Els Lords dels Sith (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

El centre d'operacions era un formiguer de veus i ordres, per sobre d'un murmuri col·lectiu d'incredulitat. L'aire feia olor de suor i angoixa.

—Què està passant aquí a dalt? —va preguntar un tinent.

—Estat de la llançadora de la moff? —va preguntar un altre.

—Ara tri-caces? Quants?

Entre tot aquell xivarri, Belkor anava d'un lloc a un altre, recollint dades i donant ordres. Feia el possible per semblar que estava intentant rescatar a una gent a la qual en realitat volia veure morta i que tenia les coses sota control. En realitat havia perdut el control feia temps. No tenia confirmació que la nau de la moff hagués estat destruïda, només que havia desaparegut dels escàners. El mateix s'aplicava a la llançadora de l'Emperador. Eren dos indicis prometedors, però encara no s'atrevia a tenir esperances.

Es va adonar que estava respirant acceleradament. Sentia que l'uniforme li comprimia massa, que les parets estaven massa a prop i el sostre estava massa baix.

—Senyor, està bé?

—Què? Per descomptat. Sí. Prossegueixi, tinent.

Però no estava bé. No anava a estar bé fins a saber que l'Emperador, Vader i Mors estaven morts.

—Nombroses càpsules de salvament estan aterrant en l'hemisferi occidental del planeta i en la lluna propera, senyor —li va informar un altre tinent—. Estem rebent milers de senyals d'auxili. Els equips de cerca i rescat s'estan centrant en les quadrícules de rescat, però estan aclaparats, Senyor. No hi ha personal suficient. Es passaran dies sencers.

—Coneixem la ubicació de la llançadora de l'Emperador o de la nau de la moff?

—Encara no, senyor.

Belkor va assentir, alleujat i horroritzat alhora. Si havia tingut èxit, el seu proper desafiament seria inventar-se una història suficientment creïble per exculpar-se.

Però primer havia d'assegurar-se que l'Emperador, Vader i la moff estiguessin morts.

***

Isval va escoltar crits.

—Isval! Eshgo! Que algú s'aixequi! Necessito ajuda!

Era la veu de la Faylin. Isval va obrir els ulls, marejada. Va parpellejar i va respirar profundament. La gola semblava estar en carn viva. I llavors...

La imatge enorme i fulgent de Ryloth ocupava tota la finestra de la carlinga. Llavors el planeta va desaparèixer i va ser substituït per la foscor negra de l'espai. Després tornava a veure's Ryloth, i després una altra vegada l'espai. Estaven donant voltes sense parar. Proa i popa intercanviant posicions a tota velocitat. Isval va tancar els ulls i va tractar de contenir les arcades. Malgrat l'atordida que estava, va poder adonar-se que anaven a entrar en l'atmosfera donant voltes. La nau es partiria i cremaria en el cel.

—Faylin? —va preguntar, amb la gola rasposa i adolorida—. Eshgo?

Eshgo estava enfonsat en el seient al seu costat, amb la barbeta en el pit. Faylin estava asseguda damunt d'ell, intentant manejar els controls de la llançadora.

—Està mort, Isval! —va cridar Faylin—. Crost i Drim estan inconscients! No puc estabilitzar la nau! He fet simulacions, però això...

—Mort? —va repetir Isval, recuperant lentament el control sobre els seus pensaments, però dominada per l'aflicció.

—Isval! Tu pilotes millor que jo! Has de fer alguna cosa amb aquesta nau o ens unirem a ell! Deixa el dol per després! Isval!

El to de la Faylin la va ajudar a concentrar-se. Es va incorporar en el seient, intentant aclarir les idees.

—Primer els girs —va dir Isval, agafant la palanca de comandament—. Passa'm el control.

—No sé com passar-te el control! —va cridar Faylin.

—Sí que ho saps —va respondre Isval, trobant la calma com sempre durant una crisi—. Recorda les teves pràctiques en el simulador. El botó blau, prop de la teva mà esquerra. Ràpid.

—D'acord —va dir Faylin, calmant-se una mica, i va polsar el botó.

Isval va disparar els impulsors per compensar la rotació. Van començar a girar més lentament, fins que la rotació es va detenir. A l'altre costat del cristall de la carlinga estava Ryloth. Queien sobre la meitat del planeta, en la qual era de dia, massa abruptament. Isval va intentar fer alguna cosa sobre aquest tema.

—Què puc fer? —va preguntar Faylin.

—Agafa't a alguna cosa —va dir Isval—. Ara mateix.

Entrar en l'atmosfera exterior va ser com xocar contra una paret.

Amb la pèrdua sobtada de velocitat, van sortir acomiadades cap endavant. Faylin va aconseguir agafar-se al seient d’Eshgo, deixant anar improperis. Es van escoltar sorolls secs en el compartiment posterior. Isval va intentar no pensar massa en el que aquest impacte podia significar per a Drim i Crost. Les flames van devorar la nau, cobrint la carlinga amb una resplendor ataronjada.

El casc cruixia i es desprenien trossos de metall. La nau s'agitava amb tanta fúria que a Isval li feien mal les dents.

—Entrant... Entrant —va dir Isval, més per a si mateixa que per a Faylin. La nau seguia vibrant, però era normal en entrar en l'atmosfera—. Què ha passat amb l'altra nau? La nau amb la qual xocàrem.

—Què?

—L'altra nau, Faylin! Has vist què li ha passat?

—Jo... sí, s'ha quedat a les fosques i ha caigut donant voltes cap a Ryloth.

—Ha cremat? Has vist si cremava en entrar? És molt important, Faylin.

—No, no ho he vist. Estàvem donant voltes i jo amb prou feines podia... Estava intentant reanimar-vos. Pensava que ens anàvem a estavellar.

Isval va deixar anar una paraulota. Les tremolors i la vibració van donar pas a un vol suau quan van entrar en l'atmosfera normal. Isval va estabilitzar la nau. Sota ells s'estenia Ryloth: ombrívol, marró i sec com un fruit al sol.

Isval va comprovar l'escàner, però no hi havia cap dada que li resultés útil. Mirà a través del cristall de la carlinga i es va imaginar una pluja de càpsules i naus caient a la superfície. Dins d'una d'elles possiblement anaven Vader i l'Emperador, però no tenia forma de...

—Els registres —va deixar anar ella, tocant les tecles de la computadora de navegació.

—Els registres? —va preguntar Faylin.

—Vés a veure com estan Drim i Crost.

Faylin va entrar en el compartiment posterior. Només va necessitar un moment per comunicar-li el veredicte.

—Han mort. Estem soles.

Isval va assentir, concentrada en la seva tasca, negant-se a sentir pena.

—M'has sentit? —va insistir Faylin, amb la veu tremolosa—. He dit que han mort.

—Ja t'he sentit. Torna aquí i asseu-te. Potser et necessiti.

—Isval...

—Asseu-te, Faylin! Això no ha acabat. I no vaig a permetre que la seva mort hagi estat per res. I tu?

—No —va respondre Faylin amb suavitat. Acuradament, va treure a Eshgo del seu seient, el va tombar en el terra i va ocupar el seu lloc—. Per descomptat que no.

Isval va comprovar els registres d'escanejat i finalment va trobar el que estava buscant. Va clavar el dit en la pantalla.

—Aquí!

—Què?

—Aquesta és la trajectòria de la caiguda de la llançadora. M'has dit que s'ha apagat, així que ha caigut sense més. Segurament ha seguit aquesta ruta de descens, almenys aproximadament. Això limita una mica la cerca. Llavors va prémer la mandíbula per activar el comunicador privat amb Cham.

***

Kallon pilotava el transport, solcant l'espai en direcció a Ryloth. Cham estava assegut en el seient del copilot, intentant processar com se sentia: estrany, fora de si, gairebé buit. Havia gastat gairebé tots els recursos del moviment, però havien derrocat un destructor estel·lar imperial i potser, potser, havien matat a Vader i a l'Emperador. Hauria d'estar exultant, però en lloc d'això estava insensible. Durant l'última hora hi havia estat ple d'adrenalina, i ara era com si es desinflés.

Va tornar a intentar posar-se en contacte amb Isval, però no rebia resposta. Notava la mirada de Kallon i intentava que no es notés la seva preocupació. Però els seus lekku es retorçaven.

La seva llançadora arribava al planeta per la part on era de nit, el costat oposat al de la destrucció del Perill. Una dotzena de naus més volaven prop d'ells, totes elles carregades de revolucionaris i de tot el material que havien pogut carregar a tot córrer de la base de la lluna. Volaven amb l'energia baixa, a poca velocitat, silenciant els motors amb deflectors per intentar minimitzar la presència en els sensors.

—No ens estan detectant —va informar Kallon, consultant les lectures—. L'Imperi està ocupat amb el rescat. La porta de darrere està oberta i no hi ha ningú a casa.

—Baixem tots al planeta, i llavors ens reagrupem —va ordenar Cham. Necessitava rebre informes d'estat i saber on estava Isval. Necessitava saber que estava bé.

—Sona bé —va dir Kallon—. I llavors què?

La pregunta va agafar a Cham desprevingut. Exacte. I llavors què? Havien assolit més del que havien pogut desitjar, i havia estat tan ocupat planejant la destrucció del Perill que amb prou feines havia pensat en el que vindria després. Potser no s'havia cregut que podien tenir èxit. Havia de liderar un moviment, una rebel·lió, però no estava segur del que anaven a fer a partir d'avui. Necessitava donar-los el següent objectiu, alguna cosa en el que concentrar-se. Ell mateix ho necessitava.

—Ara mateix estic fent plans per als següents passos —li va respondre a Kallon per guanyar una mica de temps.

Llavors va escoltar la xiuletada del comunicador privat amb Isval i va sospirar, alleujat.

—Isval, estàs bé! Gràcies a...

—T'envio l'última trajectòria coneguda —va dir ella, parlant amb el to ràpid i entretallat que utilitzava quan estava concentrada en alguna cosa—. Utilitza-la per establir una zona aproximada de col·lisió. Segurament serà una superfície gran, de centenars de quilòmetres quadrats, però almenys és un principi. Necessito que confirmis la informació.

—Què? Frena una mica.

—No hi ha temps per frenar, Cham. Vader i l'Emperador han caigut amb la seva llançadora, però han travessat l'atmosfera. Estan vius. Estic segura. I t'he enviat la seva última trajectòria.

Cham va començar a processar les paraules d’Isval, quan li van arribar les dades relatives a la trajectòria. Va introduir les dades en la seva computadora de navegació i va executar una subrutina.

—Què passa? —va preguntar Kallon.

Cham no es va molestar a respondre. Ni tan sols va dubtar de l'afirmació de l’Isval que Vader i l'Emperador seguien vius. Confiava en ella incondicionalment. A més, els dos havien vist a Vader fer coses que ningú hauria de poder fer. Cham no creia que una simple col·lisió hagués acabat amb Vader. Estava segur que ni tan sols s'havia produït una col·lisió.

Cham es va adonar que volia que Vader morís. Ho necessitava. Isval tenia raó. Assestar-li un cop significatiu a l'Imperi significava tallar-los el cap.

Ja tenia un objectiu.

—I l'altra nau que estaves seguint? Qui anava en ella? Com saps que Vader estava en aquesta nau i no en l'altra?

—L'altra també va caure, però Vader no anava en ella. Jo mateixa el vaig veure, Cham.

La subrutina va completar els seus càlculs i va confirmar les conclusions de l’Isval.

Cham va traslladar els resultats a una reproducció de la superfície de Ryloth i la hi va enviar.

—Càlculs confirmats. Si aquesta trajectòria és correcta, tenim una zona de cerca —va explicar Cham—. Però podria ser que l'Emperador estigués en l'altra nau. Què vols dir, que vas veure a Vader?

—Creu-me, el vaig veure —va respondre Isval—. Anem a treballar amb el que sabem. Vader estava en aquesta nau. Cost de creure que l'Emperador no estava amb ell. Mmh. Aquesta zona és molt boscosa.

Sens dubte Isval estava contemplant la mateixa reproducció tridimensional que Cham.

—Una zona difícil per a una cerca —va concloure Isval.

Cham estava pensant el mateix.

—Trigarem massa a trobar a algú en aquesta regió. I si han sobreviscut a l'accident, segur que ja han enviat un senyal de socors. Ja hauran enviat algú a buscar-los. No sé com podem arribar abans.

La resposta d’Isval va ser immediata.

—Estaven a les fosques, Cham, no tenien energia. Faylin ho ha vist. Trigaran un temps a instal·lar un sistema de comunicacions portàtil amb suficient abast per demanar un equip d'ajuda. I segur que en aquests moments hi ha innombrables crides de socors des de tota la superfície. El seu senyal es perdrà entre les altres. Tenim una mica de temps.

—No gaire. Menys d'una hora, potser —llavors Cham va tenir una idea sobtada—. Tret que...

—Digues-ho. Tret que què?

Cham ja estava donant-li la volta a tots els detalls.

—Kallon pot piratejar els satèl·lits imperials sempre que vulgui. Porta anys fent-ho. Sempre hem tingut aquesta opció guardada en la butxaca perquè no ens serveix com a mesura aïllada. Tret que destruïm l'estació de comunicacions que hi ha en l'equador. Si ho fem, llavors podem intervenir en els satèl·lits per enviar un senyal de bloqueig...

—I la comunicació es reduirà a la línia de visió —va concloure Isval, i Cham se la va imaginar colpejant el panell de comandaments amb el puny—. Això és, Cham. Estaran aïllats. Tindrem temps per caçar-los.

Cham es va preparar per posar el pla en marxa.

—Necessitarem a Belkor. I preguntarà per la segona nau. Necessito també la seva última direcció coneguda. Aquesta nau també s'ha quedat a les fosques?

—Sí, ha caigut fins i tot el suport vital —va respondre Isval—. T'envio les dades.

Tan aviat com Cham va rebre les dades, li va dir a Isval:

—Espera una estona fins que torni a posar-me en contacte amb tu.

—Entès! —després de vacil·lar una mica, va afegir—. Cham, ara només estem Faylin i jo. Els altres... han caigut.

Els lekku de Cham es van afeblir. Se li va fer una bola en la gola, però la hi va empassar. Havien estat bons soldats, fins i tot amics. Havia perdut molta bona gent en un dia. Li feia mal el cap pel pes d'aquelles pèrdues.

—Entesos. Ho sento, Isval. Espera instruccions.

Abans de trucar a Belkor, Cham va ordenar a quatre de les naus que els acompanyaven que es dirigissin a la quadrícula que havia delimitat amb Isval per començar a buscar una llançadora imperial estavellada. Les quatre naus van accelerar i es van separar del grup per anar en una altra direcció.

Quan aquestes naus es van allunyar, Cham va trucar a Belkor pel seu comunicador encriptat.

***

Belkor va notar en el pit la vibració del comunicador encriptat, aquest insecte irritant que no deixava de molestar-li. Va intentar ignorar-ho, però no parava de cridar. Va sortir del centre d'operacions i es va tancar en una oficina adjacent.

—Aquí Belkor —va dir secament.

—Escolta amb atenció i no m'interrompis —va dir la veu de Cham—. Les dues naus han caigut, però et confirmo que cap està destruïda. Tinc la trajectòria de la nau de Vader...

—I l'altra?

—T'he dit que no m'interrompis, Belkor.

De la ràbia, Belkor va prémer tant la mandíbula que es va preguntar si podria tornar-la a obrir. Cham va seguir parlant:

—Vas a dir-li a la Base de Comunicacions de l'Equador que se'ls acosta una nau escorta imperial, procedent del Perill amb alts càrrecs a bord. Han de baixar els escuts i rebre aquesta nau. Ho entens?

Belkor ni tan sols es va molestar a preguntar a Cham com sabia que hi havia unes instal·lacions secretes amagades enmig de la jungla de l'equador del planeta. Cada vegada que Belkor parlava amb Cham, el twi’lek li deia coses que el descol·locaven completament. Semblava que Cham estava sempre un o dos passos per davant de Belkor.

—No puc fer-ho.

—Has de fer-ho. Cal destruir les connexions de satèl·lit de l'estació.

—Per a què? No servirà de res...

—Piratejarem els satèl·lits de comunicacions perquè enviïn un senyal de bloqueig.

Belkor va comprendre ràpidament les implicacions.

—Vas a enterbolir tota la xarxa. Impediràs les comunicacions en tot el planeta.

—Ho sé. La comunicació es reduirà a la línia de visió. I això és el que necessito. Creiem que Vader i l'Emperador estan vius però perduts en la jungla.

El cor de Belkor li colpejava com un mall en el pit.

—No hem rebut cap senyal d'auxili —va murmurar—. Per què creus que estan vius? Si s'han estavellat...

—Perquè ja hem vist el que és capaç de fer Vader, Belkor, i perquè no morirà estavellant-se amb una nau. Per estar segurs, haurem de posar-li un blàster per sota de la màscara i prémer el gallet. Anem a derrocar les comunicacions i així estaran aïllats. Així tindrem temps per caçar-los.

A Belkor no se li va escapar l'ús del pronom en plural. Va imaginar que era intencional. Belkor era un traïdor, igual que Cham. Després de tot el que havia fet, era com si fos un altre membre del moviment Ryloth Lliure d’en Cham. Si el descobrien, l’anaven a tractar com a tal.

Es va adonar que estava caminant d'un costat a un altre. La seva agitació estava començant a atreure mirades a través del cristall transparent de l'oficina. Va respirar profundament per calmar-se, es va detenir i es va quedar d'esquena al cristall.

—Com saps on estan?

—No ho sé amb exactitud —va admetre Cham—. Tinc una zona de cerca. Però és una zona molt extensa. Per això necessito més temps.

Belkor va pensar en la Mors.

—La segona nau. Dius que ha caigut. Com ho saps?

—La meva gent ho ha vist. Això és l'única cosa del que puc estar segur.

A Belkor li queien rius de suor per l'esquena.

—Molt bé. Necessito més informació, Syndulla —murmurant encara més baix—. La moff anava en aquesta nau. Necessito que es quedi aquí. Ho entens?

—Ho entenc —va dir Cham—. El més probable és que hagi mort, Belkor. La seva llançadora estava a les fosques, amb el suport vital desactivat. Acabarem amb Vader i l'Emperador i posarem fi a tota aquesta confusió. I tu seràs el nou moff.

—Necessito estar segur —va insistir Belkor—. Necessito la trajectòria de la nau de la moff. Envia-me-la.

—No puc dedicar més recursos a buscar una altra zona d'aterratge.

—Ho comprovaré jo mateix! —va cridar Belkor—. Envia'm la maleïda trajectòria!

—D'acord. Molt bé —va respondre Cham, amb el to que s'utilitza per parlar amb un nen furiós. A Belkor li feia sortir de polleguera—. Allà va.

El comunicador de Belkor va sonar en rebre les dades.

—Rebut.

—Doncs llavors fes el que et demano, i fes-ho ara mateix —va ordenar Cham.

Belkor es va allisar de nou el pèl i es va esforçar per recuperar el componiment.

—Avisaré a la base.

—Bona caça, Belkor —va dir Cham.

Belkor no es va atrevir a desitjar-li el mateix a Cham.

***

Kallon els va conduir en la seva entrada a través de l'atmosfera cap al cel nocturn de Ryloth. Va accelerar, sota l'assot dels vents, i es va dirigir cap a l'ampla boca d'una cova que s'obria a una vella mina d'espècia. Les galeries serpentejants de la mina van ser construïdes almenys deu anys abans de les Guerres Clon. Les naus que li acompanyaven es van quedar una mica més enrere. Kallon va activar les llums externes de la seva nau i va recórrer el laberint de galeries de la mina. Es coneixia el camí de memòria.

Mirant a través del cristall de la carlinga, Cham observava aquests murs rugosos, plens de rastres de maquinària. Es preguntava quant temps passaria fins que haguessin d'abandonar també aquesta base. S'estava quedant sense amagatalls i recursos. Els havia consumit tots en un dia. Només hauria valgut totalment la pena si acabaven amb Vader i l'Emperador.

Va trucar a Isval, abans que les comunicacions es perdessin sota terra.

—On estàs? —va preguntar Isval.

—Hem arribat sense problemes a l'oriental —va respondre Cham—. Baixem. Kallon està preparat.

—Molt preparat —va reafirmar Kallon, al seu costat, assentint amb el cap.

—Què tens per a mi? —li va preguntar Isval a Cham. Ella, sempre tan pragmàtica. Cham va somriure.

—Belkor va a informar a la Base de Comunicacions de l'Equador que us acosteu. A bord porteu ferits. Personalitats del Perill. Heu aconseguit escapar abans que explotés.

—Maleïts revolucionaris —va dir Isval.

—Exacte —va respondre Cham, somrient. Sembla que han tingut un bon dia.

El to de veu de l’Isval va recuperar la serietat.

—Confies que Belkor ho faci?

Cham va negar amb el cap.

—No em fio d'ell en absolut, però la confiança no té res a veure amb tot això. Ho farà perquè ha de fer-ho. Està ficat fins al fons, no pot fer marxa enrere. Ho farà a contracor, però farà tot el que necessitem que faci.

—Molt bé —va respondre Isval—. Anem cap enllà.

—Nosaltres ens proveirem i tornarem a la zona de cerca. Kallon piratejarà els satèl·lits tan aviat com acabeu amb l'estació.

—Tan fàcil com polsar un botó —va afegir Kallon.

—Com sabrà quan ha caigut l'estació? Si esteu sota terra no podré comunicar-me amb ell.

—Com sabràs quan ha caigut l'estació? —li va preguntar Cham a Kallon.

—Ho sabré.

—Ho sabrà —li va respondre Cham a Isval.

—Entesos —va dir Isval—. Et veig en la quadrícula de cerca, llavors.

—Surt coixejant, Isval. Se suposa que esteu ferits.

—Exacte.

—Bona sort —va afegir Cham—. Et veig aviat.

Cham li va enviar les coordenades de la zona de cerca on creien que havien caigut Vader i l'Emperador. Aquest seria el seu punt de trobada per més tard.

—Rebut —va respondre Isval—. Bona sort a vosaltres també.

—La fugida, Isval. Pensa sempre en la fugida. Quan tinguis una sortida, pensa en una altra.

—Sempre —va dir ella, intentant que no sonés a ironia.

Ja estaven en les profunditats de la cova, i es van tallar les comunicacions.

Cham s'havia oblidat de dir-li que havia enviat algunes de les naus rebels que es retiraven de la base lunar cap a la zona de cerca. Anaven a començar a buscar la llançadora de Vader i l'Emperador i, possiblement trobessin la seva presa abans que arribessin Cham i Isval.

—Ràpid —li va dir a Kallon—. Vull sortir al més aviat possible.

 Següent