L’Aposta d’en Wedge (XXIX)

Anterior

29

Còrran odiava esperar. Li semblava que des que havia deixat a la resta dels Murris amb l’ithorià no havia fet molt més que esperar. Després de partir de la jungla de l’ithorià, que era simplement un departament dins de tot un complex ple de departaments iguals perquè els ithorians poguessin viure junts, com tenia per costum, havia fet servir una estació pública de comunicador i havia cridat a un nombre que li havia donat Rima. La gravació a l'altre costat li va demanar que marqués un codi personal, ho va fer, llavors li van ser subministrades instruccions d’on anar.

Amb cura de veure que no el seguien, va anar al lloc indicat. Es va trobar en un hotel de biocàpsules administrat per una seloniana. La criatura alta i prima li va mostrar a Còrran el camí a una petita càpsula en una paret de càpsules. Mentre Còrran pujava i entrava va estimar que la cabina del pilot de la seva Ala-X era més gran. Va seleccionar opacitat completa per a la seva porta, llavors es va ficar al llit en una càpsula que feia dos metres de longitud, un metre d'alt, i un metre d'ample.

Va pujar immediatament el selector de temperatura, estava tan baix que va suposar que l'últim ocupant va haver d'haver estat un sullustà, i va obrir un canal en el comunicador per deixar que la música omplís la càpsula. Per la pantalla del quadern de dades sobre la seva cara van passar una sèrie d'instruccions sobre les sortides d'incendi, la ubicació de les unitats sanitàries, i dels establiments culinaris propers. La va mirar fins a un anunci que mostrava a un gamorreà ficant una pota en un bol d'alguna cosa rosa que bategava, punt en el qual la necessitat de trobar menjar es va tornar un assumpte més aviat teòric.

Va romandre en aquesta ubicació durant dos dies abans que Rima vingués per ell i el portés a un altre lloc que era més adequat per a les seves necessitats, encara que necessitava molts arranjaments. Unes làmines de plastiacer cobrien una de les parets del departament. Els mobles, encara que a penes mostraven signes d'ús, estaven esparracats i trencats. La catifa tenia algunes taques de sang i trossos de transpariacer ocasionalment cruixien sota els seus peus. La paret interior oposada a la paret de plastiacer havia estat enfonsada molt fort per un objecte oblong vagament cilíndric.

Còrran la va mirar.

- És aquest el lloc on una moto lliscadora va xocar i va entrar a través de la paret?

Rima el va mirar fixament, una mica estupefacta.

- Com saps això?

-Jo conduïa la moto que la va enviar cap a la finestra -Còrran va passar la mà per la impressió a la paret -. Els altres no t'ho haurien pogut explicar. Els Murris no ho sabien i la gent del Sol Negre no sol parlar molt sobre les seves derrotes. M'imagino que han convertit la història en alguna cosa sobre rescatar els alienígenes dels IMP, correcte?

-No ho sé -Rima va arronsar fàcilment les espatlles -. La meva principal preocupació ha estat veure que tant tu i com l’Erisi estiguessin ben cuidats. Em disculpo per haver-los deixat en quarantena, però no sé quant li ha estat revelat a Intel·ligència Imperial.

-Jo tampoc, però vaig fer alguns arranjaments bàsics abans de sortir i trucar al número d'emergència que em vas donar. Inyri Forge havia de tornar a la Caserna General. Aquest és el lloc on pot trobar-se a Fliry Vorru. Va ser la meva mala sort que Zekka Thyne hi fos la nit que jo vaig ser. Per aquest motiu va començar la persecució que va acabar amb el fet que em trobés amb l'atac imperial contra l'Associació Alienígena. Els altres Murris tenen a la Caserna General com una pedra de toc. No els vaig donar cap via per posar-se en contacte amb mi i jo no tinc cap manera de posar-me en contacte amb ells si no és usant a Inyri com a enllaç. També m'imagino que l'Associació Alienígena té una forma de contactar amb els altres Murris. Hi ha hagut alguna notícia d'Aril?

Rima va agitar el cap. Còrran va arrufar les celles.

- Això significa que no hi ha notícies o que n'hi ha, però jo no necessito saber-les?

-No hi ha cap notícia -Les espatlles de Rima es van inclinar a penes una mica -. Hi va haver molta confusió al final de l'atac. Alguns informes suggereixen que un grup de sullustans va ser trets poc després, però no tenim cap confirmació d'això, ni cap indicació que estiguin en cap de les presons d'aquí. Es van esvair i també ho ha fet Aril.

-La gent tendeix a fer això -Les mans d’en Còrran es convertiren en punys -. Una altra cosa important, necessito parlar amb el Comandant Antilles.

- Qui?

Còrran li va donar a Rima un somriure cansat.

-Jo sóc aquí, els altres Murris són aquí –incloent-hi a Tycho -. El comandant Antilles ha d'estar aquí i jo necessito parlar amb ell. Vaig veure una cosa l'altra nit que ell necessita saber.

-Si és tan important, potser jo també necessiti saber-ho?

Còrran va agitar el cap. No si estàs tan a prop de Tycho com sembles estar-ho.

-No necessites saber-ho, Rima, em sap greu. Afers de l'esquadró.

-Molt bé -La dona de cabell blanc va arronsar les espatlles -. Queda't aquí fins que torni per tu.

-Com ordenis -Còrran va treure el blàster de la pistolera improvisada que havia format en el folre de la jaqueta -. Pots aconseguir-me alguns paquets d'energia addicionals per això?

-Veuré què puc fer.

-Això no em dóna moltes esperances. Què faig si apareixen soldats d'assalt?

-Demana'ls prestat alguns -Rima li va donar un greu somriure -. Tot el que poden dir-te és no.

Va esperar dos dies més, passant-se el temps intentant idear una línia que convencés als soldats d'assalt a lliurar les seves armes. La va trobar una ocupació singularment frustrant perquè, ja que tendien a ser molt més grans que ell, sabia que no podria intimidar-los. Apel·lar a la seva humanitat semblava una dubtosa probabilitat, com ho era apel·lar al seu sentit del joc just.

Va passar la vasta majoria del temps en el departament pensant en els esdeveniments anteriors i intentant treure conclusions de tot. Primer i principal estava segur que havia vist a Tycho Celchu parlant amb Kírtan Loor. Això significava que l'operació a Coruscant havia estat completament revelada. Amb Tycho a Coruscant els IMP clarament tenien descripcions completes i arxius de tots en l'esquadró. S’havia d’assumir que estaven sota vigilància o ho estarien aviat.

El fet que ell s'hagués trobat a Tycho i Loor reunint-se en públic el molestava una mica. Si Tycho era un agent imperial, com ho havien estat tots els altres que alguna vegada havien estat a Lusankya, per què la reunió no s'hauria celebrat en un establiment imperial? La resposta òbvia en aquesta pregunta era que Tycho no havia apreciat la seva experiència a Lusankya i estava anant amb compte de no tornar a quedar atrapat en una fortalesa imperial. Ell era prou intel·ligent per saber que no es podia confiar en els IMP, així que probablement estava traient-los suficients crèdits per comprar algun món remot i llunyà i viure com un Moff per la resta de la seva vida.

El fet que la seva missió hagués estat tan clarament desemmascarada només deixava als Murris una opció: sortir immediatament d’allà. Sentia que hi havia recol·lectat prou informació sobre el nivell general de seguretat al planeta perquè fos útil, però també esperava que tot això canviés en el futur proper, si encara no havia canviat. Havia d’assumir que qualsevol cosa que algun dels Murris hagués esbrinat era de dubtós valor, i per tant, la seva missió havia estat un fracàs.

L'única forma per salvar alguna cosa d'això era tornar a casa i començar de nou a lluitar contra l'Imperi.

Abans que pogués pensar un altre pla que fos efectiu, però també abans de què s'hagi admès derrotat, Rima va venir a per ell. Ella es va resistir a contestar les seves preguntes sobre la seva destinació i semblava anormalment taciturna i retirada, però li va donar paquets d'energia per al seu blàster, així que va escollir no pressionar-la per informació. Sí, es va preguntar què li havia ocorregut, però va escollir no fer-li preguntes al carrer. Quan es van ficar en la Caserna General va trobar altres coses en les quals ocupar la seva atenció, especialment perquè va ser introduït pel corredor del fons a una habitació lateral on Wedge estava assegut esperant-lo.

Còrran es va posar ferms i va saludar mentre Rima deixava l'habitació.

-Horn presentant-se, senyor.

Wedge li va tornar la salutació, llavors va somriure i li va donar a Còrran una abraçada i un copet a l'esquena.

-És bo veure que segueixes viu i bé, encara que l'última vegada que et vaig veure, estaves fent el teu millor esforç per matar-me, a mi i a diverses altres persones.

Què?

- Perdó, senyor?

-Jo era al departament on vas enviar una moto lliscadora a través de la finestra -Wedge va aixecar una mà i Còrran va veure alguns talls a mig curar-s’hi -. Res greu, però no hi ha molt de bacta aquí baix, així que he de curar-me de la manera tradicional. Encara que vaig trobar una tintura de ryll per fer servir de desinfectant.

-Si ho hagués sabut, jo...

-Ningú excepte el conductor va resultar seriosament ferit, així que no et preocupis –Wedge va inclinar el cap cap a la porta -. Wínter em va dir que volies parlar amb mi? Alguna cosa que només podies explicar-me a mi?

- Wínter? –Còrran va arrufar les celles per un segon -. Ah, vols dir Rima...

-Correcte. Ja ens coneixíem. Ella i Tycho són amics.

-Me n'he adonat, és per això que volia parlar amb tu -Còrran va ajuntar les mans darrera l'esquena -. Fa cinc dies, just aquí al Quarter General, vaig veure Tycho Celchu parlant amb Kírtan Loor, un agent d'Intel·ligència Imperial.

Wedge va semblar sorprès, llavors va arrufar les celles i va agitar lentament el cap.

- Fa cinc dies?

-Sí, senyor.

-Això és impossible.

-Jo sé el que vaig veure, senyor -Còrran va agitar un polze enrere cap a la barra -. El vaig veure, tan segur com que l'Emperador és mort -Va intentar fer que la seva declaració sonés indubtable, però estava captant sentiments de confusió i aflicció en l'expressió d’en Wedge-. Realment, el vaig veure.

-Això és impossible, Còrran. Fa cinc dies el Senyor de la guerra Zsinj va atacar la nostra base a Noquivzor. El complex de barraques va rebre un cop dur. Ara estan excavant la runa però no esperen trobar supervivents -Wedge va titubejar per un moment, llavors va empassar-se saliva -. La nostra colla de suport va ser devastada. Zraii va sobreviure, però aquesta va ser l'única confirmació que em van donar.

- Què hi ha sobre Xiulador? -Va dir bruscament Còrran abans d’adonar-se com d’insensible que sonava-. És només un droide, però...

Wedge li va donar un copet a l'espatlla.

-Ho entenc. No tinc notícies directes d'ell, però Zraii estava treballant en els nostres caces a l'hangar, així que he de suposar que la majoria dels nostres astromecànics hi eren amb ell. L’hangar va escapar dels danys més seriosos. Si arriba qualsevol notícia, t'ho faré saber.

-Gràcies -Còrran respirar profund i va intentar ordenar tot en la seva ment -. Llavors el que estàs dient és que si jo vaig veure Tycho, vaig veure un fantasma?

-Essencialment això.

- I l'hi vas explicar a Rima, eh, Wínter? És per això que ella estava tan silenciosa.

-Jo mateix m’acabo d'assabentar i li ho vaig dir tan suaument com vaig poder. Encara podem esperar, el bacta pot fer miracles si queda almenys la més remota espurna de vida, però les coses no semblen bones -Wedge va sospirar-. Per descomptat, ara mateix aquesta és la menor de les nostres preocupacions.

- Oh?

Wedge va assentir.

-L'atac de Zsinj està precipitant l'itinerari de la invasió. Tenim una nova missió i ets aquí per ajudar a planejar-la.

-Donaré el meu millor esforç, senyor.

-Esperem que tots puguem fer el nostre millor esforç, i llavors alguna cosa millor -Wedge va exhalar lentament-. Hem d’idear un pla que ens permeti, amb la mínima demora, prendre el control o destruir qualsevol cosa que necessitem per fer caure els escuts de Coruscant i deixar el món obert per a la invasió.

Següent