La Força unificadora (XL)

Anterior

CAPÍTOL 40

L'última corba de l'escala de la Ciutadella donava a un immens espai interior amb un sostre convex de corall Yorik tan irregular com els cascos de les naus bèl·liques yuuzhan vong. Una ampla obertura circular en el punt més baix del sostre era el buit de l'anàleg de turboascensor que en Jacen havia detectat amb el seu sentit vong.

El liquen bioluminescent de la paret projectava una bassa verda a terra just sota de l'obertura. En Jacen estava segur que per allà s'arribava al cim de la muntanya sagrada d'en Shimrra, però o bé el dovin basal que el controlava no funcionava o bé es negava a admetre a algú que no fos yuuzhan vong, perquè quan Luke es va aturar en el raig de llum olivàcia no va passar res.

-Suposo que caldrà grimpar -li va dir als seus nebots.

Aquests van deixar de vigilar per si arribaven guerrers yuuzhan vong i es van tornar per veure al Luke saltar pel buit. En el punt més alt del seu salt, va empènyer amb l'esquena la corbada paret mentre feia el mateix amb els peus a la paret contrària. Llavors va començar a ascendir per aquella xemeneia. Jaina i Jacen el van imitar, adonant-se que, en cert sentit, estaven abandonant la Ciutadella per entrar en una enorme nau d'evacuació molt similar a la que Jacen havia dit que envoltava el Cervell Planetari. En travessar un casc extrem de corall Yorik, van creuar una capa de góndoles metàl·liques que embolicaven els vigorosos organismes que les havien produït. Després van creuar una capa de vasos capil·lars de nutrients, després una de musculatura i tendons. Finalment van arribar a una avantcambra de sostre voltat i elevades parets corbes, que contenia en el seu interior una gran membrana osmòtica sense adorns. A Jacen no li va sorprendre trobar desocupada l'avantcambra.

-Shimrra ens està esperant -va dir. La Jaina va aferrar amb més força el mànec anellat del seu sabre làser.

-El mínim és que ens anunciem -va dir en Luke.

Va apuntar a la membrana amb la punta del seu sabre làser. En Jacen i la Jaina van acostar els seus sabres làser al seu, i les tres fulles la van travessar. Una olor rància va inundar l'avantcambra i la gruixuda membrana va començar a fondre's. Fins que el tancament es va retreure amb un espetec audible! En Luke va fer un gest als seus nebots perquè se situessin a banda i banda de l'entrada, i ni un segon després va entrar a l'avantcambra una pluja d'insectes atordidors, rebotant en parets, sostre i terra. Els tres Jedi van alçar els sabres, enviant a algunes de les criatures alades de tornada al portal, atordint les altres i matant les poques que van quedar. Mentre la Jaina despatxava les últimes, Luke va girar i va creuar l'obertura d'un salt. Va aterrar amagat a cinc metres de la membrana, empunyant amb una mà el sabre làser estès cap a la dreta i una mica enrere.

Jacen va ser el següent a creuar, en un posat inclinat cap endavant amb les cames doblegades i la fulla recta davant seu. Després va passar la Jaina, situant-se amb rapidesa i en silenci a l'esquerra d'en Luke, amb la fulla alçada sobre l'espatlla dreta. Tot i que el sòl era pla, les parets del cau circular i d'alts sostres d'en Shimrra eren corbes. Un simple tron ​​ocupava el centre d'una tarima elevada envoltada per un fossat poc profund pel que corria el que bé podia ser sang yuuzhan vong liquada.

A la paret de davant hi havia una altra entrada molt més adornada, i a la dreta del tron ​​una escala que ascendia fins al cim de la Ciutadella, possiblement a les sales de control i comandament de la nau d'emergència en si. Entre el fossat i els Jedi hi havia quinze guerrers de modesta alçada formant un semicercle i armats amb xiuxiuejants amfibastons.

No portaven armadura alguna, però la seva brunyida pell tacada de sang semblava tan impenetrable com la closca dels crancs vonduun. Luke els va reconèixer per la descripció d'en Han i la Leia com els guerrers especialment dissenyats amb els que s'havien enfrontat a Caluula, i contra els que ni tan sols en Kyp havia pogut fer res. Els Aniquiladors suposaven un obstacle descoratjador, però els superava l'ésser que buscaven protegir.

Quan Luke va ser portat davant la presència de l'Emperador, estava familiaritzat amb el seu rostre a causa de les imatges que havien arribat fins al remot Tatooine, i el seu poder inherent li va resultar evident immediatament.

Però el gran Senyor era un buit incomprensible per al Luke. No era la closca d'un ésser humà ocult darrere de la caputxa d'una capa, més energia que carn. I el seu rostre no era el d'un Mestre Sith, prematurament envellit després d'anys invocant forces fosques.

En comptes d'això, Shimrra estava molt viu, per la qual cosa resultava encara més intimidador. Concentrava en el seu ésser la força combinada de l'espècie yuuzhan vong, i si no podien derrotar-lo no hauria servit per a res tot el que havien fet per arribar fins a aquest moment. Era el yuuzhan vong més gran que havia vist mai, amb àgils extremitats, un cap enorme i un tors tan marcat i tatuat que resultava impossible distingir entre pell i roba.

Els seus ulls lleugerament esquinçats i separats brillaven amb canviants colors. Duia una capa cerimonial feta de pell morena. A l'avantbraç esquerre s'enroscava endormiscat un amfibastó de gruixut cos i un cap amb un intricat dibuix. Només en la seva diversió s'assemblava Shimrra a l'enemic al que s'havia enfrontat a Endor, a bord de la incompleta Estrella de la Mort.

Si l'Emperador havia confiat en el poder del Costat Fosc de la Força, el Summe Senyor confiava completament en el poder dels Déus. I, tal com havia passat en aquell moment crucial de la guerra civil galàctica, al cel es lliurava una gran batalla.

Però el cau d'en Shimrra no permetia veure aquest enfrontament, i al recinte segellat només hi arribava l'apagat so de distants explosions. Si en Luke estava preocupat per la Jaina i en Jacen, si lamentava haver-los portat fins a aquest lloc, en ple cor de la guerra, va mantenir la seva preocupació tan profundament enterrada al seu interior que ni tan sols mitjançant la Força ho van poder percebre ells. La potència de la seva fusió mental era tal que bé podien els tres compartir la mateixa ment, i aquesta ment era la mateixa Força.

En Luke no tenia dubtes sobre que estan fent una cosa que calia i en harmonia amb la Força. Els guerrers d'en Shimrra estaven igualment compromesos amb el moment. Els Jedi eren una amenaça a tot el que els yuuzhan vong consideraven sagrat i els dominava un poder fosc i incomprensible, completament oposat als divins edictes de Yun-Yuuzhan i els altres Déus. El rostre marcat dels Aniquiladors denotava tan poca ira i por com el dels Jedi, només la mesura de la seva intenció de protegir al seu déu-rei costés el que costés.

-El Mestre i els bessons -va murmurar en Shimrra des del tron ​​en un bàsic acceptable-. Quant he esperat aquesta trobada!

-Igual que nosaltres -va respondre en Luke.

Shimrra els va fer senyals amb els dits de la mà esquerra.

-Llavors avança i mostreu-me el vostre respecte, mestre Jeedai.

En Luke es va quedar quiet, però per alguna raó va començar a moure's cap endavant. En arribar a la fossa i, per diversió dels Aniquiladors, va caure de genolls i es va doblegar per la cintura. El seu braç esquerre estès tremolà com si volgués impedir-li que toqués el terra amb la cara i gairebé li arrenquen el sabre de la mà.

«No ha estat Shimrra», va dir en Jacen a través de la Força.

Un dovin basal, va suposar en Luke. Va sentir que en Jacen abandonava momentàniament la fusió, presumiblement per usar el seu sentit vong i anul·lar el poder gravitacional del bioide. En Luke va començar a sentir-se com si perdés pes per segons. Va aixecar la cara a poc a poc per mirar a Shimrra, i llavors, com desafiant la gravetat, es va aixecar molt recte i amb aire orgullós.

La incredulitat gairebé va fer que en Shimrra s'aixequés del tron. Durant una fracció de segon, els seus brillants ulls es van posar en Jacen, que per llavors havia tornat a la fusió en la Força. La Jaina i en Jacen es van apartar d'en Luke per crear tres fronts separats. Llavors en Luke va fer una cosa que cap dels dos bessons li havia vist fer abans. Va canviar de postura i va fer que el sabre làser volés a la seva mà esquerra. Llavors, va abandonar tota formalitat i va animar els guerrers a atacar-li. La ràpida resposta dels quinze guerrers va ser dividir-se en tres grups de quatre, quatre i set.

Els quartets es van situar davant Luke i Jacen, mentre que el grup més gran se situava davant la Jaina. En adonar-se que Luke i Jacen eren els més forts, els Aniquiladors havien decidit concentrar la major part de les seves forces en el Jedi que consideraven més feble, suposant que ells acudirien en la seva ajuda abans d'anar a per Shimrra.

Cap es va moure.

I quan ja semblava que aquest instant quedaria per sempre congelat en el temps, els Aniquiladors van atacar, alguns amb el amfibastó rígid, altres desenroscant-lo com si fos un fuet, i altres més preparant-los perquè escopissin verí. No hi va haver intents d'enfrontar-se amb ells en combat singular per obtenir glòria personal, com havia passat a Yag'Dhul i en altres mons.

La guerra havia durat massa. L'únic que importava ja era decidir el resultat del conflicte i que hi hagués guanyadors i perdedors. El sabre làser d'en Luke era una taca d'energia pura en bloquejar l'atac quàdruple.

La seva fulla va trobar carn exposada una vegada i una altra, però els Aniquiladors van encaixar cada cop tallant sense cedir terreny. Els amfibastons colpejaven el sabre làser amb tanta força que els esclats de lluentor encegadora van omplir l'habitació, projectant gegantines siluetes en les corbes parets. En Luke i la Jaina van intentar crear un front unit i, tot i combatre guerrers per tres costats, van començar a acostar-se l'un a l'altre. Per un moment, diversos Aniquiladors es van veure atrapats entre els dos Jedi i l'atac dels amfibastons dels seus camarades. Al sòl va caure un guerrer traspassat simultàniament per tots dos costats, seguit d'un altre. En Luke va saltar en una mitja tombarella cap endavant aterrant esquena amb esquena amb la Jaina, matant en descendir a un tercer guerrer amb un cop a la coroneta. Amb cert esforç, en Luke va veure a través de la Força que Jacen estava pressionat pels quatre Aniquiladors que s'havien concentrat en ell.

En Luke va tornar a saltar, sacsejant la fulla en l'aire i traspassant el coll del més formidable dels atacants del seu nebot. Dos esvelts amfibastons van buscar les cames d'en Luke, però se les va manegar per saltar sobre ells com si saltés a la corda, i va decapitar l'amfibastó més lent abans que pogués retreure's. Un coufee va tallar l'aire a mil·límetres de la seva orella dreta. Amagat, va estendre un peu i va pivotar sobre l'altre, colpejant i enderrocant al qui empunyava el ganivet, per després amputar-li el peu esquerre amb una espasada del sabre làser.

En veure una obertura, en Luke va anar a per Shimrra, per veure's detingut pel dovin basal. De seguida va rodar a un costat, fent caure a dos anihiladors i apartant-se del camp de gravetat. En Jacen va saltar al costat de la Jaina, i els dos van començar a moure's en concert per empènyer a un trio de guerrers cap al fossat que envoltava el tron ​​d'en Shimrra.

Un d'ells va estar a punt de trepitjar les aigües però ho va evitar just a temps. Jacen va anar a per ell, atacant amb un cop transversal que el guerrer va aturar i va respondre anant a pel seu genoll esquerre. Jacen va saltar cap amunt, però no prou de pressa, de manera que l'amfibastó el va colpejar al turmell. Va aterrar desequilibrat i va trontollar fins a la paret. Dos guerrers van anar a per ell, però només havien recorregut la meitat de la distància quan el búnquer sencer es va escorar a la dreta.

L'inesperat moviment va llançar a tothom al mur oposat, tant Aniquiladors com Jedi, relliscant, volant i rebotant. El búnquer va tornar a inclinar-se com si estigués muntat sobre amortidors, aquest cop cap a la membrana osmòtica, amuntegant a tot el món contra aquesta paret. En Luke va suposar que el responsable era Shimrra i va distreure una mirada cap al tron.

En efecte, el gran Senyor movia les garfides mans, però la seva expressió era de desconcert. «El dhuryam», li va dir en Jacen mitjançant la Força. I en Luke ho va comprendre.

El Cervell Planetari s'unia a la revolta dels Avergonyits i estava fent tremolar la Ciutadella sencera, potser gronxant el terreny en què s'havia posat, o mitjançant qualsevol altra cosa fora de l'abast de la imaginació d'en Luke. El búnquer, en ser autosuficient, intentava mantenir-se anivellat, però a causa del seu aïllament del dhuryam no podia anticipar els moviments de la Ciutadella.

Els gestos de la mà d'en Shimrra només eren deguts a l'agitació d'un rei-déu que es veia obligat a acceptar que havia perdut al seu principal aliat i arma. Coruscant mai podria ser Yuuzhan'tar sense la cooperació del dhuryam. Encara que sortissin victoriosos de la guerra, haurien fracassat a recrear el seu món natal ancestral.

Però en els ardents ulls d'en Shimrra hi havia una mirada que prometia al Luke que encara no havia vist l'últim dels seus trucs. Shimrra es reservava alguna cosa, un secret tan poderós que li permetia seguir assegut al seu tron ​​malgrat ensorrar-se tot el seu món al seu voltant. Llavors en Luke es va adonar per primera vegada que Shimrra no estava sol a la tarima.

Darrere del tron ​​s'ajupia un altre yuuzhan vong, l'inflat cap asimètric i trets caiguts l'identificaven com un Avergonyit. En adonar-se que l'havien vist, l'Avergonyit es va retreure a les ombres que projectava el tron, com intentant fer-se més petit i no ser vist. Però en Luke no tenia temps per pensar en el company d'en Shimrra.

Tot d'una, el búnquer va tornar a oscil·lar.

* * *

L'exèrcit yuuzhan vong havia patit greus pèrdues a Muscave, però ni de lluny tantes com l'Aliança.

Masses de metall fos que una vegada van ser caces i fragates flotaven sense rumb contra el distant fons d'estrelles. Els closques de les naus bèl·liques de l'Aliança llanguien orlades de càpsules de salvament. La batalla passaria a la història com la segona més important després de l'èpic enfrontament que va acabar amb la guerra Cremleviana. I el nom d'en Nas Choka passaria a engrossir les files de Yo'gand i altres guerrers llegendaris. El Mestre Bèl·lic va abandonar la cambra de comandament amb la transparència de la bombolla per aturar-se davant les cares víllip dels sis comandants suprems als quals havia encomanat la missió de derrotar Zonama Sekot.

-Les armes de superfície han callat -va informar el comandant suprem Tivvik-. Les naus vivents que va llançar als seus cels han perdut les seves ales i cauen a terra com un esbart d'ocells cansats. El planeta està vençut, Temible Senyor.

L'expressió d'en Nas Choka no va delatar ni satisfacció ni cap dubte.

-Seguiu pressionant -va dir amb calma-. Els matalok dels Dominis Tivvik i Tsun escortaran a la nau moribunda fins a la superfície. Les altres naus s'hauran de retirar per evitar el contagi. Un cop arribat el moment, tots els pilots de coralites que segueixin en l'atmosfera del planeta vivent rebran ordres d'estavellar-se contra el planeta i destruir-se a la vegada. No es pot permetre que sobrevisqui cap nau que estableixi contacte amb la nau moribunda.

-Es farà la teva voluntat, Mestre Bèl·lic.

-Que la nostra mort serveixi per enfortir la teva victòria -va afegir el comandant suprem Sla Tsun.

En Nas Choka va assentir a manera de salutació.

-Rrush'hok ichnar vinim'hok! Moriu bé, valents guerrers!

Llavors es va girar cap al seu estrateg, la inquietud delatava una urgència inhabitual.

-La comunicació amb Yuuzhan'tar s'ha tornat confusa, Mestre Bèl·lic, però hem sabut que guerrers de l'Aliança i diversos Jeedai han entrat a la Ciutadella.

En Nas Choka va creuar els braços sobre el pit.

-No dediquis pensaments a la mort o captura de Shimrra. Els Déus mai ho permetran, i menys davant la nostra victòria sobre Zonama Sekot. Se'ls ha provat la nostra vàlua i hem prevalgut -Va mirar a l'estrateg durant un llarg moment, i va dir-. Tan poc consol suposen les meves paraules?

L'estrateg va arrufar les celles.

-Yuuzhan'tar s'ha tornat tan tranquil com Zonama Sekot. Les nostres armes guarden silenci, les nostres bèsties dormisquegen, els incendis s'han contingut. Els Avergonyits i els guerrers renegats controlen gran part del Recinte Sagrat. El Summe Senyor Shimrra mai hauria permès això. Temem que hagin matat al Cervell Planetari.

-Llavors els cuidadors tindran el deure d'entrenar un nou dhuryam. Un cop derrotat l'enemic, podrem donar la forma adequada a Yuuzhan'tar sense apressaments -En Nas Choka va tornar a mirar al seu subordinat-. Acaba d'una vegada, estrateg.

-El Ralroost i les altres naus bèl·liques es dirigeixen a Yuuzhan'tar. Sé que esperava presenciar la mort de Zonama Sekot, però...

En Nas Choka li va fer un gest perquè callés.

-La mort de Zonama Sekot no depèn de la meva presència.

-Anem llavors a per Kre'fey.

El Mestre Bèl·lic va assentir.

-Situa la seva nau en la nostra mira.

* * *

En escorar-se el búnquer, la Jaina havia quedat enterrada sota mitja dotzena de cossos coberts de sang i va usar el poc espai per maniobrar de què disposava per evitar els ullals i el verí dels amfibastons, la vora serrada dels coufees, i les dents esmolades i els colzes i genolls endurits dels guerrers.

Moguda per la desesperació, va intentar utilitzar la Força per treure's a tothom de sobre i es va sorprendre quan va disminuir el pes aclaparador dels guerrers, o almenys fins que es va adonar que aquest sobtat tomb de la situació no tenia res a veure amb la Força.

El cau d'en Shimrra havia tornat a inclinar-se i tant ella com aquests mateixos guerrers es veien altra vegada volant i rebotant en direcció a la paret oposada. Llançada de cap contra la paret corbada de corall Yorik, se les hi va compondre per posar una mà lliure davant d'ella i es va preparar per a l'impacte. Als guerrers se'ls va escapar un sonor grunyit quan van xocar a mig camí del sostre de volta, per després relliscar amuntegats per la paret fins a terra mentre el búnquer intentava redreçar-se.

La Jaina va saltar cap enrere per sobre de la pila, caient dempeus i disposada a saltar amb la Força cap a Shimrra quan la càmera va tornar a inclinar-se. Aquesta vegada va emprar la Força per ancorar-se a terra mentre la mitja dotzena d'Aniquiladors passava precipitadament davant seu, alguns corrent més de pressa del que podien portar-los les seves cames, altres relliscant sobre ventre o esquena. Els amfibastons sense amo reptaven intentant aconseguir la seguretat de la fossa, però només uns pocs van aconseguir aconseguir-la, estavellant-se els altres contra la paret.

El cau va tornar a redreçar-se un cop més abans d'inclinar-se fins a trenta graus, i els guerrers que encara romanien dempeus van anar a per la Jaina. Però només van relliscar en el que fos que s'havia vessat de la fossa i que estava tornant relliscós el terra. Al costat de la membrana osmòtica, en Luke i un corpulent guerrer lliuraven un feroç duel, subjectant amb la mà lliure a l'obertura practicada pels sabres làser. Encara que la Jaina no podia veure a Jacen, el notava darrere seu i sentia l'ardent xiuxiueig del seu sabre làser en tocar les armes o la pell cuirassada dels Aniquiladors.

Al centre del búnquer, el gegantí Shimrra havia deixat el seu tron ​​i trontollava cap al fossat, amb el seu poderós amfibastó descargolat i servint-li com una mena de bastó. També s'havia posat en moviment el company d'en Shimrra, que feia tortuosos però ferms progressos camí de l'escala corbada que portava amunt. La Jaina s'havia fixat en aquest poc abans, quan el búnquer es va moure i ell va mantenir l'equilibri malgrat la seva asimetria corporal.

Semblava que, en estar desarmat, només volia amagar-se. Però a la Jaina se li va ocórrer que l'Avergonyit podia estar anant al cim obeint alguna ordre d'en Shimrra, així que, en comptes de reprendre la lluita amb els Aniquiladors, va optar per anar darrere seu, arribant a la base de l'escala just quan l'Avergonyit desapareixia per la corba. Va enganxar l'esquena a la paret i va començar a ascendir pas a pas, empunyant el sabre làser amb la mà esquerra.

Va sentir que en Luke i en Jacen arribaven fins a ella mitjançant la Força, una mica desconcertats pels seus actes. Però l'instint la va empènyer a seguir darrere del furtiu company d'en Shimrra. Quan va arribar al tram superior, va veure que el següent nivell era una vasta sala d'estar, similar a la cabina organiforme de la nau yuuzhan vong que s'havia emportat de Myrkr.

Mitja dotzena d'escotilles dilatadores conduïen a cabines adjacents, mentre que una altra escala, que era més aviat una escaleta, portava al que només podia ser el pont de la nau. La Jaina va córrer cap a l'escaleta mentre el búnquer tornava a oscil·lar. De baix li van arribar sons de cossos llançats primer a un costat i després cap a l'altre. Entre un balanceig i un altre va poder sentir la remor dels sabre làser d'en Jacen i en Luke, i els crits agònics d'almenys dos Aniquiladors. A la sala no veia senyals del company d'en Shimrra, i no semblava que s'hagués dilatat cap membrana per accedir a altres parts de l'esfera, així que la deformada figura havia d'haver pujat al pont.

Els seus instints van cobrar vida abans fins i tot que mirés pel forat de l'escaleta. L'Avergonyit va saltar directament cap a ella. Va alçar el sabre làser sobre el cap, però l'altre se les hi va compondre per esquivar la fulla i caure dempeus sobre les seves espatlles, tirant-se a terra de la coberta.

Es va inclinar sobre ella i li va arrencar el sabre làser de les mans per llençar-lo a un costat. Llavors la va agafar pel turmell dret i la va llançar lluny fent que llisqués per terra. Va colpejar la paret amb força, però es va posar dreta d'un salt. Va tenir a sobre el company d'en Shimrra amb la mateixa rapidesa, per clavar-li els ullals al braç dret mentre les seves poderoses mans la subjectaven contra la paret. Abans que ell s'apartés, havia perdut la sensibilitat i el moviment del braç, i començava a sentir que l'entumiment li recorria com una marea fosca i li arribava a l'espatlla, propagant-se pel pit fins a l'altre braç, pujant-li per coll i cap per després baixar pel tors i les cames. Es va tornar tan mal·leable com el cuir tou.

Estava alerta, però els seus llavis i la seva llengua no podien formar paraules. Pestanyejà, i els sons es van tornar confusos. Un pensament es repetia en la seva ment mentre se submergia en el més negre dels buits: abans que saltés a buscar-la, «havia pogut sentir-lo en la Força!».

* * *

L'aeronau sekotana es va balancejar de forma precària a mesura que descendia a la plataforma d'aterratge, assotada pels corrents càlids ascendents dels incendis del canó. En l'atapeïda cabina de la góndola guardaven un sinistre silenci la magistrada Jabitha, Cilghal, Tekli, Danni i dos pilots ferroans. El viatge fins a la cova havia estat perillós amb el fred cel rastellat per les ardents esteles dels coralites atacants i al final havia estat en va.

Si Sekot s'havia retirat allà, es negava a parlar amb ells. La Danni s'asseia a prop de la porta de la cabina, intentant-se escalfar infructuosament els dits amb l'alè. La temperatura seguia estant un o dos graus per sobre del punt de congelació, però sentia més fred que a Helska IV on tants anys enrere s'havia vist atrapada sota quilòmetres de gel. El fred creixia dins seu, nascut de la por i la tristesa i era impotent per combatre'l. Diguessin el que diguessin Luke o els altres, ella no era una Jedi. No podia ni empunyar un sabre làser de la forma adequada, i molt menys escalfar-se recorrent a la Força, com era evident que feien la Cilghal i la diminuta Tekli.

Fossin quines fossin les habilitats que havia demostrat com a oficial de sensors a bord del bombarder dels Cavallers Salvatges, no havien nascut de la Força sinó d'un talent per a les ciències heretat de la seva mare astrofísica i de vint anys treballant amb droides i tecnologia punta.

Sí, igual que els Jedi, podia d'intuir de vegades als yuuzhan vong com buits dins de l'espectre de la vida, però si de veritat era tan sensible a la Força com Luke, Jacen i Cilghal afirmaven que era, com és que no havia sabut reconèixer en Yomin Carr no només una amenaça per a l'equip científic d'ExGal-4 sinó a l'herald de la nova maldat que anava a desencadenar-se en la galàxia? No era una Jedi. Només era una exploradora del cel que havia estat en el lloc adequat en el moment equivocat.

Va ser la primera presonera que van fer els yuuzhan vong només començar la invasió, la primera a veure de prop la seva biotecnologia, la primera a presenciar com doblegaven a un Jedi i, per tot això, s'havia vist catapultada al centre d'una guerra de la que d'altra manera s'hauria amagat. Si en Jacen no hagués sentit el seu crit d'auxili a través de la Força, si no hagués anat a rescatar-la, hauria mort a Helska IV, o potser l'haurien doblegat i convertit en una yuuzhan vong, com gairebé li havia passat a la Tahiri.

Li devia la vida, i en un moment donat havia estat a punt d'enamorar-se d'ell. Però per molt en deute que estigués amb ell, i amb Luke i amb els altres, per permetre-li veure i fer coses que mai hauria pogut veure o fer, de vegades se sentia com si l'haguessin reclutat en l'Orde Jedi. De la mateixa manera en què es deia a la Jaina l'Espasa dels Jedi, i en què Jacen era considerat gairebé com l'exemple d'una nova forma de veure la Força, la Danni es considerava una presumpta Jedi, mig oficial tècnic i mig mascota. Havia estat portaveu en Agamar -que orgullós s'hauria sentit llavors el buròcrata del seu pare-, membre de l'equip de la base Eclipse, exploradora d'un Coruscant ocupat i, durant bona part de l'any anterior, turista del món vivent de Zonama Sekot.

Només arribar-hi, la consciència planetària l'havia utilitzat en un fals pla de segrest, i tan sols unes setmanes abans l'havia utilitzat per obtenir informació sobre els yammosk i els dovin basal. I després de tot pel que havia passat, seguia sense saber què feia realment a Zonama Sekot, ni per què havia sol·licitat Sekot que fos específicament ella qui es quedés al món, en comptes d'anar a Coruscant amb els Skywalker i els Solo. Potser Sekot voldria una presumpta Jedi com a testimoni de la fi del món. Ja que no semblava que anés a passar una altra cosa en vista que els caces sekotans descendien en espiral fins a la plataforma d'aterratge de la vora del canó del qual havien sortit, i Zonama estava a punt de ser enverinat per una nau infectada amb Alfa Vermell.

Havia estat quan estava estacionada a Mon Calamari quan va sentir els rumors d'aquesta bioarma específicament destinada als yuuzhan vong. Li va esmentar aquests rumors al Jacen i, durant els mesos posteriors a què la Vergere robés la soca prototip, s'havia sentit parcialment responsable de gran part del que havia passat. Al final va acabar descobrint que la Vergere havia sentit al Luke i la Mara discutir en privat sobre l'Alfa Vermell, reaccionant en conseqüència. I ara, tants mesos després, aquest verí creat pels txiss tornava a creuar-se en el seu camí, només que el qualificatiu de «arma que acabaria la guerra» havia adquirit un matís irònic i tràgic...

En aquest moment compartia un silenci sinistre amb la majoria dels ferroans tancats en els refugis, Zonama li semblava més perdut que quan era a les Regions Desconegudes, i un aire de tardor embolicava als tampasi. Ja havien aterrat diversos caces sekotans. Quan l'aeronau va tocar per fi terra, a la plataforma d'aterratge esperaven Corran, Kyp, Alema i Zekk. Tothom es va retirar al refugi dels gegantins boras quan va ploure foc de plasma i testarrals arrossegats pel vent.

-Heu pogut localitzar a Sekot? -En Kyp va ser el primer a preguntar.

-Sekot és a tot arreu -va dir la Jabitha.

La seva consternació era evident, però el seu to era sincer.

-Sekot només guarda silenci.

-Una cosa és el silenci, i una altra desentendre's d'una amenaça -va dir en Corran, fent un gest cap a les altures-. En algun lloc hi ha una nau que pot acabar matant aquest planeta. Potser no amb la rapidesa amb què va morir Ithor, però sí amb la mateixa eficàcia.

La magistrada va prémer els llavis.

-Estic segura que Sekot és conscient de l'amenaça.

L'Alema va esbufegar exasperada.

-Podríem intentar arribar fins a l'Ombra de Jade -va dir, sobretot a Kyp-. Està millor equipat per impedir que la nau amb l'Alfa Vermell arribi al planeta.

-No podem limitar-nos a fer trossos la nau -va dir la Cilghal-. No sense arriscar-nos a sembrar l'atmosfera de verí. Hem de confiar que Sekot tingui motius per fer el que fa.

En Kyp va mirar desconcertat a tot el món.

-Per què es va molestar a crear aquestes naus si sempre havia tingut com a objectiu rendir-se?

-Aquest no era l'objectiu -va dir la Danni-. Si cap de nosaltres sabia llavors res de la nau enverinada, com havia de saber-ho Sekot? Pel que fa a per què ha fet tornar als caces, tinc una idea sobre això, encara que espero equivocar-me.

-Digues-la de totes maneres -va dir en Kyp.

La Danni va mirar al seu voltant.

-Crec que l'objectiu de Sekot és permetre que el verí arribi a la superfície perquè Zonama pugui contenir-lo, per impedir que l'Alfa Vermell es propagui a la resta de la galàxia.

En Corran negà lentament amb el cap.

-No aconsegueixo veure a Sekot com un màrtir. A més, què impediria que algú de nosaltres propagués la toxina fora d'aquí per accident? A no ser que Sekot planegi retenir-nos aquí de forma permanent.

-És molt improbable que Alfa Vermell pugui propagar-se mitjançant contagi humà -va dir la Cilghal-. Les primeres proves de la bioarma ho confirmen. Kyp, Han i la Leia van quedar exposats a Caluula i van ser descartats com a portadors potencials.

Els ulls d'en Corran van mirar a banda i banda.

-I què passa amb els Mon Calamari, Cilghal? I amb els chadra-fan o els twi'leks, o, ja posats, els ferroans? -va tornar a negar amb el cap-. No crec que Sekot vulgui arriscar-se en això.

-Si Sekot hagués mantingut en l'aire encara que només fossin els caces, podríem haver contingut als yuuzhan vong almenys el temps necessari per evacuar a tothom -va dir en Zekk.

-Hi ha cap possibilitat que Sekot planegi que Zonama salti a l'hiperespai? -va preguntar en Kyp.

-Els nuclis de l'hipermotor estan tan silenciosos com Sekot -va dir la Jabitha.

-El Ventura Errant podria evacuar a tothom a temps -va dir la Danni.

-És clar, si poguéssim comunicar-nos amb Booster -va dir en Kyp.

-Però no aconseguim res amb els comunicadors.

-Sekot pot estar bloquejant deliberadament els senyals? -va dir en Zekk.

La Jabitha es va girar cap a ell.

-Atribueixes plans sinistres a una consciència que sap poc o gens de la subversió. El següent que serà, acusar Sekot de negar-se a deixar que les vostres naus de guerra aterrin a la superfície per així poder atrapar-vos aquí.

-Jo només dic que em sembla que Sekot aprèn de pressa -va dir en Zekk.

-Què et fa pensar que Sekot pretén sabotejar-nos? -va dir la Cilghal.

En Zekk va arronsar les espatlles.

-Només el que he sentit respecte això que Sekot creu del Potèntium. Si no hi ha distinció entre el Costat Lluminós i el Costat Fosc, llavors no importa el que passi aquí, o fins i tot a Coruscant.

-Sekot no hauria acceptat sortir de les Regions Desconegudes només per venir a morir aquí -va dir la Cilghal amb fermesa-. Això difícilment seria l'acte d'un món que es considera el guardià de la Força.

-L'autoproclamat guardià de la Força -va dir l'Alema. La Jabitha aspirà aire sorpresa, i va mirar la Danni.

-Danni Quee, Sekot vol parlar amb tu.

* * *

Només la Força impedia que en Jacen sucumbís al dolor, la Força i el que havia après de la Vergere durant aquest temps indeterminat en què l'havia mantingut en l'Abraçada del Dolor, doblegant-lo. Només que quan estava sota la tutela de la seva mentora havia pogut enfrontar-se al dolor en els seus propis termes. Aquesta vegada no tenia aquest curiós luxe, perquè havia de recórrer a totes les seves habilitats per evitar que el matessin. Ja hauria mort de no ser per les oscil·lacions de la Ciutadella i l'efecte que tenia aquest balanceig impredictible a l'arca d'en Shimrra.

Era obra del Cervell Planetari, que per fi havia decidit en quin bàndol hi era. El problema rau en què aquesta decisió només implicava la reconfiguració de Coruscant i no al Summe Senyor, que evidentment era capaç de controlar els objectes del seu entorn immediat sense necessitat de recórrer al dhuryam.

Per exemple, als Aniquiladors.

Si al principi es movien amb cautela individual i amb voluntat pròpia, ara ho feien com coralites controlats per un coordinador de combat. El canvi havia coincidit amb el moment en què Shimrra es va aixecar del tron ​​i el seu company Avergonyit va fugir perseguit per la Jaina fins al cim de la Ciutadella.

En Jacen sabia que la seva marxa era a causa d'alguna cosa que ella havia percebut a través de la Força, però almenys podien fer servir el sabre làser. Tres Aniquiladors el tenien arraconat contra la paret més llunyana del búnquer. No podia predir els seus actes amb el seu sentit vong, ni tampoc on copejarien o atacarien a continuació amb els seus amfibastons. Havia aconseguit esquivar nombrosos dolls de verí, però havia rebut incomptables talls en el tors, i tenia les cames magolades pels caps i cues de les serpentines armes, encara que cap havia aconseguit clavar-li els ullals.

El seu sabre làser havia tornat tots els cops, però els Aniquiladors semblaven immunes al dolor, quan no indestructibles. A terra hi havia mitja dotzena de cadàvers que relliscaven o rodaven amb cada inclinació de la Ciutadella. Però més que el sabre làser, el que havia impedit que els guerrers especialment dissenyats vencessin, havia estat la seva capacitat acrobàtica. Un salt en l'últim moment l'havia allunyat una vegada i una altra de l'abast de les canviants armes a mesura que la lluita es desplaçava al llarg del perímetre de la sala del tron.

El dovin basal manipulador de la gravetat situat a la base del tron ​​impossibilitava que Jacen o els seus contrincants s'acostessin al tron ​​més enllà del fossat superficial que el circumdava sense que la gravetat tirés violentament d'ells fins al terra de corall Yorik. En Jacen va decidir aprofitar l'anormalitat gravitacional quan un dels seus contrincants va envestir a per ell. Va saltar en l'aire, i el guerrer va passar sota els seus peus, per veure's atret a terra de cara, així que, quan Jacen es va retorçar en l'aire i va aterrar, va poder enfonsar la seva fulla a l'esquena del guerrer, gairebé clavant-lo a terra.

Els altres dos a la seva esquena van córrer a per ell, un aconseguint enrotllar el seu amfibastó al voltant de les cames d'en Jacen, mentre l'altre dirigia la seva arma contra el seu cap. Es va ajupir per evitar aquest embat i va tornar a saltar, emportant-se l'amfibastó. L'arma, en veure's arrencada de les mans del guerrer, es va desenrotllar i va caure abans que pogués atacar.

A l'altra banda de la sala, Shimrra es movia amb rigidesa cap al Luke, que estava sent assetjat per quatre guerrers. L'enorme vong va creuar el fossat com si aquest fos una línia de meta i va fixar en la seva presa els brillants implants oculars com si estigués sumit en un tràngol, com posseït per un dels Déus yuuzhan vong. Sostenia el gruix amfibastó en diagonal davant seu, amb la seva enorme mà esquerra tancada al centre del cos de l'arma de tres metres de llarg.

En Jacen va enviar un avís al seu oncle a través de la Força, que en Luke va acceptar, no només a través de la Força sinó amb una tombarella amb què es va allunyar dels guerrers i va aconseguir l'espai necessari per enfrontar-se a Shimrra. Durant la tombarella, Luke va encertar a la barbeta d'un dels guerrers amb el taló de les seves botes, desequilibrant-lo prou perquè pogués travessar la seva guàrdia i enfonsar-li el sabre làser al coll. Quant va retirar la fulla ja hi havia un segon guerrer a punt de colpejar-lo; Luke va allargar la mà esquerra i va empalar l'Aniquilador a través de l'ull dret.

Els altres dos es van llançar a per ell simultàniament, castigant-lo amb els seus amfibastons i coufees, ferint-li en braços i pit. La ciutadella va trontollar bruscament i la sala es va inclinar a la dreta. En Luke va posar un genoll a terra, alçant el braç amb el que empunyava el sabre làser per protegir-se el cap i es va llançar cap endavant, fent una tombarella en l'aire per aterrar dret i enfrontar la càrrega dels guerrers. La seva fulla verda es va moure cap amunt des del cel en un moviment diagonal que li va tallar el braç que empunyava l'arma a un dels guerrers, esgarrapant l'abdomen de l'altre en descendir, deixant-li una xiuxiuejant cremada a la carn endurida. El guerrer va fer una ganyota, va intentar agafar la fulla d'energia amb la mà i va caure cap endavant de genolls.

En Luke li va traspassar el pit, i va pivotar sobre un peu per enfrontar-se als altres.

Un dels guerrers que atacaven al Jacen el va abandonar per enfrontar-se al Luke. Jacen es va moure contra els que quedaven, el més baix dels quals va fingir atacar la cama dreta, per després girar l'amfibastó i copejar-li amb la cua a la galta dreta. Jacen va sentir el cop i va trontollar cap enrere posant-se a l'abast del dovin basal, que va estirar tombant-lo d'esquena.

El guerrer més baix va anar a per ell, amb l'arma onejant-se com una serp, colpejant-lo a l'avantbraç amb força, com si el volgués clavar a terra. Jacen es va retorçar per escapar de l'atac, veient de pas que en Luke tornava a estar acorralat contra una paret. En haver matat a tres dels seus contrincants, només havia d'enfrontar-se a un atacant, però començava a quedar-se sense energies. No era un cansament nascut de la por a passar-se al Costat Fosc, sinó de simple esgotament, i en Shimrra se li acostava. Desitjant cedir la seva mort al Summe Senyor, l'Aniquilador va deixar-lo i va córrer cap a ell empunyant l'amfibastó per sobre del cap com si fos una destral, amb la intenció de partir-li el cap amb ell.

En Jacen podia sentir que en Luke recorria al més profund d'aquest brollador que era la Força. A la mà esquerra va aparèixer un encegador embolic d'energia que cobrava vida amb el poder cru de la Força. El guerrer es va aturar en sec com si xoqués contra una paret invisible, per després estremir-se espasmòdicament quan espurnes verdes van començar a embolicar-lo. Va caure com un arbre tallat. Retorçant-se i apartant-se encara de l'amfibastó, Jacen va usar el seu sentit vong per esmorteir els efectes del dovin basal i aconseguir sortir del seu camp gravitatori i posar-se dempeus. El seu contrincant udolà ultratjat i va fer petar l'amfibastó com un fuet.

En Jacen va permetre que s'enrotllés al voltant del seu cos i, quan el guerrer va tirar de l'arma, Jacen va enfonsar profundament el sabre làser en la seva aixella. El búnquer es va inclinar, enviant-lo directament contra Shimrra. Va buscar el coll de l'imponent yuuzhan vong sense parar-s'hi a pensar, i sense tenir el sabre làser. Però Shimrra va percebre les intencions d'en Jacen, i va tirar enrere el seu poderós braç dret, copejant-lo directament al centre del pit, enderrocant-lo a terra i deixant-lo inconscient.

Quan va despertar un instant després, va veure que en Luke havia interceptat el següent cop d'en Shimrra. Però ara Shimrra, monstruós en poder i aparença, s'alçava sobre en Luke com un rancor. El sabre làser d'en Luke va vibrar en l'aire, però Shimrra es negava a què el mantingués a ratlla. Luke va intentar saltar fora del seu abast usant la Força, però el gran Senyor el tenia atrapat.

«El mestre de la defensa és aquell que mai està on se li ataca», va recordar en Jacen que li deia la Vergere. Shimrra semblava haver après la mateixa lliçó. El gruix amfibastó de tres metres de llarg es va enroscar al voltant del tors d'en Luke, subjectant-li al costat el braç dret i el sabre làser, amb la fulla verda apuntant a terra. Luke va aconseguir, just a temps, agafar amb la mà esquerra els anells superiors i el cap de la serp en el moment en què li escopia abundants dolls de verí, però no per això deixava d'estar sent rebregat fins a la mort.

En Jacen va sentir l'asfíxia del seu oncle en el seu propi pit masegat, i va fer apilament d'energies per gatejar frenèticament a la recerca del seu sabre làser. Va fer que volés cap a la seva mà dreta i el va llançar per l'aire cap al cap d'en Shimrra. El Summe Senyor va alçar llavors la mà esquerra per aturar-lo; i, llavors, mentre el sabre làser d'en Jacen girava desviat cap al tron, va buscar entre els plecs de la seva capa, i va treure un sabre làser!

El va activar amb una floritura, i una fulla violeta brollà després de l'espetec i xiuxiueig familiars. En Jacen el va reconèixer immediatament. Era el sabre làser de l'Ànakin.

-L'arma del Solo que vam matar a Myrkr -va dir en Shimrra, amb ulls que variaven de color mentre brunzia la fulla d'energia-. Portada a Yuuzhan'tar per la traïdora Vergere, empunyada pel Jeedai Ganner contra molts dels meus guerrers, recuperada quan va morir i lliurada a la meva persona, i ara s'enfrontarà a tu. Perquè puguis saber el que senten els meus guerrers a Zonama Sekot, obligats a lluitar contra altres naus vivents.

En Jacen estava massa atordit per contestar, massa descoratjat per moure's. Shimrra mogué la fulla prop del cap d'en Luke. Luke va apartar la mà dreta del cap de l'amfibastó per agafar canell dret d'en Shimrra. L'arma serpentina es dreçà de seguida i va mossegar el costat esquerre del pit d'en Luke.

En Luke va cridar de dolor.

El Summe Senyor va mirar cap enrere per vanagloriar-se.

-Una estirada i estarà fet!

Llavors, de sobte, el sabre làser de l'Ànakin va volar de la mà d'en Shimrra a la d'en Luke. Jacen va sentir mitjançant el seu sentit vong la sorpresa i la consternació d'en Shimrra. Amb un moviment gairebé massa ràpid perquè Jacen pogués seguir-lo amb la vista, Luke va tallar el coll a l'amfibastó d'en Shimrra.

Quan els seus anells es van relaxar, va alçar el seu propi sabre làser, tallant en segments el cos de l'amfibastó. I, quan un horroritzat Shimrra es va inclinar cap endavant com per envoltar el coll d'en Luke amb les seves enormes mans, Luke va creuar les fulles i les va alçar cap al coll d'en Shimrra.

Les fulles el van traspassar cremant-lo amb netedat. El cap decapitat d'en Shimrra va caure a terra amb un sonor cop i el seu cos es va desplomar. Luke es va treure de sobre el cos del Summe Senyor i es va aixecar per desplomar-se contra la paret.

-Jaina -va dir dèbilment.

Balancejà la mà esquerra i va enviar el sabre làser de l'Ànakin en un elevat arc a través de l'habitació. Jacen es va posar dret i ja es dirigia a agafar el sabre làser quan el sòl es va desplomar a la dreta i va caure. Va recuperar l'equilibri i va saltar a pel sabre làser, però aquest va passar pel seu costat, rodant fins a sortir del seu abast.

«La visió!», Va pensar en Jacen. Va mirar al seu oncle buscant confirmació.

-Deixa-ho -va dir en Luke.

En Jacen va prémer els llavis amb determinació, es va aixecar i va córrer fins a les escales que ascendien al cim de la Ciutadella.

 Següent