La Treva De Bakura (XVI)

Anterior

16

Un alienígena va aixecar la seva paleta. Un prim raig platejat va sorgir del seu punt més estret. En Luke, confiat, va avançar cap al raig i va dirigir l'espasa cap a ell.

No el va rebutjar. Només es va doblar lleument. Abans que pogués reaccionar, el llamp el va travessar. Va notar un pessigolleig a l'estómac. Amb gran alleujament, va subjectar de nou l'espasa. El segon alienígena va sorgir per darrere del primer i va apuntar a les seves cames. El primer raig no l’havia danyat amb prou feines, però potser un segon si. Va saltar a un costat, de manera que un Ssi-ruu es va situar davant de l'altre. Un llamp va desaparèixer. El segon va seguir en Luke.

El Gran Blau va projectar un raig pel passadís principal de la sala, i va dividir en dos l'espai d’en Luke.

- No!

La Gaeriel es va recolzar en els colzes i va disparar a l’alienígena blau, però va fallar. L’alienígena va disparar al seu torn. Una llum platejada va il·luminar el buit de la gola de la Gaeriel. Va emetre un crit, va caure i va quedar immòbil.

En Luke va carregar contra el petit alienígena marró i va llançar l'espasa cap a la seva misteriosa arma. El Ssi-ruu va perdre una urpa davantera i la paleta. Va cridar frenèticament.

- No! -Dev va agitar les mans -. No els hi facis mal!

- Què li ha fet a la Gaeriel?

-No és greu. Es recuperarà.

Però la jove no es movia. Llevat que en Luke els desarmés o matés a tots, la segrestarien. L’alienígena bru més gran es va precipitar sobre seu. Les seves potes musculoses es movien com pistons. Encara que destruís la seva arma, podia aixafar-lo amb el seu pes, o a la Gaeriel. L'espasa d’en Luke va descriure un llarg arc. L'enorme Ssi-ruu es va desplomar decapitat.

- Prou!

En Dev, sanglotant, va córrer cap a l'alienígena.

El Gran Blau va projectar la seva arma cap al Luke..., millor dit, cap a on en Luke havia estat. El Jedi va saltar sobre el raig, va estendre una mà i va tractar de llevar-li l'arma.
L’extremitat davantera del Ssi-ruu es va moure cap a ell. El raig va apuntar a la cuixa de la cama dreta d’en Luke.

La cama va quedar com entumida. En Luke va ensopegar i va intentar saltar cap enrere. Va lluitar per mantenir l'equilibri, obtenir de nou el control de la Força. L'arma danyava centres nerviosos. Per tant, la Gaeriel havia d'estar conscient.

- Treu-la d'aquí, R2! -Va cridar.

Quan el petit androide va rodar cap a la jove, els dos alienígenes van aprofitar la circumstància. Es van llançar cap endavant i el van acorralar contra una taula bolcada. Va percebre la seva estranya olor acre.

Va saltar amb la cama esquerra, gairebé als braços d'un alienígena, i va alçar l'espasa. Al mateix temps, es va relaxar en la Força i va girar sense pensar. El brunzit de l'espasa no va canviar de to quan va tallar l'arma del gegant blau, que va deixar anar les dues parts i va retrocedir, sense parar de xiular.

Una arma menys. R2 va arribar al costat de la Gaeriel, la va agafar pel cinturó i la va arrossegar cap a la porta principal. En Luke va saltar amb malaptesa cap a la taula més propera. La seva cama dreta entumida es va torçar quan va descarregar tot el seu pes sobre ella. Això farà mal, més tard. Va haver de fer servir la Força per mantenir-se dret.

En Luke va girar en rodó quan va sentir el xiulet estrident d’R2. En Dev l'apuntava amb un desintegrador imperial al tors, el clàssic tret atordidor.

En Luke va deixar anar una mà de l'espasa i va prendre el desintegrador de la mà d’en Dev, mitjançant la Força. Va volar cap a ell amb lentitud. El va tallar en dos, i les meitats van caure sobre la taula. Ara, va instar al seu sentit intern. Es va concentrar en la Força i va buscar el control hipnòtic que esclavitzava en Dev Sibwarra. L'ombra d'alguna cosa enorme enfosquia gairebé tots els records d’en Dev.

No obstant això, el noi tenia un gran poder en la Força. En Luke va embolcallar la seva voluntat al voltant del fosc bloqueig i la va desintegrar amb Llum.

En Dev va trontollar cap enrere, fins recolzar-se en una altra taula. En un moment, horripilants records havien inundat la seva ment. La seva ira es va concentrar, tan ferotge com un exèrcit invasor p'w'eck. Va parpellejar, desorientat. De sobte, el monstruós Skywalker s'havia convertit en un germà humà. No se sentia furiós, tan sols deprimit. No podia necessitar renovació..., llevat...

Va mirar l’Skywalker, que seguia dempeus sobre la taula. Va veure la brillantor dels seus ulls penetrants i la tensió de la seva barbeta.

En Dev va acariciar la seva mà esquerra i va recordar com l'havia ferit. ¡Firwirrung! El seu amo l’havia encadenat amb tendra lleialtat després d'anys d’abusives manipulacions. En Dev va obrir els ulls de bat a bat al món. Mai havia sentit tant dolor o remordiment, i tanta alegria de ser humà, al mateix temps. Malgrat tot el que li havien fet..., tot el que li havien fet..., estava malmès, però sencer.

- Estàs bé? -Va xiular Escata Blava.

Un sotrac va recórrer el seu cos. Ara ho recordava tot, incloent els costums idiomàtics que havia après durant el seu empresonament.

-Estic bé. I tu, Ancià?

-Digues-li al Jedi que vingui amb nosaltres. Promet-li qualsevol cosa.

Llavors, ho va comprendre: els ssi-ruuk pretenien convertir els humans en animals per a la reproducció i fonts d'energia. Mentirien, matarien, torturarien i mutilarien per tal d'aconseguir el seu propòsit. No mereixien més que odi.

-L'odi et porta al costat fosc -va cridar en Luke Skywalker des de la taula -. No t'abandonis a ell.

L’havia alliberat tan per complet el Jedi?

- Què? -Va preguntar el mestre Firwirrung -. Què t'està dient?

En Dev, confós, va contestar automàticament.

-Ha demanat perdó per matar un dels nostres, amo.

-Digues-li que surti. Hem de donar-nos pressa.

En Dev va aixecar la vista.

-Et volen per... -Va començar, en llenguatge humà.

Una sirena estrident va retrunyir a la cantina. Tot d'una, en Dev va recordar el moment més terrible de la seva infantesa, l'alarma de la defensa civil. Invasió.

Va tornar al present i va contemplar els seus amos, estupefacte. Hi havia atacat l'almirall Ivpikkis a les naus en òrbita? Hi havia promès que els ssi-ruuk es retirarien si l’Skywalker es lliurava. Una baula més en la seva retorçada cadena de mentides!

En Luke va mirar per la finestra, pensant a corre-cuita. Els ssi-ruuk potser havien atacat la gran estació orbital en forma de plat. Si la seva intenció era envair, aquell seria el seu primer objectiu. A l'altra banda de la reixa que envoltava la Plataforma 12, les bastides no s'havien mogut, i li impedien veure el Falcó Mil·lenari. Chewie havia d’esperar a bord. En Han estaria tractant d'alliberar la Leia (o la Leia estaria intentant alliberar en Han).

L’R2 va tornar sense la Gaeriel. Confiava que l'hagués deixat en un lloc segur. Quin era l'abast de la lesió que havia patit a la cama?

La confusió d’en Dev també el preocupava. Aquell jove aprenent en potència presentava greus cicatrius en la seva psique. De tota manera, havia demostrat la seva energia. Els sofriments patits sota la foscor el farien més lleial a la llum. En Luke va mirar de nou en Dev.
Tot d'una, el sostre es va inclinar. En Luke va vacil·lar i va caure.

Absort en els seus pensaments, en Dev gairebé no va veure el veloç moviment de la cua d’Escata Blava. El Jedi es va desplomar, colpejat al cap. Va deixar anar la seva espasa, que va travessar la taula i es va enfonsar a terra. Va penjar en diagonal un instant. Llavors, el pom va caure. El full verd va xiuxiuejar.

En Dev va romandre immòbil, fingint obediència, però la seva ment va xisclar: Skywalker, em sents?

L’Escata Blava es va precipitar cap endavant i va apuntar la seva arma a l'espina dorsal de l’Skywalker. En Dev es va obligar a córrer cap a ell.

-Ben fet, amo -va quequejar -. Què puc fer? Està atordit?

-Una contusió lleu, diria jo -va xiular Escata Blava -. El crani humà és sorprenentment fràgil. Pots agafar-lo. Sembla sense sentit.

-Oh, gràcies.

En Dev va imprimir a la seva veu el grau correcte d'entusiasme. Es va agenollar i va passar els braços de l’Skywalker per sobre de la seva espatlla. Skywalker, va tornar a projectar, et trobes bé?

El Jedi no va contestar. La remor dels seus pensaments s'havia interromput. Havia d'estar inconscient, doncs. Els alienígenes havien guanyat..., de moment. En Dev va lluitar per incorporar-se. La seva ira bullia cada vegada que recordava una altra vexació. Emergien a la superfície de la seva memòria com bombolles repugnants. No podia permetre que els ssi-ruuk guanyessin, i no només pel bé de la galàxia. Li devien una vida. Una personalitat. Una ànima.

-Bé -va dir Escata Blava -. Ara, ajuda en Firwirrung.

En Dev, oscil·lant, va deixar que l'alienígena més petit es recolzés sobre la seva espatlla. Firwirrung va avançar i va cobrir la seva extremitat ferida amb la força intacta. El doble pes va provocar nous espasmes en la debilitada esquena d’en Dev. Es va mossegar la llengua. En teoria, li havien rentat el cervell. Els ssi-ruuk consideraven els humans, igual que als p'w'ecks, com bestiar..., animals experimentals..., éssers que no tenen ànima.

L’Escata Blava es va ajupir i va recollir l'espasa de llum. I la femella? en Dev va suposar que Escata Blava no voldria portar-la. La resistència de l’Skywalker l'havia salvat. Els ssi-ruuk, que només comptaven amb en Dev com a animal de càrrega, no anirien a buscar-la. Fins i tot haurien de deixar el seu camarada decapitat.

L’Escata Blava va caminar cap a les portes batents de la cuina, que van colpejar en Dev. Va perdre l'equilibri i gairebé va deixar caure el seu fardell sobre una espècie de cuina calenta. Les puntes dels cabells d’Skywalker es van socarrimar per obra de l'intensa calor. Quan en Dev va recuperar l'equilibri, la brunzidora fulla verda s'havia esvaït. Escata Blava va deixar caure el silenciós mànec a la seva bossa, que es va penjar a l'espatlla, i va avançar entre els aparells de la cuina amb el desintegrador desenfundat. Firwirrung va ensopegar amb Dev. Aquest va buscar en la seva memòria la reacció apropiada.

- Et fa mal, amo? -Va preguntar en veu baixa.

L’alienígena va grunyir.

L’Escata Blava va sostenir la porta del darrere perquè Firwirrung sortís. Fora, sota el mantell de pols de l’espaiport, s'alçava la llançadora imperial. Els ara atordits milicians l'havien conduït fins al Shriwirr, per transportar el grup a terra. Les sirenes havien fet efecte: la Plataforma 12 i les altres arraïmades al voltant de la cantina semblaven gairebé desertes. Dos guàrdies p'w'ecks estaven amagats darrere de la llançadora, ocults a la vista gràcies a les ales.

-Ajudeu en Dev a tancar al presoner -va xiular Escata Blava.

En Dev va pujar la rampa. L’androide cilíndric del Jedi va intentar rodar darrere seu, sense deixar de balbucejar en ssi-ruuvi. Dos p'w'ecks el van empènyer per la vora de la rampa. Va aterrar amb estrèpit metàl·lic i una última amenaça inútil. En Dev va dipositar Skywalker en un seient del darrere, dient-se que encara quedaven esperances. Els p'w'ecks van immobilitzar els canells del Jedi i el van envoltar amb un arnès de vol. Sense que ningú es fixés en ell, en Dev va buscar amb la Força algun senyal de vida. Encara inconscient, la ment de l’Skywalker li va semblar més càlida, brillant i potent que la dels altres humans.

Què fer? Si els ssi-ruuk imposaven la seva voluntat a l’Skywalker, la humanitat estava perduda.

En Dev va estrènyer els punys. Un paroxisme de dolor va estripar el seu braç esquerre. Era prou fort per a estrangular el Jedi, mentre Firwirrung i Escata Blava intentaven elevar la llançadora humana?

Potser, però no es va decidir. Seria un brut truc ssi-ruuvi. Skywalker simbolitzava tot el que en Dev havia aspirat a ser, si la seva mare hagués sobreviscut per assignar-li un mestre.

No podia matar l’Skywalker, excepte en l'últim moment, per evitar que els ssi-ruuk l’absorbissin.

Si això passava, en Dev no viuria molt per plorar l’Skywalker. Els ssi-ruuk el matarien a l'instant.

No obstant això, la humanitat viuria en llibertat si l’Skywalker i ell morien. Aclaparat de dolor, es va subjectar al seu seient.

- Com va per allà dalt? -Va preguntar la Leia en veu baixa.

-Gairebé he acabat.

En Han estava penjat a la seva cadira repulsora reprogramada que penjava sobre el llit. Va practicar un ampli oval al tauler de fusta del sostre amb el seu vibroganivet. Un pàl·lid raig de serradures van caure sobre el cobertor blanc del llit.

- Ja! -Va exclamar.

Va copejar l'el·lipse amb els palmells de les dues mans, i més pols va caure sobre el seu cap.

- Estàs segur que passes? -Va preguntar la Leia.

La cadira es va alçar. El cap i espatlles d’en Han van desaparèixer, i després la resta. Un moment després, van reaparèixer el cap i els braços.

-Té bon aspecte -va dir -. Aparta't.

Va tocar els controls de la cadira.

Es va desplomar sobre el llit. La Leia va agafar el desintegrador que havia encaixat en el seu cinturó i va esperar que un guàrdia obrís la porta que donava al passadís, però no va passar res. Va enfilar-se al llit, va redreçar la cadira i va tornar a connectar-la. Es va elevar cap al forat que Han havia practicat, es va agafar als seus braços i va deixar que l’estirés cap amunt. Van deixar la cadira flotant.

Un passadís estret recorria l'edifici d'un extrem a un altre. La teulada s'inclinava per ambdós costats. Pàl·lids raigs de sol il·luminaven una habitació bastant gran situada en un dels extrems.

-Respiradors a cada costat -va murmurar en Han -. Els aerocotxes estan aparcats fora, a la cantonada dreta. -Va apuntar cap a la llum -. Camina amb sigil. Et sentiran.

-No. De debò? -Va dir amb sarcasme la Leia.

Va gatejar cap endavant, amb compte de no recolzar-se massa sobre les bigues. Aquella espècie de golfes li va semblar molt més antiga que qualsevol habitació humana en la qual hi havia estat. Va envoltar una gruixuda columna de fusta i va reptar cap a un respirador.

- Ganivet? -Va xiuxiuejar.

En Han va treure el vibroganivet i va tallar les subjeccions del respirador.

-Agafa aquest extrem -va indicar -. Tira cap a tu.

La Leia va obeir, i tots dos van treure la tapa, que van deixar en silenci sobre la pols, al costat d'un munt d’exosquelets insectoides. Han es va aclofar i va escodrinyar el nou forat, gairebé invisible gràcies al seu brut camuflatge. La Leia es va acostar.

Diversos vehicles estaven aparcats a mig camí entre el pavelló i el mur exterior, envoltats per cinc milicians. Va decantar el cap per veure i apuntar un desintegrador al mateix temps. En Han la va imitar.

- Preparat? -Va preguntar la Leia.

-Ja -va xiuxiuejar ell.

La Leia va prémer el gallet. Va caure un. Van caure dos. Van caure tres. El quart i el cinquè es van llançar darrere d'un vehicle.

-Adéu.

En Han es va llançar pel forat. Els raigs desintegradors van brunzir. La Leia va localitzar el milicià que disparava contra Han i el va abatre. L'altre no va treure el cap. Han va saltar i va córrer cap al cotxe més proper. Un llampec de llum va travessar el seu peu esquerre.

La Leia va saltar, va rodar per minorar la caiguda, i després va botar a un costat. Un altre llamp va socarrimar el punt on havia aterrat. Va girar en rodó i va disparar, però el milicià es va ajupir.

El rugit d'un vehicle va atreure la seva atenció. Va zigzaguejar cap a l'aparell, va pujar a bord i va obrir una barra d'acceleració. Una cosa feia olor de cuir cremat. A l'instant, Han va moure la palanca d'elevació. Van passar per sobre dels murs del recinte.

- T’han donat? -Va cridar la Leia sobre el soroll del vent, quan van sobrevolar un bosc verd.

En direcció sud, turons, la ciutat i planes maragdes s'estenien cap a un oceà blau. Columnes de fum s'alçaven al centre de la ciutat.

-No creguis que va travessar la sola -va respondre en Han amb els llavis premuts.

La Leia va examinar el seu rostre i va veure dolor. No podia fer res fins que arribessin al Falcó. Era evident que en Han encara estava en forma.

-Viure amb tu mai és avorrit.

Va acariciar el seu aspre mentó.

En Han va esbossar un somriure.

-És clar que no -va cridar.

El vent es va emportar les seves paraules cap al bosc.

La Leia va desviar la vista. Va tenir la impressió que el rugit del vehicle adquiria un to més agut. No, era un altre.

-Han...

-Tenim companyia -la va interrompre Han -. Allà.

-També n'hi ha un pel meu costat. Dos... No, tres!

Estaven envoltats.

-Així que era un parany –va remugar en Han -. Així podran abatre’ns i lliurar-se’n de nosaltres.

-La llei de fugues – va definir la Leia.

- Agafa't!

En Han va imprimir un gir tancat al vehicle i el va dirigir als turons. Dos aparells imperials van aparèixer davant seu. Han va ascendir i va girar al mateix temps. La Leia es va regirar al seu seient i va disparar contra un aparell. Se sentia com un animal acorralat, envoltat de gossos, amb només ungles i dents per lluitar.

Una maniobra d’en Han li va regirar l'estómac.

-Mala cosa -va cridar ell -. Són aparells militars últim model.

Una cosa brillant i sorollosa, un raig energètic de canó làser, va passar pel costat d'estribord.

En Han va picar cap a les copes dels arbres.

-Quan digui «salta», salta. Amaga't darrere d'unes roques o...

- Han! -Va exclamar -. ¡Reforços!

Un parell de siluetes diminutes en forma de X es van materialitzar en l’ennuvolat cel blau. Els caces especials X posseïen el doble de velocitat i potència de foc d'aquells aparells...

En Han va elevar a l'instant el vehicle i va guanyar alçada.

-Així que els localitzin...

Els imperials es van dispersar.

-Tant de bo tinguéssim un comunicador -va murmurar la Leia -. Es comporten com si algú els hagués enviat. Potser en Luke?

-No em sorprendria -va dir en Han.

Es va desviar cap a l’ample riu. Dos caces X els van escortar.

La Leia els va saludar. Dins de la cabina, una mà enguantada de negre li va tornar el gest.

L'escorta semblava ridícula, tan a prop d'una superfície planetària verda. La Leia va recordar Yavin, i la base rebel oculta on havia esperat l'atac de la primera Estrella de la Mort.

On el riu es corbava cap al sud-est, just al nord de Salís D’aar, els dos caces es van allunyar cap a l'espai.

-No volen que els vegin tan a prop de la ciutat -va observar la Leia -. Alarmaria als bakurans.

-M 'alegro que algú hi pensi -va contestar en Han.

Gràcies, Luke. Només era una suposició, però la Leia ho creia a ulls clucs.

-La ruta més curta al Falcó és pel centre de la ciutat -va observar en Han -. Si els guàrdies intenten aturar-nos per violar el toc de queda, ho passaran molt malament.

Les rutes terrestres de Salís D’aar incloïen un pont alt que connectava el cingle blanc amb la vora occidental del riu ample, i la utilitzaven vehicles lents, segurament famílies que traslladaven els seus béns a les muntanyes del nord, desafiant el toc de queda. La Leia va desitjar per un moment aturar-se al costat del complex. Odiava deixar el braçalet dels ewoks, però no valia la pena arriscar la seva vida.

Van trobar escàs trànsit aeri.

-Tots els que han pogut fugir ja ho han fet -va comentar en Han.

- On són els androides?

-R2 ha de seguir al despatx d’en Captison.

A continuació, va explicar el que havia fet amb C3PO.

La Leia va riure quan va imaginar la seva arribada al Falcó.

-Només espero que Chewie no l’hagi desintegrat abans que s'identifiqués.

-Té el meu comunicador. Estic segur que sabrà cuidar-se.

Esquinçalls de fum polsegós cobrien l’espaiport, procedents de centenars d'enlairaments. Han va maniobrar en la foscor i va aterrar pràcticament sobre el Falcó. No estava custodiat, excepte pel solitari wookiee.

- On és C3PO? -Va exclamar la Leia.

Chewbacca va rugir i va bramar.

- Què? -Va contestar en Han -. Chewie!, hem d'introduir aquest programa de la parla dels Flautes a l'ordinador del Falcó!

Chewbacca va udolar, en to de disculpa.

-Sí, hauria d'haver-ho fet. Bé, repara-ho.

Chewbacca l'havia avariat. Massa tard per penedir-se. La Leia va pujar per la rampa darrere d’en Chewbacca.

-Confio que hi hagi combustible -va exclamar, mentre es deixava caure en el seu seient de seguretat alt.

Chewbacca va bramar.

-Fins als límits i preparat per viatjar fins al Nucli -va traduir en Han, mentre entrava a la cabina -. Fes el que puguis per C3PO, Chewie. La Leia, subjecta’t.

El seient de la Leia va començar a vibrar. El rugit dels motors van augmentar d'intensitat.

- Espera, Chewie! Alguna nova modificació? -Va cridar en Han.

El seu amic va grunyir des de darrere de la Leia.

-Ah -va dir en Han, en to satisfet -. Potser ens sigui útil. On l'has encaixat?

Chewie va reaparèixer al passadís, va alçar els ulls cap als panells del sostre i va respondre.

- Que vas tallar què?

- Què passa ara? -Va preguntar la Leia.

-Ah, va aconseguir que un tècnic bakurà ens proporcionés més energia per als escuts, però això va augmentar el multiplicador d’hiperpropulsió. Quant sortim d'aquí -va insistir en Han, mentre movia un dit en direcció en Chewie -, els meus especialistes es faran càrrec. Els meus especialistes.

L'únic que desitjava ara la Leia era partir a corre-cuita.

-El Falcó va a elevar-se -va anunciar -. Anem-nos-en.

Següent