L’Aposta d’en Wedge (X)

Anterior

10

Lentament l'atmosfera feble de Kèssel va sufocar els focs que cremaven enmig de les ruïnes dels dos llançamíssils de commoció al cim del turó que mirava a la zona d'aterratge. Una mica de fum i més pols va rodar en una boira mandrosa sobre el penya-segat, abocant-se com un rierol de vapor per la carretera de terra tallada sobre la seva superfície. La boira es va dissoldre abans que arribés al terra de la plana, deixant un camp de foc clar per en Page i la seva gent mentre preparaven un perímetre al voltant del turó al centre de la plana.

Xiulador va xiular en un to baix.

-A mi també em sembla bastant clar.

Còrran va començar un llarg gir cap a estribord que el va portar per sobre del principal complex miner. L'únic tret visible a la superfície eren els edificis de l'administració i algun cobert d'emmagatzematge per als vehicles de superfície. Una empremta portava cap al nord en una línia gairebé directa cap a la planta d'atmosfera més propera. L'altra empremta major portava al sud, als turons i la plana on ell anava a aterrar.

-Aquí Nou, tot aclarit, líder Murri.

-Et copio, Nou. Acosta't i aterra. No oblidis la teva màscara respirador.

-Gràcies, Líder.

Còrran va girar l'Ala-X i va tornar cap a la plana. Va desaccelerar i va encendre els generadors d’elevació per repulsió. L’Ala-X va baixar suaument la velocitat i va flotar cinc metres per sobre del sòl. Usant els pedals del timó, Còrran va girar el morro cap a un costat i va posicionar el seu caça perquè formés el tercer punt d'un triangle amb els caces d’en Wedge i d’en Nawara. El seu cobria l'arc defensiu al sud de la posició dels Murris i deixava el suficient espai perquè Tycho aterrés fàcilment la llançadora classe Lambda en el mig.

Còrran va estendre el tren d'aterratge i va baixar la nau perquè descansés, llavors va apagar els generadors d'elevació per repulsió i els motors.

-Xiulador, recorda, dispara primer si has de fer-ho, llavors encén els motors perquè et donin més energia als làsers. Si cal, flota fora d'abast fins que la resta de l'esquadró vingui i et cobreixi.

El droide va xiular fúnebrement.

-No, no passarà res, ho prometo, però vull que vagis amb compte -Es va perdre una part de la resposta de Xiulador, però va assumir que el to molest li conferia el significat allò perdut. Es va treure el casc, va desenfundar el blàster de la seva pistolera d'espatlla, el va verificar, li va treure l'assegurança i el va tornar a enfundar. Finalment, va prendre una màscara de respiració i un parell d’antiparres, llavors va destravar el dosser de la cabina del pilot. Aquesta es va moure cap amunt i es va arrossegar cap a fora.

Còrran va saltar i va trobar que la gravetat de Kèssel era una mica més lleugera que la de Borleias o la de Noquivzor. Va córrer cap a on estaven Wedge i Nawara, aturats al costat d'una botiga ataronjada en forma de fong que els comandos havien armat.

- Que tal et va anar a la teva conversa amb Moruth Doole?

Wedge va arrufar les celles lleugerament.

-Crec que li vaig poder comunicar el que volem, però està a la vora de la paranoia i no es necessita molt perquè travessi la línia.

-Doole probablement és un menja-brillestim.

El twi'lek va moure nerviosament una cua cefàlica en la direcció d’en Còrran.

-No crec que mai hagi sentit aquest terme.

-Em sap greu, és argot de Seguretat de Corèllia. El brillestim és la forma més potent d'espècia, el material que la majoria de les persones aconsegueixen està tan tallat i diluït que com a molt experimenten quan l’utilitzen una mica d'eufòria. Els menja-brillestim es prenen el de veritat i sembla que, en algunes persones, incrementa les seves habilitats mentals latents. Poden llegir la ment, o així ho creuen, i assumeixen que qualsevol ment que no poden llegir està tancada perquè aquesta persona està fent plans en contra seva. Doole probablement es va oblidar que estava veient un holograma seu, Comandant. Tu eres hostil, ell no podia llegir-te, així que realment pensa que li estaves tendint un parany.

El Tinent Page, un home de pèl fosc, de complexió i alçada mitjana, es va acostar i va apuntar cap a l'horitzó.

-S'apropa un lliscador terrestre pel camí.

Wedge va connectar el seu comunicador.

-Líder a Dotze. Què veus?

-Un vehicle, Líder.

-Gràcies, Dotze -Wedge es va girar cap Page -. Ve sol. Si ho aproves, deixa’l entrar.

-Com ordeni, senyor -Page va sortir corrent en direcció al lliscador terrestre gran i quadrat i una esquadra de persones es van formar darrere d'ell. El lliscador terrestre va desaccelerar, llavors es va aturar i una porta es va obrir. Page va parlar amb algú a través de la porta oberta mentre que la seva gent registrava dins i fora del vehicle.

Aparentment satisfet amb la inspecció, Page va tancar la porta i va saltar des dels estreps del vehicle. Li va fer senyals perquè avancés i es van acostar junts.

Altres comandos van detenir el lliscador terrestre aproximadament cent metres més enllà del perímetre en un punt on estava sota les armes de l'Ala-X d’en Wedge. Dues persones van sortir i un soldat els va escortar fins Wedge. L'home era molt alt i a Còrran li semblava que estava dolorosament prim. El poc cabell que li quedava era blanc i prou espigat com perquè la feble atmosfera de Kèssel el fes surar. La dona li arribava a l'espatlla i tenia cabell castany fosc. Per la forma en què es movia, Còrran va suposar que ella era més jove que l'home, però la seva cara estava tan solcada per arrugues que els hagués donat la mateixa edat si hagués estat mirant hologrames immòbils.

El comando va portar als dos visitants a través de la simple resclosa d'aire de la botiga, després Còrran i Nawara van seguir a Wedge. Un cop a dins van poder treure les seves màscares respiratòries, encara que la pudor d’àcid del plàstic calent gairebé va fer que Còrran se la posés altre cop. Resolent respirar el mínim possible, Còrran es va acostar a Nawara davant d'unes cadires plegables.

Passant amb dificultat per la taula amb l’holoprojector, Wedge li va estendre la mà a l’home.

-Sóc el Comandant Wedge Antilles de les Forces Armades de la Nova República. Lidero l'Esquadró Murri. Vaig conèixer la seva filla.

L'home va agitar fermament la mà d’en Wedge i va mantenir una expressió valenta a la cara, però el lleuger tremolor en el seu llavi inferior va trair les seves veritables emocions.

-Jo sóc Kassar Forge. Aquesta és la meva dona, Myda. Vull agrair-li per l'holograma que va enviar després que Lujayne...- Es va quedar en silenci per un moment i la seva esposa li va passar la mà per l'esquena -. Ella sempre va dir que volia ser una heroïna i mostrar que alguna cosa bona podia venir de Kèssel.

-Va tenir èxit -Wedge es va girar cap al seu personal -. Aquests són Nawara Ven i el Tinent Còrran Horn.

Kassar també els va estrènyer les mans.

Còrran no va deixar anar la mà de l'home, forçant-se a si mateix a somriure mentre mirava als foscos ulls d’en Kassar.

-La seva filla realment va ser una heroïna. Va mantenir unida la unitat. Ella em va explicar sobre el que fa aquí, sobre com ensenyar a les persones perquè no hagin de tornar al crim. Ella també va passar molt temps ensenyant-nos a tots nosaltres.

-Gràcies.

-No, gràcies a vostè -Còrran va donar copets a la part de darrere de la mà de l'home -. Li dec un gran favor que mai vaig tenir oportunitat de tornar-li. Si hi ha alguna cosa que pugui fer per vostè, si us plau, no dubti en demanar-m'ho.

Kassar va assentir, després va lliurar la seva mà de l'encaixada de Còrran i va girar cap a Wedge.

-Suposo que he de preguntar que és el que puc fer per vostè, Comandant. Estic segur que tot això no és només per saludar-nos. El seu assalt a la base de la lluna va causar molta excitació i Doole no està content per haver perdut els seus llançamíssils.

-Si Doole vol estar content, avui no serà el seu dia -Wedge va passar una mà al llarg de la seva mandíbula -. Som aquí per emportar-nos algunes persones de Kèssel, algunes persones molt dolentes. També anem a emportar-nos a tantes de les persones bones d'aquí com puguem. El primer de la cistella és vostè i la seva família, si volen anar-se'n. Encara que no se’n vagin, vull que estiguin aquí per assenyalar les persones que haurien d'estar a la llista i que no ho estan.

L'home alt va ajuntar les mans sobre el seu estómac i va mirar per un moment el sòl de tela ataronjada.

-Jo vaig venir aquí per elecció, fa molt de temps, molt abans que qualsevol de vostès hagués nascut. Encara abans de les Guerres Clòniques. No sé si he fet alguna cosa bona aquí, però crec que he fet molt poc malament. Jo em quedo. Myda?

La mà d'ella es va posar al clatell d'ell i la va agitar suaument.

-Jo no vaig venir aquí voluntàriament, però em vaig quedar perquè vaig voler estar amb tu. Ens quedarem i la nostra família també ho farà -La veu de Myda es va endurir en les últimes paraules de la seva declaració i Còrran la va veure intercanviar una mirada aguda amb el seu marit.

Kassar va assentir lentament.

-Estic disposat a ajudar-lo, Comandant, però no vull prendre decisions sobre qui es va i qui es queda. Li ofereixo el que sé.

-Si tens por de les represàlies...

-No, no, fa molt que tots em van etiquetar com inofensiu. Vostè se’ls està portant, la decisió és seva.

-Entenc. El Tinent Ven té la meva llista de la gent bona que volem emportar-nos. M'agradaria que vostè la repassés amb ell -Wedge es va girar i va tocar l’holoprojector -. He deixat a Moruth Doole amb la impressió que aquesta és una operació independent. Pensa que m'estic preparant per ser l'intermediari en aquesta situació amb ostatges. Li he dit que estic disposat a transportar presoners fora de Kèssel, presoners dels quals ell vol desfer-se’n, a canvi de treure a la gent que jo vull. Aquesta és una descripció correcta del que passarà, però no és el meu enfocament sobre el projecte. De tota manera, Doole ha de pensar que sóc capaç i estic disposat a matar els presoners, a volar-li els seus dipòsits d'espècia i a tirar-lo a ell a Les Goles.

Myda mirar Wedge i a Còrran amb una mirada fixa i penetrant.

- És capaç de fer això?

-Capaç, sí -Wedge va assentir -, i no particularment reticent de fer-ho.

Ella va somriure.

-Bé. A Kèssel, la por és una part de la vida tant com ho és l'espècia o l'aire. Controli’l i no hi haurà problemes.

Wedge va prémer l'interruptor de l’holoprojector. Una imatge de Moruth Doole de la mida del casc d'un pilot va cobrar vida. El batraci ribetià s’arrepenjava impacientment d'un peu a l'altre, llavors es va aturar i va unir les mans membranoses. Va retorçar el seu cos sencer per mirar de prop amb el seu ull mecànic bo a l’holocàmera de la seva fosca oficina. El verd de la seva pell es confonia amb el to similar de la seva jaqueta, mentre que les taques canyella de la seva pell es veien com si l'haguessin esquitxat de pintura. A causa de la forma en què es recolzava per acostar-se a l’holocàmera, el seu cap es va inflar desproporcionadament respecte al seu cos i gairebé va fer riure a Còrran.

- Ets tu, Antilllles? -La veu del ribetià va saltar bruscament entre octaves i va afegir més eles al centre del nom d’en Wedge del que era necessari.

-Sóc jo, Doole. Tinc el primer intercanvi per oferir-li -Wedge va mirar cap en Nawara Ven i el twi'lek va assentir. Wedge li va esbossar un somriure estret a l’holoprojector -. Tinc un grup de deu sullustans. Per ells prendré a Arb Skynxnex.

- No!

- No?

-Jo els hi estic venent, jo decideixo que és el que em pagaran. Skynxnex és meu, ell no se’n va -Doole va saltar enutjat, llavors va buscar de nou al voltant fins que l'ull mecànic de metall i de vidre va captar l’holocàmera -. Per aquests sullustans et donaré a Zekka Thyne.

El nom no va sorprendre Còrran, però la reacció de Kassar si ho va fer. El vell es va estremir i Myda es va aferrar al seu braç. Es veien tan espantats de Thyne com Doole.

Còrran va aixecar una mà i Wedge va prémer el botó d’emmudir de l’holoprojector.

-Comandant, està massa ansiós. Vol alliberar-se d’en Thyne. Podem aconseguir-hi més per ell.

Wedge va assentir, llavors va desemmudir el dispositiu de comunicacions.

-Thyne no és d'interès per a mi. Hauria d'estar boig per deixar que algú com ell sortís d'aquesta roca.

-Se l’emportarà, o no aconseguirà a ningú més.

Wedge va treure un comunicador d'una butxaca del seu vestit de vol i el va sostenir on Doole pogués veure-ho.

-Líder Murri a Dotze, està autoritzat per disparar al magatzem nombre u.

La imatge de Doole es va allunyar de l’holocàmera, i es va inclinar cap a un costat, com si el ribetià estigués mirant un monitor encastat en un escriptori que no es veia. Doole va trontollar cap enrere i llavors va córrer de tornada a l’holocàmera.

-No t'atreviries.

- No?

-Aquí Dotze, Líder. He adquirit el blanc. Començant l'acostament ara.

- Antilles!

- Tens alguna cosa per dir-me, Doole?

-Els sullustans i més...

-Dotze, avorti l'acostament, però no esborri les seves dades de punteria.

-Com ordeni, Líder.

La llengua gruixuda i porpra de Doole va jugar sobre la línia prima de la seva boca.

-Els sullustans els podeu tenir. Què més?

Wedge es va apartar del projector com si estigués pensant sobre el problema. Nawara va sostenir dits per indicar quins dels grups designats pensava que hauria agregar al rescat de Thyne. Wedge va assentir i va tornar-se’n cap a Doole.

-Estem enviant-li les dades sobre un grup de cinc bothans que inclouen Esrca Plo'kre.

-Plo'kre -La boca d’en Doole es va tancar ràpidament, llavors va inclinar el seu cap -. Fet. I Thyne s’emporta amb ell a un altre.

- Qui?

-El seu tallador.

Wedge va mirar cap als Forge, però no van donar cap senyal d'haver sentit a Doole, molt menys d'haver-ho entès.

- Còrran?

-Sé que he sentit el terme abans -Va pensar i va assentir -. És un terme de traficants, se solia utilitzar quan Thyne encara estava a Corèllia. Un tallador és algú que prepara espècia per a l'ús o la venda. Va acabar fent al·lusió a algú prou proper a una persona que podien confiar-li tallar la seva espècia. Probablement vol dir ajudant.

El cap d’en Kassar es va aixecar.

-Vol dir el seu amant.

Còrran va arronsar les espatlles.

-Això també.

Wedge va assentir.

- Sap qui és?

Kassar va inclinar el cap i Myda va contestar.

-Si. El seu nom és Inyri.

Còrran va verificar el seu quadern de dades.

-No tinc res sobre algú amb aquest nom.

-No hi hauria. Ella no va fer res de dolent.

Alguna cosa no està bé aquí. Còrran va arrufar les celles.

-No t'envien a Kèssel per res. Com de bé coneixen en aquesta Inyri?

-Vaig pensar que la coneixia molt bé -Myda es va assecar una llàgrima que li queia per la galta -. És la nostra filla.

Següent