L’Aposta d’en Wedge (XVI)

Anterior

16

Gavin Darklighter no va dir res mentre la Rajada del Púlsar tornava a l'espai normal. El seu silenci no era el resultat de les trinants advertències de Liat Tsayv, ni naixia de la necessitat de seguretat operacional que la gent del General Cracken li havia inculcat. I no era el resultat que tingués els ulls tancats per no veure res.

Ell va poder veure.

El que va veure era Coruscant, i aquesta visió li va treure l'alè.

Mírax es va girar al seu seient.

-Impressionant, eh, noi?

Gavin sabia que ell no havia vist tant de la galàxia com alguna gent, incloent-hi a tot l'Esquadró Murri, i també a la tripulació de la Rajada, però no pensava que fos un complet il·lús ni un pastor de nerfs. No era un dels Habitants de les Arenes, per exemple, i sabia bastant sobre coses sofisticades, com volar un Ala-X o burlar un codi en un ordinador. Podia haver crescut en una granja als afores d’Anchorhead, però havia anat al poble com a mínim un cop al mes, i la seva família sempre estava convidada a la gran casa pel seu oncle per les celebracions familiars.

Fins i tot havia anat a Mos Eisley. Una vegada.

Però mai havia vist res com Coruscant.

-És només una ciutat, tot, una ciutat gran, enorme, realment molt gran -Gavin va estendre els braços ben amples per emfatitzar-ho, però va colpejar el casc abans que pensés haver arribat a fer bé el gest -. És tot ciutat.

-De pol a pol, d'horitzó a horitzó, més o menys -va somriure Mírax -. Hi ha punts a la glacera on no hi ha coses construïdes, però l'única raó per la qual això és veritat és perquè els pols són dipòsits gelats. Si beus aigua allà baix, estava congelada en el pol o va ser transportada des de fora.

Una llum va cobrar vida a la consola. El pilot sullustà li va cridar alguna cosa a Mírax, fent que es donés la volta i oprimís tres botons.

-Aquí Esperança de Merisee.

-Aquí Coordinació de Trànsit Espacial de Coruscant a la parla. Els nostres arxius indiquen que estan transportant exòtics? El nostre examen mostra que té a vuit individus a bord.

-Afirmatiu. Tres humans, cinc exòtics.

-Entès. Està autoritzat per al vector 34293AFX.

Liat li va donar una inclinació de cap a Mírax, llavors ella va parlar de nou a la unitat de comunicacions.

-Rebut. Gràcies, Coordinador.

Gavin la va veure apagar la unitat de comunicacions, llavors va aixecar una cella.

-Això ha semblat massa fàcil.

-La sospita és una cosa bona, mentre que no exageris.

-Sona com una cosa que Còrran podria dir.

Mírax li va tornar la mirada a Gavin, però ell no va poder llegir l'expressió de la seva cara.

-Sí, ell segurament hauria dit alguna cosa així. I jo també pensaria que la nostra entrada va ser massa fàcil. El truc és que certs membres de l'oficina de Coordinació de Trànsit Espacial de Coruscant han estat comprats i pagats. Quan els satèl·lits monitors d'entrada van emetre una comanda a la Rajada van rebre un missatge del transponedor que els deia que érem l'Esperança de Merisee. Aquesta nau és una coneguda traficant d'esclaus per a un dels bordells en la vora de Sectinv.

- Sectinv?

Mírax va arrufar les celles.

-Vaig creure que t’havien informat abans d'aquesta missió.

-Bé, sí, ho van fer, però no recordo que Sectinv fóra esmentat abans -Gavin va arronsar les espatlles, impotent -. Què és?

-Un tros de la Ciutat Imperial que és popularment conegut com el Sector Invisible, principalment perquè la majoria de la gent no vol admetre que existeix. És prou gran per empassar-se tres o quatre de les àrees metropolitanes més grans en una altra part de la galàxia, però aquí simplement és un districte entre molts. Sectinv és una contracció del nom i és usat per la gent que el freqüenta per referir-se a l’àrea.

-Vols dir la Zona de Protecció Alienígena.

-Correcte, naturalment, si vols la designació en argot imperial, però només la fan servir els militars. Els ciutadans no parlen sobre ell, o en diuen 'allà', o es refereixen a ell com invisible o inadvertit, o els enginyosos confessen haver visitat el lloc dient que hi van desaparèixer durant algun temps. Sectinv està compost principalment per la ZPA, però s'estén al voltant d'ella i té petits sectors satèl·lit en altres parts de la ciutat. Pensa en ell com un Mos Eisley, però més lleig, més brut, i menys hospitalari.

Pitjor que Mos Eisley? Va parpellejar Gavin.

- És això possible?

-És una cosa curiosa sobre el mal, Gavin, no disminueix quan ho estens sobre una àrea més gran. Corre el rumor que Vader va construir un palau prop de Sectinv perquè, per a ell, era tan atractiu com un ocàs a la costa ho és per a la majoria de la gent. El mercat negre floreix allà baix. Els alienígenes que tenen permisos de treball poden sortir de Sectinv i treballar en altres ubicacions. Els que no, estan forçats a treballar en les fàbriques que han estat construïdes en les vores de Sectinv.

Mirant més enllà de Mírax i a fora a través de la pantalla de la cabina, Gavin va veure la ciutat fosca de baix alçant-se cap a la nau. Semblava com si les torres arremetessin per empalar a la Rajada, però el pilot sullustà destrament va dirigir la nau al voltant d'elles. La nau va baixar cada vegada més, voleiant entre les torres i donant voltes a través dels canons, obrint-se pas més i més avall a través de les capes de llum i ombres fins que van arribar a un punt on Liat va haver d’encendre els llums de navegació o quedar-se sense mitjans per orientar la nau.

El sullustà va disminuir la velocitat de la nau i la va ficar sota la vora sortint d'un edifici. Els fongs foscos i la calç blanca tacaven les parets. Gavin no va poder identificar la pedra utilitzada per a construir l'edifici, però semblava ser antiga i estar coberta per unes runes rares i retorçades que no s'assemblaven a res que hagués vist mai.

- Què diu aquesta escriptura?

Mírax va riure.

-Això no és escriptura, Gavin, aquests són els rastres de les erugues del granit. Els falcons-ratapinyada no solen baixar tan profund.

- Erugues del granit i falcons-ratpenat?

-Els falcons-ratpenat es veuen bé quan volen sobre les termals, sempre que no en xuclis un en un motor. Cacen erugues del granit i ocasionalment un borrat. Els borrats es fan tan grans com dos metres de llarg.

-Semblen les rates womp de casa.

-Doncs potser si, excepte que aquestes coses tenen ullals, espines, pell cuirassada, i urpes que poden perforar a través del ferrocret. L'única cosa bona sobre ells és que tendeixen a ser solitaris -Mírax va moure alguns interruptors sobre el seu cap -. I hi ha tota classe de bèsties extraterrestres que algú va portar a Coruscant i va deixar soltes. La majoria són benignes, però...

Gavin es va estremir. I per què va ser que jo vaig acceptar aquesta missió?

La Rajada va començar un ascens que Gavin va pensar que els copejaria contra el pis inferior de l'edifici de dalt, però va descobrir que estaven pujant a través d'una escotilla oberta a la projecció.

-Això és convenient.

-Gran part del transport de béns passa pels nivells inferiors per disminuir el trànsit de sobre. Aquest edifici solia estar fora de Sectinv, però quan els droides de construcció empetiteixen Sectinv d'una banda, els sense sostre empenyen i prenen noves àrees de la ciutat. És una migració lenta i Sectinv generalment guanya dos quilòmetres per cada un que perd.

La Rajada del Púlsar va flotar cap endavant i va desplegar el tren d'aterratge. Es va aturar en el gran soterrani fosc de l'edifici, ajustada entre muntanyes d'escombraries, processadors d’hidroreciclatge, i el cor dels sistemes de calefacció i refrigeració de l'edifici. Liat va apagar el motor de repulsió però va deixar els llums externs encesos, proveint la única il·luminació forta a l'establiment.

Mírax es va descordar les corretges de la cadira de pilotatge i va oprimir un botó. Gavin va sentir un xiuxiueig ressonant seguit pel so dels servomotors que baixaven l'escotilla d'accés. Va arribar a terra amb un cop metàl·lic.

-Vinga noi, vegem el que han preparat per a vosaltres.

Gavin es va descordar els cinturons de seguretat i la va seguir baixant per la rampa i sortint a l'edifici. L'aire florit li va omplir el nas i li va assecar. Li recordava a Gavin com feia olor l'aire just abans que una tempesta de pols de Tatooine colpegés amb tota la seva fúria. Va trobar l'olor prou familiar perquè fos tranquil·litzadora.

Mírax el va precedir rampa avall i va creuar fins a una de les muntanyes d'escombraries. Deixant-se caure sobre un genoll, li va fer senyals que s'acostés.

-Pren aquest extrem del calaix i tira.

Gavin va agafar una de les nanses de la caixa de duraplast i la va fer lliscar des de baix de les escombraries. Mírax va agafar la nansa de l'altre extrem del bagul de dos metres de llarg i entre els dos van portar la pesada caixa rectangular fins a un punt sota d'una de les llums de la Rajada. La resta dels Murris van baixar per la rampa i se'ls van unir.

La capa negra d’en Nawara Ven es va plegar al seu voltant quan es va agenollar sobre el teclat de pany de la caixa. El va estudiar per un moment, llavors va alçar la mirada cap a la Mírax.

-Això sembla ser el que ens van dir que trobaríem aquí. Ha de tenir roba i targetes d'identificació dins. Pots ser-hi aquí quan l’obrim?

Ella va arronsar les espatlles.

-Probablement tens raó, no hauria d’estar-hi, però tinc dues hores estàndard abans que els despatxos de duanes per a la meva identitat de sortida entrin en vigència.

Gavin li va arrufar les celles a Nawara.

-Saps que podem confiar-hi.

El twi'lek va alçar una mà.

-No dubto de la seva honestedat, Gavin... però quan menys sàpiga, millor per a ella. De la mateixa manera, que el que nosaltres no coneguem els detalls del seu vector i identitat d'escapament significa que no podem revelar-los si ens trobem amb complicacions.

Mírax li va donar a Gavin un copet a l'espatlla.

-No és per preocupar-se, Gavin. Tinc càlculs de navegació que fer. Que la Força els acompanyi a tots -Es va retirar per la rampa, i llavors la va pujar rere d'ella.

Nawara va oprimir una combinació en el teclat del pany. El mecanisme va fer clic i el twi'lek va lliscar la coberta cap a fora. Endins la roba estava empaquetada en caixes numerades que Nawara va treure del bagul i va donar-les als individus apropiats. Gavin va acceptar la caixa número u i es va allunyar dels altres per obrir-la.

Dins d'ella va veure una muda de roba doblegada, un petit maletí en el qual podia dur, cent crèdits en diverses formes, un petit blàster, una pistolera, i un paquet ple de targetes d'identificació. Va esquinçar el paquet i va bolcar el contingut sobre la seva mà. Tenia una targeta de retir amb el seu pseudònim, així podria treure diners d'un compte de transaccions segons fos necessari, una targeta del registre mèdic bàsic que contenia una història clínica que li permetria als doctors tractar-lo sense saber qui era realment, i la seva nova targeta d'identificació.

La seva identitat de tapadora era la de Vin Leiger, un jove d'un món de la vora que s'havia ficat en problemes. S'havia associat amb un shistavanià, convenientment interpretat per Riv Shiel, i s'havia anat de casa. Ells dos se les havien buscat per diversos mons usant l'aparent innocència de Vin per enganyar els nadius perquè intentessin estafar-lo. Shiel, qui passaria pel nom de Shaalir els robaria als estafadors que apuntaven contra Vin, llavors s'anirien.

Un calfred va recórrer la columna d’en Gavin mentre ell revisava tots els detalls de la seva nova identitat. Vin Leiger, va comprendre, tenia una història més completa que la d'ell mateix. Li va semblar a Gavin que era absolutament absurd que ell estigués intentant fer-se passar per un bandit d'un altre món. Era encara més absurd que ell fos un membre d'un esquadró rebel d'elit en una missió d'espionatge al planeta natal imperial. Com pot ser que jo estigui aquí?

Recordava haver estat parat a la vora de la depressió on vivia la seva família, mirant fora els erms de Tatooine, preguntant-se si Luke Skywalker mai havia estat parat on ell era i havia vist el que ell havia vist. Era un gran contrast amb l'escena de sota on la seva mare i germans netejaven les restes de la celebració del seu setzè aniversari. La seguretat, la calidesa, l'amor, tots hi eren a baix en el forat, mentre que tot el de fora era hostil, inhòspit, i despietat.

El seu pare havia pujat i s'havia parat allà al seu costat.

-Tens la mirada Darklighter a la cara, ja la teva edat -El seu pare va sospirar -. Sabia que arribaria aquest dia, només que no tan aviat.

Gavin havia baixat la mirada cap al seu pare.

- Què vols dir?

-Nosaltres els Darklighter tenim un punt en les nostres vides quan mirem fora de nosaltres mateixos. Mirem fora de les nostres vides. Alguns de nosaltres, com el meu pare, mai ho fan fins al final, i llavors es penedeixen de totes les coses que mai van fer. El teu oncle Huff mirava fora de tant en tant i escollia ignorar el que veia. Això és la raó per la qual va arribar a ser un magnat del menjar aquí. Construir el seu petit imperi aquí el va fer estar massa ocupat per veure el que està allà fora.

Una vegada més Gavin va poder sentir la mà aspra del seu pare al clatell.

-El teu cosí Biggs, va tenir la mirada a la teva edat. Estava determinat a anar a l'Acadèmia i tornar-se un heroi amb el seu nom escrit en lletres grans entre les estrelles.

Sospito que va tenir èxit, millor del que ell mai va imaginar, encara que jo hauria preferit una mica menys d'èxit i una mica més de vida per a ell. I ara tu, Gavin, el meu fill gran, tens la mirada.

-Hi hi ha alguna cosa per mi allà fora, Pare -Gavin s'havia encongit d'espatlles -. Potser estic somiant, però puc sentir com si el meu destí hi fos fora.

-Només tens una forma d’esbrinar-ho.

La resposta del seu pare l'havia sorprès.

- Vols dir que em deixaries anar i unir-me a la Rebel·lió?

El Darklighter major va sospirar pesadament.

-Jo no podria aturar-te més del que Huff va poder detenir Biggs, però Huff ho va intentar. Quan va veure que no podria guanyar, li va aconseguir a Biggs una cita a l'Acadèmia, aquesta va ser la seva forma de controlar el destí del seu fill. Biggs es va anar, per descomptat, perquè això és el que havia de fer, però es va ressentir amb l’entremetiment del seu pare. Hi havia un abisme allà entre ells, i això se’l menja per dins a Huff cada dia de la seva vida.

-Bé, jo no vaig a interposar-me en el teu camí. Seràs benvingut a tornar aquí sempre que vulguis fer-ho, i sense importar el que facis, o no facis, o del que estiguis corrent, sempre seràs benvingut aquí. Ets un Darklighter. Anar-hi fora és el que has de fer, així que ves amb els meus millors desitjos de què la Força et mantingui fora de perill i d'una peça.

Gavin havia somrigut i havia continuat mirant fixament fora a la distància.

-Sento que tot l'univers s'està obrint per a mi, i que tot el que he de fer és fer un pas endavant i marcar una diferència. La sensació és poderosa i excitant. És així com et vas sentir quan vas mirar, Pare?

-Jo mai havia mirat fins ara, Gavin. Sempre havia tingut massa por, i el que veig ara és molt dolor i patiment -Li va somriure al seu fill -. I em penedeixo que no estaré allà fora amb tu. Qualsevol cosa que facis, recorda qui ets, el que ets. La destinació d'un Darklighter t'està esperant allà fora. Aquesta Rebel·lió ha estat per massa temps sense un Darklighter. És hora que aquest problema sigui resolt.

Així que ara estic amb la Rebel·lió, en una missió perillosa per trobar les debilitats d'un planeta fortalesa. La visió de qui va ser la més exacta, Pare, la meva de la destinació, o la teva del dolor i sofriment? Va agitar el cap. Si més no tinc un refugi segur amb tu. Aquesta missió és part d'assegurar-nos que tots tinguin un refugi segur i la llibertat de descobrir el seu propi destí. Crec que probablement em diries que amb un Darklighter involucrat, tenim l'èxit assegurat. Espero que tinguis raó.

La mà d’en Shiel va aterrar pesadament sobre l'espatlla d’en Gavin.

-Hora de moure'ns, Gavin.

-No conec cap Gavin, Shaalir -Gavin va ficar la roba al maletí, es va penjar el blàster del cinturó, i es va ficar a les butxaques les targetes d'identificació i els diners -. El meu nom és Vin Leiger i sóc aquí per esbrinar què és el que fa girar aquest món, i llavors trobar una forma de detenir-lo.

Següent