La foscor (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

UN PARANY

Stel li va somriure a Lina quan la nau va sortir disparada cap a l’hiperespai.

—Ho veus? —va dir el jove convicte, inclinant el seient del pilot cap a ella—. T'he dit que tindríem suficient potència. Gràcies a aquest droide vostre.

CR-8R estava recolzat en la consola que hi havia darrere d'ells, mig assegut mig tombat, amb un cable que anava del seu coll fins a l'ordinador de navegació. Ja no podia mantenir-se suspès després que usessin la bateria dels seus repulsors.

Lina es va agenollar al costat d'ell.

—Com estàs, Cràter? —va preguntar. CR-8R va reaccionar aixecant el cap lentament. No hi havia llum en els seus ulls daurats.

—Aaaadoooormiiiilaaaat —va contestar, arrossegant cada síl·laba. Després va caure d'esquena.

Lina es va preguntar si els droides somiaven, si el seu codi de computació podia enviar missatges a la seva consciència cibernètica. Si era així, CR-8R mai ho havia esmentat.

Va deixar anar la mà del droide i va mirar a Stel amb odi.

—Si sofreix danys permanents, et...

—Què faràs? —li va etzibar el jove—. He fet el que havia de fer, no? A més, és només un droide. Deixa d'intentar que em senti culpable.

Girà la seva cadira en direcció al panell, es va recolzar en el respatller i va observar el túnel de llum que envoltava el Festí Mòbil mentre navegaven per l’hiperespai.

Lina es va posar dreta i va mirar cap a la porta que els separava del moll de càrrega. Estava ben tancada per mantenir a les aranyes fora, però Stel havia fet que CR-8R els hi digués els codis, així que Lina sabia que podria sortir. Però de què li serviria? Milo estava més segur en la cel·la, i Stel l'atraparia si ella intentava fugir.

Va tornar al seient de copilot, ensopegant amb la cama estesa de CR-8R. El seu colze va colpejar el panell de control d'estribord i va respirar profund mentre les llums s'encenien en tot el tauler: va veure una filera de teclats colorits i una petita pantalla independent.

Stel va estirar el coll i Lina es va inclinar precipitadament per tapar el panell amb un braç.

—Què estàs fent aquí? —es va burlar el seu segrestador.

—Res —va contestar Lina—. He ensopegat i m'he donat un cop. —Es va fregar el colze i el va doblegar diverses vegades.

Stel va negar amb el cap.

—Procura anar amb més cura.

Lina es va llevar la jaqueta i la va tirar dissimuladament sobre el panell il·luminat. Després es va asseure al costat de l’Stel, intentant mantenir el somriure. D'alguna manera, les armes del Festí Mòbil seguien operatives. I el que era encara millor, Stel no tenia ni idea.

Tenia sentit, els canons exteriors devien usar la mateixa font d'energia que els hologrames de seguretat. I aquesta font estaria tan ben amagada que ni tan sols les aranyes havien aconseguit donar amb ella. No sabia què anava a fer amb aquesta informació, però estava disposada a usar-la en el seu benefici.

—Llavors, per què us persegueix l'Imperi? —va preguntar Stel badallant.

Lina va pujar les cames i va recolzar el mentó en els genolls.

—Es van emportar als nostres pares —va dir—. Estem intentant rescatar-los.

—Això no és una raó —va dir, palpant el mànec del bastó elèctric que portava penjat de la cintura—. Suposo que serà alguna cosa relacionat amb el droide. Però, escolta, no és cosa meva. L'única cosa que haig de fer és lliurar-vos i que m'informin de la meva propera missió.

Lina va escodrinyar el seu pàl·lid rostre.

—Tu gaudeixes amb això, veritat?

Stel li picà l’ullet i va somriure.

—La veritat és que sí —va contestar—. Odiava l'antiga República. Tots aquells senadors estirats, setciències, i els pretensiosos Jedi, que anaven d'aquí cap enllà creient-se millors que ningú. Amb l'Imperi això no és així.

—Doncs clar que ho és —va replicar Lina—. L'Imperi creu que té el dret a dir-nos el que hem de fer i pensar, a tancar-nos, a segrestar-nos...

—Bé, potser tinguin raó —va dir Stel—. T'ho has plantejat? Potser ells saben què és el millor. Han portat ordre, justícia i pau.

—Això no t'ho creus ni tu —va contestar Lina—. Només ho dius perquè et donen una excusa per anar per aquí colpejant a la gent, o fent-los fins i tot coses pitjors.

Stel es va encongir d'espatlles.

—Pot ser —va dir—. Però això és bo. Sentir que formes part d'alguna cosa. Ara, si tinc la necessitat de fer alguna cosa dolenta, sé que l'Imperi em perdonarà. Fins i tot podrien pagar-me per això.

Lina es va estremir i va apartar la vista. Es va preguntar quants monstres com Stel caminarien solts per la galàxia ara que l'Imperi estava al comandament. I quantes bones persones com els seus pares estarien tancades, desemparades.

Una llum en el panell principal va començar a parpellejar i Lina va sentir com l’hiperpropulsor afluixava.

—Estem arribant a Noctu —va dir Stel—. Prepara’t, ara!

El vòrtex es va esvair quan van desactivar la velocitat de la llum. El pont de comandament es va omplir de llargues ombres.

Lina podia veure l'estrella de Noctu davant, un cercle distant de la grandària de la seva ungla. El planeta que orbitava al seu voltant es veia una mica més nítid, mostrant un terreny aquós i pàl·lid.

I entre la nau i el planeta, Lina va poder distingir el bulliciós rusc de les mines de Noctu. En deien camp d'asteroides, però en realitat era un anell planetari, un disc de gel i roca que girava al voltant de la massa de gas gegant. Algunes de les roques eren més petites que un floc de neu, mentre que unes altres tenien la grandària d'una nau, girant en una eterna òrbita. Al voltant de les més grans hi havia alguns transports que es movien com uns insectes portant a homes i maquinària.

—Sabies que tot això abans era una lluna? —va preguntar Stel—. És veritat. Stel sap coses. Fa segles tot això era la lluna més gran i rica de Noctu, repleta fins al nucli de minerals, gemmes, espècies, de tot. Però els antics miners van cavar massa i un dia, pum!, la lluna va explotar. Aquest anell és l'única cosa que queda.

—Però això no va impedir que seguissin traient materials, no? —va assenyalar Lina.

Stel va negar amb el cap.

—La República va clausurar el lloc perquè era massa perillós —va dir—. Però l'Imperi el va tornar a obrir. Ara utilitzen als convictes perquè treballin aquí, el mateix que a Kèssel. Diuen que uns cinquanta homes moren cada setmana en aquestes mines. Gairebé em sento malament pel vell Davin.

Lina li va llançar una mirada penetrant.

—Odio a l'Imperi —va dir—. I t'odio a tu.

Stel va somriure.

—Ja ho sé, preciosa.

Va sonar una alarma i el jove es va redreçar en la cadira.

—Allà anem —va dir—. Esperem que el droide tingui suficient bateria com per fer funcionar el comunicador.

—Festí Mòbil —va cridar una veu a través dels altaveus—. Aquí el transport comercial Raig Estel·lar. Em rep?

Stel va posar una mà sobre el comunicador i va treure el bastó elèctric del seu cinturó.

—Contesta'ls —va murmurar—. I no facis cap estupidesa.

Lina va veure que el transport s'aproximava, retallat contra el distant sol. Era un vell i maltractat G9 Rigger, amb una estructura central quadrada i dues ales oxidades en angle recte. Lina va buscar amb la mirada la nau imperial que devia estar per allà, però no va veure res.

Va prémer el botó de transmissió.

—Raig Estel·lar; aquí Festí Mòbil —va dir—. Li rebem alt i clar.

—Quin és el seu estat? —va preguntar la veu—. Amb qui estic parlant?

Lina va mirar a Stel, que va assentir lentament.

—Aquí Lina Graf —va contestar, amb la mà tremolant sobre el panell de comunicacions.

Es va sentir un sospir d'alleujament.

—Lina —va dir la veu—, aquí Mira Bridger. Milo i tu esteu fora de perill? Està Davin amb vosaltres?

La nena es va mossegar el llavi.

—Està ocupat —va dir—. Ha anat a... fer alguna cosa.

Stel la va agafar del braç, advertint-li amb la mirada.

—A què et refereixes? —va insistir la veu de Mira—. On ha anat? Lina, va tot bé?

—Tot va bé —va contestar ella amb les dents premudes, mentre Stel estrenyia els dits en el seu colze. El cor se li accelerava i la mirada se li ennuvolava a causa de les llàgrimes que li negaven els ulls.

Llavors, per un breu instant, la va veure: una petita ombra va passar davant el planeta i es va orientar cap a ells. Una cabina quadrada amb dues ales corbes. La nau de les tropes imperials.

—Vés-te’n d'aquí! —va cridar, abans de poder reprimir-se—. Mira, corre, és un parany!

Stel va rugir i va baixar el bastó cap a ella, però Lina es va tirar a un costat, caient de la cadira i colpejant el terra amb força. Va sentir que Stel tornava a aixecar el bastó i colpejava la cadira amb ell, mentre ella s'arrossegava cap a la porta.

El jove es va posar dempeus d'un salt i va córrer darrere d'ella. Rodant sobre si mateixa, Lina es va asseure. Sabia que si intentava aixecar-se ell la bastonejaria, i que aquesta vegada no anava a fallar.

Stel es va detenir i es va passar una mà pel pèl vermell. Amb l'altra mà va prémer l'interruptor del bastó elèctric. Darrere d'ell, Lina va poder veure com el Raig Estel·lar girava ràpidament, il·luminant la cabina a mesura que s’inclinava. La nau imperial s'estava acostant. Aquesta va començar a disparar i els projectils làser gairebé van fregar la part posterior del transport.

De sobte va percebre moviment a la seva dreta, dins de la cabina. Lina va parpellejar diverses vegades per assegurar-se que tenia raó.

Stel va donar un altre pas acostant-se a ella.

—Pots córrer, però això no canviarà gens —va dir—. Els meus amics de l'Imperi derrocaran aquesta miserable nau rebel.

—T'equivoques —va replicar Lina, estirant el coll—. Ja els estan retornant els trets. Oh, bon tret!

Stel va negar amb el cap, mantenint-se ferm.

—Bon intent —va dir—, però jo no em distrec fàcilment. Què anaves a fer? Agafar-me dels turmells per intentar tirar-me? Només ets una nena.

—Molt llest —va contestar Lina—. Això és exactament el que se suposava que havia de passar. Només que no era jo la que ho anava a fer.

Stel va obrir els ulls de bat a bat quan CR-8R li va agafar les cames i li va fotre una estirada. El mercenari va cridar en perdre l'equilibri. Lina es va posar dempeus i li va donar una empenta i el jove va caure d'esquena, aterrant amb força contra la cadira del pilot. CR-8R es va esfondrar cap enrere, amb les seves reserves d'energia esgotades.

Lina va córrer a la porta per teclejar el codi. Podia sentir com Stel començava a posar-se dret i es llançava a per ella just quan creuava el llindar.

Es va colpejar contra alguna cosa gran i suau i va trontollar cap enrere.

—Hola, Lina —va dir Davin amb un somriure.

Llavors va estendre la mà i va aixecar a Stel, agafant-lo pel coll.

 Següent