4
Chewbacca confiava haver-ho fet bé.
El sentit de l'estètica d’en Han no era civilitzat, però les seves intencions
eren bones. La Leia ja ho comprendria. Semblava una femella molt vivaç.
C3PO xerrava darrere seu. Chewbacca
va manipular el comandament de comunicació, i va seguir de tant en tant la
batalla d’en Luke. Ja no sabia quin d'aquells punts brillants era el Frenesí.
-A més, és un amagatall bastant
precari -va afegir C3PO -. Al planeta Sis se li ha negat amb tot el dret la
dignitat d'un nom apropiat. És tot just més gran que un penyal de gel. Ni tan
sols un poblat, només les restes d'un lloc militar avançat. -Va emmudir de
sobte -. Què ha estat això, Chewbacca? Baixa uns quants quilobits.
Chewie va arronsar les espatlles i
va suggerir que C3PO se n'anés a passeig.
-No me n'aniré a «passeig», sac de
puces mal educat -grinyolar l'androide -. Quina cara més dura, no tenir en
compte la meva experiència. He sentit alguna cosa amb tota claredat.
En els límits del sistema? Chewie va
sospesar la possibilitat d'arrencar-li un braç metàl·lic. Li serviria de lliçó
a C3PO, però hauria de tornar a soldar totes aquelles connexions.
-He detectat una cosa que no era un
fenomen natural. Baixa la sintonia uns quants quilobits.
Bé, era possible. Chewie va prémer
els auriculars contra una oïda i va connectar l'analitzador de baixa freqüència
perquè escombrés de nou l'espai proper. Una cosa va brunzir fugaçment, un
senyal massa dèbil per disparar la pausa de l'analitzador. Chewie va girar un
control per elevar el volum. Diversos segons de sintonia fina van donar com a
resultat un brunzit electrònic baix.
C3PO va decantar el seu cap daurat i
va parlar amb autoritat.
-Això és molt estrany, Chewbacca.
Sona com un codi de comandament per a la comunicació entre androides. Què
farien androides actius per aquí? Potser es tracti d'un supervivent mecànic
d'aquell lloc avançat imperial abandonat, o d'una maquinària que encara funcioni.
Suggereixo que activis el comunicador i alertis al general Solo i la princesa
Leia.
En Han havia insinuat que no el
molestés, com no fos per una pèrdua de pressió catastròfica. Chewie li ho va
comunicar a C3PO.
-Bé, no em quedaré tranquil fins a descobrir
l'origen d'aquest senyal. Al cap i a la fi, hem entrat en zona de guerra.
Podríem estar en gran perill. Espera... -C3PO es va inclinar cap a l'altre
costat -. No és un codi utilitzat en cap sistema de l'Aliança o l'Imperi.
Els invasors? Chewie, sense
vacil·lar, va activar el comunicador.
Va sonar a la butxaca de la camisa
d’en Han.
- General Solo! -Va cantussejar C3PO
-. ¡General Solo!
La Leia es va remoure en els braços
d’en Han.
-Ho sabia -va remugar aquest. Just
quan la Leia estava a punt de relaxar-se. Va treure el comunicador -. Què? -Va
rugir.
-Senyor, he captat una transmissió
propera. Pel que sembla, una unitat de control d'androides està operant en les
proximitats. No estic segur, però fa l'efecte que la font s'acosta.
-Oh, oh -va dir en veu baixa la
Leia.
Es va posar dempeus.
-Molt bé, Chewie, de seguida anem.
En Han va procurar que les seves
paraules sonessin més com una amenaça que una promesa. La Leia va abocar el seu
vi dolç en l'ampolla i la va tornar a tapar. Abans de llançar-se cap al
passadís, va estendre les mans i va repetir les paraules que han li havia dit a
ella:
-No és culpa meva.
En Han acabava d'entrar a la cabina,
quan un grinyol electrònic va brollar de la consola principal.
- Què és això? -Va preguntar la
Leia.
Fantàstic. Meravellós. Chewie ja
estava transmetent energia als motors.
-Res de bo, amor -va tallar en Han
-. Ens acaben de sondejar.
- Qui?
La Leia es va deixar caure al
seient, darrere d'ell.
- I doncs? -Va preguntar en Han a
C3PO.
-Senyor -va començar l'androide -,
encara no he determinat...
-D'acord -va interrompre la Leia -,
tanca el bec. Allà! -Va apuntar al centre del mirador -. ¡Fixeu-vos! Què és
això?
Des de darrere del gelat planeta
Sis, vuit o nou formes petites van aparèixer al mig de l'espai i es van llançar
cap al Falcó.
-No penso quedar-me a esbrinar-ho
-va grunyir en Han -. Chewie, carrega els canons principals.
Chewbacca va mostrar la seva
aprovació a ple pulmó.
-Sabem que els alienígenes prenen
presoners -va murmurar la Leia -. No vull entaular negociacions des d'aquesta
posició.
-No ho faràs. Anem, Chewie. Ens
posarem als canons. Veurem de què estan fets. La Leia, porta'ns a on sigui. No
em refio del planeta Sis.
La Leia va ocupar el seient del
pilot. No acabava de jurar en Han que mai els arrabassaria el Falcó a ell i a Chewie?
Sí, però això era diferent. Mentre
sortia, Han va sentir la veu d’en C3PO.
-El Falcó Mil·lenari està millor configurat per fugir que per
enfrontar-se a caces enemics...
En Han va enfilar-se a la torreta,
es va asseure i va distingir una explosió.
-S'acosten a gran velocitat -va
informar a la Leia pel micròfon dels seus auriculars -. Ha aconseguit Lingot
d'Or alguna dada? Què són?
-Bé, general Solo... -Va començar
C3PO.
-Naus androides -va intervenir la
Leia -. És l'únic que sap.
Els androides es van posar a tir.
Tres van passar sobre el plat asimètric del vaixell de càrrega i van llançar
raigs energètics cap al motor principal.
-Analitza aquests raigs, Lingot d'Or
-va cridar en Han mentre disparava -. Són canons làser o què?
Chewbacca va udolar pels seus
auriculars.
-Sí -va contestar en Han -, per a
naus d'aquesta mida!
- Què? -Va cridar la Leia -. Per
naus d'aquesta mida, què?
-Escuts molt resistents.
En Han va disparar sobre un sol
androide durant el temps necessari per destruir un caça TIE. Per fi, l'objecte
va esclatar.
El Falcó va oscil·lar quan un altre androide va disparar. Han es va
relaxar al seu seient. Era el mateix joc de sempre. Un altre androide es va
col·locar paral·lel a la vora del vaixell de càrrega, just en el límit de la
seva visió.
-Aquests androides són molt llestos
-va murmurar -. Aprenen ràpid.
De sobte, el camp d'estrelles es va
decantar, i l'androide va quedar exposat al foc d’en Han.
- Millor? -Va sentir la veu de la
Leia a les orelles.
-Bastant.
L'objecte va esclatar. Van arribar
dos més, que van seguir disparant sobre els motors, sense fer cas de la bateria
de canons ni la cabina. Volen presoners,
no hi ha dubte. Bé, on era Mare Gran, la nau capitana? O aquells nadons
estaven programats per atacar pel seu propi compte?
- Què apostes a què són els
endarrerits de l'atac alienígena al lloc avançat? -Va murmurar la Leia, com si
hagués llegit els seus pensaments.
En Han va aconseguir per fi destruir
els escuts d'un androide. Una ona expansiva va arribar al seu company, que es
va perdre de vista girant bojament.
-Ben pensat -va dir.
Silenci.
- Estàs d'acord, Chewie?
Un rugit afirmatiu.
En Han va baixar a la cabina, amb la
respiració entretallada.
- A on ens dirigim? -Va preguntar a
la Leia.
La jove va manipular una palanca.
-A l'interior del sistema. Potser hi
ha més d’aquests per aquí. Tu no ho sé, però jo em sentiré més segura amb la
resta del nostre grup. -Mentre s'aixecava de la cadira, el brunzit del motor es
va esvair amb un panteix. Les llums de la cabina es van apagar -. I ara, què?
Aquest trasto supertrucat sempre em desconcerta.
I el seu superconfiat capità? Endavant, princesa, digues-ho. En Han va teclejar una consola.
Les llums van parpellejar i els motors van ressuscitar. Va seure a la seva
cadira amb un posat elegant.
-Ens hem lliurat.
La Leia es va creuar de braços i el
va mirar amb aire desafiador.
-Tenint en compte la protecció que
he rebut, podríem fer alguna cosa per en Luke.
-Bé, amor, subjecta’t. Anem a
donar-nos pressa.
Immòbil, a excepció dels ulls, en
Luke va passejar la vista des de la finestra panoràmica a la unitat OAB. Les
naus imperials del comandant Thanas s'estaven replegant.
I no a causa de l'arribada d’en
Luke. Era evident que el seu grup de combat havia sorgit de l’hiperespai en el
moment que els ssi-ruuk pensaven aprofitar el seu avantatge sobre la superfície
de Bakura. Això significava que els alienígenes havien reduït el seu arc
exterior per empènyer cap endavant. Un creuer lleuger estava pràcticament
indefens, i creava una zona que la petita força d’en Luke podria conquerir amb
facilitat.
-Delckis, Passa’m amb els caps
d'esquadró.
Els seus auriculars van mussitar. Va
ajustar i va estrènyer contra les seves oïdes els petits i durs components.
-Bé, anem a cridar-los la seva
atenció.
Va tocar un panell OAB per
transmetre la seva avaluació als ordinadors de tir i destacar el creuer
solitari.
-Cap Or, Rebel U, és tot teu.
-Rebut, Frenesí -va respondre en Wedge Antilles en to confiat -. Grup
Rebel, en posició d'atac.
En Luke es va sentir vulnerable per
apuntar a un blanc tan obvi com aquell creuer.
-Cap Roig, divideixi el seu
esquadró. De Roig U a Quatre, mantinguin oberta una via d'escapament darrere
dels grups Rebel i Or. Els allunyarem del planeta.
Totes les dades amb què els sensors
de les seves naus poguessin alimentar l’OAB contribuirien a l'anàlisi de les
característiques de les naus alienígenes.
Va moure el cap. Els punts daurats
de la pantalla eren caces imperials... i ell els estava defensant.
-Vermell Cinc i la resta, quedeu-vos
amb el Frenesí -va acabar en Luke.
Asseguda al seu costat a la cadira
de capità, més elevada, la capitana Manchisco es va apartar de l'ordinador
principal. Tres trenes negres queien a banda i banda del seu cap.
-Caram, comandant. Gràcies.
Va escrutar l'estat d'ànim de la
dona amb la Força. Ansiosa per entrar en combat, tenia fe en la seva nau i en
la tripulació.
Els esquadrons Or i Rebel van
remuntar el vol i confondre la rereguarda alienígena amb una veloç escombrada.
En Luke va projectar les seves sensacions, tot just conscient del seu cos.
Captats per la Força, els pilots formiguejaven com industriosos insectes. Va
intentar arribar a les presències alienígenes, però no va trobar cap. Sempre
resultava difícil tocar les ments estranyes.
Quan en Wedge es va acostar a un
diminut caça enemic (l’OAB ho va mostrar a uns dos metres de distància), en
Luke va contenir la respiració. Una cosa tan petita podia ser una nau
teledirigida. O els alienígenes podien ser de la mida d'elfs...
En Wedge va disparar. Una cosa feble
i inexplicablement podrida va llançar un breu xiscle agònic, es va apagar i va
morir. En Luke va contenir les seves nàusees. Hi havia captat els crits de dues
presències? Va tamborinar amb els dits. Els caces enemics no eren autèntiques naus
teledirigides, sinó que anaven pilotades. Alguna cosa hi havia mort.
Gairebé abans d'acabar aquell pensament, un altre enfilall de caces enemics van aparèixer darrere de cap Or. Aquesta vegada, es va obrir de forma deliberada. L'espiral de torturada aflicció era tan feble com un gemec..., però humana.
Gairebé abans d'acabar aquell pensament, un altre enfilall de caces enemics van aparèixer darrere de cap Or. Aquesta vegada, es va obrir de forma deliberada. L'espiral de torturada aflicció era tan feble com un gemec..., però humana.
En Luke va ser incapaç d'imaginar
pilots humans a bord de caces alienígenes d'aquella grandària. Sobretot, per
parelles.
L’OAB va xiular. En Luke va reprimir
la seva inquietud i va contemplar el cercle vermell de creuers alienígenes. Va
centellejar: vulnerable.
-Frenesí
a Rebel U. Aneu a per aquest creuer. Ja.
-Estic en això -va grallar en Wedge,
a penes audible sobre un sinistre xiulet en dos tons. Caces X van passar davant
del mirador d’en Luke.
De sobte, diversos esquadrons més de
diminutes piràmides centellejants, van sorgir per un extrem del creuer
alienígena.
-Avorta, Wedge -va cridar en Luke -.
Han llançat una altra onada.
-Sí, ja ho he vist. -El xiulet va
augmentar de potència: interferència. En Wedge no semblava preocupat -. OAB no
acaba de decidir-se, eh?
Els caces X es van dispersar per
parelles, arrossegant darrera seu les naus piramidals.
Hauria de ser-hi fora. El seu talent era inútil en el pont.
L’OAB va xiular de nou i va cridar
l'atenció d’en Luke cap a un reguitzell de símbols. Hi havia comptat i calculat
les posicions de les naus, avaluat la potència de foc coneguda i observada,
resistència de l'escut, velocitat i altres factors. La retirada dels imperials
s'estava convertint en un contraatac en el llunyà flanc inferior del front
alienígena. Pter Thanas era un estrateg de primera classe. En Luke es va tombar
cap al seu oficial de comunicacions. Una agitació en la Força, vagament
ominosa, el va posar els pèls de punta.
Es va acostar més a l’OAB. En Wedge es dirigia cap al creuer lleuger. Bon senyal. La posició dels imperials s'havia enfortit en un quinze per cent. Excel·lent senyal.
Es va acostar més a l’OAB. En Wedge es dirigia cap al creuer lleuger. Bon senyal. La posició dels imperials s'havia enfortit en un quinze per cent. Excel·lent senyal.
No, espera.
Una canonera alienígena, molt més
petita que el creuer, però armada sens dubte fins a les dents, s'havia apartat
de la batalla principal. S'aproximava a l'esquadró d’en Wedge, protegida pel
creuer lleuger, en un angle d'acostament invisible per en Wedge. Va suposar que
el capità de la canonera havia esperat que en Wedge i els seus nois tornessin
l'esquena.
-Rebel U -va dir en Luke -. En
Wedge, mira enrere. Canons grans a baix. Roig Cinc i el seu grup, surtin d'aquí
i lliurin en Wedge d'aquests caces.
- Què ha estat això?
Amb prou feines va poder sentir al
Wedge per culpa de la interferència. Els caces-X es van dispersar. Dos es van
posar a tir de la nau. Un centelleig va aparèixer al mirador d’en Luke.
Dues explosions d'angoixa humana,
dolorosament familiar, van rebregar l'espina dorsal i l'estómac d’en Luke quan
els pilots de l'Aliança van morir. No ha estat
en Wedge, es va afanyar a confirmar, però eren persones, de totes maneres. Amics d'algú. Els trobaran a faltar. Les
ploraran.
Es va asserenar i va tractar de
protegir-se millor. Encara no podia lliurar-se al dolor. La nau d'escorta,
representada per un centelleig vermell a la pantalla OAB, seguia enganxada a la
cua d’en Wedge.
Darrere d’en Luke, la capitana
Manchisco va estossegar.
-Perdoni, comandant, però està
deixant el Frenesí exposat a...
En Luke estava girant-se, quan un
senyal d'alerta carmesí va aparèixer en el tauler OAB. El Frenesí anava a patir un atac.
Caces alienígenes van passar davant
del mirador i van reflectir boges espurnes de llum.
-I tant -va contestar en Luke -.
Ells també s'han adonat. La tripulació és seva.
Els ulls negres de la Manchisco van
brillar. Va girar en rodó i va bordar una sèrie d'ordres als seus tripulants.
El duro va balbucejar una pregunta i va agitar les mans llargues i nuoses sobre
els controls de navegació. La Manchisco va respondre. El Frenesí portava de tot, des d’artilleria a operadors d'escut. En
Luke es va concentrar en el perill que corria en Wedge i va oblidar el seu.
Minicaces alienígenes envoltaven
gairebé per complet en Wedge i el seu esquadró. Els tenien atrapats a
l'interior d'un globus d'escuts energètics i foc granejat a prova de fugides.
En Luke va controlar el pànic i va fondre la seva energia emocional en la
Força, al seu voltant i al seu interior.
Va projectar el seu punt de
presència cap a la diminuta nau alienígena situada davant el caça d’en Wedge.
La va tocar i va sentir amb claredat dues presències gairebé humanes a bord del
petit caça. En Luke va reprimir la sensació de patiment, que gairebé li va
provocar nàusees, i va fregar cada presència. Una controlava els escuts, la
segona, les restants funcions de la nau. En Luke es va concentrar en aquesta, i
va llançar energia de la Força cap al seu interior. Encara que feble i
desmaiada. Va oposar una torturada resistència. El seu dolor el va omplir de
desesperació. Ningú mereixia viure lliure, proclamava tot el seu ésser. Segons
la seva opinió, en Luke no podia fer res per en Wedge, res per salvar-se i res
per salvar els dos humans que es trobaven a bord del caça alienígena. Tots
estaven condemnats.
En Luke es va esforçar per veure a
través de la visió del desconegut. Tota l'esfera de l'espai es va obrir davant
seu. Va sobrecarregar les seves sensacions. Va ser necessari que estrenyés el
seu camp visual per localitzar el caça-X d’en Wedge. A banda i banda de la seva
presència projectada, una piràmide flotava, pel que semblava immòbil, i volava
en formació. Un sensor/analitzador, similar a un ull compost, li va tornar la
mirada des de cada cara del triangle. Un canó làser excel·lia en cada vèrtex.
Por, ira, agressivitat: són el costat fosc. Yoda li havia ensenyat que els seus
mètodes eren tan precaris com els seus motius. Si utilitzava el poder fosc,
fins i tot per defensar-se, el cost seria desastrós per a la seva ànima.
Es va relaxar en la Força. Sense
perdre el control, pel bé de la seva ànima i el seu seny, va amplificar
l’esquinçada voluntat. El seu sentit de la humanitat va aconseguir el grau
màxim, inútil victòria per un esperit torturat. En un altre temps havia viscut,
lliure. Desitjava continuar vivint, amb tota la intensitat dels condemnats.
En resposta, en Luke va plantejar un
suggeriment. Però una bona mort és millor que viure esclau de l'odi, i la pau
és millor que l'angoixa.
Amb una brusquedat que el va
sorprendre, la nau alienígena va alterar el seu rumb i es va dirigir cap a una
de les seves companyes. Va accelerar fins envestir-la. En Luke es va alliberar
de l'altra voluntat humana i es va ensorrar a la cadira, panteixant i suat. Es
va apartar el cabell xop de la cara.
Un crit transmès pels auriculars
d’en Luke va perforar el seu cervell. Va trigar un segon a concentrar la seva
ment al pont de comandament de la portanaus, i un altre segon en enfocar la
vista i calmar l'estómac.
El caça d’en Wedge va fugir per la
bretxa creada en col·lisionar les dues naus alienígenes.
-Senyor -va dir la capitana
Manchisco. En Luke va recobrar més o menys la consciència -. Es troba bé?
-Ho estaré. Dintre d'un minut.
-Potser no ens permetin aquest
minut, senyor.
L’OAB seguia centellejant en
vermell. El Frenesí es va balancejar
per efecte d'un intens bombardeig. L'artilleria de la Manchisco havia destruït
un eixam de caces diminuts, però darrere arribaven més, i les altres tres naus
d'escorta alienígenes. En una cantonada del tauler, sis triangles vermells
brillaven amb un avís d'erosió d'escut. Hi havia atret l'atenció dels
alienígenes, no hi havia dubte. Li va envair la desesperació.
-No pot proporcionar més energia -va
dir la capitana -. Guarda algun altre as a la màniga..., senyor?
En altres paraules, podia ajudar-los
a sortir-ne de l'embolic el famós Jedi? Seguia altiva, però també anava
acumulant adrenalina.
El navegant va rondinar alguna cosa.
-No -va ordenar la dona, alarmada -.
Quedeu-vos a seu lloc.
El duro es va passar una llarga mà
del plomós cap gris.
-A tots els esquadrons -va cridar en
Luke -. El Frenesí necessita
reforços.
La nau va oscil·lar de nou. Els
llums del pont van parpellejar.
-Ja està -va anunciar un tripulant
des del seu tauler -. Els escuts s'han apagat. Ara veurem com n’és de resistent
el casc.
Piràmides de dos metres van passar davant
del mirador. En Luke va tancar un puny. Bullien nombroses idees en el seu
cervell, però cap útil.
Una cosa va brillar en la confusió
de la batalla, el disc asimètric d'un vaixell de càrrega que havia aparegut de
l’hiperespai entre l'eixam de caces alienígenes. Una nau escorta es va
interposar en la seva línia de foc i es va evaporar.
-He pensat que necessitaves ajuda
-va dir una veu familiar a les orelles.
-Gràcies, Han -va murmurar en Luke
-. Molt amable de la teva part.
Els caces enemics, un darrere
l'altre, es van allunyar del Frenesí
a la recerca d'espai lliure. Les llums vermelles d'alerta van virar a taronja.
- Quantes em deus ja, petitó?
-Diverses -va contestar en Luke.
Potser estava en deute amb la Leia.
Potser havia après a percebre els senyals de la Força.
L'acarnissament de la batalla es va
apaivagar lentament. A l’OAB no paraven de desfilar xifres, però en Luke va fer
cas omís. Més tard, potser utilitzés la informació per assessorar als seus
pilots sobre les característiques de les naus alienígenes, però de moment, va
observar pel mirador i va examinar la situació. Lliurar-se a la Força era un
acte reflex, però no estúpid.
-Esquadró Roig -va ordenar en Luke
-, col·loqui’s darrere d'aquest creuer, passi per davant de la seva proa i doni
la volta.
Es va gratar el polze i va esperar
que l'enorme nau donés la volta, va contenir l'alè i es va aferrar a la cuixa
amb la mateixa mà. A poc a poc, el punt vermell enemic va començar a girar a la
pantalla. Es va llançar cap endavant, tal com havia suposat, atret per la
presència de l'Esquadró Roig. Uns metres més, i l'Esquadró Roig podria...
- Cap Roig? -Va transmetre en Luke.
-Allà anem -va cridar una veu jove.
En Luke va haver de prémer la seva
altra mà la vora del tauler. La propera vegada, deixaria que l’Ackbar donés el
comandament a una altra persona. Allò era ridícul. Odiava manar. A la primera
oportunitat, presentaria la dimissió.
Va sentir la destrucció del creuer
mitjançant la Força. Mil·lisegons després, l'esclat va il·luminar el mirador.
- Sí! -Va grallar la veu d’en Wedge
-. Bona feina, Cap Roig!
En Luke va imaginar el seu cap
d'esquadró més jove somrient a la cabina.
-Ben fet -va corejar en Luke -, però
no tanquis els ulls encara. Queda molt per fer.
-D 'acord, Frenesí.
El raïm de punts blaus que
representaven als caces X es va dispersar en quatre direccions diferents. Els
analitzadors de cada aparell van reunir dades que van transmetre als taulers de
batalla de la flota. Magnífic èxit,
Dodonna, va felicitar mentalment l'inventor de l’OAB. Els seus sofisticats
circuits eren tan útils (i limitats) com els ordinadors de tir dels caces.
-Senyor -va dir el tinent Delckis
darrere seu -. Un got d'aigua?
-Gràcies.
En Luke va agafar un recipient de
fons pla. Una nova configuració en l’OAB el va intrigar. Algú de l'altre bàndol
acabava de donar una ordre important, perquè els punts vermells anaven
abandonant el combat.
-Caps d’esquadró, es preparen a
saltar. Mantinguin-se allunyats del seu camí, però neutralitzin a qualsevol que
els ataqui.
Hi havia madurat en la Força. La
seva primera elecció ja no era matar, sinó intimidar, sobretot a un grup de
combat que s'hagués regirat contra l'agonitzant Imperi. Va canviar de canal.
- Ha vist això, comandant Thanas?
No hi va haver resposta, però el
comandant imperial Thanas també estava ocupat. En Luke va observar amb
alleujament que els raïms anaven desapareixent un darrere l'altre.
-S’ha acabat -va dir en veu baixa -.
De moment, ho hem aconseguit. Connecteu els analitzadors extrasistema,
Delckins. Crec que no aniran molt lluny.
-Sí, senyor.
En Luke va abocar aigua reciclada en
la seva gola seca. Havia estat respirant amb força. La pròxima vegada, serà millor que et controlis, es va dir.
-Senyor -va dir Delckis -, tenia
raó. Han aparegut a escassa distància del sistema.
-Mmmm.
Li agradava tenir raó, però millor
que haguessin tornat a casa.
Va estirar els seus cansats membres.
I ara, què? Va deixar el recipient sobre l’OAB. Resultava una taula millor que
el conseller d'estratègia.
-Delckis, envieu un missatge codificat
a l'almirall Ackbar. Necessitem més naus. Inclogui les gravacions que ha
efectuat l’OAB de la batalla. Així sabrà contra què ens enfrontem. Podrà fer-ho
en mitja hora?
-Està fet, senyor.
Gràcies a la Força pels transceptors
imperials de contraban.
-Fes-ho. -A continuació, reposar
combustible i descansar -. Caps d'esquadró, aquí el Frenesí. Bon treball. Tornem a casa.
La Manchisco va exhalar un sospir,
va agitar les trenes i va picar l'esquena del dur.
Els punts blaus de l'Aliança van convergir cap al Frenesí. La ràdio d’en Luke va crepitar.
Els punts blaus de l'Aliança van convergir cap al Frenesí. La ràdio d’en Luke va crepitar.
-Comandant de l'Aliança, aquí el
comandant Thanas. Té sistema hologràfic?
-Sí, però és lent. Doni'ns cinc
minuts.
El tinent Delckis ja estava baixant
palanques i enviant energia als components recentment col·locats. En Luke va
avançar la seva cadira.
-Avisi'm quan estigui preparat.
Sobre un panell d'instruments va
aparèixer la imatge d'un home que aparentava uns cinquanta anys, de rostre
eixut i esclarissat cabell castany, tallat prou curt per impedir que
s’arrissés.
-Gràcies -va dir el comandant Thanas
-. Els felicito.
-No han anat molt lluny.
-Ja ho veig. Estarem atents. Potser
desitgin, hum, abandonar la zona de batalla. Aquestes naus alienígenes deixen
runes molt calentes.
- Calentes?
En Luke va donar un cop d'ull a
l'indicador de temperatura del casc.
-Els aparells teledirigits ssi-ruuvi
cremen fusions molt pesades.
Nou terme: ssi-ruuvi. I el més important, si els alienígenes pretenien
envair Bakura, per què omplien el sistema de cendres radioactives?
I per què es prenia la molèstia en Thanas de sostenir aquella conversa per
holotransmissió?, Es va
preguntar en Luke, quan la imatge d’en Thanas es va esvair. O bé el comandant
Thanas volia veure el seu col·lega o, sabent que els rebels comptaven amb
holotransmissors, potser sospitava que havien robat altres enginys imperials.
En Luke va contemplar els punts
daurats «aliats».
-Analitza això -va ordenar a l’OAB.
La lectura va aparèixer a l'instant,
i va moure el got per veure-la. El creuer imperial es va allunyar, visiblement
danyat. Les forces restants d’en Thanas s'havien retirat de la batalla per
establir una xarxa defensiva al voltant d'aquella nau... I de Bakura.
Va suposar que no havia de confiar
en imperials que afirmessin voler ajudar-lo. La Leia seria l'encarregada
d'aconseguir que tots dos bàndols desenvolupessin una confiança mútua.
-Gràcies de nou, Falcó -va dir pel canal privat -. No van
sortir bé les coses en el sisè planeta?
-Ja t'ho explicarem en un altre moment -va respondre la veu
de la Leia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada