Primer contacte(I)

Primer contacte

Timothy Zahn

Talon Karrde sap que hi ha alguna cosa inusual en els safaris que Gamgalon organitza a Varonat. Al costat d’en Tàpper, el seu segon al comandament fingeix ser un ric funcionari estranger que ha patit una avaria en la seva nau en el lloc i moment just per ser convidat al safari. Però el que van a trobar, potser sigui molt diferent del que estaven buscant.

I

Amb un últim espurneig de repulsoelevadors trepidants, el iot espacial Comprador Uwana es va posar al camp d'aterratge que havia estat buidat a la selva de Varonat.

- Quin lloc més agradable i d'aspecte tan civilitzat! -Va comentar Quelev Tàpper, mirant per la carlinga-. Estàs segur que no ens hem passat i hem aterrat a l'abocador de males herbes d'algú?

En Talon Karrde va mirar cap els arbres de color groc pàl·lid que envoltaven el terreny i els prop de trenta edificis en ruïnes enclavats als seus peus.

-No, és aquí -va assegurar al seu tinent -. La Gran Jungla de Varonat. Llar d'un grapat de dipòsits comercials de tercera categoria i d'uns pocs milers de colons que no tenen el cervell suficient per fer les maletes i anar-se'n a un altre lloc.

-I d'un lleig krish anomenat Gamgalon -va dir en Tàpper -. No ho sé, Karrde. Segueixo pensant que hauríem d'haver portat el Salvatge Karrde i el Gel Estrellat i tenir una mica de potència de foc decent darrere de nosaltres. Aquí semblem mynocks de fira.

-Som aquí per observar, no per crear problemes -li va recordar Karrde, deixant-se anar els arnesos de seguretat i posant-se dret -. Gamgalon no ens molestaria amb aquests safaris de caça de morodins si no hi hagués algun gran benefici en joc. Només vull saber què es porta entre mans, i si podem treure algun profit per a nosaltres.

-Raó de més per tenir suport amb nosaltres -es va queixar Tàpper, comprovant que el seu blàster sortia sense problemes de la funda mentre seguia a Karrde a l'escotilla de popa -. Però tu ets el cap.

-Això és molt cert. Estàs preparat?

En Tàpper va respirar fondo, i va exhalar sorollosament.

-Fem-ho.

En Karrde va prémer el control i l'escotilla va lliscar dins del nucli.

Ensumant les aromes exòtiques, ell i en Tàpper van baixar per la rampa i es van dirigir a través del camp cap a un edifici en el qual penjava un descolorit rètol d'Instal·lacions Portuàries.

Tot just estaven a meitat del camí quan dos homes que estaven recolzats al costat d'un altre dels edificis es van desenganxar de la paret i van avançar amb naturalitat per interceptar els nouvinguts.

-Hola -va dir un d'ells tan aviat va estar a l'abast de la seva oïda -. Benvinguts a Tropis-on-Varonat. Han vingut per les vistes?

-Això ha tingut gràcia –li va felicitar Karrde-. No, estem aquí pel mecànic d’hiperimpulsor que esperem sincerament que tindran.

-Ah -va dir l'altre, tornant la mirada cap al Comprador Uwana -. Sí, no em sorprèn. Com més cridaner és el casc, més desastroses són les entranyes.

-Guarda't el llenguatge colorit per als turistes -va grunyir en Tàpper-. Hi ha un mecànic d’hiperimpulsor aquí o no?

L'altre el va mirar un moment i després es va tornar de nou a Karrde.

-El seu amic és una mica escàs de modals -va dir.

-Ho compensa amb les seves habilitats -va dir Karrde, traient un grapat de monedes d'alta denominació de la seva butxaca i triant ostentosament entre elles-. I amb la seva comprensió dels horaris. Tenim alguns assumptes de gran importància esperant a Svivren.

-És clar, ho entenc -va dir l'altre -. Sense ànim d'ofendre, senyor...

-Síndic Pandis Hart del Consell Sif-Uwana -es va identificar Karrde-. Aquest és el meu pilot, el capità Seoul. -Va escollir una de les monedes, la va sostenir en alt-. I tenim força pressa.

-Ei, cap problema. -L'home va somriure, assenyalant amb el polze cap a l'edifici de les instal·lacions portuàries mentre prenia hàbilment la moneda de la mà d’en Karrde-. Buzzy, ves a dir-los que tenen un client. Treball urgent.

El seu company va assentir en silenci i va sortir trotant cap a l'edifici.

-El meu nom és Fleck, Síndic -va continuar l'home-. A primera vista, jo diria que estaran atrapats aquí per uns quants dies. Tenen algun pla?

En Karrde va mirar intencionadament al seu voltant.

- És que hi ha algun pla que valgui la pena tenir?

-De fet, n'hi ha -va dir en Fleck-. Un tipus d'aquí organitza un safari força interessant per la selva..., de fet, la propera expedició té la sortida programada per demà a primera hora. Han sentit parlar dels morodins?

-No ho crec -va dir Karrde -. Caça major?

-La més gran de totes -li va assegurar Fleck -. Bestioles amb aspecte de llimac-llangardaix gegant, de deu a vint metres de llarg. Són un bon trofeu per penjar de la paret o en un passadís. -El seu llavi va tremolar sardònicament-. Tampoc són massa ràpids o malvats. És una bona manera de començar per a un principiant.

-És reconfortant escoltar això. –En Karrde va mirar al Tàpper-. Què et sembla, Seoul?

-No sona molt perillós, senyor -va dir en Tàpper amb la nota justa de preocupació-. Confio que no vagi a anar sol.

-No, hi ha quatre caçadors inscrits -va dir en Fleck-. I el cap sempre té un parell d'escortes de guàrdia al costat d'ell. Segur i confortable com en una batamanta.

-Tot i això, m'agradaria recomanar-li que em permeti acompanyar-lo, senyor -va insistir Tàpper-. Solia ser molt bo amb una BlasTech A280.

-Primer esbrinem quant costa estar tan segur com en una batamanta -va dir Karrde secament.

-Gairebé res. –En Fleck va bufar pel nas-. No per un cavaller de la seva posició. Només dotze mil cada un.

En Karrde va somriure.

-Un home de posició no es manté allà malgastant els diners. Quinze mil per tots dos.

En Fleck va somriure.

-Negociador dur, eh? Que siguin vint.

-Home de negocis amb experiència –el va corregir Karrde-. Que siguin disset.

L'altre va arrugar el front, i després es va relaxar.

-Està bé. Disset.

-Molt bé -va dir Karrde -. Quan partim?

-Dos quarts de sis, demà matí -va dir en Fleck-. Simplement apareguin aquí. Jo li diré al cap que vindran. No us oblideu de portar els disset. -Va assenyalar a l'altre costat del camp -. Pot preparar el seu equip en aquest edifici d'allà, i aconseguir una habitació per passar la nit a l'hotel del costat. És, eh, més agradable a l'interior del que sembla.

-Això espero -va convenir Karrde -. Confio que ningú se senti ofès si passem de l'allotjament. Els proveïdors d'equip sabran quin equip anem a necessitar?

-És clar -va assentir en Fleck-. Com li he dit, el cap organitza aquests safaris sovint.

-Molt bé -va dir Karrde -. Vine, Seoul, vegem què tenen per oferir-nos.

■ ■ ■

El sol de Varonat començava a ocultar-se per darrere de la selva per quan en Karrde i en Tàpper van tornar finalment al Comprador Uwana amb les seves compres.

-Espero que els hàgim donat temps suficient -va comentar en Tàpper mentre pujaven per la rampa.

-Estic segur que ho hem fet -va dir Karrde -. Un professional no necessita molt temps per buscar una nau d'aquesta mida. I no espero que Gamgalon estigui emprant aficionats.

Tot d'una, en Tàpper va tocar el braç d’en Karrde.

-Potser sí -va dir, baixant la veu. En Karrde va arrufar les celles. Llavors el va sentir: un sord soroll metàl·lic que provenia de la secció de popa de la nau -. Hauríem de fer una ullada? -Va murmurar en Tàpper.

-Semblaria sospitós si no ho féssim -va dir Karrde, fent una ganyota. Si tot això s'enfonsava per la incompetència de la pròpia gent de Gamgalon... - Tranquil i a poc a poc.

Avançant en silenci, es van dirigir pel passadís central cap a la sala de màquines, escoltant un altre soroll metàl·lic arribant a la porta. En Karrde va atreure l'atenció d’en Tàpper i va fer un lleuger moviment de cap.

L'altre va tornar el moviment de cap, deixant les seves motxilles a terra i agafant el seu blàster. En Karrde va tocar el tancament, i la porta es va obrir... La dona asseguda a terra al costat del panell d'accés obert era jove i atractiva, amb una cascada de cabell vermell-daurat recollida en una cua darrere del cap. El seu rostre estava tranquil i controlat mentre observava la seva abrupta entrada; sota del seu vestit, la seva figura era prima, atlètica i ben formada.

I a les seves mans sostenia una hidroclau i un dels connectors de flux de potència de l’hipermotor del Comprador Uwana.

- Puc ajudar-los? -Va preguntar ella amb fredor.

-Crec que ja ho estàs fent -va dir Karrde, mentre el breu moment de sorpresa es convertia en alleujament. Després de tot, els cercadors d'en Gamgalon no havien ficat la pota -. Suposo que ets el mecànic d’hipermotor.

-Brillant deducció -va dir-. Celina Marniss. Algun problema?

-Només amb l’hiperimpulsor -va dir Karrde -. Per què, esperaves que el tingués?

La Celina va arronsar les espatlles, tornant la seva atenció al connector de flux de potència.

-Al llarg de la meva vida he conegut a alguns homes que no creien que una dona pogués ser decorativa i competent al mateix temps.

-Personalment, és la meva combinació preferida -va dir en Karrde.

Ella li va dirigir una mirada que era en part divertida, en part de tensa paciència.

-Així que vostè és el Síndic Hart. Buzzy estava molt impressionat amb vostè.

-Això sempre em complau -va dir Karrde-. No preguntaré en quin sentit estava impressionat. -Va inclinar el cap cap a l'obertura d'accés-. Alguna idea de quin és el problema?

-Bé, per començar, tots els seus connectors de flux estan uns quatre graus fora de sincronia -va dir la Celina, sospesant el que tenia a la mà -. Han d'haver estat ignorats durant molt de temps per derivar-se tant.

-Ja veig -va dir Karrde, elevant un esglaó més la seva primera impressió favorable d'aquesta dona. Chin li havia assegurat que un mecànic d’hiperimpulsor mitjà trigaria almenys un dia a trobar l'avaria que havien fingit en els connectors de flux -. Hauré de parlar amb el meu encarregat de manteniment.

-Personalment, jo el faria fora -va dir la Celina -. Vaig a reajustar-los, després podrem veure què més falla.

-Bé -va dir Karrde -. Com pot ser que Buzzy ho hagi esmentat, tenim una mica de pressa.

-Curiosa manera de tenir pressa -va dir, assenyalant les motxilles al passadís darrere d'ells -. Generalment, els safaris de Gamgalon solen durar més de quatre dies.

-Segons la meva experiència, normalment es triga almenys sis o deu dies a arreglar un hiperimpulsor espatllat -va dir Karrde.

-Possiblement una raó més per acomiadar el seu mecànic -va grunyir la Celina-. Crec que puc fer-ho en dos o tres.

- Què et fa pensar que anem de safari? -Va preguntar en Tàpper amb suspicàcia.

-Les motxilles, per començar -li va dir la Celina-. A més, òbviament vostès són gent benestant, i van parlar amb Fleck. És el cap dels seleccionadors de nouvinguts de Gamgalon; fa la seva feina prou bé. -Va arronsar les espatlles, tornant la seva atenció al connector de flux -. A més, què més es pot fer per aquí?

-Brillant deducció -va dir Karrde -. Encara que t'equivoques sobre el meu patrimoni personal. Simplement sóc agent de compres en cap del Consell Sif-Uwana.

-Jo en diria una distinció marginal -va comentar la Celina-. Certament, per la forma casual amb la qual els sif-uwanis enfoquen la gestió i els diners.

-Per descomptat -va dir Karrde, pujant la seva estimació encara una mica més. Hauria apostat fortament que no hi hauria una sola persona a Varonat que hagués sentit parlar mai de Sif-Uwana, i molt menys que sabés res sobre ell -. Has estat alguna vegada allà?

-Un cop -va dir la Celina-. Va ser fa alguns anys.

- Negocis o plaer?

-Negocis.

- De quina classe?

Ella va aixecar una cella.

-No recordo haver-lo convidat a jugar a les tres preguntes amb mi, Síndic.

-No pretenia ofendre-la -va dir Karrde-. Simplement trobava la teva presència aquí intrigant. Sembles massa hàbil i experimentada per estar atrapada aquí, en un món perdut del Corredor d’Ison. Per no parlar de les teves altres qualitats òbvies.

Hi havia esperat despertar alguna reacció, sacsejar una mica aquesta tranquil·la façana seva. Però ella es va negar a picar l'ham.

-Potser simplement m'agradi la pau i la tranquil·litat -va respondre ella-. Potser estigui intentant estalviar el necessari per sortir d'aquí. -El va mirar fixament, clavant els ulls en ell. Ulls verds, va observar Karrde distretament. Un verd molt vistós, per cert -. O potser m'estigui amagant d'alguna cosa.

En Karrde es va obligar a mantenir aquesta mirada. Hi havia un foc ardent, gairebé amarg, darrere d'aquests ulls, impulsat per un turbulent remolí d'emocions. Estava en el cert: ella no era un simple mecànic d'hipervelocitat d'un món perdut.

-Per descomptat, m'inspires confiança -va aconseguir dir.

Ella va corbar lleugerament el llavi en un somriure sardònic, i de sobte el foc es va esvair com si mai hagués estat allà. O com si només hagués estat una actuació.

-Bé -va dir bruscament -. Potser la propera vegada es quedi fora del camí del seu mecànic d’hiperimpulsor i li deixi treballar tranquil.

-Anoto el teu suggeriment -va dir Karrde, inclinant-se lleugerament-. Estarem a les sales d'estar davanteres si necessites saber on està qualsevol cosa. Bona nit.

Va fer un gest a Tàpper, i junts es van retirar de la sala de màquines, recollint les seves motxilles de nou quan la porta es va tancar.

- Què et sembla? -Va preguntar en Karrde mentre es dirigien cap a proa.

-Tens raó, ella no encaixa aquí -va assentir l'altre-. Una de les persones de Gamgalon?

-Probablement -va dir en Karrde-. El suport per al Fleck, potser, o bé només una tafanera general. Els mecànics i altres treballadors de serveis tendeixen a ser invisibles.

-Potser. –En Tàpper va tornar la mirada al passadís darrere d'ells-. No obstant això, si em preguntes a mi, crec que algú del seu talent estaria desaprofitat en una simple vigilància.

-Estic d'acord -va dir en Karrde, arrufant els llavis-. Podria ser una agent doble, com a sabotejadora.

-O com a lladre de naus -va dir en Tàpper amb gravetat-. Gamgalon està encobrint alguna cosa amb aquests safaris. -Ja havien arribat al saló del iot-. Bé, no podrà robar aquesta sense un esforç considerable -li va recordar a Karrde mentre deixava caure les seves motxilles al sofà del saló-. Respecte al sabotatge, bé, hauríem de ser capaços d'arreglar els paràmetres de la hipervelocitat en vint minuts si haguéssim de fer-ho, i el Salvatge Karrde pot estar aquí en quatre hores si ho necessitem.

-Suposo que això vol dir que encara estàs pensant a portar un enllaç de comunicacions.

-Definitivament, si -li va assegurar Karrde -. Però no espero que haguem de fer-lo servir. La meva conjectura és que descobrirem que els safaris de Gamgalon són només una manera d'organitzar reunions clandestines de contrabandistes, i que en Fleck i companyia són aquí per desfer-se de qualsevol funcionari imperial que pogués interferir en el procediment. Anem, organitzem aquest equip. Dos quarts de sis arribaran molt d'hora.

■ ■ ■

La resta del safari ja estava preparat per quan Karrde i Tàpper van sortir del Comprador Uwana just abans de dos quarts al matí següent.

-Un grup eclèctic -va comentar en Tàpper, mentre caminaven cap al grup i els tres aerolliscadors Aratech Fletxa-17 que esperaven al camp al seu costat.

-Estic d'acord -va dir Karrde, observant-los. Un thennqora, un Saffa, i dos duros, tots resplendents amb vestits i equip tan òbviament acabat de sortir de la caixa com l'equip que portaven ell i en Tàpper. Una mica cap a un costat, vestits amb vestits que, igual d’òbviament, havien vist molt més ús, estaven una krish, un rodià i en Buzzy, el lacònic humà -. El grup fa joc amb l'escorta -va afegir.

En Tàpper va assenyalar amb el cap al krish.

-Aquest no és Gamgalon, oi?

En Karrde va moure el cap.

-Un dels seus lloctinents, crec. Dubto que Gamgalon vagi a venir amb nosaltres.

-Ah -va exclamar el krish, gairebé tan alegrement radiant com era físicament possible que un krish ho estigués, mentre feia senyals cap a Karrde i Tàpper-. Benvinguts. Vostè ha de ser el Síndic Hart. Sóc Falmal; jo dirigiré la seva expedició.

-Encantat de conèixer-lo -va assentir Karrde-. Confio que no hàgim arribat tard.

-No, en absolut -va dir Falmal-. Simplement la resta va arribar més d'hora. Permeteu-me presentar als seus companys de caça: Tamish -va assenyalar al thennqora-, Hav i Jivis -els duros -, i Cob-caree -el Saffa-. Cavallers: el Síndic Hart i el capità Seoul de Sif-Uwana.

-Molt de gust -va dir Karrde, mirant a cada un dels altres.

Cap dels noms li eren familiars, però per descomptat això no significava res. Tampoc ell i en Tàpper estaven usant els seus noms reals.

-Perdem el temps -va grunyir en Tamish-. Comencem amb la caça, Falmal.

-Naturalment -va dir Falmal-. Si són tan amables de prendre seient a bord...

En Karrde i en Tàpper van triar un dels aerolliscadors i es van lligar els cinturons de seguretat. Uns minuts més tard en Falmal va pujar amb el seu pilot krish, i es van posar en marxa.

- Organitzen aquests safaris sovint? -Va preguntar en Karrde mentre volaven a baixa altura sobre l’ondulant selva groga.

-Només un parell de vegades per temporada. –En Falmal li va llançar una mirada especulativa -. Ha tingut molta sort d'haver arribat quan ho va fer.

En Karrde va fer un gest cap al prestatge de rifles BlasTech a la part posterior de l’aerolliscador.

-Em consideraré afortunat si capturem alguna cosa -va dir -. Estic gastant en això massa diners només per donar una volta a través d'una jungla.

-Tindrà èxit –li va prometre Falmal-. Tots ho tenen. Pot estar segur d'això.

Van volar durant una hora abans d'aterrar en una clariana al cim d'un turó.

Allà s'havia construït un petit campament d'aspecte mig-permanent, quatre edificis agrupats al voltant d'una zona d'aterratge amb marques de cremades.

-Han d'utilitzar molt aquest lloc -va comentar Karrde mentre es posaven a terra.

-És el campament base per a tots els safaris -va dir Falmal-. Aquí esperaran els pilots i els aerolliscadors mentre nosaltres seguim a peu. Prenguin les seves motxilles i armes, si us plau. Anem a sortir immediatament.

Deu minuts més tard tots estaven trepitjant al llarg d'un camí tot just visible entre arbres grocs, arbustos verd-groguencs, i una terra de color violeta pàl·lid que tenia l'inquietant aspecte d'una massa de grossos cucs.

En Falmal anava al capdavant, amb Tamish, Karrde, i Tàpper darrere d'ell.

Buzzy era el següent, seguit per Hav i Jivis, i Cob-caree, amb el rodià a la rereguarda.

Van viatjar durant gairebé una hora abans que Falmal indiqués un descans en una petita clariana que s'obria al costat del camí.

-Estic una mica fora de forma per aquest tipus d'exercici -va esbufegar en Karrde, traient-se la seva motxilla i deixant-la caure a terra -. Quant més caminarem avui, Falmal?

- Cansat tan aviat? -Va preguntar Falmal, llançant-li un somriure de dents esmolades-. No cal preocupar-se, Síndic Hart. Tres hores més, potser quatre, i estarem a la zona de caça principal.

-Els morodins han estat aquí -va grunyir Tamish darrere d'ell. En Karrde es va tornar per mirar. El thennqora estava a la gatzoneta a la vora de la clariana, punxant amb una navalla una zona de descoloració fosca que creuava la capa de terra del sòl -. Aquí hi va haver bava de morodin -va dir-. Fa diverses setmanes.

-Bona observació -va dir Falmal amb aprovació -. Fa dos mesos un dels nostres safaris va caçar morodins per aquesta regió. Desafortunadament, el seu patró de migració dels ha portat més lluny des de llavors.

-Llavors em pregunto per què no hem aterrat més a prop, per començar -va murmurar Tàpper.

-Potser els aerolliscadors espantin la nostra suposada presa -va suggerir Karrde, arrufant les celles. Un metre darrere d’en Tamish, al llarg d'una vora de la marca de bava, una fila ordenada de curts brots rosats sorgia de sota d'un grup d'arbustos verd groguencs.

I en les ombres darrere d'ells hi havia una espurna de metall.

Caminant per darrere d’en Tàpper, va començar a acostar-se per fer una ullada més de prop...

-Hora d'anar-se’n -va exclamar Falmal, colpejant les mans amb força-. Motxilles a l'espatlla, tots. Cal seguir si volem arribar al nostre destí amb el temps suficient per començar una cacera.

En Karrde va considerar examinar la cosa de metall de totes maneres, va decidir no fer-ho, i va tornar a on havia deixat la seva motxilla.

- És vostè botànic, Síndic Hart? -Va preguntar en Falmal.

-No -va dir Karrde mentre Tàpper l'ajudava a posar-se la motxilla -. Per què?

-El vaig veure mirant les plantes d’aleudrupa yagarana d'allà -va dir-li apuntant amb un llarg dit als brots rosats -. Veuràs moltes plantes no natives com aquesta a la selva, em temo..., restes d'anteriors visitants a la selva de Varonat que van ser poc curosos amb les seves provisions.

- Provisions? -Li va preguntar Tàpper mentre es posava la seva pròpia motxilla.

-Les baies d’aleudrupa són considerades una menja en molts mons -va dir Falmal-. Alguns dels que s'uneixen als nostres safaris insisteixen a portar les seves pròpies provisions. Algunes llavors que cauen en una distracció...-Va fer un elaborat gest-. Només podem confiar que la pròpia selva s'ocuparà de tals intrusions. Vinga, hem de sortir.

■ ■ ■

Següent