La Treva De Bakura (XIII)

Anterior

13

El governador Wilek Nereus va entrar a la sala d'operacions de la seva suite i controlar amb fermesa certa impaciència. El sostre, les parets nues, el sòl i els mobles eren negres, per veure millor les projeccions. A la petita taula de conferències, davant del comandant Thanas i al costat del fraudulent «general» Solo, va veure al comandant Luke Skywalker, Cavaller Jedi, confiat per complet en la seva invulnerabilitat.

- Va tot bé, cavallers?

En Nereus va ocupar la cadira repulsora situada a la presidència de la taula i va ordenar als seus guàrdies que retrocedissin. Els altres es van asseure.

El comandant Thanas tenia l'aspecte seriós d'un home en el qual la carrera depenia del següent informe bianual de en Nereus. Estaria ansiós per redimir la taca d’Alzoc que enlletgia el seu historial.

-Tots els caces reparats -va dir en Thanas -. Les tripulacions esperen el nostre senyal.

Aquell atac no arribaria, si els ssi-ruuk complien la seva paraula..., encara que en Nereus no ho creia. Si capturaven l’Skywalker i atacaven igualment, el comandant Thanas i ell havien posat a punt una nova arma que donaria compte dels androides de combat.

- Què hi ha dels nous...?

-Canons DEMP -el va interrompre en Thanas. Skywalker, perplex, va mirar en Thanas, i després al seu amic contrabandista -. Deixa fora de combat els androides des de certa distància, mitjançant pulsacions electromagnètiques. Hem instal·lat dos prototips súper DEMP en patrulleres del sistema, però encara no han estat provats.

Solo va demanar immediatament canons DEMP per les canoneres rebels. En Nereus es va acariciar la barbeta i va deixar que el comandant Thanas expliqués que no existien més.

Mentre discutien, va extreure de la butxaca del cinturó un medicsensor en miniatura i el va deixar sobre la taula, apuntant l’Skywalker.

Va arrufar les celles, però no a causa del remordiment, sinó de la preocupació. Totes les lectures indicaven que l'home gaudia d'una salut gairebé perfecta. Hi havia ingerit una beina d'ous sense saber-ho. En Nereus necessitava assegurar-se que els ous eren viables, i de pressa, però un examen mèdic complet despertaria les sospites de l’Skywalker, i la ignorància del Jedi era un factor fonamental de l'èxit.

Un projector hologràfic es va elevar fins al nivell de la taula i va crear una imatge entre l’Skywalker i en Thanas. Envoltant una esfera blava pàl·lida, punts platejats i daurats que representaven naus van dibuixar la xarxa defensiva de Bakura. Fora del perímetre, els ssi-ruuk vermells parpellejaven.

-La seva gent utilitza el vermell com a amenaça, també -va observar Solo.

-Deu ser l'habitual, quan la sang de la gent és vermella -va dir Skywalker en veu baixa.

Oh, sí, la seva sang és vermella. En Nereus va somriure amb beatitud i es va reclinar a la cadira. Va prémer unes tecles del seu tauler i es va posar en contacte amb el departament mèdic.

Quinze minuts després, mentre els altres seguien discutint d'estratègia, els tècnics mèdics van connectar els poderosos sensors principals del complex amb el seu model utilitari, que seguia sobre la taula. Va utilitzar tecles direccionals del seu tauler per enfocar una petita zona, situada entre el cinturó i la clavícula de l’Skywalker.

Dues minúscules larves de catorze hores d'edat serpentejaven al passatge bronquial esquerre. Primitius sistemes circulatoris bombaven a la recerca de vida.

La beina havia contingut tres ous, però una larva tricoide olabriana era mortal. Qualsevol parasitòlegs alienígena ho sabia.

Solo, que havia repartit insults a ambdós bàndols durant les últimes dues hores, va protestar per fi amb aspecte ombrívol.

-Comandant Thanas, hi ha una cosa que no m'agrada. Miri.

-Va assenyalar la maniobra completa projectada -. Retrocedeixi tres passos -va ordenar al circuit de programació. Els punts van tornar enrere -. Aquí. Alto. Ho veu? Han...
Nereus va aclarir la seva pantalla particular. Només va fer una pausa. Skywalker li va donar un cop de colze per indicar que continués.

-Han col·locat parelles de caces de l'Aliança en els punts de màxim risc -va insistir Solo -. La seva projecció no mostra pèrdues per subgrups. Si els introdueix, hi haurà molts menys punts platejats a la pantalla general.

Potser el contrabandista tenia certa idea de tàctiques, després de tot, va pensar en Nereus. El comandant Thanas, que jugava amb la seva navalla, la va guardar en una butxaca de la jaqueta.

-El comandant Skywalker va suggerir que jo efectués l'avaluació de les seves forces -va dir -. Si aquests caces fossin meus, els desplegaria de la mateixa manera per minimitzar les pèrdues globals. -Va teclejar en la seva consola -. Passeu a la fase quatre, amb el càlcul de pèrdues. -La configuració va canviar -. Ara programaré un canvi d'esquadrons, per substituir a la meitat d'aquestes posicions clau amb regulars. Li sembla just, general?

Solo va estendre les mans.

-Ja. -El comandant Thanas va oprimir una tecla -. Fase quatre, pèrdues calculades, amb els esquadrons canviats.

Un nombre significatiu de punts es van apagar, tant imperials com de l'Aliança.

L’Skywalker respirava amb facilitat. La tos apareixeria en un termini de quatre a sis hores, depenent del seu estat físic general, unes dues hores abans de l'hemorràgia toràcica massiva.

- Convençut, general Solo?

-Suposo.

L’Skywalker va enllaçar les mans sobre la taula.

-Crec que podem confirmar-ho. Les forces de l'Aliança seran el cap de llança de cada atac. Trencarem el bloqueig i aïllarem aquest creuer perquè vostès l’envoltin. Si destruïm un creuer, potser canviïn d'opinió. Si destruïm dos... -No va acabar la frase -. Bé, veurem què ens tenen reservat. Una pregunta més. -Es va girar cap al comandant Thanas -. Si els ssi-ruuk segueixen esperant-nos, fins quan els ho permetrem?

En Nereus va escurar-se la gola per atraure l'atenció.

-Demà a la nit -va dir.

En aquells dies, jove Jedi, ja estaràs mort.

-M'agradaria actuar abans -va dir amb cautela en Thanas -. L'element sorpresa jugarà en favor dels atacants...

-Demà a la nit -va repetir en Nereus.

El comandant Thanas hauria de redimir-se segons els plans d’en Nereus, no guiant-se pels seus propis desitjos. Tot el pla..., o convertir-se en esclau miner. En Nereus li ho deixaria clar quan es trobessin tot sols.

-Molt bé -va dir en Thanas -. Comandant Skywalker, general Solo, fins demà.

En Nereus va estrènyer les mans de tots els reunits sense treure’s els guants. Les larves no es contagiaven en aquesta fase, però la sola idea li produïa nàusees. Els tricoides olabrians utilitzaven gairebé tots els animals superiors com a hostes. Ja havien intentat infectar als ssi-ruuk, però pel que sembla destruïen els cossos dels presoners tecnificats immediatament. Va suposar que Skywalker viuria prou per criar una niuada de grans i voraços adults, que sorgien ja fèrtils d'una breu conversió en pupa. Si els ssi-ruuk no s’emportaven a l’Skywalker del planeta, seria destruït aquella nit. Fins i tot podria lliurar-se voluntàriament, per no infestar el planeta. Els idealistes joves es sacrificaven amb gran noblesa.

Però l’Skywalker, gairebé amb tota seguretat, passaria per la Plataforma 12 una vegada, com a mínim, durant les següents vuit hores.

En Luke va sentir que la mirada del governador Nereus el seguia mentre en Han i ell sortien de la sala d'operacions. En Nereus esperava no tornar-lo a veure mai més.

-Confiar en aquesta gent... -Va remugar en Han, quan van girar la primera cantonada -. Quina broma.

-Pensa en el comandant Thanas –va remugar en Luke.

- Oh? –En Han va arquejar una cella i va tornar el cap per mirar cap a un passadís. Bé. Seria millor estar alerta.

-És una persona honrada -va dir en Luke -. Vol fer una bona feina i agraeix l'ajuda. No és un home d’en Nereus.

-Un home de l'Imperi.

-Mmmm.

-T'agrada en Thanas perquè t’afalaga? -Va suggerir en Han.

En Luke va somriure.

-No, però va ser estimulant.

-Lloances d'un imperial. Fantàstic.

Van minorar el pas en desembocar en un ampli vestíbul. En Luke va projectar la Força. Ningú els esperava. Han va mantenir la mà prop del desintegrador mentre creuaven a corre-cuita. Quant van sortir del passadís que albergava les oficines imperials, en Han va arrufar les celles.

- Són imaginacions meves, o ets una mica més cautelós que ahir? -Va dir.

-Una font interna em va informar que el governador Nereus pensa lliurar-me als ssi-ruuk. T’has adonat que va rebre un missatge, o alguna cosa per l'estil, durant la sessió?

-Sí. Per fi seràs cautelós, eh?

-He estat cautelós. –L’exasperació d’en Luke no va impedir que vigilés les ombres -. Són imaginacions meves, o estàs una mica més complagut amb tu mateix?

En Han es va aturar.

- Què passa? Suposo que vas a preguntar quines són les meves intencions respecte a la teva germana.

En Luke va passejar la vista al seu voltant, va baixar la guàrdia i va somriure al Han.

-Sé quines són les teves intencions, amic. Ella et necessita. No la decebis.

El somriure tort d’en Han va brillar com el far d'un asteroide.

-De cap manera.

En Luke va estrènyer la seva espatlla. Les seves aventures els havien unit com a germans. Ara, aquella...

Uns passos que els seguien van cridar la seva atenció. En Luke es va esmunyir rere d'una columna i va desenganxar la seva espasa. En Han es va col·locar al seu costat.

Tres parells de petjades s'acostaven. En Luke no es va moure. Han va arquejar una cella. En Luke va moure el cap. Quan el trio va passar, es va moure protegit per la columna. En Nereus, seguit per un parell de milicians.

Al seu despatx, semblava molt controlat, però la forma de caminar i certa revelació de la Força van conduir al Luke a una conclusió inesperada.

-Comença a dominar-lo el pànic -va xiuxiuejar.

- El pànic? –En Han va arrugar les celles -. Aquest?

-Des de fa molt poc. -El trio es va allunyar pel passadís -. Serà millor vigilar-lo.

-Quina novetat.

En Han va deixar caure les mans als seus costats.

Quant van arribar a l'apartament, en Han va desaparèixer a la seva habitació. En Luke va enviar un missatge codificat a Wedge Antilles, que es trobava a la xarxa orbital. Atac coordinat demà a la nit. Treballa amb les forces del governador Nereus, segueix les ordres d’en Thanas, però no baixis els escuts deflectors. En Han i la Leia es dirigirien al Falcó quan la localitzés. Havia sortit sola després d'esmorzar, però davant la imminència de l'atac havien d'estar preparats. En Luke pujaria a la següent llançadora per traslladar-se al Frenesí. Seria un plaer demostrar a la Manchisco que la seva premonició era incorrecta.

El seu estómac va transmetre un missatge més urgent mitjançant un grunyit. Havia de menjar, però aquí no. El menjar de la cantina de la Plataforma 12 havia de ser innòcua.

- Preparat, Han? -Va cridar.

En Han va sortir.

-La Leia no contesta.

-Potser Captison i ella hagin anat a un lloc on no puguin escoltar-los els Imperials.

-És possible. T’acompanyaré a la Plataforma i després aniré a buscar-la.

El primer ministre Captison havia suggerit un passeig en cotxe. Davant la sorpresa de la Leia, el senador Orn Belden va pujar a bord amb una butxaca de la jaqueta molt voluminosa. Va suposar que contenia el seu amplificador de veu. Aquesta vegada, ni els androides ni Chewbacca distraurien als bakurans.

El vehicle va enlairar-se de l'aeròdrom de la teulada, conduït per un xofer vestit amb lliurea. Captison es va dur un dit als llavis.

La Leia va assentir. Encara no.

-És una ciutat molt bonica -va dir -. En molts sentits, Bakura em recorda a Alderaan. -Va alçar la vista cap a una capa de núvols trencats -. En algunes de les seves regions més humides, com a mínim. Han explorat aquell aflorament de quars, a la recerca de metalls?

Captison, assegut al seu costat en el seient central, va enllaçar les mans i va somriure.

-Del tot. Per què creu que la ciutat es va establir aquí?

-Ah.

Captison es va reclinar al seient, més relaxat.

-Després d'uns anys excepcionals, les vetes van començar a minvar i la Corporació Bakurana es va dividir en diverses faccions. La del meu pare volia explorar altres llocs. Una altra, va proposar explotar els altres recursos de Bakura. Una tercera va voler atreure colons per tarifes exorbitants, o establir una sèrie de centres turístics de luxe.

-Quan la galàxia coneix l'existència d'un nou planeta habitable, sol posar-se de moda.

-La qual cosa atreu a certs elements indesitjables.

Potser es referia a rebels i contrabandistes, o tafurs i venedors de llaminadures.

-De vegades.

En Captison va riure.

-En molts aspectes, Leia, em recorda a la meva neboda.

-Tant de bo la meva vida hagués estat tan simple com la de la Gaeriel.

-Ha estat una nena bona –va brunzir Belden des del seient del darrere, al costat del guardaespatlles d’en Captison -. Queda per veure si serà una bona senadora.

El primer ministre Captison va tamborinar sobre una finestreta amb aire absent.

-Ha arribat de sobte a la fase de desil·lusió d'una nova maduresa.

-Comprenc -va dir la Leia -. Jo hi vaig arribar força jove.

El xofer d’en Captison va parar el vehicle entre altres dos en una cruïlla. Salís D’aar, com moltes ciutats grans, canalitzava el trànsit aeri per rutes preestablertes.

-A propòsit -va intervenir el senador Belden -, doni-li les gràcies al comandant Skywalker per intentar ajudar l’Eppie. Ell ja sabrà a què em refereixo.

Després es va posar a parlar del sòl muntanyós, la collita de namana i l'extracció de sucs.

La Leia va esperar i es va preguntar quan se sentirien els homes prou segurs per parlar. Podia ser la seva única oportunitat de guanyar-los per a l'Aliança.

Cinc minuts després, el xofer d’en Captison va posar el vehicle sobre una petita cúpula envoltada per cridaners rètols repulsors que suraven diversos metres per sobre dels seus caps. La Leia es va dirigir cap a l'escotilla d'entrada. Captison va recolzar una mà sobre la seva.

-Esperi -va dir en veu baixa.

Deu minuts després, el xofer i el guardaespatlles d’en Captison van arrancar en el nou vehicle, mentre la Leia ocupava el seient davanter d'un vehicle més petit llogat, de color blanc, amb coixins i la consola blau elèctric.

- Ho fan molt sovint? -Va preguntar, divertida i complaguda pel subterfugi.

-És la primera vegada. -Captison es va endinsar en el tràfic -. Ha estat idea d’en Belden.

-És millor donar per fet que no és segur parlar al cotxe. -El senador es va inclinar entre tots dos i va donar uns copets sobre la seva butxaca voluminosa -. Això també ajudarà. Ara ningú ens pot sentir.

En Captison va arrufar les celles i va connectar un canal musical. Un so de percussió va omplir la cabina.

-Ha de comprendre que correm cert perill de parlar amb vostè. En públic, ens està prohibit fins i tot consolar-la per la pèrdua d’Alderaan. En privat, però...

No era el seu amplificador de veu, doncs.

- Què porta, senador?

Belden va cobrir la butxaca amb una mà.

-Una relíquia de la Bakura preimperial. Les lluites intestines de la Corporació van afeblir el nostre govern, però va convertir els nostres avantpassats en supervivents. Aquest enginy crea una bombolla impenetrable als analitzadors sònics. Sota el domini de l'Imperi, cap facció s'ha atrevit a fabricar-ne més.

La Leia va calcular mentalment el valor de l'instrument en algun lloc proper al Falcó.

-En aquest cas, serà millor que no ho perdin. Cavallers –va estossegar -, m'intriga saber per què l'Imperi no ha empès Bakura cap al bàndol de la Rebel·lió.

-Suposo que en Nereus ha estat subtil -va suggerir Captison -. Ha pressionat a poc a poc, com bullir un tritó de mantega.

- Perdó? -Va preguntar la Leia.

-Són massa primitius per reaccionar als estímuls lents -va grallar en Belden -. Posi’n un en una olla amb aigua freda, pugi el foc lentament, i bullirà fins a morir sense fer el menor intent de saltar fora. I això passarà aquí, a menys...

Va palmejar l'espatlla d’en Captison.

-Tranquil, Orn.

La Leia va mirar per estribord cap a un parc muntanyós.

- Què cal fer per empènyer-los, senyor primer ministre?

-No gaire -va intervenir Belden -. És més intel·ligent del que sembla.

- Hi ha un moviment clandestí, senador Belden?

-Oficialment, no.

- Cent membres? Deu cèl·lules?

-Més o menys.

- Estan disposats a rebel·lar-se?

En Captison va somriure i va girar l'aparell cap a la dreta. Feia la impressió d'estar donant voltes dins dels límits de la ciutat.

-Estimada Leia, encara no ha arribat el moment. Els ssi-ruuk ocupen els nostres pensaments. Abriguem l'esperança que l'Imperi ens salvi, en lloc de subjugar-nos.

-Sí que és el moment -va insistir la Leia, sobre la música de fons -. Els ssi-ruuk han unit el seu poble. Està disposat a seguir a un líder que els condueixi a la llibertat.

-En realitat, tres anys d'Imperi ja s'han unit el nostre poble -va dir Belden -. Ja ha descobert quant va perdre per rendir-se amb massa promptitud, i haurà de col·laborar per recuperar-lo i mantenir-lo.

-La gent creu en vostè, senyor primer ministre -va dir la Leia.

En Captison va mirar al capdavant.

- I vostè, princesa Leia? Quin és el seu propòsit principal?

-Integrar Bakura a l'Aliança, és clar.

- No era defensar-nos contra els ssi-ruuk?

-Aquest és l'objectiu d’en Luke.

En Captison va somriure.

 -Ah. L'objectiu concret de la missió depèn de qui ho concreta. L'Aliança comença a madurar.

Un punt més a favor de la divisió del treball.

-Senyor primer ministre, quant poder real tenen vostè i el senat?

En Captison va sacsejar el cap.

-Si pogués triar amb llibertat i sense posar en perill el seu poble, a quin bàndol desitjaria que Bakura donés suport?

-A l'Aliança -va admetre l'home -. Els impostos imperials, les normes extraplanetàries i l'obligatorietat de què els nostres joves dels dos sexes serveixin a l'Imperi ens desagraden. Però tenim por. Belden té raó: un cop hem comprovat el que significa viure subjugats, hem après a apreciar-nos mútuament. Vam perdre la nostra identitat perquè no vam saber estar units.

- No val la pena lluitar per això? No mereix el sacrifici de persones lliures? Senyor primer ministre, no confio en arribar als... cinquanta -va dir la Leia, endevinant l'edat de l'home -, però prefereixo donar la meva vida per la llibertat dels altres que morir tranquil·lament en l'esclavitud.

Captison va sospirar.

-Vostè és excepcional.

-Totes les persones lliures són excepcionals. Deixi'm parlar amb els caps de les seves cèl·lules, senador Belden. Doni al seu poble una oportunitat de lluitar per la seva llibertat, i... -Obeint a un vell costum, la Leia va mirar enrere. Un patruller local els seguia a certa distància -. Crec que els imperials ens trepitgen els talons -va dir en veu baixa.

En Captison va donar un cop d'ull a una pantalla sensora i va empènyer una palanca cap a endavant.

La Leia va buscar en el panell d'instruments l'equip de comunicacions. En Han estaria de camí cap al Falcó, i no hi hauria manera de parlar amb ell.

-Encara ens segueixen. Adreceu-vos a l’espaiport.

-Una més, des de baix. No puc desviar-me cap al sud per aquest carril.

-Sembla una escorta -va observar la Leia. Captison va dirigir el vehicle cap al nord-oest, descrivint un llarg arc. Després l'escorta va permetre que seguís recte -. On ens dirigeixen?

-De tornada. -Captison va arrufar les celles -. Al complex, em sembla.

- Algun de vostès va armat? -Va preguntar en veu baixa la Leia.

Captison va lliscar una mà sota la jaqueta, va mostrar un desintegrador i va tornar a amagar-ho.

-Si ens superen en nombre, resultarà inútil. Belden, pot amagar el generador?

-Sota un seient, potser -va respondre amb veu apagada Belden.

La Leia va pensar a tota velocitat.

-Seria millor embolicar-lo en el meu xal..., i deixar-lo caure, abans que el descobreixin.

-No -va replicar el senador -. És massa delicat. Massa fràgil. La gent està acostumada a veure portar un amplificador de veu. El guardaré a la butxaca.

La percussió va continuar sonant.

C3PO, tancat en una petita habitació sense finestres, abarrotada de bancs d'enregistraments i equips de comunicacions, va exhalar un dramàtic sospir.

-Cada vegada més que estic segur que han ideat el mètode definitiu de fer-nos patir, inventen un altre. És tan difícil endevinar les seves intencions.

L’R2D2 va llançar un xiscle desdenyós.

-No són excuses, deficient col·lecció de nanoxips enredats. No hi havia res en l'última gravació que no continguessin les altres. Sis milions de formes de comunicació, i descobreixen una nova. Els éssers no mecànics són impossibles.

L’R2 va estendre un braç manipulador cap al reproductor.

-Jo ho faré -es va encrespar C3PO -. Està massa alt per a tu.

L’R2 va produir un so similar al d'un humà de set anys quan treu la llengua.

C3PO va treure un tub gravat, va inserir un altre i va tornar l’antic al maletí del primer ministre.

-Fins i tot el primer ministre Captison, que detesta els androides, està d'acord que servim a un propòsit útil. Hem treballat durant set hores sense parar ni un moment a reposar lubricant. –L’altaveu va crepitar. C3PO va acostar més el cap -. Silenci, R2.

L’R2, que estava en silenci, va emetre un sorollet.

-Noto alguna cosa diferent en aquesta.

A un nivell inaudible per als humans, una sèrie de cruixits electrònics van seguir als cantussols ssi-ruuvi. Els sensors automàtics van comparar el codi amb milions d'altres.

- Ja està! -Va exclamar C3PO, abans que l'enregistrament acabés -. R2, passa-ho una altra vegada.

L’R2 va refilar en to irònic.

-Doncs clar que hi arribo millor que tu. No tinc la culpa que siguis tan baixet.

C3PO va girar la part superior del seu cos, va prémer una tecla de repetició i es va mantenir en aquella postura. La programació automàtica va seleccionar el seu sensor auditiu esquerre per gravar el codi electrònic, i una unitat de processament central per comparar els dos. Va localitzar un retard infinitesimal, pautes de to repetides i modificadors llavi-guturals inhumans.

La gravació ha acabat. C3PO la va reproduir de nou. Un altre circuit, programat per deduir variables lògiques del context, va proporcionar lectures alternes i les va comparar amb informes similars que havia gravat durant anys, des del seu últim esborrat de memòria, feia molt, molt de temps.

- Excel·lent! -Va exclamar C3PO -. Ara, R2, hem de començar pel principi i escoltar totes les gravacions. Proporcionaran a la princesa Leia tota mena d'informació útil.

L’R2 va xiular.

-Sí, també al primer ministre Captison. No t’impacientis. -C3PO va donar un copet a la cúpula d’R2 -. Ja sé que no és la teva especialitat. Pensa en les hores que he passat a bord de naus, sense funcionar.

L’R2 va pessigar la seva memòria.

-Molt graciós. -C3PO va prémer la tecla de reproducció -. Calla i escolta. T’ho traduiré.

Els enregistraments van començar de nou, les set hores completes a màxima velocitat. C3PO va escoltar, i R2 va escoltar C3PO. La major part del que es deia no tenia importància. Realinea la seva nau amb l'esquadró, i coses per l'estil.

-Oh, no -va exclamar de sobte C3PO -. R2, has de trucar immediatament a l'amo Luke. Això és espantós.

L’R2 ja estava rodant cap al centre de comunicacions.

La Leia va sortir de l’aerocotxe llogat a la brisa freda i humida, i va passejar la vista per l'aeròdrom situat al sostre del complex bakurà. Va comptar mentalment els milicians. Divuit, amb les armes preparades. No era una benvinguda cordial. Va desitjar que Chewie l'hagués acompanyat, encara que no ho havia fet per complaure als bakurans. Belden va ensopegar amb ella.

-Encara sort que va enviar aquell missatge al comandant Skywalker, Altesa.

-Estiguin preparats per moure’s -va murmurar la jove.

Va introduir la mà en una mànega per agafar el seu petit desintegrador. Podria acabar amb tres o quatre abans que la derrotessin. Va saltar a la teulada de permacret i va començar a disparar.

Cinc milicians van caure abans que algú agafés el seu colze esquerre per darrere. La Leia es va regirar amb violència i gairebé va aconseguir deixar-se anar, abans que un guantellet blanc li arrabassés el desintegrador.

La meitat de la batalla consisteix a saber quan t'han vençut. On havia sentit allò? A Alderaan, va suposar, mentre es posava dreta lentament amb les mans enllaçades sobre el cap. Encara no estava vençuda, però era molt important que l'enemic ho cregués.
El governador Wilek Nereus va sortir de l'ascensor, seguit per quatre milicians navals coberts amb cascos negres.

-Primer ministre Captison -va dir amb suavitat -, senador Belden. Anaven de passeig?
Va assenyalar l’aerocotxe, i dos milicians van pujar a bord.

El milicià que havia confiscat el desintegrador de la Leia va agafar alguna cosa al primer ministre Captison. Un altre va subjectar els seus braços i li va aplicar unes manilles.

-Han perdut el sentit comú –va bugonar Belden, congestionat i també emmanillat -. Això és inadmissible.

- Per què tants esforços per escapar de l'observació, si no feien res de dolent?

La Leia es va avançar.

-Hi ha coses com el dret a la intimitat, governador.

-Quan posa en perill la seguretat d'un planeta imperial, no, estimada princesa.

Un milicià va sortir del vehicle aeri.

-Negatiu, senyor.

-Emportin-se’l. Tu, tu i tu. -Va assenyalar a tres milicians -. Escorcolleu-los.

-La Leia va suportar estoicament un complet escorcoll físic. El milicià es va apoderar de la funda del canell buida i el comunicador de butxaca, i després la va emmanillar. Un altre va caminar a corre-cuita cap al governador Nereus, amb la petita caixa grisa de Belden.

- Què tenim aquí, senador?

Belden va alçar les mans emmanillades i va agitar un dit en direcció al governador Nereus.

-El meu amplificador de veu és un objecte personal. Torni-me’l.

-Ai, rectitud tacada. Sospitava des de fa temps que vostè o la seva dona es trobaven en possessió d'artefactes il·legals, Belden..., però sent com és tan manifestament innocent de tot acte il·legal, estic segur que no li importarà quedar detingut fins que els meus homes determinin la naturalesa d'aquest instrument.

La Leia va grunyir. Una capa de suor amarava el front d’en Belden sobre les seves galtes escarlates, i respirava amb dificultat. Feia la sensació que anava a desmaiar-se. A la seva edat, aquells senyals eren perillosos.

No obstant això, l'incident podia enfurismar a Bakura. Tritó de mantega, va recordar. El primer ministre Captison va córrer al costat d’en Belden, avançant-se a un milicià naval.

-Governador Nereus, ha trepitjat...

-Guàrdies -va cridar en Nereus -, aquestes tres persones queden detingudes, com sospitoses de subversió. Poseu-les en diferents parts del complex.

La Leia va caminar cap a Nereus, amb el propòsit d'atreure l'atenció sobre la seva persona.

-Ha estat un passeig deliciós, governador.

En Nereus va abaixar la mirada.

-Li vaig fer una promesa després de sopar, relativa a la subversió dels pobles imperials, estimada. Cregui, compleixo les meves promeses. Quan un vehicle ple de gent travessa en silenci els camps sensors, desperta la curiositat. -Un milicià va enfonsar el seu rifle desintegrador a l'esquena d’en Belden.

- Res de xerrades -va ordenar en Nereus -. Interroguin a cadascun per separat.

La Leia havia de demostrar a Captison que havia parlat molt de debò quan va dir que estava disposada a sacrificar la seva vida. Va baixar el cap i es va abalançar sobre el governador Nereus. Li va copejar de ple en el seu generós estómac.

Es va ensorrar amb un esbufec ​​de sorpresa. La Leia va saltar sobre el seu pit, va subjectar el seu cap entre els genolls i va estrènyer les manilles sobre el seu nas.

-Endarrere tots, o veurem qui té el cap més dur.

Els milicians es van allunyar, però la Leia no va veure el que la va deixar sense sentit per darrere.
 

Següent