L’Aposta d’en Wedge (XII)

Anterior

12

Caminar per un dels foscos i llargs corredors que passaven per sota del Palau Imperial normalment hauria deprimit a Kírtan Loor, especialment quan estava anant a una reunió amb el General Evir Derricote. Quan Derricote l'havia convocat, el General havia semblat bastant maniàtic, un estat que, en ocasions anteriors, Loor havia vist degenerar en una enrabiada plena de demandes. Ni tan sols aquesta perspectiva podia arruïnar el seu bon humor.

Còrran Horn estava a Kèssel alliberant presoners. Loor es va permetre una riallada que va causar un ressò sinistre a través del passatge. Durant les últimes dues setmanes els delinqüents alliberats havien arribat del Centre Imperial. Els rebels havien estat curosos en els seus esforços d'inserció, la seguretat es va mantenir a nivells normals, el que significava que un suborn substancial podria fer que gairebé qualsevol arxiu semblés que mai hagués estat hackejat. Si no hagués estat avisat de la seva arribada, Loor no s'hauria adonat del seu retorn al submón de Coruscant.

Loor fins i tot es va permetre admirar a l'Aliança pel seu pla. Aquests delinqüents tenien una propensió a tornar-se blancs altament visibles. L'Imperi necessitava mantenir l'ordre al planeta capital, però els seus recursos només podien estendre’s fins a cert punt. Portar al Centre Imperial aquestes persones, l'Aliança va aconseguir tornar-li la vida al cadàver de Sol Negre, causant que alguns informes alarmistes comencessin a filtrar-se des de les forces de l'ordre.

No obstant això, d'alguna manera, ni tan sols les seves horribles prediccions podien comparar-se amb la imatge mental que Loor tenia d’en Còrran Horn ajudant a escortar a delinqüents des de Kèssel. Tres dels que estaven en aquesta llista havien estat arrestats a Corèllia durant el temps d’en Horn en Seguretat de Corèllia. Deixar que algú com Zekka Thyne escapés de la justícia hauria d’haver-lo matat. El que hauria donat per ser-hi per veure-ho.

Kírtan Loor es va forçar a riure una altra vegada i va fer un esforç voluntari per seguir sentint-se triomfant, però no va poder. La seva por bàsica cap a Còrran Horn soscavava el seu sentit de superioritat. Còrran Horn, Gil Bastra, i Iella Wessiri se les havien arreglat per enganyar-lo durant massa temps a Corèllia i van poder escapar abans que ell pogués arrestar-los i empresonar-los. Havia trobat a Gil Bastra després d'un any i mig de recerca, però Bastra mantenia que havia estat perquè ell li havia deixat pistes per atraure Loor darrere d'ell. Abans que això, havia pensat que estava prop d’en Còrran una vegada, però havia estat un error i Loor no tenia cap idea d'on estaven Wessiri o el seu marit.

El fet que havien pogut enganyar-lo un cop significava que havia d'assumir que era possible que l’enganyessin de nou. En els vells dies, abans que Ysanne Isard l'hagués convocat al Centre Imperial i li hagués assenyalat la seva tendència a fer suposicions injustificades, ell hauria assumit que no podria ser enganyat de nou. Això hagués garantit ser enganyat una altra vegada. I això hauria estat la meva fi.

Perquè es concentrava per no permetre’s suposar massa, havia tornat a examinar a Còrran Horn. A causa d'aquesta nova avaluació, la seva por havia crescut. Loor sempre havia sabut que Horn era capaç de ser un assassí, i havia treballat sota la suposició que Horn realment havia assassinat a un grup de contrabandistes a sang freda. Quan es va tornar evident que aquests assassinats havien estat una farsa -la cara de Loor encara cremava quan va comprendre que havia basat les seves suposicions sobre aquests assassinats en informes creats per Gil Bastra -ara veia Còrran Horn com algú capaç d'usar la violència, però també com algú que podia controlar el seu temperament. Horn emergia amb més destresa i aquest tret es tornava més perillós quan s'unia amb la seva implacabilitat.

Per a "motivar" a Loor en la seva supervisió del projecte del General Derricote, Ysanne Isard havia deixat que el fet que Loor havia assassinat a Bastra circulés per canals que portarien aquestes dades a l'Aliança Rebel. Ella també va deixar que se sabés que Loor estava al Centre Imperial. En aquest moment ella havia dit que esperava que aquesta informació servís per distreure a Horn d'investigar minuciosament altres assumptes, però Loor sabia que simplement atrauria a Còrran al Centre Imperial com el vici atrau els Hutts.
Hauré de tenir molta cura quan ell hi arribi. Si s'acosta a mi serà perquè jo ho vull, però ho farà en els meus termes i per al meu benefici.

Mentre Loor s'acostava al seu destí, la porta del laboratori d’en Derricote es va obrir amb un corrent d'aire que entrava i el General mateix hi era somrient. Encara que era cadavèricament prim, no hi havia manera que Loor pogués estrènyer per passar més enllà de la rotunda forma del General i entrar al laboratori amb l'home simplement aturat allà.

-Vaig pensar que volia que veiés alguna cosa en el laboratori, General.

Derricote va passar una mà pel seu escàs cabell negre i després va aplaudir.

-Així és. Els quarrens van ser molt útils, molt útils.

-Poseu-lo en un informe, General.

-No, vostè ha de veure-ho per si mateix.

Loor va titubejar. Els hologrames adjunts al primer dels informes de Derricote havien estat suficients per donar-li nàusees. La idea de mirar subjectes experimentals en persona no l’atreia gens ni mica. Bé, potser només una mica, però només per una mòrbida curiositat.

-Mostri’m el camí.

Derricote va sortir de la porta i Loor va entrar al laboratori. A diferència de la majoria de les habitacions al Palau Imperial, el laboratori tenia un mobiliari auster i funcional. Llums brillants es reflectien del blanc i de les superfícies platejades i les úniques coses que s'aproximaven a decoració eren cartells vermells i grocs que advertien de perills biològics, cables electrificats, i làsers en operació. Unes parets de vidre els permetien veure el laberint de sales on individus vestits de blanc semblaven estar esquarterant criatures o tornant-les a ajuntar amb l'ajuda de droides quirúrgics de diverses configuracions.
La porta es va tancar darrere d'ells, es va escoltar una xiulada a mesura que l'obertura s'estrenyia. Derricote va mirar enrere.

-Sona així perquè estem sota pressió atmosfèrica negativa. D'aquesta manera, si hi ha alguna pèrdua, no sortirà del laboratori amb una brisa.

-Vaig pensar que els humans serien immunes a aquesta plaga.

-No, això no és precisament correcte -El General va somriure i Loor simplement va saber que a l'home li agradava exposar les debilitats del coneixement d’en Kírtan sobre el projecte -. Estem començant des de diversos virus als que els alienígenes mostren una alta susceptibilitat. És possible que les mutacions espontànies poguessin canviar prou com perquè els humans poguessin ser afectats. Les possibilitats que això passi són molt limitades, principalment perquè les seqüències genètiques que estem fent servir haurien de ser alterades massivament perquè els humans s’emmalaltissin. És possible, per descomptat, que això passés, però a la velocitat mitjana de mutació, passarien mil anys abans que això pogués passar.

-Però podria fer una vacuna, no?

-Construir la immunitat contra un virus no és tan simple. Podria trigar anys per perfeccionar una vacuna per a aquesta malaltia -Derricote va somriure casualment, com si parlés d'una quantitat inconseqüent de temps -. Podria fer-se, però prendria una concentració de recursos que excedirien en aquests en deu o vint vegades. Si més no, llavors, els rebels no tindran oportunitat de fer-ho perquè ni tan sols tenen aquest establiment. Loor va baixar la veu.

-Pots guarir-lo, oi?

Derricote va assentir.

-Bacta.

- Això és tot? -El bacta era el tractament per a tot des d'un simple tall fins a un sever trauma de combat, des d'un refredat fins a la virulenta Febre Bandoniana -. Si el bacta cura la seva malaltia, la malaltia és inútil.

-Al contrari. Com més sever sigui el cas es necessita més quantitat de bacta per curar-lo. -Els ulls foscos de Derricote van brillar d'una certa manera que Loor va trobar enervant -. En les fases finals de la malaltia, el bacta pot contenir a la malaltia, però alguns òrgans i extremitats poden danyar-se, així que requeriran reemplaçaments cibernètics. Acosteu-vos i mireu.

Derricote el va portar endins del complex laboratori i a través d'una porta a un corredor d'acer immaculat. Finestres de transpariacer omplien les parets i els donaven una vista cap a unes cel·les de detenció amb un o dos individus en cadascuna. A l'esquerra hi havia els porcins gamorreans, tan nus com ho estaven els quarrens de cap de calamar en la part dreta, veient-se miserables en els seus entorns clínicament nets. Els que estaven més a prop de la porta que van travessar per entrar semblaven relativament normals, encara que eren un espectacle tal que Loor no va poder suportar estudiar-los en gran detall.

-Notarà que les finestres de transpariacer són de tres cristalls. El full central s’emmiralla del costat d'ells, així que no poden veure’ns. Les parets entre les cel·les són a prova de sons. Ens vam adonar que això era necessari per mantenir l'ordre.

-Ja veig -va dir Loor, però realment no veia la necessitat per a les precaucions de seguretat. Els primers gamorreans estaven plàcids, encara que semblaven saber que algú podria estar observant-los a través de les finestres, així que s'asseien d'una manera que conservés la seva modèstia. Els de més endavant semblaven estar en alguna classe d'estupor. Els seus ulls negres s'havien posat bastant vidriosos i estaven fixos en un punt. Simplement jeien allà, amb prou feines movent-se, en qualsevol posició que es trobessin, sense importar que fos incòmoda.

Loor va notar taques a la pell dels gamorreans. D'unes irritades pústules negres sortien línies que formaven una teranyina que les connectaven entre si. Una criatura tenia una pústula en la llengua i diverses altres les tenien en les plantes dels peus. Loor va assumir que les pústules eren doloroses perquè el poc moviment que va veure semblava ser un intent d'alleujar la pressió sobre elles.

També va notar que aquests gamorreans semblaven molt secs. La mucositat i saliva no els decorava les cares com era normal. Clarament, les criatures estaven malaltes, però Loor d'alguna manera va suposar que aquests eren els símptomes més visibles de la seva malaltia.

Llavors va veure els pacients en la fase final.

Les pústules s'havien rebentat i la carn del gamorreà s'havia partit al llarg de les línies de la teranyina. La sang negra li traspuava de les ferides i el gamorreà deixava empremtes sanguinolentes per on deambulava. I deambulava molt, llançant-se d'esquerra a dreta, cap enrere i cap endavant, ballant com si el terra estigués fet de lava fosa. La criatura xocava contra les parets, deixant regalimants siluetes de si mateixa en el transpariacer, llavors rebotaria i cauria a terra. Allà es retorçava, vomitant litres d'un espès fluid negre, llavors, d'alguna manera, es posava dret novament i es llançava una altra vegada al voltant de la cambra.

Loor es va allunyar ràpidament quan el gamorreà que estava mirant va xocar contra la finestra. L'agent d'Intel·ligència va caure sobre les seves mans i genolls, esforçant-se per no vomitar. Es va obligar a respirar a través del nas i les nàusees van passar.

-Això és horrible.

-Ja ho sé -Derricote li va palmejar l'esquena -. Els quarrens es posen completament negres, llavors el seu sistema immunològic es torna boig i els liqua els ossos. Es converteixen en un sac de fluids ple de Krytos.

- Krytos?

-El meu nom per al virus, és una combinació dels noms comuns dels virus que he combinat –va sospirar i Loor va poder notar que estava assaborint la vista de l'agonitzant gamorreà -. Un mil·lilitre de la sang d'un pacient que està en l'etapa final és suficient per infectar un adult. El període d'incubació està baixant lentament, però el període des dels primers símptomes a la fase final roman constant. Dubto que puguem millorar això.

-Per què no?

-El que ha vist, les pústules i el sagnat, són part del procés. El virus es reprodueix en el cos de l'amfitrió. Una vegada que ha omplert una cèl·lula de virus, la cèl·lula explota i aquelles que estan al costat s'infecten. El sistema circulatori porta el virus per tot el cos. Cèl·lula rere cèl·lula, la criatura mor i el procés es va intensificant fins que s'arriba a la fase final. Per a aquest llavors el dolor és increïble, vaig esmentar que el virus no sembla estar interessat a destruir els receptors de dolor? Més que notable, realment.

Loor es va alçar sobre les seves cames i es va posar dret. Va enfocar la seva mirada en Derricote i conscientment va ignorar el moviment que veia de reüll.

- Quant de temps passa des de l'inici fins a la fase final?

-Hi ha set fases. Una per cada dia de la malaltia -Derricote va apuntar a la dreta del corredor però Loor es va negar a mirar en aquesta direcció -. Els quarrens es moren més elegantment, si la liqüefacció es pot veure com elegància.

- Quanta manipulació van haver de fer perquè la malaltia saltés entre espècies?

-No molta. Amb la versió dels quarrens hauríem de poder atacar la població Mon calamari. Necessitaré altres subjectes, per descomptat, per provar altres creuaments. Estava pensant que una batuda a Kashyyyk podria...

- Kashyyyk? -Loor va mirar Derricote per veure si l'home finalment havia perdut el seny -. Ho verifica amb la directora Isard, però penso que eliminar una espècie que ha estat útil com a esclaus seria imprudent. Suggereixo que vostè i els seus científics haurien de comparar la susceptibilitat coneguda entre espècies alienígenes i intentar agrupar-los, així poden adaptar el virus perquè faci el major dany al major nombre.

-Podríem fer-ho així, encara que seria més elegant dissenyar alguna cosa específica...

-No hi ha res sobre la seva Krytos que sigui elegant.

Derricote va fer un pas cap enrere i va parpellejar.

- Perdó? No és elegant?

-No es prengui això com ha sonat, general, prengui-ho com el que volia dir -Loor va forçar un somriure -. El seu treball és molt impressionant, absolutament inoblidable -La imatge de mil milions d'alienígenes caient-se i gairebé dissolent-se en tolls fètids en els canons del Centre Imperial gairebé va fer que Loor emmalaltís -. Els rebels estan venint per prendre el centre de l'Imperi. Ells trobaran un món de mort i estaran impotents per salvar-lo.

Següent