Els Lords dels Sith (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Isval va empènyer al seu equip per l'estreta escotilla del mòdul d'accés a la nau. Va veure que es tractava d'una nau escorta. Eshgo la podria pilotar.

—Vinga! Vinga!

Drim va ensopegar i va caure. Isval el va ajudar a aixecar-se. En fer-ho, va veure el corredor pel qual havien vingut. Es va quedar sense alè. Al final del corredor, va veure a Vader saltant des d'una passarel·la de deu metres d'altura. Va aterrar en el terra agenollat. Del puny li sortia un feix vermell d'energia procedent de la seva espasa de llum.

—Vinga, Isval! —va cridar Faylin, arrossegant-la per la camisa.

—És ell —va dir Isval, paralitzada.

Faylin li va tornar a tirar de la camisa.

—Ell? Qui? Hem de fotre el camp, Isval!

Però Isval va pensar en Pok i no tenia intenció d'anar-se’n. Ja havia salvat al seu equip. Ja havia fet el seu treball.

—Pugeu tots i enceneu els motors —li va cridar a Faylin—. Aneu-vos. Ja.

—Isval... —li va suplicar Eshgo.

—Aneu-vos d'aquí! —va cridar Isval, desenfundant els blàsters.

Vader estava a quaranta metres d'ella. Es va posar dempeus. La tripulació empetitia al seu costat. L'estava mirant directament a ella, amb l'espasa de llum a la mà. Isval sentia el pes de la seva mirada, com un cop de puny assestat amb lentitud. De sobte, Vader es va posar en moviment. Avançava cap a ella amb una velocitat sobrenatural, devorant amb cada gambada l'espai que els separava. La tripulació s'apartava al seu pas. La seva forma fosca era com un ganivet tallant la multitud en dos.

Isval va aixecar els blàsters, va apuntar i va començar a prémer els gallets tan ràpid com li era possible. L'aire que els separava es va omplir de línies d'energia vermella. Vader no es va detenir en la seva carrera. La seva espasa de llum era un centelleig borrós que anava desviant els trets en totes direccions. Alguns trets es dirigien cap a ella. Un va impactar en el palet. Les eines van sortir volant i van quedar repartides pel terra. Un altre socarrimà la paret, just al seu costat. Però Isval seguia disparant sense immutar-se.

La tripulació del corredor va entrar en pànic i va sortir en desbandada. Un oficial es va posar en el camí de Vader, frenant el seu avanç durant un moment. Vader el va apartar cap a un costat com si no pesés més que un nen.

—Isval! —li va cridar Eshgo des de darrere.

Vader estava a vint metres. Se li acostava a tota velocitat.

Isval cridava, sense deixar de disparar. Però cap tret podia franquejar la línia de la seva espasa de llum. No comprenia com era possible. Llavors, les seves pròpies paraules li van ressonar en el cap: Vader no és un home.

Però no podia parar. No volia parar.

—Per Pok! —cridava amb cada tret—. Per Pok!

L'ordinador seguia anunciant el compte enrere: sis minuts. Vader estava a deu metres. Disparava una vegada i una altra, una vegada i una altra, cridant. Des d'algun lloc del corredor li van arribar trets de blàster, que van impactar en la paret. Soldats d'assalt, segurament.

Uns braços la van atrapar amb força des d'enrere i la van treure d'allà a ròssec. Eshgo.

—No! —va cridar Isval, retorçant el cos mentre intentava seguir disparant—. Què estàs fent?

—T'estic salvant la vida! —li va cridar Eshgo, arrossegant-la per l’escotilla del mòdul d'accés a la nau, mentre una ràfega de trets blàster impactava en la polleguera de la porta.

Una vegada dins, Eshgo la va asseure en el terra i va colpejar un botó amb el puny per tancar l’escotilla d'entrada. Isval va serrar les dents mentre veia a Vader per última vegada, abans que l’escotilla es tanqués totalment. El va veure corrent cap a ells, amb l'espasa làser a la mà i la capa surant al seu pas.

Isval va fer posat d'aixecar-se cap al panell de control, com per polsar el botó i reobrir l’escotilla. Eshgo va disparar sobre el panell amb el blàster.

Ella se li va tirar damunt, prement amb força els punys, que encara sostenien les pistoles. Es va posar de puntetes per quedar a la seva altura.

—No tenies dret!

—Tu has vist el mateix que jo! No l’anaves a detenir amb trets de blàster, Isval! T'hagués partit en dos!

Just en aquest moment, com per il·lustrar l'argument, la punta d'energia vermella de l'espasa de llum de Vader va travessar l’escotilla, a uns centímetres de l'abdomen d’Eshgo. Van donar un grunyit per apartar-se de l'arma, que va començar a fondre el metall.

Es van mirar durant un moment, respirant-se a la cara.

—Tens raó —va admetre Isval, desplomant-se—. Sí, tens raó. Però no tornis a desobeir una ordre. Som-hi.

Es van amuntegar en la carlinga de la nau escorta. Drim ja havia encès els motors.

Li va cedir el seient del pilot a Eshgo, que es va asseure a tot córrer, mentre Isval es col·locava i es posava el cinturó del seient del copilot.

—Qui era aquest? O millor dit... Què era això? —va preguntar Faylin.

—Vader —va respondre Isval—. Era Vader.

Faylin va deixar anar un insult. Isval només va poder assentir.

—Desacoblant mòdul d'accés —va anunciar Eshgo, mentre la nau se separava del destructor estel·lar—. Estem fora. I aquí està Ryloth.

Quan la nau va començar a maniobrar, Isval va mirar per la finestra, ocupada en la seva majoria per l'esfera enorme de Ryloth. El Perill havia recorregut molta distància des que ells havien entrat. El destructor estel·lar anava a cremar just damunt d'un planeta oprimit per l'Imperi.

A Isval li va semblar molt adequat.

Centenars de càpsules de salvament i nombroses altres naus envoltaven el Perill, entre elles diverses dotzenes de caces Ala-V. Moltes d'aquestes naus segurament aterrarien en la lluna més propera, unes altres a Ryloth. I algunes no sortirien a temps. Amb una explosió originada en l’hiperimpulsor, l'ona expansiva del Perill anava a ser enorme.

—No vagis molt lluny —li va ordenar Isval a Eshgo.

—Què? Hem d'allunyar-nos de...

—Fes el que et dic —va insistir Isval. Eshgo no es va atrevir a desobeir-la una altra vegada.

Isval havia de parlar amb Cham pel comunicador.

***

Vader havia perdut als sabotejadors.

L'ordinador va anunciar que quedaven sis minuts.

Vader va apagar l'espasa de llum. Utilitzant la Força, va córrer cap a la llançadora de l'Emperador, que li esperava en el moll d'aterratge davanter. Els passadissos estaven cada vegada més buits perquè ja s'havia evacuat a la majoria de la tripulació. Quan va arribar a l'hangar on es trobava la llançadora, va tenir la sensació d'estar en una nau fantasma.

Encara cremaven focs per tot l'hangar. La llançadora de l'Emperador es trobava en la seva plataforma, amb els motors en marxa. Vader va pujar corrent la rampa i va trobar al seu mestre assegut tranquil·lament en el compartiment de passatgers de la nau, flanquejat pels membres de la Guàrdia Reial, amb les seves armadures i les seves capes vermelles. Palpatine va tocar un botó del seient.

—Ja podem desenganxar —li va ordenar al pilot. La llançadora es va elevar immediatament. Llavors es va dirigir a Vader—. Asseu-te, vell amic.

—I el Senador Taa? —li va preguntar Vader.

L'Emperador va fer un gest de desdeny.

—Ah, estic segur que s'haurà arrossegat cap a algun lloc segur. Les rates sempre aconsegueixen sortir dels vaixells que s'enfonsen.

***

Isval va prémer la mandíbula per activar el comunicador que tenia amb Cham.

—Cham, em sents?

—Afirmatiu!

—Hem sortit.

—Heu sortit? —va repetir Cham. Isval es va emocionar en notar alleujament en la seva veu—. Em feia por contactar amb tu, fins i tot quan ja estàveu a l'abast de les comunicacions. No volia distreure't. Veig que el Perill està a mig camí entre la lluna central i el planeta. Quin és el vostre estat?

—Les càrregues estan col·locades. Va a caure, Cham.

—Va a caure —va repetir Cham, no per a ella sinó per a la gent que tenia al voltant.

—Crec que hem perdut als equips cimbell. I tenim un problema.

Cham va respondre en veu baixa.

—Quin problema?

Mentre Eshgo allunyava a la seva nau del Perill, Isval observava la marabunta de petites naus escampades per l'espai, que semblava un camp d'asteroides. Isval va aixecar la mà per indicar-li a Eshgo que no avancés més. No volia allunyar-se massa. Eshgo va sospirar per manifestar la seva disconformitat, però va fer el que li ordenava.

—Han descobert el que havíem fet i han donat l'alarma d'evacuació.

Cham es va quedar en silenci. Al cap d'una estona, va sospirar i va respondre:

—No anem a considerar-ho un problema. Que hagin evacuat no és ideal, però encara podem estar satisfets: hem derrocat un destructor estel·lar i eliminat a centenars d'imperials. És un cop molt gran.

Isval va inclinar el cap a un costat, apartant-se una mica d’Eshgo i li va murmurar al comunicador:

—És un cop gran, però no prou. No és suficient, Cham.

—Sí que ho és, Isval. Ha de ser-ho. Hem fet el que...

—No hem acabat! No pot ser. Tot això haurà estat en va si no matem a Vader i a l'Emperador. Volies començar un incendi que s'estengués per tot l'Imperi. Doncs amb això no hi ha prou. Mentiran, diran que han tingut un problema en la nau i que per això ha caigut el destructor, però que l'Emperador i Vader han sortit indemnes. Vols encendre un foc? Demostrar que l'Imperi és vulnerable? Llavors hem de matar a Vader i a l'Emperador.

Ja veia a Cham negant amb el cap.

—Però és que només ens queden dues dotzenes de droides tri-caça, Isval, i encara no hem acabat d'ajustar els seus programes. Encara no han estat provats en situació de combat. Kallon va dir que...

—Ens tens a nosaltres, Cham. Estem aquí fora. Ara mateix —va dir, amb la mirada fixa en les naus que anaven escapant. El temps corria—. Cham, només hem de destruir una o dues naus. Els tri-caces serien una bona distracció per mantenir ocupats als caces Ala-V. No necessitem que estiguin llestos per al combat. —Va observar el panell de control de la seva nau, però la distribució li resultava desconeguda. Li va preguntar a Eshgo—. On estan els controls d'armament? Aquesta cosa té armes?

—Sí —va respondre Eshgo—. Aquí.

Isval va assentir amb el cap i va tornar a dirigir-se a Cham:

—Només hem de trobar-los. Si aconseguim localitzar-los, em puc encarregar d'ells. Cham, em sents?

—En quin tipus de nau esteu?

—En una nau armada. Una nau escorta. Demana-li a Belkor que ens digui immediatament l'identificador de la nau de Vader i l'Emperador. Han de tenir el seu propi identificador especial.

Isval va veure sortir més càpsules de salvament dels laterals del Perill i algunes naus més de l'hangar davanter. A hores d'ara, el destructor estel·lar devia estar gairebé buit. No faltarien més de dos o tres minuts per a l'explosió.

—Cham?

—Molt bé, Isval. Vaig a llançar els droides tri-caça. Després t'informaré sobre l'identificador de la seva nau. Estigueu preparats.

Isval es va reclinar en el seu seient, alleujada.

—Prepara les armes —li va dir a Eshgo—. Quan arribin aquests droides tri-caça, ens anem de cacera.

Mentrestant, es va dedicar a familiaritzar-se amb els instruments de la nau.

***

—Fer què? —va preguntar Kallon, quan Cham va donar l'ordre de llançar els droides tri-caça. Els seus lekku es van estremir d'irritació. Detestava la idea de posar en pràctica un prototip sense haver-lo provat completament—. Encara estan en fase experimental. Serien inútils en un combat.

—Ho sé, però fes-ho igualment. Programa'ls perquè disparin a tot el que no sigui la nau de l’Isval.

Kallon va esbufegar.

—I quina és la seva nau?

—És una nau escorta.

—I ja està? —va preguntar Kallon—. Una nau escorta? No tenim el seu identificador? Com vaig a evitar que els hi disparin?

—Dóna'ls les especificacions d'una nau escorta imperial i programa'ls perquè disparin només a les altres naus —va replicar Cham—. Els caces són una distracció i no van a durar massa. No tinc temps per discutir, Kallon. Llança'ls i ja està. Ara. Després abandona la base i vés-te’n a Ryloth.

Dit això, va deixar a Kallon mussitant, es va donar la volta i va sortir del centre de comandament. Va activar el comunicador encriptat per parlar amb Belkor.

L'imperial va respondre ràpidament, amb irritació en la veu.

—Què?

—Hem derrocat el destructor, però van donar l'ordre d'evacuar-lo...

—Ja ho sé —li va interrompre Belkor—. Ja ens hem assabentat i...

—Necessito l'identificador de la nau que normalment porta a l'Emperador i a Vader. I el necessito ara mateix.

Belkor es va quedar en silenci durant uns segons. Cham se’l podia imaginar avaluant la seva petició i resistint-se a dur-la a terme.

—Si aquests dos no moren —li va recordar Cham—, caiem tots. Necessito aquest identificador ara mateix.

—Em posaré en contacte amb tu —va respondre Belkor i va tallar la connexió.

Cham no estava segur d'això. De sobte va pensar que potser s'havia enfonsat. Va deixar anar una paraulota, mentre veia als droides tri-caça elevar-se dels seus suports i sortir de l'hangar. Va activar el seu comunicador amb Isval.

—S'han llançat els droides tri-caça. No sé si vaig a obtenir els identificadors. Intenta investigar pel teu compte.

***

Belkor estava dempeus enmig del bulliciós centre d'operacions, intentant decidir què és el que havia de fer. Les coses se li estaven escapant de les mans. L'aire semblava massa dens, les parets, massa properes. Li costava respirar.

Necessitava espai per moure's.

I necessitava molt més que la mort de Vader i l'Emperador. No serien suficients. No per a ell.

Sense reflexionar massa sobre el que estava fent, va activar un comunicador amb Mors.

—Què ocorre, coronel? —va respondre Mors, amb una veu tibant i preocupada.

El fet que Mors es dirigís a ell pel rang i no pel nom no era un bon senyal.

—Només volia comprovar la seva situació, senyora. Ja ha sortit de la lluna?

—Ara estic sortint.

—Molt bé, senyora. Li demanarem al pilot l'identificador de la nau i ho prepararem tot per a la seva arribada.

Semblava que estava actuant fora de si, com si es veiés fer les coses des de fora. Com un espectador de si mateix. Es va acostar a un ordinador i va recuperar els identificadors de la llançadora de l'Emperador i del transport de la Mors. Els va copiar en el comunicador encriptat que utilitzava per parlar amb Cham, va sortir de la sala i va trucar al twi’lek.

—Els tens? —li va preguntar.

—T'envio dos.

—Dos? —va protestar Cham.

—Estan en una d'aquestes dues naus. O potser estan cadascun en una. És el millor que et puc oferir. Destrueix les dues naus per estar segur.

Belkor va transmetre els identificadors. El seu cos estava xopat de suor.

—Rebuts —va informar-lo Cham—. No llancis més caces Ala-V fins que hagi acabat tot això.

—Puc retardar el seu llançament, però només una estona —va dir Belkor, que no va poder evitar un to d'exasperació—. Acaba d'una vegada amb tot això, twi’lek.

El twi’lek va desconnectar sense respondre i Belkor es va quedar allà plantat, amb l'uniforme tan suat que se li enganxava a la pell.

Si Mors moria alhora que Vader i l'Emperador, Belkor podria inculpar a la moff. Aquesta era la seva millor jugada. L'única.

Mirà a través del cristall que donava a la sala de comunicacions, que ara mateix era un formiguer d'activitat, i va respirar profundament per calmar-se. Es va allisar l'uniforme, es repentinà el pèl i va tornar al seu lloc.

El seu destí s'anava a decidir en els propers minuts.

***

Mors va córrer cap a la seva llançadora. El seu pilot personal, anomenat Breehld, va desenganxar de seguida. No van trigar a deixar enrere la lluna, recoberta pel mantell verd de la jungla.

—Situació? —va preguntar Mors pel comunicador de canell, mentre s'instal·lava en un dels seients embuatats del luxós compartiment de passatgers de la llançadora.

El control imperial de Ryloth la va informar que el Perill estava en flames i havia sofert danys greus, amb centenars o fins i tot milers de baixes. Ara mateix, el destructor es trobava a mig camí entre el planeta i l'òrbita de la lluna més propera. La de Mors. El destructor estel·lar estava més a prop de Ryloth que ella.

—Quan el destructor entri en l'òrbita planetària, vull que enviïn tots els recursos necessaris per ajudar als ferits i contribuir a la seva reparació.

—Per descomptat, senyora.

El cel blau va donar pas a la foscor de l'espai. A través d'una finestra de la llançadora, va veure allunyar-se la seva lluna i acostar-se Ryloth, que cada vegada era més gran.

No li agradava gens Ryloth. La brutícia, l'aire sec, els vents udolant, la seva pobresa endèmica. El menjar era dolent i la gent sempre estava enfadada. Per a ella no tenia cap sentit aguantar tot això quan podia viure còmodament en la lluna selvàtica i deixar-li tot el treball brut a Belkor.

Però això havia estat un error. Belkor li havia fallat. Mors hauria de fer alguna cosa sobre aquest tema, però la idea li disgustava.

No perquè Belkor li queia bé, sinó perquè significaria molt treball per a ella. I no li agradava gens treballar. Estava massa gran per treballar.

***

El Perill estava surant a l'espai, a mig camí entre Ryloth i l'òrbita de la seva lluna més propera, quan es va produir la primera explosió de la reacció en cadena. Diverses explosions de foc van sacsejar la popa del destructor. Múltiples fragments de la superestructura del Perill van sortir disparats cap a l'espai, passant entre les càpsules de salvament i els caces Ala-V.

—Ha arribat el moment —va anunciar Isval, amb calma.

—Deflectors a màxima potència —va dir Eshgo, amb tensió en la veu—. No estic segur que estiguem fora de perill aquí.

—No et moguis d'aquest lloc —va ordenar Isval, examinant els centenars de naus i càpsules que esquitxaven l'espai.

Diverses explosions van assotar la cua del destructor estel·lar, il·luminant la foscor de l'espai amb flamarades de més de cent metres de llarg.

—Ens hem d'allunyar —va dir Eshgo, amb la veu tibant.

Isval ho sabia, però també sabia que necessitaven estar prop del destructor per al treball de neteja posterior. Estava segura que Vader i l'Emperador ja haurien sortit de la nau.

Les explosions van començar a succeir-se a tota velocitat. La popa va caure davant una única bola de foc que va destruir els motors, encara que el destructor estel·lar va seguir movent-se en direcció a Ryloth per inèrcia. Flames i enderrocs sortien disparats en totes direccions. Les explosions anaven recorrent tota la nau, com una cortina ataronjada que anava cobrint una secció després d'una altra.

La nau escorta de l’Isval es balancejava per les ones expansives dels esclats. A simple vista es podien veure algunes càpsules de salvament girant descontroladament a causa de les ones expansives.

I això només era el preludi. Isval ho sabia. Sabia que al moment en el qual explotessin les càrregues que havia col·locat en l’hiperimpulsor...

—Agafeu-vos! —va avisar per sobre de l'espatlla a Drim, Faylin i Crost. No tenien cinturons ni forma alguna de subjectar-se, així que es van agafar a totes les protuberàncies que van trobar en la cabina.

El buit absorbia les flames gairebé immediatament. Durant un moment, el destructor estel·lar va seguir lliscant-se per l'espai, silenciós, ennegrit pel foc i estripat per múltiples explosions. Desprenia una curiosa aura de pau, com una relíquia d'una guerra molt llunyana. Però aquest moment va arribar a la seva fi quan la reacció en cadena deslligada per l’hiperimpulsor moribund va convertir el Perill en un estel en miniatura.

Una explosió blanquinosa va recobrir el que quedava del destructor i el va reduir a trossets. Isval va entretancar els ulls i se’ls va cobrir amb el braç. Una pluja d'enderrocs en flames es va deslligar en totes direccions.

—Agafeu-vos! Agafeu-vos! —va cridar Eshgo, subjectant els controls amb força.

Una ona expansiva, àmplia i clarament visible, es va originar en el cadàver del destructor estel·lar i va travessar l'espai. Va atrapar unes quantes càpsules de salvament i les va convertir immediatament en ferralla. Innombrables caces i altres càpsules van sortir disparats com els còdols en un torrent.

Quan l'ona expansiva va colpejar la nau escorta, va ser com si haguessin col·lidit contra una paret de roca. La nau va sortir disparada, donant voltes. El metall va cruixir i va xerrotejar. Van saltar les alarmes. Crost, Drim i Faylin, en no estar subjectes, van rebotar contra les parets de la part posterior de la nau. L'energia es va tallar de sobte, de manera que van deixar de sonar les alarmes i es van quedar a les fosques.

Isval va blasfemar. Crost, Drim i Faylin cridaven i gemegaven a causa del dolor.

—Esteu bé? —Isval els va preguntar als tres.

Van respondre amb gemecs i gemecs.

—Necessitem recuperar la potència, Eshgo! —va cridar Isval.

***

—Agafin-se, Excel·lències —va informar el pilot de la llançadora a través del comunicador. Intentava sonar tranquil, però se li notava la tensió en la veu.

L'ona expansiva va colpejar d'una banda la llançadora, que va sortir llançada uns quants quilòmetres, inclinant-se violentament.

Vader i l'Emperador, asseguts, van utilitzar la Força per mantenir-se en la seva posició, però els quatre membres de la Guàrdia Reial van sortir disparats i van rebotar contra les parets. Un ordinador muntat en la paret va començar a deixar anar espurnes. Va saltar una alarma. Les llums de la cabina van parpellejar i al final es van apagar. Tot es va quedar a les fosques i en silenci. La respiració de Vader era l'únic so que trencava aquest silenci.

L'alimentació d'emergència va retornar la llum a la cabina.

—Un moment, Excel·lències —va informar el pilot a través del comunicador.

Els motors van tornar a encendre's i el pilot va estabilitzar la nau. Els guàrdies van tornar a ocupar les seves posicions, sense dir ni una paraula.

Vader va mirar a través d'una de les finestres. Va poder observar centenars de càpsules i naus surant a l'espai, moltes sense potència, a més de milers o milions de peces de ferralla que havien sortit disparades per l'explosió i la subsegüent ona expansiva.

La majoria de les naus volaven o anaven donant voltes en direcció a la superfície marró de Ryloth. Algunes es dirigien a la lluna més propera al planeta. La resta anaven descrivint espirals cap a les profunditats de l'espai.

—Els escuts deflectors han caigut, Excel·lències —va comunicar el pilot—, però els motors estan operatius.

—Prossegueixi cap a Ryloth —va ordenar l'Emperador.

—Arribarem d'aquí a una mica —va respondre el pilot.

—Molt bé, capità —va dir l'Emperador.

***

L'alimentació d'emergència es va activar segons més tard i Eshgo va aconseguir estabilitzar la nau, que va deixar de donar voltes.

—Hem recuperat el control —va informar.

Isval va mirar per la finestra, va veure milers de naus i fragments del destructor estel·lar donant voltes o surant a la deriva a causa de l'ona expansiva. La primera onada de càpsules va començar a entrar en l'atmosfera de Ryloth, acomiadant flamarades a causa de la fricció i omplint el cel de línies ataronjades. Vader i l'Emperador podrien estar en qualsevol part. Va buscar una nau més gran, com una llançadora o alguna cosa semblant, però a simple vista no hi havia res. L'espai a cobrir era massa extens i hi havia massa naus i restes flotants.

—Fes un escaneig complet —li va demanar a Eshgo, i llavors va prémer la mandíbula per activar el comunicador amb Cham—. Necessito aquests identificadors de naus, Cham! Ara o mai!

Cham va respondre immediatament.

—Ara mateix te'ls envio —va respondre Cham, i els identificadors van aparèixer en l'ordinador de bord.

—Busca aquestes naus —li va demanar Isval a Eshgo, però llavors es va posar a fer l'escaneig ella mateixa, sense apartar la mirada de la pantalla per no perdre's res.

—Arriben naus —va informar Eshgo, tocant la pantalla amb el dit—. Sembla que són els droides tri-caça. Alguns dels caces Ala-V encara estan operatius i crec que els han detectat. S'estan movent per interceptar-los.

Isval sabia que el cervell experimental dels droides tri-caça no estaria a l'altura dels caces Ala-V, i això significava que no disposava de molt temps. Si Vader i l'Emperador havien fugit del Perill, havia de trobar la seva nau i destruir-la enmig de tot aquest caos.

—Vinga! Vinga! —li va cridar a l'ordinador.

***

Tota la tripulació del centre d'operacions va semblar quedar-se bocabadada a l’uníson en rebre la notificació que el Perill s'havia desintegrat en milions de fragments. Molts es van quedar mirant una estona al sostre, com si tractessin d'imaginar-se la destrucció aquí a dalt, enmig de l'espai.

—Tothom als seus llocs —va ordenar Belkor, amb un to de veu fingit.

Belkor havia jugat al sàbacc poques vegades i sempre havia estat bastant mal jugador, però ara era a punt d'apostar-ho tot. Li va demanar a l'oficial de comunicacions que es retirés, aparentment per deixar que el jove oficial es recuperés. Va obrir una comunicació amb la llançadora de la Moff Mors.

—Aquí el control imperial de Ryloth —va anunciar.

—Endavant, control —va respondre el pilot.

—El Perill ha caigut. Han sortit moltes càpsules de salvament. Hi ha una nau en dificultats, en la qual viatgen alts dignataris. Dirigeixin-se immediatament cap allà per ajudar-los. Vostès són la nau més propera.

—Com que som la més propera? —va preguntar el pilot. Belkor recordava que es deia Breehld.

—Els caces Ala-V de Ryloth estan sortint just ara. La seva nau està més a prop.

—Entès.

Dit això, Belkor va transmetre l'identificador de la llançadora de Vader i l'Emperador, juntament amb les coordenades de l'última ubicació coneguda del Perill.

La nau de la Mors hauria de donar-li la volta al planeta, però no trigarien més d'un parell de minuts. I llavors, si tot sortia bé, els droides de Cham l'anaven a esborrar de l'espai.

—Atenció, totes les naus de reconeixement —anuncià—. Tindrem molts evacuats, tant a l'espai com al planeta. Facin un seguiment de totes les càpsules.

El terreny agrest de Ryloth i les constants tempestes de sorra anaven a dificultar molt el procés de cerca i rescat, però Belkor havia de donar una bona impressió.

La majoria dels oficials i soldats que anaven a participar en la cerca i rescat eren lleials a ell, així que li resultaria fàcil controlar-ho tot.

—No comencin encara l'operació de rescat —va ordenar—. Primer vull un escaneig complet i un informe detallat.

—Sí, senyor.

Aquest retard permetria a Cham encarregar-se de Vader, de l'Emperador, i de la Mors.

 Següent