Els Lords dels Sith (XVI-2)

Anterior

2

Preocupats per la possibilitat que els cadàvers de lyleks atraguessin a tot tipus de carronyers, probablement gutkurrs, Goll va conduir a Isval i a Cham a diversos quilòmetres del congost, en plena jungla. Ressonaven els trons i el cel es va omplir de rajos. La pluja aconseguia travessar les copes dels arbres i xopava el terra de la jungla. L'aire feia olor de llim humit.

—Amb aquest temps, buscar a Vader des de les naus serà encara més difícil —va comentar Isval.

Cham només va assentir amb el cap. Estava massa preocupat pensant en sortides i desenllaços. Necessitava trobar una solució, però encara no la tenia.

—Què estàs pensant? —va preguntar Isval.

Cham va esbossar un somriure fals.

—Demà.

Ara va ser Isval la que va assentir sense dir res.

Cham els havia manat parar, pensant que no tenia molt sentit donar voltes per la jungla. Havien perdut el rastre de l'Emperador. Haurien de tornar a trobar-lo per aire. O donar-ho per perdut. Mentrestant, haurien d'esperar.

Evidentment, Isval no parava de moure's, impacient. L'equip de Goll s'havia assegut sobre uns troncs i estava ocupant-se del material.

—Hauríem de seguir endavant —va dir Isval, parant-se davant de Cham.

—Cap a on? —li va preguntar Cham.

Isval grunyí i va seguir donant voltes.

Cham es va permetre plantejar-se la possibilitat que Vader i l'Emperador haguessin mort, devorats pels lyleks sota terra. Ho dubtava, però la incertesa li corroïa. S'estava quedant sense temps per anar tancant esdeveniments. La Base de Comunicacions de l'Equador no trigaria a reparar alguna de les antenes, i llavors s'anul·laria el senyal de bloqueig de Kallon. Arribats en aquest punt, s'engegaria una operació coordinada de cerca i rescat. I ja no tindria marge de maniobra. A més, suposava que la notícia de la destrucció del Perill hauria arribat ja a Coruscant i que en aquest precís instant ja s'estaven preparant soldats i naus imperials per venir a Ryloth, si no estaven ja en camí. Quan arribessin, procedirien a imposar un bloqueig en tot el sistema i llavors...

I llavors ho pentinarien per trobar a la gent de Cham. Sortides. Desenllaços.

Tenia unes hores, com a molt, si volia almenys donar-li a la seva gent la possibilitat de fugir. Sentia que els esdeveniments d'aquest dia se li escapaven de les mans. I estava cansat, completament esgotat.

Va rebre una trucada pel comunicador que tenia amb Kallon i Faylin.

—Endavant.

Isval va deixar de donar voltes i se’l va quedar mirant, més tibada que la corda d'un arc.

—Cham —va dir la veu de Kallon pel comunicador—, acabo de detectar una explosió en l'escàner.

El cor de Cham es va accelerar. Els seus lekku es van estremir d'emoció.

—Estàs segur? Molt lluny?

—A cinc quilòmetres de la teva ubicació. T’envio les coordenades precises.

—Què passa? —va preguntar Isval, que només havia sentit la meitat de la conversa—. Què passa?

Cham va aixecar un dit per demanar-li paciència.

—Kallon, pren nota de la ubicació. No t'acostis. Només confirma.

—Ni tan sols a fer un cop d'ull?

—Kallon, si és Vader, has de saber que va abatre dues naus des del terra i que ha sobreviscut a l'atac d'una horda de lyleks. No t'acostis. Hem d'anar amb molta cura. Confirma.

—Confirmat. Vols que us porti?

—Podem cobrir cinc quilòmetres a peu més ràpid que si tu véns fins a aquí a buscar-nos. Aterra en algun lloc i segueix connectat. Faylin, acosta't a nosaltres, però no massa.

—Entesos —va respondre Faylin.

Cham va tallar la comunicació i li va explicar a Isval el que li havia dit Kallon.

—Podria ser alguna cosa que no tingués res que veure —li va advertir ell, en veure l'emoció d’Isval.

Isval va assentir, calmant-se una mica davant la perspectiva d'entrar en acció.

—Però podrien ser ells. Probablement ho siguin. I no tenim res més. Goll, que els teus homes s'aixequin. Ens marxem.

Goll i els seus homes van preparar l'equip i es van posar en formació.

—I Belkor? —li va preguntar Isval a Cham.

—Cert —va respondre Cham, i va trucar a Belkor pel seu comunicador encriptat.

—Pots aterrar de moment. Hi ha una cosa que hem de comprovar. Però has d'estar llest per quan et cridi.

—Espera, Syndulla, jo...

Cham va tallar la connexió i es va imaginar a Belkor cridant-li des de la seva carlinga. Però Belkor era imprevisible i Cham no es fiava d'ell. Potser decidiria acostar-se a Vader i l'Emperador abans que Cham estigués preparat, o potser delataria la seva posició massa d’hora.

Cham necessitava a Belkor en la reserva amb els seus caces Ala-V, llestos per quan ell els necessités.

Arribats en aquest punt, Cham veia a Belkor com un martell. No volia implicar a l'imperial en tot això fins que tingués un clau a punt.

—Som-hi —li va dir a Isval i a Goll—. Ràpid, ja.

***

Vader, l'Emperador i Deez van sortir del túnel i es van endinsar en la jungla. Plovia amb intensitat i retrunyien els trons. Les fulles dels arbres s'agitaven sota la pluja.

—En quina direcció, Excel·lències? —va preguntar Deez.

Abans que poguessin respondre, una jove twi’lek de pell verda va sortir d'entre la mala herba. Era una post-adolescent. Portava una parca impermeable molt gastada i una cartutxera en la cintura amb una pistola blàster de canó llarg, de l'època de les Guerres Clon. De la motxilla sobresortia material de supervivència, a més d'un tub de fusta tallada que semblava un instrument musical. En veure a Vader, a l'Emperador i a Deez, va obrir molt els ulls i es van estremir els seus lekku, però no va sortir corrent.

Deez anava a agafar el rifle però Vader el va detenir agafant-lo del braç. En veure aquest gest, la noia es va relaxar una mica, encara que semblava preparada per desenfundar si era necessari. Vader detectava en ella més curiositat que por.

—Qui ets? —va preguntar Deez.

—Qui sou vosaltres? Què esteu fent aquí? —va respondre la noia, amb un accent molt tancat que a Vader li va costar d'entendre al principi—. Us heu perdut?

Aparentment, la noia no reconeixia a l'Emperador ni als seus companys. Segurament procedia d'un els nombrosos pobles remots que havia escampats per les zones més salvatges de Ryloth.

—Vine aquí, noia —va dir l'Emperador, utilitzant la Força per donar-li l'ordre.

Incapaç de resistir-se, la noia va sortir d'entre els arbres i se'ls va acostar, petita i vulnerable davant d'ells.

Amb una velocitat sobrenatural, l'Emperador va empunyar i va encendre la seva espasa de llum i va atacar a la noia. Però Vader havia detectat la intenció del seu mestre i es va moure encara a major velocitat, encenent la seva pròpia espasa i interceptant l'espasa del seu mestre abans que pogués colpejar a la noia.

La noia, sota el domini del poder de l'Emperador, semblava no detectar el perill. Es va quedar allà dempeus, amb la mirada perduda, amb el rostre il·luminat per la llum vermella de les espases enfrontades.

En els llavis de l'Emperador es va formar un somriure macabre. Vader notava com augmentava el poder del seu mestre.

A les seves esquenes, Deez va aixecar el rifle i va apuntar a l'esquena de Vader, però ell va aixecar la mà que tenia lliure i va descarregar un cop de Força que el va aixecar del terra i el va catapultar contra els arbres. Es va escoltar crepitar moltes branques sota el pes del cos d’en Deez.

Vader i el seu mestre es van mirar a través de la llum vermella crepitant de les seves espases de llum.

—En això hem arribat? —li va preguntar el seu mestre. Parlava amb veu tranquil·la, gairebé resignada. No hi havia sorpresa en el seu to. Això va sorprendre a Vader.

—Perdoni'm, mestre —va dir Vader, apagant l'espasa—. Penso que la noia ens pot ser d'ajuda.

—De debò? —va preguntar l'Emperador amb veu suau.

—Segur que hi ha un poble a prop —va explicar Vader—. Si tenen una nau...

Deez va aconseguir posar-se dempeus i va sortir coixejant d'entre els arbres, deixant anar un gemec de dolor. Portava el rifle blàster mig aixecat, observant a Vader amb incertesa, esperant ordres de l'Emperador.

Palpatine va arrufar el gest durant un moment, abans que els seus llavis tornessin a esbossar un mig somriure, que Vader no va veure. Li va fer un gest a Deez perquè baixés l'arma, sense apartar la mirada de la màscara de Vader.

—Estic d'acord. Pot resultar-nos útil.

L'Emperador es va quedar mirant la seva pròpia espasa, després va mirar a Vader, va serrar els llavis i va apagar l'arma. Llavors li va dir a la noia:

—El teu poble està a prop?

La twi’lek, encara sota la influència del poder de l'Emperador, va assentir amb la mirada perduda.

—No està lluny. He sortit a comprovar els paranys de caça i he escoltat una explosió. He pensat que seria un despreniment i he vingut a veure. Us he vist entre els arbres.

—I què has pensat en veure'ns? —va preguntar l'Emperador.

La noia va arrufar el front, com si no entengués la pregunta.

—Que què he pensat? He suposat que us hauríeu perdut, que potser us havíeu estavellat. Aquí no es veuen desconeguts gairebé mai. Sereu benvinguts al poble. És el costum.

Palpatine va somriure.

—Va bé saber-ho. Quants sou al poble?

—Trenta-set —va respondre la noia—. Encara que Nària està embarassada. Aviat serem trenta-vuit.

—Perfecte —va afirmar l'Emperador, llançant-li a Vader una mirada de curiositat.

—Mestre? —va preguntar Vader. L'Emperador li va ignorar.

—Porteu notícies del que està ocorrent a les ciutats? —va preguntar la noia.

—Potser sí —va dir l'Emperador—. Teniu alguna nau al poble?

La noia va negar amb el cap.

—No, no tenim naus. Ni tan sols un comunicador que funcioni. Va deixar de funcionar fa un any i no hem pogut aconseguir un altre. Però tenim menjar, foc i cançons.

L'Emperador va somriure.

—Fantàstic. Porta'ns al teu poble.

Sense dir res més, la noia es va donar la volta i els va conduir per la jungla.

Vader va pensar que segurament el poble de la noia l’haurien fundat esclaus que havien fugit d'una de les mines de Ryloth, o refugiats desplaçats feia anys, durant les Guerres Clon. A Ryloth hi havia nombrosos pobles així, que amb prou feines tenien contacte amb el món exterior. L'Imperi sabia de l'existència d'aquests pobles, evidentment. De vegades els desallotjaven i ressituaven la seva població en camps de treball si necessitaven mà d'obra, però en general l'Imperi els deixava en pau. Si al poble de la noia no hi havia ni naus ni comunicadors, no els seria de gran utilitat a Vader i al seu mestre excepte com a parada en el camí. No obstant això, potser trobarien alguna cosa que els fos d'utilitat.

—Com et dius, noia? —li va preguntar l'Emperador mentre avançaven entre els arbres.

—Drua —va respondre la noia, que es va quedar mirant a Deez—. I tu com et dius? I per què portes aquest... vestit?

La pregunta li va prendre desprevingut.

—Em dic Sergent i és un gran honor per a mi portar aquesta armadura.

L'Emperador va desviar la conversa.

—Has vingut fins aquí sola, Drua?

—Doncs naturalment! Conec la selva tan bé com qualsevol —va dir, i es va quedar mirant el cel a través d'una obertura en les copes dels arbres—. Deixarà de ploure en una hora.

—On estan els teus pares? —va preguntar l'Emperador. A Vader li va semblar una pregunta molt estranya venint d'ell.

Sense girar-se, la noia va respondre baixant una mica la veu:

—La meva mare va morir fa dos hiverns. I no vaig conèixer al meu pare.

—Com tu, el meu aprenent —va dir l'Emperador discretament.

Aquestes paraules van desenterrar diversos records de Vader. Durant un moment va veure a la seva mare, que era una esclava, i als incursors tusken que la van matar. També va recordar els moments de satisfacció quan els va matar a tots, a tots i cadascun d'ells.

—Llavors, vius sola? —va preguntar l'Emperador.

—Naturalment que no! Visc amb el meu avi —va respondre Drua.

—Molt bé —va dir l'Emperador—. Intentarem no ser una càrrega per a vosaltres.

***

Cham va comprovar la seva ubicació i la va comparar amb les coordenades del seu ordinador.

—Estem a prop —li va dir a Goll i Isval, que caminaven al seu costat.

Goll es va tornar cap al seu equip, que avançava en la seva formació habitual d’escaramussa, i els va fer un gest perquè es quedessin una mica enrere i es moguessin en silenci.

—Deixeu-me que m'avanci a comprovar la zona —li va dir Goll a Cham.

Cham va assentir amb el cap. Goll va desaparèixer entre els arbres. Es van detenir a esperar en silenci, sota la pluja. Cham estava fascinat per com de bé que Goll es movia per la selva. Cham es va dirigir a Isval, decidit a reparar el dany que havia causat abans.

—Ho sento. Pel que he dit abans.

—Sobre què? —va preguntar Isval sense mirar-li.

—Ja ho saps. Sobre el moviment. Allò que estava cansat i que la lluita hauria de seguir sense mi.

Llavors Isval li va mirar, amb la pell mullada i enrogida.

—Llavors...

—Llavors seguirem endavant. Després del dia d'avui. Passi el que passi. Podem reconstruir el moviment.

Ella el va escodrinyar amb els ulls entretancats.

—No saps mentir, Syndulla. Abans has dit el que pensaves —en sentir això, Cham va aixecar les mans per protestar, però ella va seguir parlant—. No. Escolta'm. He pensat sobre el que m'has dit. Si matem a Vader i a...

—Quan matem a Vader —va corregir-la Cham.

Isval va parpellejar.

—Exactament. Quan matem a Vader i a l'Emperador, l'Imperi no caurà de la nit al dia. Però haurem començat alguna cosa. Una rebel·lió, potser. Però la rebel·lió necessitarà líders. Com tu.

Cham no estava segur del que ella volia sentir, així que no va dir res.

—Crec que no m'estic explicant bé —va continuar dient Isval—. Tenies raó, almenys en part. Ho entenc. Després d'avui, el moviment arribarà a la seva fi. Però no perquè va a morir, sinó perquè va a canviar. Va a estendre's. El que hem fet avui, la qual cosa estem fent avui, es propagarà per tot l'Imperi. I el que sorgeixi de tot això necessitarà líders. Com tu, Cham.

—I com tu —va respondre Cham.

Isval va negar amb el cap, agitant els lekku.

—Jo sóc una lluitadora, no una líder, no una planificadora. Aquest ets tu. Per això no vull tornar a sentir parlar que sigui un altre qui segueixi amb la lluita. A partir d'avui, lluitarem en un altre terreny. Potser ja no siguem el moviment Ryloth Lliure, però seguirem lluitant.

Cham sempre havia lluitat per Ryloth i només per Ryloth, però la forma de pensar d’Isval resultava contagiosa. Potser necessitava una visió més àmplia. Abans pensava que s'havia quedat sense propòsits, però en lloc d'això potser havia trobat una altra missió, un propòsit més gran. Potser.

—Em quedo amb el que em dius, Isval.

—Fes-me cas —va dir ella.

En aquest moment, va aparèixer Goll entre els arbres. Isval no va poder esperar al fet que parlés:

—Què has trobat? —li va preguntar.

—Un vell túnel de lyleks. Sembla que estava tapat per un despreniment però que ho han reobert amb explosius.

—Amb una granada —va precisar Cham.

—Sí —va dir Goll—. Perquè algú pogués sortir des de dins.

—Han hagut de ser ells —va deduir Isval, i en el seu rostre va aparèixer un somriure feroç.

Goll també va somriure.

—Estic d'acord, tret que hi hagi molta gent donant voltes pels nius de lyleks. He trobat un rastre que s'allunyava del túnel. Són més d'un, però amb la pluja és difícil distingir quants són. Resultarà difícil seguir-los el rastre. Hem de posar-nos en marxa.

De sobte, Cham es va adonar que estaven més a prop de la seva presa del que havien estat en tot el dia. A mitja hora, potser a una hora de poder atacar a l'Emperador i a la seva mà dreta. Mirà a Isval, a Goll i a la resta de l'equip de Goll.

—Ja sé el que esteu pensant —va dir Isval.

—Molt bé, perquè jo no ho sé —va respondre Goll, mirant a Cham i després a Isval—. Sembla que t'hagis empassat una roca, Cham.

—Podem fer-ho —va dir Isval, posant-li la mà en l'espatlla a Cham—. L'única cosa que hem de fer és pensar en la sortida, no?

—Exacte —va respondre Cham, i llavors va repetir el que sempre li deia a Belkor, unes paraules incòmodes alhora que reconfortants.

—Arribats en aquest punt, ja no podem fer marxa enrere. Hem d’acabar amb això.

***

El vent portava un zumzeig suau i irritant des d'algun lloc. A Vader li feia pensar en el so d'algun insecte. El zumzeig augmentava o es detenia segons les oscil·lacions del vent.

En escoltar el so, Deez es posava en guàrdia. Preparava el rifle, mirant amb atenció cap als arbres dels voltants, com si anticipés un atac.

Al principi Drua estava desconcertada, després la reacció li va semblar molt divertida.

—No hi ha res a témer. El que sentiu són tubs per a lyleks. El so els espanta. Els irrita el cervell. El meu avi diu que els dol tant el cap que ni s'acosten.

—Un so espanta els lyleks? —va preguntar l'Emperador, retòricament—. Què interessant.

—Bé, si avancen molt decidits no pot espantar-los —va respondre Drua—. El meu avi diu que simplement els porta en una altra direcció. Qui vol caminar cap a un mal de cap?

El terreny s'anava elevant a mesura que Drua els conduïa entre els arbres. El paisatge estava ple de pedregots i piles de roques, cada vegada més nombroses. El zumzeig es va fer més freqüent, i aviat van veure la causa. Dels arbres penjaven uns tubs de fusta corbats, braços gruixuts que s'agitaven al vent. Tenien forats de diverses grandàries reparades per tota la seva longitud. Quan el vent bufava a través dels forats, els tubs emetien aquest zumzeig tan irritant. En veure'ls aquí penjant, Vader va pensar en les forques d'un patíbul.

—Aquest so fa sortir de polleguera a qualsevol —va dir l'Emperador—. I si el vent deixa de bufar, Drua? Llavors els lyleks vindran, no?

Drua li va mirar com si hagués dit una ridiculesa.

—El vent mai deixa de bufar. I si és necessari, podem fugir. Tenim un lloc fortificat per amagar-nos.

—Ja veig —va dir l'Emperador.

Aviat la jungla va donar pas a un terreny escarpat format per muntanyes de terra i roques. Van recórrer diversos pujols abruptes fins arribar a un penya-segat. Es van trobar davant d'una enorme pedrera de parets verticals. A la base de la pedrera van veure dues grans obertures fosques, que semblaven dues boques cridant desesperadament. Vader va deduir que serien entrades de mines. Probablement un d'aquests túnels era el lloc fortificat que havia esmentat Drua.

Prop d'un dels túnels es trobava el poble de la Drua, format per unes trenta o quaranta cases d'una sola planta construïdes amb roques apilades, bigues fetes amb branques d'arbres i sostres d'escorça i pells esteses. Prop de les cases hi havia una extensió d'horts elevats. Vader no va veure cap ramat.

Hi havia torxes en dos punts de les parets de la pedrera. Les flames que ballaven sota la pluja projectaven dibuixos en moviment sobre les parets verticals. Diverses torxes més delimitaven els extrems del poble. Vader va veure a diversos twi’leks movent-se pel poble, d'una casa a una altra. Des de lluny semblaven ombres o fantasmes.

De sobte, es va encendre un gran foc en una zona comuna i mitja dotzena de twi’leks es van reunir al voltant. Era gent normal fent coses normals. Per tota la pedrera va començar a ressonar la música de diversos instruments de vent i una veu femenina captivadora.

—És Dolenta, cantant el Lament de Valaunt —els va explicar llavors Drua.

—Preciós —va dir l'Emperador—. Drua, al poble teniu algun ordinador? Algun vehicle? Drua va somriure i va negar amb el cap.

—No, no tenim res d'això. La nostra vida és molt senzilla —es va tocar el blàster que portava en la cintura—. Amb algunes excepcions, és clar. Però els ancians diuen que massa tecnologia ens tornaria a convertir en esclaus. Tenim els nostres costums, i ens van molt bé.

Els va conduir per la vora del penya-segat fins arribar a un camí sinuós il·luminat per torxes, que baixava fins al fons de la pedrera.

—Tingueu molta cura —els va advertir Drua—. El camí és traïdorenc.

L'Emperador va somriure en sentir això.

Van començar a baixar pel camí. Vader i l'Emperador avançaven amb la mateixa seguretat que Drua. Deez va estar a punt de relliscar diverses vegades.

En arribar a baix es van trobar amb un twi’lek corpulent de pell verda, armat amb una pistola blàster. Portava un xiulet de fusta tallada penjat d'un cordill entorn del coll. Mirà amb recel a Vader, a l'Emperador i a Deez. Semblava lleugerament desconfiat.

—Narmn, no passa res —li va dir Drua—. He trobat a aquesta pobra gent perduda en la jungla. Aquest és Sergent i... —es va detenir en adonar-se que no els havia preguntat el nom als altres dos.

—Em dic Krataa —va dir l'Emperador. Llavors va assenyalar a Vader—, i aquest és Irluuk.

Els ulls de Narmn es van entretancar però va fer una reverència amb el cap, agitant lleugerament els seus lekku, i els va dir:

—Krataa, Irluuk i Sergent, esteu aquí. I perquè esteu aquí, sou benvinguts.

—Molt amable de la teva part —va respondre l'Emperador.

Narmn i Drua els van conduir cap a l'altre costat de la pedrera, cap a la calidesa i la llum del poble. Narmn es va portar el xiulet als llavis i va emetre una sèrie de notes. Vader va suposar que era el senyal que indicava l'arribada d'estrangers. La Marxa Fúnebre de Valaunt es va detenir.

—Vaig a avançar-me per anar a buscar a l'avi —va dir Drua. En veure que Narmn assentia, va sortir corrent.

—Sí, reuneix a tothom! —li va cridar l'Emperador—. Estic impacient per conèixer-los a tots.

Mentrestant, van començar a sortir més twi’leks de les cases i es van reunir davant del poble. Eren com una col·lecció d'ombres, d'espectres. Aparentment, sortien a rebre als desconeguts. A Krataa, Irluuk i Sergent.

A part de l'Emperador, només Vader sabia que aquests noms falsos, Krataa i Irluuk, eren antigues paraules dels Sith que significaven «mort» i «destí».

***

Goll anava deu metres per davant de Cham i Isval, que al seu torn anaven deu metres per davant del grup de Goll. Tots anaven tibants i portaven les armes a punt, excepte Goll. Isval es repetia a si mateixa que Goll era massa bo com per deixar que caiguessin en mans de Vader i l'Emperador. També pensava que Vader i l'Emperador no sabien que algú els perseguia.

Goll anava seguint el rastre entre els arbres, examinant les branques i les fulles, però principalment el terra. Anava grunyint i murmurant dintre seu, guanyant-los per la jungla amb total confiança.

—Hi ha quatre, però no són els mateixos quatre d'abans —va dir suaument, reunint-se amb el grup per informar-los—. Han perdut a un dels guàrdies reials. Ara va un adolescent amb ells, o una dona d'ossos petits. Possiblement sigui twi’lek, però no hi ha forma de saber-ho amb certesa.

—Estan molt lluny? —va preguntar Isval.

—No gaire —va respondre Goll—. Puc avançar-me jo sol a explorar, si...

—No —li va interrompre Cham—. Seguirem junts. Avancem escalonats. Quan els vegis, ens detenim per avaluar la situació i planificar l'atac. Només tindrem una oportunitat. Hem de fer-ho molt bé. Tots sabem del que és capaç Vader. Necessitem atacar per sorpresa, si és possible.

Isval i Goll van assentir amb el cap i van començar a caminar. Goll anava el primer, separat dels altres.

—Hi ha gent que caça lyleks —li va murmurar Cham a Isval—. Ho sabies?

—Ho he sentit alguna vegada, sí. On vols arribar?

—Per què creus que ho fan? —va preguntar Cham—. Per què es juguen la vida d'aquesta forma?

—Per l'emoció, potser —va respondre Isval—. O per demostrar que poden fer-ho.

—Tal vegada pensin que és alguna cosa important —va dir Cham. Llavors Isval es va adonar que Cham no estava parlant sobre els lyleks, i ella tampoc.

—Segurament —va respondre ella—. Si no els semblés molt important, seria absurd fer-ho.

 Següent