8
La seva guia-conductor els va
traslladar amb la vagoneta fins a un apartament del segon pis. Quant la porta
de la suite es va tancar darrere d’en Chewie, Han va girar en rodó. La Leia va
endevinar el que anava a dir per l'expressió furiosa de la seva cara. Hauria
agrit la llet de bantha.
-Has parlat massa -va agitar un braç
-, en especial sobre les tropes d'Endor. Aquests imperials no necessiten saber
que les nostres tropes estan esgotades. Reuniran a tots els caces en pàrsecs a
la rodona i liquidaran la nostra flota.
-No, no ho faran. No poden posar-se
en contacte amb ningú. Ho han intentat.
Alleujada, la Leia va recolzar les
mans sobre el pit d’en Han i va mirar els seus ulls foscos i brillants.
Sospitava un discurs sobre aquell alderaanià renegat. Per un instant, el
planeta mort havia tornat viu; records amargs barrejats amb dolços. La política
imperial mai havia rebut l'aprovació d’Alderaan. Els individus que es
presentaven voluntaris al servei imperial eren considerats rars i sospitosos.
-Bé, tu ho vas fer -va murmurar en
Han -. No els diguis tantes coses.
-Suposaran...
-Guarda’t-ho -va interrompre-la Han
-. Heu sentit a l'humà dels alienígenes dir que venien «a instàncies del vostre
emperador»? Aquests bakurans no fan cas.
-El vaig sentir. –La Leia es va
apartar d’en Han -. Intento imaginar com utilitzar-lo.
-Fantàstic.
-Però tu... -Va començar de nou la
Leia.
-Estalvia’t-ho.
En Han va passejar en cercle per
l'habitació principal de l'apartament, i va escodrinyar totes les cantonades
del sòl i el sostre. L'habitació principal, xapada en fusta natural groc
pàl·lid, tenia una sola finestra que donava a un dels jardins. Un salonet
hexagonal ocupava el centre de l'habitació, encoixinat en verd amb petits
coixins blaus que suraven a uns centímetres d'alçada. Han va donar la volta a
tots les coixins, i després va començar a donar copets a les parets.
-No m'importa dir-te que preferiria
dormir al Falcó.
-Jo no -va sospirar la Leia.
C3PO estava dret al costat de la
porta, i cobria amb una mà el seu cep, com si estigués avergonyit. De vegades,
la seva programació pseudo-emotiva divertia la Leia.
-Senyor, els androides no necessiten
descansar. Puc suggerir que vostès els humans dormin una estona? R2 muntarà
guàrdia...
L’R2 el va interrompre amb un crit
burleta, des de sota d'un llum penjat.
En Han es va aturar davant d'una
paret llarga i corba que exhibia un mural d'un bosc. Un vent intangible movia
les seves branques. Va examinar els detalls.
La Leia va moure el cap. Era obvi
que els imperials els espiaven. Potser havien disposat sensors de veu, per
escoltar des de l'extrem oposat del complex.
-És evident que en Nereus és
l'autèntic poder de Bakura -va dir -, però intenta aplacar els bakurans amb
aquest govern de pacotilla.
En Han es va tornar i es va recolzar
en el mural.
-Ja pots apostar-ho. I té tantes
ganes de permetre la presència de naus rebels armades en el seu sistema com de
tirar-se a un pou de vibroestaques.
-Però el poble no -va insistir la
Leia.
-No -va intervenir en Luke -. El
poble només desitja sobreviure, igual que en Nereus -va afegir amb sequedat.
-De manera que, quan estigui fora de
perill -va dir en Han -, es tornarà contra nosaltres i ens vaporitzarà..., si
no anem amb compte.
-Anirem. -En Luke va desviar la
vista cap al centre de comunicacions -. Tenim un missatge -va afegir, sorprès.
Es va acostar i va tocar un control.
En Han va mirar per sobre l'espatlla
d’en Luke. La Leia s'estrenyia entre ambdós. El cap i les espatlles d'un
oficial imperial van aparèixer a la pantalla tridimensional: rostre eixut,
cabell arrissat i escàs.
-Comandant Skywalker, hem de parlar,
tal com vam acordar. Reuneixi’s amb mi al meu despatx el més aviat millor.
La pantalla es va apagar.
-El comandant Thanas -va murmurar en
Luke.
- On és el seu despatx? -Va
preguntar en Han.
-En algun lloc del complex. Vaig a
esbrinar-ho.
La Leia es va allunyar de l'angle de
visió.
-Vine, Han.
Desitjava perdre de vista els
imperials, tan sols per uns minuts. Aquest lloc l'estava posant nerviosa. Cada
vegada que es donava la volta, gairebé esperava veure una capa negra aletejant.
¡Vader era mort! ¡Derrotat! No havia de permetre que negres records la
distraguessin de la seva vital missió.
-Crec que el comandant Thanas ha
deixat un missatge... -Va dir en Luke a la unitat encastada a la paret.
Silenci. Després:
-Sí, perfecte. Estaré allà dins
d'una hora.
Es va encaminar cap al salonet.
- I doncs? -Va preguntar la Leia.
En Luke va enllaçar les mans a
l'esquena.
-Tenim naus ssi-ruuvi al pati del
darrere de nou. En Thanas diu que sembla un bloqueig, just fora de l'abast de
la xarxa defensiva. A la distància orbital de la segona lluna de Bakura,
aproximadament. També estic convidat a visitar la, hum, guarnició imperial.
- Sol? -Va exclamar la Leia.
En Luke va assentir.
-No ho facis -va dir en Han -.
Cita'l en algun lloc neutral.
En Luke va arronsar les espatlles.
-Bakura no és neutral. Deu haver-hi
millors instal·lacions allà dalt per discutir de tàctiques que en el complex
Bakur.
-En aquest cas, emporta't en Chewie.
Aquest Thanas podria aturar-te només per ser un Jedi, a part de carregar-te
l'emperador.
-Però jo no...
-Encara no creuen que l'emperador
hagi mort –el va interrompre la Leia -, però emporta't en Chewie, de totes
maneres. Tot i desarmat és formidable.
En Han va acariciar la mira del seu
desintegrador.
- Tardaries molt a demanar ajut?
-Tinc un comunicador. Un esquadró de
caces X del Frenesí podria acudir
en... diguem una hora.
-Això podria ser massa tard -va
insistir la Leia.
El wookiee va rugir el seu acord.
-Crec que jo hauria quedar-me aquí
-va suggerir C3PO.
-Han, Leia, Chewie, sé cuidar-me.
-En Luke es va deixar caure en una cantonada del salonet, dispersant petits
coixins blaus -. Com més actuem com si confiem en ells, més ens seguiran el
corrent. La Leia ha fet molts progressos amb el senat.
-No els suficients. –La Leia es va
humitejar els llavis -. Una conversa sincera és la nostra única esperança
d'aconseguir un tractat durador, un tractat que podria aconseguir la deserció
de molts imperials desil·lusionats.
-Endavant. –En Han va agitar un braç
-. Digueu-me que us sentiu bé treballant amb aquesta gent, però mireu-me als
ulls quan ho feu.
-Bé... –La Leia va mirar al Luke a
la recerca de suport. El seu germà va arquejar una cella -. No -va admetre per
fi.
-Mmm, no -va contestar en Luke -. No
em sento bé. Alerta.
-Exacte -va dir la Leia -. La
sensació d'inquietud no pot interferir en les nostres negociacions. Hem de
començar per alguna cosa. Ho farem a Bakura.
En Luke va estossegar.
-Prefereixo emportar-me l’R2.
L’R2 va refilar una pregunta des del
racó on estava sent ignorat.
-Per compartir informació.
-Oh -va dir la Leia. Si en Luke
havia ideat un pla, ningú el faria canviar d'opinió -. Parla’m dels senadors.
Què vas percebre?
Es va asseure al costat d’en Luke i
va creuar les cames a sobre del salonet. El camp repulsor era com un líquid
invisible que els separés de la superfície.
-Eren hostils -va contestar en Luke
-. Qui ets tu, què fas aquí, de què vas? Això, al principi. Però aquest tal
Belden es va alegrar de veure'ns. I també d’altres. Altres... -Va mirar en Han,
que s'havia allunyat cap a la cantonada situada entre les finestres -. La
història de la Leia els va obrir els ulls. Va produir el primer canvi real en
la seva actitud.
-Me n'alegro molt -va comentar C3PO
des del seu lloc de protocol, al costat de la porta -. M'agradaria tornar amb
els nostres quant més aviat millor.
L’R2 va trinar una cosa que la Leia
va considerar aprovar-ho.
- Ho veus?
La Leia va mirar en Han, amb el
desig que es girés i donés algun senyal que hi havia aprovat el seu discurs.
Una paret invisible s'havia alçat entre ells en quan aquell alderaanià la va
reconèixer.
-Ha de ser dur -va concedir
-treballar a cara descoberta, després de tants anys de clandestinitat.
En Han es va tornar per fi, amb els
polzes encaixats en el cinturó.
-És com exhibir el teu joc massa
aviat en una partida de sàbacc. Veus canviar les cares que t'envolten. No m'agrada.
No m'agrada aquesta gent. No m'agrada en Nereus, especialment.
La Leia va assentir vigorosament.
-És un buròcrata imperial
perfectament normal. En Luke, què més vas sentir? La seva reacció davant teu...
En Luke va arrufar les celles.
-La previsible, ja que no estaven
advertits. Per què?
La Leia va analitzar els seus
sentiments per trobar les paraules adequades.
En Luke va ser el primer a
trobar-les.
-Vader et torna a obsessionar, oi?
Ella el va apuntar amb un dit,
dolguda.
-No vull saber res de qualsevol cosa
relacionada amb en Vader.
-Jo sóc producte d’en Vader, Leia...
La jove va tancar els punys als seus
costats.
-Llavors, deixa’m en pau.
En Luke va tancar la boca sense
acabar la frase que ella temia: I tu també. Hauria pogut pronunciar-la, però
ferir amb paraules no era el seu estil. La Leia ja s'estava penedint del seu
exabrupte. No era propi d'ella perdre els nervis amb tanta facilitat.
-Escolta -va cridar en Han -, a munt
aquests ànims, princesa. Ell només tractava d'ajudar.
- Què esperes de mi? –La Leia es va
aixecar d'un salt i va caminar cap a ell -. Que m'ho prengui amb calma? Que ho
anunciï a la Mon Mothma?
-Una altra vegada no -va murmurar en
Han.
La Leia va plantar els seus punys
sobre els malucs. No sabia si estimava en aquell home, o si anava a matar-lo.
- Una altra vegada? -Va murmurar en
Luke.
-Escolta -va dir en Han -, ningú
revelarà el teu secret. Ni tan sols en Luke. Oi, Luke?
-Estem d'acord. -En Luke va arronsar
les espatlles -. Durant un temps, si més no, ningú excepte nosaltres sabrà que
estàs relacionada amb qui sigui.
Va estendre una mà.
La Leia la va aferrar. En Han,
d'improvís, es va acostar i va tancar la seva mà al voltant de les altres dues.
Es va sentir un rugit a la seva
esquena. Una gegantina pota peluda va aterrar sobre l'espatlla de la Leia,
mentre Chewie continuava udolant i rugint.
- Què està dient? -Va preguntar la
Leia al Han.
L'altra pota de Chewie es va posar
sobre el cap d’en Han.
-Que som la seva Família d'Honor.
–En Han va intentar ajupir-se. El pelatge de l’avantbraç va pessigollejar seva
cara -. És la unitat bàsica de la societat wookiee. És la millor prova de
lleialtat que mai rebràs, Leia.
Aquesta vegada, res de sobrenoms,
res de bromes, només Leia.
Era la millor prova de lleialtat que
mai rebria d’en Han.
-Molt bé -va dir en veu baixa -. Hi
ha feina a fer. Aprofitem cada moment, fins que en Luke marxi o ens convoquin a
una altra sessió.
Chewbacca va grunyir. En Luke va
deixar caure la mà i es va apropar al centre de comunicacions.
-D'acord. –En Han es va desfer d'un
copilot -. També hem de comprovar les reparacions. El nostre grup ha establert
una base provisional a l’espaiport. Plataforma Dotze. És la d’en Chewie.
-Ah. -En Luke ja ho anava escrivint
-. Ja he trobat nostres noves dades. R2, ocupa't de buscar el que no vas
obtenir de la nau teledirigida.
L’R2 va xiular alegrement.
-Mantingues els ulls oberts, noi -va
dir en Han.
- I vés amb compte! -Va exclamar
C3PO.
Una llançadora de l'Aliança va
recollir en Luke a l'aeròdrom de la teulada. Un cop carregat R2 en el
compartiment posterior, en Luke va veure la ciutat passar de llarg sota els
seus peus, aposentada en cercles concèntrics sobre aquella increïble veta
rocosa blanca.
Temia que el seu propi estat de
nervis hagués irritat la Leia, però encara no s'havia atrevit a dir res als
seus amics. Només ell coneixia els desesperats patiments dels humans
tecnificats, i per tant, el perill que arrossegaven tots si Bakura queia. Si
això passava, els recursos (i la població) bakurans ajudarien als alienígenes a
conquerir un altre planeta, on es reaprovisionarien de més androides de combat
teledirigits per conquistar un altre i un altre, una reacció en cadena que
podria estendre’s fins als planetes del nucli.
Potser tenien la intenció
d'exterminar a tota la humanitat, o fundar planetes presó per criar poblacions.
No el sorprendria descobrir que comptaven amb altres tipus d'androides que
funcionaven amb energia humana. Ni ell, ni en Thanas, ni tan sols en Nereus
podien estar segurs que s'enfrontaven a tota la flota ssi-ruuvi.
Tenint en compte l'enormitat de la
crisi, no hauria d'haver-se deixat distreure per la senadora Gaeriel Captison.
No obstant això, les sensacions que
havia experimentat quan la seva presència va respondre al sondeig encara li
produïen un pessigolleig. Abans de la seva sobtada alteració, naturalment. Mai
havia experimentat un canvi tan radical de l'atracció al desgrat. Ara hi havia
de parlar amb ella. Si s'oposava als Jedi amb aquesta vehemència, podria
arruïnar les negociacions de la Leia. Preferia la seva honrada oposició de ser
ignorat. En principi, almenys.
Abans que en Luke es sentís
preparat, la llançadora va aterrar a la vora de la fosca superfície artificial
on havien instal·lat a la guarnició. El nerviós pilot de l'Aliança va ajudar en
Luke a la descàrrega de l’R2, i després es va allunyar cap al nord, en direcció
a l’espaiport. En Luke va contemplar el perímetre de la guarnició. Rere d'una
reixa d'alt voltatge, els milicians passejaven per passadissos elevats que
comunicaven enormes torres d'observació. Un camp de força llampegant bloquejava
l'entrada situada entre les torres de guàrdia. Patrullers androides convergien
sobre ell des de tres direccions diferents.
Això era l'Imperi, no hi havia
dubte. En Luke va avançar amb audàcia cap a la porta.
-Anem, R2.
Un parell de milicians navals van
sortir de darrere d'una caseta. El camp de força es va desactivar.
- Comandant Skywalker? -Va preguntar
un milicià, amb la mà sobre el seu desintegrador.
Vinc en so de pau. En Luke va
ajuntar les palmes enfront del seu pit.
-Vinc a parlar amb el comandant
Thanas.
- I l'androide?
-Magatzem d'informació.
El milicià va llançar una breu
rialla.
-Espionatge.
-Crec que proporcionaré més
informació al comandant Thanas de la qual obtindré a canvi.
-Esperi aquí.
El milicià va desaparèixer a
l'interior de la caseta.
En Luke va mirar a través de la
tanca. Un explorador caminant AT-ST va passar no gaire lluny, com un enorme cap
metàl·lic gris amb potes. La guarnició principal s'alçava a l'altre costat
d'una àmplia zona. Devia ser «corrent», però des de prop semblava immensa. En
Luke va calcular que tindria vuit pisos d'alçada. Torretes de turbolàsers
brillaven a cada nivell superior, com a guardians d'un castell gegantí. Des
d'aquell angle, va veure dues grans rampes de llançament que apuntaven al cel.
El nombre de caces TIE emmagatzemats en el seu interior era un misteri. No
hauria gosat acostar-se en aquest lloc amb un esquadró de caces X. Sol, era més
segur. Això esperava, almenys.
El milicià va tornar amb un cep Propietari
i un disc repulsor amb aletes laterals bessones.
-L’androide entrarà amb el disc
tancat -va dir -. Pot portar el seu Propietari personal, però qualsevol
reactivació no autoritzada serà considerada un acte d'hostilitat.
L’R2 va llançar un xiulet nerviós.
-No passa res -va dir en Luke -.
Tranquil.
Va deixar que el milicià desactivés
el principal convertidor d'energia d’R2. Una vegada subjecte el silenciós
androide al disc repulsor, en Luke va comprovar els tancaments per assegurar-se
que el seu amic metàl·lic no es cauria. Va tocar el seu Propietari, que penjava
al costat de l'espasa de llum. També li va recordar el seu somni d'Endor.
En qualsevol cas, mai li havien
agradat els ceps. Era probable que el personal del governador Nereus també
tingués Propietaris, que els permetessin controlar R2 i C3PO tot i la
programació prioritària dels androides.
-Segueixi’m -va dir el milicià.
El va conduir a un esquif obert. En
Luke va ocupar un seient del mig i va enganxar el cable de remolc del disc
repulsor a un costat. Van volar sobre la base. La superfície, que li havia
semblat molt fosca quan va arribar, semblava ara permacret pla de color gris fosc. Però pots comptar que la burocràcia imperial
cobrirà qualsevol cosa natural.
La llançadora va
travessar unes enormes portes situades entre un parell de monstruoses torres de
vigilància, i va entrar en una rada per a vehicles impregnada dels olors
militars habituals a combustibles i maquinària.
Els milicians van
aparcar l'esquif en una coberta per a bicicletes d'alta velocitat, envaïda per
tècnics de manteniment. En Luke va experimentar una gran curiositat. Em sap greu, no sóc un presoner. Encara
no. Mentre deixava anar a l’R2, la curiositat es va convertir en
hostilitat. Va aixecar un dit i va llançar una línia de Força. Una cosa va
caure des d'un costat de la coberta.
Els tècnics es van
precipitar cap al soroll. En Luke, oblidat, va passar entre ells, darrere del
milicià que manipulava el disc repulsor d’R2. Es van internar per un estret
passadís de parets nues que ascendia fins a un sostre més estret, i van entrar
en un turboascensor. L'estómac d’en Luke va protestar quan l'ascensor va pujar.
Van sortir a un
altre nivell, al final d'un passadís llarg i recte. Gairebé tot era gris (les
parets, el sostre, el terra, els mobles, les cares), de manera que els
contrastos es notaven a l'instant. Un oficial uniformat de negre corria d'una
porta a una altra. Hi havia milicians apostats davant de cada porta, amb
armadures blanques. En Luke va passar de llarg, amb la vista clavada al front,
però els seus sentits Jedi atents a tot el que l'envoltava i la mà prop de
l'espasa.
En una zona de
recepció circular, en Luke va veure a un home que s'acostava des de l'altre
extrem d'un passadís. La seva postura erecta i caminar serè el van delatar. El
rostre eixut i l’esclarissat cabell arrissat van confirmar la suposició d’en
Luke, que es va avançar a saludar-lo.
-Comandant Thanas.
-Comandant
Skywalker. –En Thanas el va mirar des de dalt del seu nas aguilenc -.
Segueixi’m, si us plau.
Va girar sobre els
seus talons i va tornar sobre els seus passos. Alt i prim, projectava una
seguretat en si mateix absoluta que va posar sobre avís en Luke dels ulls
imperials que els envoltaven, per si necessitava algun avís. En Luke va comptar
les armes visibles al passadís, mentre guiava el disc repulsor.
Al final del passadís, en Thanas va entrar en
un despatx, seguit per en Luke. Els mobles eren senzills, excepte pel curiós
sòl, que recordava una molsa espessa. Semblava un lloc consagrat a assumptes
seriosos, però no al plaer. Fins i tot les parets grises estaven desproveïdes
d'adorns o records, com si en Thanas manqués de passat. En Luke només va
distingir un teclat encastat en el senzill escriptori rectangular.
-Segui. -Thanas va
indicar una cadira repulsora. En Luke va asseure’s, deixant desconnectat a
l’R2. En Thanas va assenyalar una servounitat -. Li ve de gust alguna cosa per
beure? El licor local és sorprenentment bo.
En Luke va
vacil·lar. Encara que no estigués drogada, seria prou forta per enterbolir el
seu cap. En qualsevol cas, no li venia de gust.
-No, gràcies.
En Thanas es va
asseure sense servir-se una copa. Va enllaçar les mans sobre la taula.
-Li confessaré,
Skywalker, que no esperava que vingués. Pensava que em proposaria un altre lloc
de trobada.
En Luke va arronsar
les espatlles.
-Aquest em va
semblar pràctic.
Va escodrinyar
l'estat d'ànim d’en Thanas. Vigilant, amb una mica d'admiració, suspicaç, però
sense duplicitat; confiat de moment, amb un fons bondadós tangible.
-És cert. -Thanas va
tocar un panell de l'escriptori. Antenes projectores retràctils van treure el
cap sobre la superfície. Sobre elles va aparèixer un globus verd-blavós gran -.
Fem una ullada a la batalla que vostès van interrompre amb tanta audàcia?
-Em sembla
excel·lent. Puc?
En Luke va indicar
el cep Propietari d’R2D2.
-L'hi prego.
En Luke va activar
l'androide. La cúpula d'R2 va girar una vegada i després es va aturar, amb el
fotoreceptor blau encarat a l’holograma d’en Thanas.
La batalla havia
començat amb un atac llampec de tota la línia ssi-ruuvi. Com en Luke havia
intuït, es tractava de l'empenta final a un adversari debilitat, pas previ a la
invasió del planeta. Les seves forces havien arribat just a temps.
- Puc veure-ho de
nou? -Va preguntar en Luke, quan els punts blaus imperials es van reagrupar per
contraatacar.
En Thanas va
arronsar les espatlles i va rebobinar uns segons l'enregistrament.
- És una maniobra
normal? -Va preguntar en Luke.
En Thanas va
ajuntar els dits.
-Disculpi'm si
declino contestar.
En Luke va assentir
i va arxivar mentalment la maniobra en l'apartat Màxima Seguretat.
-Digui'm -va parlar
en Thanas -, els analitzadors de les meves forces s'han equivocat, o els seus
pilots van arribar a la batalla amb un vaixell de càrrega espacial?
En Luke va somriure.
No anava a revelar el que ignorava sobre el Falcó.
-He de recordar-li
que gran part del suport que rep l'Aliança procedeix dels límits de la
legalitat.
- Contrabandistes?
En Luke va arronsar
les espatlles.
Probablement
modificats més enllà de les normes legals.
-L'equip imperial
robat es cotitza molt.
-Només després de
preguntar-ho, vaig comprendre les implicacions que la seva nau insígnia posseís
equip hologràfic.
Ja n'hi ha prou d'aquell tema.
- És conscient del
que està en joc? -En Luke va referir les seves conclusions sobre les intencions
dels ssi-ruuk -. Per què es va posar en contacte amb ells l'emperador?
En Thanas es va
rascar el coll, aparentant indiferència, però les arrugues produïdes per la
tensió que envoltaven els seus ulls es van enfosquir.
-Encara que ho
sabés, no podria dir-ho.
-Però no ho sap.
En Thanas es va
limitar a sostenir la seva mirada. Si la treva es perllongava, seria delicada.
-Hem de parlar
sobre l'actual situació tàctica -va suggerir en Luke -. Segons les meves dades,
entre els dos bàndols comptem amb dos creuers, set canoneres de mitjana
grandària i uns quaranta caces monoplaces, dels quals, dos terços estan
desplegats a la xarxa defensiva, i un terç sotmès a reparacions. Estic
encertat?
En Thanas va
dedicar al Luke un arrufament de llavis irònic.
-Excel·lents dades.
Vostès també tenen un vaixell de càrrega bastant irregular.
-En efecte. -En
Luke es va remoure a la cadira -. Han tingut oportunitat de comptar les forces
dels ssi-ruuk?
En Thanas va
assentir.
-Dins del sistema,
tres creuers. Dues naus de mida mitjana que es mantenen endarrerides, de
moment, prop de l'òrbita del planeta Quatre, suposem que es tracta de naus
d'assalt planetàries. Uns quinze caces grans o petites naus d'escorta, just
fora de la xarxa defensiva. Però ningú sap quants caces petits tenen, o quin
creuer els transporta. Potser tots van plens.
En síntesi, la
situació era dolenta.
- D'on treuen la
informació? -Va preguntar en Luke, intrigat per la qual cosa en Thanas podia
explicar sobre la intel·ligència interna del sistema.
En Thanas va
arquejar una cella.
-Les fonts
habituals. D'on la treuen vostès?
-Mantenint els ulls
oberts.
El diàleg va seguir
puntejat per més carrerons sense sortida frustrants, però quan en Luke es va
aixecar, dues hores més tard, s'havia fet una idea millor de la situació
tàctica, coneixia dades precises sobre les trajectòries orbitals de la xarxa
defensiva, i altres detalls diversos emmagatzemats en la seva ment i en els
bancs de memòria d’R2.
-Comandant
Skywalker -va dir en Thanas amb suavitat -, em pregunto si seria tan amable de
fer-me una demostració amb aquesta espasa de llum. He sentit parlar-ne.
-Crec que no -va
respondre amb educació en Luke -. No vull alarmar els seus milicians.
-No s’alarmaran.
-Thanas va tocar una altra tecla de l'escriptori. La porta es va obrir.
Dos milicians
proveïts d'armadures blanques van entrar -. M'agradaria que el seu androide
astromec es quedés aquí. Vosaltres dos, emporteu-vos-el!
-Prefereixo que R2
es quedi amb mi.
En Luke no pensava
que l'amenaça d’en Thanas fora de debò, però va desenganxar, va alçar i va
activar l'espasa amb un sol moviment. Malgrat la seva predisposició a parlar,
en Thanas pensava com un imperial. Volia una demostració. La tindria.
Els milicians van
fer foc mil·lisegons després. En Luke va rebutjar els llamps. Diminutes flames
es van apagar en els panells grisos d’en Thanas.
-Alto el foc.
-Thanas va aixecar una mà -. Aneu-vos.
Els milicians van
sortir.
-No ho entenc. -En
Luke estava alerta i conservava l'espasa encesa -. Podia haver perdut dos dels
seus homes.
En Thanas va
contemplar la brunzent espasa verda.
-Estava segur que
no els mataria. Hauria d’haver-lo empresonat, en aquest cas. Em pregunto si
hauria intentat fugir a través de tota la guarnició.
En Luke va projectar
el seu focus de control.
-En cas necessari,
ho hauria fet.
Va percebre un
rastre de diversió en l'home. Potser en Thanas era hostil més per costum
professional que per autèntica fe en l'Imperi, però en Luke no confiava encara
en ell. Va apagar l'espasa.
-Necessito examinar
els danys que han patit les naus de les meves forces, comandant.
En Thanas va
assentir.
-Pot anar-se'n. I
emportis al seu androide.
En Luke va encaixar
els polzes en el seu cinturó.
-La meva llançadora
ha tornat al complex Bakur. Li agrairia que em traslladessin a la Plataforma
Dotze de l’espaiport.
En Thanas va
vacil·lar un segon, i després va somriure.
-D'acord.
Si en Thanas
pretenia impedir que en Luke i el seu grup abandonessin Bakura, gaudia de
nombroses possibilitats.
Un noncom(suboficial
que no ha fet l’entrenament per d’oficial) va conduir al Luke en un aparell
repulsor. Totes les seves preocupacions havien tornat. El dia estava resultant
molt llarg, en efecte. Va fer una llista mental de deures: trucar la Leia i
informar-la que havia sortit de la guarnició sa i estalvi, comprovar que el Falcó continués il·lès, comprovar que
els caces havien passat la revisió i els pilots estaven descansant...
Tot d'una, en Luke
es va adonar que no havia pensat en aquella fascinant senadora bakurana des de
feia més d'una hora. Va intentar apartar de nou la seva imatge, i esborrar del
seu record la manera com l'aura de la seva Força havia activat la seva. Oblidar
no era tan fàcil, envoltat d’imperials. No eren el moment ni el lloc apropiat
per deixar que desitjos personals el distraguessin.
No obstant això,
tampoc la primera Estrella de la Mort havia estat el lloc apropiat per al
romanç, ni tampoc el moment, i el seu amor desesperat per la Leia havia
desencadenat una cadena imparable d'esdeveniments. Si almenys fos necessari
rescatar la Gaeriel Captison...
Poc després que la
llançadora d’Skywalker abandonés la guarnició, Pter Thanas va deixar de donar
copets a l'escriptori amb una navalla adornada amb perles d’Alzoc. Hi havia
seguit el rastre del vaixell de càrrega il·legal fins a la Plataforma 12 de
l’espaiport civil. Informació important, però no vital, encara.
Va desplegar una
fulla de la navalla i la va balancejar sobre el seu dit índex. Mai hauria admès
davant el jove Skywalker tot el que anhelava veure en acció una espasa de llum.
Quan en Vader i l'emperador havien exterminat els Jedi, havia perdut tota
esperança. Era fascinant la manera com desviaven els raigs làser. La seva
eficàcia en un combat seria limitada, però la seva aparença era molt atractiva.
Igual que el seu
jove usuari. Ara, comprenia per què era tan alta la recompensa per la seva
captura.
En Thanas va
imaginar què podria fer amb tants crèdits. Havia estat transferit en aquella
ratera després de negar-se a arrasar un llogaret de recalcitrants miners
esclaus talz a Alzoc III.
No intentava jugar
a ser un heroi... S'havia limitat a augmentar la ració alimentària dels seus
miners. La majoria dels éssers assenyats treballaven més dur com millor
alimentats estaven, i els magatzems estaven plens. Sense que ell ho sabés, els
peluts talz de quatre ulls el consideraven el seu benefactor. Un dia, en una de
les mines, s'havia acostat massa a la vora d'un pou. Tres talz es van llançar a
salvar-lo. Els devia la vida.
Sis mesos després,
un coronel amb més cobdícia que sentit comú va tornar a reduir la ració
alimentària. El cap talz va formular una cautelosa protesta verbal. El coronel
va ordenar que el seu poble fos arrasat per donar exemple. En Thanas va fer cas
omís de l'ordre. El coronel va enviar milicians, i després va ordenar al Thanas
que pugés a la seva nau, «pendent de nova destinació».
En Thanas va
somriure amb amargor. Li havien dit que podia considerar-se afortunat. Si
hagués actuat d'aquella manera davant de Lord Vader, hauria mort per asfíxia.
En canvi, estava assegut a Bakura, aïllat, amb una paga miserable i poques
esperances de ser traslladat als planetes del nucli.
Va pensar de nou en
aquella recompensa... i en la jubilació anticipada. Va acariciar el mànec de
perles iridescents. Podria casar-se una altra vegada i viure plàcidament en
algun planeta no alineat. La recompensa per Skywalker el temptava, però si algú
reclamava a Bakura aquells crèdits, seria el governador Wilek Nereus.
En Thanas va
arrufar les celles, va doblegar la navalla i la va deixar caure a la butxaca.
No tindria jubilació anticipada. Havia estat incapaç de repel·lir els
alienígenes invasors sense reforços... de l'Aliança Rebel. Mai abandonaria
Bakura.
La Leia va esborrar
el missatge d’en Luke de la pantalla i va passar a les dades següents. Li
hauria estat útil una memòria fotogràfica. Trigaria setmanes d’absorbir tantes
dades. Ja havia esbrinat per mediació d’R2 que Bakura posseïa tecnologia de
nivell informàtic, fabricació i exportació de bobines repulsores (gràcies a
ingents dipòsits minerals a les muntanyes situades al nord de Salís D’aar) i
arbres namana, una varietat tropical que proporcionava sorprenents marges de
beneficis. Una nova informació consistia que els descendents del primer capità
de la nau que pertanyia a la Corporació Bakurana sempre havien estat caps de
govern. I també, que el senat, i no el populatxo, triava els senadors que
substituïen els que morien o dimitien.
Ara, va
reflexionar, era l'òrgan que aprovava la política del governador imperial Wilek
Nereus. Li hauria agradat entrevistar-se en privat amb alguns ciutadans i
esbrinar el grau dels sentiments anti-Imperi que els rebels podien aprofitar.
Va badallar, va
estendre els braços i va abatre la seva cadira repulsora. Els peus d’en Han es
veien per la porta del seu dormitori. La suite tenia quatre habitacions
privades, dues amb finestres i dos amb murals de temps real. Si en Han havia
caigut dormit a terra, fart d'estudiar les dades de l’R2, li era igual.
Contemplar tan sols
aquella ínfima part del seu cos va augmentar la seva tensió sanguínia. Quina
cara més dura, insinuar que volia coquetejar amb un imperial ex alderaanià. Un
renegat, un col·laboracionista.
No sentia a
Chewbacca. C3PO havia de seguir on l'havia deixat, endollat al centre de comunicacions principal, prop de la porta,
i en Luke...
En el moment que en
Luke va marxar, va recobrar una mica la calma. No s’havia enfurismat pel fet
que en Vader fos el seu pare. Ni tan sols Han havia formulat algun comentari
irònic quan ella es va empassar la humiliació a Endor i li va parlar d’en
Vader. No havia dit res, només l'havia abraçat. Malgrat tots els problemes que
en Vader li havia causat (enviar a la pitjor escòria de la galàxia en la seva
persecució, utilitzar-la com a conillet d'índies per provar una unitat de
congelació de carboni, deixar com un colador la seva estimada nau amb canons
làser dels caces TIE), Han no havia de guardar rancor a la Leia o en Luke.
Mentre es mantingués allunyada de coses i persones que la recordessin a en Vader
o la Força, se sentiria bé.
Escasses
possibilitats, en aquest viatge. Controla't, es va ordenar.
- Mestressa Leia?
-Va cridar C3PO.
La princesa va
caminar cap a la porta del dormitori.
- Què passa?
-Un missatge per a
vostè del primer ministre Captison.
-Passa’l a la
terminal del meu dormitori.
Va córrer cap a
l'equip tridimensional. La porta es va tancar sobre un canal sense fricció. Mai
havia vist tants minirepulsors.
La Leia es va
asseure. Hauria reconegut la imatge sense necessitat que C3PO l’anunciés. Va
recobrar les bones formes i el va saludar amb respecte.
-Espero que el
senat hagi votat a favor nostre, primer ministre.
L'home va somriure
amb la trista i autoritària dignitat que tant li recordava a Bail Organa.
-Encara no hem
arribat a cap conclusió -va contestar -. Espero que vostè i el seu grup es
trobin còmodes.
-Ha estat un plaer
parlar tanta estona amb vostès, però crec que ens costarà més convèncer els
militars imperials que hem vingut a treballar, i que després tornarem a casa.
-Altesa. -El to del
primer ministre indicava un suau retret -. No han vingut per aquest motiu, oi?
-Captison va aixecar una mà -. Tant és. El nostre poble necessita una
distracció. Des de fa una setmana, l'únic que ocupa les seves ments són els
ssi-ruuk.
-Ho comprenc -va murmurar
la Leia -. Què puc fer per vostè, senyor primer ministre?
-Vostè, i el seu
grup, podrien reunir-se amb mi a casa meva aquesta nit. El sopar serà servit a
les dinou zero zero.
La Leia cremava en
desitjos d'anar a dormir i dormir, però...
-Serà un plaer -va
contestar. També podia ser una meravellosa distracció, una autèntica ruptura -.
Accepto, en nom del general Solo i el comandant Skywalker.- I en Chewie?, Va
pensar de sobte. No encaixaria, tenint en compte el que aquesta gent sentia cap
als alienígenes. Bé, esperava que aconseguiria explicar-li-ho. Potser podria
dormir.
-Moltes gràcies.
-Els enviaré una
escorta poc després de les divuit trenta. Oh -va afegir -, també he convidat al
governador Nereus. És una oportunitat d'establir contacte fora dels marges
oficials.
Això la mantindria
desperta. Garantit.
-Un gran detall,
senyor primer ministre. Gràcies.
La Leia va tallar
la comunicació. Era l'oportunitat perfecta. Havia arribat el moment
d'interrogar els imperials sobre el que opinaven sobre les intencions de
l'emperador Palpatine, quan havia cridat els ssi-ruuk.
Esperava que en
Luke tornés de l’espaiport a temps d’empolainar-se.
Esperava que en
Luke tornés, punt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada