La foscor (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

EN EL PONT

—Hola? —va repetir Lina.

La caça-recompenses no es va moure, va seguir asseguda en la cadira, amb una mà en els controls.

Milo va sentir que la porta es tancava darrere d'ells. Va caminar cap a on estava Lina fins que va notar un cruixit sota els seus peus. Mirà cap avall. Alguna cosa gris i enganxifosa apuntava sota la seva sabata. Va aixecar el peu i va veure la forma aixafada d'una aranya. El seu metàl·lic cos esquerdat revelava òrgans viscosos.

Una altra aranya estava just davant, de cap per amunt, amb les vuit potes apuntant al sostre. Va veure una tercera tombada sobre el panell de control.

La capitana seguia sense moure's. Lina va estirar una mà per tocar l'espatlla de la Shade. Estava completament rígida, congelada. La nena va donar una estirada i la cadira va girar lentament.

La caça-recompenses tenia el cap tirat cap enrere i Milo va veure dues profundes marques vermelles en el seu coll. En una mà agafava una altra aranya, atrapada en el seu puny. Però tenia els ulls tancats i la respiració feble.

—Està inconscient —va dir Lina—. Aquestes criatures deuen haver-la atacat.

—I sembla que ha intentat oferir resistència —va dir Milo—. Mala idea.

Lina va passar al costat de la cadira del pilot per revisar la consola. Tot apagat.

—L'ordinador de navegació està mort —va comentar.

—Pots fer que funcioni? —va preguntar Milo.

La seva germana es va encongir d'espatlles.

—Tot sembla estar bé, només que no té energia. Cràter, pots esbrinar què són aquestes coses i què li han fet a la nau?

El droide es va acostar a una presa de corrent i es va endollar.

—Hauré d'usar la meva pròpia energia per accedir a la base de dades —va dir—. Amb sort, no trigaré molt.

—Busca els enviaments més recents —va suggerir Milo.

—I la paraula Cylo —li va recordar Lina.

Milo es va asseure en el seient del copilot. L'aire de la cabina era fred i tenia una olor rància. Els sistemes de suport vital devien estar fallant, com tota la resta. Es va preguntar si es congelarien abans de quedar-se sense oxigen, o si seria a l'inrevés. «No —va pensar—, Lina trobarà alguna forma d'arreglar-ho, com fa sempre».

—Ho he trobat —va dir CR-8R—. Va recollir seixanta caixes fa una setmana. En una base de recerca imperial, i el seu contacte va ser Cylo.

—Llavors, és un home? —va preguntar Milo.

—O una dona —va suggerir Lina.

—Un home, per la qual cosa veig —va intervenir CR-8R—. Shade va fer les seves perquisicions. Les seves notes diuen que Cylo és un investigador que està treballant en maneres de fusionar l'orgànic i el robòtic per crear noves formes de vida.

—Com les nostres aranyes —va comentar Lina.

—Així que són ciborgs —va dir Milo amb sorpresa—. Amb parts robòtiques i unes altres animals.

—I totes perilloses —va afegir Lina arrufant el nas—. Si una picada pot tombar a Shade, imagina el que li podria fer a algú de la meitat de la seva grandària.

—Segueix amb vida —va comentar CR-8R—. Això és bo.

—Però, Lina, a tu no et van mossegar —va apuntar Milo—. Potser només van atacar a Shade perquè ella les va atacar primer.

—O potser siguin petites bestioles a les quals els hi encanta beure sang humana quan no estan destrossant naus espacials —va contestar Lina—. No podem arriscar-nos.

—Bé, sabem què odien la llum —va dir Milo—. Podem usar això.

—Com? —va preguntar Lina—. Totes les llums estan apagades.

—No, no totes —li va recordar Milo—. Segueixen enceses les de la sala de les cel·les.

Lina va arrufar les celles de nou.

—Tens raó —va dir—. I els hologrames també funcionen. Per què no s'han quedat sense energia? Hem vist la sala de màquines i tot estava rosegat. El sistema de la nau al complet hauria d'haver deixat de funcionar.

Es va gratar el front mentre pensava. Llavors Milo va veure que a la seva germana se li ocorria alguna cosa.

—Aquesta caça-recompenses és llesta —va dir Lina amb un somriure—. És realment llesta. Pensa-ho. En un transport normal, les cèl·lules d'energia estan emmagatzemades en un lloc, veritat? A la sala de màquines. Així que si algú t'ataca, l'única cosa que aquest atacant ha de fer és buscar la font central i acabar amb ella. I tu mors a l'espai.

—Suposo —va respondre Milo. Sabia que l'Au Murmuri tenia una sola xarxa d'energia que proveïa tota la nau. Havia assumit que així era com funcionaven totes.

—Però què passa si divideixes les cèl·lules d'energia en fonts separades? —va preguntar Lina—. Hi hauria una per al pont, que òbviament han destruït, juntament amb els sistemes de navegació. Una altra per al moll de càrrega, i ja hem vist com les aranyes s'han ocupat d'ella. Però ha d'haver-hi una altra en la part posterior, proporcionant energia a la sala de les cel·les. I també ha d'estar connectada al sistema de seguretat, per això segueixen funcionant els hologrames. I encara deuria haver-hi una altra que s'encarregui de l’hiperpropulsor.

—Llavors, es pot pilotar la nau? —va preguntar Milo.

—No veig per què no —va assentir Lina—. Però no hi ha manera de dirigir-la, així que acabaríem volant en cercles. —Es va refregar els ulls, intentant pensar—. Hem de fer que funcioni l'ordinador de navegació. I per això necessitem una altra font d'energia. Només hi ha una que sapiguem segur que segueix operativa.

—La de la sala de les cel·les —es va avançar Milo.

—Hi havia una caixa d'eines per aquí —va recordar Lina—. Desacoblem la cèl·lula, Cràter la porta fins aquí, la connectem a la xarxa de navegació i mentre puguem mantenir a les aranyes lluny hauríem de tenir suficient energia com per tornar a Lothal.

—Pots fer això? —va preguntar Milo excitat—. Desenganxar-la i posar-la aquí?

Lina baixà la mirada.

—La veritat és que no ho sé —va dir—. No ho he intentat mai.

—I jo no puc assegurar que les meves bateries aguantin —va intervenir CR-8R—. Ja estic usant l'energia de reserva.

Lina va arrugar el front. Va obrir la boca per parlar, però la va tancar de nou.

—Hi ha una altra possibilitat —va dir per fi—. L'única persona d'aquí que sap alguna cosa sobre reparacions de naus espacials. Tot el que cal saber, segons ell.

CR-8R va negar rotundament amb el cap.

—No —va dir—. Stel és un criminal. Un fora de la llei. Ni tan sols sabem per què l’han tancat.

—Però podem descobrir-ho, no? —va preguntar Lina—. Podries tornar als arxius i mirar la seva fitxa.

—Tal vegada de l'única cosa que sigui culpable sigui de robar per a la seva família —va suggerir Milo—. O de colpejar a un soldat d'assalt.

—O d'assassinat, o de provocar un incendi, o de qualsevol delicte horrible —va respondre CR-8R—. No és de fiar.

—Doncs llavors revisa els arxius i assegura't —va insistir Lina—. Si t’apagaràs aviat de totes maneres, necessitem saber en qui podem confiar. No volem estar per aquí sols.

CR-8R va sospirar i es va acostar a la presa de corrent. Va sospirar de nou i es va connectar.

—Accedint als registres confidencials de presoners —va dir—. Em temo que els arxius s'han danyat. Aquestes aranyes deuen haver rosegat els cables dels arxius. —La seva cara metàl·lica es va aombrar—. Oh —va dir—. Oh, vaja. —Es va retirar de la presa i es va tornar cap als nens—. Em temo que no els agradarà el que haig de dir-los.

—Digues-ho i punt, Cràter —li va etzibar Lina immediatament.

—Un d'aquests presoners és just l'home que necessitem —va explicar CR-8R—. Va ser capturat per hackejar un transport imperial de menjar i donar-li-ho als pobres. L'altre és... Em costa dir-ho.

—El Carnisser de Brentaal IV —va dir Milo en veu baixa.

—On ha sentit això? —va preguntar CR-8R.

—Ens ho va dir Stel —va respondre Lina—. Va dir que era el sobrenom de Davin. Això és veritat, no? Davin és l'assassí.

—No he pogut veure res més —va dir CR-8R—. No ho sé. Un presoner és un heroi i l'altre, un monstre. Els arxius estan molt danyats, no tinc forma de saber quin és quin.

Milo va deixar anar una sobtada i breu riallada.

—Genial —va exclamar.

Lina va negar amb el cap.

—Però ja ho sabem —va insistir—. Stel ens va parlar de Davin. Li va donar a Milo la barreta de menjar. No ha fet una altra cosa que ser amable des que va arribar a bord. Mentre que Davin...

—Sembla un perfecte psicòpata —va afegir Milo.

—Però com podem estar segurs? —va replicar CR-8R—. Què passa si tot és un pla de l’Stel per fer que confiïn en ell i transmetre'ls una sensació de falsa seguretat?

Lina va sospirar.

—Per què necessitaria la nostra confiança? —va preguntar—. Ell no sabia que això anava a passar. Mira, sé que hem pres algunes males decisions, però això ho veig molt clar. De totes maneres, és un risc que estic disposada a córrer. —Es va ajupir cap al cinturó de la Shade i li va arrabassar el bastó elèctric a la caça-recompenses—. Ho agafaré per si de cas. Cràter, on està el rebost? No volem que ens doni problemes si es desperta.

—Està al costat de la porta del pont —va contestar el droide—. Però no crec que això...

—No tenim elecció, Cràter —el va tallar Lina—. Vinga, jo l'agafo dels peus i tu dels braços. La tancarem, com ella va fer amb nosaltres. Després anirem a buscar a Stel.

Van empènyer a Shade a l'interior d'una sala buida i CR-8R va utilitzar el seu soldador per fondre el pany. Després van passar ràpidament per la fosca zona de càrrega, il·luminada pels focus del droide.

Lina podia sentir el murmuri de les aranyes al voltant i veure com algunes figures es llançaven cap a la foscor. Però sabia que no els atacarien mentre portessin llum.

El bastó elèctric que subjectava a la mà li donava valor. Els rajos blaus brillaven en l'arma i Lina la sostenia enfront d'ella, recordant les històries que el seu pare li explicava sobre els valents Jedi i les seves espases làser. El bastó no era tan impressionant, però era un començament.

Van passar al costat del forat del terra de l'hangar, del que sortien i entraven aranyes. Les caixes seguien apilades a cada costat i al fons els esperava la porta oberta.

—Espera —va dir Milo a mesura que s'acostaven—, no l'havíem tancat?

Es va sentir un cop darrere d'ells i Lina es va tornar a temps de veure que una pila de caixes es precipitava cap al terra. Després, el crit d'un animal enfadat va retrunyir en l'aire. Les caixes van començar a rodar, mentre les aranyes fugien en totes direccions.

—Correu! —va cridar Lina, abans d'empènyer a Milo cap a la porta. CR-8R els va seguir tan ràpid com va poder per l'estret passadís.

Darrere d'ells se sentien rugits, juntament amb cops i passos. Van aconseguir arribar a la porta de la sala de les cel·les i, trontollant-se, van entrar en l'il·luminat interior.

 Següent