Ahsoka (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

Els camps de Raada estaven arruïnats. Fins i tot l'inexpert ull d’Ahsoka ho podia veure. El terra que una vegada havia estat marró fosc ara estava blanquejat a un gris malsà, i la vida que ella havia solgut sentir en ell gairebé completament esgotada. L'única cosa en els camps que semblava saludable, eren les hectàrees de petites plantes verdes, l'origen de tanta misèria.

—Si tenim l'oportunitat —Ahsoka va murmurar a Miara, que estava ajupida al seu costat—, recorda'm tornar aquí i cremar tot això.

—Jo t'ajudo —va prometre Miara—. M'he tornat molt bona encenent focs.

—Vinga —va dir Ahsoka—. Hem de travessar-los abans que comenci el primer torn.

Miara li havia dit que els imperials havien tornat a estendre els torns. Ara els grangers treballaven durant gairebé tot el temps en què hi havia llum diürna per treballar, i hi havia rumors que una vegada que comencés la collita, els imperials anaven a portar reflectors de manera que els grangers també poguessin treballar en la foscor. No hi havia molt temps, i no hi havia molt a cobrir, per la qual cosa Miara va guiar-la al llarg de la vora del terreny de conreu, i tan aviat com van arribar als edificis perifèrics de la ciutat, es van amagar en un carreró.

—Estem en el costat oposat del poble del complex imperial —va murmurar Miara—. Haurem de creuar tot l'assentament per arribar fins a la Kaeden.

—No les dues —va dir Ahsoka—. Solament jo. Necessito que busquis a Selda i li donis això.

Li va passar l’holo que havia gravat a l’hiperespai.

—Si no pots trobar a Selda, cerca a Vartan o algun dels altres caps d'equip. Però assegura't que sigui algú en el qual confies!

—Vull anar amb tu! —va dir Miara.

Ahsoka es va detenir i va posar una mà en cada espatlla de la noia.

—Ho sé —va dir ella—. Sé que ara mateix faries qualsevol cosa per la teva germana, però necessito que escoltis. Jo puc rescatar a la teva germana, però la meva nau està massa lluny per escapar de Raada. I fins i tot si les tres poguéssim fotre el camp, què passaria amb tots els altres?

Miara va començar a protestar, però després es va detenir. Ahsoka va poder notar que havia vist la raó.

—Necessito que busquis a Selda —va tornar a dir—. Kaeden necessita que busquis a Selda. D'acord?

—Està bé —va dir Miara—. Ho faré.

Ahsoka va prémer la mà de la Miara al voltant de l’holo i després va mirar a la noia allunyar-se pel carrer. Havia après a caminar silenciosament des que Ahsoka l'havia vist per última vegada, i com aprofitar fins i tot la poca cobertura que el carrer oferia. Ahsoka realment odiava la guerra.

Va deixar que Miara tingués un bon avantatge i, a continuació, va partir en direcció al complex imperial. No va utilitzar cap cobertura ni va tenir cap pretensió d'intentar ocultar el seu acostament. La criatura grisa sabia que ella venia i sabia quin era el seu objectiu. El sigil era impossible, i solament tenia una oportunitat. La seva única esperança era que l'Imperi no tingués una fitxa secreta oculta en la part posterior del tauler com la tenia ella.

Caminava pel mig del carrer, amb els sentits alerta i preparada per a qualsevol cosa. Cada part d'ella era com un ressort, premut i llest per a l'acció.

No va haver d'esperar molt.

—Jedi! —Va sonar una veu aspra. Semblava provenir de totes direccions alhora. Ahsoka va estendre els seus sentits, buscant la font.

—Tens una cosa que jo vull —va dir ella. Seria més fàcil si pogués fer que la criatura grisa seguís parlant.

—Pobreta Kaeden Larte —va dir la criatura. Ahsoka va començar a adonar-se de la seva ubicació—. Tan plena d'esperança que la seva amiga Jedi vindria per ella. Vaig haver de dir-li que els Jedi no tenen amics. Els Jedi no tenen inclinacions de cap tipus. Són insensibles i freds, i ni tan sols entenen el que és l'amor.

—No sé qui et va ensenyar sobre els Jedi —va dir Ahsoka—. Però sembla que ha omès un parell de coses. Hauries de demanar millors lliçons.

—Li vaig dir a Kaeden que no eres una veritable Jedi —va dir la criatura. Allà! Ahsoka el tenia. Ara solament havia d'esperar el moment adequat—. Li vaig dir que probablement estaves tan espantada de mi, que t'havies anat a dotze sistemes de distància i mai tornaries. En realitat m'alegra haver-me equivocat.

El va sentir saltar des de la teulada de l'edifici darrere d'ella i es va tornar. No podia identificar la seva espècie en persona més del que havia pogut amb la seva imatge. Era més alt que ella, fins i tot amb l'altura que havia guanyat en els últims anys, i d'una contextura molt ampla. Era clarament molt fort, i amb l'armadura que portava, era un oponent formidable. Encara portava el casc, i el seu escut facial estava aixecat, com si necessités veure-la clarament mentre lluitaven. Aquesta era una altra diferència en el seu entrenament, va pensar Ahsoka. Ella podia lluitar completament cega, si era necessari, encara que cega i sense els seus sabres de llum podria ser temerari.

Va enfocar la seva atenció en el pit d'ell, on començava el moviment. Va sentir la Força que fluïa a través d'ella quan el sabre de llum d'ell va cobrar vida. Podia sentir el seu zumzeig, un fosc contrapunt a la cançó dels seus propis cristalls, que ara estaven molt a prop. Ahsoka va buidar la seva ment de totes les distraccions.

La criatura va colpejar, i Ahsoka va desviar els seus cops abans que caiguessin. Va llegir els seus sentiments a través de la Força que els unia, i va seguir el moviment de les seves espatlles, colzes i canells, sempre apartant-los perquè no encertessin als seus objectius. Furiós, ell va redoblar els seus esforços, atacant cap al cap i el pit d'ella.

El que la criatura grisa mancava en delicadesa, ho compensava amb força bruta. Va fer retrocedir a Ahsoka, cap a la línia de cases, i ella l'hi va permetre, encara mesurant-lo com a lluitador. Quan va arribar al llindar de la casa darrere d'ella, va saltar des d'aquí, usant la Força per impulsar-se a si mateixa en una elegant tombarella per sobre del cap d'ell. Va esquivar fàcilment la frenètica espasada del seu sabre de llum mentre volava per sobre d'ell, després va aterrar a la gatzoneta a l'altre costat, preparada per continuar.

—Impressionant —va dir ell.

—T'impressiones fàcilment —va dir ella—. Solament estic començant.

Va percebre a més gent darrere d'ella i es va adonar que algú en el complex imperial s'havia assabentat del que estava succeint. Les parets estaven vorejades per soldats d'assalt, tots ells apuntant-la amb blàsters. Almenys semblava que no havien rebut cap reforç des que ella va marxar. Es va ficar per un carrer lateral, sortint de la seva línia de foc, i la criatura grisa la va seguir.

Va sostenir el seu sabre de llum en alt, i aquest va començar a girar. L'efecte era molt interessant: un mortífer cercle de llum en lloc d'una fulla... però no la intimidava. Tota l'estratègia de la criatura es basava a aclaparar al seu oponent. Ella tenia altres opcions.

—Què ets? —va preguntar—. Qui et va fer així?

—Jo serveixo a l'Imperi —va dir la criatura.

—Sens dubte t'agrada ser dramàtic —va dir Ahsoka.

Ahsoka es va estendre cap a ell una altra vegada, aquesta vegada cap a les mans i dits, i l'equilibri del pes suportat pels seus malucs i genolls. Va sentir que alguna cosa despertava en ella, cada lliçó de combat que Anakin li havia ensenyat alguna vegada. Va recordar com parar-se i com subjectar les espases. Va separar massa els dits del seu oponent i li va fer perdre l'equilibri. Ella recordava, i podia fer que ell oblidés. Va trontollar cap enrere, sorprès pel poder que ella tenia sobre ell fins i tot a distància, però encara no estava vençut.

—Puc percebre el poder —li va dir—. I no tens prou com per resistir-me per molt més temps, així desarmada com estàs.

Allà era on s'equivocava. Ella no estava desarmada. Cap Jedi mai ho estava.

La criatura va fer un pas cap a ella, prou a prop com perquè pogués tocar-lo. El seu sabre de llum giratori bloquejava els atacs pels costats, però era vulnerable pel front. Igual que com s'havia estès per aconseguir el seu primer cristall tots aquests anys enrere, Ahsoka va estendre la mà.

Percebent la seva intenció a l'últim moment, l’inquisidor va intentar desconnectar la seva arma i lluitar amb dues espases en lloc d'una, però estava girant massa ràpid per fer això. La mà d’Ahsoka va aterrar gairebé suaument en el metall cilíndric, i la Força estava amb ella. L'empunyadura es va esquerdar davant el seu toc.

Un gemec agut va arribar a les oïdes d’Ahsoka, la llum i la foscor de la cançó dels cristalls lluitant per mantenir l'equilibri. Ella es va adonar que necessitava donar un salt més lluny cap enrere. Es deuria d’haver danyat la connexió d'energia que canalitzaven els cristalls dins de l'empunyadura, i ara s'estava sobrecarregant. Si ell no ho desactivava aviat, anava a explotar.

Abans que ella pogués si més no considerar la possibilitat de cridar un advertiment, el sabre làser vermell va esclatar en un caos de soroll i llum. Uns punts brillants li van punxar els ulls, i llavors tot va quedar en silenci. La criatura ja no anava a tornar a molestar-la.

Jeia al carrer, el seu rostre era un desastre cremat, la carcassa del seu sabre de llum encara encaixada a les seves mans. Si hagués estat capaç de lluitar contra ella amb l'escut facial baix, podria haver sobreviscut a l'explosió.

Es va preguntar qui l'havia entrenat, i si hi havia uns altres. Algú havia retorçat el potencial pel bé d'aquesta criatura i l’havia tornat cap al Costat Fosc. Algú l’havia fet així. Algú, sabia Ahsoka, que encara estava allà fora i al que havia d'impedir-se-li que trobés a altres nens, si podia fer-se. Es va ajupir i va tancar el seu casc, cobrint la destrossa del seu rostre. Era l'única compassió que ella podia mostrar-li. Hauria de ser suficient.

Agenollada al costat del seu enemic caigut, Ahsoka rebuscà entre les restes de l'empunyadura del sabre de llum. Els cristalls que havien energitzat el sabre de llum ja no estaven continguts pel metall, però la seva cançó no s'havia atenuat. Els va sostenir en una mà, gairebé tremolant mentre la familiaritat d'ells corria a través d'ella, mentre amb l'altra mà recuperava les empunyadures a mig acabar que portava amb si.

Aquests sabres de llum no tindrien els mànecs decoratius que a ella li agradaven, i la seva presa es veuria afectada fins que ella tingués temps per realment acabar-los. Li faltaven alguns components clau, peces que havien de fabricar-se específicament, però l'empunyadura arruïnada de la criatura estava davant ella. Ràpidament, va revisar les restes de nou, aquesta vegada prestant més atenció a les peces internes de l'arma, i va somriure quan va trobar el que necessitava. Servirien ara com ara.

Ahsoka podia sentir als imperials aproximant-se. El duel els havia fet dubtar, però ara estaven en alerta màxima. Va empènyer a un costat el seu sentit d'urgència, a pesar que estava en una dificultat. La meditació va arribar amb facilitat, com si estigués asseguda en la seguretat del mateix Temple Jedi, en lloc d'un polsós carrer amb els seus enemics acostant-se. L'ull de la seva ment va ordenar els components pre-acoblats i aquells que acabava de recollir, fixant a cadascun en el seu lloc amb els altres. Quan Ahsoka va obrir les mans, no es va sorprendre de trobar que dos sabres de llum, toscs i sense acabar, estaven esperant.

Necessitarien més treball, però eren d'ella.

Quan els va encendre, van brillar del blanc més brillant.

***

Ahsoka va trobar un altre carrer lateral que anava en la direcció que volia i la va seguir cap al complex. Ara ella era l'únic objectiu dels imperials. Anava a necessitar tota la cobertura que pogués aconseguir. A les seves mans, els seus sabres de llum eren un pes reconfortant. La lluita li havia retornat l'enfocament que havia perdut. Ni tan sols estava respirant agitada. Això era una cosa que ella podia fer.

No es va molestar amb burles o provocacions. No tenia res que dir-li a aquestes persones. Va passar la paret amb un únic salt volador i va aterrar al centre del complex, sorprenent molt als soldats d'assalt que estaven en servei allà. Van començar a disparar, i ella va començar a obrir-se camí cap a la porta principal, desviant fàcilment les seves sagetes blàster.

Solament li va prendre un parell de segons arribar allà, el seu acostament va ser anunciat per explosions i foc blàster, i després d’uns segons més va obrir la porta d'un tall. Una vegada que va estar en el passadís, va empènyer amb la Força darrere d'ella, fent que tots els que la perseguien perdessin l'equilibri. Al capdavant, va veure als oficials uniformats preparant-se per defensar l'interior del complex. Pel que sembla, tots els soldats d'assalt estaven fora. Ella esperava que estiguessin massa ocupats per pensar a cridar a un Destructor Estel·lar.

Ahsoka es va obrir pas lluitant a través dels passadissos, utilitzant els seus sabres de llum per desviar les sagetes blàster i la Força per apartar d'una empenta als seus agressors. Les cel·les estaven en la part posterior de l'edifici, ho sabia, i no volia perdre temps a arribar a elles.

Finalment, va arribar al passadís de la presó. Hi havia un interruptor mestre de les portes, que va activar, i totes les portes de les cel·les es van obrir. Va verificar per assegurar-se que no hi hagués cap escut de rajos i després va entrar pel passadís.

—Kaeden? —va cridar—. Estàs aquí?

En la seva cel·la, el cap de la Kaeden es va aixecar i es va arrossegar fins a posar-se dempeus. Encara era difícil mantenir l'equilibri amb el seu braç, però el so de la veu d’Ahsoka l'animava. Va caminar cap endavant.

Un parell de presoners desorientats havien sortit de les seves cel·les, bloquejant la vista de la Kaeden cap al passadís. Kaeden va escoltar que Ahsoka els hi cridava ordres que sortissin, que anessin a la cantina d’en Selda tan aviat com poguessin, i va seguir a la multitud cap a la seva amiga.

Per fi, Kaeden es va trobar cara a cara amb Ahsoka. Sabia que el seu cabell era un desastre, estava coberta de brutícia, la ferida del seu cap tenia un aspecte terrible, i el seu braç encara estava lligat inútilment al seu pit... però estava dempeus. Ahsoka semblava diferent: poderosa i enfocada, totalment més enllà de la comprensió de la Kaeden. Ahsoka brandava un parell de brillants sabres de llum blancs, i encara que era la primera vegada que Kaeden els veia, no podia imaginar-se a Ahsoka sense ells a les mans. Malgrat les circumstàncies, va somriure.

—Kaeden! —va cridar Ahsoka, i va córrer a ajudar-la a moure's més ràpid.

—Ahsoka! —Kaeden va córrer cap a ella, però es va parar abans de llançar el braç al voltant de l'espatlla d’Ahsoka. Sabia que no s'havia de prendre a la lleugera als sabres de llum. De totes maneres gairebé podia sentir el poder radiant d’Ahsoka. Era increïble—. Podria besar-te.

Ahsoka es va detenir en sec. La mirada que li va llançar a Kaeden era lleugerament confosa.

—No ara, vull dir —va dir Kaeden. Volia riure per primera vegada en setmanes, però pensava que podria ser la histèria—. La meva elecció del moment és terrible i tu tens tots aquests impediments Jedi. Solament volia que ho sabessis en cas que morim.

—Oh —va dir Ahsoka—. Bé, gràcies. —Va fer una pausa—. I no anem a morir.

—Si tu ho dius —va convenir Kaeden.

Ahsoka va desactivar el sabre de llum de la seva mà esquerra i se’l va penjar del cinturó. Va seguir sostenint el dret. Amb un braç lliure, va ajudar-la, i juntes es van allunyar de les cel·les.

 Següent