La Treva De Bakura (XIV)

Anterior

14

En Han va frenar el seu vehicle el temps suficient perquè en Luke saltés davant la porta de l’espaiport, i després va girar, aixecant un núvol negre de pols. Detestava deixar en Luke sol, però aquest havia insistit que era igual. La llançadora del Frenesí arribaria d'un moment a l'altre, i mentrestant, en Luke podria refugiar-se a la cantina de l’espaiport. També comptaria amb reforços, probablement els pilots de l'Aliança lliures de servei. Serien més nombrosos que els tripulants de l'únic autobús imperial aparcat prop de la cantina, enfront de la Plataforma 12. En qualsevol cas, en Luke era en Luke, amb espasa de llum i tot.

Es va dirigir cap al nord i va albirar fum prop del complex Bakur. Diversos segons més tard, un rostre radiant va aparèixer en l'aire, sobre el seu plànol de la ciutat.

-Alerta a tots els residents. S'acaba d'imposar el toc de queda. Deixeu pas lliure els carrers i l'aire. Les forces de seguretat dispararan a matar els líders i atordiran els seus seguidors, a fi d'empresonar-los. El toc de queda serà efectiu immediatament.

Què estava passant?

Va aparèixer un segon rostre.

-Aquestes són les conseqüències de la detenció del primer ministre Captison i el senador Orn Belden, acusats de subversió, així com de la dirigent rebel la Leia Organa. El govern imperial exigeix ​​la plena col·laboració. Els invasors ssi-ruuk podrien atacar en qualsevol moment. Qualsevol col·laboració amb forces estrangeres es castigarà severament, sense més dilació.

La Leia, detinguda? En Han va fer cas omís de la resta de missatges sobre l'abreviació dels horaris comercials i els barris prohibits. Era evident que als imperials els preocupava provocar disturbis.

Ell sí que anava a iniciar un disturbi. Va accelerar a tota velocitat.

-Et mataré per això, Nereus –va remugar.

Però com? Ni tan sols sabia on era la Leia.

Encara filtrat per les vàlvules d'admissió del vehicle, l'aire feia olor de fum. Va aterrar al sostre del complex Bakur i va baixar a l'ascensor més proper. Com abans, dos milicians muntaven guàrdia davant del seu apartament. Els seus cascos van girar quan va entrar. No el deixarien sortir.

C3PO l'esperava, amb la seva infinita paciència mecànica.

-General Solo -va exclamar -, gràcies al cel que ha arribat. La senadora Captison em va tornar aquí, però es va endur a l’R2 al seu despatx. El seu cep...

-Ara no. Busca la Leia.

-Però, general, els ssi-ruuk van a per l'amo Luke, per atacar-lo a continuació immediatament.

-Ja ho sabem. No li passarà res... –En Han es va aturar -. Has dit «atacar»?

-Dins d'una hora. Hem de...

- Com ho...? No. On és la Leia?

L'alt androide es va redreçar.

-Ens va deixar a l'oficina del primer ministre Captison, per traduir...

-Sé on us va deixar. –En Han va travessar el salonet, ensopegant amb camps repulsors -. Captison i ella han estat detinguts. Has avisat al Luke de l'atac?

-Ho he intentat, senyor...

-El vaig deixar a la cantina contigua a la Plataforma 12. Connecta’t amb l'ordinador central. Esbrina on han portat a la Leia. Ja!

-General Solo, R2 està equipat per a connexió directa. Jo no.

Les galtes de Solo es van tenyir de porpra.

-Llavors, posa't aquí i comença a teclejar com un humà. Per això et van construir amb aquesta forma.

C3PO va caminar fins a la terminal principal. En Han el va observar uns moments, però l'androide treballava amb massa rapidesa per seguir-lo. Han va comprovar la càrrega de cadascun dels seus desintegradors i va examinar el vibroganivet. Va mirar per la finestra, i després va inspeccionar el dormitori de la Leia. Cap senyal que hagi estat registrada. No l'havien segrestat allà.

-General Solo -va cridar C3PO des de la sala de comunicacions.

- Què? –En Han va córrer cap a l’androide -. L'has trobat? Has localitzat en Luke?

-Vaig deixar un missatge per l'amo Luke als cambrers de la cantina, però van ser molt grollers i dubto que li hagin transmès. Pel que fa a la Mestressa Leia...

- Quina és la zona de detenció? On és?

-Sembla que ha estat traslladada a una petita instal·lació de les muntanyes properes. Una espècie de refugi particular, crec.

- A quina distància es troba d'aquí? Ensenya-m'ho.

C3PO va obrir un pla. Han va prendre nota de l'emplaçament, uns vint minuts al nord-oest de la ciutat, a tota velocitat.

-Molt bé. Primer pla.

C3PO va canviar la imatge. Una reixa de seguretat envoltava un ampli edifici en forma de T, amb un llarg vestíbul principal i una extensa zona recreativa. Deu xemeneies de llenya: autèntic desplegament de nostàlgia, de no ser pel malbaratament aparcat prop de la cantonada nord-est del terreny.

-Sí -va dir en Han -. Un pavelló de caça i una mansió, diria jo. Pots introduir-me en el seu sistema de seguretat?

C3PO va prémer més tecles.

-Crec que ja ho tinc.

-Desconnecta'l.

C3PO es va dur una mà a la barbeta.

-Si em permet, general Solo, li diré que desconnectar-ho posarà a tota la zona en estat d'alerta.

-D'acord. Desconnecta qualsevol cosa que els permeti veure’m arribar des de l'aire, i esbrina quants guàrdies estan apostats.

-Deu. -C3PO va seguir escrivint -. Una seguretat bastant mínima, al meu entendre. Si em permet una especulació, crec que el governador Nereus s'ha envoltat de la majoria de guàrdies mentre duri la crisi.

-Em fa olor a una altra trampa.

D'altra banda, potser en Nereus no volia que l'Aliança es tornés contra ell. Potser només volia lliurar-se d’en Captison, i ho faria quan es sacsegés la Leia de sobre. Del planeta, en realitat.

O potser C3PO tenia raó, i estava espantat. De vegades, es necessitava un covard per descobrir a un altre covard.

Va desenfundar el desintegrador i es va encaminar a la porta.

-Anem-nos-en, Lingot d'Or. Hem de desfer-nos d'aquests dos milicians.

- Senyor! Per una vegada, prenguis un moment per madurar el seu pla! ¡Minimitzi els riscos!

En Han va vacil·lar.

- Minimitzar? Com?

-En lloc d'obrir-se pas a trets, podria intentar algun ardit.

- Què tens en ment?

Els dits metàl·lics de l’androide es van corbar sobre la seva cintura.

-Jo no tinc imaginació. Les seves facultats creatives potser...

-Molt bé, tanca el bec. Deixa’m pensar.

Va comptar els seus recursos. Dos desintegradors, un vibroganivet i C3PO.

Sí C3PO. Donant per fet que burlessin els guàrdies de la porta, Han només podia utilitzar una cosa: un codificador mestre, capaç de superar els circuits de seguretat que analitzaven les empremtes digitals, de la retina i la veu. Eren il·legals, i impossibles de fabricar en la majoria dels planetes, perquè els circuits mestres de gairebé tots els planetes estaven codificats contra androides.

-Tens tota la raó -va dir a C3PO. Va córrer cap al sofà repulsor més proper, va investigar en el circuit de control i va treure el xip mestre -. Pren-lo. Esborra’l i imprimeix-ne un codi anul·lador imperial.

- Senyor! -Va cridar C3PO, com una soprano horroritzada -. Ens liquaran a tots si falsifiquem...

-Fes-ho -va grunyir en Han -. En aquell lloc no hi ha androides, de manera que tampoc hi ha seguretat antiandroides. Està xupat.

No va recobrar la tranquil·litat fins que C3PO li va tendir el xip reimprès. El va acariciar. Aquella suau tira de plàstic i metall de sis centímetres l’introduiria gairebé a tot arreu, incloent-hi un bon fregat, si l'hi trobaven sobre. El va guardar a la butxaca de la camisa.

-General Solo, no hauríem d’avisar la població de l'imminent atac?

- Dius que la senadora Captison et va portar aquí?

-Sí, però...

-L'hi vas dir, oi?

-Sí, però...

-Llavors, ella s'ocuparà. Confia en mi. –En Han va posar el desintegrador en posició d’atordiment (només per respecte als desitjos de la Leia, es va dir) -. Anem. Primera part.
Menys d'un minut després, va obrir la porta i va retrocedir. C3PO va sortir al vestíbul com una exhalació, llançant crits, agitant els braços i oscil·lant-los d'un costat a un altre. Han va comptar fins a tres i va concedir temps als milicians per preguntar-se si havien de fer caure l’androide o fulminar-lo amb el Propietari. Després es va ajupir i va gatejar fins a la porta. Només es veia un milicià, però la seva atenció estava concentrada en C3PO. Aquest girava en cercles i balbucejava en algun idioma ignot. Han va apuntar a una part feble de l'armadura, va disparar i va saltar a l'altre costat de la porta. L'altre milicià va disparar cap al pit d’en Han, però el raig va passar per sobre del seu cap. Va derrocar l'altre milicià.

-Fantàstic, C3PO. Anem a amagar-los.

En Han va agafar a un guàrdia per les botes i el va arrossegar cap a l'interior de l'apartament. C3PO va agafar els rifles desintegradors dels milicians, mentre Han tendia al segon al costat de la porta.

-De pressa. -Va lligar els dos guàrdies amb un cable -. Aposto a què no tornaran a veure’ns el pèl per aquí -va murmurar. Va alliberar a C3PO del cep -. Ja està. Ha arribat el moment de tocar el dos. Jo aniré a per la Leia. Tu assegura't que en Luke va rebre el missatge.

-Però, senyor, com arribaré allà? Fins i tot en els planetes de l'Aliança, no es permet als androides pilotar vehicles sense anar acompanyats.

En Han va reflexionar. Havia de deixar C3PO en el Falcó! Demanar a Chewie que abandonés la nau i vingués a buscar-lo? Massa temps. Massa perillós.

Ah, ja.

-Molt bé, Raig de Sol, prepara't a convertir-te en un heroi. -Va desencadenar a un milicià i li va arrencar el casc -. Ajuda’m.

C3PO es va acostar.

-I ara, què...? Oh, no. Senyor, no m’ordeni...

-No et dispararan si portes això. Vull que tornis al Falcó.

Al cap de poc, C3PO anava vestit de milicià, i la seva veu gemegosa es va filtrar pel casc blanc.

-Però, senyor, on trobaré un cotxe?

-Segueix-me, i posa el rifle en «atordiment». Vas a disparar-me.

- Alguna cosa més? –Va ploriquejar C3PO-. Deixi'm el seu comunicador, l'hi prego. He de posar-me en contacte amb l'amo Luke.

En Han l'hi va tirar. C3PO el va agafar. Han va assentir.

-Endavant –li va ordenar.

Es va llançar pel passadís cap a l'ascensor més proper. Va mirar cap enrere i va veure que C3PO lluitava per mantenir-se dret i disparava ràfegues atordidores mentre avançava. Han va esperar que l'androide s'acostés una mica més, i després va entrar a l'ascensor.

Quan va sortir a la teulada, els esdeveniments es van precipitar. S'elevava fum d'una banda. Les detencions havien enfurismat els bakurans. Diverses persones d'aspecte contrariat, que es dirigien cap a l'ascensor més proper, es van dispersar quan es va ficar d'un salt en un cotxe obert. Va agitar el xip codificat del panell de reconeixement, i el motor va cobrar vida. Mentrestant, el milicià imperial més maldestre de la història va sortir de l'ascensor, sense deixar de disparar amb el rifle a qualsevol cosa que es mogués, sense encertar en cap cas. Els bakurans es van tirar a terra.

En Han va esperar fins que C3PO va entrar en un altre vehicle, i després va posar rumb nord. Només va mirar enrere una vegada, per comprovar que C3PO no s'havia estavellat intentant enlairar-se. Després es va concentrar front seu, mentre el vent regirava seu cabell.

La cantina contigua a la Plataforma 12 feia olor de fum i greix vell. Tot en el seu interior semblava barat, des del terra negre estellat fins als panells del sostre. Alguns tiraven espurnes, com si el seu subministrament d'energia s'estigués esgotant. No hi havia res automàtic, ni tan sols modern. Els turistes la qualificarien sens dubte de «pintoresca».
En Luke va contemplar la terminal de comunicacions que descansava sobre una taula central, i després cap a una taula apartada, protegida per un escantonat envà. Un individu robust, amb aspecte de mecànic, estava inclinat sobre un altre terminal. En Luke només havia vist dues a l'edifici, a part de la cabina exterior, des del qual no podia comunicar-se amb les naus en òrbita.

Per tant, s'hauria d'utilitzar la terminal semiprivada, encara que això signifiqués esperar diversos minuts. De tota manera, no podia fer res fins que la llançadora orbital arribés. Volia parlar amb en Wedge i esbrinar l'estat de la xarxa defensiva, i per què la llançadora es retardava. Alguna altra maniobra d’en Nereus? Va mirar per la finestra oest de la cantina. El Falcó només es trobava a un quart de quilòmetre de distància, però no podia veure’l per culpa de les bastides i naus aparcades.

Alguna cosa va esgarrapar el llardós sòl darrere d'ell. No era una de les cadires repulsores de Bakura, sinó una normal, barata i metàl·lica. En Luke es va girar. La taula del racó estava buida.

En Luke es va asseure amb la vista al saló, va teclejar el seu codi i va sol·licitar connexió amb en Wedge Antilles.

Lletres negres van aparèixer sota de les que havia escrit.

“El capità Antilles no hi és, senyor. Sóc el tinent Riemann. En què puc ajudar-lo?”

En Luke va reconèixer el nom, un jove artista de reputació interplanetària, a qui l'Imperi havia obligat primer a amagar-se, i després a prendre les armes per lluitar-hi en contra.

- Quina és la situació de la xarxa defensiva? -Va preguntar en veu baixa -. Han observat alguna cosa estranya durant les últimes hores?

La comunicació hauria estat molt més eficaç per mediació d’R2. Es va preguntar si els androides haurien acabat la traducció encarregada pel primer ministre Captison.

Va aparèixer la resposta.

La xarxa continua igual. Tothom manté l'òrbita assignada. Hem captat moltes converses en les freqüències dels Flautes durant l'última hora, però les naus i el creuer més propers no s'han mogut.

Una cosa s'estava gestant, encara que els ssi-ruuk no s'haguessin mogut. Va preguntar sobre l'arribada de la llançadora.

Va de camí, senyor. Hauria aterrar d’aquí a 30 minuts.

En Luke va donar les gràcies al tinent i va tallar la comunicació.

Què anava a aconseguir en trenta minuts, aquí? En el fons de la seva ment, va sentir que Ben Kenobi li deia al mestre Yoda «Aprendrà a ser pacient». Decidit a demostrar que Ben tenia raó, es va obligar a calmar-se. Aviat estaria a bord del Frenesí, i quan Han hagués localitzat la Leia i recollit els androides, es reunirien amb Chewbacca al Falcó. Es va aixecar de la taula.

Quan anava a passar davant d'un reservat abarrotat de forasters, el comunicador que portava a la butxaca de la camisa va xiular. Va girar en rodó i es va encaminar al racó, on va treure l'aparell.

- Què passa, Han? -Va preguntar en veu baixa.

-Amo Luke -va exclamar la veu de C3PO -. M'alegro molt d'haver-lo localitzat. La princesa Leia ha estat detinguda. El general Solo ha anat a rescatar-la.

En Luke es va arraulir darrere de l'envà i va baixar encara més la veu. Mitjançant el procediment d'interrompre’l i repetir atropellades preguntes, va esbrinar a on s'havia dirigit Han.

-Senyor -va afegir C3PO -, els ssi-ruuk pretenen atacar d’aquí a una hora. S'ha de donar pressa. Avisi a Chewbacca que vaig cap al Falcó, disfressat de milicià. Que no em dispari.

Menys d'una hora? I el seu autobús es retardava?

- On és R2?

-La senadora Captison se'l va endur, senyor. Haurem de tornar a per ell. Senyor, si opina que seré més útil en terra que en l'espai durant les pròximes hores...

-Vés al Falcó. Parlarem més tard.

En Luke va guardar el comunicador a la butxaca i va estendre la mà cap al tauler de comunicacions. Hi havia d’enviar en Chewie als turons, amb el Falcó, per ajudar en Han? No. De vegades, Han es movia amb molta més rapidesa de l'esperada. Cabia la possibilitat que no es trobessin.

Però en altres, s'embullava en situacions massa complicades per manejar-se amb un desintegrador. En Luke es va mossegar el llavi. Havia d'ajudar en Han i la Leia, però també hi havia d’alertar el Frenesí, i pujar a bord, abans que els alienígenes ataquessin. Com a comandant, era la seva principal responsabilitat. Va tornar a trucar al tinent Riemann.

Per ser una ciutat on imperava el toc de queda, Salís D’aar li va semblar al Han un lloc pletòric de vida. Petits grups corrien d'edifici en edifici, esquivant escamots de milicians. Un vehicle de seguretat es va llançar cap a ell. Va sortir del carril i es va internar en un canó flanquejat per edificis alts i rampes per a vehicles terrestres. El seu perseguidor el va seguir, disparant a l'atzar. Han va frenar, va entrar en una via estreta, va donar mitja volta i va tornar al canó. El vehicle de seguretat es va capbussar en la via estreta i va passar per sota d'ell. Han no el va veure sortir.

Quant va recobrar la serenitat, es va allunyar de la ciutat i va sobrevolar el riu de l'oest, prou baix per agafar peixos, i a poca distància de l'enorme cingle blanc de la seva dreta, amb l'esperança de burlar la vigilància. Va esperar fins que els contraforts van ser prou alts per proporcionar-li cert refugi. Després va creuar el riu i va seguir un petit afluent.

Un cop localitzada la vall en qüestió, no va trigar en albirar el seu objectiu, un antic edifici de troncs en forma de T, amb sostre de pedra verd-fosc, arraulit contra una paret rocosa. Planificant amb dos minuts d'antelació (C3PO es sentiria orgullós), es va descordar les corretges de seguretat i va recolzar els peus sobre les superfícies de control, preparat per saltar. Ningú va disparar quan es va acostar. Va disminuir la velocitat sobre les fosques copes dels arbres. Quan va jutjar que la velocitat era apropiada, va saltar cap a uns matolls. El vehicle es va estavellar contra el mur oposat del recinte amb una estrepitosa explosió. Quan quatre milicians navals van córrer cap a les restes, Han es va esmunyir per una porta que ningú vigilava en aquell moment, penjada d'uns enormes frontisses negres.

Només una porta estava tancada al vestíbul principal. Un esquelètic androide de seguretat estava assegut al seu costat, com un muntant de més. Als imperials no els importava alimentar els sentiments antiandroides dels bakurans en aquella instal·lació privada. Han va apuntar el desintegrador cap al tors de l'androide i va disparar. Raigs blaus el van envoltar i van encendre els quatre apèndixs similars a vares del seu «cap». Han es va acostar. L’androide va espurnejar, fumejant.

Seguretat mínima, va observar, i va moure el xip davant el pany. Massa fàcil. Si es tractava d'una altra trampa...

Se les hi arreglaria. C3PO ja estaria de tornada en el Falcó. Llàstima de no haver portat el seu comunicador, però els senyals electrònics haurien atret a tots els milicians del recinte.

- Leia? -Va cridar en veu baixa. L'habitació estava a les fosques -. Sóc jo.

Les llums es van encendre.

-Caram -va dir la veu de la Leia, des d'una cadira repulsora que surava sobre el marc de la porta -. Sort que has parlat. T’hagués aixafat.

Va posar la cadira repulsora al peu d'un llit antiquat. Han mai havia vist que una cadira repulsora fes allò. La Leia li havia reprogramat els seus circuits.

- T'han fet mal?

Va introduir el socarrimat androide a l'habitació abans de tancar la porta. Si ningú el veia, potser no se n’adonarien compte que estava espatllat.

-No. Si no ho vaig entendre malament, el governador Nereus pretenia regalar-me al següent emperador. Ha insistit que gaudiré de la seva hospitalitat. El dinar va ser deliciós. Fins i tot tinc llar de foc.

Va abastar amb un posat la rústica habitació. Fusta clara i tosca cobria les parets i el sostre.

-De manera que ets la convidada a la qual no es permet marxar.

-No em quedaré molt de temps. Toquem el dos. -Va posar els braços en gerres -. Has trobat una manera d'entrar. Suposo que no hauràs pensat en una forma de sortir.

-Encara no.

La Leia va posar els ulls en blanc.

-Una altra vegada.

-Escolta, cor -va dir en Han amb aire pensatiu, mentre s'asseia a la vora del llit -, he manipulat la caixa negra d'un aerocotxe i l’he estavellat contra el mur. Pensaran que l’he dinyat fa força estona. Esperem una hora, deixem que explorin i registrin el terreny...

Enèrgics passos es van acostar a la porta. Han va saltar del llit.

- Puc enfilar-me per aquí?

Es va precipitar cap a la xemeneia.

-És clar que no. Massa estret.

Massa tard. La porta va brunzir. En Han va agafar una vara de ferro de l'interior de la xemeneia ennegrida, va saltar tot el que va poder i va elevar les cames.

- Has vist alguna cosa sospitosa per aquesta finestra? -Va preguntar una veu, filtrada per un casc.

En Han es va encaixar entre dues parets de pedra negra i rugosa. Volia pujar més, però no s'atrevia a cridar l'atenció si queia sutge. Els residus fumejants pessigollegen el seu nas i gola. Pensant en aquell guàrdia androide assegut al costat de la porta, les seves mans es van cobrir de suor.

-No ho he intentat.

La veu de la Leia va desafiar l'intrús.

-Molt bé. Aparti’s.

En Han va sentir passos lents (dos parells) i va imaginar un equip d'anàlisi, rastrejant formes de vida. Es va preguntar si la pedra bloquejaria els detectors. No podia agafar el seu desintegrador. D'un moment a l'altre, es fixarien en aquell androide...

-Molt bé, ja han dut a terme les seves comprovacions. Ara fora d'aquí -va dir la Leia.

Com a resposta a la freda amenaça de la seva veu, els passos dels milicians van retrocedir a corre-cuita. Al cap d'uns segons, la jove el va cridar.

-Ja s'han anat.

-Aparta't.

Es va agafar amb força a les dues parets, va redreçar les cames i va saltar. Per un instant, va veure que la Leia el contemplava amb expressió horroritzada. A continuació, es va produir una pluja de sutge, que va enterbolir la seva visió.

-No ha estat gens malament -va dir ella.

- I si tornen?

En Han va avançar de costat per la plataforma de pedra que envoltava la llar. Quan el sutge es va posar, va poder veure de nou. Quin desastre. El guàrdia androide estava dret en un racó, al costat de la porta, artísticament recobert amb articles de roba per donar l'aparença d'un moble. La Leia també era ràpida.

-Sí -va contestar la princesa -. Crec que hem de descartar quedar-nos a esperar. -Va passar per una porta petita i va sortir amb una tovallola de bany blanca -. Queda't quiet. Faré el que pugui.

Un minut després, va tirar una tovallola negra a terra.

-De moment, ja estàs prou net.

En Han estava contemplant la cadira repulsora.

-Escolta -va dir -, se m'acaba d'ocórrer una idea.

Següent