L’Aposta d’en Wedge (XXVI)

Anterior

26

L'estrèpit de metall colpejant metall i el xiscle de la porta sent arrencada dels seus rails va fer que Gavin girés el cap a la dreta. Més enllà d’Asyr va veure que la porta oposada per la que va venir la Fortalesa Imperial s'esfondrava, llavors una moto lliscadora sense conductor va entrar volant al magatzem. Els raigs de blàster volaven des de la porta i els dards d'energia escarlata passaven disparats des de motos lliscadores que entraven cap als soldats d'assalt.

Quan es va esvair el sobresalt i els soldats d'assalt van començar a tornar el foc, Gavin es va capbussar cap a la dreta i va agafar a Asyr Sei'lar. Ella va grunyir i li va esgarrapar l'esquena mentre queien, però ell la va sostenir i la va fer rodar cap a la vora del cercle i darrere de la runa. Un duros moribund, que tenia al pit un forat ennegrit al centre i flames al voltant, va caure sobre d'ells. Gavin el va apartar i es va apoderar de la pistola blàster que el duros havia deixat caure.

Gavin es va aixecar sobre un genoll i va disparar dos trets cap a un soldat d'assalt. Un va rebotar en l'armadura de la cuixa de l'home, marcant-li una ratlla negra, i l'altre li va passar entre els genolls. El soldat d'assalt es va girar, apuntant la seva carrabina blàster cap en Gavin. Oh, no, igual que a Talasea.

Una mà el va agafar per l'espatlla i el va tirar a terra. El foc del soldat d'assalt va tallar l'aire on Gavin havia estat i un raig va travessar la vora de la jaqueta d’en Gavin, però no va arribar a ferir-lo.

Havent deixat anar la seva espatlla, Asyr es va recolzar al voltant dels blocs de ferrocret rere dels quals es parapetaven i va llançar dos trets cap al soldat d'assalt. Els dos li van donar al tors, donant-li la volta i fent-lo caure a terra. Allà es va sacsejar i va temptejar matusserament els forats de la seva armadura, però no va tornar a aixecar-se.

Les sagetes d'energia vermelles i verdes s'entrecreuaven en l'aire, omplint el magatzem de pudor d’ozó, armadures foses, i carn cremada. Els canons blàster pesats de la Fortalesa bombaven raigs que metòdicament destruïen els nivells inferiors dels habitatges precaris. Els interiors ombrívols resplendien escarlata per un moment, llavors explotaven en mig de fum i pols. Els pisos superiors s'esfondraven sobre els inferiors, enterrant viva a la gent.

Gavin es va aixecar per disparar de nou, però Asyr li va donar una estrebada quan una moto lliscadora gairebé el colpeja.

-Mantingues el cap baix a menys que vulguis perdre-la.

-Fa un minut estaves planejant fer-me matar.

Ella li va somriure.

-Un intolerant no m'hagués salvat.

Gavin la va empènyer al costat amb la mà esquerra i va disparar una línia de raigs cap a un soldat d'assalt que treia el cap des del darrere d'unes roques.

-No podem quedar-nos aquí.

-Anem, corre cap a la porta oberta -Ella va rodar àgilment, es va posar dreta i va començar a córrer. Disparava de tant en tant en la direcció de la Fortalesa.

Ell no podia veure allò que els estava disparant a causa de la pols i el fum, però va córrer darrere d'ella i va disparar en la mateixa direcció. Uns raigs blàster responien grinyolant cap a ell a través de la mortalla, però cap va arribar a un metre d’encertar-lo.

Fins on Gavin podia percebre, el volum del foc blàster que es dirigia cap als soldats d'assalt grollerament excedia la quantitat que tornava d'ells. El que al foc imperial li faltava en volum, ho compensava amb exactitud i poder. A través del fum Gavin podia veure els raigs de les pistoles i carrabines rebotant en el blindatge de la Fortalesa mentre que el foc que tornava tacava el fum amb el color de la sang i feia explotar qualsevol cosa que tocava. La gent corria cridant, altres trontollaven i queien. Va buscar a algú que pogués reconèixer, però no va veure cap dels altres Murris entre els refugiats.

Va sortir fora al carrer i es va trobar abruptament tret del riu de gent que fugia i arrossegat cap a l'esquerra. Va forcejar per deixar-se anar el braç dret de la mà d'un altre home, llavors va somriure.

- Còrran?

- Jo també m'alegro de veure't, Gavin.

Asyr que estava dreta al costat d’en Nawara i Rhysati, va arrufar les celles.

- Gavin?

-És una llarga història -Gavin va mirar als altres reunits al costat de la porta. Entre ells, Shiel i Ooryl sostenien al devaronià, Dmaynel Kiph. La seva sang negra traspuava com oli d'una ferida a la cuixa dreta. Tots els altres semblaven estar bé.

- On és Aril?

Nawara va agitar el cap.

-No ho sé.

Còrran va mirar a la gent que sortia corrent del magatzem.

-És petita. Pot ser que no l'haguem vist.

Rhysati va assentir.

-Molts sullustans han passat fugint.

Gavin va brandar la seva arma.

-No podem deixar-la.

Una altra explosió va retrunyir des de dins del magatzem. Còrran es va allunyar de l'obertura.

-La Fortalesa està pujant. No podem tornar a entrar.

Una runa de maçoneria repicaven a la jaqueta d’en Gavin i li picaven a la cara. Volia capbussar-se de nou en la lluita, però l'abdomen va començar a bategar-li allà on un soldat d'assalt l'havia ferit en les entranyes en una altra ocasió i això el va fer titubejar. El va assaltar immediatament la culpa perquè ell havia estat la causa que els Murris estiguessin al magatzem. Part d'ell sabia que l'operació imperial havia d'haver estat planejada molt temps abans que ell fos arrossegat al seu judici, però la lògica no podia derrotar la por que sentia per Aril i els altres dins.

Dues motos lliscadores van sortir disparades del magatzem, seguides per una tercera i llavors una quarta. Darrere d'elles dos soldats d'assalt imperials van venir en les seves pròpies motos barredores. La moto imp líder va disparar un tret del seu canó làser i va fondre la meitat de les superfícies de control d'una Starhawk. La moto lliscadora va caure amb força, tirant el conductor a terra. La segona moto va escombrar baix cap al conductor caigut.

Més fàcilment del que Gavin hauria pensat possible, la pistola blàster d’en Còrran va pujar i va girar. Va descarregar tres tirs ràpids. Un va errar a la segona lliscadora imp, però els altres dos van encertar-la i van aixafar el conductor contra la cadira. La figura de l’armadura va caure deu metres al carrer de ferrocret, rodant en un munt inanimat al costat de la seva presa. La moto lliscadora va baixar la velocitat i es va aturar surant en ple vol sobre d'ell, fora d'abast i benigna.

Nawara va assenyalar amunt mentre mitja dotzena de soldats d'assalt en motos lliscadores es capbussaven cap abaix a través del carreró.

-Reforços, belluguem-nos.

Asyr va assenyalar a una porta construïda arran de la paret a la dreta.

-Per aquí.

Còrran els va fer senyals que avancessin, llavors es va llançar fora i va córrer cap al conductor de la moto caiguda. Gavin el va seguir, llançant un patró de foc escampat cap enrere que cobria el magatzem. Va arribar al conductor un moment després que Còrran i va comprendre que la conductora era una dona. Es va treure el casc, vessant una cabellera castanya sobre les seves espatlles. Un floc blau se li havia pegat al front per la suor.

- Deixeu-me sola! -Li va grunyir a Còrran.

-És clar que no, Inyri -Còrran la va agafar per l'espatlla de la jaqueta per arrossegar-la darrere seu, però només va acabar sostenint-la perquè no caigués a terra quan el seu pas va fallar.

-El meu genoll -va panteixar ella -, no puc.

Gavin li va donar el blàster a Còrran, llavors la va agafar amb els seus braços.

-Anem.

Inyri va forcejar contra Gavin per un moment, llavors es va agafar quan els soldats d'assalt van començar a disparar des de totes direccions. Els Murris que havien anat a la porta que Asyr havia assenyalat van tornar el foc als soldats d'assalt que emergien del magatzem, fent-los retrocedir momentàniament. Còrran, amb un blàster a cada mà, va llançar una pluja de trets cap a la primera moto lliscadora mentre girava per passar-hi. No li va donar al pilot, però va fer que l'home s'allunyés i xoqués la seva lliscadora a la paret del carreró.

La lliscadora va explotar, vessant foc per la paret fins al carreró. Va desencadenar una calma momentània en el tiroteig que Gavin va aprofitar per completar la seva carrera cap a la porta. Va arribar ràpidament dins i va ensopegar cap endavant, però no va perdre l'equilibri. El contrallum del foc blàster dels altres Murris li proporcionava suficient llum per trobar el seu camí una mica més profund al que semblava ser alguna mena de dipòsit desordenat. Malgrat el fum en l'aire, Gavin va notar una olor considerablement química.

Davant Asyr es va entreobrir una porta, deixant que una escletxa de tènue llum groga partís la foscor. Materials de consergeria omplien els prestatges de l'habitació, encara que la pols els cobria a tots. Mentre s'endinsava pel corredor amb Inyri, va veure prou brutícia per confirmar-li que els materials eren rarament usats a l'edifici.

Asyr va travessar el corredor fins a una escala i els va portar cap avall. Ooryl i Shiel la van seguir amb Dmaynel, deixant a Nawara, Rhysati, i Còrran per formar la rereguarda. Encara que ningú semblava estar seguint al grup, Còrran i els altres dos els van donar un bon avantatge als ferits abans de seguir-los.

Gavin no va reconèixer cap dels túnels o passadissos que van prendre, ni els edificis que van travessar, encara que tots ells s'assemblaven bastant als qui ell i Shiel havien vist al seu estudi de Sectinv. Finalment van pujar uns nivells i van ser admesos en un departament on un ithorià els va portar a través d'una habitació bastant convencional a una àrea anormalment plena de vida, semblant a una jungla, amb l'aire pesadament humit, aigua corrent, plantes de tots els colors de l’arc de Sant Martí, i il·luminació artificial.

Asyr els va fer senyals a Ooryl i Shiel cap a un pegat de molsa verd-blavós i ells van dipositar allà a Dmaynel.

-Houlilan, tingues cura d’en Dmaynel. Aquesta altra també està ferida, però no tan greu.

Inyri es va regirar una mica en els braços d’en Gavin.

-Ja pots baixar-me. Puc romandre dreta. Només em vaig colpejar el genoll quan vaig caure.

Gavin la va baixar dempeus i la va sostenir mentre es balancejava sobre el seu peu esquerre.

- Estàs bé?

Ella va assentir, fent només una lleugera ganyota de dolor quan va recolzar el seu pes sobre la cama dreta.

-Suposo que he d'estar agraïda.

Asyr va semblar sorpresa.

-Et van salvar de la mort o alguna cosa pitjor a mans dels IMP. Es mereixen el teu agraïment.

Inyri va arronsar les espatlles.

- Agrair-los? Mai. Ells són la raó per la qual sóc aquí. Si no haguessin interferit en la meva vida, jo no hauria estat en problemes.

Còrran va arrufar el nas des de la porta.

-Tenies elecció. No havies de marxar de Kèssel.

Asyr va guardar el seu petit blàster a la butxaca i es va creuar de braços.

-Definitivament aquí està passant alguna cosa sobre el que no tinc idea. Vull saber-ho?

Gavin va agitar el cap.

-Probablement no.

-Pel teu propi bé -va afegir Nawara.

Inyri va somriure cruelment.

-Aquesta és la gent que va tornar Sol Negre a Coruscant.

La bothana va amagar bé la seva sorpresa, llavors va mirar fixament a Gavin.

- És cert?

Ell va arronsar les espatlles.

-Em temo que sí.

Asyr va arrufar les celles.

-Alliberar gent de Kèssel explica per què no tenen amor pels IMP, però no crec que als rebels els agradi molt que facin això. El que fa que la galàxia sigui bastant petita per a vosaltres. Aquest és un gran problema.

-No realment, per a res -Còrran li va tornar el blàster a Gavin -. Com van les coses, aquest realment és un problema menor.

- Un problema menor? -El nas d’Asyr es va tornar més profund -. Vull fins i tot conèixer-la?

-Probablement no -Gavin li va somriure -. Som rebels, pilots de l'Esquadró Murri.

- I estan aquí a Coruscant? -Els ulls ametista d’Asyr es van eixamplar -. Començo a veure la seva perspectiva de les coses.

Còrran va assentir.

-Deixa'm ajudar-te a veure tot l'holograma. Som aquí per deduir com alliberar Coruscant. Comparat amb la nostra missió, qualsevol altre problema és un problema menor.


• • •

Aril Nunb havia decidit fer veure que estava inconscient quan la van treure de la runa, però les costelles trencades del costat dret del seu pit li feien mal prou per fer-la cridar quan un soldat d'assalt va tirar del seu braç dret. La va posar dreta, llavors la va empènyer cap al grup de refugiats tallats i sagnants aturats darrere de la Fortalesa Flotant.

Aril no recordava haver-se desmaiat quan les coses van començar a succeir, però no podia estar segura. Recordava als soldats d'assalt arribant, llavors la porta llunyana caient-se. Hi havia partit cap a la sortida juntament amb els altres Murris, però un raig de la Fortalesa havia volat part d'una casona a la seva dreta. Va creure que havia estat enderrocada només per l'ona expansiva, però el dolor a les costelles li suggeria que la runa voladora li havia donat de ple. Llavors hi havia vist un petit nen sullustà que començava a cridar i agitar-se en un monticle. S'havia inclinat per ajudar-lo quan la resta de l'edifici va caure.

Va mirar enrere al munt del qual l'havien tret, però no va veure cap nen. Aril es va girar per mirar de nou cap endavant, però no va veure cap nen entre els supervivents d'ulls enfonsats. Els que podien plorar ho feien, altres es llepaven les ferides, molts miraven fixament a l'espai.

Un 2-1B va mirar en la seva direcció, llavors va assenyalar cap a l'esquerra. Aril va seguir les instruccions en silenci i va trobar un grup de sullustans reunits junts, segregats dels altres refugiats. Diversos nens s'aferraven als adults, amagant-se darrere de les cames o enterrant les cares al coll d'un dels seus pares. Aril no podia veure el nen que havia intentat ajudar. Li costava molt recordar la cara del nen, el que li mostrava que probablement havia patit una contusió.

En lloc de pensar que havia fallat, va escollir arbitràriament un nen i va decidir que ell havia estat al qual ella havia ajudat. Va inclinar el cap en la seva direcció, però ell només es va amagar més lluny darrere de la cama del seu pare.

Algú la va agafar pel braç esquerre. Aril va alçar la mirada a la cara d'un home amb papada i més de quaranta centímetres més alt que ella. Era bastant corpulent, però els seus ulls marrons brillaven amb una astúcia que el treia de la classe d'home al qual ella hauria anomenat boví. Portava el seu esclarissat cabell negre tallat en un curt estil militar, el que feia joc amb el seu uniforme de General.

-Sembles saludable. Un bon espècimen.

Aril es va tocar lleugerament el costat dret del pit i va fer una ganyota de dolor.
L'home va deixar caure la mà de dits gruixuts en el seu flanc i li va palpar les costelles. Ella va cridar una protesta. El seu toc, encara clínic, també era brusc i dolorós.

-Costelles trencades potser, probablement només un hematoma -La va mirar a baix als ulls i li va donar la volta el cap d'esquerra a dreta -. Sembles estar bé. No et preocupis, jo una cura et donaré.

Es va redreçar.

- Díric!

Un home més vell, d'ulls apagats, en un uniforme d'ordenança tacat de sang, va girar sobre els seus talons.

- Sí, general Derricote?

Derricote va donar un copet a l'espatlla d’Aril.

-Ens portarem en aquesta. Posa-la amb els altres.

-Amb ella són una dotzena i mitja, senyor.

-Bé -Derricote va assenyalar l'ordenança -. Ves amb ell. Tindràs la millor de les cures. De fet, m'atreveixo a dir que tindràs la millor atenció mèdica disponible per la resta de la teva vida.

Següent