diumenge, 29 de setembre del 2013

L’Aposta d’en Wedge (XXVIII)

Anterior



28

Kírtan Loor es va deixar caure sobre un genoll davant la imatge hologràfica d’Ysanne Isard però no va inclinar el cap.
-Gràcies per contestar tan ràpidament a la meva trucada, Senyora Directora.
Ella li va arquejar una cella.
-Les mostres d'ego i esperit sempre em criden l'atenció, Agent Loor.
-Bé, llavors puc suposar que va a reprendre al General Derricote?
- Per què?
Loor va parpellejar, llavors va estrènyer els ulls.
- Per què? Senyora Directora, es va prendre la llibertat d'entrar a Sectinv i seleccionar els subjectes per a la seva experimentació els quals van ser transportats directament al seu laboratori. En fer això va violar cada procediment de seguretat conegut que tenim. Els sullustans que va capturar no van ser investigats de manera apropiada així que no sabem qui eren. Els altres captius van parlar d'una associació Alienígena i els sullustans podrien haver pogut proporcionar més informació útil sobre aquesta organització.
Isard va desestimar la seva protesta amb un somriure de menyspreu.
-Ja li he dit que li ha de permetre a vostè entrevistar els seus subjectes.
-Oh, sí, però els va injectar immediatament la més nova soca del seu virus Krytos. Les entrevistes haurien de fer-se amb la meva gent en vestits d'aïllament, el que significa que els subjectes sabrien que mai seran alliberats. Ja no tindrien motivació per cooperar. I si té raó, si aquesta soca té un període d'incubació de dues setmanes, els subjectes ja estarien avançats en la fase de demència i mort abans que l'anàlisi ens permeti dirigir altres interrogacions.
-Aquest no és el seu problema en aquest moment, Agent Loor. El projecte Krytos del General Derricote és de la màxima importància. Aquesta nova soca podria ser l'avanç que necessitem per preparar Centre Imperial als rebels -Un foc va resplendir en el seu ardent ull esquerre -. Aquest idiota de Zsinj va atacar als rebels per calmar el seu propi orgull ferit. No comprèn que si ells decideixen mobilitzar tota la seva flota i consagrar-la a caçar-lo l’atraparien en menys d'un any. El molt neci pensa que és poderós, però no comprèn que tot el que ell ha fet és forçar als rebels a moure’s més ràpidament per prendre Centre Imperial, massa ràpidament.
Loor es va fer enrere sobre el seu taló.
-Segons el nostre espia a l’Esquadró Murri, no hi ha cap indicació d'operacions imminents.
-Ja ho sé, però també conec al seu lideratge. Volen eliminar-nos de la galàxia i no poden fer això si acaben perseguint cada Moff que decideixi que ell ha de ser el pròxim Emperador. Centre imperial és la clau del poder a la galàxia. Ells ho saben i saben que com més aviat sentin a Mon Mothma en el tron ​​imperial, més fàcil serà la seva croada.
L'audàcia de llançar un cop contra Centre Imperial va sorprendre Loor, però sabia que els líders de la Rebel·lió sovint veien l'impossible com necessari i els seus èxits contra les Estrelles de la Mort els havien fet pensar que podien tenir èxit en qualsevol cosa. Isard havia deixat intencionadament vulnerable el Centre Imperial, però només perquè el virus Krytos pogués fer que l'Aliança Rebel s'esfondrés. Si no estigués llest, el seu pla fallaria i l'Aliança es faria més forta que mai.
-Supervisaré la situació, Senyora Directora.
-Oh, sí, ho faràs -El va apunyalar amb un dit hologràfic -. L’Esquadró Murri pot planejar tot el que vulgui, però no es pot fer realment res durant dues setmanes. A partir d'ara faré servir aquesta versió del virus Krytos perquè pugui introduir-se en el subministrament planetari d'aigua. Veurem si les prediccions de Derricote sobre la seva velocitat i letalitat són correctes, i assumint que ho siguin, ens estalviarem dues setmanes d'espera. Si els Murris ataquen massa aviat, tot es perdrà. Dues setmanes mínim, un mes seria millor. Desenvolupa els recursos que necessitis, fes qualsevol cosa que hagis de fer, però assegura't que els Murris no facin res substancial abans del que jo vulgui.
-Així es farà, Senyora Directora –Loor va inclinar el cap, però quan va tornar a alçar la mirada la imatge d'ella s'havia esvaït. Es va posar dret lentament, i un somriure es va estendre pels seus trets -. Desenvolupa els recursos que necessitis i fes qualsevol cosa que hagis de fer. A les seves ordres.
Va anar caminant des de la seva fosca i petita oficina per un curt passadís fins a una altra habitació. La porta va batre’s cap amunt al sostre, revelant una habitació fosca amb una figura lligada a una cadira i flanquejada per dos soldats d'assalt. Loor va entrar i va prendre la barbeta de l'home assegut allà, traient-li un grunyit.
Loor va riure, deixant-li anar la barbeta, llavors va colpejar amb el dors de la mà la cara de l'home.
-Les mostres d'esperit poden ser doloroses.
-Res que puguis fer em farà mal, Loor.
-Ah, em recordes. Hauria de sentir-me adulat, Taques -Loor va mirar baix a Zekka Thyne i el va tornar a colpejar. El cap de l'home es va inclinar cap enrere, però els ulls rojos el van mirar fixament, plens de desafiament. Apallissar a Thyne tenia un efecte catàrtic per a ell, però Loor es negava a complaure'l -. Afortunadament per a tu, també et recordo.
-No em trauràs res, Loor.
-Però si tu no tens res que jo vulgui, Taques -Loor es va tocar el seu propi estèrnum amb el dit -. D'altra banda, jo tinc alguna cosa per oferir-te. L’Esquadró Murri et va portar a tu i a d’altra escòria del Sol Negre a Centre Imperial, llavors et van seguir. Només hi ha una implicació per això, la qual és suposar que tant tu i com ells estan preparant-se per a un assalt del Centre Imperial.
-No sé res sobre això.
Loor el va agafar una orella i la va retorçar cruelment.
-Ara estàs escoltant, no parlant.
Thyne el va mirar com si anés a clavar-li una vibronavalla però va romandre callat.
-Bé -Loor el va deixar anar -. Tu seràs els meus ulls i orelles dins de la comunitat de l'Aliança aquí. Vull saber els seus plans. Vull itineraris, proveïdors, llistes de personal, el que sigui i tot. Si em dones el que vull, et deixaré viure.
-Si surto d'aquí, mai podràs atrapar-me de nou així que la teva amenaça no significa res.
-Oh, jo no seré el que et matarà. Almenys no de primera mà. El que jo faré és deixar que els pirates informàtics del Sol Negre obtinguin arxius que fins i tot es remunten als meus dies de Seguretat de Corèllia  que expliquen com estaves treballant per a mi. T’implicaran en la caiguda de Sol Negre aquí a Centre Imperial. El teu destí serà decidit pels teus germans, no per mi.
Aquesta amenaça va aplacar una mica el desafiament en els ulls d’en Thyne.
-Però no et decebis, Taques, no et delataré si no em forces. Aquests soldats d'assalt et portaran a un lloc des del qual diràs que vas escapar després que la teva moto lliscadora va ser abatuda. Hem estat pentinant l'àrea constantment durant els últims tres dies. Els diràs als teus compatriotes que t’estaves amagant i finalment vas poder escapar. Ells et creuran.
-Ningú creurà que jo m'he amagat.
Loor va mirar a un dels soldats d'assalt.
-Té raó. Abans de deixar-lo li has d’infligir una ferida abdominal que no sigui fatal, una amb la que pugui sobreviure i que no li destorbi massa.
-No necessites fer això.
Loor va somriure.
-Oh, però jo crec que sí. Versemblança. Si tu no pots creure que t'hauries estat ocultant, ningú més ho farà. La gent sospita coses i sobretot la gent com Còrran Horn.
-Llavors aquesta serà una altra cosa que li dec. Si no fos per ell, jo no estaria sota la teva custòdia.
-Així és -va assentir confiat Loor -. I només per mostrar-te que no sóc un monstre, et donaré un regal. Si trobes un moment convenient per matar Còrran Horn, fes-ho. El considero una amenaça per a tu i la teva operació. La seva eliminació, per tant, em complaurà enormement.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada