21
En Luke es va
reunir amb la Leia a l'escotilla.
-És prou fort per
arribar a ser un bon aprenent -es va afanyar a explicar -. I també prou jove.
Hem de salvar-lo.
-T'ajudaré en el
que pugui, Luke, però...
El metge del
comandant Thanas estrenyia una màscara i un tub transparent contra la boca d’en
Dev, i havia embenat els ulls ferits del noi.
-Purga de bacteris
-va explicar -. Potser aconseguim alguna cosa, potser no. En qualsevol cas, li
he administrat un calmant per al dolor.
Tot d'una, en Dev
va aixecar un braç. En Luke es va inclinar i li va dedicar un somriure d'alè.
- Dev? Sóc jo, en Luke.
En Dev es va treure
el tub de la boca.
- Esperi! -Va
cridar el metge.
Un líquid enganxós
va caure a la coberta. En Luke va agafar el tub perquè deixés de rajar. L'olor
dolça va evocar sinistres i claustrofòbics records d'un dipòsit en el gelat
Hoth. El metge va agafar el tub i el va subjectar a una abraçadora.
-No deixeu que
parli molta estona, si de debò vol salvar-lo.
En Luke es va
agenollar.
-Dev, pots començar
el teu autèntic ensinistrament fins i tot abans que el teu cos curi. Et
mantindrà ocupat.
-Oh, Luke. –En Dev
va somriure lleument -. Mai podré arribar a ser un Jedi. He estat... -Va
respirar fondo i va prosseguir amb un gran esforç-... controlat. Per altres...
durant massa temps, Luke. Gràcies per deixar-me acabar pur.
En Luke va agafar
la mà socarrimada d’en Dev entre les seves.
-Els cirurgians de
l'Aliança fan meravelles amb les pròtesis. Et tractaran a Endor.
- Pròtesis? –En Dev
va arquejar les celles per sobre l'embenat -. Això sona a tecnificació.
Es va estremir.
- No el deixi
parlar més!
El metge va
empènyer a un costat en Luke i va baixar la màscara sobre la cara d’en Dev. En
Luke es va recolzar contra la mampara i es va projectar cap a la presència d’en
Dev per tranquil·litzar-lo. En Dev va resplendir en la Força, tan pur com havia
afirmat. S'hauria de concentrar a curar el seu esperit, no el seu cos, mentre
es trobava en el trànsit Jedi.
Però feia l'efecte
d'anar minvant. En Luke es va agenollar de nou i va envoltar en Dev amb la seva
potència, per intentar ancorar amb més vigor la presència d’en Dev al seu cos
destrossat. En Dev li va tornar una onada de gratitud.
De sobte, un raig
de llum va sorgir del lloc que en Dev ocupava en la Força. En Luke es va
encongir.
-Dev -va cridar,
alarmat.
El centelleig es va
esvair. La presència d’en Dev Sibwarra es va dissoldre en un immens i alterat
mar de llum.
-L'hem perdut -va
grunyir el metge, després de fer una ullada al medicsensor -. No tenia la menor
oportunitat, comandant.
En Luke el va mirar
fixament. On és la justícia?, Va
voler cridar. Hi havia fet un salt cap
endavant. Hauria après el control.
O no? en Luke va tenir la impressió de veure en
Yoda dret sobre la taula de joc del Falcó,
recolzat en el seu bastó i movent el cap.
-Em sap greu. -El
metge va agafar el seu tub, el va enrotllar i va ficar els altres instruments
al maletí -. Vaig fer el que vaig poder amb el meu equip portàtil.
-Estic segura -va
murmurar la Leia.
En Luke es va
cobrir els ulls amb les dues mans i va tossir.
-Serà millor que
descansi, senyor -va dir el metge.
Les veus de la Leia
i del metge van perdre intensitat i es van allunyar. En Luke, de genolls, va
recordar el jove que havia patit, escapat i mort en l'alegria de la victòria.
Una estona després,
una mà menuda es va recolzar sobre la seva espatlla.
- Leia? -Va preguntar
en veu baixa -. Has...?
-No, Luke. La Leia
ha baixat a negociar. Sóc jo.
Era la veu de la
Gaeriel. En Han l'havia deixat pujar a
bord? En Luke va lluitar per incorporar-se, però la seva cama dreta no va
respondre.
-Ajuda'm -va
murmurar.
La Gaeriel va tirar
d'ell amb un braç. Davant la seva sorpresa, es va treure el xal que havia
lligat al voltant de la cintura. Va cobrir amb delicadesa el rostre d’en Dev.
-Gràcies -va
murmurar en Luke -. Ningú ha tingut el detall.
-Ho he fet pel teu
bé, no pel seu. –La Gaeriel va arquejar una cella -. Al final es va esmenar?
-Sí -va contestar
en Luke en veu baixa.
- Per què? -Va
xiuxiuejar la Gaeriel -. Per què volies salvar-lo a ell, entre tot el món?
En Luke, incapaç de
mirar-la als ulls, va clavar la vista en la coberta.
-Hi havia conegut
el sofriment. Volia que també conegués el poder.
-No estic segura
que li ensenyessis tan sols el poder. També li has ensenyat la compassió
humana.
Control. Hi havia
de controlar-se. Desitjava ensorrar-se en els seus braços. Va intentar
somriure.
-No. –La Gaeriel va
lliscar les mans al voltant de la cintura, i després les va pujar fins a les
seves espatlles. El va estrènyer contra ella -. Desfoga’t, Luke -va xiuxiuejar
-. Fa mal, ho sé. Més tard, rebràs alegria. El Cosmos equilibra.
En Luke es va
deixar de fingiments, la va abraçar i va plorar. Ella es va aixecar i el va
acceptar. Potser veure'l d'aquella manera va equilibrar els records dels seus
poders. Per fi tranquil·litzat, la va guiar fins a les cadires de la taula
hologràfica.
- Com vas
aconseguir...? –la Gaeriel no va acabar la frase -. Suposo que vas matar les
larves tricoides.
- Eren això? Com ho
saps?
-Jo també en vaig
ingerir una. En Nereus em va aconseguir un metge, però tu no el tenies.
-Tenia la Força.
-Vas estar meravellós
a la cantina. Mai ho oblidaré.
- Quina altra cosa
podia fer?
Ella el va mirar.
Brins de cabell color mel, agitades pels ventiladors del Falcó, van caure sobre la seva cara.
-El teu planeta és
molt bonic -va murmurar en Luke -. Me n'alegro d'haver-lo conegut.
-No tinc el menor
desig de tornar a marxar.
-Bakura enviarà una
ambaixada a l'Aliança -va dir en Luke, intentant dissimular la seva última
esperança -. Estàs perfectament capacitada per a això.
-Quan arribi el
moment, designaré a una altra persona, Luke. He de treballar aquí. Eppie em
necessitarà, i també l’oncle Yeorg. Sóc una Captison. He estat ensinistrada per
això.
-Jo... comprenc.
Decebut, va
recolzar els colzes sobre la taula hologràfica i va moure les cames. La dreta
encara li feia mal quan la doblegava, i també respirar fort. Havia passat tot
el trajecte hiperespacial de tornada a Endor en un altre trànsit curatiu. O
això, o 2-1B el llançaria a un tanc de nou. Probablement ambdues coses.
- Aneu a prendre
presoners de guerra? -Va preguntar en veu baixa la Gaeriel.
-Nosaltres no fem
això. Ens convertiria en mentiders, i desacreditarien els nostres objectius.
Cada milicià que enviem a casa comptarà el fet a tres o quatre més que
l'Aliança... Bé, que els vam tenir en el nostre poder, però que els vam deixar
en llibertat.
- Luke -va murmurar
la jove. Va recolzar les puntes dels dits sobre la seva espatlla -. Em sap
greu.
Va sentir la
tendresa que havia desitjat, però massa tard. Es va tornar cap a ella a poc a
poc i es va obrir per complet a la Força, amb l'esperança que la sensació
perdurés. Aquesta vegada, ella no va alçar les seves defenses.
- Per què? -Va
preguntar -. Ha estat una victòria de la humanitat.
Les galtes de la
Gaeriel van enrogir.
-Vull ser la teva
aliada, Luke. Però des de lluny.
En Luke va rebutjar
una silenciosa desolació que amenaçava amb provocar un altre caiguda emocional.
No devia pensar que anava a passar la vida sol.
-Des de lluny -va
repetir, i va tocar amb una mà vacil·lant la seva cara -. Però per una vegada,
des d'aquí.
Ella es va
precipitar en els seus braços. En Luke li va fer un petó, va deixar que el
moment inundés la seva percepció, llavis càlids com pètals i la profunda
tendresa de la seva presència vital.
Abans que ella
pogués deixar-se anar i arruïnar el record, en Luke la va apartar.
-Et veuré fora -va
murmurar. Tots dos es van posar dempeus. La va acompanyar pel passadís, evitant
coixejar.
El metge el va
interceptar a la part alta de la rampa.
-Crec que necessita
cures, senyor. Li asseguro que, ideològicament, sóc neutral.
-Adéu -va mussitar
la Gaeriel.
En Luke va
estrènyer la seva mà. Que la Força
t'acompanyi, Gaeri. Sempre. La va seguir amb la mirada fins que va
desaparèixer en un ascensor, amb un últim voleteig de faldilles. La brisa va
aixecar remolins de fina cendra procedent de les fogueres que cremaven sobre el
permacret. Feia molta estona que l'últim milicià havia desaparegut, seguint al
comandant Thanas.
En Luke es va
tornar cap al metge imperial.
-D'acord -va dir, i
es va fregar el front.
Una altra vegada.
-Anem, petitó. –En
Han estava recolzat contra una mampara -. Aprofitem el metge, ara que en tenim
un.
En Luke va deixar
que el guiessin cap a un catre. Va exhalar un sospir amb cautela i es va tendir
perquè examinessin la seva cama i els pulmons.
Era fantàstic que en Thanas i la seva
guarnició ignoressin que el Dominant
no implicava cap amenaça per a Salís D’aar. La seva nova «tripulació» consistia
en dues irritades joves calamarianes, que s'havien quedat sense permís per
baixar a terra.
Fila rere fila, mil
funcionaris imperials van abordar un ampli però antic vaixell espacial, sota la
inspecció del comandant Thanas. Bakura volia que l'Imperi se n'anés.
L'anunci s'havia
conegut el dia anterior, dues hores després de la mort de en Nereus. La meitat
dels seus homes no s'havien presentat. Alguns es donaven per morts o havien
desertat. Altres havien desaparegut la nit anterior. La gent d’Skywalker
complia la seva promesa, sense cap mena de dubte. La majoria dels oficials d’en
Thanas es trobaven al capdavant de la formació, però va notar l'absència de dos
supervisors metges i l'oficial de meteorologia. Tot el material bèl·lic
imperial, incloses les armadures dels milicians, quedaven en mans dels
bakurans, i formarien el nucli del seu nou sistema defensiu.
Unitats d'aquella
força no trigarien a engrossir les files dels rebels.
No quedaven molts
caces TIE, ja que els ssi-ruuk i els rebels els havien delmat. Allò el
preocupava.
Dos guàrdies
bakurans, els únics homes armats que es veien (no, un era una dona), es van situar
darrere seu. Per fi, l'última unitat va pujar.
-Pugeu la rampa -va
ordenar en Thanas en to militar.
Va seguir en
posició de ferms. Les mirades dels bakurans cremaven el seu clatell. Va veure
que un experimentat pilot de guerra imperial torçava el coll darrere de la
finestra de la cabina. En Thanas va saludar, i després va indicar amb una mà
que s'enlairés. Va retrocedir.
Els motors es van
encendre. Va seguir retrocedint, igual que els guàrdies bakurans. La llançadora
es va elevar i va començar un lent gir.
Lliure..., potser.
Pter Thanas va enfonsar la mà esquerra a la butxaca. Va mantenir la salutació
militar mentre la seva mà es tancava sobre alguna cosa petita i dura. Un bakurà
va adoptar la posició de tir.
A poc a poc, en
Thanas va extreure la seva navalla plegable de mànec color perla. Indiferent al
guàrdia, va recolzar la barbeta sobre el pit i va tallar els galons vermells i
blaus del seu uniforme. Els va guardar a la butxaca.
Després es va
tombar cap al guàrdia ajupit.
-Senyor -va dir -,
porti’m en presència del primer ministre Captison. Si pensen adaptar per al
servei un creuer de classe Galió, necessitaran un assessor experimentat. Conec
aquest creuer.
El bakurà va baixar
el seu rifle desintegrador.
- A les ordres de
l'Aliança, senyor?
En Thanas va
assentir.
-Exacte, soldat. A
les ordres de l'Aliança. Acabo de desertar.
-Oh, sí, senyor.
Segueixi’m.
En Thanas va
caminar a bon pas cap a un vehicle terrestre bakurà.
Un caça TIE va anar
a parar a l'Aliança com a botí. El comandant Luke Skywalker va prendre el
comandament..., amb la reticent aprovació del metge.
Apropant-se al
creuer capturat ssi-ruuvi, recentment reparat i rebatejat Sibwarra (encara que la petita tripulació de l'Aliança l'anomenava
el Flauta, i sospitava que aquell nom
perduraria), va aferrar els controls amb les mans protegides pels guants d'un
vestit de buit. Comparat amb un caça-X, era com pilotar una caixa de càrrega
sense escuts. Girava i accelerava com una rata terroritzada, però oscil·lava,
inestable en cada pla de la trajectòria.
No només es
tractava del seu desig, llarg temps reprimit, de pilotar un caça TIE, almenys
una vegada, el que li havia impulsat a sol·licitar la missió. Havia de tornar
al pont d'aquella nau per fer una ullada final. Tenia la impressió que l'olor
de la foscor seguia enganxat a la seva pell, tan a prop havia estat de caure.
Quantes vegades hauria de renunciar a la foscor? A mesura que el seu poder i
coneixements augmentessin, serien més freqüents les temptacions?
Va posar el caça
amb cautela en un enorme moll ssi-ruuvi, potser el mateix on en Han havia
aterrat per rescatar-lo. La tripulació bakurana substituta el lliuraria a un
pilot rebel per transportar-lo en el seu moment a la flota, ja que el creuer
d’en Luke havia quedat destrossat. S'establirien comunicacions regulars entre
Bakura i l'Aliança. L'almirall Ackbar potser voldria utilitzar el caça TIE en
alguna futura operació clandestina, si bé en Luke recomanaria protecció del foc
antiaeri.
Va travessar el
pont a corre-cuita, es va aturar un moment en l'escotilla i va contemplar la
febril activitat que es desenvolupava.
Semblava estrany,
però no hostil. Era un simple receptacle de plàstic i metall. No obstant això,
fins a les mampares de les naus semblaven encantades pel llarg engany i els
anys de servitud d’en Dev, i amb les energies humanes esclavitzades que en Luke
havia alliberat.
En Luke va
sobreviure, i també la foscor. Cada dia es veuria forçat a triar.
En Luke va recórrer
la nau de dalt a baix. Quan va acabar, tres hores després, va marxar amb la consciència
tranquil·la. No quedaven energies humanes captives.
En Han va prémer un
dit contra l'oïda i va indicar amb un gest en Luke que s'assegués darrere d’en
Chewbacca. Quan va baixar la mà, va grunyir a Chewie.
-Tant me fa el que
estiguessis fent. Els circuits de gravació haurien d'estar sempre en
funcionament.
Chewie va colpejar
una mampara amb la clau anglesa. Era evident que el Falcó, tantes vegades modificat, havia tornat pels seus furs.
- Què passa?
En Luke, encara
dret, es va barrejar en la discussió.
-Una transmissió de
llarga distància per ràdio subespacial. De l’Ackbar, també, codificada. Vaig
haver de descodificar-la quan va arribar, perquè Bola de cabells, aquí present,
va desconnectar...
- Ackbar?
La Leia va recolzar
una mà sobre l'espatlla d’en Luke. Aquest la va tocar, agraint el consol.
-Sí -va bramar en
Han -. Una cosa sobre un «grup de combat imperial», alguna cosa «petita», i «de
pressa, si podem».
-Van dispersar a
molts, de tornada a Endor. –La Leia es va inclinar cap endavant -. Els exploradors
de l’Ackbar hauran localitzat a un grup, i pensa que nosaltres podrem
ocupar-nos-en.
L'Imperi és encara
molt vast. Hem de mantenir l'acceleració de la seva decadència.
-Bé, ha arribat el
moment de tornar -va dir en Luke -. Després...?
Va mirar en Han
perquè confirmés.
-Oh, sí. Per
descomptat, noi -va murmurar en Han -. Vés cordant-te, Leia. En Luke ha de
concloure uns assumptes. Només trigarà un moment.
-Escolti, Mestressa
Leia. -C3PO deia pel comunicador del seu lloc, que era la taula de joc, on
també es trobava l’R2 -. Deixi que li expliqui com vaig arribar al Falcó, disfressat amb una armadura de
milicià...
En Luke es va
encaminar a la resclosa principal, on Chewbacca havia transportat el cadàver
d’en Dev, va estendre la mà amb aflicció i va acariciar el suau xal de la
Gaeriel amb les puntes dels dits. Chewbacca l'hi havia lligat amb força al
voltant del cap i les espatlles, després d'embolicar la resta del cos amb una
manta vella. Els havia perdut a tots dos, la Gaeriel i en Dev.., encara que tots
dos l’havien tocat i ensenyat. Els dos perdurarien en el seu record.
-Gràcies -va
xiuxiuejar.
- Preparat, Luke?
-Va preguntar la Leia en veu baixa pel comunicador.
En Luke va sortir
de la resclosa. Es va tancar automàticament amb un xiuxiueig darrere seu.
-Un moment -va dir.
Va córrer cap a la
cabina i va mirar pel portell principal.
La Leia va agafar
la seva mà. En Han va tancar l'escotilla i va invertir els impulsors laterals.
Quan el Falcó va accelerar cap al cel, el cos
d’en Dev va caure cap a Bakura. Va acabar de cremar-se, pur i net, a
l'atmosfera del planeta.
En Luke va
contemplar el meteor, un momentani guspireig lluminós..., com tota vida. Res,
en la immensitat del temps.
Però tot, en la
Força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada