El fred (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

ESTRANYS EN LES PROFUNDITATS

—Lina, si us plau. Em sents?

Milo es va deixar caure en el seient i es va tapar la cara amb les mans. Estava intentant amb totes les seves forces no plorar. Morq estava arraulit i gemegava als seus peus. Milo es va ajupir i va acariciar el borrissol vermell del mico-llangardaix.

—Tranquil, noi. La trobarem. Potser el senyal no és suficientment fort.

—O la senyoreta Lina es troba fora del rang del senyal —va suggerir CR-8R, que entrava volant a la cabina.

—Hi ha hagut sort? —va preguntar Milo.

—Amb els sistemes de propulsió? Al meu entendre, l'Au Murmuri no tornarà a volar. Crec que ens queden trenta minuts abans que perdem els escuts.

—Podem nedar fins a la superfície?

—Es congelaria. Em temo que m'estic quedant sense...

La nau va trontollar i Milo va caure de la seva cadira. Morq va xisclar alarmat, però CR-8R es va avançar a estendre un braç manipulador per agafar al seu jove amo.

—Gràcies. Això ha estat el penya-segat?

Fora, alguna cosa va esgarrapar el casc de la nau. Alguna cosa molt molt llarga.

—No ho crec —va respondre el droide.

L'Au Murmuri va tornar a sacsejar-se i un fort soroll ho va omplir tot.

—Alguna cosa ha embolicat la nau —va dir Milo—. Podem fer que funcionin els sensors externs?

—Gairebé em fa por mirar! —va admetre CR-8R mentre arribava als controls. La nau sencera estava cruixint al voltant seu.

—És com si ens estiguessin aixafant —va dir Milo, apartant-se just quan una nova fuita es va obrir en el sostre.

—Bé, quina sorpresa —va afegir CR-8R amb un sospir elèctric—. No funciona cap dels sensors. Estem tan cecs com una ratapinyada ithoriana! —El soroll d'unes esgarrapades es va unir als cruixits i els gemecs—. I ara què?

—Són com unes urpes —va dir Milo—. Què hi ha aquí fora?

CR-8R no va respondre.

—Cràter?

El droide estava mirant per sobre de la seva espatlla.

—No entri en pànic, senyor Milo.

—Què és, Cràter?

La veu del droide es va convertir en un murmuri.

—No miri, però crec que estem sent observats.

Va apuntar amb un dit tremolós. Milo es va tornar i es va quedar sense aire.

Un enorme ull obert els mirava a través del finestral de la cabina.

***

—No em paga prou per fer això —es va queixar RX-48 mentre llançava una sonda de vigilància. Amb les llums parpellejant, el dron esfèric va baixar planejant per la rampa de la nau i es va dirigir cap al forat format en el gel. RX-48 observava el seu progrés, comprovant les dades que li va enviar la sonda en entrar en l'aigua—. Hauria d'estar pilotant els tranquils creuers de l'Oficina Galàctica de Turisme, no congelant-me les antenes enmig del no-res. Total, estavelles un bus turístic contra una estació espacial i...

Un zumzeig provinent del comunicador va detenir les queixes del droide. Oh, bé, Korda volia parlar. Això era just el que necessitava.

Va prémer l'interruptor.

—Sí, sí, he llançat la sonda —va dir abans que el capità pogués començar a cridar—. Ja està de camí a la tomba aquàtica de l'Au Murmuri.

—Necessitem la localització exacta de la nau —va dir Korda—. El noi i el droide encara estan a bord.

—I què és el que anem a fer quan la trobem?

—Rescatar-los, per descomptat!

—Rescatar-los? Nosaltres els vam derrocar!

—Tu els vas derrocar —li va recordar Korda—. Aquesta és la teva última oportunitat, droide!

La línia es va tallar, deixant a RX-48 mirant l'altaveu.

—Realment és la persona més grollera que he conegut, i he treballat per Jabba el Hutt! —Va prémer un botó, activant de nou els reflectors de la sonda—. Hauria de contactar amb Jabba quan tot això acabi —va afegir amb nostàlgia—. Tal vegada aquest llimac necessiti un pilot per a la seva nau de vela...

***

Morq va deixar anar un xiscle i va saltar del coll de Milo per sortir de la cabina.

—Morq, no passa res! —va cridar Milo.

—No passa res? —va repetir CR-8R—. Com pot dir que no passa res? Miri aquesta cosa!

L'ull gegant continuava observant-los de prop.

La bèstia va augmentar la pressió sobre el casc i la nau va cruixir de nou.

Milo va fer un pas endavant.

—Què està fent? —va dir CR-8R.

—Vull fer un cop d'ull més a prop —va respondre Milo acostant-se a la finestra.

—No és suficientment gran?

Milo va estirar el braç per tocar el finestral. La criatura va apartar el cap, provocant un sobtat moviment de la nau.

No tenia un, sinó quatre ulls, cadascun d'una grandària diferent, i una enorme boca. La seva pell era d'un color blanc lletós i semblava increïblement suau, com si estigués tallat en marbre polit.

Van aparèixer llargs dits amb puntes esmolades. Es van col·locar al voltant de la finestra, cosa que va irritar a Milo.

—Està intentant agafar-nos! —va dir CR-8R.

—No ho crec —va respondre Milo—. Només té curiositat. No sap el que som.

La criatura va tornar a sacsejar-se. Milo es va ensopegar amb el moviment de la nau i va estirar un braç per estabilitzar-se. Quan va alçar la vista de nou, la criatura buscava alguna cosa amb la mirada. Rajos de llum recorrien la foscor, provinents de la superfície.

—És una sonda —va dir CR-8R, estirant el seu coll telescòpic—. Algú ens està buscant! Gràcies al Faedor!

Però Milo havia vist una cosa més en l'aigua, il·luminat pels focus de la sonda.

—Cràter, hi ha una altra criatura aquí fora. Fixa't! És preciosa!

—Preciosa? Està segur? —El droide va seguir la mirada de Milo i es va quedar en silenci.

La segona criatura era enorme, molt més gran que l'Au Murmuri. Tenia el mateix cap protuberant i els llargs braços amb urpes esmolades, però aquesta vegada també van poder veure una llarga cua que serpentejava en l'aigua.

—Això era el que estava al voltant de la nau —va dir Milo—. Ens havia envoltat amb la seva cua.

—I si electrifiquem el casc? —va suggerir CR-8R—. Podríem espantar a aquesta cosa!

Però Milo no li escoltava. Estava observant a l'estranya criatura de lluny. El seu cos era brillant i els colors s'estenien al llarg de la seva cua.

De sobte, la criatura que tenia agafat a l'Au Murmuri el va deixar anar. La nau es va inclinar cap endavant i, per un moment, Milo va estar convençut que anaven a caure pel penya-segat.

Després van retrocedir i la nau va recuperar la seva posició.

La criatura va nedar de tornada cap a la seva companya, amb la cua ataronjada parpellejant. Els dos monstres van nedar un al voltant de l'altre i després es van allunyar.

—La sonda els ha espantat —va dir CR-8R alleujat—. Bon viatge!

—No, no ho veus, Cràter?

—El què?

Milo va assenyalar les criatures marines.

—Els colors de les seves cues. No són aleatòries. Segueixen un patró.

—Molt interessant, però...

Per ser una màquina amb el coeficient intel·lectual de la grandària de la galàxia coneguda, de vegades CR-8R podia arribar a ser molt totxo.

—Estan parlant entre elles! —va dir Milo, tornant-se cap al droide—. Cràter, recordes aquelles coses amb tentacles que el papa va estudiar a Mannius VIII?

—Per descomptat que me'n recordo —va dir CR-8R—. No els passa res als meus bancs de memòria!

—I com es comunicaven?

—Canviant els patrons de la seva pell! Clar. El seu pare va realitzar un fascinant estudi sobre el llenguatge i el vocabulari...

—Sí, sí, sí. —L'últim que volia Milo era una conferència—. No ho veus? Això és el que estan fent. S'estan comunicant usant les llums de les seves cues.

CR-8R li va mirar amb incredulitat.

—No estarà pensant el que crec que està pensant?

—Potser també podem parlar amb ells, usar les llums per enviar-los un missatge d'auxili o alguna cosa així. Podrien ajudar-nos!

CR-8R es va tornar per veure com les criatures es dirigien cap a la sonda. El dron donava voltes sobre si mateix, com si intentés enlluernar als monstres amb les seves llums. La criatura que estava més a prop va obrir les seves enormes gargamelles, mostrant diverses fileres de dents gegantines. Un segon després la sonda havia desaparegut a l'interior de la bèstia!

—Encara creu que ens ajudaran? —va preguntar CR-8R.

***

RX-48 va colpejar amb una de les seves pinces la pantalla del monitor. La sonda havia deixat de transmetre just quan la cosa començava a posar-se interessant.

—Precisament quan pensava que el dia d'avui no podia anar a pitjor —va murmurar el droide—. Al vell mandíbula cromada no li agradarà això, ni una miqueta.

El pilot va començar a teclejar i a prémer botons per intentar restablir la connexió amb el dron.

—En el nom del Faedor, què eren tots aquests colors? I estic segur d'haver vist aquesta patètica nau dels Graf.

Seguia sense obtenir resposta.

—Vinga, vinga. Què t'ha passat?

El terra va cruixir darrere d'ell. RX-48 va sospirar i es va donar la volta a poc a poc.

—Mira, abans que comencis a cridar. No ha estat la meva culpa. El senyal de la sonda s'ha tallat i...

El droide va deixar de parlar quan va veure una filera de blàsters apuntant-lo directament.

Es va donar la volta ràpidament per aconseguir la pistola que havia amagat sota els controls per si Korda es posava desagradable.

Bé..., més que desagradable.

No li va donar temps a usar-la. El projectil va impactar sobre el cos de l’RX-48, desintegrant-lo al moment.

El cap de metall del droide va rebotar una vegada abans de rodar pel terra de la coberta de vol fins a ser detinguda per un bota blanca.

—Ja deia jo que no era el meu dia de sort —va murmurar RX-48 abans d'apagar-se per sempre.

 Següent