El fred (I)

El fred

Aventures a l’Espai Salvatge

Llibre 6

Cavan Scott

Milo i Lina Graf tenen una pista sobre el parador dels seus pares segrestats, però una emboscada en les profunditats de l'Espai Salvatge els ha deixat aïllats en un planeta de gel amb un vell enemic trepitjant-los els talons.

Fa molt temps, en una galàxia molt molt llunyana...

Són temps de foscor, el malvat Imperi Galàctic es fa més fort cada dia i ara ha posat el seu punt de mira en el desconegut sistema solar anomenat ESPAI SALVATGE.

Després que els seus pares fossin capturats pel Capità Korda de l'Exèrcit Imperial, Lina i Milo Graf es van unir als rebels Mira i Ephraim Bridger al planeta Lothal, situat en la Vora Exterior. Han sobreviscut a monstres, alienígenes, gàngsters i una despietada caça-recompenses, però encara estan lluny de descobrir la localització de la seva mare i el seu pare.

Quan havien perdut tota esperança, els Bridger reben informació d'espies infiltrats en l'Imperi que asseguren saber on tenen retinguts als seus pares...

CAPÍTOL 1

LA MENTIDA DE LA LINA

El motor de l’speeder rugia mentre s'obria pas pel bosc, aixecant una capa de fulles mortes i restes de molsa amb els seus repulsors. Milo Graf va pujar la marxa i va accelerar encara més. Girà bruscament, i va estar a punt d'impactar contra un monticle de tèrmits de la grandària d'un wookiee.

—Aquestes coses estan pertot arreu —es va queixar, envoltant el niu.

—Ho hauries vist abans si no anessis tan ràpid —va cridar la seva germana Lina. Estava asseguda darrere d'ell, envoltant al seu germà amb els braços.

—Vols que ens agafin? —va respondre Milo mentre creuaven una clariana. Lina va haver de tapar-se els ulls. S'havia acostumat a la penombra del bosc i la sobtada lluminositat de la clariana l'estava encegant.

Van estar a punt de xocar contra el tronc retorçat d'un arbre caigut quan van tornar a perdre's entre l’arbreda.

—Els veus per algun costat? —va preguntar Milo a la seva germana mentre escopia un insecte que se li havia ficat en la boca.

Lina va mirar cap enrere per sobre de l'espatlla.

—No, no els veig des d'a... —va callar de cop quan li va semblar albirar un centelleig vermell entre l'espessa massa d'arbres. —Aquí estan! —va cridar mentre Milo envoltava un arbre hanava, gairebé tirant-la del seient—. Vigila!

—Tu concentra't en ells!

Mantenint un braç al voltant del seu germà, Lina va aconseguir arribar a la funda de cuir que tenia subjectada a la cintura. Va descordar una de les tapes i va treure un tirador. L’speeder escarlata estava reduint la distància, balancejant-se entre els arbres i esquivant el monticle de tèrmits. El pilot estava inclinat sobre els controls, amb la cara protegida darrere d'una màscara. Una esvelta figura estava asseguda darrere d'ell. Era una dona, que agafava un altre tirador.

La dona va disparar una bola brillant que va sortir directa cap a ells. Milo va girar l’speeder cap a l'esquerra. El projectil va passar de llarg i es va dissoldre en una pluja d'espurnes. Lina va sospirar alleujada. Havia estat a prop.

—A què esperes? —va cridar Milo per sobre de l'espatlla—. Dispara!

Tancant un ull, Lina va apuntar amb el tirador i va disparar.

La dona es va tirar cap enrere en el seu seient.

—Li he donat! —va exclamar Lina animada—. Li he donat!

—Per fi!

—M'agradaria veure com ho fas tu!

—Vols que ens canviem?

Abans que la noia pogués contestar, Milo va girar tan violentament que el genoll de la Lina va raspar la superfície del bosc. Es va estrènyer contra l'esquena del seu germà i va tancar els ulls amb força.

—Oh, no!

Lina va aixecar el cap per mirar sobre les espatlles d’en Milo.

—Oh, no què?

I llavors va veure el monticle de tèrmits més gran que havia vist mai. S'alçava cap al cel com un edifici. Eren a punt de xocar contra ell!

—Milo! —va cridar Lina, però el seu germà no va respondre. Va prémer amb força els frens i l’speeder va començar a derrapar. Va intentar desplaçar-se cap a un dels costats, però ja era massa tard.

—Salta! —va cridar Milo mentre saltava del vehicle. Lina va fer el mateix, queixant-se en impactar contra el terra i mentre rodava fins a detenir-se. L’speeder va xocar contra el monticle, amb el que un munt de pols i enderrocs van sortir volant per l'aire.

—A la mama no li agradarà —grunyí Milo quan l’speeder vermell es va detenir davant d'ells.

Aquesta vegada no hi havia escapatòria.

Cautelosament, Lina es va posar dempeus, amb les mans aixecades en senyal de rendició.

—Jo de vosaltres em rendiria —va dir l'home de la màscara mentre sortia de l’speeder amb la mà acariciant ja el seu tirador—. Això s'ha acabat!

—Ja t’agradaria! —va cridar Milo, regirant-se—. No hi ha rendició!

Va córrer cap als arbres, però el seu emmascarat perseguidor va alçar el tirador i va disparar.

—Ai, no és just! —es va queixar Milo quan el sensor de la seva esquena va vibrar—. Papaaa!

L'home va aixecar la mà i va apartar el cristall de la màscara, revelant el bell rostre del seu pare, Auric Graf.

—Hem guanyat netament, nano!

—Sense estavellar el nostre speeder —va apuntar la dona des del transport. Després es va petar de riure, incapaç de seguir actuant. Va baixar de l’speeder i va abraçar a la seva filla—. Bon tret, Lina.

Lina li va somriure.

—No et preocupis mama. Jo arreglaré l’speeder d’en Milo.

Rhyssa la va abraçar amb força.

—Ja sé que ho faràs. Els testos s’assemblen a les olles!

Darrere d'ells, Milo va treure el seu comunicador.

—Digues-me que ho has gravat tot, Cràter —va dir cap a l'aparell, que li va retornar immediatament una veu mecànica.

—A la velocitat a la qual viatgen? —va dir CR-8R, l'envanit droide dels Graf—. Sap que els holodrons no tenen hiperpropulsors com vostès?

—Ho ha gravat —va dir Auric despentinant el cap d’en Milo—. Podem veure-ho junts quan tornem a l'Au. Anem a casa.

—Pausa!

La imatge de l’Auric i Milo es va congelar: un home alt observant al seu fill amb afecte. Assegut a la sala d'estar de l'Au Murmuri, Milo va sospirar. Devia haver vist aquesta hologravació centenars de vegades. Aquest havia estat un gran dia. El millor. Speeders pel bosc de tèrmits al nord d’Indoumodo. Els seus ulls estaven concentrats en l'escena hologràfica que tenia davant. La mama ajudant a la Lina a fer funcionar de nou els repulsors de l’speeder. Milo rient amb el seu pare. La mama havia modificat aquests tiradors perquè els seus projectils només activessin els sensors de les seves esquenes. Els pares sempre intentaven trobar temps per jugar, no importava en quin planeta estiguessin explorant.

Les llàgrimes van tornar a omplir els ulls d’en Milo. No, no anava a plorar de nou. No era per això pel que havia estat buscant per la col·lecció d'hologrames dels Graf. Només volia recordar com era la vida abans que comencés el malson, abans que la mama i el papa fossin capturats pel Capità Korda i l'Exèrcit Imperial.

Mai admetria això davant la Lina, però de vegades Milo s'esforçava per recordar el seu aspecte.

—Apagar —va dir al projector. L'escena del bosc es va esvair.

Els reduïts espais de l'Au Murmuri mai havien semblat tan buits.

Un petit animal de color vermellós corretejà pel terra, xisclant alegrement mentre es llançava als braços d’en Milo.

—Vigila, Morq!

Milo rigué a pesar que el mico-llangardaix kowakià que tenia per mascota li va fer perdre l'equilibri. Va caure d'esquena i va abraçar a la criatura. D'alguna manera, Morq sabia quan necessitava que li animessin.

—Anem —va dir Milo reconfortat per les abraçades del mico-llangardaix—. Anem a molestar a Lina i a Cràter, val?

—Sortint de l’hiperespai.

L'Au Murmuri es va estremir quan el vòrtex blau de l'exterior de la nau va quedar reemplaçat per un vast camp estel·lar. Els planetes i les llunes s'acostaven cap a ells fins que els motors de l'Au es van detenir per complet.

Lina es va asseure en el seient del pilot i va mirar cap a la llum d'advertiment que parpellejava sobre el seu cap. Va allargar la mà i va colpejar la bobina. Un estabilitzador posterior estava fallant. No era un problema. Les reparacions podrien esperar fins que estiguessin de tornada a Lothal. Després de tot el que havia aguantat l'Au Murmuri durant les últimes setmanes, era un miracle que pogués seguir volant i, sobretot, navegant per l’hiperespai.

Milo va entrar en la cabina darrere d'ella. Tan aviat com va creuar la porta, Morq va saltar de l'espatlla del noi per aterrar en el cap metàl·lic de CR-8R.

—Aparta't, sac de puces —va etzibar el droide, bastonejant al mico-llangardaix amb un dels seus cromats braços. Lina va somriure. A Morq li encantava turmentar al pobre CR-8R però, malgrat les seves queixes, tenia la sospita que el droide gaudia en secret de l'atenció.

—Ja hem arribat? —va preguntar Milo deixant-se caure en el seient darrere de l'estació de navegació de CR-8R.

—Sep —va dir Lina evitant creuar una mirada amb el seu germà. Estava massa ocupada comprovant el localitzador de fallades—. Només haig de comprovar els sistemes primaris abans de localitzar el transmissor.

—Segueixo sense creure'm que els Bridger estiguin d'acord amb aquesta missió —va dir CR-8R, que va aconseguir desfer-se de Morq amb una explosió d'aire comprimit d'un dels seus braços—. Confiar la reparació d'una estació de retransmissions a un parell de nens...

—Escolta! —va exclamar Lina—. Sabem el que fem!

—Bé, parla per tu —va admetre Milo—. No sabria distingir la matriu d'un transmissor de la d'un altre.

Lina va posar els ulls en blanc. Havien estat vivint amb Ephraim i Mira Bridger a Lothal durant un temps, des que els rescatessin de les mans d'una caça-recompenses coneguda com Shade. Els Bridger eren rebels que retransmetien en secret missatges en contra de l'Imperi per tota la Vora Exterior. Utilitzaven una xarxa de satèl·lits abandonats des dels dies de l'Antiga República, aprofitant freqüències que l'Imperi considerava obsoletes. Un d'aquests satèl·lits havia deixat de funcionar i Lina s'havia ofert a viatjar fins allà per arreglar el problema.

—No sé... —havia dit Mira davant la proposta, fixant els seus ulls violetes en els nens, però Lina podia arribar a ser extremadament persuasiva quan volia.

—No passarà res —va contestar Lina als seus amfitrions—. El transmissor està enmig del no-res, tan lluny de l'Imperi com es pot arribar. Podem anar allà i tornar en uns pocs dies. A més, tenim a Cràter que cuida de nosaltres.

Va poder sentir la resposta molesta de CR-8R:

—Senyoreta Lina, vaig ser construït per la seva mare per ajudar en recerques científiques serioses. No sóc una mainadera!

Finalment els Bridger van acceptar. L'estómac de la Lina es va remoure quan va recordar com Ephraim havia persuadit a la seva dona perquè els deixessin anar.

—Podem confiar en ells, Mira; saben el que fan.

Mira va sospirar.

—Suposo que tens raó. No podem tenir-los tancats en el soterrani per sempre.

Milo es va inclinar cap endavant en el seu seient per mirar a través de la finestra de transpariacer de la cabina.

—Quant queda per arribar a Pion?

Al costat de la Lina, CR-8R es va tornar en sentir aquest nom.

—Pion? No anem a Pion, senyor Milo.

Lina va tancar els ulls i va esperar l'inevitable. Havia de passar abans o després.

—Sí, sí que anem —va insistir Milo—. Allà és on Ephraim va dir que estaria el transmissor defectuós. En el sistema Pion.

Lina va sentir que els sensors oculars de CR-8R es fixaven en ella.

—Però la senyoreta Lina em va dir que posés rumb cap al sistema Xala.

—El sistema Xala? —va exclamar Milo. Ara ell també s'havia tornat cap a la seva germana—. Lina, no!

—No què? —va preguntar CR-8R.

Lina va sospirar. Era el moment d'aclarir les coses. Girà la cadira per encarar-se amb Milo.

—El sistema Xala no està molt lluny de Pion. Podem fer un cop d'ull i després dirigir-nos al transmissor abans que els Bridger sàpiguen el que hem fet.

CR-8R tenia els braços creuats davant el seu cos arrodonit.

—I què és exactament el que estan fent, senyoreta Lina?

—Hem mentit als Bridger! Això és el que estem fent! —va respondre Milo—. Bé, més aviat, ella els ha mentit!

—Mira, Cràter —va començar Lina—, no he mentit. Simplement no els he explicat que vindríem aquí primer. Recordes que Mira va obtenir informació del seu contacte en l'Imperi? Informació sobre on estan la mama i el papa?

—Informació?! —va exclamar CR-8R—. Qui es creu que és, senyoreta Lina? Una espia bothana?

—La informació suggereix que estan retinguts en el sistema Xala —va continuar Lina, ignorant al droide—. Aquí!

—Però Ephraim va dir que era massa perillós —li va recordar Milo—. I no hi ha forma de saber si la informació és real o no. Podria ser un parany.

—O podria ser veritat. Ephraim tenia raó. No podem estar segurs, tret que fem un cop d'ull. No podem ignorar-ho, Milo. Si la mama i el papa estan allà...

—No! —va dir CR-8R fermament—. Ha enganyat als Bridger. M'ha enganyat a mi.

—Però, Cràter...

—No hi ha peros que valguin! Vaig a posar rumb a Pion immediatament. Una vegada el satèl·lit estigui reparat, tornarem directament a Lothal perquè pugui demanar perdó!

Darrere d'ells, Milo va esbufegar.

—Bé, fer un cop d'ull ràpid no ens farà mal, no? Ja que estem aquí...

CR-8R va girar el cap de sobte.

—Senyor Milo! Vostè també?

—No trigarem molt, ho prometo —va dir Lina, aprofitant l'oportunitat—. Escanejarem el sistema a la recerca de signes de vida, això és tot. —Mirà cap a la gegantesca lluna gelada davant seu—. Probablement no trobarem res, però si hi ha una oportunitat que els pares estiguin allà...

Va deixar la frase en l'aire. CR-8R va mirar primer a un dels nens i després a l'altre, abans d'admetre la seva derrota.

—Oh, molt bé. Però al més mínim signe de perill, ens marxem.

Lina no va esperar al fet que canviés d'opinió i va accelerar la nau en direcció a la lluna gelada.

—Gràcies, Cràter. No et penediràs, t'ho prometo.

Va pronunciar les paraules just abans que una explosió retrunyís per tot l'Au Murmuri.

 Següent