L’Aposta d’en Wedge (XXV)

Anterior

25

Còrran es va deixar caure cap a l'home a la seva dreta. L'home li va tornar a clavar el canó de l'arma per apartar-lo. Còrran es va moure a l'esquerra però quan ja no va poder sentir l'arma en les costelles, va fer un pas cap enrere. L'home a la seva dreta va prémer el gallet del blàster, enviant un raig d'energia color escarlata a la panxa del trandoshà. Va obrir un forat fumejant allà, llançant el rèptil cap enrere a una taula que es va ensorrar sota el seu pes.

La mà esquerra d’en Còrran va baixar sobre de la part superior del blàster i va tirar. Al mateix temps el seu colze dret va pujar cap a fora, colpejant al tirador entre la boca i el nas. Retorçant lleugerament, Còrran va tirar de l'home girant-lo perquè quedés entre ell i Zekka Thyne. Va arrencar el blàster de la mà de l'home, llavors li va donar un cop de peu que el va impulsar cap Thyne.

Sense esperar a veure el que passava, Còrran va girar i va córrer en ziga-zaga cap a la porta. El gemec del foc blàster va omplir l'habitació. Els trets van passar cremant al costat de les seves cames i per sobre del seu cap, encenent uns petits focs a banda i banda de la porta. Recordant el que havia observat en el seu camí d'arribada, Còrran es va capbussar cap endavant en un salt mortal, llavors va tornar a posar-se dret a la base de les escales fosques.

Canviant l'arma a la mà dreta, va aixecar el braç i va tornar el foc per sobre de la seva espatlla per desencoratjar la persecució.

Emergint a través de la porta, va treure d'una puntada a un rodià d'una moto lliscadora, es va asseure al seient, i la va posar en primera. Girant l'accelerador, va sortir disparat i es va dirigir cap a la intersecció semblant a un canó més propera que li permetria perdre’s a la ciutat. Es va penedir a l'instant de no haver-li disparat a les altres motos lliscadores davant de la Caserna General, però una mirada cap enrere als seus perseguidors li va suggerir de tornar per fer-ho ara seria un suïcidi.

Si vaig a morir, referiria fer-ho en els meus propis termes, quan estigui preparat. Fer el que havia fet a la cantina havia estat estúpid, però aquesta va ser l'única opció que va tenir d’enfrontar-se amb la mort. No hi havia hagut cap dubte en la seva ment, ni en la ment de ningú més en aquesta cantina, que Thyne anava a matar-lo. Aquest coneixement va ser la raó per la qual Còrran sabia que l'home a la seva dreta titubejaria abans de disparar, robar-li la seva mort a Thyne hauria estat tan fatal com ser Còrran Horn en aquesta situació.

Còrran va embragar i va ficar un canvi amb els peus, llavors li va donar més acceleració a la moto amb la mà dreta. Usant el polze va accionar el botó de viatge suïcida, que mantenia l'accelerador constant, llavors va acomodar el blàster amb un parell d'enganxades que el sostenien perfectament del canó i del protector del gallet. Amb la mà esquerra va girar el vector, inclinant cap amunt les paletes direccionals davanteres, i es va agafar mentre la moto lliscadora pujava cap a un ganxo celestial flotant.

No recordo que l’Incom Zoom II fos tan sensible, però sembla que el rodià la tenia retocada. Bé per a mi, suposo. Es va ajupir i va girar la moto lliscadora per posar la seva mola entre ell i els raigs de blàster que eren disparats pels seus perseguidors. La moto lliscadora Incom no tenia cap armament integrat en ella. Hi havia coses que passaven constantment per la petita pantalla de dades entre l'accelerador i els manubris del vector, però tot era en rodià el que significava que Còrran no tenia cap idea de què estava passant. Mentre que vagi ràpid, realment importa?

Rotant la moto i girant el control de vector, la va redreçar i la va fer passar udolant a través d'un dels canons superiors. Va apuntar la moto lliscadora ben lluny del muntanyenc Palau Imperial i va donar la volta al voltant de la línia d'amarratge d'un ganxo celestial. Balancejant el seu pes i donant-li de tant en tant lleugers tocs al vector, va mantenir la moto lliscadora sacsejant-se i rebotant mentre el vent tirava del seu cabell i els raigs de blàster traçaven línies escarlata més enllà d'ell. Alguns d'ells eren més pesats dels que podia produir un blàster de mà, deixant-li saber que algunes de les màquines eren sobrants militars i en bon estat de funcionament.

Va mirar cap enrere, però en la foscor tot el que podia veure eren raigs de blàster venint cap a ell. Els pilots que venien des del darrere estaven millorant la seva punteria i Còrran va comprendre que volar alt i a l'aire lliure estava jugant a favor d'ells. Necessito una ruta estreta en què no es pugui disparar. Això vol dir a baix!

Agafant-se fort va invertir i va torçar el vector cap enrere. La moto lliscadora es va capbussar a través de la nit, passant com un centelleig nivell rere nivell de departaments, centres comercials, oficines, i grans passarel·les. Tallant l'acceleració, Còrran va llançar el seu pes cap a l'esquerra i va fer doblar la moto al voltant i un altre cop cap amunt a través de l'estret espai entre dues torres. Tornant-se cap a la dreta, va donar la volta a la torre cilíndrica i va sortir disparat per un carreró.

Uns raigs de blàster escampats van marcar les parets al seu voltant. Còrran va girar abruptament a l'esquerra, llavors va reduir l'accelerador i va posar el canvi en punt mort. Un toc en el vector va fer que la moto fes una barrina plana que va aturar amb una empenta d'impuls per contrarestar el gir. Suspès allà en l'aire, va prendre el blàster i es va afirmar en el xassís de la moto lliscadora.

Dues motos lliscants avançaven cap al carreró, corrent darrere seu a tota velocitat. Els primers dos tirs d’en Còrran van donar a la moto de més a la dreta en el morro. El panell de control de la moto va explotar en una pluja d'espurnes platejades. L'explosió va aixecar el conductor i el va llançar ensopegant sobre la part del darrere de la moto lliscadora. La mateixa moto va començar immediatament una picada fumejant cap avall, al planeta, i el conductor va caure fent tombarelles lentament en la seva estela.

Va apuntar a la segona moto, però el conductor ja havia començat a pujar. Els dos tirs d’en Còrran van donar en el blanc, un a la cama del conductor i l'altre al pal connector que unia el sidecar amb la moto lliscadora. El vehicle no es va separar i el conductor va virar allunyant-se com si ja hagués tingut prou, així que Còrran va apartar el blàster i va tornar a partir.

Alguna cosa en el monitor de dades li va llançar un grall. Sabia que era rodià però no podia entendre la llengua parlada més del que podia llegir l'idioma escrit. Els tipus de la moto amb sidecar s'estan comunicant amb els altres. Es van a coordinar i coneixen aquesta ciutat millor que jo. La seva mà va pujar a on usualment portava el seu amulet de la bona sort però no va sentir res. Estic sol.

Es va negar a desesperar i en canvi va posar la moto lliscadora a un pas moderat i la va baixar més i més lluny en els marges inferiors de Coruscant. No tenia idea d'on estava, però això no li importava tant com ser conscient d'on estaven els seus perseguidors. Afortunadament per a ell tendien a anunciar amb tirs de blàster que li passaven grinyolant a prop, però mai semblaven encertar-lo.

Amb tres a la seva cua, es va capbussar en un forat negre en el fons d'un canó, llavors va girar i va sortir disparat contra la seva trajectòria del viatge anterior. Baixant la velocitat es va obrir camí esquivant a través d'un embolic de bigues de suport, llavors es va capbussar avall sortint d'entre elles i va pujar donant la volta a través del forat a la teulada d'un passadís. Reduint l'acceleració, va posar la moto lliscadora en un suau patró circular que volava al voltant del forat. Va treure el blàster i va esperar. Un havia de venir aviat.

Un dels tres va passar a tota velocitat a través del forat, però va sortir com un coet. Còrran va intentar un tir ràpid però va errar. La forma que va passar indicava que estava advertit.

Una moto lliscadora el va atacar des de dalt. Una cosa brillant va llambrejar al capdavant del sidecar, llavors va sentir un cop a la popa de la seva moto. Tota la moto lliscadora es va sacsejar, aleshores va volar enrere. A causa de la forma en què havia deixat els controls, la moto va començar a girar en una maldestra espiral que gairebé el va tirar a terra.

Deixant-se caure de nou al seient, anant literalment a ella per pura força de voluntat, Còrran va posar el canvi en neutre i va ajustar el control de vector per aturar el gir. Em van enganxar un cable. Es va retorçar per intentar veure el cable i així poder-li disparar, però era massa prim per distingir-lo en la foscor. Sense cap altra opció, va canviar el seu objectiu cap al cos principal de l’Ikas-Ando Starhawk i va disparar tres trets al munt més o menys un metre sota d'un puny que s'havia aixecat a l'aire victoriosament.

El pilot de la Starhawk va caure per sobre del front de la moto lliscadora i Còrran immediatament va sentir que la moto començava a frenar-se. Deixant-se caure de nou al seient, va posar la Zoom II en canvi i va girar l'accelerador cap a endavant. Donant la volta a la seva dreta, va navegar passant per sota de la flotant Starhawk. Vint metres més lluny va sentir una estrebada i la seva moto va perdre velocitat.

Maledicció, el tipus del sidecar no em va deixar anar. Totes les motos lliscadores tenien un interruptor d'home mort que tornava l'accelerador a impuls zero si era deixat anar. Això impedia que la moto lliscadora continués corrent si la persona en els controls moria, queia, o d'alguna manera ja no podia pilotar la moto. Era una precaució de seguretat integrada en les màquines però, com en la que havia robat Còrran, era possible posar un interruptor de viatge suïcida que mantenia l'accelerador encès tot i que no tingués cap mà prement-la.

Còrran va girar el seu accelerador a plena potència, però el llast de la Starhawk estava fent-lo anar massa lent. El trio de motos que l'havia perseguit fins aquí a baix estava seguint-los el pas, però clarament els seus conductors havien decidit trucar per tenir més ajuda per atrapar-lo. He de lliurar-me d'aquesta cosa. He de tallar aquesta línia.

Còrran va enviar a la Zoom II en una picada, arrossegant a la Starhawk darrere seu. Va accelerar nivell rere nivell, llavors va arribar a una enorme intersecció de rutes aèries que semblaven canons. Maledicció, una altra vegada fora a l'aire lliure. Els seus perseguidors començaven a apropar-se, disparant de nou. Còrran va intentar fer que la moto ballés com abans, però amb una àncora d'aire unida a ell, no estava tenint cap sort.

Grunyint de frustració, va apuntar la moto lliscadora directa cap a l'edifici en una de les cantonades de la intersecció. Va apuntar cap a un rectangle il·luminat en els nivells inferiors, amb la intenció de xocar a la Starhawk que arrossegava allà al cartell il·luminat. Seria justícia poètica si era un anunci d’Starhawks. Esperava que l'impacte partís la moto a trossos. Si no ho feia, bé, hi havia moltes parets més.

No va ser fins que va estar prou a prop per veure que la gent asseguda a l'habitació es movia que va comprendre que no era un cartell de publicitat sinó una finestra. Va voler virar de curs, però els raigs de blàster a banda i banda el van tancar. Per un segon va pensar a seguir dret travessant l'edifici per sortir de l'altre costat, però sabia que el transpariacer el faria trossos. ¡Sortiu del camí!

En l'últim moment Còrran va girar la moto lliscadora en un revolt abrupte a l'esquerra. L’Starhawk que arrossegava darrere seu va colpejar la finestra. Va sentir una forta sacsejada, llavors la seva moto lliscadora va sortir disparada creuant la intersecció i en paral·lel a la façana d'un altre edifici. Va mirar enrere i va pensar per un moment que estava lliure de l’Starhawk, llavors un lleuger tremolor en l'estructura de la moto va coincidir amb unes espurnes a la paret de l'edifici.

De tota la sort possible! En lloc que el transpariacer tallés el cordó que el lligava a l’Starhawk, l'agudesa de la corba havia tallat els connectors debilitats entre el sidecar i la mateixa Starhawk. L'ocupant de la beina s'havia esvaït, però Còrran no podia veure on hi havia anat a parar. La mateixa beina seguia sent arrossegada darrere seu com un globus rere d'un nen en un dia de vent fort, però l'advertiment de mitja dotzena de motos lliscadores més cap a la intersecció no li va donar cap oportunitat d'intentar desfer-se'n.

La beina arrossegada li donava tota classe de problemes a causa del potencial que tenia d’enredar-se en una columna o pal. Va intentar mantenir les seves corbes esmollades, però havia d'evitar els carrerons estrets i mantenir la seva velocitat sota control. Si anava massa ràpid la beina es sacsejaria, xocant contra les parets i llançant la banda de popa de la seva moto lliscadora en totes direccions. Si baixava la velocitat, la beina seguiria endavant.

L'elasticitat de la línia que la connectava amb la seva moto significava que sortiria disparada cap a ell si no és que canviés la seva trajectòria de vol.

Les motos lliscants i barredores el mantenien empresonat. Sabia que l'estaven traginant cap a un punt específic, i volia desesperadament evitar d’anar-hi, però no tenia moltes opcions. Va fer un picat i un lliscament de costat per aixafar la beina contra les parets i deixar-se anar, però es va quedar amb ella. Si sobrevisc això potser els enviï un testimoni a la gent d’Ikas-Ando sobre la durabilitat de les seves sidecars...

En girar una cantonada, Còrran va veure les motos que es tancaven des de dalt i darrere, atrapant-lo en un ample carreró que acabava en una paret sòlida uns cent cinquanta metres més endavant. No hi havia cap porta ni finestra excepte pel que semblava ser una porta de càrrega a la base de la paret cap a la qual anava ràpidament. Això és tot, la meva carrera acaba ara. Les úniques opcions que li quedaven obertes semblaven ser estavellar-se contra la paret i morir, o lluitar i morir.

Va pensar sobre baixar la velocitat per a lluitar, però la sibilant beina darrere d'ell li va recordar de la idiotesa d'aquesta idea. Passarà sobre mi més ràpid que... Eh, això em dóna una idea! Còrran va apuntar la moto lliscadora directament cap la porta de càrrega i va accelerar a tota potència. A vint metres, va girar el canvi de vector, girant el morro de la moto lliscadora de nou cap al cel i va invertir l'impuls. La combinació el va tirar cap endavant, llavors va aixecar el front de la moto per tornar-lo a aixafar contra el seu seient. Mentre la moto s'invertia i la beina navegava rere d'ella, Còrran va agafar la pistola blàster i es va deixar caure els tres metres fins a terra.

La beina va colpejar la porta enrotllable de la porta amb la força suficient per enfonsar la barrera de metall pel mig i arrencar-la dels rails on penjava. La moto lliscadora, amb l'interruptor de viatge suïcida encès, va xocar amb la cortina de metall que queia, llavors va seguir volant per sobre de la seva cresta i cap a l'interior de l'edifici. Seguia arrossegant la beina, però la beina havia quedat atrapada per la porta, així que el cordó es va partir, alliberant la moto lliscadora que va seguir carenant cap endavant.

Amb raigs de blàster plovent-li al seu voltant, Còrran es va capbussar per cobrir-se dins de l'edifici. Les motos lliscants van passar més enllà d'ell just quan es retorçava i arribava a l’interior de la porta. Aixecant la seva pistola blàster, va intentar apuntar a un blanc, però en va trobar massa per escollir-ne un. Això el va confondre per un moment perquè encara recordava clarament ser perseguit pels brivalls del Sol Negre de Zekka Thyne, no podia ser de cap manera que els soldats d'assalt imperials poguessin anticipar al seu viatge i preparessin l'emboscada en la qual acabava d'entrar.

Següent