L’Aposta d’en Wedge (XXVII)

Anterior

27

L'Almirall Ackbar va tancar els ulls per un segon, llavors va inclinar el cap cap a la seva ajudant.

-Suposo que la marea està alta, així que no puc escapar-ne. Si us plau fes passar al conseller Fey'lya.

L'ajudant humà va partir, donant-li a Ackbar un moment de silenci en el qual preparar-se per la imminent confrontació. No, Ackbar, si assumeixes que l'aigua està amarga, no sentiràs la dolçor. L'Almirall es negava a considerar el bothà com un rival pel poder, principalment perquè el mateix Ackbar no tenia cap desig de poder en cap sentit polític de la paraula. Havia pujat a la seva posició al capdavant de l'exèrcit de l'Aliança a causa del seu íntim coneixement de la doctrina imperial, après mentre era esclau del Gran Moff Tarkin, i perquè Mon Calamari havia contribuït amb la seva considerable flota per reforçar l’Armada Rebel en la batalla d'Endor. Una vegada que l'Imperi fos derrotat i els seus serveis ja no siguin necessaris, ell estaria feliç de retirar-se a Mon Calamari i passar la resta dels seus dies vivint entre cicles de marea.

Va comprendre que el seu rebuig per veure Borsk Fey'lya com un rival probablement era curt de vista, però no podia permetre’s el luxe de la distracció. Amb la mort del General Laryn Kre'fey a Borleias, els bothans havien perdut el seu més famós líder militar. Els bothans no tenien a cap altre candidat que oferir com a viable per executar grans operacions com la presa de Coruscant.

El que significava que qualsevol agenda bothana havia de passar per Ackbar.

Aquesta és la raó per la qual Fey'lya ha vingut a veure’l ara.

L’escotilla a la cabina d’Ackbar a la Llar U es va obrir i Borsk Fey'lya va entrar a l'oficina tènuement il·luminada. Ackbar va començar a pujar la il·luminació, però el bothà va agitar el cap.

-Quedi’s còmode, Almirall, jo puc veure prou bé amb aquesta llum.

Els tons submisos de la veu d’en Fey'lya, i la naturalesa conciliatòria de les seves paraules, van posar a Ackbar immediatament en guàrdia.

-M’honora amb la seva visita, conseller.

Fey'lya va alçar una mà de pelatge daurat.

-Si us plau, la formalitat de títols és innecessària entre nosaltres. No sempre hem estat en el mateix costat, ni probablement em consideres un amic, però reconeixes el vincle que compartim dins de la Rebel·lió.

-Cert -Ackbar va assentir lentament -. Has vingut a parlar sobre Noquivzor.

-Així és. Els informes que he aconseguit van ser vagues.

Ackbar es va reclinar a la seva cadira repulsora en forma de closca d'ou.

-Ja saps el que és fonamental: fa un dia estàndard el Senyor de la guerra Zsinj es va presentar en el sistema amb el Puny de Ferro, va llançar una ala de TIEs, i va procedir amb un bombardeig planetari. La nostra base allí va ser colpejada amb força, encara que donat que la major part d'ella era subterrània, els danys no van ser tan extensos com a Zsinj indubtablement li agradaria pensar.

Els ulls porpra d’en Fey'lya van brillar luminescents en la mitja llum.

-Vam tenir la nostra reunió fa aproximadament set setmanes estàndard a Noquivzor.

Creus que aquest va ser un intent d'assassinat desencaminat?

Ackbar va pensar per un moment, llavors va agitar el cap.

-Improbable. Si mata el lideratge de la Rebel·lió ell mateix es tornaria un blanc. Sospito que va pensar que estava atacant a l'Esquadró Murri, per cobrar-los per atacar les seves naus. La seva facilitat per guardar rancor és gairebé llegendària. No vam mantenir en secret on estava estacionat l’Esquadró Murri principalment per mantenir l'Imperi mirant Noquivzor en lloc de més a prop de casa.

- Tan dolent va ser l'atac a Noquivzor?

Els ulls d’Ackbar es van tancar a mitges.

-Vam patir danys majors en el complex de barraques. Múltiples pisos es van esfondrar un sobre l'altre. Estarem molt de temps desenterrant cossos. L’Esquadró Murri va perdre una porció significativa de la seva quadrilla de suport. El complex de l’hangar, en l'altre horitzó, va escapar sense danys. Quan els portem de tornada de Coruscant tindran naus per volar.

-Fins i tot la pitjor plaga perdonarà a alguns virtuosos -El bothà va agitar lentament el cap -. El senyor de la guerra Zsinj està tornant-se un problema cada vegada més gran. Si no li retornem el cop i l’enganxem fort, s'anirà bravejant i ens atacarà de nou.

-D'acord, però on el colpegem? És tan elusiu com la flota Katana. La galàxia és un lloc molt gran, i fins i tot coneixent la seva ruta passada i amb informes regulars, precisar la seva ubicació és gairebé impossible. Trobar-lo demanaria una operació de tota la flota, i això significaria que hauríem de demorar l'operació de Coruscant indefinidament.

-Però si anéssim a fer això i intentar caçar a Zsinj, de sobte quedaríem vulnerables a més represàlies per part d'ell i podríem donar-li a Ysanne Isard l'espai que necessita per atacar-nos també -Fey'Lya es va aplanar el pelatge al voltant de la boca amb la mà esquerra -. Lluitar en dos fronts és una ximpleria.

-El que dius és cert -Ackbar va inclinar lleugerament el cap-. No estaries aquí si no la tinguessis una idea que oferir, atès que aquesta discussió merament posa en paraules fets que estan simplement en evidència per a qualsevol que hagi llegit els informes.

Una expressió ferida es va apoderar de la cara de Fey'lya, però la intel·ligència en els seus ulls li va llevar l'efecte desitjat.

-Per escapar d’un Rancor, és savi ignorar la picada d'una puça.

- I això significa?

-No podem treure el nostre enfocament de l'Imperi. El que proposo és un cop atrevit contra Coruscant.

-Encara no estem llestos.

-Hem d’estar-ho -Fey'Lya va obrir les mans -. Ja ens estem organitzant per a ell i res dels informes de Coruscant dóna cap indicació que Isard estigui incrementant les seves defenses. Ha de saber que no estem preparats així que pensa que té temps per preparar-se. Si anem ara, aviat, la trobarem desprevinguda.

-Subestimes molt a Cor de Gel si creus que ella mai està desprevinguda.

El cap de Fey'lya es va aixecar i la seva mandíbula es va obrir en una ganyota depredadora.

-No estàs rebutjant el pla com una bogeria absoluta. Els teus pensaments van en paral·lel als meus, no?

Ackbar es va inclinar endavant de nou, agitant les seves barbes.

-Estem en una cruïlla crítica. Els preparatius de Cor de Gel per a la invasió que ella ha de saber vénen de camí han estat insuficients. Els informes de Coruscant són favorables. A causa d’esdeveniments recents sembla que és possible unir les parts dispars de la població de Coruscant per donar-nos una força partidària al planeta. Estan pobrament proveïts, però poden ser problemàtics i distractius per l'enemic.

- Poden crear problemes i distreure’ls prou per fer caure els escuts?

-No ho sé -Ackbar va agitar el cap -. Li he enviat un missatge al Comandant Antilles ordenant-li que formuli i es prepari per dur a terme un pla per fer justament això, amb els recursos que té disponibles. Quan rebi una resposta que indiqui que ell té algun pla preparat, li donaré un temps designat de quan ha d'entrar en efecte. Quan els escuts caiguin, anirem a Coruscant.

Els ulls del bothà es van estrènyer.

-No deixes lloc per a cap relliscada en el seu pla. Què passa si ell no pot aconseguir-ho a temps?

La mandíbula d’Ackbar es va obrir en un somriure.

-He tingut un informe que fa que aquest pla sigui viable en l'eventualitat que el Comandant Antilles i la seva gent no facin caure els escuts. Pots recordar que en els mesos recents el Creuer Interdictor Àspid Negre va estar en conflicte amb l'Esquadró Murri? El seu capità, una dona anomenada Uwlla Iillor, va enviar una protesta per la transferència fora del seu ordre del seu oficial d'operacions de vol. La protesta va ser ignorada i, aparentment, va ser suficient per incitar-la ella i a la seva tripulació a què decidissin desertar. Això ens dóna un creuer interdictor, cosa que mai hem tingut abans.

-Depenent del curs que escollim, el viatge de Borleias a Coruscant prendrà aproximadament vint hores estàndard. La meva intenció és fer arribar primer l’Àspid Negre i fer-ho saltar a les vores exteriors del sistema de Coruscant. Si els escuts no han caigut, el interdictor encendrà els projectors de pous de gravetat i traurà a la nostra flota d'invasió de l'hiperespai prematurament. Si els escuts han caigut, Iillor no farà res i ens permetrà sortir de l'hiperespai just a sobre de Coruscant.

Fey'lya va assentir lentament.

-Elegantment simple però decididament efectiu. Clarament confies en aquesta Capitana Iillor. No creus que la seva defecció pot ser un dels enganys d’Ysanne Isard?

-No. La Capitana Iillor cita a la interferència d'Intel·ligència Imperial amb el seu comandament com la raó principal de la seva deserció. El General Cracken l'ha trobat neta i la seva gent està treballant en la tripulació. Dins d'una setmana l’Àspid Negre estarà operacional amb una tripulació de l'Aliança.

El bothà va assentir.

- Se li canviarà el nom a la nau?

-La tripulació ha escollit un nom d'esperança: Arc de Sant Martí Corusca.

-Segur que és un bon presagi.

-Això espero -Ackbar li va donar una mirada d'ulls com plats a Fey'lya -. Li proposaràs aquest pla a Mon Mothma?

-Sí, en nom de tots dos -va somriure Fey'lya -. Amb el seu suport i amb nosaltres dos recolzant-lo, el Consell Provisional no pot deixar de fer-lo operacional.

-Que bé -va assentir el Mon Calamari -. Llavors jo només he d’assegurar-me que l'operació no falli.

Següent