La foscor (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

SOLT

—Què ha estat això? —va preguntar Milo panteixant.

Lina va colpejar el panell de la porta i aquesta es va tancar, tancant-los dins.

—No ho sé —va contestar—. Però era alguna cosa molt gran.

—Senyoreta Lina... —va dir CR-8R.

Milo es va ajupir, intentant recuperar l'alè.

—Pot ser que hi hagi algú més en la nau.

—Senyor Milo... —va tornar a dir CR-8R.

Lina va colpejar la porta d'acer amb el puny.

—Sigui el que sigui, o qui sigui, aquí no entrarà.

—Eh, calleu i escolteu al vostre robot! —els va etzibar una veu—. Està intentant dir-vos alguna cosa.

Els dos germans es van donar la volta. Milo es va quedar gelat d'horror i Lina va sospirar.

La porta de l'última cel·la estava oberta, amb les frontisses gairebé doblegades. La tassa de metall estava tirada en el terra, pràcticament aixafada.

Stel es va recolzar en els barrots de la seva cel·la, mirant amb sorpresa.

—La veritat, no pensava que tingués tanta força —va dir—. Però ha seguit bastonejant. Sense dir ni una paraula, simplement ha picat, picat, picat. Pensava que havia perdut el cap, que estava totalment boig. I llavors he sentit el cruixit.

—Aquesta frontissa s'ha deixat anar —va dir CR-8R assenyalant-la.

—El soldat d'assalt el va llançar contra la porta —va dir Milo en acordar-se—. Potser es va afluixar llavors.

Lina es va estremir en recordar el rugit a la zona de càrrega. Davin havia d'estar molt a prop, i havia estat un miracle que no els agafés.

—Anava a demanar-li que m'alliberés a mi també —va continuar Stel—. Però he vist la seva mirada. En la seva ment no hi havia res més que sed de sang. En aquest moment he sabut on es dirigia.

—A on...? On? —va preguntar Milo.

—A per vosaltres, per descomptat —va dir Stel.

—I per què no t'ha matat a tu? —va inquirir Lina—. Ha tingut l'oportunitat.

Stel li va dirigir un somriure tort.

—Potser li caic bé. O potser simplement ha pensat que no aniria enlloc.

—Què fem ara? —li va preguntar Milo a la seva germana—. Si estem atrapats aquí, què passa amb el teu pla?

—Quin pla? —va voler saber Stel—. Teniu un pla?

Lina li va explicar això de les aranyes, i els ulls de l’Stel es van il·luminar quan li va dir que la nau tenia fonts d'energia separades i li va parlar de la seva intenció de muntar la bateria de la sala de les cel·les en l'ordinador de navegació.

—No és un mal pla —va comentar el jove—. Aquesta Shade és llesta, eh? Cèl·lules d'energia separades, ni tan sols se m'havia oco...

Es va sentir un cop darrere d'ells i Milo va saltar de l'esglai. Va sonar de nou i la pesada porta de la sala es va estremir violentament.

—Ve a per nosaltres —va dir Lina, intentant mantenir la veu ferma—. Què fem? —De sobte, li va semblar sentir cridar a Davin, com si aquell boig els estigués cridant.

—Tinc una idea —va exclamar Stel—. No és tan bona com la vostra, però...

—Parla —li va suplicar Lina, tornant-se cap a la porta quan es va sentir un altre cop.

—D'acord —va dir Stel—. Vosaltres dos us protegiu en les cel·les. El droide obre la porta. Davin anirà a per vosaltres. Jo m'amago enganxat a la paret i el copejo amb aquest bastó. Es desmaia, el tanquem i tothom content.

Milo va posar els ulls en blanc.

—Per què sempre hem de ser l'esquer? —es va queixar.

Stel va deixar anar una riallada.

—Si et fa sentir millor, pensa que és una maniobra de distracció. En la cel·la estareu fora de perill. El droide i jo som els que ens posem en perill. —Es va tornar cap a la Lina—. Tu que dius, cap? Em dónes el treball?

Ella li va llançar una mirada pensativa. Es va produir un nou cop i va assentir.

—Cràter, deixa’l anar. És l'única manera.

CR-8R es va detenir un moment, insegur. Després va teclejar el codi i la porta de la cel·la es va obrir.

Stel va fer un pas cap al passadís, somrient.

—No us penedireu —va dir—. Ara, tu, Lina, entra en la meva cel·la. Milo, vés a la vostra. No crec que passi res dolent, però si passa, és més segur que no estigueu tancats junts.

El cor de la Lina va bombar amb força mentre el jove convicte tancava les dues cel·les, deixant-los dins.

—I dóna'm el bastó elèctric —va dir, acostant-se per agafar-lo.

Va prémer l'interruptor de l'arma i els rajos es van reflectir en els seus ulls verds. Per un moment, Lina va creure veure quelcom més en ells, alguna cosa com la gana.

—Molt bé, droide —va dir llavors Stel—. Ja saps el que has de fer.

CR-8R es va col·locar al costat de la porta.

—Si us plau, vagi amb compte. Si falla, tots estarem en greu perill.

—No et preocupis, llauna d'oli —va contestar Stel divertit—. Sé el que faig. A més, aquest paio no està interessat en els droides. Va a per nosaltres.

Es va enganxar contra la paret i, aixecant una mà, va començar el compte enrere amb els dits.

Quatre, tres... CR-8R es va acostar al panell. Stel va aixecar el bastó elèctric. Lina va aguantar la respiració.

Dos, un... La porta es va obrir. Una enorme figura es va acostar al llindar, es va detenir i es va ajupir per passar per la porta. Davin va apartar a CR-8R i el va llançar a les ombres.

En aquest moment, Lina va veure alguna cosa que no li quadrava. L'alienígena estava somrient. Va aixecar les mans mentre s'acostava a ells, amb el que semblava alleujament en la mirada.

—Esteu vius —va dir—. Estava...

Stel va saltar del seu amagatall i es va produir un sobtat centelleig blau.

Davin va caure com un tronc cap endavant. El seu front va donar contra el terra amb un cop sec, just enfront de la cel·la de la Lina.

Milo va subjectar els barrots.

—Has vist la seva cara? —li va preguntar a la seva germana—. Alguna cosa va malament.

—Ho sé —va respondre ella—. Què intentava dir?

—Probablement com de feliç que estava en veure que esteu bé —va intervenir Stel—. Com d'agraït que estava que jo no hagués tingut ocasió de fer-vos mal. Encara.

El jove va girar sobre els seus talons i va atacar a CR-8R amb el bastó elèctric. Van saltar espurnes i el droide va patir uns sotracs. Les espurnes van saltar de nou quan Stel va tornar a bastonejar-lo amb força en el costat.

CR-8R es va estremir i va fer un soroll incomprensible. Els seus repulsors van deixar de funcionar i va caure al terra, amb les seves extremitats metàl·liques sacsejant-se com unes serps furioses.

Stel va fer girar el bastó a la mà com si fos una porra. Es va donar la volta i li va assestar una puntada a Davin en les costelles tan forta que tot el cos del lasat va tremolar. Després es va tornar cap a Milo i Lina.

—Sorpresa! —va exclamar somrient.

Lina va retrocedir amb els punys premuts. Els prims llavis del jove es van retorçar d'excitació i una lluentor salvatge va apuntar als seus ulls.

—Tu ets el Carnisser de Brentaal IV —va dir Milo—. Ens has enganyat.

—Així és com em criden —va admetre Stel—. De vegades em costa creure les coses que vaig fer. Però allò va ser fa molt temps. Ara sóc bo. Més o menys.

—Llavors, per què ens has mentit? —va preguntar Lina—. Per què vas dir que el Carnisser era Davin? —Va fer un gest cap al cos de cap per avall que tenia als seus peus.

—Perquè volia caure bé i que l’odiéssiu a ell —va admetre Stel—. M'agrada caure bé. No és el que vol tothom?

Es va posar dempeus sobre l'esquena del lasat, que va deixar anar un grunyit, però no es va despertar.

—Va venir aquí a per vosaltres, per descomptat —va explicar Stel, aguantant l'equilibri sobre el cos immòbil de Davin—. El van enviar per rescatar-vos. Però no podia dir-ho davant meu. És llest. No s'ha fiat de mi en cap moment.

—Com saps el que pretenia? —va preguntar Milo—. Com saps que va venir a rescatar-nos?

Stel va esbufegar.

—No us havíeu adonat? —Va escopir—. He estat en crida i cerca durant anys, això és veritat. Aquests senadors van posar un preu al meu cap tan elevat que sabia que només era qüestió de temps que algú em capturés. Però de sobte la República va desaparèixer. I després els soldats d'assalt van trucar a la meva porta, però no era per arrestar-me.

—Treballes per a l'Imperi —va sospirar Lina—. Però ets un assassí.

—Exacte —rigué Stel—. Era exactament el tipus de persona que estaven buscant. Algú que fes coses que ni tan sols els seus soldats podien fer. I la primera missió que em van donar va ser ell. —Va saltar al terra, somrient cruelment—. El vaig seguir fins a Lothal, després vaig cridar als soldats d'assalt i ells el van capturar —va explicar—. Però quan vaig sentir que les ordres havien canviat, que el lasat no anava a ser jutjat a Ciutat Capital, sinó que anava a ser enviat a Noctu per algun caça-recompenses... vaig saber que hi havia alguna cosa més. Els vaig dir que em tanquessin al costat d'ell.

—Per a què? —va preguntar Lina—. Per què no li vas ordenar a Shade que te’l retornés?

—Perquè no tenia cap dubte que quan arribéssim a Noctu, Davin tindria una nau esperant-li —va replicar amb una ganyota—. I llavors no l’agafaria només a ell, sinó a tots els que treballaven amb ell. És un pla brillant, al meu entendre. I hagués funcionat a la perfecció de no ser per aquestes maleïdes aranyes.

Es va sentir un cruixit d'engranatges i Lina va mirar a CR-8R, que, amb els seus repulsors tornant a funcionar, intentava aixecar-se.

—Estan ferits? —va preguntar.

—Has estat apagat un moment —li va explicar Lina—. Prou perquè descobrim que aquest està treballant per a l'Imperi. Davin és el rebel.

CR-8R va baixar el cap.

—He intentat advertir-los —va dir—. Suposava que ell esperava que Davin el portés fins als seus companys. El que vol dir que hi haurà un transport imperial esperant-nos quan arribem a les mines d'asteroides.

Stel va aplaudir apreciatiu.

—Aquest sac de cargols no és tan ximple com sembla —va dir—. Per ser honest, no sabia qui éreu quan vaig arribar a bord. L'única cosa que sabia era que hi havia dos nens i un droide, i que no anava a deixar que cap d'ells escapés. Al cap i a la fi no em van dir res de portar-vos amb vida.

—Posi'ls una mà damunt —va saltar CR-8R— i jo...

—Tu què, cap platejat? —Stel va deixar anar un profund sospir—. Necessito que la noia m'ajudi a arreglar l'ordinador de navegació. I necessito que el noi em serveixi per controlar-la. Així que espero que no se us creuin els cables. Ara com ara esteu fora de perill. —Va llançar una mirada al lasat—. Encara que hi ha una cosa que pots fer per mi, droide. Fica aquest sac de carn on hauria d'estar.

—Em nego a rebre ordres d'algú com vostè —va declarar fermament CR-8R, creuant-se de braços.

—Perfecte. —Stel es va acostar a la cel·la de Milo—. Vine aquí, noi. Això no et farà mal. No gaire. —Va introduir el bastó elèctric entre els barrots.

—Està bé! —va exclamar CR-8R—. Faré el que em demani. —Va agafar a Davin pels turmells i el va arrossegar cap a la cel·la més propera.

—Més enganxat a la paret —va ordenar Stel—. Sé que pesa, però mira aquests braços. Estibador de càrrega, veritat? Vinga, ara torna aquí i assegura't de tancar.

El droide va obeir i va teclejar el codi en la pantalla del pany. Stel va passar al costat d'ell, va agafar la porta i li va donar una bona sacsejada.

—Sembla segur —va dir—. Suposo que podria destrossar-la de nou, però no abans que arribem a la nostra destinació. Ara, si ets tan amable d'obrir la cel·la de la noia.

CR-8R va vacil·lar, però Stel va aixecar un puny en senyal d'amenaça. Lina va sortir de la seva cel·la amb precaució, agafant-se del braç de CR-8R.

—El teu pla era bo —va comentar Stel—. He decidit seguir-lo, amb alguna petita modificació. Però us necessitaré en el pont i suposo que un altre parell de mans em vindrien bé.

—No t'ajudaré —va deixar anar Lina.

Stel es va encongir d'espatlles.

—Bé —va dir—. L'Imperi seguirà els nostres passos i ens trobarà tard o d'hora. Segur que trobaré la manera de divertir-me mentre esperem. —Va tocar l'interruptor del bastó elèctric i la llum blava es va encendre parpellejant.

Lina li va mirar fixament. Sabia que havia estat culpa seva. Si no hagués confiat cegament en ell, gens d'això hauria passat. L'única cosa que podia fer de moment era seguir-li el corrent i esperar que els amics de Davin estiguessin ben armats.

—Com trobem la cèl·lula d'energia? —va preguntar.

—No la necessitem —li va respondre Stel—. Tenim una font d'energia portàtil just aquí. —Va aixecar el polze en direcció a CR-8R.

—Em temo que això no funcionarà —li va dir el droide—. Ja se m'està acabant l'energia d'emergència.

—Llavors utilitzaré la que et queda i ja veurem —li va etzibar Stel—. No tinc temps per arrossegar-me pel terra buscant la font, quan l'única cosa que necessito és la potència suficient com per fer funcionar l'ordinador de navegació. Una vegada estiguem en la direcció correcta, no faràs cap falta.

—I què passa amb mi? —el va interrompre Milo.

—Tu et quedes aquí —va dir el jove delinqüent—. I, recorda, tinc a la teva germana. —Va somriure xocant els talons—. Vinga, en marxa. La noia primer, després el droide i jo l'últim.

—Tornarem —li va prometre Lina a Milo mentre recorrien el passadís—. Tu espera.

—Aneu amb compte! —va cridar Milo—. No facis res perillós, val?

Lina va forçar un somriure.

—Qui, jo?

I es va marxar.

 Següent