El fred (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

LLUITA EN LA NEU

—Tornem! —va ordenar Korda, arrossegant a Lina per la porta de la cova.

—Això eren blàsters? —va preguntar Lina mentre la subjectava contra la paret.

—Sí —va xiuxiuar ell, apuntant el cap per la vora de les roques—. Soldats de les neus. M'han trobat.

—T'han trobat? No estan amb tu?

Lina va tornar a mirar a l'home. De sobte tot tenia sentit. La seva malrobada aparença. La maltractada armadura sota el seu abric.

—Ja no treballes per a l'Imperi, no? T'han acomiadat!

Korda es va tornar cap a ella i li va aferrar el canell, acostant-la cap a ell.

—Sí, m'han acomiadat. Per la teva culpa i la del teu germà.

—Perquè no vas poder agafar-nos!

Lina va sentir un orgull creixent. Li havien fet això.

Korda li va deixar anar el braç.

—L'Alt Comandament Imperial va descobrir que havia contractat un caça-recompenses per trobar-vos. Vaig ser jutjat, despullat del meu rang i condemnat a viure com un miner a Kèssel.

—Però et vas escapar...

El llavi superior de Korda es va corbar en una espècie de somriure burleta.

—Vaig robar el Missatger Estel·lar. Una bona nau. Un prototip que l'Imperi, òbviament, volo de tornada.

—Però si no estàs amb l'Imperi...

—Per què us persegueixo? —va dir Korda, acabant la seva frase.

Lina va assentir.

Korda va sospirar.

—Considera-ho una qüestió d'orgull. Vaig prometre recuperar els mapes dels teus pares. No anava a deixar que una nimietat com haver estat deshonrat públicament em detingués.

—A més, després podries vendre els mapes al millor postor.

Korda va mirar-la amb alguna cosa semblada al respecte.

—Ets més llesta del que sembles.

—Gràcies..., crec.

Va haver-hi un soroll en l'exterior, botes aproximant-se a la cova.

—Quants són? —va preguntar Lina.

—Soldats de les neus? Només una petita partida, pot ser que dos o tres.

—Llavors hem de sortir d'aquí.

En aquest moment va tornar l'horrible somriure de Korda.

—Estic fart de córrer. És el moment de lluitar!

***

Sota l'aigua, Milo observava com les dues criatures nedaven d'un costat a un altre davant de l'Au Murmuri.

—Van a atacar! —va dir CR-8R.

—Llavors hem de detenir-los.

—Com?

Milo va fer un cop d'ull a les llanternes que havia repartides per tota la cabina.

—Cràter, aquestes coses poden canviar de color, no?

El droide semblava confós.

—Sí. La seva mare va dissenyar els focus perquè parpellegessin amb la música... —Va deixar de parlar quan es va adonar del que Milo estava planejant—. No funcionarà.

Però Milo no pensava desanimar-se.

—Pots connectar-los al sistema de comunicació?

Sense dir res, CR-8R es va posar a ajustar una xarxa sense fil entre les llanternes. Milo li va constrènyer, conscient que les horribles criatures marines s'acostaven una mica més a cada segon.

—Llest?

—Com sempre —va respondre el droide.

—Prova una seqüència simple per començar.

—Com què?

—No ho sé, tres centelleigs blaus i després un de vermell.

CR-8R va prémer una seqüència de botons en la consola de comunicacions i les llanternes es van il·luminar exactament com Milo li havia ordenat.

Blau.

Blau.

Blau.

Vermell.

La resposta va ser instantània. Els dos monstres es van agitar en l'aigua, gairebé donant voltes.

—Definitivament això ha atret la seva atenció —va dir CR-8R.

—Prova de nou —va dir Milo—. Tres centelleigs verds.

CR-8R va obeir sense protestar.

Verd.

Verd.

Verd.

Aquesta vegada, ambdues criatures es propulsaren cap endavant, dirigint-se directament cap a l'Au Murmuri. Milo va saltar cap a enrere, pensant que anaven a xocar contra la nau. Llavors, just a l'últim moment, es van separar. Van esquivar la cabina, un per l'esquerra i un altre per la dreta.

Quan van tornar a aparèixer un moment després, ambdues cues tenien un viu color lila.

—Semblen enfadats —va dir CR-8R—. Espero que no hàgim insultat a les seves mares!

Milo es va passar els dits pel cabell.

—Aquest és el problema. No tenim ni idea del que estem dient. Probablement només estem dient ximpleries!

CR-8R va colpejar un dels seus palmells metàl·lics contra el seu front.

—Clar! Seré ximple!...

—Què passa?

—Nosaltres no coneixem el seu idioma, però l'ordinador el podria conèixer. El seu pare utilitzava programes de traducció per entendre als polps de Mannius. Si executo el mateix programa...

—Podrem entendre el que estan dient! Sí!

CR-8R va començar a toquerejar l'ordinador.

—Almenys cap la possibilitat. Hem d'aconseguir què segueixin parlant.

Milo va mirar per la finestra. Les criatures els miraven plenes d'odi, amb les cues ara d'un brillant escarlata.

—Cràter, honestament, no crec que això sigui un problema!

***

Lina va aguantar la respiració, procurant no fer soroll. Els soldats de les neus estaven arribant a la boca de la cova. Korda estava a l'espera, amb la seva llança de força aferrada amb ambdues mans. La seva cara era com una pedra, però els seus ulls brillaven. Era gairebé com si ho estigués gaudint!

Va fer un cop d'ull al primer soldat de les neus. El seu rostre estava protegit per una llarga màscara de tela i unes ulleres negres que li tapaven els ulls. L'armadura blanca era un camuflatge perfecte per a les condicions àrtiques. Una capa aïllant penjava d'un cinturó d'eines ajustat en la seva cintura.

El soldat es va detenir per un moment, apuntant-se a la cova. Lina es va ocultar encara més en les ombres mentre ell continuava, llest per a l'acció.

Korda va saltar sense previ avís, colpejant a l'home cuirassat amb la seva llança de força. El soldat va aixecar un braç per desviar la brillant punta de l'arma. Korda va respondre donant-se la volta, i l'altra punta de la seva arma va impactar contra el pit del soldat de les neus. La força del cop el va fer caure d'esquena. Korda va atacar de nou quan el soldat va treure el seu blàster. Un raig d'energia va sortir del canó del rifle i va passar molt a prop de Korda. Impactà contra el sostre de la cova. Algunes estalactites van caure sobre Korda, però això no va semblar importar-li. La llança va girar a les seves mans i es va precipitar amb força. La pistola del soldat de les neus va caure de les seves mans i l'home va romandre immòbil.

No hi havia temps per a celebracions. Un segon soldat s'acostava a la cova amb el blàster alçat. Abans que pogués disparar, Korda va tirar la llança com si fos una javelina. Aquesta va impactar contra el pit del soldat i va desprendre un brillant centelleig de llum. El soldat es va desplomar, mentre li sortia un fil de fum de la placa que li protegia el pit. Lina va cridar com a advertiment: una tercera figura cuirassada estava agotzonada darrere d'una roca. Els trets del seu blàster van solcar l'aire, però Korda es va apartar del camí dels projectils just a temps. Recolzant-se al costat de l'entrada, va treure el seu propi blàster. Els dos homes van intercanviar trets, però al final la sort d’en Korda es va acabar. Un projectil va impactar en el mur al costat del seu cap. El capità va cridar quan els fragments de roques que van sortir volant el van colpejar. Va caure i no va tornar a aixecar-se.

La mà de la Lina es va dirigir cap al seu cinturó d'eines mentre el soldat de les neus entrava en la cova i li donava una puntada amb cura en el costat de Korda. El capità no es va moure.

El soldat va aixecar el blàster, preparat per disparar-li.

Malgrat tot el que Korda li havia fet a la seva família, no podia quedar-se allà dempeus i veure com acabaven amb ell. A més, ella seria la següent!

Traient del seu cinturó el comunicador amb una mà i una eina de vibració amb l'altra, Lina va prémer un botó en el transmissor i ho va dirigir cap al front. Un soroll ensordidor va omplir la cova. El soldat de les neus va aixecar el cap i va veure com les estalactites es precipitaven sobre ell a causa del fort so.

Va quedar enterrat a l'instant.

Lina va córrer cap a l'entrada. El soldat havia estat neutralitzat, però Korda, atordit, estava intentant desenterrar-se.

—Lina, espera. Si us plau.

Alguna cosa en la seva veu la va fer detenir-se, una vulnerabilitat que no havia sentit abans. Sabia que hauria de seguir corrent. Era més del que es mereixia Korda, però la seva consciència l'estava turmentant.

Si el deixava allà ferit en la neu, no seria tan cruel com el propi Korda? A més, podria rescatar a Milo sense la seva ajuda?

Amb l'esperança de no estar cometent un gran error, Lina es va donar la volta i va oferir la seva mà a Korda.

L'home li va dirigir una mirada perplexa.

—Si jo fos tu, hauria sortit corrent.

—Però jo no sóc tu —va dir Lina, callant abans d'afegir «gràcies a Déu». Necessitava tenir-lo del seu costat—. El cas és que... ens necessitem mútuament.

Korda va llançar un esbufec de burla mentre es posava dempeus.

—D'acord, t'escolto.

—Estàs fugint de l'Imperi com nosaltres, no?

Ell va assentir, amb aquells ulls freds fixos en ella.

—Vols els nostres mapes; jo vull recuperar al meu germà. Potser podem arribar a un acord.

—T'ajudaré si tu m'ajudes a mi.

—Sembla just. Te he salvat la vida, després de tot.

—Salvat la vida? —va preguntar Korda abans de riure. No era un so agradable—. La teva idea ha estat molt bona, i aquest truc amb el comunicador... Ets molt enginyosa. Ja veig com vau aconseguir fugir de mi durant tant temps.

—De res —va respondre.

—No posis a prova la teva sort, noia. Tenim una treva, ara com ara. Però si intentes escapar...

Lina va aixecar les mans, desitjant no estar cometent el major error de la seva vida.

—No ho faré, ho prometo.

—Llavors millor que ens posem en camí —grunyí Korda mentre sortia trontollant de la cova.

—Estàs bé? —va preguntar Lina, passant amb cura al costat de l'inconscient soldat de les neus per seguir al capità cap a les roques gelades.

Korda va agafar la seva llança.

—He estat en batalles pitjors.

Lina s’ho podia creure. Mirà als soldats.

—Hi haurà més com ells?

—Tu què creus? —va contestar Korda, encenent el comunicador per dirigir-se a ell amb brusquedat—. Korda al Missatger Estel·lar. Endavant.

No va haver-hi resposta.

—RX-48?

—Algun problema? —va preguntar Lina.

—Potser. Hem de tornar el Missatger Estel·lar. —Es va donar la volta amb actitud burleta—. Vens, companya?

 Següent