La Treva De Bakura (XI)

Anterior

11

En Luke va sortir de la cabina de comunicacions propera a la Plataforma 12, content de no haver utilitzat la xarxa de comunicació no visual de la cantina. Veient les cares de la Leia i en Han, havia comprès que estaven bé. Millor que bé. Mentre mantenia la comunicació, havia arxivat un informe sobre l'incident en la memòria i buscat una direcció.

Chewie muntava guàrdia.

-Gràcies, company -va dir en Luke, i li va pessigar el braç pelut.

El wookiee va respondre amb un copet sobre la seva espatlla, i després es va encaminar cap al Falcó. Una minuciosa investigació havia demostrat que ningú l'havia tocat.

La capitana Manchisco estava recolzada contra la paret acanalada de la cantina.

- Es marxa, comandant?

S'havia arreglat per al permís, però la pols gris de l’espaiport havia tacat el seu vestit de navegació color crema durant l'altercat. Tres trenes negres penjaven encara a cada costat del seu cap, cobertes de trossos de fulles i branquetes.

A bord del Falcó, havia anunciat (amb gran seny) que oferia pagar hores extres a preu triple al seu navegant duro per quedar-se a bord de la nau. En Luke va desitjar que el capità Mon Calamari hagués pensat en això. Un descrèdit per a l'Aliança, però els seus líders preferirien pagar hores extres a triple preu a provocar incidents que costessin vides bakuranes.

- Com està el Frenesí! -Va preguntar en Luke.

La Manchisco va frunzir les celles.

-Un petit problema amb l'escut d'estribord. Està solucionat, però vaig haver de deixar un equip de manteniment imperial a bord. Totes les seves peculiaritats estaran emmagatzemades en l'ordinador d’en Thanas a hores d'ara.

Va enfonsar la mà a la butxaca.

- Van fer una bona feina, si més no?

-Sembla que sí. -Va arronsar les espatlles -. No sé si li he dit que ha estat un plaer conèixer-lo.

-A mi també m'agrada treballar amb vostè, i estic segur que encara no hem acabat.

El dur rostre de la dona, bregat en mil batalles, va perdre algunes arrugues.

-Vostè és l'expert en aquestes coses, però tinc l'estranya sensació que no tornarem a veure’ns.

Una altra advertència. O hauria experimentat la Manchisco una premonició?

-No ho sé -va contestar amb franquesa -. El futur sempre està en moviment.

La dona va agitar la seva mà esquerra.

-Tant és. Fem el que podem, sempre que podem, eh, comandant?

-Exacte.

Un vehicle de dues places va travessar la porta de la Plataforma 12, carregat amb quatre tripulants de l'Aliança. Just el que necessitava. Les autoritats de l’espaiport havien reclamat el cotxe amb el que hi havia arribat.

-Una nit moguda -va observar la Manchisco -. Esperem que no sorgeixin més problemes.
Els tripulants semblaven cansats, però pacífics.

-Crec que estan bé. Que la Força l'acompanyi, capitana.

En Luke va requisar el vehicle i va sortir a la carretera perifèrica.

Cinc minuts després, va aparcar a la part alta d'una torre residencial. Va trobar l'apartament del senador Belden prop de l'ascensor. Es va passar una mà pels cabells, va allisar el seu vestit de vol gris i va tocar el panell d'alarma.

Mentre esperava la resposta, va mirar en ambdues direccions del polsegós passadís, molt diferent de la luxosa mansió dels Captison. Potser la família Belden posseïa una casa millor en un altre lloc, o potser el governador Nereus s'encarregava que el compte corrent dels dissidents no engruixís massa.

La porta va lliscar de banda. En Luke va retrocedir. Tu també aquí, Gaeriel?

-Jo... -Va quequejar -. Hem, hola. Volia parlar amb el senador Belden.

-Ha sortit.

Anava a tornar al passadís, quan una veu trencada la va cridar des del darrere.

-Deixa’l entrar, Gaeri. Deixa'l entrar.

-És la senyora Belden -va xiuxiuejar la Gaeriel -, i no es troba bé. -Es va tocar el front -. Entri un moment. Clis, la seva infermera, passa per una crisi familiar, i jo he vingut a prendre el te aquest matí.

-Només entraré a saludar -va murmurar en Luke -. No volia molestar-la.

Una dona eixuta estava asseguda sobre uns coixins, en una cadira de brocat amb recolzabraços en forma d'ala. Anava vestida amb peces groc ataronjades, de color molt semblant al dels bombons de namana, i s'havia tenyit de castanyer vermellós seu escàs cabell.

-Has tornat, Roviden. Per què has trigat tant?

En Luke va dirigir a la Gaeriel una mirada d'estupefacció.

-Pensa que vostè és el seu fill –li va xiuxiuejar a l'orella Gaeriel -. El van matar a les purgues, fa tres anys. Creu que tots els joves són el seu fill. No li porti la contrària. Serà millor.

Hi havia alguna via d'escapament? En Luke va veure mobles de fusta, probablement antics, una caixa grisa que devia ser un aparell electrònic, i els peus descalços de la Gaeriel sota la seva faldilla i jaqueta blava..., però cap manera d'evadir aquella mascarada. Va agafar la mà de la senyora Belden, vacil·lant.

-Em sap greu -va murmurar -. Estic molt ocupat. Per culpa de la rebel·lió, sap? -Va afegir, i va pensar: «El seu fill va morir durant les purgues».

La dona va estrènyer la seva mà.

-Sabia que estaves treballant en la clandestinitat, Roviden. Em van dir... Oh, tant és. La Gaeriel se n'ha anat, i...

-No, està... -Va començar en Luke.

-Sóc aquí, Eppie.

La Gaeriel es va asseure en un escambell repulsor.

- Estàs...? -La senyora Belden va passejar la seva mirada des d’en Luke a la Gaeriel, i va agitar el cap -. Estic...?

Va tancar els ulls i va tensar la mandíbula.

La Gaeriel va arronsar les espatlles.

-Estàs bé, Eppie. Et ve de gust una migdiadeta?

-Migdiadeta -va repetir la dona, amb veu cansada.

En Luke va seguir a la Gaeriel fins a la porta.

-Parli'm de la senyora Belden. Des de quan està així?

-Tres anys. –La Gaeriel va moure el cap amb recança -. Per desgràcia, es va implicar molt en la resistència contra l'Imperi. Es va esfondrar quan Roviden va morir. Això la... va destruir.

-Potser per això la van deixar viure –va aventurar en Luke.

La Gaeriel va alçar la seva punxeguda barbeta, irritada.

-No pot...

La senyora Belden es va remoure a la seva cadira.

-No te'n vagis sense acomiadar-te’n de mi -va cridar.

En Luke, massa impressionat, va tornar a corre-cuita i es va agenollar al costat de la senyora Belden. Va purificar la seva ment de preocupacions i desitjos i va examinar la intensa presència de la dona. Bategava amb massa energia per a algú necessitat de cures intensives. La ment, recordava, afectava la Força... Creava un pols vital tan fort que en Luke va intuir una energia desencadenada. No obstant això, alguns dels vincles que connectaven la ment amb els sentits i la comunicació no funcionaven. Havien estat mutilats. L'Imperi és el responsable, va endevinar.

Va parpellejar i va examinar aquells ulls tristos i humits. La Gaeriel l’estava vigilant des del darrere. Si utilitzava la Força, el fotria fora. O començaria a respectar el seu talent.

Malgrat els desitjos de la Gaeriel, calia curar l’Eppie Belden. En Luke va acariciar la mà ossuda i clapada. Havia de seguir fent veure que era el seu fill? Utilitzar la Força li va semblar una perillosa fal·làcia.

-Vull ensenyar-li una cosa -va murmurar, sense fer cas de la Gaeriel. Li va costar -. Si és capaç de fer-ho, potser es curi.

L'estat d'ànim de l'anciana va millorar a l'instant.

-No -va ordenar -. Tranquil·litzi’s i escolteu-me amb atenció.

Va pressionar la seva consciència i li va ensenyar com s'havia curat ell, viatjant per l'hiperespai... El silenci, la concentració, l'energia... I es va encarregar que veiés, encara sense comprendre, que no havia estat capaç de fer-ho a la perfecció. Després va concentrar l'atenció de la dona en si mateixa. Alguna cosa ha resultat danyada, li va dir. Crec que va ser culpa de l'Imperi. Busqui-la. Curi-la. Refusi-la.

Lluiti, Eppie. Que la Força l'acompanyi.

En Yoda hauria dit que era «massa vella per ensinistrar-la», però no es tractava d'ensinistrament. No exactament. A més, Yoda, no anirà a ficar-se en embolics com jo.

Una onada de gratitud va envair la seva ment. Va aspirar una profunda glopada d'aire i va tesar els seus genolls. L’Eppie Belden es va recolzar contra els seus coixins, va tancar els ulls i va respirar amb serenitat.

- Què ha fet?

La Gaeriel havia adoptat una postura de combat inconscient.

En Luke va estudiar els seus ulls. D'alguna manera, el gris calculava, en tant el verd expressava irritació.

-Encara té una consciència molt penetrant -va murmurar -. Crec que el seu problema no és natural. La van mutilar.

La Gaeriel va titubejar.

- De forma deliberada?

En Luke va assentir. Notant que la seva hostilitat s'esvaïa, va guardar silenci uns moments i va deixar que elaborés les seves deduccions. Algú l'havia mutilat. Qui, sinó l'Imperi?

-Sé alguna cosa sobre l’autocuració -va explicar-li -. Li vaig ensenyar una cosa que podia intentar. Això és tot.

- Tan senzill li resulta? -Va preguntar amb amargor la jove.

Incomprensible per a algú que no fos Jedi.

-No li he fet res. Li dono la meva paraula... d’honor.

Per fi, la Gaeriel va arronsar les espatlles i va rebutjar el problema.

-Anem a seure en un altre lloc.

Va passar sota una arcada que donava a un menjador de lloses blanques. No va parar d'allisar la seva llarga jaqueta blanca mentre caminava. Li va indicar que s'assegués a una taula transparent, deixant enrere un escalfador de te fumejant.

-Si la Força li permet semblants miracles -va dir -, per què no puja a un caça, s'obre pas fins a la nau insígnia ssi-ruuvi i es desfà d'ells?

Podria intentar-ho, si m'ho demanessis. Va rebutjar l'impuls de dir-li-ho amb un sospir.

-Si utilitzés els meus poders impulsat per la còlera o l'agressivitat -va explicar -, en lloc del coneixement i l'autodefensa, el costat fosc s'apoderaria de mi. Va afectar...

Va reprimir una terrible temptació. Algun dia, admetria el seu parentiu. Gairebé va desitjar acabar d'una vegada per totes, però encara no havia arribat el moment que la seva provocadora i humil revelació importés a algú. Explicar-li-ho a la Gaeriel seria desastrós.

-Va afectar a molts Jedi. Es van transformar en agents del mal, i va ser necessari eliminar-los.

-Hauria d'haver-ho endevinat.

La Gaeriel el va mirar de dalt a baix, i després va decantar el cap a la porta oberta.

Encara podria conquistar-la, mitjançant l’Eppie.

-Si prova el que li ha ensenyat, potser de la impressió dormi durant... Bé, dies.

-Seria una benedicció. –La Gaeriel va creuar les cames per sota de la taula, més tranquil·la -. De què havia de parlar amb Orn?

Oh, maledicció. Estar al comandament del Frenesí era més fàcil que admetre allò.

-Aquesta matinada, alguns dels seus van atacar a uns dels meus tripulants a l’espaiport. Eren alienígenes fidels a l'Aliança, i la seva gent va pensar que eren ssi-ruuk. Sospito que el governador Nereus va buscar bakurans proclius a la brega, i els va atiar.

Va percebre la suspicàcia de la jove.

- Hi va haver baixes?

-Dos bakurans. La princesa Leia ha presentat disculpes oficials -es va afanyar a afegir -. Tant de bo poguéssim fer més. No hauria d'haver succeït.

Va mirar per un ampli finestral. El sol del matí brillava en tota la seva esplendor, però sentia fred. Els ssi-ruuk no trigarien a anar darrere seu. No creia córrer un greu perill, però encara no estava segur de per què el volien capturar. Què estava fent aquí, posar en perill a la Gaeriel i la senyora Belden?

-Si el senador Belden se li ocorre alguna idea sobre l'incident, digui-li que es posi en contacte amb mi. -Es va aixecar -. Espero que la senyora Belden millori. El que he sentit sota les seves afliccions... -Va buscar les paraules apropiades -. Crec que m'hauria caigut bé. Era una lluitadora, oi?

La Gaeriel va arquejar la cella esquerra.

Fantàstic. Havia tornat a recordar els seus talents Jedi. Clavar la vista a terra tampoc servia de res, perquè els seus peus descalços suggerien certa despreocupació. Excepte quan estic amb ella.

-Gràcies. Serà millor que me'n vagi.

Mentre s'encaminava a la porta, va mirar a la senyora Belden. No s'havia mogut. La Gaeriel el va seguir.

-En Luke -va murmurar -, gràcies per intentar-ho.
«Luke». Per fi ha pronunciat el meu nom. Va córrer cap a l'aeròdrom de la teulada, molt més animat.

La Leia va precedir C3PO per una porta arquejada de l'antiga Ala de la Corporació. R2 rodava en silenci darrere, seguit pel Han. El despatx del primer ministre Captison estava xapat en fusta vermellosa. El seu enorme escriptori havia estat tallat en bloc del nus d'un arbre gegantí. Estava assegut prop del centre, on un espai llis havia estat tallat i polit, i esperava amb les celles arrufades.

Tan tard arribava? Tot d'una, es va adonar que mirava amb el nas arrufat a C3PO i R2, no a ella. Va brandar el cep Propietari per demostrar a Captison que tenia controlats els dos androides. També hi havia programat a C3PO perquè no parlés fins que eliminés l'ordre. No li havia semblat correcte, ni possible, demanar-li que guardés silenci.

-Em sap greu el retard -va dir.

En Captison no era un home de gran envergadura, però igual que en Luke, projectava confiança en si mateix.

-Espero que hagi aconseguit solucionar el seu problema personal.

-Sí, gràcies.

En Captison va estendre les mans cap a dues cadires repulsores. En Han en va empènyer una cap a la Leia i es va acomodar a l'altra. De costat. T’estimo, manat de nervis, va repetir la Leia en silenci, mentre prenia seient.

-He de presentar una disculpa oficial per les morts ocorregudes aquest matí. Puc posar-me en contacte amb els familiars dels homes que van resultar morts?

Una comissura de la boca d’en Captison es va agitar quan va mirar en Han.

-Crec que seria molt d'agrair. Sí, jo m'encarregaré. També hem observat una nova configuració de les naus ssi-ruuk apostades davant la nostra xarxa defensiva -va afegir Captison -. La xarxa va fer el mateix per adaptar-se. Això m'ha comunicat el comandant Thanas, en qualsevol cas.

La Leia va captar la mirada de reüll d’en Han.

- L'informa a vostè i al governador Nereus? -Va preguntar en Han.

En Captison va arronsar les espatlles.

-L'hi vaig demanar. Era el mínim que podia fer.

La Leia va esbufegar.

-Potser ignori que un oficial imperial rarament presta la menor atenció a la gent que, en teoria, defensa.

-No em digui.

Potser Captison ho sabia. Potser havia cultivat l'amistat del comandant Pter Thanas.

-En qualsevol cas, he portat els androides que li vaig oferir. Vol que tradueixin el que ha aconseguit?

-No sóc molt aficionat als androides -va replicar amb sequedat Captison -, però en aquest moment em deleixo d'utilitzar-los, si hi ha una possibilitat que ens serveixin d'ajuda.

La Leia va apuntar amb el Propietari a C3PO, que va brunzir suaument.

Com si mai hagués estat silenciat, C3PO va cantussejar.

-Domino més de sis milions de formes de comunicació, senyor.

La Leia havia sentit tantes vegades la frase que ja havia oblidat com d’impressionant que resultava. El sobtat interès d’en Captison li ho va recordar.

-Això va dir la seva Altesa després de sopar. -Va tocar un panell de la seva consola -. Zilpha, passa aquestes gravacions nau-nau que captem dels Flautes. -Es va reclinar a la cadira -. Tenim gravades quantitat de converses -va explicar -. Semblen una bandada d'aus... Lletges, grans i de veu greu.

-Bé, si algú és bo en això, ningú com el nostre Lingot d'Or.

En Han va palmejar l'espatlla metàl·lica de C3PO. El cap de l'androide es va girar cap a ell.

-Gràcies, general Solo.

Una llum va canviar de color al costat de l’home d’en Captison.

-Comencem. Que el seu androide escolti això.

-Pot parlar-li directament -va dir la Leia -. Es diu C3PO.

-Fantàstic -va contestar Captison -. Escolta, C3PO. Tradueix el que estan dient.

La consola va emetre una sèrie de xiulets, espetecs i grunyits, alguns tan aguts com la veu d'un contralt, i d’altres com un baix. Els Flautes tocaven un instrument molt complex. Mentre la Leia escoltava, va passejar la vista pel despatx d’en Captison. Les seves finestres bessones donaven a un parc circular, sembrat d'estàtues de pedra. Arbres alts i de fulla abundant, que vorejaven els vidres immaculats de les finestres, havien estat tallats en vidre acolorit tridimensional. Arbres namana, va suposar.

C3PO es va decantar i va moure el cap.

-Em sap greu, primer ministre, però no entenc res. Transcendeix per complet la meva comprensió. He prestat serveis durant molts anys, i sóc capaç de comunicar-me en qualsevol idioma utilitzat dins dels límits de l'espai republicà o imperial.

-Els nostres Flautes procedeixen de l'espai exterior -va comentar Captison -. Crec que ja ho havia esmentat.

En Han es va acariciar la barbeta. La Leia no va saber què dir.

Va sentir un xiulet. Sorpresa, va girar en rodó. R2, des de la seva cantonada, estava cantussejant una cosa que va considerar una perfecta imitació de la gravació que obrava en poder del primer ministre Captison.

-C3PO -va dir la Leia, quan R2 va acabar -, no sonaven així els ssi-ruuk?

-No -va replicar amb fermesa C3PO -. Ha errat quatre vibracions completes d'una nota.

L’R2 va udolar.

-Sobrecarrega els teus transistors -va protestar C3PO -. No suporto aquest llenguatge.

En Captison va arquejar una cella blanca.

- És capaç de reproduir-lo amb tanta fidelitat?

-Jo no dubtaria d’R2D2, encara que mai vaig pensar que seria capaç de fer-ho -va admetre la Leia -. Senyor, estic segura que, amb prou temps i enregistraments, C3PO durà a terme un esforç sobreandroide per descodificar aquest idioma.

-Si pot -va dir Captison, mentre assenyalava l’androide -, tenim un nadiu parlant, en cas necessari. Portin els seus amics metàl·lics a l'oficina del meu ajudant. Zilpha els proporcionarà suficients enregistraments per mantenir-los ocupats fins demà a la nit.

El governador Wilek Nereus va mossegar l'extrem d'un rotllo de namana i el va mastegar amb aire pensatiu. En aquell passeig vorejat de falgueres altes i passioneres, podia oblidar per uns instants l'amenaça que planava sobre Bakura i meditar sobre la seva carrera. Morts Palpatine i en Vader, l'Aliança Rebel (comentada amb tant desdeny en els comunicats oficials) es convertia en una amenaça més concreta.

De tota manera, les probabilitats s'inclinaven per l'Imperi, i tenia a dos dirigents rebels de capital importància a escassa distància. Podia debilitar l'Aliança de manera substancial.

Es va deixar de distraccions i va reprendre el fil dels seus pensaments. Algú nou ocuparia el tron ​​imperial. En Nereus havia calculat amb molta cautela els perills de fer el salt, només que tan lluny del nucli, no tenia ni una possibilitat..., i el preu de fracassar significava la mort o la ruïna. Per tant, havia d'esperar que sorgís un nou emperador, per complimentar-lo i lloar-lo, i mentrestant, presentar Bakura com un exemple d'empresa profitosa.

Si els ssi-ruuk no la hi arrabassaven. Els menyspreava per principi, fins i tot sense la complicació de la tecnificació. Des de jove, s'havia lliurat a dues aficions: la parasitologia alienígena i la dentició alienígena. L'Imperi havia utilitzat amb sigil ambdós talents. Els alienígenes eren éssers que servien per disseccionar o repel·lir, mai per aliar-se.

El seu ajudant va adoptar la posició de ferms a prop de la font central del passeig. En Nereus havia donat ordres estrictes que no el molestessin, i va deixar que el missatger esperés. Hi havia anat al passeig per gaudir d'uns minuts de tranquil·litat, i per totes les forces i equilibris que aquells idiotes reverenciaven, ho aconseguiria.

Va donar un altra mossegada a la fruita i va contemplar el centre de la font, mentre calibrava l'agradable calor que el dolç li proporcionava. Controlava la seva addicció a la namana: a les nits, només nèctar, i de dia, només dos bombons, en general al costat de la font. L'aigua saltava, impulsada per un centenar de motors sònics que desafiaven la gravetat, fins a ser capturada per Bakura i retornada al turbulent estany blau.

L'Imperi també podia travessar les turbulències. Els col·legues imperials d’en Nereus havien convertit la burocràcia galàctica en un element que s’autoperpetuava. Al servei de l'Imperi, Wilek Nereus s’encimbellaria, acumularia més autoritat i poder que en qualsevol altre sistema de govern. Per tant, sacrificaria qualsevol cosa i qualsevol persona perquè Bakura continués formant part de l'Imperi. La pèrdua d'una altra Estrella de la Mort el posava de mal humor. La por era l'eina fonamental per mantenir sotmesa a Bakura.

Bé, els natius també estaven espantats ara. Va sospirar i es va girar cap a l'ajudant.

-Imagino que és important.

-Senyor. -L'ajudant va saludar -. Un missatge hologràfic important, procedent de la flota ssi-ruuvi, l'espera.

Els Flautes havien capturat diverses naus imperials des que Sibwarra els havia enviat el missatge, de manera que ara tenien accés a la xarxa hologràfica imperial.

-Idiota -va exclamar en Nereus -, per què no m’has avisat? El rebré al meu escriptori.

L'ajudant va extreure un comunicador del seu cinturó per transmetre l'ordre. En Nereus va avançar pel sender cobert de molsa. Dos guàrdies uniformats mantenien obertes les portes de vidre situades en una cantonada del llarg túnel, il·luminat mitjançant llum artificial, que connectava un sender amb l'altre. En Nereus va torçar a l'esquerra, després una altra vegada a l'esquerra, va travessar el lloc del seu equip personal i va entrar al seu despatx d'amplis finestrals.

Una llum parpellejava en el sistema d’holotransmissió. Va redreçar el coll de la seva jaqueta i va passar una mà sobre les condecoracions que adornaven el seu pit, per eliminar qualsevol rastre de pol·len. Després va girar la seva cadira repulsora cap a l'aparell de transmissió.

-Endavant -va dir al seu escriptori.

Va encarcarar les mans al voltant dels reposa braços. Què voldrien ara els Flautes?

Una figura translúcida d'un metre d'alt va aparèixer sobre la graella de recepció: humana, amb peces blanques a ratlles.

-Governador Nereus. -La figura va fer una reverència -. Potser es recordi de mi. Sóc...

-Deb Sibwarra -va grunyir en Nereus. Allò sí que era un paràsit alienígena -. El conec massa. Quines meravelloses notícies ens porta aquesta vegada?

En Sibwarra va moure el cap.

-Menys meravelloses que les anteriors, em temo, però potser d'aquí a poc siguin més agradables. Els poderosos ssi-ruuk, en observar les seves vacil·lacions sobre unir-se a la recerca imperial de la unitat galàctica, amb la finalitat d'experimentar l'alliberament de les limitacions físiques...

En Nereus va agafar un ullal d’Ilwelkyn que descansava sobre un grapat de papers.

-Aneu al gra.

En Sibwarra va estendre una mà.

-L’almirall Ivpikkis està disposat a què la nostra flota surti del seu sistema, amb una condició.

-Seguiu parlant.

En Nereus va acariciar la vora serrada de l'ullal. Si l’holo hagués estat de carn, l'hi hauria clavat així... i així...

-Entre els nous visitants arribats al seu sistema, hi ha un home anomenat Skywalker. Si el lliura a una delegació especial ssi-ruuvi, partirem immediatament.

En Nereus va emetre un soroll despectiu.

- Per què el volen?

En Sibwarra va decantar el cap i el va mirar de reüll, com un rèptil.

-Només volem lliurar-li d'una presència desagradable.

-No m'ho crec ni per un moment.

De tota manera, si els alienígenes anaven a un altre lloc darrere de càrregues humanes (podria suggerir Endor), Bakura tornaria a la situació anterior, ell continuaria al comandament i podria alertar del perill a l'imperi.

-Puc admetre que resultaria molt útil per a certs experiments.

-Oh, per descomptat.

Ja. Sens dubte volien a Skywalker per alguna cosa relacionada amb la tecnificació. No confiava en Sibwarra, ni en els seus amfitrions reptilians. Si volien a Skywalker, no s’havien d’apoderar d'ell.

Potser pogués treure avantatge d'aquella proposició.

-Necessitaré temps per arreglar els detalls.

Matar Skywalker immediatament era una opció. O... Sí, podia ajudar els ssi-ruuk a capturar al jove Jedi, però assegurant-se que morís abans que l'utilitzessin, i així mataria dos ocells perillosos d'un sol tir.

Els oficials rebels es posarien a les ordres d’en Thanas, si el seu comandant desapareixia amb la flota alienígena? Va donar uns copets sobre el llarg ullal. Ho farien, si era la seva única esperança de sobreviure.

En Sibwarra, que seguia mirant de reüll, va ajuntar els palmells de les mans i va alçar els dits cap a la barbeta.

- En tindrà prou amb un dia?

En Nereus el menyspreava.

-Crec que sí. Poseu-vos en contacte de nou amb mi demà al migdia, hora local.

Tres veloços cops a la porta del despatx de la Gaeriel van interrompre els seus esforços per recuperar un matí de treball perdut. La insinuació de l’Skywalker que els imperials havien robat el seny a l’Eppie Belden l'havia torturat durant tot el camí de tornada al complex. Només arribar, va examinar els antecedents criminals de l’Eppie. Tots els agitadors detinguts durant la presa del poder o les purgues estaven fitxats, inclòs l'oncle Yeorg (un delicte d'escassa importància).

Però l’Eppie no. O havien desaparegut, o estaven considerats de màxima seguretat. Per què l’Imperi es prendria la molèstia d'ocultar-los?

-Entri -va dir.

Una dona prima, vestida amb un vestit de salt verd fosc, va mirar cap enrere i va entrar.
La Gaeriel es va redreçar a la seva cadira.

- Què passa, Aari?

-Una escolta -va murmurar -. Del despatx d’en Nereus.

La Gaeriel va indicar a l’Aari que s'acostés més. Els seus ajudants havien intervingut diversos sistemes de seguretat del governador Nereus, però segur que els ajudants d'aquest també tenien orelles al seu despatx.

- Què has sentit?

Els llavis de l’Aari van fregar l'orella de la Gaeriel.

-Els ssi-ruuk acaben de fer una oferta a Nereus, si els lliura al comandant Skywalker.

Un nus de gel es va formar a l'estómac de la Gaeriel. En Luke Skywalker havia vist morir l'emperador. No era tan sols un nou Jedi. Havia de ser un dels individus fonamentals de l'Aliança... En la canviant galàxia.

Per què el volien? La Gaeriel va corbar els dits dels seus peus a l'interior de les sabates. En Luke s'havia jugat l'estima de la Gaeriel quan havia utilitzat els seus poders per ajudar l’Eppie, i ella admirava la seva decisió. Si els Jedi eren de cor egoista, per què havia obeït a la seva consciència, tot i la desaprovació de la Gaeriel, quan era tan evident (i aterridor) que desitjava aconseguir la seva amistat?

Era evident que els ssi-ruuk pensaven que podien utilitzar-lo. En aquest cas, qualsevol humà, inclòs Wilek Nereus, havia de fer l'impossible per mantenir-se’n allunyat d'ells. O bé en Nereus no comprenia el que significava per a la humanitat lliurar a l’Skywalker, o estava obsessionat per allunyar del seu planeta els homes de l'Aliança, o...

O intentaria matar l’Skywalker abans que s'apoderessin d'ell. La tercera possibilitat significava que en Luke Skywalker, fos el que fos, tenia les hores comptades.

Havia d’advertir-lo? Estar amb els braços creuats equivaldria a inclinar la balança del costat del governador Nereus. Ajudar l’Skywalker significaria desequilibrar la resta de l'univers.

Però era difícil pensar en termes universals quan un perill amenaçava el poble bakurà. En Luke l'havia convençut que faria tot el que estigués en el seu poder per ajudar a Bakura en la seva lluita contra els ssi-ruuk.

-Gràcies, Aari. -Es va aixecar i va consultar el seu cronometre. La gent sensata ja estaria sopant -. Jo m'ocuparé d'això.

Següent