5
Wedge va obrir els
braços i es va estirar. Des del pati de l'únic edifici per sobre del nivell del
sòl en l'establiment de Noquivzor, va mirar els
ondulats turons encatifats amb gespes daurades. Les brises que feien remolins i
corrents en ells el van escalfar i començar a treure-li el fred de la roba. Es
va treure la jaqueta i la va passar per sobre de l'espatlla. Necessito una hora o dues de sol i calor
abans de tornar.
Després que la
sessió del matí del Consell hagués estat aixecada, Wedge i Salm havien tornat a
les estances de l'Almirall Ackbar i havien discutit els problemes per conquerir
Coruscant. A causa del clima àrid de Noquivzor, les
estances d’Ackbar estaven equipades amb un sistema d'humidificació que feia que
l'ambient fos més còmode per al Mon Calamari. Per Wedge i per al General Salm,
la humitat espessia l'aire fins al punt que semblava que els arrossegava i que
els cansava.
Wedge va somriure
mentre veia un ramat de nerfs salvatges dispersant-se sobre un turó com una
taca de tinta negra a la catifa daurada. Va recordar la promesa que s'havia fet
prèviament a si mateix de tornar a Noquivzor i prendre un temps per relaxar-se.
Volia recordar per què estava lluitant, i aquest món havia semblat la classe de
lloc on ell podia trobar una mica de pau. Ara estic de tornada, però no hi ha
cap pau per ser gaudida.
-Seria interessant
que alguna cosa d'aquesta tranquil·litat s'escapolís a les nostres
deliberacions.
Wedge es va donar la
volta.
-Altesa.
Leia li va somriure.
-Wedge, si us plau,
no siguis tan formal. Ens coneixem des de fa massa temps com per seguir el
protocol.
Ell va assentir
tímidament.
-Ja ho sé, però les
coses han canviat. Mira't. Encara puc veure la Leia Organa que esperava
ansiosament el retorn d’en Luke de l'Estrella de la Mort a Yavin, però els
altres, tots et veuen com la representant d’Alderaan en el Consell Provisional.
No tinc intencions de semblar familiar ni irrespectuós.
-Les coses poden
haver canviat, Wedge, però nosaltres no.
-No crec que pugui
estar completament d'acord amb aquesta idea -Wedge va penjar la jaqueta al
respatller d'una cadira de metall i es va recolzar feixugament en ell -. Yavin
va ser fa més de set anys. He passat de ser un pilot que pensava que era molt
bo a algú que comanda un esquadró d'asos i ajuda a un Almirall a planejar
assalts a la capital imperial.
Leia va assentir i
va acostar una cadira fins al costat de la qual Wedge feia servir per
recolzar-se.
-A Yavin no teníem
cap Almirall.
-Amb prou feines si
teníem naus a Yavin. Teníem al General Dodonna, però ell ja no està -Wedge es
va asseure al seu costat -. Has passat de ser la persona més jove a ser
escollida per al Senat Imperial a ser el reactor de fusió per a tota la
Rebel·lió. Mon Mothma pot liderar i l'Almirall Ackbar pot lluitar per a
nosaltres, però ets tu, la que fa que totes les parts dispars de la Nova
República funcionin juntes. Com fas això, ni tan sols puc començar a
suposar-ho.
Ella va riure
lleugerament i Wedge va somriure en resposta al so.
-Mantenir en Han i
en Luke fora de problemes sovint ha estat més fàcil, estic segura. Hi ha
moments en què se sent que aquesta Rebel·lió es pot mesurar en dècades, no en
anys.
-Estava pensant en
segles, però s'entén el que volies dir -Wedge va agitar el cap -. Totes les
reunions del Consell són tan difícils?
-Algunes ho són.
Aquesta en particular és espinosa. Borsk Fey'lya té alguns assumptes que vol
resoldre i ha pres passos per intentar aconseguir el que vol.
-Crec que l'Almirall
Ackbar no està cedint terreny.
-Això és perquè
Fey'lya està jugant a un joc més llarg. Té les coses ben pensades, i és molt
primmirat amb els detalls.
- Què vols dir?
Leia el va mirar amb
una barreja de sorpresa i compassió als ulls.
-Oh, Wedge, no
creuries com de bé que Fey'lya ha orquestrat les coses en contra de l'Almirall
Ackbar.
-Prova’m.
-Com vulguis -Leia
va indicar amb una mà el paisatge gairebé sense arbres -. Fey'lya va fer els
arranjaments perquè aquesta reunió sigui aquí, a Noquivzor. Ell se sent a casa
aquí, aquestes sabanes s'assemblen molt a les de Bothawui. Mon Mothma, tu, jo i
els altres humans trobem el clima i l'entorn prou agradable per sentir-nos a
gust. A Kerrithrarr, el conseller Wookiee, no li agrada un món amb amples cels
blaus i una falta d'arbres.
Demanar-li que
visqués en un subsòl és arribar a mil·límetres de violar el seu honor personal,
i saps com de susceptibles que són els Wookiees sobre això.
-Sí, ara que ho
esmentes, Noquivzor i Kashyyyk tenen molt poc en comú. L’Almirant Ackbar i als
altres Mon Calamari no els agrada l'aire sec d'aquí.
-Sian Tevv i els
sullustans el troben una mica calent -Leia va arronsar les espatlles -. Com a
resultat, la majoria dels que s'oposen a Borsk Fey'lya estan incòmodes aquí.
Serà fàcil que els humors s'escalfin i que la gent decideixi que algú...
-L’Almirall
Ackbar...
-Correcte, que algú
està sent tossut. Això podria influir en els vots i podria anar en contra
d’Ackbar i dels seus plans.
La Princesa es va
inclinar cap enrere i va aplanar el seu vestit contra les seves cuixes.
-Per descomptat,
Ackbar sap tot això, aquesta és la raó per la qual va avançar el pla del
bloqueig. Sabia que no funcionaria, així que si ara retrocedeix d'aquesta
posició, es mostra raonable i desitjós d'arribar a un acord. Això significa que
l'altre costat també haurà de retrocedir.
Wedge va arrufar el
nas perquè fins després de la reunió, quan l'Almirall Ackbar li havia explicat
aquestes coses, se li havia escapat completament el veritable significat del
que Leia havia indicat que era descaradament obvi i simple.
-Crec que trobar
naus enemigues i disparar és més fàcil que aquestes coses polítiques.
-Possiblement, però
és una qüestió d'escales. Feu entrar la vostra gent en contra de diverses
dotzenes d’imperials per vegada. Cada un de nosaltres representa a milions i
milions d'individus i la nostra meta és enderrocar milers de milions. No ens
podem permetre el luxe de ser tan directes o lliures.
-Hi va haver una
vegada que podíem.
-És cert, però
llavors tots érem membres auto-escollits d'un moviment il·legítim. Ara parlem i
actuem per mons sencers -Leia va estendre la mà, va agafar la mà d’en Wedge i
li va donar una encaixada -. En aquells dies amb prou feines si m'atrevia a
somiar que tindríem aquests problemes per enfrontar en el futur.
Wedge li va donar
copets al dors de la mà.
-Sí, en aquells dies
semblava com si els nostres fills i néts encara anessin a seguir lluitant
contra l'Imperi.
-Efectivament -ella
va riure de nou -. Així que, Wedge Antilles, hi ha alguna perspectiva en
l'horitzó perquè contribueixis a la pròxima generació de la Rebel·lió?
- Jo? Jo tinc tots
els nens que necessito en el meu esquadró -Va veure una tristesa a la cara
d'ella -. No n'hi ha per tant. Tinc amics, simplement no tinc el temps per
sortir a conquerir. Tu vas trobar a algú, i ni tan sols l’estaves buscant.
Sembla que sempre passa d'aquesta manera, així que no estic terriblement
preocupat. Com segueixen les coses entre tu i Han?
-Som feliços, quan
aconseguim veure'ns. És una mica dur per a una dona, finalment admetre que
estima a algú, i després tenir-lo congelat en carbonita durant la major part
d'un any. Tot i això, durant aquest temps ell no va trobar petites formes
d’irritar-me.
-Encara que aquesta
és la seva naturalesa, ell és el caos encarnat -va somriure Wedge -. Han Solo,
has d’estimar-lo...
-... o congelar-lo
en carbonita, ho sé -Leia va mirar malenconiosament a la distància -. És un bon
home. Malgrat els seus capricis i les seves vores aspres, no crec que pugui
trobar algú millor en aquesta galàxia. I realment tampoc estic interessada a
buscar-ne, però hi ha moments en què em pregunto: Per què ell?
-Si alguna vegada
tens dubtes, seriosos dubtes, vine a veure’m. Puc donar-te una dotzena de raons
que contestaran aquesta pregunta. -Que només cal un tipus tan ràpid i
intel·ligent com Han Solo per mantenir el teu ritme, no és la menor d'elles,
Leia. Wedge li va deixar anar la mà i es va estirar de nou -. Com està Luke?
Com li està anant?
-Li està anant bé.
Està continuant el seu entrenament Jedi. També ha estat viatjant al voltant de
la galàxia intentant recuperar qualsevol artefacte o document que omplís el
buit en el passat dels Cavallers Jedi. L'intent de l'Emperador per exterminar
l'Ordre va ser molt efectiu. Només queden les històries escrites sota les seves
ordres, i són històries que estan plenes de mentides. Luke diu que no tenen res
seriós per oferir a la instrucció d'un Jedi, encara que un parell dels textos
suggereixen exercicis que estan dissenyats per atraure els potencials Jedi al
costat fosc.
-Això és un truc
brut, i bastant típic de l'Emperador.
-Era malvat i, el
que és pitjor, bastant minuciós en la seva metodologia -va sospirar la Leia -.
Luke ha dissenyat un règim d'exercicis i m'ha convençut que comenci el meu
entrenament. Els faig quan puc, però se suposa que un Jedi ha d'estar tranquil
i en pau quan actua, i la frustració inherent a la meva posició, sovint, em
manté lluny de l’apropiat estat d'ànim.
-Puc imaginar-m’ho.
La propera vegada que el vegis, o parlis amb ell, digues-li que és benvingut a
volar amb l'Esquadró Murri sempre que vulgui. Tinc un grapat de bona gent, un
sòlid grup central al qual li aniré agregant noves persones a mesura que
estiguin disponibles.
Wedge es va asseure
cap endavant.
-Hem reconstruït
l'esquadró omplint-lo de bons pilots que també tenen altres habilitats. Ackbar
volia i va aconseguir formar un grup d'elit que pugui manejar de tot, des de
batalles, fins entrades encobertes i missions d'exploració. Agregar un Cavaller
Jedi a la barreja no seria res dolent.
-Sospito que al Luke
li agradaria volar amb tu de nou, però la responsabilitat de ser l'últim o, més
bé, el primer nou Cavaller Jedi li pesa molt. Està ocupat descobrint tant com
pot sobre la tradició de la qual s'ha tornat hereu. De tota manera, li donaré
el teu missatge.
-Gràcies.
Un comunicador va
sonar i Leia el va extreure de la màniga del seu vestit.
-Aquí la consellera
Organa.
-Leia, sóc Mon
Mothma. Si tens un moment, tinc algunes coses de discutir amb tu.
-Estic de camí -Leia
va apagar el comunicador, llavors es va inclinar i li va fer un petó a la galta
-. Pots tenir raó, hem canviat, estic agraïda de què no ho féssim tant com
perquè jo no pugui seure amb un vell amic i relaxar-me per un minut o dos. Et
veuré més tard, Wedge.
-Adéu, Leia -Wedge
es va posar dret mentre ella partia.- Hem canviat, Leia, però crec que hem
canviat per a millor. Set anys és molt de temps, però crec que podem manejar-ne
set més -Va somriure -. I potser altres set després d'això.
Un home va sortir al
pati i va girar en la direcció d’en Wedge. Encara que el cabell blanc dominava
sobre el vermell en el seu cap, els seus ulls verds i els pòmuls afilats van
fer que la semblança amb el seu fill fos inequívoc. Wedge es va posar ferms
ràpidament i va saludar-lo.
L'home es va aturar
i va tornar la salutació, llavors li va oferir la mà a Wedge.
-És un plaer
conèixer-lo, Comandant Antilles.
-Igualment, general
Cracken. Hi ha res que pugui fer per vostè?
El General va
apuntar a la cadira d’en Wedge.
-Si té un moment.
Wedge va asseure’s
de nou al seu lloc.
-Digui 'm.
-Volia agrair-li que
admetés el meu fill com un membre de l'Esquadró Murri.
- Agrair-m’ho?
-Wedge va riure entre dents -. Hi ha molt pocs pares que considerarien alguna
cosa bona que els seus fills s'unissin a l'Esquadró Murri.
-Crec que trobareu
que no m'assemblo a la majoria dels pares, Comandant -Cracken pare tenia la
mateixa complexió física que el seu fill, encara que s'havia engrossit una mica
en la part mitjana i se li estava començant a formar una papada -. Molts altres
comandants l’haurien rebutjat només per la seva connexió amb mi. Ells
assumirien que jo estic usant-lo com un agent amb l'objectiu d'analitzar la
seva activitat.
- Ho està fent?
- Ho hauria de fer?
Wedge va arronsar
les espatlles.
-No ho crec, però el
General Salm té els seus dubtes sobre la seguretat de la meva unitat.
-Sóc conscient de la
situació de Celchu però no estic massa preocupat per ella. Confio que informarà
de qualsevol problema que tingui al respecte.
-Per descomptat.
-No esperava ni més
ni menys -Cracken es va fregar les mans -. Pash és un home amb molt talent i
tot, dic això com el seu pare i com un oficial de la Nova República. El seu
primerenc èxit el va posar en una posició des de la qual li va ser difícil que
fes res de conseqüències molt visibles, cosa què va significar que havia
d’esforçar-se per sobre de les seves habilitats per tenir èxit. No tinc cap
dubte que encara no ha arribat al seu punt de màxim talent, clarament la seva
gent no podia mantenir-se al seu ritme. El seu desig de fer més va ser suavitzat
pel seu coneixement que podria portar-lo fàcilment a la seva mort. Era una
situació que acabaria amb ell odiant-se a si mateix per no haver fet res, o per
haver fet matar la seva gent.
-En unir-se’ls, serà
desafiat. Vostè és un bon home, Antilles. No s'arrisca quan no ho necessita,
però no s'encongeix a l'hora de fer els treballs que s'han de fer. Ha trobat el
balanç que el meu fill necessita trobar per a ell mateix. No crec que vostè
faci que el matin, però si mor com un Murri, jo sabré que ell haurà estat fent
el millor que va poder per fer el millor per la Rebel·lió. Odiaria perdre’l,
però si s'ha d'anar, fer-ho d'aquesta manera no és tan dolent.
-Espero que
l’Esquadró Murri compleixi les seves expectatives.
-Estic segur que ho
farà.
La confiança en la
veu d’en Airen Cracken va fer que l'estómac d’en Wedge s’encongís.
- Hauria de
preocupar-me, senyor, que el director d'Intel·ligència de l'Aliança m'hagi dit
que el seu fill trobarà el seu temps en la meva unitat desafiant?
- Preocupar-lo,
Comandant?
-Sí, senyor.
-Oh,
crec que sí, Comandant Antilles -va assentir solemnement Cracken -. De fet,
moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada