer —va contestar—. I no hem vingut pel que
Cràter guarda en la seva memòria, ho hem fet perquè ens cau bé. I també ens
caieu bé vosaltres. Els rebels hem de mantenir-nos units, no és així?
—Cert —va dir Lina.
—Ara preneu seient, perquè haig de dir-vos una cosa —va
continuar Mira.
Milo va obeir immediatament, amb Morq posat sobre la seva
espatlla, fent sorolls d'alegria.
—Estem tornant a Lothal —va prosseguir Mira—. Just abans de
sortir d'allà, vam rebre una transmissió d'un amic amb contactes en l'Imperi.
Creu que pot saber on retenen als vostres pares.
Lina va agafar la mà de Milo i obrí la boca per parlar, però
no li van sortir les paraules. Seria veritat?
Va observar a Mira, que somreia i assentia lentament.
—Crec que és un bon començament —va dir—. Hauries de tenir
esperança.
—Agafeu-vos bé aquí enrere! —va cridar Ephraim des de la
cabina—. Sóc a punt de saltar a la velocitat de la llum.
A Lina encara li tremolaven les mans mentre es cordava el
cinturó. Va agafar a Milo tan fort com va poder. La nau va trontollar i van
notar la sobtada acceleració.
Anaven de camí.
FI
L'AVENTURA CONTINUA A
STAR WARS
AVENTURES A L'ESPAI
SALVATGE
Sisè llibre: EL FRED
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada