La Treva De Bakura (V)

Anterior

5

La senadora imperial bakurana Gaeriel Captison estava asseguda, sense parar de remoure els peus i d’improvisar configuracions amb les tecles del seu tauler. Sota un sostre enllosat que s'alçava fins a un punt situat sobre el seu centre, la càmera del Senat Imperial Bakurà estava en silenci, excepte per un tènue degoteig procedent de quatre columnes de pluja translúcides que s'alçaven a les cantonades, amb una alçada de dos pisos. Els canals de la teulada conduïen l'aigua de pluja fins a les columnes. Il·luminades des de baix, brillaven amb el batec líquid de la biosfera de Bakura.

La Gaeriel havia sortit a la pluja aquell matí per veure-la repicar sobre les fulles de pokkta ballarines, deixant que amarés la seva pell, cabell i roba. Va aspirar una profunda glopada de l'aire humit i sedant de Bakura, i va enllaçar les mans sobre la taula. Centre Imperial era ara l'únic planeta on un estudiant podia dur a terme treballs de postgrau sobre l'art de governar, un dels mitjans emprats per l'emperador per aconseguir que la seva filosofia s'introduís en els planetes dominats. Després de l'any obligatori d'adoctrinament en Centre, havia tornat el mes anterior. Confirmada ja en el càrrec senatorial que havia guanyat de jove, havia estat convocada a la seva primera reunió d'urgència.

Sobre l'escala situada a l'esquerra de la Gaeriel, l'enorme butaca repulsora del governador Nereus seguia buida. El Senat, on el poder disminuïa cada any que passava, esperava en Nereus.

Al peu de l'escala, hi havia un parell de taules en el llarg nivell intermedi de la Gaeriel, en un tercer, més baix, dues taules interiors delimitaven un espai obert. Orn Belden, el senador de major antiguitat, va agitar un dit des de la taula central.

- És que no ho veu? -Va grallar Belden el senador Govi -. Comparats amb els sistemes que l'emperador vol realment controlar, les nostres naus i serveis són... Bé, les naus són més velles que jo, i els serveis compten amb pocs homes. Pel que fa al personal, som un abocador...

-Tothom dret! -va bordar una veu, prop de la porta de la cambra.

Un zelador vestit amb casaca i calces violetes al vell estil va colpejar el sòl encatifat amb l'extrem d'una vara. La Gaeriel va tornar a posar-se les sabates i es va aixecar, juntament amb els altres trenta-nou senadors. Només els Guàrdies Imperials van saludar. La dona va confiar que la sessió no signifiqués més impostos, sobretot ara, amb l'amenaça dels ssi-ruuk planant sobre els seus caps.

El governador imperial Wilek Nereus va entrar a la sala, flanquejat per quatre milicians de la Marina tocats amb cascos negres. Van recordar a la Gaeriel escarabats de llargues potes. El governador Nereus portava un uniforme especialment dissenyat, ple de galons i cordonets daurats, la jaqueta curta el feia semblar un fus des de les espatlles a la cintura, i els guants negres de pell li havien guanyat la fama de llepafils. Els seus trets eren durs, a excepció dels llavis efeminats, i caminava amb la remenada típica dels imperials.

-Seguin! -va dir.

La Gaeriel es va allisar la seva llarga faldilla blava i es va asseure. El governador Nereus va seguir dret prop de l'entrada. Més alt que ningú, utilitzava la seva alçada per intimidar. A la Gaeriel sempre li havia caigut malament, però havia après a tolerar-lo en part després dels anys passats a Centre Imperial..., per comparació.

-No els robaré molt de temps -va dir l'home -. Sé que la pacificació de les seves circumscripcions els manté molt ocupats. Alguns de vostès ho estan fent molt bé. D'altres, no.

La Gaeriel va arrufar les celles. Els habitants de la seva circumscripció havien abandonat el treball per excavar refugis, però almenys es tractava d'una activitat productiva. Va desviar la vista cap al seu cosí, el primer ministre Yeorg Captison. A Salís D’aar, Captison es dedicava a sufocar els disturbis, i feia servir la policia bakurana per impedir que en Nereus enviés milicians de la guarnició.

En Nereus va alçar una mà enguantada per fer callar els murmuris. Quan va recuperar-hi l'atenció, va girar a poc a poc el cap i va estossegar.

-Les naus de l'Aliança Rebel han arribat al sistema de Bakura.

La Gaeriel va sentir un calfred. Rebels? L'Imperi no tolerava la dissidència. Després que Bakura s'integrés en l'Imperi, tres anys abans, dues rebel·lions de menor importància havien estat aixafades amb gran eficàcia. La Gaeriel recordava massa bé aquell període. Els seus pares havien mort, sorpresos enmig d'una batalla entre insurgents i imperials.

Llavors, havia anat a viure amb els seus oncles. No esperava viure prou per veure una altra rebel·lió, i les sagnants purgues que seguien a continuació.

Potser aquells esvalotadors desitjaven la fàbrica de components per repulsors de la circumscripció de Belden. Podrien les forces d’en Nereus protegir Bakura dels guerrillers rebels i els ssi-ruuk?

En Nereus va escurar-se el coll de nou.

-El Dominant, l'únic creuer que ens queda, ha patit greus danys. A instàncies dels meus consellers, he ordenat a les nostres forces que es retiressin de la batalla principal per protegir Bakura. Sol·licito que donin la seva aprovació en aquesta ordre.

En Belden va redreçar el cap i va manipular l'amplificador que portava al pit.

- Es cobreix les esquenes, governador, per si passa alguna cosa irremeiable, i així poder acusar-nos? Em pregunto qui està contenint als ssi-ruuk.

No era prudent atreure l'atenció d'un governador imperial, però feia l'efecte que en Belden no tenia por. Potser si la Gaeriel tingués 164 anys, un segon cor protèsic i un peu a la tomba, tindria aquella valentia.

Va consultar l'hora. Hi havia promès al senador Belden que aquella nit visitaria la seva anciana dona. Clis, la infermera de la senyora Belden, es marxava a les 20.30, i la Gaeriel s'havia ofert en acompanyar-la fins que el senador Belden acabés la reunió del comitè. La coratjosa ment de la petita Eppie s'estava desgastant, amb només cent trenta-dos anys (desgastant? Havia començat a enfonsar-se tres anys abans). La devoció del vell Orn Belden i l'autèntic afecte d'uns pocs amics de la família, com la Gaeriel, la sostenien. L’Eppie havia estat la primera amiga «adulta» de la Gaeriel.

El governador Nereus es va passar una mà sobre el seu cabell negre. Intentava imitar els clàssics polítics de l'Antiga República, i utilitzava les amenaces mínimes necessàries per obligar-los a mantenir a ratlla la població. En conseqüència, havia erigit un nou ordre, lluny de les rutes de pas del nucli Imperial, amb un mínim de violència..., després de les purgues sagnants ocorregudes tres anys abans.

En Nereus va esbossar un pàl·lid somriure.

-L'acció que he ordenat es limita a impedir que els rebels ataquin Bakura.

- Qui va danyar el Dominant, els rebels o els ssi-ruuk?

-Encara no tinc informes complets, senador Belden. Segons sembla, la seva fàbrica, de moment, es troba fora de perill. Enviaré tres esquadrons de la guarnició per defensar-la.

La idea va desagradar a Belden. El primer ministre Captison va tornar a aixecar-se. Les muscleres verdes de la seva túnica van semblar surar a la part alta de la seva esquena, perfectament recta. La Gaeriel s'havia quedat sorpresa quan va veure el seu cabell blanc, en tornar de la universitat. La dignitat d’en Captison es va imposar a la ficció desplegada per en Nereus. Va fer lliscar dos dits sobre la ratlla dels pantalons: calma. Pel que sembla, Belden també es va adonar. Es va asseure a poc a poc, en deferència cap al primer ministre.

-Gràcies, senador Belden -va dir Captison -. És evident que, de moment, els rebels s'interposen entre nosaltres i els ssi-ruuk. Potser és el lloc més apropiat per a ells. -Va passejar la vista per la taula. Quaranta senadors, tots humans a excepció de dos pàl·lids Kurtzen de la circumscripció de Kishh, li van tornar la mirada. Igual que el Senat, el primer ministre Captison perdia autoritat cada vegada que es creuava amb els desitjos imperials -. Donem suport al governador Nereus -va dir sense entusiasme -i aprovem el seu ordre de retirada.

Es va dur a terme la votació. La Gaeriel va estendre el palmell obert amb la majoria. Només en Belden i dos més van tancar el puny.

La Gaeriel va sospirar. En Belden no era un seguidor de l'Equilibri Còsmic. No es resignava a creure que quan permetia al destí disminuir-lo, d’altres eren exaltats. La roda no parava de girar, i aquells que es humiliaven ara, rebrien un dia generoses recompenses.

-Gràcies pel seu suport –va roncar en Nereus. La seva escorta d'escarabats el va seguir quan va sortir.

La Gaeriel el va veure desaparèixer. Abans que hi arribés l'Imperi, un primer ministre i un senat governaven Bakura, i ni tres membres del govern es posaven d'acord sobre un programa. Quan la Gaeriel va començar a anar al col·legi, el curs durava mig any. Després, es va adoptar un ritme consistent en dos mesos de treball i un de descans. Més tard, algú va modificar de nou la situació. Si el govern no es posava d'acord sobre el calendari escolar, fins a un nen s'adonava que no es posaria d'acord sobre res. Com a filla d'un senador i neboda d'un primer ministre, havia estat al corrent d'interminables maquinacions i disputes sobre altres temes: justícia social, exportacions de components per repulsió i impostos.

El més important era que ni dos senadors s'havien posat d'acord sobre l'estratègia defensiva. En conseqüència, Bakura no va trigar a caure en mans de l’Imperi.

Va redreçar les espatlles. Potser aquesta conquesta tan fàcil explicava per què el governador Nereus amb prou feines havia efectuat modificacions en el govern original. L'experiència de la Gaeriel en Centre Imperial l'havia ensenyat a mantenir la boca tancada sobre el senat de Bakura. Alguns residents del sistema reaccionaven amb indignació al conèixer la seva existència.

La pau imperial va compensar a Bakura per l'autonomia que havia perdut, o això va deduir la Gaeriel a partir de la seva limitada experiència. Hi havia eliminat el caos i les lluites intestines civils, i expandit el comerç bakurà.

Tanmateix, els senadors de més edat dissentien, i quan hi parlaven en veu baixa, Gaeriel els escoltava.

I parlant de dissidents, seria millor que s'encaminés a l'apartament d’en Belden. Es va posar les sabates, una vegada més, i es va dirigir a l'aeròdrom de la teulada.

En Dev solia passar el temps que duraven les batalles en les estances del mestre Firwirrung, on treballava febrilment en el seu projecte de traducció. Així evitava sentir la por dels caces enemics quan resultaven atrapats pels feixos d'arrossegament. Avui, però, el mestre Firwirrung li havia demanat que portés safates amb menjar i un paquet de cubetes per a begudes al pont de comandament.

L'almirall Ivpikkis, molt ocupat a defensar les forces avançades, havia ordenat habilitar androides de combat addicionals, en lloc de reforçar el complement normal d'esclaus androides del Shnywirr, a excepció dels androides de seguretat que custodiaven el pont, de manera que en Dev va ocupar un lloc de servent molt diferent al seu treball habitual. El capità del Shnywirr es va mantenir apartat de la batalla, amb la finalitat de protegir vides Ssi-ruuvi i mantenir les línies de comunicació obertes, que s'estenien mitjançant una filera de balises subespacials fins a la flota principal.

Sempre que eren portats a bord presoners humans, en Dev experimentava un secret alleujament d’estar en la seva companyia..., però només per una estona. Els tecnificaven massa aviat, per enfocar la presència de la seva Força en androides de combat. No els negaria aquell goig pel bé del seu alleujament psicològic, però en secret (amb egoisme) l'entristia. Sense que els seus amos ho sabessin, de vegades projectava la Força durant les batalles i consolava les presències humanes. Amb un cert sentiment de culpabilitat, però sense poder evitar-ho, va projectar la Força...

I va tocar poder. Es va quedar immòbil, aferrat al seu carret repulsor. Algú, alguna cosa externa al Shriwirr, posseïa la força, serena i profunda, que sempre havia associat amb la seva mare. Els seus ulls es van humitejar. Hi hauria tornat a buscar-lo? Era possible? Havia sentit parlar de visitacions, però...

No. Si es tractava d'una presència humana, i l'humà no es trobava a Bakura, tenint en compte la proximitat, era la presència d'un enemic. D'altra banda, era molt més forta que la de la seva mare. Havia sentit comentar a l'almirall que un grup s'acostava, però aquest enemic el va impulsar a pensar en..., a casa seva. L'estrany estava concentrat en els combatents, però sense l'ombra de passió que en Dev sentia. Es va concentrar més en la Força. La seva semblança el cridava i el seduïa. Segons sembla, l’Estrany no va descobrir el seu sondeig.

En Dev va impulsar cap endavant el carret. No havia de pensar en allò. Va desitjar que la sensació no es repetís.

Va seguir avançant. Gairebé havia arribat al pont, quan un xiulet es va imposar al sistema d'alarma general. Emergència: als arnesos per reorientació.

En Dev va deixar anar el carret, sobresaltat. Es va capbussar per l'escotilla oberta més propera i va veure diverses hamaques d'emergència, penjades del sostre fins a la coberta. Enormes ssi-ruuk rogencs i petits p'w'ecks bruns s'anaven introduint en els arnesos. En Dev va veure un buit. Es va llançar cap a ell, va aferrar la corda vermella de l'extrem, la va estrènyer contra el seu estèrnum i va donar voltes per quedar envoltat. Més que mai, va envejar els gegantins cossos ssi-ruuvi. Prim i sense cua, va haver de donar mitja dotzena de voltes abans que la xarxa es tanqués al seu voltant.

Després, va tenir diversos segons per pensar en l'alarma. Per intentar recordar si aquell matí havia arreglat el niu de coixins. També hi havia deixat un carret carregat al passadís.
Pitjor encara, l'invencible Shriwirr va accelerar de manera inesperada per saltar a l'hiperespai. No havia de tractar-se d'una retirada. La victòria estava tan propera. Si...

La mampara propera es va transformar en coberta, i després en sostre. L'estómac d’en Dev va protestar enèrgicament. L'acceleració li va aixafar la cara contra sis capes de xarxes. Incapaç de subjectar-se a la coberta, va enfonsar els dits a la malla i va girar bojament. Va tancar els ulls i va resar perquè tot acabés com més aviat millor.

Quan la gravetat va tornar, el xiulet d'alarma va callar. Dev, marejat, va lluitar per desembolicar-se.

- Què passa? -Va preguntar un dels seus veïns -. No recordo una reorientació d'emergència des de Cattamascar.

Una inquietant veu familiar va contestar.

-Hem perdut un creuer. Gairebé tots els nous caces teledirigits han desaparegut. Hem de desaprofitar humans per protegir les naus restants. Caldrà analitzar la tàctica dels nouvinguts abans de prosseguir. Aquest grup és diferent. Tipus de nau diferents, estil de comandament diferent.

Estil de comandament? Tindria el nou grup un comandant immers en la Força? Potser un... autèntic Jedi, que havia completat la formació tot just iniciat per la seva mare?
Però l'Imperi havia exterminat als Jedi.

Sí, si l'emperador havia mort. Un veritable Jedi gosaria sortir a la llum.

Tot eren suposicions. En Dev va saltar per fi de l'hamaca. Davant d'ell, mirant-lo amb els seus líquids ulls negres, s'alçava el gegantí Ssi-ruu que portava a terme les seves consoladores «renovadors»: Sh'tk'ith, l'ancià a qui anomenaven respectuosament Escata Blava. L’Escata Blava procedia d'una raça ssi-ruuvi diferent a la d'en Firwirrung, de diminutes escates blaves brillants, rostre més estret i cua més llarga. La raça d’Escata Blava destacava al planeta natal com Firwirrung destacava en el militar.

Havia d’explicar a l’Escata Blava el que havia sentit..., però això significaria confessar el seu culpable costum secret. En Dev va parpellejar, amb la vista fixa a la coberta.

-Et saludo, ancià...

- Alguna cosa va malament? -Va preguntar Escata Blava.

Les seves negres llengües olfactives es van agitar i van assaborir l'aire. De tots els ssi-ruuk, era el més sensible als subtils canvis que experimentava l'olor dels humans a causa de la tensió.

-Aquesta enorme... tragèdia -va dir amb cautela en Dev -. Tants androides de combat perduts. Aquests pobres humans... La seva nova vida, la seva nova felicitat, tallades tan d'arrel. Deixa que plori als meus..., als altres humans, Ancià. Que trist haurà estat per a ells. Que trist.

L'audàcia de la seva mentida va provocar que tartamudegés.

Triples parpelles es van remoure. L’Escata Blava va llançar un grall gutural, l'equivalent ssi-ruuvi d'un «hummm» pensatiu. L’Escata Blava va tamborinejar amb les seves urpes davanteres i va contestar.

-Més tard. Després que hagis plorat els teus morts, vine’m a veure. Et renovaré per suscitar la teva felicitat.

-Gràcies, Ancià. -La veu d’en Dev es va trencar mentre retrocedia -. He de netejar el passadís. El treball em donarà temps per pensar.

L’Escata Blava va moure una urpa davantera a manera de comiat.

En Dev va fugir per l'escotilla, amb un sentiment de culpa com mai hi havia tingut. Hi hauria posat en perill a la força d'avançada? No, per descomptat. L'almirall Ivpikkis triomfaria. El problema més urgent per en Dev era esborrar del seu record aquell toc momentani, abans que l’Escata Blava el cridés i el convencés que confessés.

Les mampares estaven tacades de menjar fred, i la coberta de lloses grises sembrada de gots. En Dev va córrer cap a un armari de subministraments. Netejar era treball de p'w'ecks, però se sentia responsable.

Mai havia aconseguit enganyar a l’Escata Blava. No era una traïció amagar pensaments? Els seus amos l'havien salvat de la fam i la mort. Els devia tot.

No obstant això, mai havia tingut un motiu tan poderós. La seva ment havia tocat una ànima bessona. Encara no podia trair-la.

Va obrir l'armari de subministraments, va agafar una aspiradora i va córrer cap a la taca més propera. 

Següent