L’Aposta d’en Wedge (XIII)

Anterior

13

Còrran Horn va esperar darrere de l'escut autoexplosiu de transpariacer fins que els motors repulsors de la Rajada del Púlsar s'haguessin apagat i la rampa comencés a baixar. El iot de classe Baud modificat s'assemblava molt al seu homònim, principalment a causa de les llargues línies de corbes suaus de les ales. Va comprendre que pensava en la nau com en una força bonica, i això el va sorprendre perquè ell i el seu pare havien treballat dur per treure de comissió a la Rajada del Púlsar i al seu capità.

Al seu antic capità, es va recordar. Booster Térrik i el seu pare havien estat enemics mutus. Booster tenia una facilitat per transportar tota mena de contraban, no només espècia, i suficient de la seva càrrega estava composta de coses que els poderosos volien, així que va poder fer diversos amics influents. Booster fàcilment va poder haver-se tornat un comerciant estable, però s’estimava massa volar. Eventualment Hal Horn el va atrapar i Booster va passar cinc anys a Kèssel.

La filla de Booster, Mírax, s'estava destrenant el seu llarg cabell negre mentre baixava per la rampa. Es va detenir i va somriure quan va veure a Còrran. La ferotge rivalitat que els seus pares havien conegut els donava un vincle, un vincle que s'enfortia pel fet que els dos també van ser criats a Corèllia, i aquest vincle els havia permès evitar heretar l'enemistat dels seus pares.

Còrran li va tornar el somriure.

- Com va anar el teu viatge?

-Sense complicacions imperials -ella va fer girar els seus ulls marrons -. D'altra banda, tenir a bord de la Rajada a dues dotzenes de sullustans absolutament contents durant una setmana és suficient per recordar per què prefereixo transportar càrrega inerta.

- Mengen el seu pes en racions?

-Sí, però aquest no va ser el problema. Són bastant animats quan estan contents, i els animats et poden cansar molt ràpid -va apuntar el polze enrere cap al pont de la seva nau -. Liat no va ser d'ajuda. Es va enamorar a l'instant i bojament d'una de les refugiades. Ella semblava commoguda, igual els altres. Crec que fins i tot pot haver hagut un casament al celler, però no estic segura.

-Jo no sé res sobre els costums dels sullustans. Podríem preguntar-li a la Capitana Nunb.

-Aquesta és una possibilitat -El somriure de Mírax es va dissoldre només una mica quan va estendre la mà i la va posar en l'espatlla d'ell -. Algun efecte advers del viatge a Kèssel?

- Què vols dir?

Ella va arronsar les espatlles.

-Molta gent bona va sortir de Kèssel, però sé que alguna cosa de veritable carnada de Rancor va haver de ser deixat anar per guanyar el seu alliberament. Després de tot, no crec que el tipus que administra Kèssel vagi a acceptar pagarés de la Nova República a canvi dels presoners. Doole no fa res a canvi de res.

- Al contrari d'algunes contrabandistes?

El somriure d'ella va tornar per un moment.

-Estic comptant amb què tu i Wedge acabin amb aquest Imperi, així puc començar a cobrar el que em deuen.

- I si no ho fem?

-Llavors simplement m'agrada aquest credijed que portes, els pagarés es tornaran efectius i tindré els diners de tornada més tard -va treure la mà de l'espatlla d'ell, per poder donar-li un suau cop de puny al braç -. Encara que va ser un bon canvi de tema.

-Em sap greu.

Còrran no havia contestat la pregunta perquè no s'havia permès pensar molt sobre això. Va estar molt bé dir-li a Wedge que no tenia cap problema a deixar anar delinqüents abans del viatge. Era cert que Seguretat de Corèllia, com qualsevol altra força de seguretat, feia tractes amb el mal menor per a desfer-se del mal major. Que era clarament del que es tractava tota l'operació de Kèssel... estarien oposant a un renaixent Sol Negre contra l'Imperi. Amb Fliry Vorru inclòs en la barreja de persones alliberades, les possibilitats eren que Sol Negre no arribaria a tornar-se completament descontrolat.

D'altra banda, Còrran s'hagués sentit molt millor si la llista de delinqüents que van alliberar hagués estat una llista de gent perduda en una nau que va entrar en les Goles i mai va tornar a sortir. Els delinqüents eren capaços de fer el treball que la Nova República volia que fessin, però era precisament perquè eren tan sanguinaris i cruels com qualsevol Gran Moff que alguna vegada hagués servit a l'Emperador. I encara que era veritat que les seves activitats ajudarien a fer caure l'Imperi, Còrran sabia que molta gent innocent sortiria ferida per qualsevol violència excedent, i la gent que havien deixat anar fàcilment podia descriure’s com a poc selectiva quan es tractava de violència.

-Suposo que estic tenint alguns segons pensaments. Ja sé que l'Imperi no dubtaria a utilitzar qualsevol arma contra nosaltres, així que ells són definitivament el blanc contra el qual disparar –va arrufar pesadament les celles -. Una vegada que prenguem Coruscant, estaria feliç d'ajudar a atrapar-los i enviar-los de tornada a Kèssel a qualsevol de les feristeles que em deixat anar.

-Si necessites a algú per fer el transport, compta amb mi, gratis.

Còrran va somriure.

-Però no li direm al teu pare que estàs treballant amb un Horn en semblant cosa.

-No, m'agrada massa que segueixi viu com per espantar-lo amb aquestes notícies -Mírax va riure una mica -. Ha millorat en alguna cosa el menjar d'aquí a Noquivzor des de l'última vegada que vaig estar aquí?

-En realitat ho ha fet. Moltes coses bones van ser enviades per a una reunió que hi va haver el mes passat i l'Almirall Ackbar va deixar aquí el sobrant. Crec que M3 ha venut alguna cosa d'ell, però encara hi ha algunes sorpreses. Vols alguna cosa de menjar?

-Si us plau.

Es van allunyar cap al corredor central del que eventualment sortia una desviació cap al menjador. Mentre caminaven Mírax li va relatar algunes de les anècdotes més estrafolàries del seu pilot sullustà i de la seva futura núvia. Les històries eren divertides, i Còrran va riure en tots els moments apropiats, però s'estava rient per més que l'humor de les històries. Va comprendre que se sentia molt a gust amb Mírax, donant-li una raó més per la qual la trobava atractiva.

Sabia que no estava enamorat d'ella, però es coneixia prou bé per saber que s'estava balancejant sobre aquesta costa molt relliscosa si només es deixava anar. Enamorar-se, per a ell, mai havia estat una d'aquelles coses en les quals una mirada encén la passió. Quan passava això, ell sabia que era luxúria, pura i simple. Encara Mírax era prou bonica per inspirar-li luxúria, Còrran sabia que les coses que cremaven intensament es consumien ràpid, i ell havia estat criat per pensar que les relacions havien de ser estables, no esdeveniments supernova que s'esfondrarien en un forat negre emocional.

El fet era que l'assassinat del seu pare l'havia deixat emocionalment a la deriva. Mentre encara estava amb Seguretat de Corèllia, tenia a Gil i a Iella que el mantenien apuntat en la direcció correcta, però només havia fet una nova amiga durant aquest temps, i es va anar després de sis mesos. Llavors, va estar fugint, i no podia acostar-se a la gent per por de ser desemmascarat i lliurat a les autoritats imperials. Fins i tot quan es va unir a la Rebel·lió i va sol·licitar l'admissió a l'Esquadró Murri, la ferotge competència per ser acceptat, contra altres pilots, va crear una paret. Lujayne Forge havia fet la primera gran bretxa en ella, llavors altres van aprofitar aquesta bretxa i el van ajudar a acostumar-se a estar amb la gent i a confiar de nou en ells.

-Còrran!

Tots dos, Mírax i ell, es van aturar davant el xiscle agut del seu nom. Es van donar la volta mentre un gandià alt i quadrat venia pel corredor des del darrere d'ells. L'exosquelet del gandià semblava de color uniforme excepte on les ombres vorejaven les plaques i en l'avantbraç i mà dreta. Allà l’exosquelet estava molt més pàl·lid i fins i tot blanquinós. L'última meitat del membre igualava al del costat esquerre en longitud, però en realitat no era molt gran en gruix.

Còrran li va assenyalar el braç dret.

-Et van retirar la càpsula de bacta.

-Sí. Ooryl està molt complagut.

El gandià va forçar les inflexions en el seu bàsic, gairebé sempre en els llocs correctes, i li va agregar volum per emfatitzar el seu plaer. Dos mesos abans, en la primera batalla per apoderar-se de Borleias, Ooryl Qrygg havia estat arrencat de la seva Ala-X i havia perdut el seu avantbraç dret en el procés. En fer circular bacta a través d'una càpsula, els metges rebels havien pogut accelerar les bastant notables habilitats de regeneració del gandià -habilitats que ningú en l'Aliança havia sabut que els gandians posseïen.

Ooryl va flexionar la mà de tres dits.

-Quan la closca s'endureixi, Ooryl estarà de nou en condicions suficients per ser de nou la teva gandià d'ala.

-No puc esperar. És difícil intentar mantenir-me al ritme de la Capitana Nunb. És tan bona que podria volar a través d'una nova i la seva nau seguiria fosca.

Mírax va somriure.

-Anem a menjar alguna cosa. Vols acompanyar-nos?

-Ooryl estaria feliç, però Ooryl va ser enviat pel comandant Antilles -unes parpelles blindades es van tancar sobre els ulls multifacètics del gandià i es van tornar a obrir -. Vol veure't, Còrran.

- Per què voldria veure’m? -Còrran no podia recordar haver fet res inusual. Espero que M3 no li hagi demanat a Xiulador que li processés alguns arxius no autoritzats.

Mírax va tirar de la mà d’en Còrran.

-Anem i traiem-nos això de sobre. Jo puc anar a saludar Wedge, llavors podem anar a dinar.

Ooryl va recolzar suaument la mà esquerra en l'avantbraç de Mírax.

-Qrygg lamenta dir-te que el Comandant Antilles va dir que són assumptes oficials. El comandant sabia que estarien junts, Ooryl va ser enviat primer a la teva nau, i ell vol que Còrran vagi sol. El comandant Antilles va dir que et veuria més tard i t’ho explicaria tot.

-Si és oficial, és oficial -ella va arronsar les espatlles i va deixar anar la mà d’en Còrran -. Jo encara vaig a anar a menjar. Vaig a menjar lentament, així que si acabes ràpid, busca’m.

-Ho faré.

Mírax va mirar Ooryl.

-Encara estàs convidat a acompanyar-me.

-Ooryl se sent honrat.

-Bé, m'agrada tenir companyia, i ja que comparteixes l’habitació amb Còrran, podràs explicar-me tota mena de coses vergonyoses sobre ell –ella va lliscar el seu braç dret a través de la corba del braç esquerre d'ell i li va picar l'ullet a Còrran - . Pren-te el teu temps amb Wedge. Jo estaré ben atesa.

Còrran va riure, més de la incomoditat d’Ooryl que del comentari d'ella.

-Divertiu-vos... aposto a què jo no seré tan divertit.


• • •

Còrran va passar a M3 i va entrar a l'espai d'oficina que li havien donat a Wedge quan la unitat va tornar a Noquivzor. L'habitació, que no era realment tan gran, semblava per molt massa gran per satisfer Wedge. Altres oficials haurien omplert les parets d'hologrames i abarrotat els prestatges de trofeus de les seves diverses aventures. A part d'uns hologrames dels seus pares morts i d'ell posant amb els seus companys de l'esquadró, Wedge no tenia molt que reflectís el seu temps amb la Rebel·lió.

Wedge li va assenyalar a Còrran una de les dues cadires davant de l'escriptori.

-Pren un seient. Això no prendrà molt de temps, però significa que hi haurà alguns canvis que requeriran alguna acció de la teva part... de part de vostès dos.

Per via de la seva declaració, Wedge va incloure a la dona asseguda a l'altra cadira. Erisi Dlàrit havia estat una altra dels reclutes que s'havien unit a l'Esquadró Murri en el mateix moment que ho va fer Còrran. Ella portava el seu cabell negre curt i cenyit sobre el clatell. Tenia ulls blaus que refulgien com safirs i una bellesa elegant que definitivament la feia més bonica que Mírax. Havent estat criada entre els humans privilegiats de Thyferra, Erisi s'havia beneficiat de les riqueses que els seus parents i amics feien en el cartell de bacta. Més d'una vegada Mírax s'havia referit a Erisi com "la reina del bacta" i Còrran va pensar que el comentari era proferit amb una barreja a parts iguals d'enveja i aversió a la veu de Mírax.

Encara Mírax negaria la part de l'enveja. Còrran va lliscar al seient i li va somriure a Erisi.

-Això serà interessant.

-Naturalment. Finalment anem a volar junts.

Wedge es va aclarir la gola.

-M3 els donarà els codis d'alguns arxius. Inclouen un virus autoextraïble que ha de destruir les dades una vegada que hagin estat vistos. Llegeixin acuradament i memoritzin els punts sobre el contacte inicial.

La ment d’en Còrran va retrocedir a la classe de sessions d'informació que Gil Bastra els donava a ell i a Iella abans que comencessin una missió secreta.

- No estàs preparant-nos per alguna missió d'escorta, no?

-No -Wedge va abaixar la mirada al seu escriptori, llavors la va aixecar de nou -. Per una varietat de raons el Consell Provisional ha decidit que la Nova República necessita prendre Coruscant. Per poder fer això nosaltres necessitem dades fiables sobre les defenses i les ubicacions dels blancs tàctics. Algú ha d'aconseguir aquesta informació i aquest algú són vostès.

- Nosaltres?

Erisi semblava tan sorpresa com Còrran.

-Comandant, no hi ha forma en què nosaltres dos puguem fer aquest treball sols, tot i que tinguem el suport de les forces que ja hi són -els seus ulls blaus es van encongir en escletxes -. Anirem tots, oi?

-Aquesta és una suposició que no estic en llibertat de confirmar o negar, Tinent Dlàrit -el Comandant va agitar el cap -. Tots dos coneixen com funciona un sistema de cèl·lules, en què a ningú se li permet conèixer més que la seva porció de la xarxa. El que no saben si mantindrà segurs als altres.

- Qui serà el nostre superior immediat?

-Tot això estarà en el seu arxiu d'informació... ni tan sols jo sé quin serà la seva tapadora o quins seran els arranjaments del seu viatge i dubto molt que hi hagi de tenir una forma de posar-me en contacte amb vostès.

- Encara aniràs, no? -Erisi va arrufar les celles -. Només té sentit que ens enviïn a tots, no només a dos.

Wedge va agitar el cap.

-El que té sentit per al General Cracken és el seu propi subconjunt de la realitat. Ell diu que les precaucions són necessàries. Tot és per mantenir-los segurs.

Còrran va arrufar les celles.

- Des de quan 'aïllats' és un sinònim de 'segurs'?

Erisi li picar la mà esquerra.

-No et preocupis, estaràs amb mi.

-Ja és una cosa -Còrran li va donar un ràpid somriure -Quant de temps abans que ens n’anem, Comandant?

-Sortiran quan deixin aquesta oficina. La Prohibit els està esperant.

- Tycho ens durà allà on sigui?

-No. El General Cracken té algú de la seva gent al comandament.

Còrran va assentir lentament. L'operació és prou sensible com perquè no vulguin confiar-li a ell una part d'ella.

-Si pots, acomiada't d'ell per mi. I també digues-li adéu a Mírax.

-Ho faré -Wedge es va creuar de braços -. Hi ha una última cosa... i això és una cosa compromesa... necessitem el seu permís per fer que M3 tregui els diners dels seus comptes personals, el passi a través d'alguns programes d'ordinador, i el transfereixi als comptes que utilitzaran a Coruscant.

Còrran va riure.

- Ens donaran bytes de rebut i ens ho reemborsaran més tard?

Wedge va riure entre dents al costat dels dos.

-No és suficient que vulguin els nostres cossos, també volen que nosaltres financem la guerra. Entenc que hi ha un pressupost per a aquesta operació, però sé que no serà suficient. Si les coses surten malament, tenir uns crèdits addicionals disponibles...

-He tingut experiència pràctica en aquesta àrea, i no estic ansiós de reviure-la. Tinc deu que pots tenir.

Erisi va mirar Còrran, llavors va alçar la mirada a Wedge.

- Deu són prou?

Còrran li va somriure.

-Volia dir deu mil.

-Oh, jo vaig voler dir deu milions -ella va moure els ulls -. És això suficient?

Wedge va tossir en el seu puny.

-Crec que servirà.

-Sí, poder comprar una ala sencera de caces podria ser convenient en un compromís -Còrran va agitar el cap -. Hem de tornar després d'aquesta operació?

- Tenir? No ho sé, encara que clar que espero que ho facin -Wedge va donar la volta al voltant de l'escriptori i li va oferir la mà a Còrran -. Que la Força t'acompanyi.

-I a tu, senyor -Còrran li va agitar la mà a Wedge -. Tanta com necessitem, i una mica més.

Següent