9
Quan en Dev va acabar de raspar els repugnants
coàguls de menjar barrejats, havia transcorregut una hora. S’havia de presentar
davant l’Ancià Sh'tk'ith (Escata Blava) abans del seu bany de mig cicle. No era
que desitgés una renovació, però si Escata Blava pensava que en Dev el defugia,
investigaria a fons. Escata Blava era increïblement sensible als canvis en
l'olor d’en Dev. A més, l'ancià tenia talent per al control hipnòtic, encara
que era tan cec per força com els altres. En Dev podria oposar resistència,
perquè la hipnosi no era res comparada amb el poder de la Força.
Però no podia controlar-la bé, i no
tenia ningú que li ho ensenyés.
En Dev havia sentit la presència
d'algú de la seva pròpia espècie. I si era un autèntic Jedi? Els ssi-ruuk
estarien molt interessats, però en Dev no volia que Escata Blava ho sabés
encara.
D'altra banda, potser no seria tan
dolent. Buscarien l'altre, i en Dev tindria un amic humà... No, l’Estrany
posseïa una Força superior, un concepte que la seva mare li havia inculcat molt
abans del fatídic dia de la invasió. En Dev evadiria l'atenció del seu amo. No
obstant això, al final el tecnificarien. Va avançar per l'ampli passadís a pas
lleuger. Es va creuar amb molts ssi-ruuk que caminaven en ambdues direccions,
amb els seus enormes caps penjant.
D'altra banda (va caminar més a poc
a poc), potser intentessin tecnificar l’Estrany. Els humans cridaven a la
cadira de tecnificació. Algú tan poderós en la Força potser mataria en Dev en
la seva agonia.
No, no. Només el cos experimentava
dolor.
Però i si era un Jedi ben ensinistrat?
En Dev es va capbussar en un
turboascensor i va córrer cap al lloc de treball d’Escata Blava, a la coberta
dels androides de combat. No hi era. Diversos treballadors p'w'eck, petits i
bruns, estaven inclinats sobre piràmides eriçades d'antenes, recuperades pels
feixos d'arrossegament. El grup estava compost per joves, de cua curta i àgils
moviments. Quan acabessin de reparar aquells androides, aquests estarien
preparats per al proper contingent de presoners que serien tecnificats.
En Dev els va observar uns instants.
Tots els p'w'ecks treballaven sense expressar la menor satisfacció. Aquella
raça de criats curts de gambals només s'assemblaven superficialment als seus
brillants i musculosos amos. Els ulls esmussats i la pell flàccida demostraven que
fins i tot els p'w'ecks joves no es molestaven a menjar bé. En comparació, els
androides de combat relluïen.
Va pujar al pont i va enviar a un
dels androides de seguretat cilíndrics últim model a la recerca d’Escata Blava.
Va esperar fora. Una xarxa conductora envoltava el pont, prou forta per
estabilitzar la gravetat i repel·lir onades d'energia durant la batalla. Podia
recarregar-se, com un reactor, i un impacte directe llançat per una nau gran
sobrecarregaria la xarxa i convertiria el pont en un parany mortal. L'almirall
Ivpikkis s'encarregava de què cap nau hostil s'acostés al Shriwirr.
L’androide no va trobar a Escata
Blava. Dev, cada vegada més ansiós, va anar a buscar-lo a la sala de
tecnificació del mestre Firwirrung.
L’Escata Blava es trobava al passadís,
donant ordres a un grup de p'w'ecks. En Dev es va mantenir a una distància
respectuosa. Quan els p'w'ecks es van dispersar, es va acostar.
-M'has ordenat presentar-me davant
teu, Ancià.
L’Escata Blava va obrir una
escotilla.
-Entra.
Un cop a l'interior, en Dev va
passejar la vista al seu voltant. No era el centre de treball habitual d’Escata
Blava. En un racó, baranes altes fins al genoll i la cintura envoltaven una
zona enfonsada d'un metre quadrat. Un portal estava obert. Quan Escata Blava la
va tancar, va quedar convertida en un recinte. Gairebé semblava una gàbia
construïda per albergar a un p'w'eck. De vegades, els aïllaven com a mesura de
disciplina. Mai ho havia vist. Li va envair el pànic.
- Aquí?
-Sí.
L’Escata Blava va lliscar fins a una
taula petita. Incapaç de fer una altra cosa, en Dev va entrar al recinte.
En general, les renovacions a què el
sotmetia Escata Blava començaven amb una invitació a tendir-se sobre la
coberta. Si més no, no semblava que anés a ser disciplinat..., de moment.
- Què desitges? -Va xiular inquiet
en Dev -. Què puc fer per complaure't?
-Parlar amb mi. -Escata Blava va
dipositar la seva massa lluent al costat d’en Dev -. Com va el teu projecte?
En Dev, complagut per l'atenció que
li prestava l'ancià, va descarregar el seu pes sobre la barana superior.
-Va molt bé. El meu últim esforç és
la traducció de l'anunci que transmetem a Bakura, fa unes setmanes...
-Prou.
L’Escata Blava va acostar el seu
enorme cap en Dev i el va escrutar amb un ull.
En Dev li va dedicar un somriure
afectuós.
-Ets humà -va dir Escata Blava -.
Pensa per un moment en el que això significa.
En Dev va apujar-se una màniga i va
contemplar el seu braç suau i cobert de pèl.
-Vol dir... inferior.
- Estàs segur?
En Dev, confós, va tancar els ulls.
Des de les profunditats del seu ésser, va alliberar quelcom una mica controlat,
reprimit, pudent, detestable i...
L'immens llangardaix es va acostar
més. En Dev va udolar i va colpejar la seva extremitat davantera.
-Més fort -va dir l'alienígena -.
Pots fer-ho millor, escanyolit.
En Dev va serrar les dents i va
enfonsar els punys en l'extremitat.
-Vosaltres veu matar el meu planeta.
Els meus pares, el meu poble. Tots desapareguts, absorbits, assassinats,
mutilats...
Va emmudir, sanglotant.
- Cap motiu nou d'irritació?
En Dev va aixecar els punys a
l'alçada del seu pit. Què estava fent aquell llangardaix, extraient-li
informació? Aquesta vegada, no l’obtindria.
L’Ancià es va acostar encara més. Un
pudor de llangardaix va inundar les fosses nasals d’en Dev.
-Sé que t'agradaria buidar aquest
ull.
En Dev va contemplar l'ull. Va
donar-li la impressió que augmentava de grandària i que l'envoltava de negror.
El va absorbir. Es va precipitar en les seves profunditats, es va aferrar les
vores relliscoses de la llibertat.
Va trontollar.
Horroritzat, va caure cargolat sobre
les fredes lloses grises de la coberta. Hi havia ofès a Escata Blava. La seva
sort estava tirada.
-Dev -va dir en veu baixa Escata
Blava -, no hauries de dir aquestes coses.
-Ja ho sé -va dir, afligit.
L’Escata Blava va emetre un suau
ronc gutural.
-Ens ho deus tot.
Com havia pogut pensar el contrari?
-Dev -va xiular Escata Blava.
El jove va aixecar la vista.
-Et perdonem.
Va exhalar un profund sospir i es va
posar de genolls, sense deixar anar la barana inferior del recinte.
-Tingues, Dev.
L’Escata Blava sostenia un
hipovaporitzador. Dev, agraït, va enfonsar la seva espatlla en un altre fibló.
La seva vergonya es va dissipar com per art de màgia.
-T’he indignat a propòsit, Dev. Per
demostrar-te que a prop que està de la superfície teu mal caràcter. Mai has de
demostrar irritació.
-No ho faré més. Gràcies. Em sap
greu.
- Què t'ha pertorbat tant aquesta
tarda, Dev?
Recordava vagament que hi havia
confiat en no revelar, però no recordava per què. Els ssi-ruuk el protegien i
atenien a totes les seves necessitats. Li proporcionaven plaer, fins i tot quan
no ho mereixia.
-Va ser extraordinari -va començar
-. La sensació d'un altre usuari de la Força, molt propera.
- Usuari de la Força? -Va repetir
Escata Blava.
-Algú com jo. No és que em senti
solitari, però els iguals es busquen. Tant de bo pogués localitzar-lo, però
sospito que és un enemic de la flota, perquè va arribar amb els nous. Em va
entristir.
- Un enemic? És mascle?
En Dev va alçar el cap, amb un esforç
i va somriure a Escata Blava. Sigui el que sigui que hi hagués a
l’hipovaporitzador, li estava donant tanta son que amb prou feines es podia
moure.
-Potser somiaré amb ell -va
murmurar, i es va deixar anar de la barana.
La Gaeriel descansava en l'aire,
sobre un llit repulsor circular. Un cobrellit de pell trenada l'embolicava de
les espatlles als genolls. El llit surava sobre una catifa una mica destenyida.
La casa d’en Yeorg i la Tiree
Captison era una de les millors de Bakura, segons li havien explicat, però a
mesura que augmentaven els impostos imperials, fins al primer ministre es veia
obligat d’ajornar reparacions i substitucions. El nou sou de la Gaeriel ajudava
a pagar el manteniment. No li importava «el més elegant», però sí que li
importaven l’oncle Yeorg i la tia Tiree.
Feia mesos que no necessitava descansar
després de la sobretaula, i la migdiada havia estat inútil. Hi havia despertat
sobresaltada, i el llit repulsor havia contribuït d’accentuar el seu terror. El
Jedi Luke Skywalker havia aparegut en un somni inquietant, surant sobre el seu
cap en un camp repulsor generat pels seus poders Jedi. Abans que pogués
despertar-se, la pell i el cabell de l’Skywalker s'havien ennegrit, per
transformar-se en l'enviat dels ssi-ruuvi, en Dev Sibwarra. Aquest va baixar
cap al camp repulsor, va travessar el cobrellit, i va succionar vida del seu
ésser...
Frustrada, es va desempallegar de la
vànova i va prémer un control mural. L'Orquestra Simfònica Imperial va
interpretar una melodia relaxant al voltant i dins de les seves orelles. Hi
havia tornat de Centre fascinada per l'última tecnologia sonora imperial, un
sistema de música hidrodinàmic. Com a regal de graduació, l’oncle Yeorg havia
encarregat un sistema encastat a les parets de la seva habitació. Cada
superfície, inclosa la llarga finestra, funcionava com un enorme altaveu. Un
fluid que circulava lentament entre els panells transportava i amplificava el
so. Els obrers havien transformat la seva habitació llarga i rectangular en un
oval, amb la finalitat d'obtenir una acústica millor.
No obstant això, Wilek Nereus
posseïa els únics catàlegs en disc dur adequats al sistema. Enregistraments de
dades, literàries i musicals havien de passar pel seu despatx. Fins ara, tots
els tractes amb ella podien justificar-se com «patrocini», però en Wilek Nereus
no feia res gratuïtament.
Les harmonies van adoptar un ritme
més lent i metalls apagats van iniciar una melodia. Potser Bakura tindria
possibilitats millors de repel·lir la invasió amb els reforços rebels. De sobte,
va recordar la manera com s'havia sentit atreta cap al Jedi Skywalker abans de
saber qui era. Si hagués estat deu anys més jove, va reflexionar mentre es
donava la volta al camp repulsor, hauria desitjat que fos una altra cosa, i que
es quedés una temporada..., o poder retrocedir en el temps i oblidar el que
sabia.
Però la Roda Còsmica només rodava
cap endavant, creava tensió i l’equilibrava, creava i equilibrava.
Va sonar un timbre. La Gaeriel es va
incorporar quan la porta va lliscar un costat. Tia Tiree va entrar, molt
elegant amb la seva túnica blava d'executiu i un collaret de torc daurat.
- Et trobes millor, Gaeriel? Se t'ha
passat el mal de cap?
Es va sentir obligada a dir la
veritat.
-Sí, gràcies.
-Fantàstic. Tenim convidats a sopar.
És molt important. Posa't guapa.
- Qui ve?
La Gaeriel va tancar el sistema
sonor. Aquell no era l'estil de la tia Tiree. En general, utilitzava l'intèrfon
o enviava un criat.
Tiree estava tan immòbil com un
maniquí. Igual que l’oncle Yeorg, havia servit a Bakura durant trenta anys
normals. El seu aplom s'havia convertit en una marca de fàbrica.
-L’Aliança Rebel i el governador
Nereus necessiten parlar en terreny neutral. El nostre deure és
proporcionar-los l’oportunitat.
-Oh.
Maledicció. Els rebels i en Nereus?
Per segona vegada en deu minuts, la Gaeriel va desitjar tenir deu anys menys.
Hauria estat capaç de suplicar.
-Comptem amb tu perquè ens ajudis a
evitar les discussions, estimada.
Havia vingut a donar-li la notícia
en persona perquè la Gaeriel comprengués la seva importància. Bakura
necessitava l'ajuda rebel per rebutjar els ssi-ruuk, però desairar el
governador Nereus podria provocar noves purgues.
-Comprenc. -Va passar les cames per
sobre del llit. Quant de temps havia passat des del seu últim passeig descalça
pel Parc de les Estàtues? -. Baixaré. Vestida.
Davant la seva sorpresa, la tia
Tiree es va asseure al seu costat, sobre el llit repulsor.
-L'atenció que et presta en Nereus
ens té preocupats, estimada -va dir, en to serè i confidencial -. Encara no ha
fet gran cosa, que nosaltres sapiguem, però aquest és el moment de parar-li els
peus.
-Estic d'acord -va contestar la
Gaeriel, alleujada de sentir les paraules de la seva tia.
-Et seuré amb la princesa Leia
Organa, llevat que alguna cosa faci malbé els meus plans.
En altres paraules, llevat que
l’oncle Yeorg tingués una altra idea.
-Potser podries convidar el senador
Belden.
Una cara amiga més, i una veu més
serena, facilitarien el treball.
La Gaeriel va badallar i es va
tendir al llit, però només un moment. Bakura la necessitava. Era una filla de
la societat, vinculada a l'Imperi, a Bakura i a la família Captison per les
seves obligacions.
Però no en aquell ordre, i no volia
viure de cap altra manera. Ja era hora de tornar a la feina.
-Ja són aquí, Luke.
-Ja vaig!
En Luke va enfonsar el cap sota el
raig d'aigua i es va fregar amb vigor. Mentre ajudava a ajustar les abraçadores
d'un motor, havia fregat la vora d'una dutxa lubricant. És que el dia no anava
a acabar-hi mai?
Es va dir que havia de deixar de
protestar com C3PO, però havia somiat amb una dutxa llarga i relaxant en una
banyera passada de moda. Després de créixer en el desert de Tatooine, mai es
cansaria de la pluja, o d'una banyera plena d'aigua. Per desgràcia, la Leia
havia sortit a rebre'l a la porta per comunicar-li la invitació a sopar.
-Els donaré llargues.
La Leia va tancar el comunicador.
En Luke es va vestir de blanc a
corre-cuita, i després es va reunir amb Han i la Leia a l'habitació central. La
Leia, resplendent en un vestit llarg vermell que deixava una espatlla al
descobert, i Han vestit amb un elegant uniforme negre setinat, amb vores
platejades d'estil militar. En Luke es va preguntar on, i en quina aventura
anterior a l'Aliança, havia trobat aquella indumentària.
Després, la Leia va exhibir la seva
mà dreta, oculta fins llavors a la seva esquena. Una polsera massissa, feta a
base de llargs circells arrissats, penjava del seu canell. Captava la llum i
l'enviava en totes direccions.
La jove va moure el cap d'un costat
a un altre.
-El cap Ewok me la va regalar. Vaig
intentar negar-me. Tenen tan pocs metalls... Era un tresor de la tribu, sens
dubte, i d'un altre planeta. Però van insistir.
En Luke va comprendre. De vegades,
es feia necessari acceptar un regal excessiu, per no ofendre a qui l'oferia.
Chewie, immaculadament raspallat de
cap a peus, va sortir de la porta situada al costat d’en Luke. Una dona d'edat
incalculable que esperava al costat de la porta principal va retrocedir a
corre-cuita.
-Oh -va exclamar -. És un plaer
comptar també amb el seu... amic.
En Luke va mirar la Leia i en Han.
Va suposar que haurien discutit sobre la conveniència d'incloure a Chewbacca en
la invitació. Han havia guanyat la batalla, evidentment, però estava perdent la
guerra, perquè la Leia, amb el cabell esclafat contra el front per davant, però
caient-li solt per darrere, fins a la meitat de l'esquena, com un animal
alliberat, mirava a tot arreu, excepte al Han. Aquest no portava el
desintegrador a la vista. «L’ha ocultat -va suposar en Luke -. Vestit formal.»
-Anem-nos-en. –La Leia va tirar
enrere el cap -. És tard. Grava els missatges que arribin, C3PO.
La seva escorta els va conduir fins
a la planta baixa, en lloc de l'aeròdrom de la teulada. Un vehicle blanc
repulsor tancat els esperava, ja en marxa, en un garatge de l'autopista radial
est. Van pujar. El xofer va estabilitzar el pes del vehicle i van partir.
En Luke va mirar a tot arreu mentre
el vehicle corria prop del terra. Un parell de llums blanc-i-blavoses brillants
flotaven en l'aire sobre la cantonada del carrer, que semblava ser del mateix
to blanc blavós. Però la pedra blanca reflectiria qualsevol color. En un punt
situat entre torres altes, un torrent continu de vehicles aeris volava en angle
recte a la seva avinguda. Tot just passar sota ells, l'escorta va torçar a
l'esquerra per una avinguda que es corbava per seguir els cercles de la ciutat.
En Luke va estirar el coll. Els
llums d'aquella zona eren càlides i grogues, no blanc-i-blavoses, però en
aquell mateix moment l'escorta es va endinsar en un curt camí que desembocava
en un pòrtic flanquejat per columnes que brillaven tènuement. Darrere del
pòrtic, en Luke va veure un enorme edifici, construït de blocs de pedra blanca,
més baix que els gratacels de Salís D’aar, una mansió particular enclavada al
centre de la ciutat, en un planeta on els amuntegaments semblaven ser la norma.
Va desitjar poder escapar durant el sopar i veure com se les arreglaven per
omplir tantes habitacions.
Un home i una dona vestits amb
vestits de salt militars verd fosc, potser relíquies de la Bakura pre-Imperial,
van obrir les portes del vehicle i es van quedar a un costat.
En Luke va sortir el primer i va
passejar la vista al seu voltant. Tot semblava en ordre.
Va cabotejar de cap per sobre del
cotxe en direcció d’en Han En aquells moments, la Leia i Chewbacca també havien
sortit.
-Ja han arribat -va exclamar una veu
femenina des de les columnes del porxo -. Benvinguts.
Va sentir el pànic de la Leia. Va
portar la mà cap a la seva espasa i va analitzar el porxo, a l'aguait de
qualsevol perill possible.
El primer ministre Captison, vestit
amb una túnica militar verd fosc, solcada per galons daurats des de les
xarreteres fins a la faixa de la cintura, es va inclinar davant la Leia.
-La meva dona, Tiree -va dir.
Una figura adornada amb lluentons i
vestida de fosc es va acostar. La senyora Captison portava una túnica negra
proveïda de caputxa, llarga fins a terra, sembrada de diminutes comptes com
joies, i no s'assemblava de cap manera a Darth Vader..., tot i la capa negra.
-Tiree, et presento...
La Leia va saludar la dona, mentre
s'esforçava visiblement per calmar el seu pànic. En Luke va arrugar les celles.
Aquella preocupació per en Vader estava fent efecte en la jove.
Les presentacions de Captison van
deixar clar que la presència de Chewbacca els havia agafat per sorpresa. La
Leia es va recuperar i va mirar en Han, però la senyora Tiree Captison feia
l'efecte d'estar complaguda. Va recolzar una mà sobre un dels enormes braços
d’en Chewie i va anunciar:
-Entrem. Tot està a punt.
La Leia va fer cas omís d’en Han i
va agafar el braç del primer ministre Captison. En Luke va veure i va notar que
en Han s’encrespava.
-Tranquil -va murmurar, mentre
seguien la Leia -. Fes gala del teu encant.
En Han va aixecar el cap.
-Encant -va remugar -. Bé.
A banda i banda del passadís
interior corria una altra filera de lluents columnes de pluja, similars a les
de la càmera del Senat i de l'exterior de la mansió, però més estretes.
Darrere de les columnes,
enfiladisses florides cobrien les parets de pedra blanca irregulars.
La Leia es va aturar a tocar una
columna de pluja, i després va somriure a Captison.
-No hi havia vist una casa tan
bonica des que vaig sortir d’Alderaan.
-Aquesta casa va ser construïda pel
capità Arden, fundador de la ciutat. Esperi a veure la taula que el meu avi hi
va afegir.
Va arquejar una cella blanca.
En Luke va obligar al Han a demorar
uns passos.
-Només és política.
-Ja ho sé. No m'agrada. Que em donin
una baralla justa.
Van seguir la Leia a l'entrada d’un
menjador envoltat per arbres d'interior, les branques penjaven i s'agitaven.
Parets de pedra cobertes d’enfiladisses circumdaven els arbres, i en el centre
va albirar una taula gairebé triangular, de vores rectes per situar seients de
més.
Després va abaixar la vista. Aigua
verd blavosa ondulava sota el sòl transparent. Llums submarines llançaven
mòbils ombres de peixos i, de tant en tant, la d'un ésser semblant a una serp.
Per fi, al mig de la taula s'alçava
una cadena muntanyosa en miniatura, delicadament tallada en algun mineral
translúcid i il·luminada des de dins, com les columnes de pluja. Diminuts rius
blaus descendien per les vessants.
El costum intuïtiu li va recordar
que havia de sondejar la sala a la recerca d'intencions hostils. Enmig de la
taula, va sentir...
Ella. O potser hi havia dues dones
al planeta capaces d'electritzar-lo sense ni tan sols veure-les. Ja s'havia
assegut, amb la vista apartada de la porta.
-Encantador -va murmurar la Leia.
La senyora Captison va mirar enrere.
-Gràcies, estimada.
Va entrar a la sala, es va treure la
capa i la va lliurar a un criat que semblava caminar sobre l'aigua. Els arbres
alineats al llarg de les parets van alçar les branques, com si fossin braços.
En Luke es va preguntar si els moviments de la dona o algun altre indici els hi
enviaven cap senyal, i si es tractava en realitat d'arbres flexibles, algun
tipus d'animal primitiu, o artificials.
En Luke va avançar, arrossegat
gairebé contra la seva voluntat. Els criats humans es van allunyar de la taula
(encara no havia vist ni un sol androide), després de reordenar els seients per
acomodar en Chewbacca. Captison va escortar la Leia fins a una cadira contigua
a la seva, en un costat. La senyora Captison va ocupar l'altra cadira d'aquell
extrem. Un ancià que portava un vocoder al pit (En Luke es va adonar que era el
senador Belden) ja s'havia assegut al costat de la dona, en aquell racó.
-Al seu costat, estimat -va dir la
senyora Captison a Chewbacca.
En Luke va somriure, tot i estar
distret. «Estimat» no era una paraula que hagués aplicat a un wookiee.
Chewbacca va inclinar el cap i va llançar una suau riallada. Li havien
habilitat gairebé una banda sencera de la taula. No hi havia cadires
repulsores. L'ambient era antiquat i formal.
-Bon treball el d'ahir -va dir
l'ancià al Luke -. Permeteu-me felicitar-lo. Ens disposàvem a fugir als turons
quan vostès van arribar.
En Han es va asseure al costat de la
Leia, en el segon lloc de la cantonada. Al Luke només li va quedar una cadira,
a l'esquerra d'aquell centelleig en la Força. Es va asseure, va arreplegar
serenitat i va mirar a la seva dreta.
La Gaeriel Captison estava asseguda
tan apartada d'ell com li era possible. Un xal daurat centellejant cobria les
seves esvelts espatlles, sobre un vestit verd fosc.
-La nostra neboda la Gaeriel,
comandant -va anunciar el primer ministre -. No estic segur que la hi presentés
a la cambra del senat. Massa presses.
-Tranquil, oncle Yeorg -va dir la
dona. Abans que en Luke pogués saludar-la, es va girar cap en Chewbacca -. Si
prefereix seure al costat del seu amic, estaré encantada de canviar-li el lloc.
En Luke va suggerir subliminarment
en Chewie que es quedés on era. El wookiee va esbufegar.
-Diu que li agrada el seu lloc -va
traduir-li en Han -. Vagi amb compte, senyora Captison. L'amistat dels wookiees
dura tota la vida.
-Serà un honor.
La dona va ajustar un triple
enfilall de joies blaves sobre el seu cosset daurat.
En Luke es va jurar no mirar en
direcció a la Gaeriel fins que s'hagués solucionat l'assumpte del canvi de
seients. Quan les converses es van generalitzar, va girar-se cap a ella.
Sorprès, es va fixar amb més atenció. La senadora Gaeriel Captison tenia un ull
verd i un altre gris. Els va aclucar.
- Com està, comandant Skywalker?
-Ha estat un dia molt dur -va
contestar en veu baixa.
Va reduir la consciència de la Força
per impedir que el sabor seductor de la presència de la jove monopolitzés la
seva atenció. L'entrada d'un altre grup li va robar l'oportunitat de seguir
parlant. El governador Nereus, flanquejat per un parell de milicians uniformats
de negre, es va encaminar a la tercera cantonada de la taula i van prendre
seient. Els seus milicians es van posar ferms darrere d'ell a l'uníson, i
després van adoptar la posició de descans.
Tot semblava horriblement formal...
i quelcom feia olor de meravella. L'estómac d’en Luke va rugir, i es va sentir
més que mai un noi de camp. «Fantàstic -va pensar -. Només em faltaria posar-me
en ridícul davant de tota aquesta gent... i posar en un compromís la Leia.»Tant
de bo li hagués ensinistrat en les funcions diplomàtiques, com els sopars
oficials. Hi havia una treva en joc.
-Bona nit, Captison. Altesa.
General. Comandant. -El governador va dirigir un somriure untuós a l'altre
extrem de la taula -. Bona nit, Gaeriel.
L'arribada de la sopa va fer la
resposta innecessària. Quan en Luke va poder parlar de nou, el senador Belden
havia entaulat conversa amb la senyora Captison, la Leia i el primer ministre
(bé: la Leia es treballaria a Belden i als Captison). El governador Nereus es
va inclinar cap enrere perquè un dels seus guardaespatlles murmurés alguna cosa
a cau d’orella. Els ulls d’en Han no s'apartaven de la Leia.
Només la senadora Gaeriel Captison
estava lliure per conversar. En Luke va respirar profund, res a perdre, res a
guanyar.
-Segons sembla, alberga idees
preconcebudes molt fortes sobre els Jedi.
Els misteriosos ulls de la jove van
parpellejar. Lleus arrugues van aparèixer en el seu front.
-Aquest matí -es va apressar a
continuar en Luke -, a la cambra del senat, em vaig esforçar a esbrinar qui
desitjava treballar amb l'Aliança. No puc negar-ho.
-Sóc una diplomàtica imperial
experimentada, comandant. -Es va dur un tovalló de fil a la boca i va desviar
la vista cap en Belden -. És possible que alguns dels altres siguin
simpatitzants de la Rebel·lió. I estiguin equivocats.
Necessitava parlar amb el senador
Belden.
-Volem ajudar-los a lluitar contra
els ssi-ruuk -va dir amb suavitat -. Aquest matí vaig passar dues hores a la
guarnició, discutint d'estratègia amb el comandant Thanas. Ell ha acceptat la
nostra presència, temporalment. Vostè no pot, ni pel bé del seu poble?
-Agraïm la seva ajuda a l'Aliança.
En Luke va baixar la cullera i va
assajar un acostament directe.
-Potser pensi que puc llegir la seva
ment, senadora Captison. Només puc sentir les seves emocions, i només quan ho
intento. La major part del temps visc com qualsevol de vostès.
-No és això -va admetre la jove,
però en Luke va percebre que alguna cosa en el seu interior s’asserenava. Va
joguinejar amb un penjoll esmaltat que penjava sobre el seu escot, subjecte a
una cadeneta d'or -. Tinc... dificultats religioses amb la seva espècie.
Allò el va colpejar com una puntada
a l'estómac. Ben i Yoda li havien ensenyat que la Força abastava totes les
religions.
- I l'Aliança? -Va preguntar.
-Té raó. De moment, ens cal tota
l'ajuda que puguem aconseguir. -Va tancar la seva petita mà sobre la taula -.
Perdoni si semblo desagraïda. Els ssi-ruuk ens han aterrit, però a la llarga,
acceptar la seva ajuda podria donar lloc a desagradables repercussions.
-Com el que va passar a Alderaan -va
dir en Luke en veu baixa -. Comprenc. L'Imperi governa mitjançant la por.
La jove va contemplar el seu plat de
sopa. En Luke va projectar la Força i va percebre una agitació, com si
s'esforcés a trobar la resposta adequada.
-Em sap greu -va dir en Luke -.
Perdoni els meus modals. No vaig ser educat per ser diplomàtic.
-Quin alleujament.
La Gaeriel va esbossar un somriure
encantador i subtil. En Luke va desplegar el seu autocontrol contra els vents
invisibles de la Força i es va capbussar en la seva presència. Capes i capes:
les profunditats vivents del bosc d'Endor, la calor envoltant d'una nit a la
sorrenca Tatooine, l'hipnòtic centelleig de les profunditats de l'espai...
«Banalitats!», Es va retreure. Els
criats van portar el plat principal, compost per diminuts crustacis verds i
verdures desconegudes, acompanyades per bols plens d'un cereal bru blavós. En
Luke va lloar les verdures, els rius bessons i els peixos que nedaven sota els
seus peus, i va tractar de felicitar-la per la seva indumentària. La jove es va
mostrar cortesa però distant, fins que en Luke va preguntar, mentre els criats
retiraven els plats i els bols:
-El senador Belden m'agrada. És amic
de la seva família?
-Sí. Des de fa anys, malgrat les seves
extravagàncies.
Un amic íntim, evidentment. Tot
d'una, el tens llavi superior de la Gaeriel es va relaxar. Va agafar una
ampolla dreta al costat del centre de taula i va abocar unes gotes taronja
pàl·lid en el diminut vas que en Luke tenia davant.
-Proveu això.
Una resposta, per fi. Picat per la
curiositat, va donar voltes al got. El líquid es pegava al vidre com xarop.
-Endavant. -La jove va arquejar una
cella -. No és verinós. El nostre millor producte local. Si ho rebutja,
insultarà a Bakura.
Es va servir una quantitat igual i
la va beure.
En Luke la va imitar. El líquid es
va transformar en foc, que va abrasar la seva boca i gola. Després va percebre
el seu sabor, com flors selvàtiques embriagadores barrejades amb la fruita més
dolça que havia provat en la seva vida.
Els seus ulls van refulgir. Era obvi
que la Gaeriel no s'havia perdut ni una mica de la seva reacció.
- Què és? -Va xiuxiuejar.
Va alleujar la seva boca amb un glop
d'aigua.
-Nèctar de namana. Una de les
nostres principals exportacions.
-No m'estranya.
- Més?
La jove va estendre el braç cap a
l'ampolla.
-Gràcies -va somriure -, però no. És
una mica fort per al meu gust.
La Gaeriel va riure i va omplir el
seu got, sense fer-li cas.
-És probable que d'aquí a poc es
proposi un brindis.
Si el governador Nereus no
s'oposava.
-Això espero.
La senadora li va passar un plat
transparent de bombons groc ataronjats.
-Potser prefereixi provar la namana
d'aquesta manera.
En Luke va deixar caure una en la
seva llengua. Sense el foc del nèctar, el seu sabor exòtic va relliscar
suaument per la seva gola. Flors tropicals... Una mica d'espècies... Va tancar
els ulls i va examinar les sensacions que causava...
Va obrir els ulls de sobte.
-Què ràpid -va somriure la Gaeriel
-. La namana, un cop engolida, produeix una lleu sensació de plaer. La majoria
de la gent no s'adona immediatament. Se sent bé, però sense saber per què.
- Provoca hàbit?
La jove va ocultar un floc de
cabells darrera l'orella.
-Tots els millors dolços de la
galàxia provoquen hàbit. Vagi amb cura.
Va decidir deixar de banda els
bombons, amb l'esperança que les seves galtes no es veiessin tan ardents com
les sentia. De tota manera, donava la impressió que la Gaeriel s'havia obert.
-Se suposa que no he de parlar
sobre... rumors -va dir en veu baixa, i va ajupir el cap -, però no hem rebut
resposta de la seva Altesa Imperial. Des que sol·licitem la seva ajuda, i el
que va dir vostè aquest matí es va filtrar als mitjans de comunicació. Segur
que ha mort?
Una inopinada hostilitat va
esgarrapar al Luke des de la dreta de la Gaeriel. En Luke va veure que el
governador Nereus l'estava mirant. «Gelós?», Es va preguntar. Hi hauria forjat
plans sobre la Gaeriel?
Va parlar en un murmuri.
-L'Emperador era poderós en la
Força. Si més no, vaig percebre la seva mort.
La qual cosa era veritat, d'alguna
manera.
Davant la seva sorpresa, la jove va
empal·lidir.
-No sabia això de... Sa Majestat.
El governador es va tornar cap a
Chewbacca. En Luke va baixar la guàrdia.
- No només als Jedi? -Va murmurar a
la Gaeriel -. La seva religió condemna a qualsevol que sigui poderós en la
Força?
Què diria ella si sabés que
l'emperador gairebé l’havia matat? «Més tard -es va dir amb fermesa -. Sols.»
Es va imaginar defensant els Jedi i apuntant un dit acusador cap al seu volgut emperador.
-Bé, un moment d'atenció.
La veu d’en Han es va alçar sobre
l'assossegat remor de converses.
El governador Nereus va posar els
seus braços sobre la taula.
-No estic acostumat a sopar amb
alienígenes, general -va dir -. Altesa, senadora Organa, qüestiono el seu bon
gust al seure un wookiee a la taula aquesta nit, quan Bakura està lluitant per
la seva supervivència contra alienígenes.
En Luke es va posar en tensió.
La Leia va enrogir.
-Si vostè... -Va començar.
- Creu que només els humans...?
Chewie va interrompre en Han amb una
sèrie de brams i udols. En Luke es va tranquil·litzar, notant que Chewie havia
controlat el seu temperament. El wookiee hauria pogut bolcar la taula, només
per entrar en calor.
-Perdonin -va dir en Han, sense que
el seu to delatés el menor penediment -. El meu copilot no vol que discuteixi
en nom seu, però ha dit alguna cosa que tots vostès haurien de sentir. Els
ssi-ruuk van a la caça dels humans, com ja saben. Si ens envaeixen, Chewie
corre menys perill que nosaltres. -Han va agitar la cullera en l'aire per
abastar a tots els reunits. Chewie va bordar quan Han va callar, i aquest va
somriure -. Sí. El pitjor que podrien fer seria matar-lo, ja que no volen
wookiees per les seves bateries d’androides.
Chewie va udolar una vegada més.
Chewie va udolar una vegada més.
-Diu -va traduir en Han -que si
necessitessin a algú per portar un missatge a les seves naus, ell es
presentaria voluntari.
-Oh, sí -va dir en Nereus en to
burleta -. Una idea excel·lent, general, però l'idioma ssi-ruuvi mai ha estat
traduït, i l'Imperi no tracta amb... alienígenes.
Només com a esclaus, va afegir en silenci en Luke.
- No ha estat traduït? –En Han es va
inclinar sobre els seus coberts -. Mai és una paraula molt forta, governador.
La Gaeriel va parlar des de la dreta
d’en Luke.
-No que nosaltres sapiguem -va
explicar -, però si ha estat traduït en un altre lloc, de poc ens servirà aquí.
-I dubto que el wookiee el pugui
aprendre -va anunciar triomfalment en Nereus -, ja que els wookiees mai han
estat capaços de dominar el llenguatge humà. Xiulets, refilades... Igual que
una bandada d'ocells. Per això els anomenem «Flautes».
-Governador -va parlar la Leia des
del seu extrem de la taula -, potser podrà oferir-li els serveis del meu
androide de protocol, C3PO. Domina uns sis milions d'idiomes.
En Nereus va llançar una breu
rialla, molt similar a un grunyit.
- Enviar a un androide i un
alienígena en representació de l'Imperi? Mai.
La Leia no va contestar. Chewie va
creuar els seus grans braços i es va reclinar a la cadira. El seu llenguatge
corporal expressava clarament «No aniré enlloc». Han va somriure al centre de
taula.
-Una cosa més -va dir en Nereus -.
Qualsevol persona que animi als bakurans a la sedició, en públic o en privat,
serà detinguda i expulsada. M'he expressat amb claredat?
-Sí, governador -va replicar la Leia
amb fredor -, però vull formular una pregunta. Segons la gravació que ens va
passar al senat, els ssi-ruuk han vingut perquè el seu emperador els va
convidar. Pot explicar-ho?
En Nereus va alçar el cap.
-No presumeixo d'endevinar les
intencions de l'emperador, Altesa.
-Potser va pensar que podia
conquistar-los -va suggerir en veu alta Belden.
En Han va bressolar la seva cadira
adornada.
-Potser li sobraven presoners i
volia vendre'ls-hi.
En Luke va tenir una inspiració.
-En part -va dir en veu alta. Totes
les cares es van tornar cap a ell, algunes amb curiositat, altres amb
reprovació -. Què fa qualsevol granger amb el seu producte?
La Gaeriel va arronsar les
espatlles.
-El lliura a un processador, a canvi
d'una part dels aliments processats. -Gràcies,
oncle Owen -. Palpatine volia androides de combat. Són més manejables que
els seus caces TIE..., i estan molt ben protegits, tenint en compte la seva
grandària.
-És veritat -va admetre en Nereus -,
segons m'han dit.
-Bé, nosaltres els hem vist. –La
Leia va alçar la barbeta -. Molt de prop.
Ningú va parlar durant diversos segons. A poc
a poc, les converses es van reprendre.
En Han es va acostar a la Leia. En
Luke amb prou feines va sentir:
-... però això no ens condueix a cap
lloc, Altesa. Anem a dormir una mica.
Només va sentir unes poques paraules
de la resposta.
-He de passar... Ministre Captison.
Un murmuri en la seva oïda dreta el
va sobresaltar.
- Aquest home és el consort de la
princesa? -Va preguntar la Gaeriel.
Es barallen com a tal.
-Crec que sí. -En Luke va mirar al
Han.- És una mica sòrdid, però el millor amic que ningú pugui tenir. Alguna
vegada ha conegut algú semblant?
-Bé... -La jove es va ajustar el seu
xal, que havia deixat al descobert una espatlla blanca -. Sí.
Estaven a meitat de les postres, una
cosa freda amb sis capes que sabien a nous, quan un milicià imperial va
irrompre a la sala. El soldat va tocar l'espatlla del governador Nereus i el va
conduir a l'exterior.
- Què passa, segons la seva opinió?
-Va murmurar en Luke a la Gaeriel.
Ella els va seguir amb la mirada.
-Aviat ho sabrem.
El governador va tornar al cap de
cinc minuts, traspuant nerviosisme i por. La Gaeriel també ho va notar.
-Ha passat alguna cosa molt greu,
Excel·lència.
En Luke va parlar amb una veu que es
va sentir en tot el menjador. Les converses van emmudir.
En Nereus va respirar fondo. Després
va mirar al Luke amb expressió contrariada.
-Era un comunicat personal de
l'almirall Prittick. Els ho vaig a repetir. -La seva veu estrident va adquirir
un timbre acerat -. El seu missatge confirma les afirmacions dels rebels. La
segona Estrella de la Mort ha estat destruïda, i es dóna per mort l'emperador
Palpatine..., i també a Lord Vader. La flota s'està reagrupant prop d’Annaj.
La Leia va assentir.
- Ens creu ara? -Va preguntar -. El
comandant Skywalker els va veure morir.
La Gaeriel es va encongir.
-Jo no el vaig matar -es va afanyar
d’aclarir en Luke, posant les dues mans sobre la taula -. Lord Vader el va
matar..., i va morir per això. Jo estava presoner.
- Com va escapar?
El senador Belden es va inclinar cap
endavant, somrient com un vell ós bel·licós, ansiós d'intercanviar relats.
-Després de la mort d’en Palpatine,
el caos es va apoderar de l'Estrella de la Mort. Patia els efectes d'un atac.
Vaig arribar a una base de llançadores.
Va mirar de reüll a la Gaeriel.
Projectava fàstic, estupefacció i l'esforç per eliminar-los.
El primer ministre Captison va
bolcar la seva cadira quan es va aixecar.
- Això significa que no hi haurà ajuda
de l'Imperi?
El governador Nereus va fixar la
vista en Luke. Per una vegada, no va percebre duplicitat. Malgrat la seva
serenitat externa, l'home estava mort de por.
-Crec que la flota imperial està
massa ocupada reunint naus per enviar tropes als planetes del Límit -va dir.
-Un dels motius que ens van impulsar
a venir -va afegir la Leia.
-Els vam donar una bona pallissa -va
rematar en Han
L'hostilitat es va percebre al llarg
i ample de la taula. Fins la Leia es va encongir. Un criat va aixecar la cadira
de Captison, que va tornar a seure.
El governador Nereus va moure el
cap.
-Princesa Leia -va dir, mentre
s'incorporava -, si les seves tropes desitgen col·laborar amb les meves, sota
una treva, necessitem la seva ajuda.
La Leia va quadrar les espatlles.
- Una treva oficial, Excel·lència?
-Tan oficial com estigui en la meva
mà.
Al Luke li va semblar una evasiva,
però va ser suficient per satisfer la Leia, que es va aixecar i va estendre la
mà. La polsera massissa va brillar al canell; va fer la impressió d'afegir el
pes de molts sistemes estel·lars a la seva encaixada. Era un esforç massa gran
per a tots dos bàndols, literalment i figuradament. Per primera vegada, rebels
i imperials s'unien per combatre un enemic comú.
En Nereus va envoltar la petita mà
de la Leia amb la seva, enguantada i enorme. Després va alçar el seu got.
-Per les aliances extravagants.
La Leia va aixecar el seu got.
Belden i Captison la van imitar. En Luke es va armar de valor i va aferrar amb
força el seu got.
-Rebutjar els ssi-ruuk no serà fàcil
-va dir. Ni tornar a beure aquell beuratge -. Serà necessària la col·laboració
total de les nostres forces.
-En efecte -va corroborar en Han -.
En cas contrari, acabarem impulsant androides ssi-ruuvi. Tots junts.
La Gaeriel es va estremir i va
acostar el seu got al d’en Luke. El mil·lilitre que aquest va engolir va
abrasar els seus intestins.
Els comensals van començar a
acomiadar-se dels seus companys de sopar. En Luke, sense ganes de marxar, va
aspirar una profunda glopada de la presència de la Gaeriel. Preocupada?
- Què passa? -Va preguntar.
Ella no havia de voler que prolongui
la seva estada. Era demanar massa.
-Si el governador Nereus ja no pot
comptar amb una Estrella de la Mort -va xiuxiuejar la noia, amb la vista
clavada al vell mig de taula -, haurà de confiar en amenaces més vulgars.
Una probabilitat molt realista. En
Luke es va acariciar la barbeta.
-Si no fos pels ssi-ruuk, es
produirien purgues?
Les galtes de la Gaeriel van
empal·lidir.
- Com sap...?
No va acabar la frase.
Tampoc era necessari.
-El procediment imperial habitual.
Ho hem vist en altres planetes.
Va donar la impressió que la Gaeriel
es replegava uns moments. A l'altre costat de la taula, en Han i la Leia es van
aixecar i van caminar en direccions oposades. Cap semblava molt feliç.
Una baralla més.
Una baralla més.
- Està segura que creu en l'Imperi?
-Va murmurar en Luke.
La Gaeriel va arrufar les celles.
Els seus ulls bicolors van parpellejar. Va engolir un últim glop de nèctar de
namana i es va aixecar.
-Es tracta d'un equilibri. Totes les
coses contenen la llum i la foscor. Fins als Jedi, suposo.
-Sí -va xiuxiuejar en Luke. Si la
vetllada pogués prolongar-se una setmana... ¡Digues-li
que vols tornar a veure-la! Era un suggeriment d’en Ben, o la seva pròpia
impetuositat? -. Podríem acabar aquesta conversa demà?
-Dubto que tinguem temps.
La Gaeriel li va oferir la mà, amb
un posat elegant, però sincer.
No havia vist aquell oficial
imperial besar la mà de la Leia? No era el gest apropiat en aquell moment?
Va apostar fort i es va portar
aquella mà cap als llavis. Ella no la va apartar. Feia olor de bombons de
namana. A corre-cuita, abans que els seus nervis li traïssin, en Luke va
aixafar els seus llavis contra els seus artells. Es va sentir com un
trompellot, però no va tornar a intentar-ho.
Ella va estrènyer els dits sobre la
seva mà, es va deixar anar i va caminar cap al senador Belden. En Luke es va
quedar petrificat. Es va fregar la mà i va intentar imaginar la Gaeriel com una
part del seu futur.
Per la Força, trobaria temps per acabar aquella conversa
l'endemà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada