Els Lords dels Sith (i XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

—Has de fer-ho —va dir Isval, però ella mateixa s'adonava de la falta de convicció en la seva veu—. És ara o mai.

Cham va observar el llogaret durant uns pocs segons. Li feien mal els ulls.

—Cham? —va preguntar Goll—. Comencem o no?

Cham no va apartar la mirada dels vilatans.

—Comencem. Però amb trets d'advertiment.

—Què? —va preguntar Goll.

—Cham... —va suplicar Isval.

—No anem a disparar contra twi’leks —va dir Cham—. Quan escoltin els trets d'advertiment correran cap a aquesta mina. Per això està aquí. És un amagatall. Probablement comunica amb algun lloc de la jungla.

—Perdrem el factor sorpresa —va dir Goll, obviant les implicacions.

Isval no va voler obviar-les i ho va dir alt i clar:

—Aconseguiràs que mori la nostra gent. Has vist el que pot fer Vader.

Es va odiar a si mateixa per haver-ho dit, però sabia que era necessari dir-ho.

El rostre d’en Cham es va deformar, amb una expressió en els ulls que Isval no havia vist mai. Una barreja de dolor, ràbia i desesperació. Estava esgotat i es notava.

—Et creus que no ho sé, Isval? Però la nostra gent va acceptar les implicacions de la lluita. Tots sabien que podien morir. Aquests vilatans, no. Som revolucionaris, no... —es va detenir a mitja frase, abatut.

—No què? —li va preguntar Isval.

—Pensa bé en el que ens estem plantejant —li va dir Cham—. Que uns caces Ala-V crivellin un poble ple de twi’leks. Pilots imperials matant twi’leks seguint les nostres ordres. D'això és del que estem parlant. Pensa en això.

Isval no tenia temps per pensar en això. Les paraules de Cham li van colpejar com un puny. En lloc d'això, va pensar en Ryiin. Va pensar en totes les noies a les quals havia salvat al llarg dels anys. Es va imaginar a noies com elles en aquest llogaret. En el lloc equivocat, al moment equivocat.

S'havia convençut a si mateixa que crivellar aquest poble era el correcte. Que la mort d'uns quants twi’leks era un preu acceptable per acabar amb Vader.

Es ruboritzà de vergonya i va inclinar el cap.

—Està bé —li va dir Cham.

Isval va tornar a alçar-se i li va mirar.

—No, no està bé.

—De vegades, tots ens perdem, Isval. Només hem de tornar-nos a trobar.

De sobte, Isval va recordar per què Cham era tan important per al moviment i pel que vingués després. Portava anys lluitant contra l'Imperi, odiava el que significava l'Imperi tant o més que ella, però el seu odi i els seus mètodes sempre cedien davant els seus principis.

L’adorava. Ho va reconèixer. Cham era un revolucionari. Ni més ni menys.

—Encara podem retirar-nos —va dir Isval, encara que li va costar molt dir aquelles paraules.

Cham va negar amb el cap immediatament.

—Pok —va dir—. Crost, Drim, Veraul, Eshgo, Div, Mirsil, Nordon, Krev...

Va seguir durant una estona, dient el nom de tots els membres del moviment que havien mort aquell dia. Una vegada més, Isval va comprendre el pes que portava a les seves esquenes.

—Per ells —va dir Cham—. No ens podem anar. Tot això ha d'haver valgut la pena. Hem derrocat un destructor estel·lar. Però hem de fer més per ells. I això significa acabar amb Darth Vader i l'Emperador. Tenies raó tot el temps, Isval.

Isval va buscar paraules per respondre-li però no en va trobar cap. Així que li va donar la mà.

Goll es va aclarir la gola.

—Podem disparar per advertir als vilatans, perquè tinguin temps d'amagar-se en el túnel. Però... i si Vader i l'Emperador també fugen? Llavors què fem? Podrien prendre'ls a tots com a ostatges, o fugir per aquest túnel. I si fugen, Cham? Els deixem fugir o disparem? Si disparem, ens arrisquem a donar-los a alguns vilatans...

—No haurem d'arriscar-nos —va respondre Cham.

Llavors Cham i Isval van dir alhora:

—Vader no fugirà.

Goll els va mirar fixament, va afirmar amb el cap i va parlar pel seu comunicador de canell per donar l'ordre als seus homes.

—De vegades una decisió pot ser correcta i incorrecta alhora —va dir Cham.

—Sí —va ser l'única cosa que Isval va poder respondre.

Quan Goll va assentir per indicar-li a Cham que els seus homes estaven llestos, Cham va treure el seu comunicador encriptat i va trucar a Belkor.

—Belkor, ordena als teus caces que disparin sobre aquestes coordenades quan t'avisi.

—Crec que ho faré... —va respondre Belkor, amb un to una mica atordit—. Però crec que ho faré ara mateix.

—No. Quan t'avisi, Belkor. Abans no.

—Ja et veig, Syndulla! —va cridar Belkor, petant-se de riure—. Ja et veig, i vas a cremar amb la resta! No vaig a respondre davant teu mai més!

Cham va escoltar el so inconfusible dels caces Ala-V solcant l'atmosfera. Ja estaven molt a prop. Cada vegada més a prop. Cham va blasfemar.

—Trets d'advertiment! —li va cridar a Goll—. Ja! Ara mateix!

***

Examinant l'escàner, Belkor va veure com els seus caces s'acostaven al llogaret. Va veure com s'aproximaven, volant baix a tota velocitat per sobre dels arbres. En qüestió de segons, sembrarien el caos. No va poder contenir un somriure. Tenia ganes de saltar, però no hi havia espai en la carlinga. En lloc d'això, va ballar una mica en el seu seient.

I llavors va veure alguna cosa estranya en l'escàner: dues naus addicionals, un transport i una llançadora.

—Què és això? —es va preguntar—. Aquestes dues naus no haurien d'estar aquí, Ophim.

Llavors es va comunicar al cap d'esquadra.

—Meensa, detecto dues naus més. Identifiqui-les.

No va haver-hi resposta.

—Meensa, identifiqui aquestes naus.

Belkor va tenir una sensació, com si se li obrís un forat en l'estómac. Un espai buit que començava a expandir-se i a omplir-se de dubte.

—Què està passant aquí?

Va trucar al transport i no va obtenir resposta. Llavors ho va intentar amb la llançadora, que sí que va respondre. Quan va escoltar la veu a l'altre costat, es va quedar uns segons sense poder respirar.

—Hola, Belkor —va dir la mors.

***

Cham observava atentament la pedrera, desitjant amb totes les seves forces que estiguessin fent el correcte, mentre Goll s'acostava el comunicador de canell a la boca per parlar amb els seus homes.

—Trets d'advertiment per espantar als vilatans cap a l'oest. Després aneu cap a Vader i l'Emperador. No massa a prop. S'acosta suport aeri.

Els homes de Goll van avançar a tot córrer per la pedrera, ajupits, disparant i cobrint-se en velles muntanyes de roques. Disparaven als edificis o cap amunt. Els rajos vermells dels seus blàsters dibuixaven línies en la boirina.

Cham va escoltar els crits de sorpresa dels vilatans per tota la zona. Diverses de les cases van començar a cremar per culpa dels trets, i les flames es van estendre ràpidament. Un dels homes de Goll va llançar una granada cap a les cases. Cham va suposar que la va llançar lluny de la gent per no fer-li mal a ningú, però prou a prop com perquè l'explosió retrunyís en tot el lloc i la gent sortís corrent.

Al principi, els twi’leks es van reunir al centre del poble, alterats, cridant. Alguns dels més valents es van pujar a les teulades d'unes cases per examinar el llogaret. Alguns fins i tot van disparar contra els atacants, però no van encertar.

Cham observava el desenvolupament del combat a través dels macrobinoculars, esperant que els vilatans no es defensessin, esperant no haver de donar l'ordre als caces perquè crivellessin el poble. Es va animar quan va veure a nombrosos twi’leks corrent en direcció al túnel. Els adults s’emportaven als nens i ajudaven a alguns ancians.

—Seguiu endavant —va murmurar Cham.

Molts vilatans van convèncer als seus amics i familiars per fugir. Cham podia veure'ls fent gestos en direcció cap al túnel. Uns quants es van dirigir a Vader i a l'Emperador, demanant-los que els seguissin. Cham es va quedar congelat, contemplant la possibilitat que ells també fugissin pel túnel.

Va contenir la respiració.

Drua va tirar amb força de la capa de Vader. Al seu voltant, tots els twi’leks cridaven, xisclaven i corrien. Uns quants disparaven cap a la foscor contra els atacants invisibles. Els sostres de dues cases estaven cremant, i les flamarades s'elevaven cap al cel.

—Per fi ens han trobat els nostres caçadors —va dir l'Emperador, posant-se dempeus i allisant-se la roba. Deez es va col·locar davant de l'Emperador, protegint-lo, amb el rifle llest per disparar.

—Anem! —va cridar Drua—. Tots vosaltres. Hi ha un lloc segur.

—Hauríem de retirar-nos al túnel, Excel·lències —va aconsellar Deez—. Els reforços estan de camí.

—Oh, no ho crec —va respondre l'Emperador.

Vader va apartar a Drua.

—Vés-te’n —li va ordenar l'Emperador.

Al principi, Drua es va quedar sorpresa. Després es va enfadar.

—Vés-te’n, nena —va insistir l'Emperador.

Drua va marxar corrent amb la resta de vilatans.

—Hauràs de fer-ho tu sol, amic meu —li va dir l'Emperador a Vader—. No puc utilitzar la Força davant de tants testimonis.

—Jo em quedaré al seu costat, Emperador —va dir Deez. Vader va encendre l’espasa de llum.

***

—Això és! —va cridar Isval, mirant pels macrobinoculars.

Darth Vader, l'Emperador i el Guàrdia Reial estaven sols al centre del llogaret. La llum que emetia el foc projectava unes ombres fantasmagòriques. Un raig de llum vermell va emergir del puny de Vader: la seva espasa de llum.

Isval podia sentir els caces Ala-V acostant-se.

—Cham, els vilatans estan fora de perill. Digues-li a Belkor que ordeni l'atac dels caces. Que ho arrasin amb tot. Només estan Vader i l'Emperador. Ja els tenim.

***

Belkor va obrir la boca, la va tancar, la va tornar a obrir... però semblava que les paraules no s'atrevien a sortir. Estava enrogit i suat. Finalment va aconseguir parlar:

—Moff?

—Ha intentat matar-me, Belkor. I ha matat a centenars de companys.

—No, no —va dir Belkor—. És un malentès. Estava...

—No m'insulti, coronel —li va interrompre Mors—. I no es degradi encara més intentant dir que és innocent. Sé tot el que ha fet. Pagarà per això.

A Belkor li van envair diverses emocions diferents: ira, desesperació, odi. No estava segur de si hi havia una paraula per definir el que sentia. Es va posar a cridar pel comunicador, mullant-lo de saliva:

—Jo pagaré? I vostè? Vostè també ha de pagar! És un frau! Hauria de pagar per la seva negligència, la seva mandra, per les drogues, pels seus esclaus, per la seva pròpia traïció contra l'Imperi! Jo he estat un traïdor avui! Vostè ho ha estat tota la seva carrera! Vostè també ha de pagar per això!

—I pagaré per això —va respondre Mors—. Ho estic pagant. Però jo no tinc sang a les mans, Belkor. Vostè sí.

Belkor va mirar de reüll al cadàver enfosquit d’Ophim, a la ferida que li havia fet en el cap. Va assentir, resignat. Efectivament, tenia sang a les mans. En adonar-se, en reconèixer-ho, de sobte va tenir una sensació estranya. Com si no tingués ossos, com si estigués fet només de líquid. Es va moure incòmodament en el seient de la nau. Aquest dia començava a pesar-li massa.

—Pagarà per tot això —va insistir Mors—. Més que jo.

Sorprenentment, Belkor es va sentir alleujat. Havia de pagar per això. Ho sabia.

—Què pensa fer, moff? —li va preguntar, amb una veu que era poc més que un murmuri—. Lliurar-me a l’OIS? A Vader?

—No, Belkor. No vaig a lliurar-li a l'Oficina Imperial de Seguretat, ni a Vader.

Un dels caces Ala-V es va desviar lleugerament de la resta del grup i es va acostar a tota velocitat a la nau de reconeixement en un vector d'atac.

Belkor va assentir amb el cap i va sospirar. Ni tan sols va albergar la idea de fugir. No tindria cap sentit. Amb una nau de reconeixement no podria esquivar a un Ala-V.

—No, no pot lliurar-me, és clar —va dir Belkor—. Podria dir-los coses que no vol que sàpiguen.

—S’ha acabat, coronel —va respondre la Mors.

Ja era hora, va pensar Belkor.

—Adéu —va dir la Mors.

El caça Ala-V se li va tirar damunt. Va saltar una alarma quan el caça va fixar el seu objectiu en la nau d’en Belkor.

Va deixar els comandaments i es va reclinar en el seient. Mirà el cadàver d’Ophim.

—Ho sento, Ophim.

En l'ordinador va saltar una altra alarma per comunicar que l'armament de l'Ala-V estava actiu. Belkor va tancar els ulls. El seu món va explotar en flames.

***

Isval, Cham i Goll es van ajupir instintivament quan una nau va esclatar sobre els seus caps, formant una bola de foc ataronjada. Cham ja tenia el comunicador encriptat de Belkor a la mà. El va activar.

—Què ha estat això, Belkor? Belkor?

No va haver-hi resposta.

Un caça Ala-V va solcar el cel, travessant el núvol que havia deixat l'explosió. Li seguien diversos caces més.

—Dóna l'ordre que arrasin el llogaret, Belkor. Digues-los...

—Era una nau de reconeixement —li va interrompre Goll.

—Què? —va exclamar Cham.

—La que ha explotat era una nau de reconeixement.

—No —va dir Isval, amb desesperació en la veu—. No pot ser. De debò?

Cham va pressionar el comunicador amb tanta força que li feien mal els artells.

—Belkor, em reps? Belkor?

Res.

Llavors Cham va saber que tot s'enfonsava.

***

Mors ja tenia línia de visió quan la nau de Belkor va explotar per sobre de la pedrera, omplint el cel d'un color vermell i taronja. Mors va tenir sentiments oposats en veure al caça Ala-V travessant el foc i el fum.

D'alguna manera, Mors era responsable del que havia fet Belkor. Va pensar que era apropiat que fos precisament ella qui s'encarregués d'ell. Mors va sospirar i va deixar de pensar en el coronel i la seva traïció, per centrar-se en la situació actual.

—Anem a aterrar en la pedrera. Acorralarem als soldats twi’leks —li va ordenar a Steen—. Que no escapi cap. Enviï un contingent de soldats d'assalt per protegir a l'Emperador.

—Sí, senyora.

—Esquadra d'atac —li va dir Mors als caces Ala-V—. Facin un reconeixement visual del perímetre de la pedrera i la jungla dels voltants. Obrin foc sobre tot el que vegin. Però no disparin a la pedrera.

Va pensar que en la pedrera havia d'haver-hi traïdors, twi’leks del moviment Ryloth Lliure o nadius de la zona. Els va posar a tots en el mateix sac.

—Aterrant —va informar el pilot, col·locant la llançadora davant dels twi’leks que estaven avançant per la pedrera cap al llogaret.

Darrere d'ells va aterrar el transport de l’Steen, que els va tallar la retirada. Abans que el transport acabés de prendre terra, es van obrir les portes del compartiment de passatgers i van sortir soldats d'assalt, escopint plasma amb els seus rifles blàster. La meitat d'ells va córrer cap al llogaret, a la recerca de l'Emperador.

Llavors es van obrir les portes de la llançadora i van sortir corrent els soldats d'assalt de Mors, disparant amb els rifles. Els twi’leks van quedar atrapats en el foc creuat. El fons de la pedrera es va omplir de línies d'energia. Mors va observar que diversos trets venien des de dalt, segurament des de la part més elevada.

***

Els caces Ala-V van creuar el cel amb aquest xiscle tan característic, sense disparar sobre el poble.

—D'on han sortit les altres naus? —va preguntar Isval, disparant contra el transport i la llançadora que havien aterrat a cada costat de l'equip de Goll, vomitant soldats d'assalt.

El terra de la pedrera era un infern de trets blàster. Els crits omplien l'aire de la nit. Els homes de Goll estaven atrapats, assetjats.

Llavors Isval va veure a Vader sortir corrent del llogaret, amb l'espasa de llum a la mà.

—Ho veieu?

—Sí —van respondre Goll i Cham.

Van disparar per torns a Vader, als soldats d'assalt. Des del fons de la pedrera, algú va començar a disparar-los a ells. Els trets van impactar en les roques de la vora. Isval i Goll van haver d'apartar-se un moment. Cham seguia disparant, amb la mandíbula premuda i la mirada fixa.

—Estan acorralats! —va cridar Goll, tornant a la vora per disparar—. Hem de baixar aquí o evacuar-los. Envia a Faylin amb la llançadora.

—No podrà esquivar als caces Ala-V —va replicar Isval, i Cham sabia que tenia raó.

Els homes de la pedrera estaven morts, o ho anaven a estar ràpid.

Cham va decidir causar-li tot el dany possible a l'Imperi abans de morir.

—Tots contra Vader —va ordenar—. Concentreu el foc sobre ell.

Els tres van començar a disparar sobre aquesta ombra negra i la seva espasa vermella brillant.

***

Mors ho observava tot a través de la finestra de la carlinga, des de la seguretat de la llançadora, insensible als trets de blàster. Veia com els soldats de tots dos costats cridaven ordres, disparaven els seus blàsters i morien. Els twi’leks estaven agenollats o tombats en el terra, dividits en dos grups. Cada grup disparava en una direcció diferent. Mentrestant, els soldats d'assalt corrien ajupits cap a ells, disparant sense parar. Els twi’leks cridaven i morien. Els soldats d'assalt, colpejats pels blàsters, sortien volant cap enrere o queien al terra, amb l'armadura ennegrida pels trets. Mors estava asseguda en el seu seient i observava el desenvolupament del combat. Només podia acabar d'una forma. Els twi’leks estaven envoltats.

En mirar cap amunt, va veure els caces Ala-V donant la volta per baixar en un vector d'atac. Segurament havien trobat un objectiu, alguna cosa al cim de la pedrera.

La seva mirada es va veure atreta cap a l'exterior de la nau. Quan va veure de què es tractava, es va quedar sense alè.

Lord Vader avançava entre els trets, amb la capa surant al vent i tallant l'aire amb la seva espasa de llum. Anava desviant els trets blàster i els retornava als twi’leks. Anava matant un darrere l'altre. Ho feia gairebé amb indiferència, com si estigués pensant en altres coses. El seu casc mirava cap amunt, cap a la vora de la pedrera.

Sota la mirada atenta de Mors, de sobte Vader va començar a córrer. Es movia a una velocitat sobrenatural, que va deixar a la moff completament atònita. Vader es dirigia a un costat de la pedrera que era massa empinat. Una persona normal no podia pujar per aquí. Però Mors sabia que no estava observant a una persona normal. Mors i el seu pilot es van inclinar cap endavant en els seus seients per veure avançar a Vader.

—Qui és aquest? —va preguntar el pilot en veu baixa—. És...?

Mors va assentir amb el cap.

—Darth Vader —va dir ella, compadint-se de la persona o persones que Vader havia triat com a objectiu.

***

—Aquests caces Ala-V estan donant la volta —va dir Goll, disparant contra Vader, que estava creuant la pedrera a tot córrer. Anava tan ràpid que Cham no s’ho hagués cregut si no ho hagués vist. Isval disparava amb les dues pistoles, llançant-li línies vermelles a Vader. Cham disparava tan de pressa com podia, però l'espasa de Vader era més ràpida i desviava tots i cadascun dels cops. Retornava gairebé la meitat dels trets cap a Isval, Cham i Goll, que havien d'ajupir-se per esquivar-los.

Quan Vader va arribar a la paret empinada, va donar un salt, es va aferrar a alguna protuberància, es va ajupir i va saltar de nou.

—Això és impossible —va murmurar Goll, sense deixar de disparar.

Isval sabia que era possible. Havia vist el que podia fer Vader. Res del que feia la sorprenia.

I ara anava a per ells.

Seguien traient el cap per la vora de la pedrera per disparar, però l'espasa de llum de Vader girava vertiginosament en l'aire i cap dels seus trets li fregava si més no. Vader saltava d'un lloc a un altre, pujant lentament. Només es detenia durant uns segons per agafar forces i saltar de nou, cada vegada més amunt.

—Com ho fa? —va cridar Goll.

La capa de Vader surava en l'aire mentre saltava. A Isval li va fer pensar en una espècie de criatura mitològica, com si un esperit fosc de la mort hagués vingut a cobrar-se les seves vides. Isval no permetria que matés a Cham. El moviment li necessitava. I tenia una filla. No ho anava a permetre.

—Sortiu d'aquí —els va dir a Goll i Cham.

Va apartar un moment la mirada de Vader i es va centrar en el terra de la pedrera. El tiroteig estava arribant a la seva fi. Els homes de Goll estaven moribunds o morts. A més, sentia l'udol dels caces Ala-V que se'ls acostaven.

—Sortiu d'aquí! —va cridar Isval—. Ara!

Semblava que Cham no l'havia sentit. Estava disparant ràpidament contra Vader, amb les dents serrades i la pell enfosquida.

—Goll, emporta-te’l d'aquí!

Isval va girar el cap i va veure que els caces Ala-V se'ls tiraven damunt. Goll va seguir la seva mirada i va veure les naus.

—Anem-nos, Cham! —va dir Goll, agafant-lo de l'espatlla.

—No penso anar-me’n! Aneu-vos vosaltres!

Vader seguia saltant, seguia pujant. Tenia la mirada fixa en Isval, en Cham.

—Foteu el camp, maleïda sigui! —va cridar Isval—. Tens una filla, Cham! Pensa en Hera! Emporta-te’l, Goll! Pensa en el nostre tracte! Marxeu-vos!

Isval es va posar dempeus, perquè Vader la veiés clarament.

—Què estàs fent? —va cridar Cham—. Ajup-te, Isval!

Isval va tornar el cap i li va somriure. No era un mig somriure, sinó un somriure de debò.

—Estic pensant en una sortida. T’estimo, Cham. Ara vés-te’n d'aquí!

I abans que Cham pogués dir res més, Isval va sortir corrent per la vora de la pedrera, disparant a Vader amb els dos blàsters.

—Isval! —va cridar Cham, però ella no li va fer cas. Ell també l'estimava. Feia anys que l'estimava.

—Te’n recordes de mi? —li va cridar Isval a Vader, sense deixar de disparar-li—. Te’n recordes? Et vaig veure en el Perill abans d’esclatar-lo en mil trossos!

El so dels caces Ala-V acostant-se va retrunyir com un udol ombrívol.

—Anem-nos, Cham! —va cridar Goll, agafant-lo pel coll de la camisa—. Anem-nos ara mateix!

—No... no puc... No puc abandonar-la! —va dir Cham, mirant a Isval, intentant lliurar-se de Goll.

Per sobre dels seus caps, els caces Ala-V rugien en el cel.

Goll va aconseguir aixecar-lo, se’l va tirar a l'esquena com si fos un sac i va començar a córrer cap als arbres. Cham va blasfemar, va intentar pairar-se, però Goll era molt més fort del que semblava i Cham era com un nen.

—Isval! —va cridar.

Des de dalt es va sentir el so dels caces Ala-V obrint foc. Els trets partien arbres i feien saltar terra i pedres per l'aire. L'ona expansiva dels trets va fer ensopegar a Goll. Una pluja de pedres va caure sobre Cham. Gairebé tot eren pedres petites, però una roca més gran li va colpejar en la templa i se li van ennuvolar els sentits. Li semblava que Goll avançava en càmera lenta. Va deixar de distingir els sons, i tot va quedar substituït per un rugit monòton. Fins que tot es va fondre en negre.

***

Vader va pujar d'un salt fins a la vora de la pedrera. Es va quedar quiet entre les restes fumejants de la ràfega dels caces Ala-V. La seva capa onejava al vent. Isval podia sentir el so rítmic del seu respirador. Estava a vuit metres d'ell. D'aquest home, aquest déu o el que fos. Aquest que feia el que ningú hauria de poder fer.

—Hauries d'estar mort —va dir Isval amb veu ronca. Va enfundar els blàsters.

—Tu també —va respondre Vader, amb una veu tan profunda com aquesta pedrera. Va apagar l'espasa de llum.

Isval va pensar en Pok, en Eshgo, en Nordon, bullint per dins. Se li va tirar damunt cridant, traient un ganivet. Sabia que mai arribaria a acostar-se prou com per utilitzar-lo, però d'alguna forma esperava poder prendre’l per sorpresa.

Evidentment, no podia. Ningú podia prendre a Vader per sorpresa. No era possible.

Vader va aixecar una mà i la va detenir completament. El seu cos no responia a les ordres de la seva ment. Era com si l'estigués agafant amb un puny gegantesc. Isval va sentir que el seu cos s'aixecava per sobre del terra. El ganivet se li va escapar de la mà. Vader va inclinar el cap cap a un costat per mirar-la. Llavors va fer un gest de pinça amb el polze i l'índex.

Se li va tancar la tràquea i no podia respirar. Ni tan sols podia ennuegar-se. Se’l va quedar mirant mentre el seu cos demanava oxigen a crits. Volia travessar-lo amb la mirada, amb la seva ràbia, amb el seu odi.

La seva visió es va començar a enfosquir. Veia una espècie de túnel. Al final hi havia una figura fosca amb una armadura negra, amb la mà aixecada. Al cap d'uns segons, ja no podia veure. Podia sentir el ritme lent i persistent de la respiració de Vader, però ella no podia respirar. El món es va quedar a les fosques.

***

Cham va obrir els ulls. Estava en una nau, la nau de la Faylin. Va notar que alçaven el vol. Deixaven enrere a Isval, ho deixaven tot enrere.

—No —va murmurar Cham, però ja estava fet. Isval ja no estava. Tot havia acabat.

Es va quedar mirant a la paret de la nau, però sense veure, sense veure absolutament res.

—Què ha ocorregut? —va cridar Faylin des de la carlinga—. On està tothom? Què ha passat, Goll?

—Tu limita't a pilotar, Faylin —va replicar Goll—. Cham? Estàs bé? Estàs ferit?

—Han mort? —va preguntar Faylin—. Tothom ha mort?

—He dit que et limitis a pilotar, humana! —va cridar Goll.

—Sí. Han mort —va dir Cham amb una veu grisa, apagada—. Tothom ha mort. El moviment ha mort.

Isval havia mort.

—No diguis això —li va suplicar Faylin—. No. No és veritat. Nosaltres seguim aquí. Seguim aquí.

—Vola arran dels arbres, Faylin —va dir Goll—. Ara que han tornat les comunicacions, aquesta zona no trigarà a omplir-se de naus imperials.

Faylin no va respondre. Es va limitar a fer el que va dir Goll.

—Què som? —va preguntar Cham—. Què som, Faylin? Un eixam d'insectes intentant picar-li a un rancor.

—No estàs pensant amb claredat —va dir Goll—. És la pena la que parla per tu. Ho he vist abans.

—Ah si? —li va cridar Cham—. De debò?

—També era amiga meva, Cham —va dir Goll.

Però per a Cham havia estat més que una amiga. I tot havia transcorregut en silenci fins al final.

—No hauries d'haver-li fet cas —li va dir Cham.

—Per descomptat que sí. I ho saps. Has de seguir endavant amb tot això, Cham. Ets l'únic que pot fer-ho. Isval ho sabia. Per això va retardar a Vader. Ho saps molt bé.

Era veritat. Cham ho sabia. D'alguna forma, sabia que era veritat.

—Què fem ara, Goll? —va preguntar Faylin—. On haig d'anar?

Goll es va quedar mirant a Cham.

—Cham? Què fem ara?

Cham va pensar en tot el que havia perdut aquest dia. No només a Isval, sinó a molts més. Llavors va pensar en els homes i dones que anava a perdre en els propers dies, quan l'Imperi aixafés Ryloth amb la seva bota i comencés a interrogar a tots els sospitosos que trobés. Sabia que no anava a acabar mai. Ryloth només era un obstacle més per als plans de l'Emperador. Demà aixafaria un altre planeta. I després un altre. L'Imperi era una màquina els engranatges de la qual no deixaven de girar. Seguirien erradicant la llibertat fins que desaparegués de tota la galàxia.

Algú havia de seguir lluitant contra això. Algú havia de fer-los pagar per això, per Isval, per totes les víctimes de la seva lluita obsessiva per l'ordre i el control.

Cham no podia deixar-ho. No podria deixar-ho mai. Acabava de pagar el preu més alt que podia imaginar-se. L'Imperi ja no podia fer-li res pitjor. Seguiria lluitant sense parar, lluitant contra ells sense remordiments, sense pietat. Sense detenir-se mai.

—Hem de treure del sistema a la nostra gent. A tants com puguem, i el més ràpid que puguem —va explicar Cham—. Llavors ens fotrem el camp d'aquí. Kallon ja deuria haver començat la retirada. Llavors...

Va fer una pausa. Va recordar la cara d’Isval, la seva mirada valenta, el seu somriure. No un mig somriure, sinó un somriure de debò, el que ell recordaria sempre. Li van saltar unes llàgrimes, però no va vacil·lar.

—Llavors què? —va preguntar Faylin.

—Llavors lluitarem, Faylin. Seguirem lluitant fins al final.

Més tard ja començarien a fer plans. Ara com ara, la resolució de seguir lluitant ja era suficient.

Goll va somriure i li va colpejar l'espatlla amb el puny, amb tanta força que li va fer mal.

—Ja li has sentit! Seguirem lluitant!

***

Quan Isval va recuperar la consciència, estava de genolls, amb les mans en l'esquena subjectades d'alguna forma. Els soldats d'assalt es cridaven ordres entre ells; recorrien la pedrera, disparant a qualsevol supervivent dels soldats de Ryloth Lliure. Semblava que ella era l'única a la qual s’emportaven com a presonera. Es va imaginar a Vader torturant-la. Va intentar no pensar massa en això. El fet que no veia a Cham per enlloc li donava esperança. Estava convençuda que havia escapat. Havia pensat en la fugida. La fugida de Cham.

Davant d’Isval estava l'Emperador. Era un ancià amb una túnica fosca, una mandíbula rígida i uns ulls esmolats com ganivets. Al seu costat estava Darth Vader, alt i fosc. Just darrere de l'Emperador hi havia un Guàrdia Reial sense casc, amb la cara tatuada i cobert de brutícia. Darrere d'ells hi havia diversos soldats d'assalt formats en semicercle. Les seves armadures blanques tenien un aspecte espectral en la foscor.

—Té por que la lliuri a l’OIS —li va dir l'Emperador a Vader amb una veu sorprenentment suau—. Hi ha coses molt pitjors que això, estimada meva.

—No em doneu cap por —va dir Isval.

—Crec que això és veritat —va dir l'Emperador—. Això és el que esperava de tu. També és veritat que no saps res de res.

Isval va aixecar la barbeta.

—Sé que avui l'Imperi ha perdut un destructor estel·lar i centenars de tropes. Els has perdut. Gràcies a nosaltres.

—Cert —va respondre l'Emperador, amb un somriure molt frustrant en els llavis—. Això és totalment cert. Saps el que he perdut, però saps el que he guanyat? T'ho has plantejat?

—No has guanyat res! —va respondre Isval amb menyspreu—. Has tingut sort d'escapar amb vida.

—Ah, estimada meva, la meva vida no ha estat en perill en cap moment. Però atès que ets incapaç d'entendre el que ha passat aquí de debò, t'ho vaig a explicar. Tot el que ha passat avui aquí ha passat perquè ho he permès. És cert, el teu patètic moviment ha donat el seu cop, però ho ha fet massa d'hora, abans d'hora, abans que el moviment fos prou madur com per suposar una veritable amenaça. I ara el moviment s'ha esgotat i es veurà reduït al no-res. Què quedarà del moviment després d'avui, en la teva opinió?

Sentir a l'Emperador referint-se al moviment de Cham era massa per a ella.

—Calla! —va cridar Isval, apartant la mirada, odiant-se a si mateixa per les llàgrimes que començaven a brollar dels seus ulls—. No saps del que estàs parlant.

Queda Cham, va pensar. Almenys quedava ell.

—Ah, ara comença a veure-ho —va dir l'Emperador—. Potser pensaves que els esdeveniments d'avui servirien per iniciar una rebel·lió, no? Naturalment que sí —i l'Emperador va esclatar a riallades amb menyspreu. El so del seu riure es va clavar en el cervell de l’Isval.

—Això no passarà mai, estimada meva. El teu petit moviment ha estat una espelma que us he permès encendre i ara... s'ha apagat sense calar-li foc a res —l'Emperador es va ajupir i la va mirar fixament amb aquests ulls sense vida, com els ulls d'un cadàver—. Res —llavors es va aixecar, sense deixar de mirar-la—. Lord Vader.

Darrere d'ell, la figura alta i fosca de Vader va encendre l'espasa de llum. En sentir crepitar del feix d'energia de l'espasa, Isval va escoltar el so de la seva pròpia mort. Se li van assecar les llàgrimes dels ulls, que van quedar substituïdes per una expressió de desafiament, ràbia i esperança. Sabia que almenys Cham havia escapat, que el foc de la rebel·lió no s'havia apagat, perquè el portava Cham.

Es va quedar mirant a Vader, sense por.

—Us odio a tots. A vosaltres i a tot el que representeu —va dir Isval—. Però quan vaig assassinar a tots aquests oficials, ho vaig fer per amor.

Vader va aixecar l'espasa, amb una respiració forta i rítmica. Quan va parlar, la seva veu era profunda com un gong funerari.

—Sé exactament el que vols dir —va dir, i li va assestar un cop amb l'espasa.

***

Quan el cos decapitat va caure als seus peus, Vader va apagar l'espasa de llum.

—Encara queda treball per fer, amic meu —li va dir l'Emperador, assenyalant amb el cap l'empunyadura de l'arma de Vader.

—Mestre?

—Els vilatans, Lord Vader. Drua i la seva gent. No podem permetre que hi hagi tants testimonis. T'esperaré aquí.

Vader va apartar la mirada del seu mestre i la va dirigir a la boca fosca d'accés a la mina en la qual s'havia amagat Drua i la resta dels vilatans. Vader sentia els ulls de l'Emperador clavats en ell, la intensitat de la mirada, el pes de les seves expectatives. Sabia que els esdeveniments d'avui tenien molt a veure amb ell. La lluita per derrotar un moviment rebel abans que creixés massa havia estat el teló de fons. Però, tal com ja havia sospitat Vader, tot això havia estat una prova per a ell, per obligar-lo a enfrontar-se als fantasmes del seu passat i exorcitzar-los completament i per sempre. Ara ho veia clar. També veia que el seu mestre havia fet bé posant-li a prova. També explicava per què el seu mestre s'havia contingut, per què havia mostrat tan poc del seu veritable poder durant tot el dia. Potser volia que Vader es valgués per si mateix per superar tots els desafiaments. O potser havia volgut semblar més feble del que era en realitat per treure a la llum qualsevol ambició de traïció que Vader pogués tenir.

—Estic aquí per obeir-li, mestre —va dir Vader.

Va encendre la seva espasa de llum i es va dirigir fins a la cova. Va recordar el dia en el qual havia entrat en el Temple Jedi, on no hi havia més que nens. Aquell dia els va massacrar a tots, com anava a fer ara amb els twi’leks.

Les riallades del seu mestre van arribar fins a la cova i van seguir ressonant en la seva ment, més forta que els crits dels twi’leks que morien sota la seva espasa de llum.

Quan va acabar, va tornar al costat del seu mestre.

—Ben fet, vell amic —li va dir Darth Sidious. Es va sacsejar les mans, com per treure’s la brutícia de damunt—. I ara passem a coses més importants.

FI