Els Lords dels Sith (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Faylin els va avisar des de la carlinga.

—Aviat estarem a l'abast de Kallon. Ja el tenim aquí!

La veu de Kallon va sonar pel comunicador de Cham i d’Isval.

—Cham, he trobat la llançadora de l'Emperador.

—On estàs? —va preguntar Cham, mirant instintivament per la finestra de la nau escorta, encara que només podia veure la foscor de la nit.

Pausa.

—He aterrat, estic prop de la llançadora. Escolta, se... Cham va blasfemar.

—Et vaig dir que fessis només vigilància, Kallon!

—Els escàners mostraven que no hi havia vida així que...

—No hi havia vida? I cossos? —va agregar Cham, després d'una llarga pausa—. No puc veure si afirmes o negues amb el cap...

—Val, val. Sí, hi ha tres cossos. Un d'ells és un Guàrdia Reial. Significa que han estat aquí. També he vist les restes d'un campament.

—Un campament? Kallon, podrien tornar. Vull que et pugis a la teva nau i...

—He dit les restes d'un campament. I si estiguessin a prop, haguessin sentit la meva nau i ja estarien aquí. S'han anat, Cham, i crec que has de venir aquí amb Goll.

Cham va sentir un acalorament i se li van estarrufar els lekku.

—Creus que van a peu per la jungla?

—Goll haurà de confirmar-ho, però això crec —va respondre Kallon—. Si els hagués recollit una nau, s'haguessin emportat el cos del guàrdia, no? A més, per aquí no veig cap rastre que hagi aterrat una nau. No és que sigui un rastrejador, però...

—Però creus que van a peu. No oblidis que no veig si només assenteixes amb el cap.

—Sí, crec que van a peu.

Cham va fer el que va poder per contenir un somriure. Isval no. Va somriure obertament, assentint.

—Anem cap allà, Kallon —va dir Cham—. No et moguis. És una ordre.

Isval es va acostar a ell i li va estrènyer l'espatlla.

—Van a peu, Cham. Els atraparem. Segur —va afirmar Isval. La nau era estreta i no podia caminar d'un costat a un altre com feia sempre, així que es va limitar a canviar el pes d'un peu a un altre—. No poden caminar molt lluny. No coneixen el terreny. Podrien estar ferits per l'accident. Lents.

—O no —va replicar Cham, intentant contenir el seu optimisme, encara que per dins ho compartís—. Aterra prop de Kallon, Faylin.

Isval va deixar de moure's i va mirar a Cham directament als ulls, preocupada. Li va tornar a posar una mà en l'espatlla.

—Estàs bé? Estàs bé de debò?

Cham va assentir per tranquil·litzar-la.

—Estic bé. Anem a fer el que hem vingut a fer.

Isval no se’l va creure, però va assentir amb el cap i va anar a asseure's al costat de Goll.

En veure-la allunyar-se, Cham es va penedir de tot el que li havia dit abans. L'havia canviat. A diferència d'ell, ella mai havia tingut molta vida fora del moviment. Cham no havia tingut en compte el molt que ella necessitava tot això, el molt que li necessitava a ell. En descarregar les seves pròpies preocupacions, Cham havia infringit la seguretat d’Isval.

Hauria d'haver-se quedat callat.

***

Isval estava asseguda al costat de Goll. Al seu costat, semblava diminuta. Goll feia olor de suor i de metall lubricat.

—Quant has sentit? —li va preguntar Isval, suaument.

—He sentit que van a peu.

—No em refereixo a això.

—No solc escoltar les converses dels altres —va dir Goll, amb la mirada fixa cap endavant.

Isval li va posar la mà en l'avantbraç; se li marcaven les venes per sota de la pell.

—Quant has sentit?

Goll va encongir les seves espatlles enormes.

—Bastant.

Isval va moure el cap, es va quedar callada una estona, i llavors va dir:

—S'equivoca. El moviment no és només una idea. Cham és important.

—Ho sé.

—Així que no deixarem que li passi res —va dir ella, aixecant el puny—. D'acord? Després d'avui, haurem de reconstruir-ho tot. I el necessitarem.

Goll va deixar anar un esbufec i va xocar el puny diminut d’Isval amb el seu, enorme i encallit.

—D'acord. I què et sembla si no deixem que ens passi res a nosaltres?

—Creus que pots seguir el seu rastre? —va preguntar Isval—. El rastre de Vader?

—Sí, puc.

—Fins i tot a les fosques?

Es va tornar cap a ella i la va mirar amb una expressió que semblava demanar-li que deixés de preguntar estupideses.

—Molt bé —va dir Isval—. Molt bé.

Van escoltar la veu de la Faylin pel comunicador de la nau.

—Ja estem aquí. Anem a aterrar.

Faylin va fer baixar la nau escorta a través de les copes dels arbres, entre branques que grataven el casc, fins a aterrar en la clariana.

—Queda't aquí —li va dir Cham a Faylin—. Mantingues actiu l'escàner. Avisa'm si detectes alguna cosa.

Goll li va ordenar a la tripulació que de moment es quedessin a bord de la nau escorta. Volia que hi hagués el mínim moviment possible pel campament per al primer rastreig.

Goll, Isval i Cham van desembarcar. Els va rebre la humitat de la selva equatorial i abundants insectes. Entre els arbres, la fauna xisclava, rugia i udolava.

Kallon els estava esperant en la clariana, amb les mans creuades sobre la seva àmplia panxa i un gran somriure en la cara. També van veure la llançadora imperial, estavellada però encara d'una peça.

—El campament està aquí —li va dir a Goll, assenyalant amb el polze uns enderrocs, una foguera apagada i les restes d'una tenda d'acampada multiclimàtica—. Ni m'he acostat.

—Perfecte —va dir Goll—. I els cossos?

—Estan dins de la nau. Tampoc els he tocat. He fet un cop d'ull però ni he entrat.

—Perfecte —va repetir Goll, amb to professional.

Isval es va acostar a la llançadora juntament amb Cham, Goll i Kallon. Goll observava atentament el terra, la nau i els arbres. Isval imaginava que arribava a conclusions que a ella se li escapaven.

La llançadora estava de costat, enfonsada mig metre a la terra llimosa de la selva. La branca d'un arbre havia travessat el cristall de la carlinga. El casc estava ennegrit pels trets blàster i el metall estava esqueixat. Isval va deduir que l'entrada en l'atmosfera no va anar molt bé. Prop de la nau hi havia restes d'instruments escampats pel terra. Goll va agafar alguns fragments, va seguir donant voltes, va agafar alguns més.

—Un generador i un dispositiu portàtil de comunicacions —va explicar, deixant caure al terra un tros de metall.

—Destruïts durant la col·lisió? —va preguntar Cham.

Goll va mirar cap al cel, i llavors va recórrer tota la clariana amb la mirada. Lentament, va caminar cap als arbres, parant de tant en tant per examinar els forats que hi havia en el terra. Quan va acabar, es va donar la volta per respondre a la pregunta de Cham.

—No ho crec. Aquests forats són de trets d'una nau. Nordon?

—Podria ser —va respondre Cham—. Nordon va trobar a Vader i a l'Emperador en la clariana i va començar a disparar-los. Té sentit.

—El que no té cap sentit és que Vader i l'Emperador derroquessin a Nordon —va replicar Isval. Cham no va fer cap comentari.

—Deixa'm veure els cossos —va dir Goll.

—Hem d'apressar-nos —li va recordar Cham—. Ens porten un avantatge important.

—Correcte.

Cham, Isval i Kallon van observar atentament a Goll mentre grimpava d'una banda de la llançadora i desapareixia per un forat, aparentment tallat en el lateral del casc. Mentre esperaven, Isval va mirar cap a la foscor de la jungla, conscient que Vader estava aquí en algun lloc. Esperava poder-lo trobar abans que les tropes imperials. Finalment, Goll va sortir grimpant de la llançadora.

—Els cossos són de dos pilots i un Guàrdia Reial. Els pilots van morir per les contusions, probablement durant la col·lisió. El guàrdia va morir d'un tret de blàster en el cap. Vaig a veure si trobo un rastre.

***

—Tinc dues naus en l'escàner —va informar Belkor, comprovant els sensors de la nau de reconeixement—. No, són tres, encara que totes estan en terra. —Els sensors de la nau de reconeixement eren moltíssim millors que els de la resta de naus, i Belkor sabia que aquelles naus que havia vist no li haurien detectat a ell.

—Potser Mors ha agafat una altra nau —va dir Ophim, entusiasmat—. Senyor, puc cridar a dos dels caces Ala-V perquè vinguin ràpidament. Si ens encarreguem de la Mors ara, tot això acabarà aviat.

—Esperi —va respondre Belkor, examinant la lectura de la pantalla integrada i arrufant les celles.

Ophim també estava observant les dades.

—Això és una escorta imperial i un transport d'aquest planeta. La tercera nau és una llançadora imperial molt danyada —va dir Ophim, arrufant el nas ell també—. No té sentit.

Tenia sentit per a Belkor, evidentment. Era Cham o la gent de Cham. Havien de ser ells.

Ophim se’l va quedar mirant, amb els ulls oberts.

—Senyor, podria ser Mors amb els traïdors de Ryloth Lliure amb els quals col·labora. Vaig a cridar als caces Ala-V perquè vinguin.

Just quan anava a polsar el botó del comunicador, Belkor li va agafar la mà.

—Primer anem a acostar-nos per veure-ho millor, tinent.

—Però, senyor, si ens detecten en els seus escàners...

—Hem de veure-ho millor, Ophim —va dir Belkor amb fermesa—. Hem... d’estar segurs.

—Sí, senyor.

Ophim va fer descendir la nau de reconeixement fins a pràcticament fregar les copes dels arbres. En acostar-se, Belkor va notar un fogot per tot el cos. Li queien gotes de suor per l'esquena i tenia l'uniforme humit i enganxós. Podia olorar la pudor que desprenia. El cor li bategava amb força. Sabia el que potser hauria de fer. No anava a resultar gens fàcil.

—Volant baix, senyor. Així segur que no ens detecten durant una estona.

Belkor va assentir amb el cap, però no podia ni parlar. Va esperar fins que la nau estigués molt a prop del grup de terra, fins que desaparegués el bloqueig de les comunicacions.

—No crec que ens puguin veure encara, senyor —va informar Ophim instintivament, en veu molt baixa. Belkor ja ho sabia—. Estan en terra. Segurament no tenen l'escàner activat.

Belkor es va treure el comunicador encriptat de la butxaca i va trucar a Cham. Una part d'ell esperava que no li respongués.

***

Goll va començar a rastrejar prop del campament, utilitzant una llum vermella molt tènue que no interferia amb la seva visió nocturna. Buscava rastres pel terra, caminant lentament i aixecant la mirada de tant en tant cap als arbres. Finalment es va posar dret, va moure el cap afirmativament, i va mirar en direcció a Cham.

—Ja els tinc —va dir, assenyalant en una direcció amb la barbeta—. Per aquí. Són quatre.

—Estàs segur? —li va preguntar Isval. La resposta va ser una mirada fulminant.

—Està segur —va intervenir Cham. Llavors va fer un grunyit en notar la vibració del comunicador encriptat que portava en la butxaca. El va agafar i se’l va quedar mirant, com si fos un objecte estrany.

—Què passa? —va preguntar Isval—. Aquest no és...?

—Belkor.

—Com?

Cham es va encongir d'espatlles i va trucar a Faylin pel seu comunicador normal.

—Detectes alguna cosa en l'escàner?

—Tot tranquil, Cham.

No tan tranquil, va pensar Cham i va respondre a la trucada de Belkor.

Pel comunicador encriptat va sonar la veu de Cham.

—Belkor? On estàs? No apareixes en el meu escàner.

Belkor va ignorar al twi’lek i va començar a fingir pensant en Ophim, que solament podia sentir la meitat de la conversa.

—Aquí el Coronel Belkor Dray. Apaguin els motors de les naus immediatament. Tota la seva tripulació ha de rendir-se ara mateix.

—Què estàs dient? Si aquí...

—Una decisió correcta —li va interrompre Belkor, i va tallar la connexió. Es va guardar el comunicador en la butxaca i li va dir a Ophim—. Prendré el control de la nau.

—Senyor? Per descomptat, senyor.

Ophim va transferir el control de la nau a la palanca de comandament de Belkor.

—Què és això? —va preguntar Belkor, assenyalant a un punt indeterminat fora del cristall de la carlinga.

—Què és el què, senyor? —Ophim va tornar el cap per mirar cap a fora—. No veig res, no hi ha res en l'escàner.

Belkor va desenfundar la seva pistola blàster amb la mà suosa i li va disparar en el clatell. La sang va esquitxar tot el cristall de la bombolla de la carlinga. Durant un moment, Belkor va sentir un mareig i pensava que anava a vomitar, però es va contenir les arcades.

Va apartar la mirada de la sang, blasfemant, racionalitzant, disculpant-se davant si mateix. El comunicador encriptat va començar a vibrar en la seva butxaca. Va fer una respiració profunda abans de respondre.

—Estic volant, Syndulla. Deu quilòmetres al sud de la vostra posició.

—Com ens has trobat? Per què no et veiem en l'escàner?

—És una història molt llarga. No em veieu perquè vaig en una nau de reconeixement. Aquesta és la llançadora de l'Emperador? Digues-me si hi ha cossos a bord.

—Hi ha cossos, però no els de Vader o l'Emperador. S'han marxat a peu.

—Com ho sabeu?

—Ho sabem.

Belkor va silenciar el comunicador i va començar a blasfemar a crits, mirant l'extensió inacabable de selva equatorial, que s'estenia en totes direccions. Si Vader i l'Emperador anaven a peu, seria pràcticament impossible trobar-los.

—Estem seguint el seu rastre —va agregar Cham.

Belkor va polsar el botó del comunicador tan fort que li dolia el dit.

—Com?

—Tinc gent que pot fer-ho. Aquest és el nostre planeta, Belkor. El coneixem. Digues-me, què tens aquí amb tu?

—Res que pugui servir-te. Esteu sols. Mors està aquí fora i crec que ho sap tot. Necessito trobar-la immediatament. —Belkor va mirar a Ophim i la ira es va apoderar d'ell—. Hauries d'haver-la matat a l'espai, Syndulla! Hauries d'haver-los matats a tots! Et vaig donar els maleïts identificadors! Tot això ja hagués acabat!

Cham es va quedar callat per un moment, i llavors va dir:

—Però no ha acabat. Encara no. Mors va a peu? Per què penses que ho sap tot?

Belkor va serrar les dents i va parpellejar diverses vegades per aclarir la visió. Estava perdent el control de si mateix, com havia perdut el control dels esdeveniments.

—Mors va en una nau amb vint soldats d'assalt de la Base de Comunicacions de l'Equador. I crec que ho sap perquè ha vingut fins aquí en lloc de tornar al centre d'operacions. També va a la recerca de Vader i l'Emperador.

—Molt bé —va dir Cham—. Molt bé. Deixa'm pensar un moment. No pengis.

Assegut en el seient i amb el cinturó cordat, Belkor no podia moure's. Va començar a toquerejar-se l'uniforme, la gorra, el pèl. Es va imaginar a Cham consultant amb el seu equip, pensant en la millor forma d'arraconar-li. Cham no va trigar a parlar pel comunicador.

—Escolta'm, Belkor. Ens ajudaràs a atrapar a Vader. Llavors jo t'ajudaré a atrapar a Mors. Llavors tot això haurà acabat.

Belkor respirava amb dificultat, intentant no mirar al cadàver d’Ophim.

—Em sents, Belkor? Ara digues-me, què tens aquí amb tu?

—Estic... sol en la nau de reconeixement. Però tinc sis caces Ala-V explorant la quadrícula a la recerca de la Mors. Estem en formació escalonada per poder-nos comunicar.

—Et fies dels pilots dels caces Ala-V?

A Belkor se li va escapar una rialleta, que va sonar histèrica.

—Per matar la Mors? Sí. L'he fet quedar com la traïdora que ha derrocat el Perill, Però... per matar a Vader i a l'Emperador? No. Per ajudar a terroristes twi’leks? No, no ho faran, Syndulla. No.

—D'acord, et diré el que anem a fer —li va explicar Cham—. Que els caces Ala-V segueixin buscant la Mors. Si tu o els teus homes trobeu la seva nau, derroqueu-la. Però que mantinguin la formació escalonada per si els necessites... els necessitem. No t'allunyis de nosaltres mentre rastregem a Vader i l'Emperador. Mantingues sempre la distància de comunicació, perquè quan et demani suport aeri, vull que aquests caces Ala-V vinguin immediatament.

—No et van a ajudar! És que no m'has sentit? No van a disparar contra l'Emperador!

Finalment, Cham va perdre els papers.

—No ho sabran, Belkor! Estaran a les fosques! Entre els arbres! —llavors Cham va baixar la veu—. Et donaré a tu les coordenades i tu les hi donaràs a ells, i ells arribaran i obriran foc. Només si ho necessito. Només llavors.

Belkor no va poder evitar burlar-se d'ell.

—Sempre planificant totes les contingències. Un dia t'oblidaràs d'alguna cosa, Syndulla.

—Potser, però no serà avui, Belkor. No ens oblidarem de res. Avui no.

—No vaig a posar les meves naus a la teva disposició, twi’lek —li va dir Belkor—. No m'arriscaré al fet que Mors surti d'aquesta zona i torni al centre d'operacions. Llavors em trobaria amb un equip de seguretat esperant-me en tornar.

—No estàs pensant amb claredat —va respondre Cham—. Ella no sap com de profunda que és aquesta conspiració, per això ha vingut a buscar a les úniques persones que segur que no estan implicades: Vader i l'Emperador. No s'anirà enlloc fins que els trobi. Confia en mi, Belkor. Ajuda'm a trobar a l'Emperador, i llavors jo m'asseguraré que tu trobis la Mors.

Belkor escoltava aquestes paraules, fins i tot les comprenia, però no tenia la capacitat d'analitzar-les. Sabia que estava esgotat, massa estressat per pensar. Cham tenia raó. No estava pensant amb claredat. Volia tornar enrere, començar el dia de nou, prendre unes decisions diferents. No volia ser responsable de les morts de centenars o milers d'imperials a bord del Perill. No volia tenir un cadàver assegut al seu costat. Hauria de fotre’s un tret ara mateix. Sabia que hauria de fer-ho, però sabia que no era capaç. En lloc d'això, va mirar a través de la bombolla de la carlinga, va respirar profundament i va cridar fins a tenir la veu ronca i quedar-se sense alè.

—Anem a acabar amb tot això, Syndulla.

***

Cham es va guardar el comunicador encriptat en la butxaca, arrufant les celles. Belkor li donava una mica de llàstima. Cham l’havia tancat en una caixa de la qual no podia sortir. No hi havia una altra sortida que la mort. L'única variable era si s'enfrontaria primer a un inquisidor imperial. Cham va negar amb el cap, agitant els seus lekku.

—Faylin, tu i Kallon heu d'anar-nos seguint, a intervals de mitja hora. Us donaré un rumb i la distància a mantenir. No ens perdeu. Potser us necessitem per evacuar-nos.

—D’acord —van dir els dos.

—I Belkor? —li va preguntar Isval.

—És inestable —va respondre Cham.

—Sí —va convenir Isval, comprovant les càrregues de potència dels seus blàsters.

—Ens seguirà amb la seva nau de reconeixement. Si necessitem els caces Ala-V com a suport aeri, els podem trucar.

—Vader va derrocar dos dels nostres vaixells de càrrega armats des del terra. No sé si...

Cham la va interrompre, amb una veu més dura del que pretenia.

—Tens alguna idea millor, Isval? Estic fent el que puc, utilitzant tots els recursos que tinc. Millor tenir els caces que no tenir-los, no creus?

Al principi li va asseure una mica malament el to de Cham, però llavors se li va enfosquir la pell i va aixecar la barbeta.

—Sí, molt millor —va respondre Isval. Després es va donar la volta i es va allunyar. Cham se la va quedar mirant. Era com si sempre estigués veient-la allunyar-se.

—Goll, estàs llest? —va preguntar Isval, guardant els seus blàsters.

—Llest.

—Cham, tu i jo anirem davant. La resta del teu equip anirà en formació estàndard, vint metres per darrere. Au vinga, equip!

—Ja l'heu sentit —li va dir Goll al seu grup, i tots van respondre afirmativament.

—Tothom en silenci —va dir Cham. La seva millor oportunitat era enxampar desprevinguts a Vader i a l'Emperador.

Isval, Goll i Cham es van endinsar en la jungla. Goll els portava tan ràpid com podia per on s'havien anat Vader i l'Emperador. Quan estaven en plena jungla, Cham es va començar a plantejar si realment seria possible enxampar desprevingut a Vader.

***

Mors pilotava el transport, i un dels oficials de l’Steen feia de copilot. La meitat dels soldats d'assalt i quatre oficials de l’Steen de la base de comunicacions estaven asseguts en el compartiment de passatgers de la llançadora. Mors observava la nit de Ryloth a través de la finestra. Havien sortit dues de les llunes del planeta, dos arcs espectrals que projectaven una llum pàl·lida sobre les copes dels arbres. L'extensió fosca de la selva equatorial era tot el que Mors podia veure en totes direccions, esquitxada per alguns clars i algun congost profund.

El terreny la intimidava. Ella treballava en un despatx i no tenia experiència alguna en operacions de recerca. Steen tampoc. Cap d'ells. Amb l'ajuda de la computadora de navegació, un dels joves oficials de l’Steen s'havia esforçat per delimitar un perímetre de cerca. Però era una zona molt extensa i Mors no tenia molt clar el que estaven buscant: una nau caiguda però intacta? Un camp d'enderrocs? Supervivents a peu? Cossos? Anaven molt lents, amb molta cura, observant atentament els resultats de l'escaneig i confiant a tenir sort.

—Això és alguna cosa? —va preguntar el copilot, assenyalant uns signes de vida en l'escàner. Era un oficial de mitjana edat, amb una gran panxa i unes orelles prominents que li sortien per sota de la gorra.

—És un animal —va respondre Mors, comprovant l'escàner—. Un molt gran. Un lylek, probablement. Diuen que abunden molt en aquesta jungla.

El copilot va sospirar amb impaciència.

—Més de mil naus i càpsules van sortir del Perill. No hem vist cap. I tampoc hem trobat altres naus de recerca. Hagués jurat que trobaríem alguna nau o càpsula res més recórrer deu quilòmetres, encara que fora per accident.

—Doncs t'equivocaves —va respondre Mors—. És un planeta molt gran i l'ona expansiva de l'explosió va deure dispersar moltíssim les càpsules de salvament. Estan totes repartides per l'hemisferi occidental. Com les comunicacions estan limitades a la línia de visió, és com anar amb vaixell intentant trobar mil boies surant enmig de l'oceà. Et pots passar dies sencers sense trobar res, ni tan sols altres vaixells. Francament, crec que tenim sort d'almenys comptar amb un punt de sortida.

—Suposo —va dir el copilot. Va assenyalar amb la barbeta fora de la carlinga—. Amb punt de sortida o sense ell, això d'aquí és molt espai, senyora.

Mors només va poder assentir. Sabia que estaven davant milers de quilòmetres quadrats de terreny escarpat, de manera que l'escaneig era lent i imprecís.

Per desena vegada des que van deixar enrere la base de comunicacions, Mors es va preguntar si havia estat un error sortir a buscar a Vader i l'Emperador. Potser hauria d'haver-se emportat a Steen i als soldats d'assalt al centre d'operacions per arrestar a Belkor, recuperar el control i llavors anar a la recerca de Vader i l'Emperador.

Però és clar, si la conspiració de Belkor abastava diversos oficials, anaven a matar-la sota qualsevol pretext molt abans que arribés al centre d'operacions. O bé recuperaria el control, però quan ho fes Vader i l'Emperador ja haurien mort a les mans dels rebels, que també anaven darrere d'ells. No, el seu objectiu era trobar primer a Lord Vader i a l'Emperador i llavors reunir a totes les forces lleials, abans de fer un moviment en contra de Belkor.

Però per trobar-los, necessitaria més sort que una altra cosa.

Es va fregar els ulls fatigats, es va quedar una estona mirant a la lluna i es va posar una altra vegada a estudiar els resultats de l'escanejat.

***

Cham i Isval anaven diversos passos per darrere de Goll. Deixaven que el gran twi’lek fes el seu treball sense molèsties ni interrupcions. Goll treballava ràpid i en silenci, rondinant de tant en tant en examinar el terra, un arbre, fulles o la mala herba. Tenia tot el temps el front arrufat, amb unes arrugues tan profundes com els congosts d'aquesta jungla.

De tant en tant es parava en sec, amb les mans en els malucs, com per pensar o per observar algun detall, i al cap de poc seguia endavant. Cham trucava regularment a Faylin, Kallon i Belkor perquè poguessin seguir-los des de les seves naus. Tota l'estona tenia un dels seus comunicadors a la mà.

—Pots començar a fer malabars amb aquestes coses —va dir Isval.

Cham va somriure en tornar a trucar a Faylin i Kallon per donar-los la seva ubicació. Els havia demanat que no estiguessin en l'aire més temps del necessari per evitar que els detectés qualsevol nau imperial que passés per la zona. Només necessitava que romanguessin a distància de comunicació.

De sobte Goll es va detenir, inclinant el cap cap a un costat. Amb una mà, es va acariciar el seu lek dret. Llavors va mirar a esquerra i dreta.

—Què passa? —li va preguntar Isval, però Goll va aixecar la mà per demanar-li silenci.

Els va fer un senyal perquè esperessin i va seguir caminant, amb la tènue llum vermella prop del terra mentre avançava entre els arbres i la mala herba. Isval no tenia ni idea del que Goll estava veient però, per les seves espatlles encorbades, quedava clar que estava tibat.

Isval també estava encorbada, tibant, agafant massa fort els blàsters. Va fer una respiració profunda.

Una suau xiulada de Goll els va indicar que podien seguir endavant. Isval i Cham se’l van trobar parat en la vora d’una clariana, amb les mans en la cintura, mirant cap endavant.

—Veieu? —va preguntar quan Isval i Cham van arribar al seu costat.

La clariana s'estenia més enllà de l'abast de la visió nocturna d’Isval.

—Estic veient una clariana —va respondre Isval—. Què més se suposa que haig de veure?

—No era una clariana fins fa poc. Veieu totes les branques trencades? La terra remoguda? Els arbres caiguts?

Després de l'explicació de Goll, tots aquests detalls semblaven obvis.

—Una horda —va dir Cham.

—Exactament —va respondre Goll, suaument—. I m'apostaria el que fos al fet que perseguien al grup de l'Emperador. El temps quadra.

—Lyleks? —va preguntar Isval, admirada pensant en la quantitat de criatures que faria falta per devastar aquest tros de jungla. Havien arrasat amb tot al seu pas—. I ara com podrem seguir el rastre de Vader?

—L'horda ha esborrat el rastre que deixaven els humans —va explicar Goll—, però quan et persegueix una horda, gairebé sempre t'atrapa. N'hi ha prou amb seguir l'horda.

—I... i si la trobem? —va preguntar Isval. Mai havia vist un lylek de prop i no tenia ganes de fer-ho.

—La pregunta que hem de fer-nos és: I si no la trobem? —va dir Cham, deixant en l'aire les implicacions de la seva pregunta.

Isval va entendre el que volia dir. Si Vader i l'Emperador podien encarregar-se d'una horda de lyleks, un grup de twi’leks revolucionaris no els suposaria una gran amenaça.

—Arribats en aquest punt, no podem fer marxa enrere —va dir ella.

—Sí, és com el que li deia a Belkor —li va recordar Cham a Isval—. Però si ens trobem amb una horda, estem tots morts.

Goll va fer un grunyit de conformitat.

—Així i tot... —va dir Isval, pensant en Pok, Eshgo, Drim i tothom que va morir a les mans de Vader i l'Imperi—. Així i tot...

Isval es va quedar mirant a Cham, com si li volgués convèncer per prendre la decisió correcta.

Va passar una estona abans que Goll tornés a parlar:

—Llavors, què anem a fer, Cham?

—Anem a seguir l'horda —va dir Cham, assenyalant el rastre que havien deixat els lyleks en el terra de la jungla—. Arribats en aquest punt, no podem fer marxa enrere.

Següent