17
-Ara, la cama esquerra.
La Gaeriel, obedient, va moure els
dits dels peus.
El metge imperial va arrufar les
celles, va tirar el cap de la Gaeriel cap enrere amb inexorable suavitat
professional i va tornar a examinar la lleu cremada de la seva gola.
-Alguna classe d’ionització del
sistema nerviós, suposo. És el que escriuré en l'informe.
La jove va tossir.
- Puc anar-me’n?
-Em sap greu. Ens han demanat que la
retinguem una estona, sota observació.
- Què passa? He sentit una sirena.
-Han atacat l'estació orbital.
Llavors, ja havia començat. Va
passejar la vista per la nua habitació. Quatre parets blanques i un sostre
llunyà, cap finestra, una porta. La patrulla d'emergència l'havia traslladat al
complex en una llitera repulsora. Abans d'això, el seu més viu record consistia
en el Luke avançant cap a quatre milicians. Després l'alarma de la defensa
civil. Després l’androide l'havia arrossegat cap a un lloc segur, on va
romandre estesa durant una llarguíssima estona, fins que la patrulla
d'emergència va arribar a la cantina. En aquells dies, Skywalker i els ssi-ruuk
hi havien desaparegut a la llançadora imperial, i ella començava a poder-se
moure.
Però tot havia acabat, i la
humanitat estava condemnada. Havien capturat en Luke. Era inconcebible imaginar
que un Jedi, per poderós que fos, pogués oposar resistència als invasors.
Intentarien convertir-lo en un superandroide? Potser fracassarien.
Però encara que no fos així, la
Gaeriel preferia morir a Bakura que com presonera dels ssi-ruuk. La seva
depressió va donar pas a una ferma resolució. Ara, res ni ningú podia
amenaçar-la.
El metge va sortir. La Gaeriel va
baixar del llit i coixejà fins a la porta. Pel que sembla, tots els seus
músculs tornaven a funcionar, però els seus moviments encara eren maldestres.
Va tocar el panell sensor de la
porta.
Clausurat.
No pensarien deixar-la en aquella
habitació molta estona. Ni tan sols tenia... Va desitjar no haver pensat en
comoditats. Imaginar a l’Eppie, dirigint una revolució des del teclat del seu
humil apartament. Tindria temps? El complex Bakur ocupava el cor de Salís
D’aar, i comptava amb dotzenes d'entrades. Com pensava controlar-ho? Només
necessitava controlar en Wilek Nereus. El comandant Thanas i les forces espacials
ja havien sortit del planeta, per defensar Bakura...
La seva cadena de raonaments va
arribar a un brusc final. No hi havia defensa possible contra els ssi-ruuk.
La porta es va obrir. Dos milicians
navals van entrar.
-Acompanyi'ns -va ordenar un.
La Gaeriel els va seguir per un
passadís. No va trigar a comprendre on la portaven, i va resistir la temptació
de fer mitja volta. Sempre havia aconseguit esquivar el despatx privat del
governador Nereus. Havia sentit rumors inquietants, per no esmentar les res
subtils intencions d’en Nereus...
El primer milicià va obrir la porta
del governador i va indicar amb un gest que entrés. La Gaeriel ho va fer amb
calma. Millor morir a Bakura, però morir lluitant.
El governador Nereus estava assegut
davant un escriptori de brunyida superfície blanca. Tènues vetes terroses
dibuixaven cercles concèntrics, com tres anells, però no semblava fusta. Va
assenyalar en silenci una cadira i va esperar que els milicians es fossin.
Un marc tridimensional a la paret
més propera va cridar l'atenció de la Gaeriel: un enorme carnívor rugent. Els
seus quatre llargs ullals blancs tenien un aspecte esgarrifosament real.
-El Ketrann -va dir en Nereus -.
D’Alk'lellish III.
- Els ullals són... reals?
-Sí. Miri al seu voltant.
A sobre i a sota penjaven altres
imatges tridimensionals com aquella, amb dentadures disseminades.
- Aquesta és la seva col·lecció?
-Espècies depredadores. Tinc de
disset planetes, incloent-hi el Cratsch bakurà. -Va palmejar una galleda
transparent que descansava sobre una cantonada de l'escriptori -. En aquella
paret -va assenyalar un altre conjunt d'imatges tridimensionals, a l'esquerra
-. Alienígenes intel·ligents. –La Gaeriel va pensar en els enormes canins del
wookiee Chewbacca i va arrufar les celles -. I el depredador més perillós.
Va tirar a la Gaeriel un vidre
multifacètic. En el seu interior brillaven dos parells d'incisius humans.
La jove va voler llançar-lo, però va
resistir la temptació. Podria provocar conseqüències incalculables.
-Espero que aviat pugui afegir una
dentadura ssi-ruuk -va replicar amb fredor.
-Sí, és interessant que tinguin pics
dentats. –Va estossegar -. Prefereixo capturar espècimens d'individus que jo he
caçat, és clar. Segons sembla, la princesa rebel ha renunciat a la meva
hospitalitat momentàniament. Ha de ser castigada per desobeir les ordres. El
meu especialista dental no és amable.
«Monstre», va pensar la noia. Li
seguiria el corrent, de moment, però Wilek Nereus pagaria pels seus crims. Va
empassar saliva per ofegar una tos. Era el moment menys apropiat per agafar un
virus. En Nereus va obrir la mà, i ella li va tornar el vidre.
-Una diplomàcia admirable, senadora.
Reserva extraordinària sota pressió. Va veure bé l'arma amb què li van
disparar?
La Gaeriel la va descriure, mentre
en Nereus es passava el vidre d'una mà a una altra. Quan ella va acabar, va
tornar a pensar amb l’Eppie Belden. Si l'atac dels ssi-ruuk fracassava, l’Eppie
necessitaria una altra oportunitat.
-Governador, li prego que autoritzi
un funeral públic pel senador Belden. Bakura necessita...
-No necessita més reunions
públiques. No. El toc de queda continua.
La va mirar fixament. Tot d'una, la
Gaeriel va tenir la impressió que estava esperant alguna cosa.
- Què va fer l'Imperi a la senyora
Belden? -Va preguntar per distreure’l.
L'home va arquejar una poblada
cella.
- L'Imperi li va fer alguna cosa?
Permeti que consulti els meus registres.
-Els seus dits es van moure sobre un
teclat encastat a l'escriptori. La Gaeriel es va inclinar cap endavant -. Què
opina del meu escriptori? Un sol bloc d'un ullal d'ivori.
Allò era un ullal? D'un metre i mig
de diàmetre, implicava una boca monstruosa.
- Un ésser marí? -Va preguntar.
Cada vegada tenia més ganes de
tossir.
En Nereus va assentir.
-Ja extint. Aquí està. Ah. -Va somriure
lentament -. La senyora Belden va ser condemnada a mort. El seu marit va
accedir a una incapacitació permanent com a preu de seguir en la seva
companyia.
La Gaeriel va estrènyer els punys.
Orn Belden havia... accedit... a què l'Imperi...? No podia creure-ho. Va donar
gràcies que l’Orn Belden hagués mort, perquè no podria preguntar-li si era
cert.
-I ella es va prestar a protegir-lo.
Oh, sí -va afegir, mentre estudiava la pantalla -. Havia oblidat els detalls.
Vam utilitzar un diminut ser del sector de Jospro, que infecta el neocòrtex del
cervell. Soscava la regió i destrueix la memòria llunyana fins a uns límits
moderats. Senzill i indolor d'inocular, el seu marit i ella van poder seguir
junts. Una parella molt enamorada per a la seva edat. Tussi, estimada. El seu
front s’està enrogint.
-No ho necessito.
Va tragar saliva.
En Nereus va enllaçar les mans sobre
l'escriptori d'ivori.
- Va menjar molt quan va sopar amb
el comandant Skywalker?
La Gaeriel va sentir un nus a
l'estómac. Aquell sopar...
- Què vol dir?
En Nereus va moure una mà, un gest
desimbolt i calculador en aparença, però els seus dits van tremolar.
-Quan els guàrdies apostats davant
l'apartament de l’Skywalker em van informar que vostè havia entrat, vaig
començar a seguir el rastre dels senyals que en teoria pertanyien al seu número
d'identitat. Vaig interceptar la seva petició que enviessin un sopar a la seva
cambra... Bon ardit, estimada, però no va sortir bé. Vaig ordenar que
inoculessin el plat principal de la cuina. Les seves accions, igual que les
seves preguntes, l'assenyalen com una col·laboradora dels rebels.
Què havia fet en Nereus? Anava a
morir? I en Luke? Si només pretenia assassinar-la, no li hauria explicat el que
havia fet.
- Què era? Un altre paràsit? -Va
preguntar, quan va recobrar la calma.
En Nereus va somriure.
-El tricoide olabrià posa beines de
tres ous a la fruita madura. Les larves es dipositen a l'estómac de l'amfitrió,
i després emigren als pulmons mentre l'amfitrió dorm. Romanen en ells un o dos
dies, mentre creixen i es desenvolupen les parts de la boca. Després comencen a
lliscar cap al cor. Això els costa un temps que varia segons la mida i estat
físic de l'amfitrió. Passen a l'estat de pupes en un confortable bassal de
sang, que a poc a poc es coagula... Està pàl·lida, estimada. Vol descansar el
cap?
La Gaeriel va experimentar la
sensació que alguna cosa creixia al seu interior.
-No es preocupi. La larva és
extremadament susceptible a l'oxigen pur. Podrà curar-se gairebé a l'instant...
durant la següent hora. -Va prémer una tecla del seu escriptori -. Doctor,
porti la farmaciola CD 12.
- Ho vaig ingerir en lloc de
l’Skywalker?
Si més no, al Luke li quedava una
oportunitat.
-No. Recordeu, tres ous a cada
beina. Ell n’és portador de dos. Estava intrigat pel tercer. Pot estar
orgullosa del seu amic, Gaeriel. Gràcies a ell, la flota ssi-ruuk es
contagiarà. Gairebé puc garantir que cap depredador natural dels tricoides
olabrià viatja amb els ssi-ruuvi. Si aconseguim contenir-los durant un dia,
vencerem.
La porta es va obrir. El metge va
entrar a corre-cuita, equipat amb una màscara respiratòria, un pot i un pot de
mostres.
-Només serà un moment, Gaeriel.
-Nereus va enllaçar les mans sobre l'escriptori -. Col·labori amb el doctor.
La jove va contemplar el flascó i es
va preguntar què contenia, a més d'oxigen.
-Només si vostè aspira abans.
En Nereus va arronsar les espatlles.
-Prendré una mica, si no li importa
-va dir el metge. Va aspirar dues vegades i va somriure, exhibint la dentadura
-. El seu torn, Gaeriel.
Ella va esperar fins que el metge
esterilitzés la mascareta, abans de prémer contra la seva cara. El gas era
inodor. Va inhalar de nou i després va mirar als ulls del metge.
-Continueu fins que...
Tot d'una, la Gaeriel es va
ennuegar. El metge va sostenir la màscara amb fermesa. La jove va tossir, va
tancar els ulls i va escopir una cosa espantosa. Després va trontollar cap a la
cadira, mentre el metge introduïa alguna cosa en el pot. La Gaeriel va
experimentar nàusees. «Luke», va sanglotar en silenci. Com havia temut, moriria
abans que els ssi-ruuk poguessin utilitzar-lo. Potser en Nereus havia salvat a
la humanitat, després de tot, però a quin preu? Ara que el Jedi estava
condemnat, va lamentar les seves dures paraules.
-Ben fet. -Nereus va ajuntar les
puntes dels dits -. Naturalment, és un inconvenient que hagi descobert el que
ha passat a la senyora Belden.
La Gaeriel es va concentrar a
empassar saliva.
-Potser no, governador. Algunes
informacions han de fer-se públiques, per terroritzar a la gent.
- Molt intel·ligent! Cada vegada
m'agrada més. Quan derrotem als rebels, potser la perdoni. Fins i tot pot ser
que li faci lloc en el meu equip personal. És clar que això ja ho sabia, oi?
En Nereus va recolzar la barbeta
sobre una mà.
La jove va tancar les mans sobre els
seus genolls, fastiguejada.
- Puc beure aigua?
En Nereus va demanar un got.
-Tinc entès que es produirà una
batalla -va dir la Gaeriel, després de beure i que el metge hagués abandonat el
despatx -. Puc observar-la des de la seva sala de guerra?
-No cal sortir d'aquí.
Va teclejar a la consola de
l'escriptori. Un petit però detallat holograma de l'espai proper va aparèixer
sobre el moble. Es va inclinar, va rebuscar en un compartiment i va extreure
una ampolla tancada de nèctar de namana.
-Per celebrar la victòria imperial
-va anunciar, amb un posat elegant.
Per
celebrar, va repetir ella amb amargor, i es va jurar no provar-ho. La seva
gola ja li cremava.
El cor d’en Dev es va accelerar a
mesura que s'aproximaven a la xarxa defensiva orbital dels imperials. Aquesta
vegada, cap milicià imperial els obriria pas. Va mirar pel portell principal de
la llançadora i va veure d’altres més lentes que atracaven a les naus. Els
humans es preparaven per a la batalla. Davant d'ell, Escata Blava, Firwirrung i
els altres cantussejaven entre si. Estaven asseguts sobre la coberta de la
llançadora, atropellats al voltant dels seients davanters.
Si els caces humans vaporitzaven la
llançadora, solucionarien la qüestió d’Skywalker. De tota manera, dubtava que
fessin això a la xarxa defensiva. L'atenció de tots els defensors estaria
concentrada en l'exterior, per impedir que les canoneres ssi-ruuvi avancessin
cap a la superfície del planeta. A més, el vehicle era com qualsevol altra nau
imperial que transportés tropes a un creuer en òrbita.
Una cosa va llampegar davant seu. Un
instant després, fragments d'un caça humà van passar volant a l'altre costat
del portell. Havia d'estar maniobrant per atacar-los. Per la bretxa practicada
a la xarxa defensiva es va llançar esquadró rere esquadró d'androides de
combat, per obrir camí al Shriwirr.
Els caces humans van començar a caure, però els androides de combat no paraven
d'arribar-hi. En Dev va suposar que l'almirall Ivpikkis havia llançat atacs
simultanis en diversos punts, per distreure l'atenció dels defensors de la seva
llançadora.
Un cop Skywalker jagués indefens i
Firwirrung baixés l'interruptor principal, podrien tecnificar humans de les
naus properes, i fins i tot del planeta, i proporcionar energia a tots els
androides de combat que necessitessin per completar la invasió. Aquella visió
li va portar el record dels moments espantosos que havia passat en aquella
taula. Va contemplar l’immòbil Jedi.
-Dev. -L'enorme ull negre d’en
Firwirrung va aparèixer sobre el suport del seu seient -. Et trobes bé? No
sembles molt feliç.
-Oh -es va afanyar a exclamar Dev, i
va desitjar que els rostres ssi-ruuvi fossin més expressius -. Em preocupa la
teva ferida, amo. No tenia dret a fer-te això.
Firwirrung va moure
les seves triples parpelles.
-És una ferida
honrosa. El nostre presoner no sembla agradar-te.
En Dev va prémer
els dits. Si li traïa el seu estat mental, li renovarien a l'instant. Pitjor
encara, el separarien d’Skywalker. La resposta perfecta va arribar tard a la
seva ment.
-Et va ferir, amo.
Firwirrung va
assentir lentament.
-Entenc.
Es va tornar i va
xiular alguna cosa en veu massa baixa per sentir-la.
El Jedi donava tota
la impressió d'estar inconscient, ensorrat amb la boca oberta. En Dev va passar
una mà sobre el seu cap. Gràcies a la calor que va notar en la Força va
descobrir on li havia donat Escata Blava. Ja s'estava curant. El dubte es va
apoderar novament d'ell.
«Skywalker? -Va
pensar Dev, vacil·lant -. Estàs conscient? Puc ajudar-te? Què he de fer?»
L'única resposta va ser el pols de la galàxia.
En Dev es va
mossegar una ungla. Un esquadró d'androides de combat va passar en direcció
contrària a la llançadora. Per defensar-la, va comprendre. Gairebé va poder
imaginar l'almirall Ivpikkis, fregant-se les urpes.
El circuit de
tecnificació només funcionava amb individus conscients. Trigarien alguns
segons, com a mínim. Hauràs d'actuar amb
rapidesa, va advertir a l’indefens Jedi. No et deixaran cap sortida.
Tecnificació. Es va
estremir. Hi havia anhelat desertar del seu lliure albir. Hi havia col·laborat
en la seva pròpia esclavització. Hi havia esperat compartir-la amb tota la
humanitat. Va contemplar la part posterior del cap d’Escata Blava.
La superfície
inferior del Shriwirr va passar
davant del portell. La idea de fregar urpes ssi-ruuvi de nou, tan sols un
moment, li va estarrufar el pèl. De tota manera, quedava poc temps. Aviat
estaria lliure, mort o ambdues coses alhora.
Portes metàl·liques
es van tancar darrere d'ells. Segons després, la llançadora va aterrar amb
brusquedat sobre la coberta del moll. Skywalker no es va moure.
En Dev va romandre
en el seu seient, mentre els metges ajudaven en Firwirrung a sortir per la
rampa de proa. Es va sorprendre tamborinant amb els dits, i va posar els
palmells sobre els genolls per impedir que es moguessin. Un esclau obnubilat no
donava senyals de nerviosisme.
El cap escatós d'un
metge treure el cap per la rampa.
- Inconscient? -Va
xiular.
-Una ferida al cap
sense importància -va contestar en Dev -. L’ha mantingut immòbil.
El metge va emetre
un espetec de desgrat.
-El nostre
coneixement de l'anatomia humana és limitat. Caldrà que et quedis amb ell.
En Dev, estremit,
va comprendre que potser haurien d'obrir en canal a Skywalker per veure com
estava fet.
-Deixa'm portar-lo,
amo -va dir.
-Bé -va grunyir el
Ssi-ruu -. Només hem portat una llitera.
En Dev es va
descordar les corretges, després les d’Skywalker, i va passar una mà sobre el
punt ferit. Si més no, pensava que era aquest. Totes les evidències s'havien
esvaït. Va trigar diversos minuts a transportar el cos musculós del Jedi fins
l'escotilla oberta.
Una dotzena de
ssi-ruuk esperaven, congregats al voltant de la llançadora en la immensa zona
d'aterratge. En Dev va forçar un somriure, a l'espera de visques. En canvi,
silenci. El van observar baixar carregat. Devien gaudir de l'espectacle d'un
esclau humà, aclaparat pel pes del destí de la humanitat, que transportava a
coll.
Oscil·lant sota el
pes, en Dev va seguir el metge per la zona d'aterratge, entre les mampares
d'una resclosa de càrrega i al llarg d'un passadís ben il·luminat. Va sentir un
clac-clac darrere d'ell i es va preguntar quants el seguien. La situació era
cada vegada més desesperada. Gairebé va desitjar haver estrangulat el Jedi
mentre va gaudir de l'oportunitat.
No, no ho hauria fet.
Mentre hi hagués una sola esperança de salvar-lo, no. Hi havia trobat un amic,
després de tants anys de viure amb enemics. Per haver despertat de nou la seva
humanitat, devia al Jedi una oportunitat de combatre.
Va pujar en un
ascensor, va torçar diverses cantonades, camí del laboratori de tecnificació.
Havia de ser el període nocturn, però els tubs de llum groga disposats al
sostre brillaven a tota potència. En Dev va ensopegar i va estar a punt de
deixar caure el seu fardell.
- Compte! -Va
cridar una veu darrere seu.
-Sí, amo. -No era
difícil parlar en to de cansament i penediment -. No volia fer-ho. Es troba bé.
La seva esquena no,
però. Aquell dolor era com una penitència.
Va seguir el metge
a l'interior de l'espaiós laboratori. El nou llit de tecnificació s'alçava
contra una mampara, a prop de l'antiga cadira. Ara es va atrevir a girar el
cap. Dos més van entrar. La resta es va quedar de guàrdia.
Firwirrung ja
esperava al costat del tauler de control, ajudat per un altre metge i dos
p'w'ecks. Cinc ssi-ruuk i dos criats contra en Dev i un Jedi inconscient.
-Ai, Dev -va xiular
Firwirrung -. Què fort ets. Bon treball.
Lloança
manipuladora. Ara la va reconèixer com a tal. Dev, amb l'esperança que
l’Skywalker estigués conscient, el va deixar caure a terra.
-No -va exclamar
Firwirrung -. El nou aparell el mantindrà dret. Jo t'ajudaré.
En Dev es va ajupir
i va carregar de nou l’Skywalker sobre la seva espatlla. Ara és el moment!, Va exclamar. ¡Acabaran
amb tu, si no et mous ara! Skywalker no va reaccionar. En Dev va redreçar
el Jedi. Un metge li va treure les manilles, i Firwirrung el va dipositar sobre
la taula. Les subjeccions es van tancar al voltant dels seus turmells i
cintura, però els braços van quedar penjant. Firwirrung els va subjectar. El
llit es va inclinar cap enrere amb el seu captiu.
L’escotilla es va
obrir. En Dev es va tombar, i un calfred gelat va recórrer el seu cos. Escata
Blava va entrar, va tancar l'escotilla i es va acostar en Dev.
- Creus que el Jedi
humà seguirà inconscient una estona més?
En Dev va estendre
les mans. Els ssi-ruuk també empraven un gest similar per expressar confusió.
-Serà difícil
esperar, amo.
L’Escata Blava va
tombar el seu enorme cap i va clavar un hipnòtic ull negre en Dev. Després va
xiular el que en Dev temia sentir.
-La teva necessitat
és desesperada.
Dos alienígenes van
lliscar cap a ell, amb els desintegradors preparats.
-Espera -va
exclamar Firwirrung -. En Dev ens ha servit bé. Anem a recompensar-lo. -Va
acariciar l'antiga cadira de tecnificació -. Seu, Dev. Ha arribat el moment. Jo
mateix et posaré les injeccions i baixaré l'arc de captació, tal com t'havia
promès.
En Dev va tenir la
sensació que la seva llengua s'inflava fins omplir la boca. La seva farsa no
els havia enganyat. Tan horrible havia estat el seu comportament durant aquells
anys?
- No t’ensumes? -Va
cantussejar Escata Blava.
Per això l'havien
descobert. En Dev va aprofitar el seu últim moment de llibertat i va saltar cap
a l’Skywalker. La seva mà sana i la ferida es van tancar al voltant del coll
del Jedi indefens.
-No necessito res
-va cridar -. Mai podreu...
Les llums de l'habitació es van apagar. Les paraules van
morir en la seva llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada